Accés més ràpid que el navegador!
65 les relacions: Alí ibn al-Athir, Alep, Alta Mesopotàmia, Aq Qoyunlu, Armènia, Dinastia aiúbida, Diyarbakır, Guerra romano-sassànida del 572-591, Hamdànides, Il-kanat, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Otomà, Imperi Safàvida, Imperi Seljúcida, Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní, Joan I Tsimiscés, Luci Licini Lucul·le, Mardin, Marwànides, Mossul, Ortúkides, Província de Diyarbakır, Qara Qoyunlu, Tigranes II d'Armènia, Turquia, Xaibànides, 1011, 1061, 1085, 1092, 1118, 1119, 1121, 1122, 1147, 1153, 1154, 1157, 1185, 1200, 1210, 1220, 1227, 1231, 1240, 1247, 1260, 1353, 1394, 1401, ..., 1427, 1507, 1514, 1515, 1911, 588, 589, 870, 889, 935, 959, 969, 972, 978, 983. Ampliar l'índex (15 més) »
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Nou!!: Silvan і Alí ibn al-Athir · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Silvan і Alep · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Silvan і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Silvan і Aq Qoyunlu · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Silvan і Armènia · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Silvan і Dinastia aiúbida · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Silvan і Diyarbakır · Veure més »
Guerra romano-sassànida del 572-591
La guerra romano-sassànida del 572-591 fou un conflicte militar entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Silvan і Guerra romano-sassànida del 572-591 · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Silvan і Hamdànides · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Silvan і Il-kanat · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Silvan і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Silvan і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Silvan і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Silvan і Imperi Seljúcida · Veure més »
Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Abu-Mussa Issa ibn aix-Xaykh ibn as-Salil ad-Dhulí aix-Xaybaní, més conegut simplement com a Issa ibn aix-Xaykh, fou un governador àrab que va exercir les seves funcions a Palestina, Diyar Bakr i Armènia.
Nou!!: Silvan і Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní · Veure més »
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Nou!!: Silvan і Joan I Tsimiscés · Veure més »
Luci Licini Lucul·le
Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius L. f. L. n. Lucullus) va ser un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator.
Nou!!: Silvan і Luci Licini Lucul·le · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Silvan і Mardin · Veure més »
Marwànides
* Dinastia marwànida, branca de la dinastia omeia iniciada per Marwan I.
Nou!!: Silvan і Marwànides · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Silvan і Mossul · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Silvan і Ortúkides · Veure més »
Província de Diyarbakır
Diyarbakır és una província a la part oriental de Turquia, administrada per un governador nomenat pel govern central.
Nou!!: Silvan і Província de Diyarbakır · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Silvan і Qara Qoyunlu · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Silvan і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Silvan і Turquia · Veure més »
Xaibànides
Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.
Nou!!: Silvan і Xaibànides · Veure més »
1011
El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Silvan і 1011 · Veure més »
1061
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1061 · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1085 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Silvan і 1092 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1118 · Veure més »
1119
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1119 · Veure més »
1121
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1121 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Silvan і 1122 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Silvan і 1147 · Veure més »
1153
;Països Catalans.
Nou!!: Silvan і 1153 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Silvan і 1154 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1157 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1185 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1200 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1210 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1220 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1227 · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Silvan і 1231 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1240 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Silvan і 1247 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1260 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1353 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Silvan і 1394 · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Silvan і 1401 · Veure més »
1427
Països Catalans.
Nou!!: Silvan і 1427 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1507 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Silvan і 1514 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 1515 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Silvan і 1911 · Veure més »
588
El 588 (DLXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Silvan і 588 · Veure més »
589
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 589 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Silvan і 870 · Veure més »
889
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 889 · Veure més »
935
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 935 · Veure més »
959
El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Silvan і 959 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Silvan і 969 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 972 · Veure més »
978
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 978 · Veure més »
983
Sense descripció.
Nou!!: Silvan і 983 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mayyafarikin, Mayyafariqin, Mayyafariquin, Npherkert.
