Taula de continguts
158 les relacions: Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí, Abu-l-Fawaris Àhmad ibn Alí ibn al-Ikhxid, Abu-Tàghlib, Abukir, Adalberó de Laon, Adelaida d'Aquitània, Aixot III Olormadz, Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí, Al-Mansuriyya, Al-Muïzz (fatimita), Al-Muwàffaq (valí de Mallorca), Albània del Caucas, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Amk, Antioquia de l'Orontes, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de Gaeta, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Torí, Ascaló, Asolo, Barca (ciutat), Basili II Bulgaròctonos, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Avellino, Bisbat d'Évreux, Bisbat de Brescia, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Rieti, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Tortona, Bisbat de Treviso, ... Ampliar l'índex (108 més) »
Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí
Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí o, més senzillament, al-Abbàs ibn al-Hussayn, fou un polític buwàyhida de l'Iraq.
Veure 969 і Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí
Abu-l-Fawaris Àhmad ibn Alí ibn al-Ikhxid
Abu-l-Fawaris Àhmad ibn Alí ibn al-Ikhxid (957-?) fou el darrer emir ikhxídida d'Egipte (968-969).
Veure 969 і Abu-l-Fawaris Àhmad ibn Alí ibn al-Ikhxid
Abu-Tàghlib
Abu-Tàghlib Fadl-Al·lah al-Ghadànfar ibn al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan, més conegut senzillament com Abu-Tàghlib (?- 979) fou emir hamdànida a Mossul.
Veure 969 і Abu-Tàghlib
Abukir
Abukir o Abū Qīr, (en àrab أبو قير), és una ciutat situada en la costa mediterrània d'Egipte, 23 kilòmetres a l'est d'Alexandria i dins la governació d'Alexandria.
Veure 969 і Abukir
Adalberó de Laon
Adalberó de Laon, també anomenat Ascelí († 1030 o 1031, a l'abadia de Saint-Vincent de Laon), fou bisbe de Laon del 977 al 1030.
Veure 969 і Adalberó de Laon
Adelaida d'Aquitània
Adelaida d'Aquitània (~945 - 1004) fou infanta d'Aquitània i reina consort dels Francs (987-996).
Veure 969 і Adelaida d'Aquitània
Aixot III Olormadz
Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.
Veure 969 і Aixot III Olormadz
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí o Al-Hàssan II (al-Hasa, 891 - Ramla, 977) fou un general càrmata de Bahrayn, fill d'Àhmad ibn Saïd al-Jannabí.
Veure 969 і Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí
Al-Mansuriyya
Al-Mansuriyya o Sabra o Sabra al-Mansuriyya (o, o) fou una ciutat residència reial fatimita i zírida d'Ifríqiya fundada al sud de Kairuan per Ismaïl al-Mansur.
Veure 969 і Al-Mansuriyya
Al-Muïzz (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Muïzz (?, 26 de setembre del 931 - el Caire, 19 de desembre del 975) fou califa fatimita a Mahdia (Ifríqiya) i després al Caire (953-975).
Veure 969 і Al-Muïzz (fatimita)
Al-Muwàffaq (valí de Mallorca)
Al-Muwàffaq fou un llibert del califa Abd-ar-Rahman III que fou valí de Mayurqa (~946 - 969).
Veure 969 і Al-Muwàffaq (valí de Mallorca)
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure 969 і Albània del Caucas
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Veure 969 і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Amk
Amk (o al-Amk) és una plana al·luvial de Turquia a la part sud-est del país, al nord-est d'Antioquia.
Veure 969 і Amk
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure 969 і Antioquia de l'Orontes
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 969 і Arquebisbat de Benevent
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 969 і Arquebisbat de Càpua
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia.
Veure 969 і Arquebisbat de Colònia
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 969 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Arquebisbat de Foggia-Bovino
La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure 969 і Arquebisbat de Foggia-Bovino
Arquebisbat de Gaeta
Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 969 і Arquebisbat de Gaeta
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 969 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 969 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''.
Veure 969 і Arquebisbat de Reims
Arquebisbat de Torí
Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 969 і Arquebisbat de Torí
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Veure 969 і Ascaló
Asolo
Asolo (en vènet Áxol) és un comune de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Veure 969 і Asolo
Barca (ciutat)
Barca (també Barce, Barka o Barke) fou una ciutat de Cirenaica fundada per un grup de colons grecs emigrats de Cirene durant el govern dels batíades.
Veure 969 і Barca (ciutat)
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Veure 969 і Basili II Bulgaròctonos
Bisbat d'Acqui
El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 969 і Bisbat d'Acqui
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 969 і Bisbat d'Alba
Bisbat d'Alife-Caiazzo
El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 969 і Bisbat d'Alife-Caiazzo
Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Veure 969 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
Bisbat d'Aosta
El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 969 і Bisbat d'Aosta
Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 969 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
Bisbat d'Avellino
La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 969 і Bisbat d'Avellino
Bisbat d'Évreux
Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat.
Veure 969 і Bisbat d'Évreux
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure 969 і Bisbat de Brescia
Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure 969 і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 969 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 969 і Bisbat de Cesena-Sarsina
Bisbat de Città di Castello
El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure 969 і Bisbat de Città di Castello
Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 969 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno
El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 969 і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno
Bisbat de Llemotges
catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227.
Veure 969 і Bisbat de Llemotges
Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure 969 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
Bisbat de Rieti
Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 969 і Bisbat de Rieti
Bisbat de Termoli-Larino
El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure 969 і Bisbat de Termoli-Larino
Bisbat de Tortona
El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Veure 969 і Bisbat de Tortona
Bisbat de Treviso
El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 969 і Bisbat de Treviso
Bisbat de Trivento
El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure 969 і Bisbat de Trivento
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 969 і Bisbat suburbicari d'Òstia
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 969 і Bisbat suburbicari de Frascati
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 969 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Bulugguín ibn Ziri
Bulugguín ibn Ziri fou fill de l'emir sanhaja d'Ashir Ziri ibn Manad.
Veure 969 і Bulugguín ibn Ziri
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure 969 і Califat Fatimita
Casa de Blois
Els Tibaldians o casa de Blois foren un llinatge sorgit de la noblesa franca, en el qual els membres principals es van anomenar Tibald (Thibaldus en llatí).
Veure 969 і Casa de Blois
Casa forta de Miravet
La Casa forta de Miravet és un casal medieval, de fet un petit castell, que té una planta semblant a la del castell de Mur, però considerablement més petita.
Veure 969 і Casa forta de Miravet
Castell de Gurp
El Castell de Gurp és el castell del poble de Gurp, cap de l'antic terme de Gurp de la Conca.
Veure 969 і Castell de Gurp
Castell de Mur (castell)
El castell de Mur és un exemplar important de l'arquitectura civil del situat al municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà.
Veure 969 і Castell de Mur (castell)
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Veure 969 і Càrmates
Clan Fujiwara
''Kamon Sagarifuji'' dels Fujiwara El fou una família poderosa de regents en Japó que posseïa el monopoli de les posicions de Sessho i Kampaku.
Veure 969 і Clan Fujiwara
Col·legiata de Sant Pau (Lieja)
La col·legiata de Sant Pau, des del 1802 catedral de Sant Pau i de Sant Lambert era una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja.
Veure 969 і Col·legiata de Sant Pau (Lieja)
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure 969 і Comtat de Besalú
Comtat de Blois
Premers comtes de Blois: D'azur, una banda d'argent, flanquejada separada per dues línies d'or. Comtes de Blois de la família de Châtillon El comtat de Blois fou una jurisdicció feudal de França originada vers el 900.
Veure 969 і Comtat de Blois
Comtat de Chartres
El comtat de Chartres fou una jurisdicció feudal de França centrada a Chartres.
Veure 969 і Comtat de Chartres
Comtat de Toxàndria
Toxàndria vers 919-1125 Toxàndria (llatí Toxandria) fou un territori de Lotaríngia que designava la regió entre el Mosa i l'Escalda al nord de la moderna Bèlgica i al sud dels moderns Països Baixos.
Veure 969 і Comtat de Toxàndria
Constantí VIII
Constantí VIII (960 - 1028) fou emperador romà d'Orient del 962 fins a la seva mort.
Veure 969 і Constantí VIII
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure 969 і Damasc
Derna
'''Derna درنة''' Derna, Darna o Darnah és una ciutat de la costa nord de Líbia a la Cirenaica.
Veure 969 і Derna
Diòcesi d'Anglona
La diòcesi d'Anglona (en llatí: Dioecesis Anglonensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.
Veure 969 і Diòcesi d'Anglona
Diòcesi d'Eclano
La diòcesi d'Eclano (en llatí: Dioecesis Aeclanensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.
Veure 969 і Diòcesi d'Eclano
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Veure 969 і El Caire
Emirat de Bari
Conquesta de Bari per Lluís II el 871. Lemirat de Bari fou un petit estat musulmà establert a la zona de Bari i la Pulla que va durar un quart del.
Veure 969 і Emirat de Bari
En'yū
L'emperador En'yū (円 融 天皇, En'yū-Tennō, 959-991) va ser el 64è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
Veure 969 і En'yū
Esteve I d'Hongria
Esteve I d'Hongria o sant Esteve (en hongarès: I. (Szent) István) (en llatí: Sanctus Stephanus) (Esztergom, Pannònia, cap al 969 - Székesfehérvár, Esztergom, 1038) va ser el fundador del Regne d'Hongria i el primer monarca regnant entre el 1000 i el 1038.
Veure 969 і Esteve I d'Hongria
Filipos
Filipos o Filips (Philippi) fou una ciutat de Macedònia fundada per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, del qual pren el nom.
Veure 969 і Filipos
Focas (família)
Focas, en grec medieval Φωκᾶς, va ser una família de l'Imperi Romà d'Orient originària del tema de Capadòcia que va donar, durant els segles IX i X diversos militars i polítics.
Veure 969 і Focas (família)
Fustat
Fustat, Fostat, al-Fustat, Misr al-Fustat o Fustat-Misr fou la primera capital d'Egipte sota domini islàmic i el nucli primitiu de la ciutat del Caire.
Veure 969 і Fustat
Gabala
Vista de '''Jableh''' Gabala o en francès Gibel, fou també coneguda com Jabala, Djabala, Djebala, Jebala, Djebeleh, Jebleh o Jableh.
Veure 969 і Gabala
Gerberga de Saxònia
Gerberga de Saxònia (913/914 - 5 de maig del 984 a Reims o 3 de febrer de 969 a Laon) fou duquessa de Lotaríngia i va ser després reina de França.
Veure 969 і Gerberga de Saxònia
Godofreu I de Verdun
Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després, va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002.
Veure 969 і Godofreu I de Verdun
Guerres romano-búlgares
Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.
Veure 969 і Guerres romano-búlgares
Guillem IV d'Aquitània
Guillem IV d'Aquitània i II de Poitiers, de malnom Braç de Ferro, fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers del 963 al 995.
Veure 969 і Guillem IV d'Aquitània
Guillem V d'Aquitània
Guillem V d'Aquitània el Gran (anomenat també Guillem III de Poitiers el Gran) (969/975 - 31 de gener de 1030) fou duc d'Aquitània i comte de Poitou des de 990 fins a la seva mort.
Veure 969 і Guillem V d'Aquitània
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Veure 969 і Hamdànides
Hawwara
Hawwara o Huwwara, modernament també Howwara i Hewwara, són un grup de tribus amazigues.
Veure 969 і Hawwara
Heimskringla
Una de les pàgines de l'''Heimskringla'' S'anomena Heimskringla (L'orbe del món) un aplec de sagues històriques redactades a Islàndia al voltant dels anys 1225 - 1230 pel polític, historiador, teòric de la literatura i escalda Snorri Sturluson; també és coneguda amb el nom dHistòries dels reis de Noruega (Nóregs konunga sǫgur).
Veure 969 і Heimskringla
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Veure 969 і Hijaz
Història d'Egipte
La història d'Egipte narra els esdeveniments que han tingut lloc a Egipte des dels primers habitants fins a l'actualitat.
Veure 969 і Història d'Egipte
Història de Croàcia
La història de Croàcia comença al principi del període neolític.
Veure 969 і Història de Croàcia
Història de Líbia
Libis antics representats pels egipcis Líbia és el nom que van donar els africans a la fins llavors coneguda i, de manera molt particular, a la costa africana del Mediterrani.
Veure 969 і Història de Líbia
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Veure 969 і Història del Caucas
Història del Magrib
La història del Magrib compren diversos períodes sobre un territori que actualment comprenen els països del nord d'Àfrica exceptuant Egipte.
Veure 969 і Història del Magrib
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Veure 969 і Homs
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Veure 969 і Hug I de França
Iago ab Idwal Foel
Iago ab Idwal (o Iago ab Idwal Foel) va ser un rei de Gwynedd que visqué al.
Veure 969 і Iago ab Idwal Foel
Ibn Kil·lis
Abu-l-Fàraj Yaqub ibn Yússuf, més conegut com a Ibn Kil·lis (Bagdad, 930 - el Caire, 22 de febrer de 991) fou un important visir fatimita d'Egipte, d'origen jueu.
Veure 969 і Ibn Kil·lis
Ikhxídides
La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.
Veure 969 і Ikhxídides
Ilyàsida
Ilyàsida (persa Al-e Elyas) fou una dinastia musulmana de Kirman (Califat Abbàssida) del.
Veure 969 і Ilyàsida
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure 969 і Imperi Romà d'Orient
Irene Lecapena
Irene Lecapena, nascuda amb el nom de Maria, en búlgar Ирина Лакапина, en grec antic Μαρία/Ειρήνη Λακαπηνή, que va morir aproximadament l'any 966, va ser emperadriu consort del Tsar Pere I de Bulgària.
Veure 969 і Irene Lecapena
Isapòstol
Isapòstol (‘igual als apòstols’) era un dels títols ostentats pels emperadors romans d'Orient.
Veure 969 і Isapòstol
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure 969 і Ismaïlisme
Itil
Mapa Itil (àrab Atil o Atil-Khazaran o Khazaran-Atil) fou la capital del kanat dels khàzars (Kanat Khàzar).
Veure 969 і Itil
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Veure 969 і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Jannabites
Els jannabites foren una nissaga de ''daïs'' càrmates que va governar l'Aràbia oriental del 886 al 1078, primer sota un gran poder personal i després com a dirigents en consell d'una mena de república de Bahrayn.
Veure 969 і Jannabites
Jàwhar as-Siqil·lí
Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.
Veure 969 і Jàwhar as-Siqil·lí
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Veure 969 і Joan I Tsimiscés
Kàlbida
La dinastia kàlbida o dels kàlbides fou una nissaga sorgida de la tribu Banu Kalb que va exercir al el poder com a governadors principalment a Sicília; foren també coneguts localment com a Banu Abi l-Husayn (o de vegades Banu Abi l-Hasan).
Veure 969 і Kàlbida
Kàutir
Kàutir, tal vegada Kàwthar, valí de Mayurqa (969-998), llibert del califa al-Hàkam II.
Veure 969 і Kàutir
Lashkar- i Bazar
Lashkar- i Bazar són un conjunt de campaments militars, habitacions i palaus reials al sud de l'Afganistan, datats dels segles i; que es troben a la riba esquerra del riu Helmand prop de la confluència amb el riu Argandab.
Veure 969 і Lashkar- i Bazar
Lleó Focas el Jove
Lleó Focas, en grec medieval Λέων Φωκᾶς, nascut entre el 915 i el 920 i mort després del 971 va ser un destacat general de l'Imperi Romà d'Orient que va obtenir algunes victòries a la frontera oriental de l'imperi a mitjà al costat del seu germà gran l'emperador Nicèfor II.
Veure 969 і Lleó Focas el Jove
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 969 і Llista d'anys
Llista d'emperadors del Japó
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.
Veure 969 і Llista d'emperadors del Japó
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Veure 969 і Maarat an-Numan
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure 969 і Malatya
Mestre dels oficis
El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.
Veure 969 і Mestre dels oficis
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Veure 969 і Mirdàsides
Mlada
Mlada va ser una abadessa benedictina i fundadora del primer monestir a Bohèmia.
Veure 969 і Mlada
Muralles del Caire
Muralla fatimita del Caire, entre les portes de Bab al-Futuh i Bab al-NasrLes importants restes de les muralles del Caire envolten aquesta ciutat i es troben en diversos sectors.
Veure 969 і Muralles del Caire
Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.
Veure 969 і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Nicèfor Focas el Vell
Nicèfor Focas, anomenat el Vell per distingir-lo del seu net Nicèfor II Focas, en grec medieval Νικηφόρος Φωκάς, nascut cap al 830 i mort cap al 896, va ser un dels grans generals al servei de l'emperador romà d'Orient Basili I el Macedoni i el primer membre important de la família Focas.
Veure 969 і Nicèfor Focas el Vell
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Veure 969 і Nicèfor II Focas
Okhrida
Okhrida o Ocrida (macedònic: Ohrid) és una ciutat del sud-oest de Macedònia del Nord, a la riba del llac homònim.
Veure 969 і Okhrida
Olaf Tryggvason
Olaf Tryggvason (en nòrdic: Óláfr Tryggvason, en noruec: Olav Tryggvason) (969? – 1000) va ser rei de Noruega des del 995 fins a la seva mort cinc anys després.
Veure 969 і Olaf Tryggvason
Osori Gutiérrez
Osorio Gutiérrez, anomenat el Conde Santo (Tierra de Campos, regne de Lleó, primera meitat del s. X - San Salvador de Lourenzá, Lugo, final del s. X) fou comte de Vilanova de Mondoñedo i, retirat de la vida mundana, monjo benedictí.
Veure 969 і Osori Gutiérrez
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Veure 969 і Palestina
Patriarca Ortodox de Jerusalem
El patriarca ortodox de Jerusalem és el cap de l'Església Ortodoxa de Jerusalem, que és una jurisdicció autocèfala de l'Església Ortodoxa.
Veure 969 і Patriarca Ortodox de Jerusalem
Polinyà
Polinyà (també conegut com a Polinyà del Vallès) és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.
Veure 969 і Polinyà
Regne d'Ormuz
El regne d'Ormuz, Hormuz o Ormus fou un estat musulmà que va existir com a feudatari dels muzaffàrides fins vers el 1300, com a feudatari de Kays fins vers el 1329, com independent del 1330 al 1514 i com a protectorat portuguès del 1514 al 1622.
Veure 969 і Regne d'Ormuz
Reizei
Tomba de l'emperador Reizei a Kioto. L'emperador Reizei (冷泉 天皇, Reizei-Tennō, 12 de juny del 950 - 21 de novembre del 1011) va ser el 63è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
Veure 969 і Reizei
Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).
Veure 969 і Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Sadaijin
El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.
Veure 969 і Sadaijin
San Salvador de Lourenzá
San Salvador de Lourenzá és un monestir de l'Orde de Sant Benet, en el bisbat de Mondoñedo de la província de Lugo a Galícia.
Veure 969 і San Salvador de Lourenzá
Sant Fruitós de Claveral
Sant Fruitós de Claveral és una antiga església documentada des del 969, situada en l'antic terme municipal de Mur, dins de l'actual de Castell de Mur.
Veure 969 і Sant Fruitós de Claveral
Sant Romà de Tavèrnoles
Sant Romà de Tavèrnoles és un despoblat al terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure 969 і Sant Romà de Tavèrnoles
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Veure 969 і Silvan
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Veure 969 і Silvestre II
Sviatoslav I de Kíev
Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos).
Veure 969 і Sviatoslav I de Kíev
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Veure 969 і Taron
Teòfan Anastaso
Teòfan Anastaso (en caràcters grecs: Θεοφανώ Αναστασώ) Emperadriu romana d'Orient, famosa pels seus crims i per la seva bellesa física.
Veure 969 і Teòfan Anastaso
Tema de Calàbria
El tema de Calàbria va ser un tema (província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient, situat a Itàlia.
Veure 969 і Tema de Calàbria
Tema de Lucània
El tema de Lucània va ser un dels temes o divisions civils i militars creades per l'Imperi Romà d'Orient al sud d'Itàlia cap al.
Veure 969 і Tema de Lucània
Tenedi Josep
Tenedi Josep (en llatí Tenedius Josephus) fou un jurista romà d'Orient de dubtosa existència.
Veure 969 і Tenedi Josep
Teodora (filla de Constantí VII)
Teodora, coneguda també com a Teodora de Macedònia, en grec antic Θεοδώρα, nascuda cap al 496, va ser una emperadriu consort, la segona esposa de Joan I Tsimiscés, emperador de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure 969 і Teodora (filla de Constantí VII)
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Veure 969 і Tripolitana
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Veure 969 і Tunis
Udaijin
El Udaijin (右 大臣), traduït com Ministeri de la Dreta, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i Heian.
Veure 969 і Udaijin
Vescomtat d'Angers
El vescomtat d'Angers fou una efímera jurisdicció que va existir al comtat d'Anjou al segle X i primera part del XI.
Veure 969 і Vescomtat d'Angers
Vescomtat de Blois
El vescomtat de Blois fou una jurisdicció feudal de França centrada a Blois.
Veure 969 і Vescomtat de Blois
Vescomtat de Châtellerault
El vescomtat de Châtellerault fou una jurisdicció feudal de França.
Veure 969 і Vescomtat de Châtellerault
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Veure 969 і Vescomtat de Narbona
Vestes (títol)
Vestes, en grec medieval βέστης, en plural βέσται (vestai), va ser un títol de la cort de l'Imperi Romà d'Orient usat durant els segles X i XI.
Veure 969 і Vestes (títol)
Viliulfo
Viliulfo va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui entre els anys 952 i 1003.
Veure 969 і Viliulfo
Vladímir I de Kíev
Vladímir I --Volodímir en ucraïnès, Valdimar en normand i Volodymer en rutè—conegut a Ucraïna i Rússia com a Sant Vladímir o Vladímir el Gran, va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev entre 980 i 1015, es va convertir al cristianisme en 988 i va fer convertir-se i batejar als seus súbdits del Rus de Kíev.
Veure 969 і Vladímir I de Kíev
Xerifs haiximites
Els xerifs haiximites van governar al Hijaz amb centre a la Meca entre el i el 1925.
Veure 969 і Xerifs haiximites
11 de desembre
L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure 969 і 11 de desembre