Comunicació

315 les relacions: Abadia de Vaux-de-Cernay, Abd al-Hamid ibn Ahmad, Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla, Abu Kalidjar Garshasp II, Adrià Comnè, Afyonkarahisar, Agnès de Courtenay, Ahmadilis, Ahnentafel, Al-Arix, Al-Mústadhhir (abbàssida), Al-Mústarxid (abbàssida), Ala al-Din Husayn, Alamut, Alí ibn Yússuf, Alcanyís, Alcoletge, Aleix I Comnè, Alexandre III (papa), Alfons el Cast, Alfons VI de Lleó, Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla, Almira Almemoniz, Alt Penedès, Amir Ghazi, Andrònic Comnè (fill d'Aleix I), Andrònic Ducas Paleòleg, Andrònic I Comnè, Anna Comnena, Antalya, Antipapa, Arakan, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat d'Esztergom-Budapest, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, ..., Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Torí, Arquebisbat de Tours, Arquitectura normanda, Arxiu Comarcal de l'Alt Camp, Ath-Thaghr al-Alà, Avempace, Ayerbe, Àhmad Sanjar, Bahram ibn Xahriyar, Bahram Xah, Balaguer, Balanea, Balatunus, Balduí I de Jerusalem, Balduí II de Jerusalem, Banu Ammar, Banu Jami, Basili (heretge), Batalla d'Arnisol, Batalla d'Azaz, Batalla de Corbins, Batalla de Cutanda, Batalla dels Alcalans, Bawàndides, Bernardo de Agén, Bernardo de Sedirac, Bernat Guillem I de Cerdanya, Bernat I (IV) de Comenge, Bernat Sanç, Bertrada de Montfort, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Aleria, Bisbat d'Angulema, Bisbat d'Esglésies, Bisbat d'Ivrea, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Baiona, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Forlì-Bertinoro, Bisbat de Grosseto, Bisbat de Győr, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Metz, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Bisbat de Pavia, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Rieti, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Toul, Bisbat de Tricarico, Bisbat suburbicari d'Albano, Bovatge, Bugia (Algèria), Bursúquides, Calòcir, Califat Abbàssida, Casa de Courtenay, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Catedral de Magalona, Catedral de Peterborough, Catedral de Tarragona, Cèntul II de Bigorra, Comtat d'Amiens, Comtat d'Edessa, Comtat d'Ivry, Comtat de Cerdanya, Comtat de Lecce, Comtat de Rethel, Comtat de Ribagorça, Comtat de Saint Pol, Comtat de Soissons, Comtat de Toreno, Comtat de Toul, Conquesta de Siurana, Constantí Diògenes (fill de Romà IV), Constantí Harmenòpul, Croada d'al-Mariyya, David IV de Geòrgia, Diego López I, Dinastia almoràvit, Dinastia Comnè, Districte d'Hardoi, Districte de Hassan, Domèstic de les escoles, Drogó de Sebourg, Dubays ibn Sàdaqa, Ducat de Jülich, Dvin, Emirat de Balànsiya, Emirat de Làrida, Emirat de Saraqusta, Emirat de Tbilissi, Enric I d'Anglaterra, Era japonesa, Ermengol VI d'Urgell, Esteve d'Anglaterra, Eudòxia Comnena (filla d'Aleix I), Eudes de Xampanya, Eudes II de Borgonya, Eutimi Zigabè, Felicia-Matilda de Mayenne, Felip I de França, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Feudalisme a Catalunya, Firuzkuh (gúrides), Folc V d'Anjou, Fraga, Gabès, Gangaikondapuram, Gaznèvides, Gèrasa, Gelasi II, Geoffroi II de Penthièvre, Gregori Doxapater, Gregori Patzó, Gregori VIII (antipapa), Gualter, Guillem I de Cerdanya, Guillem IX d'Aquitània, Hasan-i Sabbah, Història d'Isfahan, Història d'Islàndia, Història de l'Iraq, Història de la Comunitat de Madrid, Història de la Franja de Ponent, Història de Lleida, Història del Caucas, Història del Panjab, Homs, Hug de Sant Víctor, Hug II de Borgonya, Ilghazi I, Ioànnina, Irene Ducena, Isaac Comnè (germà d'Aleix I), Isfahan, Jacob de Coccinabafos, Joan Comnè (governador de Dirràquion), Joan Escilitzes, Joan II Comnè, Joan Italià, Joan IV d'Ocrida, Joan Tzelepes Comnè, Joan Zonaràs, Joscelí I, Kakhètia, Kemah (Erzincan), La Baronia de Rialb, La Riera de Gaià, Llúcia de Rochefort, Lleó de Calcedònia, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de reis de Dublín, Llista de reis de Jerusalem, Logoteta, Maarat an-Numan, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Manuel I Comnè, Maria Comnena (filla d'Aleix I), Matilde d'Escòcia, Mazyàdides, Màlik Arslan Xah, Mòrfia de Melitene, Mengücek, Mengücekoğulları, Miquel Glicas, Miquel Paleòleg, Mkhargrdzéli, Monedatge, Monestir de Santa Maria de Gualter, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Nicèfor Brienni el Jove, Nicèfor Catacaló, Nicèfor Comnè (germà d'Aleix I), Nicetes Coniata, Numairites, Nur al-Dawla Balak, Oleguer de Barcelona, Orde del Temple, Ortúkides, Ossetes, Otó de Bamberg, Palau de l'Aljaferia, Panhipersebast, Pasqual II, Patrícia cenyida, Pau, Pau i Treva de Déu, Protosebast, Rabib-ad-Dawla, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Regne de Jerusalem, Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa, Reis korikain de Lori, Renier de Huy, Riwallon I de Dol, Robert d'Aguiló, Romànic pisà, Safita, San Pietro in Vincoli, Sança de Barcelona, Sant Ramon de Tolosa, Santa Maria de Lavaix, Santa Maria in Cosmedin, Saragossa, Saraqusta, Sàdaqa ibn Mansur, Sebast, Seljúcides de Kirman, Senet, Senyal Reial (segle XIII), Senyera reial, Senyoria de Molina, Senyoria de Ramerupt, Senyoria de Transjordània, Seprio, Setge de Fraga (1133-1134), Setge de Làrida (1122), Setge de Morella (1117), Setge de Saraqusta (1086), Setge de Saraqusta (1118), Silvan, Simeó Heresiarca, Siurana (Priorat), Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, Taira no Kiyomori, Tarassona, Taxa, Tema dels Tracesis, Teobald II de Xampanya, Teodora Comnena (filla d'Aleix I), Thomas Becket, Timurtaix, Toghrul II, Torelli, Trebisonda, Valeri de Saragossa, Vescomtat de Chartres, Vescomtat de Marçan, Vescomtat de Pallars, Vescomtat de Tursan, Vestes (títol), Vilaller, Wolfenbüttel, Xaddàdides, Xarq al-Àndalus, 1026, 15 d'agost, 18 de desembre. Ampliar l'índex (265 més) » « Shrink índex

Abadia de Vaux-de-Cernay

Convent Vaux de Cernay avui dia Vaux de Cernay.

Nou!!: 1118 і Abadia de Vaux-de-Cernay · Veure més »

Abd al-Hamid ibn Ahmad

Abd-al-Hamid ibn Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort vers 1118) fou un visir gaznèvida a cavall dels segles  i. Era d'una família que tradicionalment havia servit els governants locals, primer els samànides i després els gaznèvides.

Nou!!: 1118 і Abd al-Hamid ibn Ahmad · Veure més »

Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla

Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Àhmad ibn Hud Imad-ad-Dawla fou el darrer emir de Saraqusta.

Nou!!: 1118 і Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla · Veure més »

Abu Kalidjar Garshasp II

Abu Kalidjar Garshasp II Ala al-Dawla Azud al-Din ibn Ali ibn Abi Mansur Faramarz ibn Ala al Dawla Muhammad (mort 1051/1052), conegut també com a Garshasp ibn Ali (Garxasp ibn Alí) fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylamita) governant com a cap de família a Yadz i Abarkuh; abans havien estat caps de família el seu pare Abu Mansur Faramarz (a Isfahan del 1041/1042 al 1051, a Yadz fins vers el 1065) i el seu avi Ali ben Faramarz (1065-1095).

Nou!!: 1118 і Abu Kalidjar Garshasp II · Veure més »

Adrià Comnè

Adrià Comnè (grec: Ἁδριανὸς Κομνηνός, Adrianós Komninós; nascut cap al 1060-1065 i mort entre el 1105 i el 1136) fou un aristòcrata i general de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1118 і Adrià Comnè · Veure més »

Afyonkarahisar

Afyonkarahisar (nom oficial) o amb el seu nom anterior, més curt i més comù Afyon, antigament Nicòpolis, és una ciutat de Turquia, capital de la Província d'Afyonkarahisar.

Nou!!: 1118 і Afyonkarahisar · Veure més »

Agnès de Courtenay

Agnès de Courtenay (h. 1136 – h. 1184) era filla de Joscelí II d'Edessa i Beatriu d'Armènia, i fou mare del rei Balduí IV de Jerusalem i de la reina Sibil·la de Jerusalem.

Nou!!: 1118 і Agnès de Courtenay · Veure més »

Ahmadilis

Els ahmadilís foren una dinastia d'emirs o atabegs de Maragha a l'Azerbaidjan.

Nou!!: 1118 і Ahmadilis · Veure més »

Ahnentafel

El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.

Nou!!: 1118 і Ahnentafel · Veure més »

Al-Arix

Cavalleria australiana a Al-Arish el 1915-1918 Arix o Al-Arīx o El-Arix (en àrab العريش, al-ʿArīx) és una ciutat d'Egipte, capital de la Governació del Sinaí del Nord.

Nou!!: 1118 і Al-Arix · Veure més »

Al-Mústadhhir (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mústadhhir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústadhhir (abril/maig 1078-1118), fou califa abbàssida de Bagdad (1094-1118).

Nou!!: 1118 і Al-Mústadhhir (abbàssida) · Veure més »

Al-Mústarxid (abbàssida)

Abu-l-Mansur al-Fadl al-Mústarxid bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústarxid (1092-1135), fou califa abbàssida de Bagdad (1118-1135).

Nou!!: 1118 і Al-Mústarxid (abbàssida) · Veure més »

Ala al-Din Husayn

Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.

Nou!!: 1118 і Ala al-Din Husayn · Veure més »

Alamut

Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.

Nou!!: 1118 і Alamut · Veure més »

Alí ibn Yússuf

Alí ibn Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (Ceuta 1082-Marràqueix 1143) fou emir dels almoràvits.

Nou!!: 1118 і Alí ibn Yússuf · Veure més »

Alcanyís

Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.

Nou!!: 1118 і Alcanyís · Veure més »

Alcoletge

Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.

Nou!!: 1118 і Alcoletge · Veure més »

Aleix I Comnè

Aleix I Comnè (en grec:, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118.

Nou!!: 1118 і Aleix I Comnè · Veure més »

Alexandre III (papa)

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Nou!!: 1118 і Alexandre III (papa) · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: 1118 і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons VI de Lleó

Alfons VI, anomenat el Valent, (1040 - Toledo, 1109) fou rei de Lleó (1065 - 1072 i 1072 - 1109), rei de Galícia (1071 - 1072) i rei de Castella (1072 - 1109).

Nou!!: 1118 і Alfons VI de Lleó · Veure més »

Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla

Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla (? 1064 - Tamixa, 1142) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Nou!!: 1118 і Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla · Veure més »

Almira Almemoniz

Almira Almemoniz fou el darrer emir de Xibràna.

Nou!!: 1118 і Almira Almemoniz · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: 1118 і Alt Penedès · Veure més »

Amir Ghazi

Amir Ghazi Gumushtegin també Gümüshtegin, Gümüshtagin o Gumushtagin fou el segon bei o emir de la dinastia danixmendita, família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del Segle XI i fins al Segle XII.

Nou!!: 1118 і Amir Ghazi · Veure més »

Andrònic Comnè (fill d'Aleix I)

Andrònic Comnè, en grec medieval Ἀνδρόνικος Κομνηνός, nascut el 18 de setembre de 1091 i mort el 1130 o 1131, va ser un príncep i comandant militar de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1118 і Andrònic Comnè (fill d'Aleix I) · Veure més »

Andrònic Ducas Paleòleg

Andrònic Ducas Paleòleg (en grec:; v. 1083/85 – v. 1115/18) fou un noble romà d'Orient que va ser governant de Tessalònica.

Nou!!: 1118 і Andrònic Ducas Paleòleg · Veure més »

Andrònic I Comnè

Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Andrònic I Comnè (en grec: Ἀνδρονίκος Κομνηνός, en llatí) (vers 1118-1185) fou emperador romà d'Orient del 1183 al 1185.

Nou!!: 1118 і Andrònic I Comnè · Veure més »

Anna Comnena

Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.

Nou!!: 1118 і Anna Comnena · Veure més »

Antalya

Kenan Evren Caddesi Antalya, en català també Adalia i Atalia, és una ciutat de la costa mediterrània al sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.

Nou!!: 1118 і Antalya · Veure més »

Antipapa

Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Nou!!: 1118 і Antipapa · Veure més »

Arakan

Arakan és un estat de Birmània, de nom oficial Rakhine State.

Nou!!: 1118 і Arakan · Veure més »

Arquebisbat d'Ais de Provença

Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »

Arquebisbat d'Embrun

XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »

Arquebisbat d'Esztergom-Budapest

Larquebisbat d'Esztergom-Budapest (hongarès: Esztergom-Budapesti Főegyházmegye; llatí: Archidioecesis Strigoniensis-Budapestinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2013 tenia 1.254.000 batejats d'un total de 2.088.000 habitants. L'arquebisbe d'Esztergom-Budapest té el títol de Primat d'Hongria. Des del 2002 està regida per l'arquebisbe cardenal Péter Erdõ.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat d'Esztergom-Budapest · Veure més »

Arquebisbat d'Oristany

Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »

Arquebisbat de Càpua

Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »

Arquebisbat de Chieti-Vasto

cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »

Arquebisbat de Cracòvia

La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »

Arquebisbat de Crotona-Santa Severina

Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »

Arquebisbat de Foggia-Bovino

La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Foggia-Bovino · Veure més »

Arquebisbat de Lió

El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Lió · Veure més »

Arquebisbat de Lucca

L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Lucca · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Nàpols

Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova

Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Sàsser

Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »

Arquebisbat de Torí

Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Torí · Veure més »

Arquebisbat de Tours

V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1118 і Arquebisbat de Tours · Veure més »

Arquitectura normanda

La nau de la catedral de Durham amb l'ús característic d'arcades arrodonides i les voltes de poca alçada sobre la nau típiques de l'arquitectura normanda L'expressió arquitectura normanda s'empra per a referir-se a l'estil romànic creat pels normands en els diversos territoris en què van exercir el seu domini o la seva influència entre els segles  i. Van crear simultàniament un gran conjunt de castells i fortificacions, incloent-hi les torres normandes, però també monestirs, abadies, esglésies o catedrals, fent servir un model caracteritzat pels arcs arrodonits (sovint situats sobre portes i finestres) i per les seves proporcions massives.

Nou!!: 1118 і Arquitectura normanda · Veure més »

Arxiu Comarcal de l'Alt Camp

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp és un arxiu comarcal ubicat al Passeig dels Caputxins, 18 -Casa de Cultura- de Valls i membre de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya.

Nou!!: 1118 і Arxiu Comarcal de l'Alt Camp · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: 1118 і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Avempace

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.

Nou!!: 1118 і Avempace · Veure més »

Ayerbe

Ayerbe és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: 1118 і Ayerbe · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.

Nou!!: 1118 і Àhmad Sanjar · Veure més »

Bahram ibn Xahriyar

Bahram ibn Shahriyar fou un ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Nou!!: 1118 і Bahram ibn Xahriyar · Veure més »

Bahram Xah

Bahram Xah ibn Massud o, senzillament, Bahram Xah (1084-1157) fou sultà gaznèvida del 1117 al 1157, fill de Massud III Alà-ad-Dawla.

Nou!!: 1118 і Bahram Xah · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: 1118 і Balaguer · Veure més »

Balanea

Balanea o Baniyas, (en llatí Balanea, en grec antic Βαλαναία 'Balanaia', en àrab ياس Bāniyās) també anomenada Bulunyas o Leucas en època antiga, és una ciutat siriana al peu del turó Kalcat al-Markwab, a 55 km al sud de Latakia (antiga Laodicea) i a 35 km al nord de Tartus.

Nou!!: 1118 і Balanea · Veure més »

Balatunus

Balatunus (nom derivat del llatí Platanus) fou una fortalesa medieval de Síria, modernament unes ruïnes anomenades Qàlat al-Mahàliba —en àrab قلعة المهالبة, qalʿat al-Mahāliba—, al peu del djebal Ansariyé, que dominava, junt amb els castell de Sayhun, la plana de Laodicea i la ruta des de l'Orontes al port de Djabala.

Nou!!: 1118 і Balatunus · Veure més »

Balduí I de Jerusalem

Balduí de Boulogne (en francès: Baudouin de Boulogne) (1058? - 2 d'abril de 1118), va ser un dels líders de la Primera Croada i esdevingué el primer comte d'Edessa com a Balduí I d'Edessa (1098-1100), i el segon governant del Regne de Jerusalem com a Balduí I de Jerusalem (1100-18).

Nou!!: 1118 і Balduí I de Jerusalem · Veure més »

Balduí II de Jerusalem

Representació de Balduí II de Jerusalem. Balduí II de Jerusalem (Balduí del Bourg) fou rei de Jerusalem (1118 – 1131) El 1100 el seu cosí Balduí I d'Edessa (Balduí de Boulogne) va ser nomenat rei de Jerusalem (Balduí I de Jerusalem) i va cedir el comtat d'Edessa a Balduí del Bourg (Balduí II d'Edessa).

Nou!!: 1118 і Balduí II de Jerusalem · Veure més »

Banu Ammar

Els Banu Ammar foren una família de cadis xiïtes que van governar Trípoli (Líban) fins a la conquesta pels croats de la ciutat el 1108 i de Djabala (1109).

Nou!!: 1118 і Banu Ammar · Veure més »

Banu Jami

Els Banu Jami foren una dinastia local de Gabès a Tunísia, d'origen hilalià, que va governar a Gabès del 1097 al 1160, amb una breu pèrdua del poder el 1147.

Nou!!: 1118 і Banu Jami · Veure més »

Basili (heretge)

Basili va ser un metge i heretge búlgar del dirigent de la secta del bogomilites (de l'eslau Bog, Déu, i milotti, tingueu pietat de nosaltres).

Nou!!: 1118 і Basili (heretge) · Veure més »

Batalla d'Arnisol

La Batalla d'Arnisol de 1126 formà part de la campanya d'Alfons I d'Aragó sobre Balansiya i Qurtuba.

Nou!!: 1118 і Batalla d'Arnisol · Veure més »

Batalla d'Azaz

En la batalla d'Azaz les forces dels estats croats, comandades pel rei Balduí II de Jerusalem, derrotaren l'exèrcit dels turcs seljúcides que tenia com a cap a Aq-Sunqur il-Bursuqi, l'11 de juny del 1125 —o el 13 de juny segons una altra font— i aixecaren el setge que havien posat a la ciutat.

Nou!!: 1118 і Batalla d'Azaz · Veure més »

Batalla de Corbins

La Batalla de Corbins va esdevindre el 1126 entre els exèrcits almoràvits i les forces de Ramon Berenguer III al municipi de Corbins, al Segrià.

Nou!!: 1118 і Batalla de Corbins · Veure més »

Batalla de Cutanda

La batalla de Cutanda de 1120 significà consolidació del domini d'Alfons I d'Aragó sobre Saraqusta.

Nou!!: 1118 і Batalla de Cutanda · Veure més »

Batalla dels Alcalans

L'imperi almoràvit va entrar en decadència tan ràpidament com s'havia constituït.

Nou!!: 1118 і Batalla dels Alcalans · Veure més »

Bawàndides

Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.

Nou!!: 1118 і Bawàndides · Veure més »

Bernardo de Agén

Sepulcre del bisbe Bernardo de Agén a la catedral de Sigüenza Bernardo de Agén va néixer circa de 1080, a La Sauvetat de Savèra petit poble a la vora d'Agen, actual capital del departament d'Òlt i Garona, (França), va morir a Huertahernando, (Guadalajara) el 1152.

Nou!!: 1118 і Bernardo de Agén · Veure més »

Bernardo de Sedirac

Bernardo de Sedirac o de Sauvetat, Bernardo de Cluny o Bernardo de Toledo (Agen,? - Toledo, abril de 1128), monjo de Cluny i arquebisbe de Toledo.

Nou!!: 1118 і Bernardo de Sedirac · Veure més »

Bernat Guillem I de Cerdanya

Bernat Guillem I de Cerdanya i II de Berga (1109 - 1117) fou comte de Cerdanya, Conflent i Berga (1094-1117).

Nou!!: 1118 і Bernat Guillem I de Cerdanya · Veure més »

Bernat I (IV) de Comenge

Bernat I de Comenge (mort després del 1145) va ser comte de Comenge (abans de 1105-després de 1145).

Nou!!: 1118 і Bernat I (IV) de Comenge · Veure més »

Bernat Sanç

Bernat Sanç o Bernat Sanç d'Urgell (? — la Seu d'Urgell, 27 d'octubre de 1162) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell, entre l'any 1142 i l'any 1163.

Nou!!: 1118 і Bernat Sanç · Veure més »

Bertrada de Montfort

Bertrada de Montfort (v 1070 - Abadia de Fontevrault 1117), reina consort de França (1092-1108).

Nou!!: 1118 і Bertrada de Montfort · Veure més »

Bisbat d'Alba

El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1118 і Bisbat d'Alba · Veure més »

Bisbat d'Aleria

L'església de Sant Marcel a Alèria, construïda al segle XV sobre el lloc on s'alçava l'antiga catedral diocesana. El bisbat d'Aleria (francès: Diocèse d'Aléria, llatí: Dioecesis Aleriensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a frança.

Nou!!: 1118 і Bisbat d'Aleria · Veure més »

Bisbat d'Angulema

El bisbat d'Angulema (francès: Diocèse d'Angoulême, llatí: Dioecesis Engolismensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1118 і Bisbat d'Angulema · Veure més »

Bisbat d'Esglésies

El bisbat d'Esglésies (italià: diocesi di Iglesias; llatí: Dioecesis Ecclesiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1118 і Bisbat d'Esglésies · Veure més »

Bisbat d'Ivrea

El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1118 і Bisbat d'Ivrea · Veure més »

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1118 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »

Bisbat de Baiona

catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Baiona · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Bozen-Brixen

Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »

Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo

El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »

Bisbat de Concordia-Pordenone

cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Concordia-Pordenone · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »

Bisbat de Forlì-Bertinoro

La cocatedral de Bertinoro. La catedral de Forlì L'església de Ronco L'església del Seminari episcopal de Bertinoro Basílica menore de San Rufillo. L'església de Coccolia Façana de l'Abadia de Sant'Ellero L'església de Castrocaro Terme El bisbat de Forlì-Bertinoro (italià: diocesi di Forlì-Bertinoro; llatí: Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Forlì-Bertinoro · Veure més »

Bisbat de Grosseto

El bisbat de Grosseto (italià:diocesi di Grosseto; llatí: Dioecesis Grossetana) és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Grosseto · Veure més »

Bisbat de Győr

El bisbat de Győr (hongarès: Győri egyházmegye, llatí: Dioecesis Iaurinensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat de Esztergom-Budapest.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Győr · Veure més »

Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno

El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »

Bisbat de Lectoure

L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Lectoure · Veure més »

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Metz · Veure més »

Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno

cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »

Bisbat de Pavia

sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Pavia · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Poreč i Pula

El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »

Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla

La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »

Bisbat de Rieti

Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Rieti · Veure més »

Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo

cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »

Bisbat de Toul

L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Toul · Veure més »

Bisbat de Tricarico

El bisbat de Tricarico (italià: diocesi di Tricarico; llatí: Dioecesis Tricaricensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1118 і Bisbat de Tricarico · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1118 і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »

Bovatge

El bovatge era un impost que cobraven els reis normalment a l'inici del regnat.

Nou!!: 1118 і Bovatge · Veure més »

Bugia (Algèria)

Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.

Nou!!: 1118 і Bugia (Algèria) · Veure més »

Bursúquides

Els bursúquides foren una petita dinastia hereditària de Tustar i Dinawar, descendents de Bursuq, amir seljúcida.

Nou!!: 1118 і Bursúquides · Veure més »

Calòcir

Calòcir (en llatí Calocyrus) fou procònsol (Ἀνθύπατος) o dux (δοὺξ), i un jurista romà d'Orient.

Nou!!: 1118 і Calòcir · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: 1118 і Califat Abbàssida · Veure més »

Casa de Courtenay

Courtenay fou una important senyoria del regne de França centrada al castell de Courtenay al Gâtinais (avui departament de Loiret), originada en Ató, castellà de Châteaurenard que vivia al començament del i va formar la senyoria vers 1030.

Nou!!: 1118 і Casa de Courtenay · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: 1118 і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: 1118 і Casal de Barcelona · Veure més »

Catedral de Magalona

La catedral de Magalona o Saint-Pierre-et-Saint-Paul és una catedral construïda entre els segles XII i XIII a la població de Magalona al terme municipal de Vilanòva de Magalona, al departament francès de l'Erau a la regió francesa d'Occitània.

Nou!!: 1118 і Catedral de Magalona · Veure més »

Catedral de Peterborough

La Catedral de Peterborough (pronúncia: /piːtəɹˈβøɾou/) és una església d'Anglaterra dedicada als apòstols sant Pere, sant Pau i sant Andreu.

Nou!!: 1118 і Catedral de Peterborough · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: 1118 і Catedral de Tarragona · Veure més »

Cèntul II de Bigorra

Cèntul II († 1129) fou comte de Bigorra de 1113 a 1129, fill de Cèntul V, vescomte de Bearn i de Beatriu I comntessa de Bigorra.

Nou!!: 1118 і Cèntul II de Bigorra · Veure més »

Comtat d'Amiens

El comtat d'Amiens fou una divisió feudal de França que va restar unida a Valois i Vexin.

Nou!!: 1118 і Comtat d'Amiens · Veure més »

Comtat d'Edessa

El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.

Nou!!: 1118 і Comtat d'Edessa · Veure més »

Comtat d'Ivry

El comtat d'Ivry fou una jurisdicció feudal de Normandia, realment una senyoria encara que en estar governada per comtes apareix anomenada com a comtat.

Nou!!: 1118 і Comtat d'Ivry · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: 1118 і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Lecce

El Comtat de Lecce (1055 - 1463) fou una jurisdicció feudal normanda del sud de la península italiana, que agafava el seu nom de la capital Lecce.

Nou!!: 1118 і Comtat de Lecce · Veure més »

Comtat de Rethel

El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.

Nou!!: 1118 і Comtat de Rethel · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: 1118 і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Saint Pol

El comtat de Saint Pol fou una jurisdicció feudal del nord de França, a la regió del Ternois, al departament de Pas de Calais entre l'Artois i la Picardia, dependent del comtat de Flandes.

Nou!!: 1118 і Comtat de Saint Pol · Veure més »

Comtat de Soissons

Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.

Nou!!: 1118 і Comtat de Soissons · Veure més »

Comtat de Toreno

El comtat de Toreno és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felip IV, amb el vescomtat previ de Matarrosa i mitjançant Reial decret del 12 de novembre de 1657 i Real Despatx del 30 d'octubre de 1659, en favor d'Álvaro Queipo de Llano y Valdés, senyor de les viles de Toreno i Tombrío de Abajo, alferès major del Principat d'Astúries i de la vila de Cangas de Tineo (avui Cangas del Narcea), on posseïa el solar del seu llinatge, cavaller de Santiago, corregidor de Madrid i de Granada, capità general de Màlaga, del Consell d'Hisenda d'aquest rei i el seu gentilhome de Boca.

Nou!!: 1118 і Comtat de Toreno · Veure més »

Comtat de Toul

El comtat de Toul fou una jurisdicció feudal de França establerta al segle X i que va existir fins a 1261 quan va passar al bisbat de Toul.

Nou!!: 1118 і Comtat de Toul · Veure més »

Conquesta de Siurana

La Conquesta de Siurana fou una de les batalles de la Reconquesta.

Nou!!: 1118 і Conquesta de Siurana · Veure més »

Constantí Diògenes (fill de Romà IV)

Constantí Diògenes, en grec medieval Κωνσταντίνος Διογένης, mort l'any 1073, va ser un noble romà d'Orient fill de l'emperador Romà IV Diògenes.

Nou!!: 1118 і Constantí Diògenes (fill de Romà IV) · Veure més »

Constantí Harmenòpul

Constantí Harmenòpul (en llatí Constantinus Harmenopulus) fou un funcionari i jurista romà d'Orient, que tenia el càrrec de nomofílac i era jutge a Tessalònica.

Nou!!: 1118 і Constantí Harmenòpul · Veure més »

Croada d'al-Mariyya

La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.

Nou!!: 1118 і Croada d'al-Mariyya · Veure més »

David IV de Geòrgia

David IV, conegut com el Constructor (1073 - Tblisi, 24 de gener del 1125), fou rei de Geòrgia del 1089 al 1125.

Nou!!: 1118 і David IV de Geòrgia · Veure més »

Diego López I

Diego López el Blanc (c. 1075-1124) va ser tercer senyor de Biscaia (1093 - 1124).

Nou!!: 1118 і Diego López I · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: 1118 і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dinastia Comnè

Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.

Nou!!: 1118 і Dinastia Comnè · Veure més »

Districte d'Hardoi

El districte d'Hardoi és una divisió administrativa d'Uttar Pradesh, Índia, amb capital a la ciutat d'Hardoi.

Nou!!: 1118 і Districte d'Hardoi · Veure més »

Districte de Hassan

El districte de Hassan (kannada ಹಾಸನ) és una divisió administrativa de Karnataka a l'Índia.

Nou!!: 1118 і Districte de Hassan · Veure més »

Domèstic de les escoles

El domèstic de les escoles (grec medieval: δομέστικος τῶν σχολῶν, doméstikos tōn skholōn) fou un alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient entre el i, com a mínim, principis del.

Nou!!: 1118 і Domèstic de les escoles · Veure més »

Drogó de Sebourg

Drogó de Sebourg (Epinoy en Artois (França), 1118 – Sebourg, 1186), en francès Dreux, Drugo o Druon, fou un eremita que visqué reclòs en una cel·la.

Nou!!: 1118 і Drogó de Sebourg · Veure més »

Dubays ibn Sàdaqa

Abu-l-Aazz Dubays (II) ibn Sàdaqa Nur-ad-Dawla fou emir mazyàdida d'al-Hilla, fill de Sàdaqa ibn Mansur.

Nou!!: 1118 і Dubays ibn Sàdaqa · Veure més »

Ducat de Jülich

El Ducat de Jülich fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'entorn de la ciutat de Jülich.

Nou!!: 1118 і Ducat de Jülich · Veure més »

Dvin

Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.

Nou!!: 1118 і Dvin · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: 1118 і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: 1118 і Emirat de Làrida · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: 1118 і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Emirat de Tbilissi

Lemirat de Tbilissi fou el govern musulmà creat cap a l'any 740 per controlar els principats georgians.

Nou!!: 1118 і Emirat de Tbilissi · Veure més »

Enric I d'Anglaterra

Enric I d'Anglaterra (versemblantment Selby, Yorkshire, setembre del 1068- Lyons-la-Forêt, a prop de Rouen, Normandia 1135) fou rei d'Anglaterra de l'any 1100 fins a la seva mort.

Nou!!: 1118 і Enric I d'Anglaterra · Veure més »

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Nou!!: 1118 і Era japonesa · Veure més »

Ermengol VI d'Urgell

''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).

Nou!!: 1118 і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »

Esteve d'Anglaterra

Esteve I d'Anglaterra (vers 1096 - 25 d'octubre del 1154), sovint conegut com a Esteve de Blois, va ser rei d'Anglaterra des del 1135 fins a la seva mort.

Nou!!: 1118 і Esteve d'Anglaterra · Veure més »

Eudòxia Comnena (filla d'Aleix I)

Eudòxia Comnena, en grec medieval Εὐδοκία Κομνηνή, nascuda el 4 de gener de 1094 i morta cap al 1129, va ser la tercera filla de l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, que va regnar del 1081 al 1118.

Nou!!: 1118 і Eudòxia Comnena (filla d'Aleix I) · Veure més »

Eudes de Xampanya

Eudes II de Meaux i Troyes dit també Eudes de Xampanya, mort després de 1115/1118, va ser comte de Troyes (com Eudes IV) i de Meaux vers 1048 a 1066, i després comte d'Aumale de 1069 a 1115.

Nou!!: 1118 і Eudes de Xampanya · Veure més »

Eudes II de Borgonya

Escut del ducat de Borgonya, usat per primera vegada sota el mandat d'Eudes II de Borgonya Eudes II de Borgonya (1118 - 1162), duc de Borgonya (1143-1162).

Nou!!: 1118 і Eudes II de Borgonya · Veure més »

Eutimi Zigabè

Eutimi Zigabè (en llatí Euthymius Zigabenus) fou un monjo grec del convent de la verge Maria a Constantinoble que va viure al, a l'època de l'emperador Aleix I Comnè, amb qui tenia íntima amistat, i ell mateix diu que va escoltar dues vegades com l'emperador disputava contra els enemics de l'església grega, probablement contra els llatins.

Nou!!: 1118 і Eutimi Zigabè · Veure més »

Felicia-Matilda de Mayenne

Felicia-Matilda de Mayenne (o Matilda de Turenne), muller d'Hug II de Borgonya.

Nou!!: 1118 і Felicia-Matilda de Mayenne · Veure més »

Felip I de França

Felip I de França (23 de maig de 1052 - castell de Melun, 29 de juny de 1108) fou rei de França (1060-1108).

Nou!!: 1118 і Felip I de França · Veure més »

Festes de Santa Tecla de Tarragona

Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.

Nou!!: 1118 і Festes de Santa Tecla de Tarragona · Veure més »

Feudalisme a Catalunya

El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.

Nou!!: 1118 і Feudalisme a Catalunya · Veure més »

Firuzkuh (gúrides)

Firuzkuh fou la capital de la dinastia gúrida (shansàbanida), situada prop del lloc del poble actual de Jam (Afganistan), a la vora del Hari Rud.

Nou!!: 1118 і Firuzkuh (gúrides) · Veure més »

Folc V d'Anjou

Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.

Nou!!: 1118 і Folc V d'Anjou · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: 1118 і Fraga · Veure més »

Gabès

Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).

Nou!!: 1118 і Gabès · Veure més »

Gangaikondapuram

Gangaikondapuram és una vila de Tamil Nadu al districte de Trichinopoly a. Avui és una població poc important (el 1901 tenia 2702 habitants) però de gran importància històrica.

Nou!!: 1118 і Gangaikondapuram · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Nou!!: 1118 і Gaznèvides · Veure més »

Gèrasa

El fòrum oval de Gèrasa, amb la ciutat nova al fons Gèrasa (Gerasa) fou una ciutat de Celesíria que feia part de la Decàpolis, i que correspon a l'actual Jerash (Jordània).

Nou!!: 1118 і Gèrasa · Veure més »

Gelasi II

Gelasi II —de nom Giovanni Coniulo— (Gaeta, ? -Cluny, 28 de gener de 1119) va ser papa de Roma del 1118 al 1119.

Nou!!: 1118 і Gelasi II · Veure més »

Geoffroi II de Penthièvre

Geoffroy II de Penthièvre (mort el 1148), fill gran del comte Esteve I de Penthièvre, fou comte de Penthièvre de 1120/1137 a 1148.

Nou!!: 1118 і Geoffroi II de Penthièvre · Veure més »

Gregori Doxapater

Gregori Doxapater (Gregorius Doxapater) fou un jurista romà d'Orient que és esmentat a la Scholia a la Basílica (Basilica vol. 3. p. 440, 7.16. 317).

Nou!!: 1118 і Gregori Doxapater · Veure més »

Gregori Patzó

Gregori Patzó (Gregorius Patzo) fou un escriptor romà d'Orient que va escriure unes Novellae sobre els darrers emperadors romans d'Orient.

Nou!!: 1118 і Gregori Patzó · Veure més »

Gregori VIII (antipapa)

Gregori VIII (Llemosí, ? - Abadia de Cluny, 29 de gener del 1119) Antipapa de nom de baptisme Maurice Bourdin (Bardinus), al que l'emperador germànic Enric V, feu proclamar Papa en lloc de Gelasi II, i prengué el nom de Gregori VIII.

Nou!!: 1118 і Gregori VIII (antipapa) · Veure més »

Gualter

Gualter és una vila i capitalitat de l'extens municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Nou!!: 1118 і Gualter · Veure més »

Guillem I de Cerdanya

Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.

Nou!!: 1118 і Guillem I de Cerdanya · Veure més »

Guillem IX d'Aquitània

Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.

Nou!!: 1118 і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »

Hasan-i Sabbah

Hasan-i Sabbah, en persa, o Hàssan as-Sabbah, en àrab, fou un daï ismaïlita i fundador de l'estat ismaïlita nizarita amb capital a Alamut.

Nou!!: 1118 і Hasan-i Sabbah · Veure més »

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Nou!!: 1118 і Història d'Isfahan · Veure més »

Història d'Islàndia

La història d'Islàndia va començar amb l'assentament per part dels exploradors víkings i la gent que van esclavitzar de l'est, especialment Noruega i les illes britàniques, a finals del segle IX.

Nou!!: 1118 і Història d'Islàndia · Veure més »

Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

Nou!!: 1118 і Història de l'Iraq · Veure més »

Història de la Comunitat de Madrid

Ubicació de la Comunitat de Madrid La història de la Comunitat de Madrid com a tal és molt recent.

Nou!!: 1118 і Història de la Comunitat de Madrid · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: 1118 і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: 1118 і Història de Lleida · Veure més »

Història del Caucas

Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.

Nou!!: 1118 і Història del Caucas · Veure més »

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Nou!!: 1118 і Història del Panjab · Veure més »

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Nou!!: 1118 і Homs · Veure més »

Hug de Sant Víctor

Hug de Sant Víctor (Saxònia, ca. 1096 - París, 11 de febrer de 1141) fou un cardenal i teòleg cristià de l'edat mitjana, una de les principals figures intel·lectuals del seu moment.

Nou!!: 1118 і Hug de Sant Víctor · Veure més »

Hug II de Borgonya

Hug II de Borgonya o Hug Borrell (1084 - 1143) fou duc de Borgonya (1103-1142).

Nou!!: 1118 і Hug II de Borgonya · Veure més »

Ilghazi I

Ilghazi (I) Najm-ad-Din (? - 3 de novembre de 1122) fou emir ortúquida, fill d'Ortuk.

Nou!!: 1118 і Ilghazi I · Veure més »

Ioànnina

Ioànnina o Jànina (grec: Ιωάννινα o Γιάννινα, turc:Yanya) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica de Ioànnina a la perifèria de l'Epir, al nord-oest del país.

Nou!!: 1118 і Ioànnina · Veure més »

Irene Ducena

Irene Ducena, en grec medieval Εἰρήνη Δούκας/ Δούκαινα nascuda aproximadament l'any 1066 i morta el 19 de febrer de 1133 fou una emperadriu romana d'Orient, dona de l'emperador Aleix I Comnè, i mare de Joan II Comnè i de la historiadora Anna Comnena.

Nou!!: 1118 і Irene Ducena · Veure més »

Isaac Comnè (germà d'Aleix I)

Isaac Comnè, en grec medieval Ἰσαάκιος Κομνηνός, va ser un notable aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la família Comnè.

Nou!!: 1118 і Isaac Comnè (germà d'Aleix I) · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: 1118 і Isfahan · Veure més »

Jacob de Coccinabafos

Jacob de Coccinabafos (Jacobus), fou un monjo del monestir de Coccinabaphus en temps de l'emperador Aleix I Comnè (1081-1118).

Nou!!: 1118 і Jacob de Coccinabafos · Veure més »

Joan Comnè (governador de Dirràquion)

Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνός, va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la família dels Comnens i nebot de l'emperador Aleix I Comnè, que va regnar del 1081 al 1118.

Nou!!: 1118 і Joan Comnè (governador de Dirràquion) · Veure més »

Joan Escilitzes

Joan Escilitzes (en llatí Ioannes Scylitzes o Scylitza, en grec Ἰωάννης Κουροπαλάτης ὁ Σκυλίτζης) fou un historiador romà d'Orient conegut també com a curopalata pel seu càrrec i igualment Tracesi i protovestiari (ό ποωτοβεστιάριος Ἰωάννης ὁ Θρακήσιος τὸ ἐπώνυμον) segurament per ser nadiu del tema dels Tracesis i ser després protovestiari a la cort.

Nou!!: 1118 і Joan Escilitzes · Veure més »

Joan II Comnè

Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.

Nou!!: 1118 і Joan II Comnè · Veure més »

Joan Italià

Joan Italià (en llatí Joannes Italus, en grec), fou un filòsof i heretge que va viure fins al regnat d'Aleix I Comnè (1081-1118).

Nou!!: 1118 і Joan Italià · Veure més »

Joan IV d'Ocrida

Adrià Comnè, en grec medieval Ἀδριανός Κομνηνός, nascut cap al 1088 i mort el 1163 o 1164, va ser un príncep de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la dinastia dels Comnens, que es va fer monjo i va arribar al càrrec d'arquebisbe d'Ocrida amb el nom de Joan IV d'Ocrida (Ἰωάννης Δ΄) des de l'any 1139 o 1142 fins a la seva mort, en algun moment del 1163 o 1164.

Nou!!: 1118 і Joan IV d'Ocrida · Veure més »

Joan Tzelepes Comnè

Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνὸς, anomenat Tzelepes (Τζελέπης), del turc Çelebi, paraula que s'aplicava als homes cultes i als prínceps, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, fill del sebastocràtor Isaac Comnè i net de l'emperador Aleix I Comnè.

Nou!!: 1118 і Joan Tzelepes Comnè · Veure més »

Joan Zonaràs

Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).

Nou!!: 1118 і Joan Zonaràs · Veure més »

Joscelí I

Joscelí de Courtenay o Josceli I (?-1131) fou un noble de la casa dels senyors de Courtenay, que va anar a les croades el 1101, i va esdevenir senyor de Turbessel (1102 a 1113), príncep de Galilea i de Tiberíades (1113 a 1119) i comte d'Edessa de 1119 a 1131.

Nou!!: 1118 і Joscelí I · Veure més »

Kakhètia

Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.

Nou!!: 1118 і Kakhètia · Veure més »

Kemah (Erzincan)

Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.

Nou!!: 1118 і Kemah (Erzincan) · Veure més »

La Baronia de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).

Nou!!: 1118 і La Baronia de Rialb · Veure més »

La Riera de Gaià

La Riera de Gaià és un municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: 1118 і La Riera de Gaià · Veure més »

Llúcia de Rochefort

Llúcia de Rochefort (v 1088 - d 1137), reina consort de França (1104-1107).

Nou!!: 1118 і Llúcia de Rochefort · Veure més »

Lleó de Calcedònia

Lleó de Calcedònia (en llatí Leo o Leon, en grec medieval) fou arquebisbe de Calcedònia segurament en temps d'Aleix I Comnè (1081-1118).

Nou!!: 1118 і Lleó de Calcedònia · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1118 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: 1118 і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa

La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.

Nou!!: 1118 і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: 1118 і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de reis de Dublín

Els reis de Dublín van ser uns monarques d'origen noruec (nòrdic-gaèlics) que van governar el Regne de Dublín des de l'any 839 fins al 1171, quan finalment el regne va ser conquerit per l'irlandès Máel Sechnaill mac Domnaill.

Nou!!: 1118 і Llista de reis de Dublín · Veure més »

Llista de reis de Jerusalem

El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.

Nou!!: 1118 і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »

Logoteta

Logoteta, en grec medieval λογοθέτης, plural λογοθέται, va ser un títol administratiu de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1118 і Logoteta · Veure més »

Maarat an-Numan

Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.

Nou!!: 1118 і Maarat an-Numan · Veure més »

Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).

Nou!!: 1118 і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Nou!!: 1118 і Manuel I Comnè · Veure més »

Maria Comnena (filla d'Aleix I)

Maria Comnena, en grec medieval Μαρία Κομνηνή, va néixer el 19 de setembre de 1085 i va morir després de l'any 1136.

Nou!!: 1118 і Maria Comnena (filla d'Aleix I) · Veure més »

Matilde d'Escòcia

Matilde d'Escòcia, nascuda Edith (Dunfermline, Escòcia, ''c''. 1080-Westminister, Anglaterra, 1 de maig de 1118), fou una reina consort d'Anglaterra.

Nou!!: 1118 і Matilde d'Escòcia · Veure més »

Mazyàdides

Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.

Nou!!: 1118 і Mazyàdides · Veure més »

Màlik Arslan Xah

Abu-l-Mulk Màlik Arslan Xah Sultan-ad-Dawla ibn Massud ibn Ibrahim, més conegut senzillament com a Màlik Arslan o Arslan-Xah o Màlik Arslan Xah o Arslan Xah ibn Massud fou sultà gaznèvida (1116-1118).

Nou!!: 1118 і Màlik Arslan Xah · Veure més »

Mòrfia de Melitene

Mòrfia de Melitene, o Morphia, Moraphia (m. 1 d'octubre de 1126 o 1127) va ser la regna consort de Balduí II, noble croat, comtessa d'Edessa i reina  de Jerusalem.

Nou!!: 1118 і Mòrfia de Melitene · Veure més »

Mengücek

Mengücek Ahmet (antic otomà Megüček Ahmed, transcripció antiga Mengudjek, àrab Mangudjak) fou un bey o beg turcman, epònim d'una petita dinastia anomenada de Mengücek-oğlu o Mengücekoğulları (a vegades mengücèquides, mengudjèkides, mangudjàkides, mengudjèquides, mandudjàquides, mengujèquides o mangujàquides) que va pastorar i combatre per Àsia Menor després de la batalla de Manazkert (1071).

Nou!!: 1118 і Mengücek · Veure més »

Mengücekoğulları

La gran mesquita de Divriği Els mengücekoğulları o mengüceqoğulları (de vegades mengücèquides, mengudjèkides, mangudjàkides, mengudjèquides, mandudjàquides, mengujèquides o mangujàquides) foren una dinastia de turcmans d'Anatòlia a la part oriental entorn d'Erzincan i de Divriği (1118-1252).

Nou!!: 1118 і Mengücekoğulları · Veure més »

Miquel Glicas

Miquel Glicas (en llatí Michael Glycas, en grec Μιχαὴλ ὁ Γλυκᾶς) fou un historiador romà d'Orient, nascut a Constantinoble o a Sicília (per això és anomenat de vegades Miquel Sícul o Miquel de Sicília).

Nou!!: 1118 і Miquel Glicas · Veure més »

Miquel Paleòleg

Miquel Paleòleg, en grec medieval Μιχαήλ Παλαιολόγος, fou un funcionari i militar de l'Imperi Romà d'Orient de la família dels Paleòleg, que tenia el títol de sebast.

Nou!!: 1118 і Miquel Paleòleg · Veure més »

Mkhargrdzéli

LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.

Nou!!: 1118 і Mkhargrdzéli · Veure més »

Monedatge

El monedatge era un impost cobrat pel monarca, en principi per cada foc, a canvi de comprometre's a no alterar la qualitat de la moneda.

Nou!!: 1118 і Monedatge · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Gualter

Santa Maria de Gualter és un monestir de l'art medieval català a l'entrada del poble de Gualter, capital del municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera).

Nou!!: 1118 і Monestir de Santa Maria de Gualter · Veure més »

Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.

Nou!!: 1118 і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Nicèfor Brienni el Jove

Nicèfor Brienni (Nicephorus Bryennius) o Brienni el Jove, fou el marit d'Anna Comnena.

Nou!!: 1118 і Nicèfor Brienni el Jove · Veure més »

Nicèfor Catacaló

Nicèfor Catacaló o Nicèfor Euforbè Catacaló, en grec medieval Νικηφόρος Εὐφορβηνός Κατακαλών, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, gendre de l'emperador Aleix I Comnè (que va regnar del 1081 al 1118).

Nou!!: 1118 і Nicèfor Catacaló · Veure més »

Nicèfor Comnè (germà d'Aleix I)

Nicèfor Comnè, en grec medieval Νικηφόρος Κομνηνός, nascut cap al 1062 i mort després del 1136, va ser un aristòcrata i militar d'alta graduació de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1118 і Nicèfor Comnè (germà d'Aleix I) · Veure més »

Nicetes Coniata

Nicetes Coniata o Nicetes Acominat (Nicetas Choniates o Nicetas Acominatus, (en grec medieval Νικήτας Ἀκομινάτος) va ser un historiador romà d'Orient nadiu de Cones (Χωναί o Χῶναι, Khone, l'antiga Colosses) a Frígia, que va néixer cap a la meitat del. Era descendent d'una família noble. Va ser governador de Filipòpolis, nomenat el 1189 per l'emperador Isaac II Àngel (1185-1195) quan els búlgars estaven revoltats i l'emperador Frederic I del Sacre Imperi s'acostava aquell any amb un exèrcit de cent cinquanta mil homes. També va ser logoteta, (equivalent a ministre o secretari d'estat), praefectus sacri cubiculi (o encarregat de la cambra reial), i va tenir altres càrrecs d'importància. Va portar el títol de senador. Era a Constantinoble l'any 1204 quan va ser ocupada pels llatins en la Quarta Croada i en va fer una esplèndida narració sens dubte molt fidel. Van cremar el seu palau en la lluita, però va poder escapar després de moltes aventures perilloses, amb la seva família cap a Nicea amb l'ajut d'un mercader venecià. A Nicea va viure a la cort de l'emperador Teodor I Làscaris i va seguir escrivint el gran treball històric que portava el seu nom. Va morir a Nicea probablement després del 1216. S'ha buscat la seva tomba sense resultats. La seva obra bàsica es titula Història, corol·lari de deu obres d'un o més llibres cadascuna (21 en total) que narren les biografies i els fets dels emperadors entre 1118 i 1206: Joan II Comnè (1118-1143), en un sol llibre. Manuel I Comnè (1143-1180), en set llibres. Aleix II Comnè (1180-1183), en un sol llibre. Andrònic I Comnè (1183-1185) en dos llibres. Isaac II Àngel (1185-1195), en tres llibres. Aleix IV Àngel (1195-1203), en tres llibres. Isaac II Àngel i el seu fill Aleix (1203-1204), en un sol llibre. Aleix V Murzufle (1204), en un sol llibre. Segueix un llibre que porta per títol Urbs Capta, o els esdeveniments durant i immediatament després de la presa de Constantinoble l'any 1204, en un sol llibre, i finalitza l'obra amb Balduí I de Constantinoble (1204-1206) primer emperador llatí, en un sol llibre. També va escriure un Θησαυρὸς ὀρθοδοξίας (Thissavrós Orthodoxias) en 27 llibres i algunes produccions menors. El seu germà gran Miquel Coniata va escriure Μονοδία sobre la vida de Nicetes, en vers bombàstic.

Nou!!: 1118 і Nicetes Coniata · Veure més »

Numairites

Els Banu Numayr o Numayr ibn Àmir ibn Sàssaa (en àrab Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa) foren una tribu àrab originària de la part occidental de la Yamama.

Nou!!: 1118 і Numairites · Veure més »

Nur al-Dawla Balak

Nur al-Dawla Balak ibn Bahram ibn Ortuk fou un dels emirs ortúquides i destacat militar.

Nou!!: 1118 і Nur al-Dawla Balak · Veure més »

Oleguer de Barcelona

Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: 1118 і Oleguer de Barcelona · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: 1118 і Orde del Temple · Veure més »

Ortúkides

Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.

Nou!!: 1118 і Ortúkides · Veure més »

Ossetes

miniatura Els ossetesEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana o ossetsEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (tots dos, mots epicens) són un poble del Caucas, descendents dels alans i al seu torn aquestos descendents d'escites i sàrmates.

Nou!!: 1118 і Ossetes · Veure més »

Otó de Bamberg

Otó de Bamberg (alemany: Otto von Bamberg; polonès: Otton z Bambergu) 1060 ó 1061 – 30 de juny de 1139) va ser un bisbe i missioner medieval alemany qui, com a legat papal, convertí gran part de la Pomerània al cristianisme.

Nou!!: 1118 і Otó de Bamberg · Veure més »

Palau de l'Aljaferia

L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al a Saragossa.

Nou!!: 1118 і Palau de l'Aljaferia · Veure més »

Panhipersebast

Panhipersebast, en grec medieval πανυπερσέβαστος ('el més venerable de tots'), era un títol de la cort de l'Imperi Romà d'Orient creat per Aleix I Comnè (r. 1081-1118) a partir de l'arrel del títol imperial sebast (la traducció grega d'august).

Nou!!: 1118 і Panhipersebast · Veure més »

Pasqual II

Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.

Nou!!: 1118 і Pasqual II · Veure més »

Patrícia cenyida

La patrícia cenyida (en grec medieval ζωστὴ πατρικία, Zostí patrikia), va ser una dignitat de la cort de l'Imperi Romà d'Orient reservada exclusivament a les dones.

Nou!!: 1118 і Patrícia cenyida · Veure més »

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Nou!!: 1118 і Pau · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: 1118 і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Protosebast

El protosebast (grec: πρωτοσέβαστος, protosébastos) va ser un títol de la cort de l'Imperi Romà d'Orient creat per l'emperador Aleix I Comnè.

Nou!!: 1118 і Protosebast · Veure més »

Rabib-ad-Dawla

Rabib-ad-Dawla Abu-Mansur ibn Abi-Xujà Muhàmmad ibn al-Hussayn o, més senzillament, Rabib-ad-Dawla fou un visir abbàssida i seljúcida.

Nou!!: 1118 і Rabib-ad-Dawla · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: 1118 і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: 1118 і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: 1118 і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: 1118 і Regne de Jerusalem · Veure més »

Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa

Escut La Real Mestrança de Cavalleria de Saragossa és una institució nobiliària que ha tingut diverses funcions a la ciutat de Saragossa i que té el seu origen en el.

Nou!!: 1118 і Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa · Veure més »

Reis korikain de Lori

Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la família dels bagràtides, que van regnar al Taixir amb seu principal a Lori, amb títol reial del 982 fins vers el 1280.

Nou!!: 1118 і Reis korikain de Lori · Veure més »

Renier de Huy

o Rainer de Huy, va ser un orfebre i bronzista belga dels segles  i.

Nou!!: 1118 і Renier de Huy · Veure més »

Riwallon I de Dol

Riwallon I de Dol, de mal nom Capra Canuta (Cabra vella), nascut el 1015 i mort el 1065, fou senyor de Combourg i advocat del bisbat de Dol com a signifer sancti Samsonis (porte-ensenya de Sant Samsó).

Nou!!: 1118 і Riwallon I de Dol · Veure més »

Robert d'Aguiló

Robert d'Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d'Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v.1100? - ?, 1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).

Nou!!: 1118 і Robert d'Aguiló · Veure més »

Romànic pisà

El romànic pisà és una variant local de l'estil romànic, fonamentalment arquitectònica, que es desenvolupà a Pisa i es va exportar a una vasta àrea d'influència quan era una poderosa república marítima, des de la segona meitat del s. XI fins a la primera del XIII.

Nou!!: 1118 і Romànic pisà · Veure més »

Safita

Safita és una població del nord-oest de Síria, situada al sud-est de Tartús i al nord-oest del Crac dels Cavallers.

Nou!!: 1118 і Safita · Veure més »

San Pietro in Vincoli

La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.

Nou!!: 1118 і San Pietro in Vincoli · Veure més »

Sança de Barcelona

Sança de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.

Nou!!: 1118 і Sança de Barcelona · Veure més »

Sant Ramon de Tolosa

Raimon de Tolosa o Raimon Gairard (Tolosa de Llenguadoc, primera meitat del - 3 de juliol de 1118) fou un laic que va dedicar la seva fortuna a la beneficència.

Nou!!: 1118 і Sant Ramon de Tolosa · Veure més »

Santa Maria de Lavaix

Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Nou!!: 1118 і Santa Maria de Lavaix · Veure més »

Santa Maria in Cosmedin

Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).

Nou!!: 1118 і Santa Maria in Cosmedin · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: 1118 і Saragossa · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.

Nou!!: 1118 і Saraqusta · Veure més »

Sàdaqa ibn Mansur

Sayf-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Sàdaqa (I) ibn Mansur fou emir mazyàdida d'al-Hilla, a cavall entre el segle i el.

Nou!!: 1118 і Sàdaqa ibn Mansur · Veure més »

Sebast

Sebast, en grec medieval σεβαστός (sevastós, 'venerable'), en plural σεβαστοί (sevastí), va ser un títol honorífic, traducció grega del llatí Augustus, utilitzat alguna vegada pels emperadors romans d'Orient.

Nou!!: 1118 і Sebast · Veure més »

Seljúcides de Kirman

La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.

Nou!!: 1118 і Seljúcides de Kirman · Veure més »

Senet

Senet de Barravés (o Senet, com se sol dir comunament en l'actualitat) és un poble del nord del terme municipal de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça, que es va constituir en entitat municipal descentralitzada.

Nou!!: 1118 і Senet · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII)

Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: 1118 і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: 1118 і Senyera reial · Veure més »

Senyoria de Molina

La Senyoria de Molina fou una senyoria del Regne de Castella (a l'actual província de Guadalajara) que va pertànyer a Aragó del 1369 al 1375 després de la conquesta pel Regne d'Aragó als àrabs de l'Emirat de Molina, centrat a la ciutat de Molina o Molina d'Aragó (Molina de Aragón).

Nou!!: 1118 і Senyoria de Molina · Veure més »

Senyoria de Ramerupt

Ramerupt fou una important senyoria a la Xampanya.

Nou!!: 1118 і Senyoria de Ramerupt · Veure més »

Senyoria de Transjordània

La senyoria de Transjordània o del Crac de Moab (Senyoria del Crac dels Moabites, també Krak de Moab o dels Moabites, després Kerak o al-Karak) fou una baronia dels croats establerta com una de les que formaven el regne el regne de Jerusalem poc després de la conquesta de la zona pels croats als fatimites el 1118.

Nou!!: 1118 і Senyoria de Transjordània · Veure més »

Seprio

Seprio fou un comtat d'Itàlia que va existir des de la meitat del fins a la meitat del, quan fou unit a Milà.

Nou!!: 1118 і Seprio · Veure més »

Setge de Fraga (1133-1134)

El setge de Fraga de 1133-1134 fou una batalla entre el Regne d'Aragó i els almoràvits.

Nou!!: 1118 і Setge de Fraga (1133-1134) · Veure més »

Setge de Làrida (1122)

El Setge de Làrida de 1122 fou un dels episodis de les campanyes d'Alfons el Bataller.

Nou!!: 1118 і Setge de Làrida (1122) · Veure més »

Setge de Morella (1117)

Els almoràvits, en la seua campanya de conquesta de tot el territori musulmà a principis del segle XII van conquerir Morella.

Nou!!: 1118 і Setge de Morella (1117) · Veure més »

Setge de Saraqusta (1086)

El setge de Saraqusta de 1086 fou una de les batalles de la conquesta cristiana.

Nou!!: 1118 і Setge de Saraqusta (1086) · Veure més »

Setge de Saraqusta (1118)

El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.

Nou!!: 1118 і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »

Silvan

Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.

Nou!!: 1118 і Silvan · Veure més »

Simeó Heresiarca

Simeó Heresiarca (Symeon o Simeon o Symeones Haeresiarcha) va ser un heresiarca bogomilita, euquita o messalià que formava part d'un grup on també hi havia Dadoes, Sabas, Adelfios i Hernies.

Nou!!: 1118 і Simeó Heresiarca · Veure més »

Siurana (Priorat)

Siurana és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.

Nou!!: 1118 і Siurana (Priorat) · Veure més »

Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín

Abu-Ayyub Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín fou el fundador de la dinastia Banu Hud que va governar l'emirat de Saraqusta del 1039 al 1118.

Nou!!: 1118 і Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín · Veure més »

Taira no Kiyomori

Taira no Kiyomori (1118 - 21 de març de 1181, Kioto) va ser un líder del poderós clan Taira i el primer membre de la classe guerrera samurai del Japó.

Nou!!: 1118 і Taira no Kiyomori · Veure més »

Tarassona

Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: 1118 і Tarassona · Veure més »

Taxa

Una taxa és una classe de tributs que poden establir les administracions públiques.

Nou!!: 1118 і Taxa · Veure més »

Tema dels Tracesis

El tema dels Tracesis, en grec medieval θέμα Θρᾳκησίων Tema Trakesion, o més senzillament Θρᾳκήσιοι, Trakesioi, va ser un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat a l'oest d'Anatòlia dins de l'actual Turquia.

Nou!!: 1118 і Tema dels Tracesis · Veure més »

Teobald II de Xampanya

Teobald IV de Blois i II de Xampanya, també dit Tibald el Gran, (en francès o; nascut v. 1090/1095, mort el 10 de gener del 1152), va ser comte de Blois, de Chartres, de Meaux, vescomte de Châteaudun, senyor de Sancerre (1102-1151), comte de Troyes i de de Xampanya (1125-1151).

Nou!!: 1118 і Teobald II de Xampanya · Veure més »

Teodora Comnena (filla d'Aleix I)

Teodora Comnena, en grec medieval Θεοδώρα Κομνηνὴ, nascuda el 15 de gener de l'any 1096, va ser una noble de l'Imperi Romà d'Orient, la quarta filla de l'emperador Aleix I Comnè i d'Irene Ducena.

Nou!!: 1118 і Teodora Comnena (filla d'Aleix I) · Veure més »

Thomas Becket

Thomas Becket (Londres, 21 de desembre de 1118 - Canterbury, 29 de desembre de 1170) va ser un eclesiàstic anglès, canceller d'Anglaterra amb Enric II el 1154 i arquebisbe de Canterbury i primat de l'església anglesa el 1162.

Nou!!: 1118 і Thomas Becket · Veure més »

Timurtaix

* Per altres personatges amb el mateix nom vegeu Timurtash (Timurtaix) Hussam-ad-Din Timurtaix (vers 1105-1152) fou emir ortúkida de Mardin i regent d'Alep, fill d'Ilghazi I i el seu successor a Mardin.

Nou!!: 1118 і Timurtaix · Veure més »

Toghrul II

Tuğrul, Toghril o Toghrul II al-Dawla wa l-Din (1109 - tardor de 1134) fou sultà seljúcida fill del sultà Muhàmmad ibn Màlik-Xah i germà de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (1118 -1131).

Nou!!: 1118 і Toghrul II · Veure més »

Torelli

Torelli és el nom d'una família que va governar a Ferrara i després a Guastalla i Montechiarugolo, a Itàlia.

Nou!!: 1118 і Torelli · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.

Nou!!: 1118 і Trebisonda · Veure més »

Valeri de Saragossa

Valeri o Valeri de Saragossa (segle III-IV) va ser bisbe de Saragossa, mestre de Sant Vicent Màrtir i confessor de la fe cristiana.

Nou!!: 1118 і Valeri de Saragossa · Veure més »

Vescomtat de Chartres

El vescomtat de Chartres fou una jurisdicció feudal de França, exercida per feudataris dels comtes de Blois a Chartres.

Nou!!: 1118 і Vescomtat de Chartres · Veure més »

Vescomtat de Marçan

El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.

Nou!!: 1118 і Vescomtat de Marçan · Veure més »

Vescomtat de Pallars

Escut dels vescomtes de Vilamur El vescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal del comtat de Pallars i després del Pallars Jussà.

Nou!!: 1118 і Vescomtat de Pallars · Veure més »

Vescomtat de Tursan

El vescomtat de Tursan fou una jurisdicció feudal de Gascunya, al nord del Vescomtat del Bearn.

Nou!!: 1118 і Vescomtat de Tursan · Veure més »

Vestes (títol)

Vestes, en grec medieval βέστης, en plural βέσται (vestai), va ser un títol de la cort de l'Imperi Romà d'Orient usat durant els segles X i XI.

Nou!!: 1118 і Vestes (títol) · Veure més »

Vilaller

Vilaller (pronunciat Virallé en ribagorçà) és una vila i municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: 1118 і Vilaller · Veure més »

Wolfenbüttel

Wolfenbüttel (A.F.I. o) és una ciutat de la Baixa Saxònia, a Alemanya, que el 1994 tenia 53.812 habitants.

Nou!!: 1118 і Wolfenbüttel · Veure més »

Xaddàdides

Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.

Nou!!: 1118 і Xaddàdides · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: 1118 і Xarq al-Àndalus · Veure més »

1026

Sense descripció.

Nou!!: 1118 і 1026 · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1118 і 15 d'agost · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1118 і 18 de desembre · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant