Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alep

Índex Alep

Alep (en àrab حلب, Ḥalab) és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

592 les relacions: Abaza Hasan, Abd al-Latif al-Baghdadí, Abd-al-Aziz ibn Xuayb, Abu Muhammad al-Yazuri, Abu Said Bahadur Khan, Abu-Firàs al-Hamdaní, Abu-Hàmid al-Gharnatí, Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí, Abu-l-Alà al-Maarrí, Abu-l-Faraj al-Isbahaní, Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn al-Maghribí, Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid, Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast, Acaci de Beroea, Adh-Dhàfir (fatimita), Adh-Dhàhir (fatimita), Adh-Dhàhir Jàqmaq, Adib Shishakli, Afamiya, Ahmad Paixà, Ahmed Jevdet Paixà, Ahrar al-Xam, Ain Dara, Aixot III Olormadz, Akram Hourani, Al-Azimi, Al-Aziz (fatimita), Al-Aziz ibn adh-Dhàhir, Al-Àdid, Al-Àdil I, Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din, Al-Àixraf ibn al-Àdil, Al-Àixraf Khalil, Al-Bab, Al-Bara, Al-Bassassirí, Al-Hàkim (fatimita), Al-Horriya SC Alep, Al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, Al-Ittihad SC Alep, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Al-Kàmil ibn Xihab-ad-Din, Al-Larí, Al-Mansur Abd-al-Aziz, Al-Mansur ibn al-Mujàhid, Al-Mayadin, Al-Mústadhhir (abbàssida), Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah, Al-Muàyyad Xaykh, ..., Al-Muïzz Àybak, Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar, Al-Muktafí (abbàssida), Al-Mustaín (abbàssida del Caire), Al-Mustakfí (abbàssida), Al-Mustànsir (fatimita), Al-Qàïm (abbàssida), Al-Rawandan, Al-Salih Ismail al-Malik, Al-Thughur, Alauites, Alí ibn al-Athir, Alícia d'Antioquia, Alep, Ali Bey ben Osman Bey, Aliança francomongola, Alp Arslan, Alpi I, Amae, Amila, Amin al-Hafiz, Amir Ghazi, Amk, Ammnia, Amy Johnson, An-Nàssir Dawud, An-Nàssir Hàssan, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, Anazarb, Antakya, Antigues ciutats del nord de Síria, Antioquia, Antioquia de l'Orontes, Anushtegin al-Duzbari, Apamea, Aq-Súnqur al-Hàjib, Ar-Raqqà, Arahati, Arakel de Tabriz, Argana, Ariha, Armada fatimita, Armenis de França, Armenis de Kuwait, Arnuwandas I, Arpad, Arquitectura armènia, Artak, As-Sàlih Ismaïl (aiúbida), Úmar ibn Abd-al-Aziz, Assassin's Creed: Altaïr's Chronicles, Assassinat d'Andrei Kàrlov, Assiris, Associació Bet-El, Atabeg, Atiyya ibn Sàlih, Awasim, Ayn Dilfa, Şanlıurfa, İpşiri Mustafa Paixà, İskenderun, Öküz Kara Mehmed Paixà, Çepni, Émile Eddé, Émilie de Vialar, Àgata, Àhmad ibn Tulun, Àhmad Sanjar, Àrab llevantí, Àrab mesopotàmic, Àrab sirià del nord, Àssaf ibn Hassan, Baalbek, Bab, Badr-ad-Din Lulu, Bahà-ad-Din ibn Xaddad, Bahram (visir), Baixir Xihab II, Balat (desambiguació), Balatunus, Balduí II de Jerusalem, Balduí III de Jerusalem, Balduí IV de Jerusalem, Banu Jahir, Banu Kalb, Banu l-Daya, Banu l-Muntafik, Banu Man (Líban), Banu Múnqidh, Banu Muhanna, Bar Hebraeus, Barkyaruk, Barquq, Barzuya, Batalla d'Ager sanguinis, Batalla d'Alep, Batalla d'Apamea, Batalla de Cadeix, Batalla de Hattin, Batalla de Marj as-Suffar, Batalla de Miriocèfal, Batalla de Qarqar, Batalla de Raban, Batalla de Wadi al-Khazandar, Batalló Sol del Nord, Bayindir (Oghuz), Búrides, Belen, Hatay, Beroea, Beylik de Karaman-oğlu, Birecik, Biyikli Mehmet Paixà, Bloc Nacional Sirià, Bohemond II d'Antioquia, Bohemond III d'Antioquia, Bohemond VI d'Antioquia, Buixatli Mustafà Paixà, Burhan al-Din, Bursúquides, Bursuk, Butnan, Buzaa, Cantó de Shahba, Capital, Castell d'Ajlun, Catàstrofe natural, Càrmata, Cònsol de Llevant, Cirrhèstica, Ciutadella d'Alep, Ciutats de l'antic Orient Mitjà, Coalició Nacional Siriana, Col·lapse de l'edat de bronze, Complex d'Al-Ghurí, Comtat d'Edessa, Conclave de 1939, Conclave de 1958, Conclave de 1963, Conflicte de Rojava, Conquesta musulmana de Síria, Constantí VII, Cort Suprema de la República de Turquia, Damad Hasan Paixà, Damasc, Dayr Saman, Dècada del 1330 aC, Dècada del 1350 aC, Dècada del 1370 aC, Dècada del 1440 aC, Dècada del 1450 aC, Dècada del 1630 aC, Dîvane Küsrev Paixà, Dülük, Defterdar, Derwix Mehmed Paixà, Dick Advocaat, Dinastia aiúbida, Dinastia Djaniki, Dinastia Epàrtida, Divriği, Diyar Múdar, Diyarbakır, Drusos, Dubays ibn Sadaka, Duqaq, Economia de l'imperi otomà, Edessa (Grècia), Edessa (Turquia), Edmund Allenby, Elbistan, Emar, Emirat de Creta, Església Maronita, Estat d'Alep, Estat de Hatay, Estats neohittites, Estela de Zakkur, Eusebi d'Antioquia, Eustaci d'Antioquia, Exèrcit de la Conquesta, Exèrcit dels Revolucionaris (Síria), Exèrcit Lliure de Síria, Exònim, Eyalat, Eyalat de Bagdad, Eymir, Fadwa Suleiman, Federació Siriana, Ferrocarril del Hijaz, Fortalesa de Salah al-Din, Front Ansar Al-Din, Front dels Revolucionaris de Síria, Frontera entre Síria i Turquia, Gaykhatu, Gaziantep, Gümülcineli Damat Nasuh Paixà, George Smith, Germanes de Sant Josep de l'Aparició, Giovanni Tommaso Minadoi, Governació d'Alep, Gran Mesquita d'Alep, Gran Visir, Grup de Consulta en la Recerca Mundial en Agricultura, Grups armats de la Guerra Civil siriana, Guerra Civil siriana, Guerra grecoturca (1919-1922), Guerres arabobizantines, Guerres romano-sassànides, Hala Shawkat, Hama, Hamdanita, Hamdànides, Hamdànides (desambiguació), Harim, Haruniye, Hashim al-Atassi, Hassan ibn Mufàrrij, Hattusilis II, Hàssan Paixà (governador de Bagdad), Hülegü, Hekimoğlu Ali Paixà, Heracli, Hethum I, Hilarion Capucci, Història d'Egipte, Història de Kuwait, Història de l'Iraq, Història de la psiquiatria, Història del cafè, Història del Líban, Història dels kurds, Hittites, Homs, Hovhannes-Sembat d'Ani, Hulmaniyya, Husayn Manzade, Hussayn ibn Hamdan, Iàmblic de Calcis, Ibn Abi Tayyi, Ibn Abi-Hassina, Ibn al-Adim, Ibn Jubayr, Ibn Kil·lis, Ibrahim Hananu, Ibrahim ibn al-Walid, Ibrahim Inal, Ibrahim Paixà d'Egipte, Idleb, Idrimi, Il-khanat, Ilghazi I, Imad-ad-Din Zengi I, Imamisme, Imperi accadi, Imperi Hittita, Imperi Otomà, Imperi Seljúcida, Imtiyazat, Incursions mongoles a Palestina, Israel Aharoni, Issa ibn Muhanna, Istifan al-Duwayhi, Iyad ibn Ghanm, Izz-ad-Din Massud I, Izzat al-Nus, Jahangir ben Ali, Jamil Mardam Bey, Janbirdí al-Ghazalí, Jean-Pierre Filiu, Joan II Comnè, Joscelí I d'Edessa, Joscelí II, Jueus de Cochin, Kalat Djabar, Kalat Nadjm, Kalenderoğlu Mehmed, Kalneh, Kara Üweys, Kara Xahin Mustafa Paixà, Kara Yazidji, Karaman (ciutat), Kasr al-Hayr al-Sharki, Kaykaus I, Kaykhusraw II, Köprülü Fazıl Ahmet Paixà, Köprülü Mehmet Paixà, Kemal Atatürk, Kenan Paixà, Kerbogha, Khaled Khalifa, Khalpa, Khatarika, Khúixqadam, Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, Khunasira, Kilij Arslan I, Kilis, Kingdoms, Koca Mehmed Ragıp Paixà, Koca Mustafa Reşit Paixà, Koca Sinan Paixà, Kozan, Krak dels Cavallers, Kummukh, Kutlugh Shah Noyan, Kuwait, Kuyucu Murat Paixà, Latakia, Les croades vistes pels àrabs, Les mil i una nits, Liwa al-Quds, Lleó II d'Armènia Menor, Llengües de Síria, Llista de clubs de futbol, Llista de governants aiúbides, Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania, Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, Lu'ay al-Atassi, Lulu, Lulu (emir), Lulu al-Yahya, Maarat an-Numan, Maarrat Masrin, Mahmud Ghazan, Mahmud ibn Màlik-Xah, Mahmud ibn Nasr, Malatya, Malik Taj al-Din Shah-i Shahan, Manbij, Mandat francès per Síria i el Líban, Manel Forcano i Aparicio, Manuel I Comnè, Maragha, Maraix, Mardin, Mardj Dabik, Marj ar-Ràhit, Marj as-Suffar, Maskana, Màlik-Xah I, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Múslim ibn Qurayx, Medcities, Megalitisme, Mehmed Salih Efendi, Mehmet Talat Paixà, Meleci d'Antioquia, Memorial del Genocidi Armeni, Mesquita d'al-Maridani, Mesquita dels Omeies, Mika Yamamoto, Miquel el Sirià, Mirdasi, Mirdàsida, Missió de Supervisió de les Nacions Unides a Síria, Mitanni, Mleh, Mopsuèstia, Mufàrrij ibn Dàghfal, Muhammad Ali al-Abid, Muhammara, Muhàmmad Alí Paixà, Muhàmmad ibn Alí ibn Xaddad, Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí, Muhsinzade Abdullah Paşa, Muhsinzade Mehmed Paixà, Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir, Musafírides, Mustafà Naima, Mutasarrifat de Mont Líban, Muwatal·lis II, Naib, Nasr ibn Mahmud, Nazim al-Kudsi, Nàssir-ad-Dawla (hamdànida), Nicèfor II, Nuhase, Numairites, Nur-ad-Din Mahmud, Nur-ad-Din Muhàmmad, Nusaybin, Ofensiva a al-Bab des de l'oest, Ofensiva de Raqqa (2016-2017), Ofensiva sobre Manbij, Orontes, Ortúkides, Ortuk, Palmira, Pargali Ibrahim Paixà, Parsatatar, Pebrot d'Alep, Petahia de Ratisbona, Philip Stamma, Pi blanc, Pierre de Vielle-Bride, Pobles de la mar, Ponç de Trípoli, Porta de fortificació, Primera Croada, Protectorat de Kuwait, Província de Kilis, Qalàwun, Qàït-bay, Qànsawh al-Ghawrí, Qútuz, Qinnasrin, Quaranta Màrtirs de Sebaste, Raixid-ad-Din (desambiguació), Raixid-ad-Din Sinan, Ramazanoğulları, Ramazanzade Mehmed Çelebi, Ramon de Poitiers, Ramon III de Trípoli, Ras al-Ayn, Rashid al-Din (desambiguació), Rebel·lió Àrab, Regne d'Armènia Menor, Regne de Jerusalem, Regne de Khalap, Regne de Niya, Reinald de Châtillon, René R. Khawam, República Àrab Siriana, Resolució 2139 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Resolució 2191 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Resolució 2286 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Resolució 2328 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Resolució 2393 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Ridwan, Rudbar (ciutat de Gilan), Rum Kalesi, Rupen II, Rusafa al-Sham, Ruta de la Seda, Sad-ad-Dawla (hamdànida), Said al-Dawla Said Abul Fadail, Saladí, Salmanassar III, Sami al-Hinnawi, Sanjaq d'Alexandreta, Sarduri II, Sarrin, Sason, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sayf-ad-Din Ghazi I, Sayf-ad-Din Ghazi II, Sàbiq ibn Mahmud, Sàlih ibn Mirdàs, Sūr, Segle XVIII aC, Selim I, Setanta deixebles, Setge, Setge d'Antioquia (1097-1098), Setge d'Ascaló, Setge d'Edessa, Setge de Damasc (1148), Setge de Maarat an-Numan, Setge de Tiberíades, Setge de Van, Sidi Ali Reis, Siirt, Silvan, Simeó Estilita el Vell, Sinagoga Ades de Jerusalem, Sinagoga Central d'Alep, Sinagoga Monte Sinaí, Sinagoga Or Torah de Buenos Aires, Sinan, Sokollu Mehmet Paşa, Soldanat mameluc del Caire, Soldanat Seljúcida de Rūm, Subhi Barakat, Sufisme, Suhrawardí, Sukman I, Sulayman ibn Kutalmix, Tabanıyassı Mehmed Paixà, Tadj al-Din al-Hasani, Tamerlà, Tars (Turquia), Tartous, Tauletes d'Ebla, Tayyi, Telepinus I de Khalap, Tell Barri, Terratrèmol d'Alep de 1138, Territoris de l'Imperi Otomà, Tessub, Thimal ibn Sàlih, Tilbeşar, Timurtaix, Toghril Beg I, Torneig d'escacs de Londres de 1851, Toros II, Traçat concèntric, Tractat de Devol, Transjordània, Tropa, Tudhalias II, Tunip, Tushratta, Tuthmosis III, Tutuix I, Tutuix II, Ukulzat, Uqayl, Uqàylides, Urmia, Uzun Hasan, Vardar, Vilayet d'Alep, Vincenz Grimm, Wasfi al-Tall, Xaizar, Xams-ad-Dawla Sulayman, Xamxi-Adad I, Xawar, Xàraf-ad-Din at-Tussí, Xirkuh, Xuf, Yakhdun-Lim, Yamkhad, Yaqut al-Hamawí, Yússuf ibn Raixid as-Sulamí, Zacaries, Zahir al-Din Tughtegin, Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin, Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir, Zebda, Zengita, Zimri-Lim, 1113, 1176, 1655, 17 de maig, 2017, 423, 437, 637, 947. Ampliar l'índex (542 més) »

Abaza Hasan

Abaza Hasan Paşa fou un militar otomà d'origen abkhaz.

Nou!!: Alep і Abaza Hasan · Veure més »

Abd al-Latif al-Baghdadí

Abd-al-Latif al-Baghdadí, també conegut pel seu làqab com a Ibn al-Labbad (en àrab موفق الدين أبو محمد عبد اللطيف بن يوسف بن محمد بن علي بن أبي سعد ابن اللباد, Muwawwaq ad-Dīn Abū Muḥammad ʿAbd al-Laṭīf b. Yūsuf b. Muḥammad b. ʿAlī ibn Abī Saʿd ibn al-Labbād) (Bagdad 1162/1163-1231/1232) fou un erudit, egiptòleg, historiador i metge àrab de Bagdad.

Nou!!: Alep і Abd al-Latif al-Baghdadí · Veure més »

Abd-al-Aziz ibn Xuayb

Abd-al-Aziz ibn Xuayb (en àrab عبد العزيز بن شعيب, ʿAbd al-ʿAzīz ibn Xuʿayb), esmentat pels bizantins com Kouroupas (en grec Κουρουπᾶς), va ser el darrer emir de Creta (949-961).

Nou!!: Alep і Abd-al-Aziz ibn Xuayb · Veure més »

Abu Muhammad al-Yazuri

Abu Muhammad al-Yazuri al-Hasan (o al-Husayn ibn Ali) ibn Abd al-Rahman fou un visir fatimita d'Egipte de 1050 a 1058.

Nou!!: Alep і Abu Muhammad al-Yazuri · Veure més »

Abu Said Bahadur Khan

Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-khan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.

Nou!!: Alep і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »

Abu-Firàs al-Hamdaní

Al-Hàrith ibn Abi-l-Alà Saïd ibn Hamdan at-Taghlibí (932 - 968), conegut com a Abu-Firàs al-Hamdaní (en àrab أبو فراس الحمداني) fou un poeta àrab, governador hamdànida de Manbidj (948-962) i d'Homs (967-968).

Nou!!: Alep і Abu-Firàs al-Hamdaní · Veure més »

Abu-Hàmid al-Gharnatí

Abu-Hàmid Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (o Abd-ar-Rahim) ibn Sulayman al-Maziní al-Qaysí al-Gharnatí, més conegut senzillament com a Abu-Hàmid al-Gharnatí (Granada, 1080 - Damasc, 1170) fou un viatger andalusí i compilador de meravelles del món antic (ajàïb).

Nou!!: Alep і Abu-Hàmid al-Gharnatí · Veure més »

Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí

Abu-Ishaq Muhàmmad ibn Àhmad al-Iskafí al-Kararití, més conegut simplement com a Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí fou un visir abbàssida.

Nou!!: Alep і Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí · Veure més »

Abu-l-Alà al-Maarrí

Abu-l-Alà Àhmad ibn Abd-Al·lah al-Maarrí, més conegut simplement com a Abu-l-Alà al-Maarrí —en àrab أبو العلاء المعر, Abū al-ʿAlāʾ al-Maʿarrī— (27 de desembre de 973 - 20 de maig de 1057, Maarat an-Numan, Síria) fou un destacable poeta àrab, conegut pel seu talent i originalitat com a poeta i pel seu pensament filosòfic pessimista sobre el món.

Nou!!: Alep і Abu-l-Alà al-Maarrí · Veure més »

Abu-l-Faraj al-Isbahaní

Abu-l-Faraj Alí ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad ibn Àhmad al-Quraixí al-Isbahaní (o al-Isfahaní), més conegut simplement com a Abu-l-Faraj al-Isbahaní (o al-Isfahaní) (en àrab أبو الفرج الأصفهاني), també anomenat a Occident Abulfaraj (Isfahan, 897 - Bagdad, 20 de novembre de 967) fou un historiador, literat i poeta àrab nascut a Pèrsia.

Nou!!: Alep і Abu-l-Faraj al-Isbahaní · Veure més »

Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn al-Maghribí

Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn al-Maghribí fou un funcionari hamdànida i després fatimita, membre de la família dels Banu l-Maghribí.

Nou!!: Alep і Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn al-Maghribí · Veure més »

Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí

Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, conegut com al-wazir al-Maghribi ("el visir al-Maghribí") i com a al-Kàmil Dhu-l-wizaratayn, (Alep 981 - Mayyafarikin 1017) fou un visir abbàssida de la família dels Banu l-Maghribí.

Nou!!: Alep і Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí · Veure més »

Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid

Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid —en àrab أبو القاسم أنوجور بن الإخشيد, Abū l-Qāsim Unūjūr ibn al-Iẖxīd—, més conegut tot simplement pel seu nom Unujur, fou emir ikhxídida d'Egipte (946-961).

Nou!!: Alep і Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid · Veure més »

Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast

Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast (en àrab, Abū s-Sāj Dīwdād b. Dīwdast) (mort en 879) fou un general al servei dels abbàsides i després del saffàrides, que fou el fundador de la dinastia d'emirs sàjides de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Alep і Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast · Veure més »

Acaci de Beroea

Acaci de Beroea (Acacius) fou un siri nascut a un monestir prop d'Antioquia, defensor de l'església oficial contra les doctrines d'Arri.

Nou!!: Alep і Acaci de Beroea · Veure més »

Adh-Dhàfir (fatimita)

Abu-Muhàmmad (o Abu-Mansur) Ismaïl ibn al-Hàfidh adh-Dhàfir (al-Ẓāfir) li-din-Al·lah (bi-Ada Allāh) (febrer de 1133 - març de 1154), més conegut pel seu làqab adh-Dhàfir —en àrab أبو محمد إسماعيل بن الحافظ الظافر لدين الله, Abū Muḥammad Ismāʿīl ibn al-Ḫāfiẓ aẓ-Ẓāfir li-dīn Allāh— (1133-1154) fou califa fatimita al Caire (1149-1154) Era el cinquè fill d'al-Hàfidh però els seus quatre germans més gran van morir tots abans que el pare, i aquest el va designar hereu per escrit.

Nou!!: Alep і Adh-Dhàfir (fatimita) · Veure més »

Adh-Dhàhir (fatimita)

Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàkim adh-Dhàhir li-izaz-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab adh-Dhàhir (en àrab أبو الحسن علي بن الحاكم الظاهر لإعزاز دين الله, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn al-Ḥākim aẓ-Ẓāhir li-iʿzāz dīn Allāh) (1005 - 1036), fou califa fatimita del Caire (1021-1036).

Nou!!: Alep і Adh-Dhàhir (fatimita) · Veure més »

Adh-Dhàhir Jàqmaq

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Jàqmaq, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Jàqmaq o Jàqmaq o, segons la pronúncia turca, Čakmak —en àrab الملك الظاهر سيف الدين جقمق, al-Malik aẓ-Ẓāhir Sayf ad-Dīn Jaqmaq; en turc modern, Çakmak— (c. 1372-1453), soldà mameluc del Caire de la branca burjita (1438-1453).

Nou!!: Alep і Adh-Dhàhir Jàqmaq · Veure més »

Adib Shishakli

Adib ibn Hassan Shishakli (1909-1964) (àrab: أديب بن حسن الشيشكلي) fou un militar sirià que va ser president de la república de Síria.

Nou!!: Alep і Adib Shishakli · Veure més »

Afamiya

Afamiya o qàlat al-Madiq —en àrab قلعة المضيق, qalʿat al-Maḍīq— fou una fortalesa siriana, famosa per haver estat la primera que va caure (encara que per poc temps) en mans dels ismaïlites.

Nou!!: Alep і Afamiya · Veure més »

Ahmad Paixà

Ahmad Paixà (mort el 1747) fou governador otomà de Bagdad.

Nou!!: Alep і Ahmad Paixà · Veure més »

Ahmed Jevdet Paixà

Ahmed Jevdet Paixà —en turc modern Ahmet Cevdet Paşa— (Lovec, en turc Lofça, Bulgària, Imperi Otomà, 22 de març de 1822 - Istanbul, 25 de maig de 1895) fou un escriptor i home d'estat otomà.

Nou!!: Alep і Ahmed Jevdet Paixà · Veure més »

Ahrar al-Xam

Harakat Ahrar ash-Sham Al-Islami (en àrab حركة أحرار الشام الإسلامية, Ḥarakat Aḥrār ax-Xām al-Islāmiyya, «Moviment Islàmic dels Homes Lliures del Llevant») és una coalició d'unitats islamistes i salafistes que van formar una brigada durant la Guerra civil siriana per lluitar contra el govern del Partit Baas liderat per Baixar al-Àssad.

Nou!!: Alep і Ahrar al-Xam · Veure més »

Ain Dara

El temple d'Ain Dara (en àrab معبد عين دارة, maʿbad ʿAyn Dāra) és un temple de l'Edat del ferro situat al poble d'Ain Dara, a Síria, 67 km al nord d'Alep i a 10 km de les runes de la basílica de Simeó Estilita el Vell.

Nou!!: Alep і Ain Dara · Veure més »

Aixot III Olormadz

Ashot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած) fou rei d'Armènia del 953 al 977.

Nou!!: Alep і Aixot III Olormadz · Veure més »

Akram Hourani

Akram Hourani o Akram al-Hawrani (àrab : أكرم الحوراني), nascut l'any 1912 a Hama i mort el 24 de febrer de 1996 a Jordània, fou un  polític sirià, que va jugar un paper important en la creació del partit Baas àrab socialista.

Nou!!: Alep і Akram Hourani · Veure més »

Al-Azimi

Abu Abd Allah Muhammad ibn Ali ibn Muhammad al-Tanukhi conegut com a al-Azimi (1090-1161) fou un historiador sirià d'Alep.

Nou!!: Alep і Al-Azimi · Veure més »

Al-Aziz (fatimita)

Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar —en àrab أبو منصور نزار بن المعز العزيز بالله, Abū Manṣūr Nizār ibn al-Muʿizz al-ʿAzīz bi-Llāh— (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).

Nou!!: Alep і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »

Al-Aziz ibn adh-Dhàhir

Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi, més conegut simplement com Al-Aziz ibn adh-Dhàhir o Al-Aziz fou emir aiúbida d'Alep.

Nou!!: Alep і Al-Aziz ibn adh-Dhàhir · Veure més »

Al-Àdid

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Yússuf ibn al-Hàfidh al-Àdid li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Àdid (en àrab أبو محمد عبد الله بن يوسف بن الحافظ العاضد لدين الله, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh ibn Yūsuf ibn al-Ḫāfiẓ al-ʿĀḍid li-dīn Allāh) (16 de maig de 1151-13 de setembre de 1171) fou el catorzè i darrer califa fatimita al Caire (1160-1171).

Nou!!: Alep і Al-Àdid · Veure més »

Al-Àdil I

Al-Màlik al-Àdil Abu-Bakr Sayf-ad-Din Muhàmmad ibn Ayyub, més conegut simplement com Al-Màlik al-Àdil I o Al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.

Nou!!: Alep і Al-Àdil I · Veure més »

Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din

Al-Màlik al-Àfdal Abu-l-Hàssan Alí Nur-ad-Din ibn Salah-ad-Din, conegut com a Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din o Al-Àfdal (1169/1170 - Sumaysat, 1225) fou sultà aiúbida de Damasc, fill del gran Saladí.

Nou!!: Alep і Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din · Veure més »

Al-Àixraf ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fath Mussa Mudhàffar-ad-Din ibn al-Àdil, també conegut com a Al-Àixraf I o Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din o Al-Àixraf ibn al-Àdil (mort 27 d'agost de 1237), fou emir aiúbida de Damasc.

Nou!!: Alep і Al-Àixraf ibn al-Àdil · Veure més »

Al-Àixraf Khalil

Al-Màlik al-Àixraf Salah-ad-Din Khalil ibn Qalàwun, més conegut simplement com al-Àixraf Khalil —en àrab الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون, al-Malik al-Axraf Ṣalāḥ ad-Dīn Ḫalīl ibn Qalāwūn—, soldà mameluc del Caire d'origen bahrita o kiptxak (1290 - 1293).

Nou!!: Alep і Al-Àixraf Khalil · Veure més »

Al-Bab

Al-Bab (en àrab الباب al-Bāb) és una ciutat de Síria situada a la governació d'Alep, al nord-est de la ciutat d'Alep.

Nou!!: Alep і Al-Bab · Veure més »

Al-Bara

Ruïnes de Bara Al-Bara o Bara (بارة) fou una ciutat del Djabal al-Zawiya al nord d'Apamea, a l'oest de Ma'arrat al-Nu'man i a uns 80 km al sud-oest d'Alep.

Nou!!: Alep і Al-Bara · Veure més »

Al-Bassassirí

Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffa al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Alep і Al-Bassassirí · Veure més »

Al-Hàkim (fatimita)

Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (en àrab أبو علي منصور بن العزيز الحاكم بأمر الله, Abū ʿAlī Manṣūr ibn al-ʿAzīz al-Ḥākim bi-amr Allāh), sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).

Nou!!: Alep і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »

Al-Horriya SC Alep

LAl-Horriya Sports Club o Al-Hurriya SC —en àrab نادي الحرية الرياضي, Nādī al-Ḥurriyya ar-Riyāḍī, «Club Esportiu de la Llibertat»— és un club sirià de futbol de la ciutat d'Alep.

Nou!!: Alep і Al-Horriya SC Alep · Veure més »

Al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí

Al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí (s. X) fou un alt funcionari que va servir a abbàssides, ikhxídides i hamdànides.

Nou!!: Alep і Al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí · Veure més »

Al-Ittihad SC Alep

LAl-Ittihad Sports Club Alep —en àrab نادي الاتحاد الرياضي, Nādī al-Ittiḥād ar-Riyāḍī, «Club Esportiu de la Unió»— és un club sirià de futbol de la ciutat d'Alep.

Nou!!: Alep і Al-Ittihad SC Alep · Veure més »

Al-Kàmil ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com Al-Kàmil ibn al-Àdil o Al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).

Nou!!: Alep і Al-Kàmil ibn al-Àdil · Veure més »

Al-Kàmil ibn Xihab-ad-Din

Al-Kàmil ibn Xihab-ad-Din fou un emir aiúbida de Mayyafarikin.

Nou!!: Alep і Al-Kàmil ibn Xihab-ad-Din · Veure més »

Al-Larí

Muhàmmad ibn Salah ibn Jalal ibn Kamal al-Ansarí (o an-Nassirí) al-Larí, més conegut com a Múslih-ad-Din al-Larí o, simplement, com a Al-Larí (1510-1572) fou un savi i historiador persa nadiu de Lar.

Nou!!: Alep і Al-Larí · Veure més »

Al-Mansur Abd-al-Aziz

Al-Màlik al-Mansur Abd-al-Aziz ibn Barquq, més conegut simplement com al-Mansur Abd-al-Aziz —en àrab الملك المنصور عبد العزيز بن برقوق, al-Malik al-Manṣūr Abd al-ʿAzīz ibn Barqūq— fou soldà mameluc del Caire de la dinastia burjita o circassiana (1405).

Nou!!: Alep і Al-Mansur Abd-al-Aziz · Veure més »

Al-Mansur ibn al-Mujàhid

Al-Màlik al-Mansur Nàssir-ad-Din Ibrahim ibn al-Màlik al-Mujàhid Àssad-ad-Din Xírkuh, més conegut simplement com a Ibrahim ibn Xírkuh o al-Mansur ibn al-Mujàhid —en àrab المنصور إبراهيم, al-Manṣūr Ibrāhīm— (mort el 28 de juny de 1246) fou emir aiubita de Homs del gener/febrer del 1240, quan va succeir al seu pare Al-Mujàhid Àssad-ad-Din Xírkuh, al 1246, sota dependència inicialment d'As-Sàlih Ismaïl, de Damasc (1239-1245).

Nou!!: Alep і Al-Mansur ibn al-Mujàhid · Veure més »

Al-Mayadin

Al-Mayadin (en àrab ‏الميادين, al-Mayādīn) és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.

Nou!!: Alep і Al-Mayadin · Veure més »

Al-Mústadhhir (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mústadhhir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústadhhir —en àrab أبو العباس أحمد المستظهر بالله, Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Mustaẓhir bi-Llāh— (abril/maig 1078-1118), fou califa abbàssida de Bagdad (1094-1118).

Nou!!: Alep і Al-Mústadhhir (abbàssida) · Veure més »

Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah

Al-Muàyyad fi-d-Din Abu-Nasr Híbat-Al·lah ibn Abi-Imran Mussa ibn Dàwud aix-Xirazí (Shiraz, vers 985-1077) fou un daï ismaïlita que va ser intermediari entre els fatimites i al-Bassassirí.

Nou!!: Alep і Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah · Veure més »

Al-Muàyyad Xaykh

Al-Màlik al-Muàyyad Abu-n-Nasr Xaykh al-Mahmudí adh-Dhahirí, més conegut simplement com al-Muàyyad Xaykh —en àrab الملك المؤيد أبو النصر شيخ المحمودي الظاهري, al-Malik al-Muʾayyad Abū n-Naṣr Xayẖ al-Maḥmūdī aẓ-Ẓāhirī— (vers 1369-1421), fou un soldà mameluc del Caire burjita o circassià que va regnar a Egipte de 1412 a 1421.

Nou!!: Alep і Al-Muàyyad Xaykh · Veure més »

Al-Muïzz Àybak

Al-Màlik al-Muïzz Izz-ad-Din Àybak, més conegut simplement com al-Muïzz Àybak (en àrab الملك المعز عز الدين أيبك, al-Malik al-Muʿizz ʿIzz ad-Dīn Aybak), fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1250-1257).

Nou!!: Alep і Al-Muïzz Àybak · Veure més »

Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar

Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar ibn Nur al-Dawla Xahanxah ibn Ayyub —en àrab: المظفر تقي الدين عمر— (? - 1191) fou un príncep aiúbida de Hamat (1178-1191) i general de Saladí.

Nou!!: Alep і Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar · Veure més »

Al-Muktafí (abbàssida)

Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad al-Muktafí bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muktafí —en àrab أبو محمد علي بن أحمد المكتفي بالله, Abū Muḥammad ʿAlī b. Aḥmad al-Muktafī bi-Llāh— (878-908), fou califa abbàssida de Bagdad (902-908).

Nou!!: Alep і Al-Muktafí (abbàssida) · Veure més »

Al-Mustaín (abbàssida del Caire)

Abu-l-Fadl al-Abbàs al-Mustaín bi-L·lah, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mustaín —en àrab أبو الفضل العباس المستعين بالله, Abū l-Faḍl al-ʿAbbās al-Mustaʿīn bi-Llāh— (vers 1391-1430), fou califa abbàssida del Caire (1406-1412), sota la tutela dels mamelucs d’Egipte, i soldà d'Egipte (1412).

Nou!!: Alep і Al-Mustaín (abbàssida del Caire) · Veure més »

Al-Mustakfí (abbàssida)

Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah al-Mustakfí bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mústakfi —en àrab أبو القاسم عبد الله المستكفي بالله, Abū l-Qāsim ʿAbd Allāh al-Mustakfī bi-Llāh— (905-950), fou califa abbàssida de Bagdad (944-946).

Nou!!: Alep і Al-Mustakfí (abbàssida) · Veure més »

Al-Mustànsir (fatimita)

Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir —en àrab أبو تميم معاذ بن الظاهر المستنصر بالله, Abū Tamīm Muʿād ibn aẓ-Ẓāhir al-Mustanṣir bi-Llāh— (2 de juliol de 1029 - el Caire 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).

Nou!!: Alep і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »

Al-Qàïm (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm —en àrab أبو جعفر عبد الله القائم بأمر الله, Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh al-Qāʾim bi-amr Allāh— (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).

Nou!!: Alep і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »

Al-Rawandan

Al-Rawandan (turc Revanda Kalesi, armeni Areventan, els croats l'esmenten com a Ravendel) fou una fortalesa del nord de la Síria històrica al sud de Gaziantep i a 16 km a l'oest de Kilis, avui en territori de Turquia a la frontera amb la república Àrab de Síria.

Nou!!: Alep і Al-Rawandan · Veure més »

Al-Salih Ismail al-Malik

Nur-ad-Din al-Màlik as-Sàlih Ismaïl ibn Nur-ad-Din Mahmud (en àrab نور الدين الملك الصالح إسماعيل بن نور الدين محمود, Nūr ad-Dīn al-Malik al-Ṣālih Ismāʿīl ibn Nūr al-Dīn Maḥmūd), més conegut senzillament com a as-Sàlih Ismaïl (1162-1181) fou emir zengita d'Alep i Damasc.

Nou!!: Alep і Al-Salih Ismail al-Malik · Veure més »

Al-Thughur

Al-Thughur -en singular al-Thaghr, literalment "bretxa" o "obertura"- són punts de contacte entre l'islam i els territoris cristians o infidels.

Nou!!: Alep і Al-Thughur · Veure més »

Alauites

Els alauites —de l'àrab العلوي, al-ʿalawīiyya— és el nom donat pels francesos als nussairites —de l'àrab النصيري, an-nuṣayrī— són un grup religiós derivat del xiisme, estès per Síria occidental i el sud-est de Turquia.

Nou!!: Alep і Alauites · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (en àrab عز الدین بن الاثیر, ʿIzz ad-Dīn ibn al-Aṯīr) (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Alep і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Alícia d'Antioquia

Alícia d'Antioquia o de Jerusalem (Edessa, v.1110 - Latakia, després de 1136) va ser princesa d'Antioquia per les seves noces amb el príncep Bohemond II d'Antioquia.

Nou!!: Alep і Alícia d'Antioquia · Veure més »

Alep

Alep (en àrab حلب, Ḥalab) és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Alep і Alep · Veure més »

Ali Bey ben Osman Bey

Ali Bey ben Osman Bey (+ 1443) fou un emir Aq Qoyunlu del Diyarbakr, que va aspirar a la alta direcció de l'estat i la confederació tribal Aq Qoyunlu a la mort del seu pare Kara Yülük Osman Bey el 1435.

Nou!!: Alep і Ali Bey ben Osman Bey · Veure més »

Aliança francomongola

Entre els Estats croats d'Orient, el Principat d'Antioquia i el Comtat de Trípoli eren els més freqüents aliats dels mongols. LAliança francomongola o entente franco-mongole va ser el conjunt de diversos esforços diplomàtics entre les corts d'Europa i l'Imperi mongol i l'Il-khanat en el segon terç del segle XIII i principis del segle XIV.

Nou!!: Alep і Aliança francomongola · Veure més »

Alp Arslan

'''Alp Arslan''' humiliant l'emperador Romà IV Diògenes. La imatge prové d'una traducció francesa il·lustrada del segle XV de ''De Casibus Virorum Illustrium, de Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Alep і Alp Arslan · Veure més »

Alpi I

Nadjm al-Din Alpi fou un emir ortúkida de Mardin i Mayyafarikin.

Nou!!: Alep і Alpi I · Veure més »

Amae

Amae fou un principat del nord de Síria al sud de Khalap (Àlep) vassall del regne de Iamkhad (Àlep).

Nou!!: Alep і Amae · Veure més »

Amila

Els Amila foren una tribu àrab considerada una branca del Kahlan del sud d'Aràbia, que al temps de la conquesta musulmana vivien al sud-est de la mar Morta i van donar suport als bizantins.

Nou!!: Alep і Amila · Veure més »

Amin al-Hafiz

Amin al-Hafiz o Hafez —en àrab أمين الحافظ, Amīn al-Ḫāfiẓ— (Alep, 1918? – 17 de desembre de 2009) (Arabic) va ser un polític sirià, general i membre del partit Baas.

Nou!!: Alep і Amin al-Hafiz · Veure més »

Amir Ghazi

Amir Ghazi Gumushtegin també Gümüshtegin, Gümüshtagin o Gumushtagin fou el segon bei o emir de la dinastia danishmendita.

Nou!!: Alep і Amir Ghazi · Veure més »

Amk

Amk (o al-Amk) és una plana al·luvial de Turquia a la part sud-est del país, al nord-est d'Antakya.

Nou!!: Alep і Amk · Veure més »

Ammnia

Ammnia o Ammija fou una ciutat fenícia al lloc de la moderna Amyun, prop de Trípoli.

Nou!!: Alep і Ammnia · Veure més »

Amy Johnson

Amy Johnson, OIB (1 de juliol de 1903 - 5 de gener de 1941), va ser una pilot anglesa, pionera de l'aviació i la primera dona a volar sola de Croydon, Gran Bretanya, a Port Darwin, Austràlia.

Nou!!: Alep і Amy Johnson · Veure més »

An-Nàssir Dawud

Al-Malik Al-Nasir Salah al-Din Dawud ibn al-Malik al-Muazzam (Damasc, 1206-al-Buwayda, 1259) fou un sultà aiubita de Damasc fill d'al-Muàddham ibn al-Àdil al que va succeir a la seva mort (1227), com a sultà a Damasc, amb el mameluc Izz al-Din Aybak com a regent.

Nou!!: Alep і An-Nàssir Dawud · Veure més »

An-Nàssir Hàssan

Al-Màlik an-Nàssir Badr-ad-Din Abu-l-Maali (al-)Hàssan ibn an-Nàssir Muhàmmad, més conegut simplement com a an-Nàssir Hàssan (en àrab الملك الناصر بدر الدين أبو المعالي (الـ)حسن بن الناصر محمد, al-Malik an-Nāṣir Badr ad-Dīn Abū al-Maʿālī (al-)Ḥassan ibn an-Nāṣir Muḥammad), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1347-1351 i 1354-1361).

Nou!!: Alep і An-Nàssir Hàssan · Veure més »

An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun

Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad (en àrab الملك الناصر محمد بن قلاوون, al-Malik an-Nāṣir Muḥammad ibn Qalāwūn), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).

Nou!!: Alep і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »

An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz

Al-Màlik an-Nàssir Salà al-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi, més conegut simplement com a Aln-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz o An-Nàssir Tussuf (Alep 1 d'agost de 1230- Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir aiubita de Damasc i d'Alep.

Nou!!: Alep і An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz · Veure més »

Anazarb

'''Anazarb''', arc de triomf convertit més endavant en la porta sud de la ciutat La porta oest d'Anazarb Anazarb (en grec, Anazarbos; en llatí, Anazarbus) fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.

Nou!!: Alep і Anazarb · Veure més »

Antakya

Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.

Nou!!: Alep і Antakya · Veure més »

Antigues ciutats del nord de Síria

Les ciutats mortes (àrab: المدن الميتة) o Ciutats Oblidades (àrab: المدن المنسية) són un grup de 700 assentaments abandonats al nord-oest de Síria entre Alep i Idlib.Estan inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat des del 2011.

Nou!!: Alep і Antigues ciutats del nord de Síria · Veure més »

Antioquia

* Turquia.

Nou!!: Alep і Antioquia · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia (Antiocheia) fou una ciutat de Síria situada a l'angle entre la costa sud de l'Àsia Menor i la costa de Síria, a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Alep і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Anushtegin al-Duzbari

Anushtegin al-Duzbari o Anushtakin al-Duzbari fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del segle XI.

Nou!!: Alep і Anushtegin al-Duzbari · Veure més »

Apamea

Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.

Nou!!: Alep і Apamea · Veure més »

Aq-Súnqur al-Hàjib

Aq-Súnqur al-Hàjib de nom complet Abu-Saïd aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Qàsssim ad-Dawla al-Hàjib fou atabeg d'Alep.

Nou!!: Alep і Aq-Súnqur al-Hàjib · Veure més »

Ar-Raqqà

Ar-Raqqà o Rakka —en àrab الرقة, ar-Raqqa, també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka— és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.

Nou!!: Alep і Ar-Raqqà · Veure més »

Arahati

Arahati fou un regne de Síria, vassall d'Egipte al, que estava situat prop de Niya, al sud d'Alep.

Nou!!: Alep і Arahati · Veure més »

Arakel de Tabriz

Arakel de Tabriz (nascut a Tabriz poc després del 1590 i mort a Etchmiadzin el 1670) fou un historiador armeni.

Nou!!: Alep і Arakel de Tabriz · Veure més »

Argana

Argana fou una ciutat reial del regne de Hamath.

Nou!!: Alep і Argana · Veure més »

Ariha

Arīḥā (en àrab أريحا) o, més sovint, Rīḥā (en àrab ريحا) és una vila de Síria que pertany administrativament a la governació d'Idlib.

Nou!!: Alep і Ariha · Veure més »

Armada fatimita

Larmada del Califat Fatimita va ser una de les armades musulmanes primerenques més desenvolupades, i una potència notable al Mediterrani central i oriental durant els segles X–XI.

Nou!!: Alep і Armada fatimita · Veure més »

Armenis de França

Els armenis de França (ֆրանսահայեր fransahayer; Arméniens de France) són ciutadans francesos d'origen armeni.

Nou!!: Alep і Armenis de França · Veure més »

Armenis de Kuwait

Els armenis de Kuwait són persones d'origen armeni que viuen a Kuwait.

Nou!!: Alep і Armenis de Kuwait · Veure més »

Arnuwandas I

Arnuwandas I (rei hittita vers 1390-1370 aC) fou gendre i successor de Tudhalias II.

Nou!!: Alep і Arnuwandas I · Veure més »

Arpad

Arpad fou una antiga ciutat de Síria que existia al tercer mil·lenni, i correspon probablement a la moderna Tell Erfad.

Nou!!: Alep і Arpad · Veure més »

Arquitectura armènia

Església del monestir de Geghard, Armènia, 1215 Larquitectura armènia és un estil arquitectònic desenvolupat pels habitants de l'Altiplà d'Armènia (a l'est de l'Àsia Menor) i principalment usada pels armenis.

Nou!!: Alep і Arquitectura armènia · Veure més »

Artak

Artak fou un castell croat prop d'Antioquia a uns quilòmetres al nord.

Nou!!: Alep і Artak · Veure més »

As-Sàlih Ismaïl (aiúbida)

Al-Màlik as-Sàlih Imad-ad-Din Ismaïl ibn al-Màlik al-Àdil (vers 1203-1251), conegut com a as-Sàlih Ismaïl o as-Sàlih Imad-ad-Din —en àrab الصالح إسماعيل, aṣ-Ṣāliḥ Ismāʾīl— va ser el soldà aiúbida de Damasc l'any 1237 i més tard del 1239 al 1245.

Nou!!: Alep і As-Sàlih Ismaïl (aiúbida) · Veure més »

Úmar ibn Abd-al-Aziz

Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II —en àrab عمر بن عبد العزيز, ʿUmar ibn ʿAbd al-ʿAzīz— (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).

Nou!!: Alep і Úmar ibn Abd-al-Aziz · Veure més »

Assassin's Creed: Altaïr's Chronicles

Assassin's Creed: Altaïr's Chronicles és un videojoc desenvolupat per Gameloft i distribuït per Ubisoft per a Nintendo DS, iPhone, Android i l'iPod Touch.

Nou!!: Alep і Assassin's Creed: Altaïr's Chronicles · Veure més »

Assassinat d'Andrei Kàrlov

La nit del 19 desembre 2016, va ser assassinat l'ambaixador rus a Turquia, Andrei Kàrlov, en una exposició d'art a Ankara, Turquia.

Nou!!: Alep і Assassinat d'Andrei Kàrlov · Veure més »

Assiris

El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.

Nou!!: Alep і Assiris · Veure més »

Associació Bet-El

L’Associació Bet-El és una sinagoga de la ciutat de Caracas, Veneçuela, que està afiliada a l'Associació Israelita de Veneçuela (AIV).

Nou!!: Alep і Associació Bet-El · Veure més »

Atabeg

Atabeg (també atabek o Atabak) fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Nou!!: Alep і Atabeg · Veure més »

Atiyya ibn Sàlih

Àssad-ad-Dawla Atiyya ibn Sàlih ibn Mirdàs —en àrab عطية بن صالح بن مرداس, ʿAṭiyya ibn Ṣāliḥ ibn Mirdās—, més conegut simplement com Atiyya ibn Sàlih o com Àssad-ad-Dawla Atiyya fou emir mirdàsida d'Alep unes hores el 1060 i del 1062 al 1065 i emir mirdàsida de Rahba del 1060 al 1071.

Nou!!: Alep і Atiyya ibn Sàlih · Veure més »

Awasim

Al-Awasim fou la zona de frontera a Cilícia entre musulmans i bizantins.

Nou!!: Alep і Awasim · Veure més »

Ayn Dilfa

Ayn Dilfa fou una font de Síria que va tenir importància per estar a la ruta entre Antioquia i Alep, a l'oest de les ruïnes del convent de Kasr al-Banat.

Nou!!: Alep і Ayn Dilfa · Veure més »

Şanlıurfa

Şanlıurfa (Urfa la Gloriosa en turc), sovint simplement Urfa nom que es fa servir en el llenguatge diari (en siríac ܐܘܪܗܝ Urhoy o Urhai, en kurd رها Riha, en armeni Ուռհա Owr'ha, i en àrab الرها al-Ruhā), és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa (Εδεσσα).

Nou!!: Alep і Şanlıurfa · Veure més »

İpşiri Mustafa Paixà

İpşiri Mustafa Paşa (+ 1655) fou gran visir otomà membre de la tribu abkhàzia dels ipsil (que li va valdre el seu nom).

Nou!!: Alep і İpşiri Mustafa Paixà · Veure més »

İskenderun

İskenderun (àrab: الإسكندرون, al-ʼIskandarūn; arameu diminutiu Iskandaruna, del que deriva el grec Ἀλεξανδρέττα, Alexandretta i el francès Alexandrette), és un districte de la província de Hatay, Turquia al peu de les muntanyes Amanos.

Nou!!: Alep і İskenderun · Veure més »

Öküz Kara Mehmed Paixà

Damad Öküz Kara Mehmed Pasha (Istanbul, 1557-1620) fou dues vegades gran visir otomà (1614-1616 i 1619).

Nou!!: Alep і Öküz Kara Mehmed Paixà · Veure més »

Çepni

Çepni (antiga ortografia Čepni, escrit també Cepni) fou una tribu oghuz, que va jugar un paper destacat en l'ocupació turca de l'Àsia Menor.

Nou!!: Alep і Çepni · Veure més »

Émile Eddé

Emile Eddé —en àrab إميل إده, Imīl Iddah— (Damasc, Imperi otomà, 5 de maig de 1883-?, Líban, 27 de setembre de 1949) fou un advocat i home d'estat del Líban que fou primer ministre (1929-1930) i president (1936-1941) i el líder polític fundador del Bloc Nacional Libanès.

Nou!!: Alep і Émile Eddé · Veure més »

Émilie de Vialar

Émilie de Vialar (Galhac, Tarn, Migdia-Pirineus, 12 de setembre de 1797 - Marsella, 24 d'agost de 1856) fou una religiosa occitana, fundadora de la congregació missionera de les Germanes de Sant Josep de l'Aparició.

Nou!!: Alep і Émilie de Vialar · Veure més »

Àgata

Làgata és una gemma, un conjunt de varietats microcristal·lines de quars (sílice).

Nou!!: Alep і Àgata · Veure més »

Àhmad ibn Tulun

Àhmad ibn Tulun —en àrab أحمد بن طولون, Aḥmad ibn Ṭūlūn— (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del califat abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.

Nou!!: Alep і Àhmad ibn Tulun · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar, en persa Ahmad-e Sanjar o en turc Ahmed Sancar, també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.

Nou!!: Alep і Àhmad Sanjar · Veure més »

Àrab llevantí

L'àrab llevantí, de vegades anomenat àrab oriental, és un grup de dialectes de l'idioma àrab que es parla en el Llevant mediterrani i que inclou la part occidental de Síria, Líban, Territoris Palestins i la zona occidental de Jordània.

Nou!!: Alep і Àrab llevantí · Veure més »

Àrab mesopotàmic

L'àrab mesopotàmic, també conegut com a àrab iraquià, és un continu de varietats de l'idioma àrab mútuament intel·ligibles natives de la conca de Mesopotàmia a l'Iraq, així com a Síria, Iran, sud de Turquia, i comunitats de parlants de la diàspora iraquiana.

Nou!!: Alep і Àrab mesopotàmic · Veure més »

Àrab sirià del nord

Àrab sirià del nord o septentrional (en àrab اللهجة السورية الشمالية, al-lahja as-sūriyya ax-xamāliyya) és la varietat d'àrab parlada al nord de Síria.

Nou!!: Alep і Àrab sirià del nord · Veure més »

Àssaf ibn Hassan

Àssaf ibn Hassan fou xeic dels jarràhides.

Nou!!: Alep і Àssaf ibn Hassan · Veure més »

Baalbek

Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la plana de la Beeka (Bika), en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.

Nou!!: Alep і Baalbek · Veure més »

Bab

*Títols personals.

Nou!!: Alep і Bab · Veure més »

Badr-ad-Din Lulu

Al-Màlik ar-Rahim Badr-ad-Din Abu-l-Fadàïl Lulu, més conegut simplement com a Lulu o Badr-ad-Din Lulu —en àrab الملك الرحيم بدر الدين أبو الفضائل لؤلؤ, al-Malik ar-Raḥīm Badr ad-Dīn Abū l-Faḍāʾil Luʾluʾ— (vers 1180-1259) fou regent dels atabegs zengites de Mossul i després emir de ple dret.

Nou!!: Alep і Badr-ad-Din Lulu · Veure més »

Bahà-ad-Din ibn Xaddad

Bahà-ad-Din Abu-l-Mahassin Yússuf ibn Rafi ibn Tamim, més conegut com a Ibn Xaddad, fou un biògraf de Saladí nascut a Mossul el 1145 i mort a Alep el 1235.

Nou!!: Alep і Bahà-ad-Din ibn Xaddad · Veure més »

Bahram (visir)

Bahram (? - 7 de desembre de 1140) fou un general cristià armeni al servei del califat fatimita d'Egipte; fou visir del 1135 al 1137 del califa al-Hàfidh (1130-1149).

Nou!!: Alep і Bahram (visir) · Veure més »

Baixir Xihab II

Baixir II Xihab —en àrab بشير الثاني الشهابي, Baxīr aṯ-Ṯānī ax-Xihābī— (1767-1851) fou emir del Líban (1788-1840) de religió drusa.

Nou!!: Alep і Baixir Xihab II · Veure més »

Balat (desambiguació)

Balat, paraula àrab que es pot traduir per palau, per calçada o per galeria, emprat a molts noms geografics.

Nou!!: Alep і Balat (desambiguació) · Veure més »

Balatunus

Balatunus (nom derivat del llatí Platanus) fou una fortalesa medieval de Síria, modernament unes ruïnes anomenades Qàlat al-Mahàliba —en àrab قلعة المهالبة, qalʿat al-Mahāliba—, al peu del djebal Ansariyé, que dominava, junt amb els castell de Sayhun, la plana de Laodicea i la ruta des de l'Orontes al port de Djabala.

Nou!!: Alep і Balatunus · Veure més »

Balduí II de Jerusalem

Representació de Balduí II de Jerusalem. Balduí II de Jerusalem (Balduí del Bourg) fou rei de Jerusalem (1118 – 1131) El 1100 el seu cosí Balduí I d'Edessa (Balduí de Boulogne) va ser nomenat rei de Jerusalem (Balduí I de Jerusalem) i va cedir el comtat d'Edessa a Balduí del Bourg (Balduí II d'Edessa).

Nou!!: Alep і Balduí II de Jerusalem · Veure més »

Balduí III de Jerusalem

Coronació de Balduí III Balduí III (1130 – 10 de febrer de 1162) va ser rei de Jerusalem de 1143 a 1162.

Nou!!: Alep і Balduí III de Jerusalem · Veure més »

Balduí IV de Jerusalem

Balduí IV (Jerusalem, 1161 – 16 de març de 1185), dit el Leprós, fill d'Amalaric I de Jerusalem i de la seva primera dona Agnès de Courtenay, fou Rei de Jerusalem des del 15 de juliol de 1174 fins a la seva mort el 1185.

Nou!!: Alep і Balduí IV de Jerusalem · Veure més »

Banu Jahir

Els Banu Jahir o família jahírida o dels jahírides fou un clan familiar que va controlar el visirat abbàssida durant part del període del sultanat seljúcida.

Nou!!: Alep і Banu Jahir · Veure més »

Banu Kalb

Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.

Nou!!: Alep і Banu Kalb · Veure més »

Banu l-Daya

Els Banu d-Daya foren una dinastia d'emirs que va governar Xaizar del 1157 al 1236.

Nou!!: Alep і Banu l-Daya · Veure més »

Banu l-Muntafik

Els Muntafik, Banu l-Muntafik també apareix com al-Muntafiq o Banu l-Muntafiq, en àrab المنتفق, són una fracció de la tribu àrab dels Banu Ukayl, al seu torn divisió del gran grup dels Amir ben Sasaa.

Nou!!: Alep і Banu l-Muntafik · Veure més »

Banu Man (Líban)

Els Banu Man o Banu Maan foren una família del Líban, que van governar al districte drus del Xuf als segles XVI i XVII.

Nou!!: Alep і Banu Man (Líban) · Veure més »

Banu Múnqidh

Els Banu Múnqidh o munqídhides foren un clan àrab nòmada de Síria, de la fracció dels Banu Kinana o kinanites, del gran grup dels kalbites o Banu Kalb, que va tenir un paper destacat al territori durant els segles XI i XII, dominant Xaizar entre 1081 i 1157.

Nou!!: Alep і Banu Múnqidh · Veure més »

Banu Muhanna

Els banu muhanna són una tribu àrab, branca dels rabia i branca dels tayyi.

Nou!!: Alep і Banu Muhanna · Veure més »

Bar Hebraeus

Bar Hebraeus (Malatya, 1226 - Maragha, 30 de juliol de 1286) fou un religiós, escriptor i historiador siríac.

Nou!!: Alep і Bar Hebraeus · Veure més »

Barkyaruk

Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah —en àrab أبو المظفر ركن الدنيا والدين بركياروق بن جلال الدولة ملك شاه, Abū l-Muẓaffar Rukn ad-Dunya wa-d-Dīn Barkyāruq ibn Jalāl ad-Dawla Mālik Xāh—, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq —sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa «llum constant», «llum ferma»— (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).

Nou!!: Alep і Barkyaruk · Veure més »

Barquq

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq —en àrab الملك الظاهر سيف الدين برقوق بن أنس اليبغاوى, al-Malik aẓ-Ẓāhir Sayf ad-Dīn Barqūq ibn Anas al-Yibuḡāwī— (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399) fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).

Nou!!: Alep і Barquq · Veure més »

Barzuya

Barzuya (Bourzey, Kalat Marza) fou una fortalesa de la regió de les muntanyes alauites del Djebel Ansarieh a Síria, a la depressió pantanosa del Ghab, 8 km al sud de Sermanyié.

Nou!!: Alep і Barzuya · Veure més »

Batalla d'Ager sanguinis

La batalla d'Ager Sanguinis, també coneguda com a Camp de Sang o Batalla de Sarmeda, fou un combat en el qual l'exèrcit del principat de Antioquía, conduït per Roger de Salern va ser derrotat per l'exèrcit del musulmà ortóquida sota el comandament d'Ilghazi el 28 de juny de 1119.

Nou!!: Alep і Batalla d'Ager sanguinis · Veure més »

Batalla d'Alep

La Batalla d'Alep معركة حلب en àrab— va ser un conflicte militar entre l'oposició siriana (Exèrcit Sirià Lliure, Front del Llevant i l'Exèrcit de la Conquesta, amb el suport d'Al-Qaeda a Síria) contra l'Exèrcit Àrab de Síria amb el suport de Hezbollah, Iran i Rússia i també contra les Unitats de Protecció Popular (kurds), a Alep, la ciutat més gran de Síria.

Nou!!: Alep і Batalla d'Alep · Veure més »

Batalla d'Apamea

La batalla d'Apamea va tenir lloc al segle XV aC al sud d'Apamea, localitat al nord-oest d'Alep, o a Halab.

Nou!!: Alep і Batalla d'Apamea · Veure més »

Batalla de Cadeix

La batalla de Cadeix (també Kadesh o Qadesh) va ser un combat a gran escala lluitat entre egipcis i hitites pel control de la Síria del sud a una data entre el 1295 i el 1270 aC segons les diferents cronologies, i generalment datada el 1274 aC.

Nou!!: Alep і Batalla de Cadeix · Veure més »

Batalla de Hattin

La batalla de Hattin, també coneguda com la Batalla de les Banyes de Hattin va tenir lloc el dissabte 4 de juliol de 1187 en un congost a l'oest del mar de Galilea, entre els croats del Regne de Jerusalem i les forces de la dinastia Aiúbida.

Nou!!: Alep і Batalla de Hattin · Veure més »

Batalla de Marj as-Suffar

La batalla de Marj as-SuffarMarj as-Suffar en àrab: marj al-suffar مرج الصُفر, el pregroc dita també batalla de XaqhabShaqhab o Shakhab, en àrab: šaqḥab شقحب. fou el darrer enfrontament dels mongols il-khànides amb els mamelucs a Síria (20 al 22 d'abril de 1303). En endavant els mongols ja no van tornar a creuar l'Eufrates.

Nou!!: Alep і Batalla de Marj as-Suffar · Veure més »

Batalla de Miriocèfal

La batalla de Miriocèfal o de Myriokephalon, també coneguda com a Myriocephalum, va tenir lloc entre l'Imperi Bizantí i els turcs seljúcides a Frígia, el 17 de setembre de 1176.

Nou!!: Alep і Batalla de Miriocèfal · Veure més »

Batalla de Qarqar

La Batalla de Qarqar (o Karkar) es va lliurar el 854 aC o més probablement el 853 aC quan l'exèrcit d'Assíria, dirigit pel rei Salmanassar III, es va enfrontar a un exèrcit de "dotze reis" aliats prop de la ciutat; dirigia als aliats sirians Ben Hadad II de Damasc anomenat Adad-idr o Hadadezer, i els segons en comandament eren Irhuleni d'Hamath i Acab, rei d'Israel.

Nou!!: Alep і Batalla de Qarqar · Veure més »

Batalla de Raban

La Batalla de Raban va ser un enfrontament armat que es va produir la tardor del 958, a prop de la fortalesa de Raban (al nord de Síria) entre l'exèrcit bizantí, comandat pel general Joan Zimisces (defensant els territoris de Constantí VII), i les forces de Sayf-ad-Dawla, cap de l'Emirat Hamdànida d'Alep.

Nou!!: Alep і Batalla de Raban · Veure més »

Batalla de Wadi al-Khazandar

La batalla de Wadi al-Khazandar també anomenada tercera batalla d'Homs fou una victòria dels mongols del khan Mahmud Ghazan contra els mamelucs manats per An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun que va tenir lloc els dies 22 i 23 de desembre de 1299.

Nou!!: Alep і Batalla de Wadi al-Khazandar · Veure més »

Batalló Sol del Nord

El Batalló Sol del Nord (Àrab: كتائب شمس الشمال, pronunciació: kata'eb shams Cendra-shamal) és un grup rebel armat actiu durant la Guerra civil siriana.

Nou!!: Alep і Batalló Sol del Nord · Veure més »

Bayindir (Oghuz)

Bayindir fou una de les tribus dels Oghuz.

Nou!!: Alep і Bayindir (Oghuz) · Veure més »

Búrides

Els búrides foren una dinastia d'origen turc que va governar Damasc del 1104 al 1154.

Nou!!: Alep і Búrides · Veure més »

Belen, Hatay

Belen (Baylan) és una vila de Turquia de la província de Hatay, situada a la carretera entre İskenderun i Alep, a les muntanyes Nur.

Nou!!: Alep і Belen, Hatay · Veure més »

Beroea

* Beroea de Macedònia, ciutat de Macedònia a la part nord del país al districte d'Emàtia.

Nou!!: Alep і Beroea · Veure més »

Beylik de Karaman-oğlu

El Beylik de Karaman-oğlu (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos Beyliks Turcs d'Anatòlia.

Nou!!: Alep і Beylik de Karaman-oğlu · Veure més »

Birecik

Birecik (en arameu Birtha que vol dir fortalesa, en grec: Birha, després Macedonòpolis o Makedonopolis; llatí: Birtha; àrab; al-Bīrā البيرا; kurd Bêrecûg; durant les croades Bile) és una ciutat de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la vora de l'Eufrates, que a partir d'aquest punt és navegable, després d'unes cascades.

Nou!!: Alep і Birecik · Veure més »

Biyikli Mehmet Paixà

Biyikli Mehmet Paixà (Bigotis Mehmet Paixà, en turc modern Bıyıklı Mehmet Paşa) fou un general otomà del, mort el 1521.

Nou!!: Alep і Biyikli Mehmet Paixà · Veure més »

Bloc Nacional Sirià

El Bloc Nacional —en àrab الكتلة الوطنية, al-Kutla al-Wataniyya; en francès Bloc national— va ser un partit polític sirià nacionalista, que va sorgir per lluitar per la independència de Síria durant el període de mandat francès.

Nou!!: Alep і Bloc Nacional Sirià · Veure més »

Bohemond II d'Antioquia

Bohemond II (1108–1130) fou Príncep de Tàrent i Príncep d' Antioquia el 1111 i fins a 1130.

Nou!!: Alep і Bohemond II d'Antioquia · Veure més »

Bohemond III d'Antioquia

Bohemond III d'Antioquia (1144–1201), també conegut com el Tortamut, fou  príncep  d' Antioquia de 1163 a la seva mort.

Nou!!: Alep і Bohemond III d'Antioquia · Veure més »

Bohemond VI d'Antioquia

Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des de 1252 fins a 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des de 1252 fins a 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucía de Segni.

Nou!!: Alep і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »

Buixatli Mustafà Paixà

Buixatli Mustafà Paixà —en algunes fonts Bushatli Mustafa Pasha, Mustafa Reshit Pasha Bushati— (Scutari en una data incerta - Medina 27 de maig de 1860) fou un polític otomà d'origen albanès, fill de Mehmed Asaf Paixà i nebot del famós Kara Mahmud Paixà de la familia dels Buixatli.

Nou!!: Alep і Buixatli Mustafà Paixà · Veure més »

Burhan al-Din

Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.

Nou!!: Alep і Burhan al-Din · Veure més »

Bursúquides

Els bursúquides foren una petita dinastia hereditària de Tustar i Dinawar, descendents de Bursuq, amir seljúcida.

Nou!!: Alep і Bursúquides · Veure més »

Bursuk

Búrsuq —en àrab برسق, Bursuq, del turc oriental que significa «teixó»— fou un dels principals ''amirs'' o caps militars dels seljúcides.

Nou!!: Alep і Bursuk · Veure més »

Butnan

El Butnan és un uadi a uns 30 km a l'est d'Alep, amb uns establiments on diverses fonts originen el naixement del Nahr al-Dhahab, que corre fins a desaiguar a la llacuna salada de Djabbul.

Nou!!: Alep і Butnan · Veure més »

Buzaa

Buzaa és una vila de Síria a una 40 km a l'est d'Alep, a la comarca del uadi Butnan, vall del Nahr al-Dhahab.

Nou!!: Alep і Buzaa · Veure més »

Cantó de Shahba

El Cantó de Shahba (en kurd: Kantona Şehba; en àrab: مقاطعة الشهباء; en siríac: ܦܠܩܐ ܕܓܙܪܬܐ‎) és el cantó de la de facto regió autònoma de la Federació Democràtica de Síria Del nord, coneguda com a Rojava.

Nou!!: Alep і Cantó de Shahba · Veure més »

Capital

Estats en què la capital no és la ciutat més gran En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Alep і Capital · Veure més »

Castell d'Ajlun

Entrada al castell d'Ajlun El castell d'Ajlun o qàlat Ajlun, anomenat anteriorment qàlat ar-Ràbad pel fet que la família Rabadí va tenir una important presència a la ciutat d'Ajlun —en àrab قلعة عجلون, qalʿat ʿAjlūn, قلعة الرَّبض, qalʿat ar-Rabaḍ, i قلعة صلاح الدين, qalʿat Salāḥ ad-Dīn—, és un castell islàmic situat a la governació d'Ajlun, a uns 76 km al nord-oest d'Amman, a Jordània, i a uns 15 km de Gerasa.

Nou!!: Alep і Castell d'Ajlun · Veure més »

Catàstrofe natural

Allau Un desastre, calamitat o catàstrofe natural és un esdeveniment produït per fenòmens d'elevada energia, propis de la dinàmica natural del planeta Terra, que produeixen una gran quantitat de danys materials i personals en una determinada àrea geogràfica i en un moment donat.

Nou!!: Alep і Catàstrofe natural · Veure més »

Càrmata

Els càrmates (de l'àrab القرامطة, al-qarāmiṭa, en singular القرمطي, al-qarmaṭī) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.

Nou!!: Alep і Càrmata · Veure més »

Cònsol de Llevant

Els cònsols de Llevant (en àrab bunzul, en persa bunşul, en turc konsolos) foren els representants dels estats estrangers als estats de la Mediterrània oriental, de l'imperi Bizantí a l'imperi Otomà, així com a molts altres territoris i estats islàmics.

Nou!!: Alep і Cònsol de Llevant · Veure més »

Cirrhèstica

Cirrhèstica (llatí: Cyrrhestica, grec: Kyrrestike) fou un districte de Síria, que va rebre aquest nom durant el domini macedoni.

Nou!!: Alep і Cirrhèstica · Veure més »

Ciutadella d'Alep

La ciutadella d'Alep —en àrab قلعة حلب, Qalʿat Ḥalab— és sobre un turó enmig de la ciutat d'Alep.

Nou!!: Alep і Ciutadella d'Alep · Veure més »

Ciutats de l'antic Orient Mitjà

Aquesta és una llista de les principals ciutats que van existir a l'Orient Mitjà.

Nou!!: Alep і Ciutats de l'antic Orient Mitjà · Veure més »

Coalició Nacional Siriana

La Coalició Nacional Siriana (oficialment Coalició Nacional per a les Forces de la Revolució i l'Oposició Siriana) és un grup que aplega a la gran majoria de les faccions de la Guerra civil siriana oposades al govern de Baixar al-Àssad, incloses les formacions militars.

Nou!!: Alep і Coalició Nacional Siriana · Veure més »

Col·lapse de l'edat de bronze

El col·lapse de l'edat de bronze és el fenomen que va suposar el pas abrupte de l'edat de bronze a l'edat del ferro a l'est de la Mediterrània, en contrast amb les transicions més calmades d'altres àrees, a partir del 1200 aC.

Nou!!: Alep і Col·lapse de l'edat de bronze · Veure més »

Complex d'Al-Ghurí

El complex d'al-Ghurí és un conjunt de construccions islàmiques de la ciutat del Caire, forma part del conegut com el Caire Històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Alep і Complex d'Al-Ghurí · Veure més »

Comtat d'Edessa

L'Orient pròxim el 1135, amb els estats croats en tons verds. El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 com a conseqüència de la Primera Croada.

Nou!!: Alep і Comtat d'Edessa · Veure més »

Conclave de 1939

El Conclave papal de febrer de 1939 va ser un conclave convocat després de la mort del papa Pius XI el 10 de febrer de 1939.

Nou!!: Alep і Conclave de 1939 · Veure més »

Conclave de 1958

A la mort del papa Pius XII el 9 d'octubre de 1958, hi havia un total de cinquanta-cinc cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex.

Nou!!: Alep і Conclave de 1958 · Veure més »

Conclave de 1963

El conclave de 1963 fou convocat a la mort del papa beat Joan XXIII el 3 de juny de 1963.

Nou!!: Alep і Conclave de 1963 · Veure més »

Conflicte de Rojava

El Conflicte de Rojava és un conflicte polític i militar que té lloc al nord de Síria, conegut com Rojava,  principalment contra el govern de Baixar al-Assad, Estat Islàmic i les milícies islamistes rebels.

Nou!!: Alep і Conflicte de Rojava · Veure més »

Conquesta musulmana de Síria

La conquesta musulmana de Síria (en àrab الفتح الإسلامي لبلاد الشام. al-Fatḥ al-Islāmī li-bilād ax-Xām) va tenir lloc durant la primera meitat del segle VII"Syria." Encyclopædia Britannica.

Nou!!: Alep і Conquesta musulmana de Síria · Veure més »

Constantí VII

Constantí VII (Κωνσταντῖνος Ζ΄ Πορφυρογέννητος, Kōnstantinos VII Porphyrogennētos), fou el quart emperador bizantí de la dinastia Macedònica.

Nou!!: Alep і Constantí VII · Veure més »

Cort Suprema de la República de Turquia

El Tribunal de Cassació, també anomenat Cort Suprema d'Apel·lacions de Turquia (en turc Yargıtay) que fou fundada en 1868, és el tribunal de darrera instància de cassació dels veredictes dictats per jujtats del penal i del civil a Turquia.

Nou!!: Alep і Cort Suprema de la República de Turquia · Veure més »

Damad Hasan Paixà

Damad Hasan Paixà (mort el 1713) fou un gran visir otomà, de malnom Morali (de Morea) i Enishte (cunyat del sultà).

Nou!!: Alep і Damad Hasan Paixà · Veure més »

Damasc

Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Alep і Damasc · Veure més »

Dayr Saman

Dayr Saman fou el nom que van portar o es va donar a diverses localitats de Síria, derivat de l'existència d'un convent cristià (el nom vol dir "Convent de Simeó").

Nou!!: Alep і Dayr Saman · Veure més »

Dècada del 1330 aC

Sense descripció.

Nou!!: Alep і Dècada del 1330 aC · Veure més »

Dècada del 1350 aC

Sense descripció.

Nou!!: Alep і Dècada del 1350 aC · Veure més »

Dècada del 1370 aC

Sense descripció.

Nou!!: Alep і Dècada del 1370 aC · Veure més »

Dècada del 1440 aC

Sense descripció.

Nou!!: Alep і Dècada del 1440 aC · Veure més »

Dècada del 1450 aC

Sense descripció.

Nou!!: Alep і Dècada del 1450 aC · Veure més »

Dècada del 1630 aC

Sense descripció.

Nou!!: Alep і Dècada del 1630 aC · Veure més »

Dîvane Küsrev Paixà

Dîvane Küsrev Paşa (anteriorment Divane Khosrew Pasha o Deli Khosrew Pasha o també Divane Hüsrev Paşa) fou un genísser, governador i visir otomà d'origen bosnià, germà de l'efímer gran visir Lala Mustafà Paixà (1580).

Nou!!: Alep і Dîvane Küsrev Paixà · Veure més »

Dülük

Dülük (en siríac Doliche, en grec Dolichenos, en llatí Dolichenus o Zeus Dolichenus, en kurd Dîlok) és una ciutat del districte de Şehitkamil, al nord-oest de Gaziantep, Turquia.

Nou!!: Alep і Dülük · Veure més »

Defterdar

Defterdar (Daftardar) era el funcionari de l'imperi Otomà que portava el defter (registres fiscals), és a dir el principal funcionari de finances.

Nou!!: Alep і Defterdar · Veure més »

Derwix Mehmed Paixà

Derwix Mehmed Paixà (o Derviş Mehmet Paşa, segons la grafia moderna en turc) (1585-1655) fou un gran visir otomà, d'origen circassià.

Nou!!: Alep і Derwix Mehmed Paixà · Veure més »

Dick Advocaat

"Dick" Advocaat el 2011 Dirk Nicolaas "Dick" Advocaat (La Haia, 27 de setembre del 1947) és un entrenador i exjugador de futbol neerlandès.

Nou!!: Alep і Dick Advocaat · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida va ser una dinastia islàmica d'orígens kurd que va governar Egipte, Síria, Iemen (excepte per les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Iraq durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Alep і Dinastia aiúbida · Veure més »

Dinastia Djaniki

Djaniki fou una dinastia de derebeys de Canik i la regió de Trebisonda.

Nou!!: Alep і Dinastia Djaniki · Veure més »

Dinastia Epàrtida

La dinastia Epàrtida o Sukkalmah (vers 1970-1600 aC.) va governar Elam després de la dinastia de Simashki.

Nou!!: Alep і Dinastia Epàrtida · Veure més »

Divriği

Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.

Nou!!: Alep і Divriği · Veure més »

Diyar Múdar

Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samosata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.

Nou!!: Alep і Diyar Múdar · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır, segons el nom oficial en turc, o Amed, en kurd —en armeni Ամիդ, Amid; en grec antic, Amida; en llatí Amida; en siríac, Āmîḏ; en turc otomà دیاربکر, Diyâr-ı Bekr— és una ciutat de Turquia, capital de la província homònima i principal ciutat del nord del Kurdistan.

Nou!!: Alep і Diyarbakır · Veure més »

Drusos

Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.

Nou!!: Alep і Drusos · Veure més »

Dubays ibn Sadaka

Nur-ad-Dawla Abu-l-Az Dubays (II) ibn Sàdaqa fou emir mazyàdida d'al-Hilla, fill de Sàdaqa ibn Mansur.

Nou!!: Alep і Dubays ibn Sadaka · Veure més »

Duqaq

Xams-al-Muluk Duqaq (mort el 8 de juny de 1104) fou el governador (amir) seljúcida de Damasc entre 1095 i 1104.

Nou!!: Alep і Duqaq · Veure més »

Economia de l'imperi otomà

LEconomia de l'imperi otomà s'ocupa de la història econòmica de l'Imperi Otomà que va existir entre 1299 i 1923.

Nou!!: Alep і Economia de l'imperi otomà · Veure més »

Edessa (Grècia)

Ruïnes antigues Edessa (medieval: Vodena, turc: Vodina, otomà: Wodina) és una ciutat de Grècia amb uns 25.000 habitants, al nord del país.

Nou!!: Alep і Edessa (Grècia) · Veure més »

Edessa (Turquia)

Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, al sud-est de Turquia.

Nou!!: Alep і Edessa (Turquia) · Veure més »

Edmund Allenby

Edmund Henry Hynman Allenby (Brackenhurst, Nottinghamshire, 23 d'abril del 1861 – Londres, 14 de maig del 1936) fou el primer Vescomte Allenby, GCB, GCMG, GCVO i Mariscal de camp britànic i administrador, més famós pel seu paper durant el Primera Guerra Mundial, en el qual va dirigir la Força Expedicionària Egípcia en la conquesta de Palestina i Síria el 1917 i 1918.

Nou!!: Alep і Edmund Allenby · Veure més »

Elbistan

Elbistan és una ciutat i districte de la Província de Kahramanmaraş a Turquia.

Nou!!: Alep і Elbistan · Veure més »

Emar

Emar —en àrab إيمار.

Nou!!: Alep і Emar · Veure més »

Emirat de Creta

L'emirat de Creta fou un estat musulmà establert a l'illa de Creta del 828 al 961.

Nou!!: Alep і Emirat de Creta · Veure més »

Església Maronita

LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ‏, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.

Nou!!: Alep і Església Maronita · Veure més »

Estat d'Alep

L' Estat d'Alep  (1920–1924) —en francès État d'Alep; en àrab دولة حلب, Dawlat Ḥalab— va ser un dels fins a cinc estats establerts per l'Alt Comissionat de Síria i el Líban, el general Henri Gouraud, al mandat francès de Síria que va seguir a la conferència de San Remo i al col·lapse del regne de Síria establert pel rei Faisal I. Altres estats van ser l'Estat de Damasc (1920), l'Estat dels Alawites (1920) i l'Estat de Djebel Drus (1921) i l'Estat del Gran Líban (1920); aquest darrer es va convertir més tard en entitat separada originant el modern Líban.

Nou!!: Alep і Estat d'Alep · Veure més »

Estat de Hatay

L'Estat de Hatay (sovint coneguda com a República de Hatay) (turc Hatay Devleti, àrab لواء الإسكندرونة), fou una entitat política que va existir del 7 de setembre de 1938 al 29 de juny de 1939 en el territori del sandjak d'Alexandretta que estava sota mandat francès per un curt temps.

Nou!!: Alep і Estat de Hatay · Veure més »

Estats neohittites

Mapa històric dels estats neohittites, c. 800 aC. Les fronteres són aproximades. Els estats neohittites, anomenats també recentment sirohittites, eren entitats polítiques de l'edat del ferro de parla lúvia, aramea i fenícia situades al nord de Síria i al sud d'Anatòlia.

Nou!!: Alep і Estats neohittites · Veure més »

Estela de Zakkur

Estela de Zakkur Lestela de Zakkur (o Zakir o Zakur) és una estela reial descoberta el 1903 a Tell Afis, 45 km al sud-est d'Alep en territori de l'antic regne d'Hamath.

Nou!!: Alep і Estela de Zakkur · Veure més »

Eusebi d'Antioquia

Eusebi d'Antioquia fou un religiós grec de Síria nascut probablement a Antioquia, nebot de l'abat Marí, que va fundar el monestir de Corifa (Coryfa) entre Antioquia i Beroea.

Nou!!: Alep і Eusebi d'Antioquia · Veure més »

Eustaci d'Antioquia

Eustaci (Eustathius, Εὐστάθιος) (Side, Pamfília, s. III - Trajanòpolis de Tràcia, Grècia, ca. 337) fou bisbe d'Antioquia.

Nou!!: Alep і Eustaci d'Antioquia · Veure més »

Exèrcit de la Conquesta

LExèrcit de la Conquesta —en àrab جيش الفتح, Jayx al-Fatḥ— és una aliança de faccions rebels islamistes sirianes.

Nou!!: Alep і Exèrcit de la Conquesta · Veure més »

Exèrcit dels Revolucionaris (Síria)

L'Exèrcit dels Revolucionaris —en àrab جيش الثوار, Jayx aṯ-Ṯuwār— o Jaysh al-Thuwar és una unitat de protecció armada aliada a la coalició rebel, que ha participat durant la guerra civil siriana.

Nou!!: Alep і Exèrcit dels Revolucionaris (Síria) · Veure més »

Exèrcit Lliure de Síria

L'Exèrcit Sirià Lliure (en àrab: الجيش السوري الحر) també anomenat Moviment d'Oficials Lliures (en àrab: حركة الضباط الأحرار) és el principal grup d'oposició armada a Síria.

Nou!!: Alep і Exèrcit Lliure de Síria · Veure més »

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Nou!!: Alep і Exònim · Veure més »

Eyalat

Leyalat o eyalet (de l'àrab iyala, administració, exercici del poder) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Alep і Eyalat · Veure més »

Eyalat de Bagdad

Leyalat de Bagdad fou una entitat administrativa otomana formada després de la conquesta de la ciutat de Bagdad als safàvides el 1534.

Nou!!: Alep і Eyalat de Bagdad · Veure més »

Eymir

Els eymir foren una tribu turquesa oghuz.

Nou!!: Alep і Eymir · Veure més »

Fadwa Suleiman

Fadwa Suleiman (Alep, 17 de maig de 1970 - París, 17 d'agost de 2017; en àrab: فدوى سليمان) fou una actriu siriana d'ascendència alauita, coneguda també per encapçalar una protesta de la majoria sunnita contra el govern de Bashar al-Assad a Homs.

Nou!!: Alep і Fadwa Suleiman · Veure més »

Federació Siriana

La Federació Siriana (oficialment en francès Fédération des États autonomes de Syrie, Federació dels Estats autònoms de Síria) fou una unió d'estats del mandat francès per Síria i el Líban.

Nou!!: Alep і Federació Siriana · Veure més »

Ferrocarril del Hijaz

El ferrocarril del Hijaz fou una comunicació ferroviària creada per facilitar la peregrinació a la Meca unint les ciutats santes amb Damasc. Fou decidit pel sultà otomà el 1900 per un firman i finançat amb les aportacions de musulmans d'arreu del món. La línia va arribar a Zarqa (a 202 km de Damasc) el 1902, Katrana a 326 km el 1902, Maan a 459 km el 1904, Dhat al-Hajj a 610 km el 1906, al-Ula a 993 km el 1907, i Medina a 1.320 km, el 1908. També es va fer (1905) la secció Daraa a Haifa de 160 km que es va allargar a Bosra, Lodd i altres llocs entre 1908 i 1917. El tram Medina a la Meca (400 km) mai es va fer. Estació de sortida, anomenada del Hijaz, a Damasc Mapa Tren buit de fosfat a l'estació de Ram, venint d'Akaba El ferrocarril fou car de construir i sobretot de mantenir i no va aportar cap benefici econòmic ni va ajudar al desenvolupament de la zona. El 1917 Lawrence d'Aràbia i els seus guerrillers àrabs van aconseguir destruir part de la línia entre Maan i Medina, i va deixar d'operar. Després de la guerra la propietat va passar als territoris pels que passava, segons arbitratge de 18 d'abril de 1925. La linea no fou operativa perquè França i Gran Bretanya no van poder restaurar les seves seccions per l'oposició dels saudites; es va proposar un mandat internacional de la Societat de Nacions (1928) però finalment els saudites van retirar les objeccions i aquesta proposta fou abandonada el 1931. Les discussions es van allargar i encara no s'havia arribat a un acord el 1939 quan va esclatar la II Guerra Mundial. La reconstrucció no es va acabar mai; s'estava reconstruint la línia Maan-Medina (1966-1967) quan la Guerra dels Sis Dies ho va aturar. Dues seccions (Amman a Damasc i Maan a Aqaba) van estar operatives, però encara una (Amman-Damasc) es va interrompre el 2006 per danys a la via.

Nou!!: Alep і Ferrocarril del Hijaz · Veure més »

Fortalesa de Salah al-Din

La fortalesa de Salah-ad-Din o Saladí —en àrab قلعة صلاح الدين, qalʿat Salāḥ ad-Dīn o قلعة صهيون, qalʿat Ṣahyūn; en francès medieval Saone; en grec Sigon— és un castell de Síria al país alauita, 30 km al nord-est de Latakia, al costat de la població d'al-Haffeh.

Nou!!: Alep і Fortalesa de Salah al-Din · Veure més »

Front Ansar Al-Din

El Front Ansar Al-Din (en àrab جبهة أنصار الدين) (Jabhat Ansar al-Din) és una aliança de diversos grups rebels salafistes que va ser formada el dia 25 de juliol de l'any 2014 en el curs de la Guerra civil siriana.

Nou!!: Alep і Front Ansar Al-Din · Veure més »

Front dels Revolucionaris de Síria

El Front dels Revolucionaris de Síria (en àrab: جبهة ثوار سوريا) és una organització armada creada al desembre de 2013, en el marc de la Guerra civil siriana, oposada al govern de Baixar al-Àssad i a l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant.

Nou!!: Alep і Front dels Revolucionaris de Síria · Veure més »

Frontera entre Síria i Turquia

La frontera entre Síria i Turquia és la frontera de 822 kilòmetres que separa el sud de Turquia del nord i est de Síria.

Nou!!: Alep і Frontera entre Síria i Turquia · Veure més »

Gaykhatu

Gaykhatu (també Gaikhatu, Гайхату, Гайхалт, que vol dir "sorprenent" del mongol gaikhakh.

Nou!!: Alep і Gaykhatu · Veure més »

Gaziantep

Vista de Gaziantep Gaziantep (antigament Ayntab o Aintab), coneguda informalment com a Antep, és una ciutat de Turquia capital de la província de Gaziantep i del districte homònim.

Nou!!: Alep і Gaziantep · Veure més »

Gümülcineli Damat Nasuh Paixà

Gümülcineli Damat Nasuh Paşa fou un gran visir otomà (1612-1614) nascut a Gümülcine (avui Komotini) o a Drama o a Knolles, fill d'un sacerdot grec si bé també algunes fonts el fan d'origen albanès.

Nou!!: Alep і Gümülcineli Damat Nasuh Paixà · Veure més »

George Smith

George Smith Epopeia de Gilgamesh, escrit en idioma Acadi George Smith (26 de març de 1840, Chelsea - 19 d'agost de 1876, Alep) era un assiriòleg del Regne Unit, va ser pioner en el camp, i va traduir l'Epopeia de Gilgamesh, el treball més antic conegut de la literatura.

Nou!!: Alep і George Smith · Veure més »

Germanes de Sant Josep de l'Aparició

Les Germanes de Sant Josep de l'Aparició, (en francès: Sœurs de Saint Joseph de l'Apparition), són un institut religiós femení, una congregació religiosa dedicada a l'apostolat missioner.

Nou!!: Alep і Germanes de Sant Josep de l'Aparició · Veure més »

Giovanni Tommaso Minadoi

Giovanni Tommaso Minadoi (Ferrara 1549- Florència 29 de maig de 1615) va ser un metge i historiador italià.

Nou!!: Alep і Giovanni Tommaso Minadoi · Veure més »

Governació d'Alep

La governació d'Alep (en àrab محافظة حلب, Muḥāfaẓat Ḥalab) és una divisió administrativa (muhàfadha) de Síria, al nord del país tocant a Turquia.

Nou!!: Alep і Governació d'Alep · Veure més »

Gran Mesquita d'Alep

La gran mesquita d'Alep —en àrab الجامع الكبير, al-Jāmiʿ al-kabīr—, també anomenada mesquita dels Omeies d'Alep —en àrab الجامع الأموي, al-jāmiʿ al-Umawī— és la mesquita més important d'Alep (Síria), fundada en època dels omeies.

Nou!!: Alep і Gran Mesquita d'Alep · Veure més »

Gran Visir

El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظم or وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).

Nou!!: Alep і Gran Visir · Veure més »

Grup de Consulta en la Recerca Mundial en Agricultura

El CGIAR (Consultative Group on International Agricultural Research, Grup de Consulta en la Recerca Mundial en Agricultura, en anglès) va ser creat el 19 de maig del 1971 pel Banc Mundial amb la FAO, l'IFAD i l'UNDP com a coespònsors.

Nou!!: Alep і Grup de Consulta en la Recerca Mundial en Agricultura · Veure més »

Grups armats de la Guerra Civil siriana

Aquesta és una llista de grups armats involucrats en l'actual Guerra Civil siriana.

Nou!!: Alep і Grups armats de la Guerra Civil siriana · Veure més »

Guerra Civil siriana

La Guerra Civil siriana és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatari contra el règim baasista que va començar per manifestacions antirègim i pro-règim pacífiques el 15 de març del 2011, tres mesos després del començament del clima revolucionari conegut com a Primavera Àrab.

Nou!!: Alep і Guerra Civil siriana · Veure més »

Guerra grecoturca (1919-1922)

La Guerra grecoturca de 1919-1922, també coneguda com a Guerra de l'Àsia Menor, representa una sèrie de conflictes armats entre Grècia i els revolucionaris del Moviment Nacional Turc, nascut com aspiració nacionalista després de la Primera Guerra Mundial dins del decadent imperi Otomà, que varen tenir lloc entre maig de 1919 i octubre de 1922.

Nou!!: Alep і Guerra grecoturca (1919-1922) · Veure més »

Guerres arabobizantines

Les guerres arabobizantines van ser una sèrie de guerres entre l'Imperi islàmic i l'Imperi Bizantí entre els segles VII i XII.

Nou!!: Alep і Guerres arabobizantines · Veure més »

Guerres romano-sassànides

Les Guerres romano-sassànides van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar a l'Imperi romà (i després al seu hereu, l'Imperi romà d'orient) amb l'Imperi sassànida entre els segles III i VII.

Nou!!: Alep і Guerres romano-sassànides · Veure més »

Hala Shawkat

Fatma Turkan Shawkat (en àrab: فاطمة توركان شوكت‎‎), generalment coneguda pel nom artístic de Hala Shawkat (هالة شوكت), va ser una actriu siriana. Va ser una de les principals actrius del cinema sirià de mitjan dels anys 1950 i dels anys 1960. Shawkat també va aparèixer en pel·lícules a Algèria, Egipte i Líban.

Nou!!: Alep і Hala Shawkat · Veure més »

Hama

Vista de la ciutat amb l'Orontes. Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (en àrab حماة, Ḥamā, literalment "fortalesa") és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.

Nou!!: Alep і Hama · Veure més »

Hamdanita

*Nom alternatiu de la dinastia Hamdànida de Mossul (Iraq) i Alep (Síria).

Nou!!: Alep і Hamdanita · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en àrab الحمدانيون, al-ḥamdāniyyūn, en sing. الحمداني, al-ḥamdānī) o Banu Hamdan (en àrab بنو حمدان, Banū Ḥamdān) foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Alep і Hamdànides · Veure més »

Hamdànides (desambiguació)

*Dinastia Hamdànida o dels Hamdànides, a Mossul i Alep.

Nou!!: Alep і Hamdànides (desambiguació) · Veure més »

Harim

Harim (àrab حارم Harem, turc Harim) és una ciutat del nord de Síria a la governació d'Idlib.

Nou!!: Alep і Harim · Veure més »

Haruniye

Haruniye (antigament Al Haruniyya) fou una fortalesa de l'edat mitjana a la Djazira entre Maraix i Ayn Zarba.

Nou!!: Alep і Haruniye · Veure més »

Hashim al-Atassi

Hashim Bey Khaled al-Atassi, conegut senzillament com Hashim al-Atasssi i també pel sobrenom o làqab d'Abu-l-Jumhuriyya, «Pare de la República» —en àrab هاشم الأتاسي أبو الجمهورية, Hāxim al-Atāsī Abū-l-Jumhuriyya— (Homs, 1875 - 5 de desembre de 1960) fou un polític sirià, president de Síria diverses vegades (1936-1939, 1950-1951 i 1954).

Nou!!: Alep і Hashim al-Atassi · Veure més »

Hassan ibn Mufàrrij

Hassan ibn Mufàrrij fou el segon emir jarràhida de Palestina.

Nou!!: Alep і Hassan ibn Mufàrrij · Veure més »

Hattusilis II

Hattusilis II podria ser un rei hittita, que no està prou acreditat documentalment ni es pot situar amb seguretat.

Nou!!: Alep і Hattusilis II · Veure més »

Hàssan Paixà (governador de Bagdad)

Hàssan Paixà (1657-1723) fou governador (wali) otomà de l'eyalat de Bagdad, d'origen georgià.

Nou!!: Alep і Hàssan Paixà (governador de Bagdad) · Veure més »

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-khan de Pèrsia (1256-1265).

Nou!!: Alep і Hülegü · Veure més »

Hekimoğlu Ali Paixà

Hekimoğlu Ali Paşa (4 de juny de 1689-Kütahya 14 d'agost de 1758) fou gran visir otomà.

Nou!!: Alep і Hekimoğlu Ali Paixà · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador bizantí des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Alep і Heracli · Veure més »

Hethum I

Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon (de la dinastia hethumiana originada a Lampron) i d'Alícia o Alix de Lampron.

Nou!!: Alep і Hethum I · Veure més »

Hilarion Capucci

Hilarion Capucci (2 de març de 1922, Alep, Síria - 1 de gener de 2017, Roma, Itàlia) fou un arquebisbe emèrit de l'Orde de Sant Basili dels Melquites d'Alep i activista per la pau.

Nou!!: Alep і Hilarion Capucci · Veure més »

Història d'Egipte

La història d'Egipte narra els esdeveniments que han tingut lloc a Egipte des dels primers habitants fins a l'actualitat.

Nou!!: Alep і Història d'Egipte · Veure més »

Història de Kuwait

Pous petrolífers cremats per l'Iraq durant la Guerra del Golf- 2 de març de 1991. La història de Kuwait va començar al segle XVIII.

Nou!!: Alep і Història de Kuwait · Veure més »

Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

Nou!!: Alep і Història de l'Iraq · Veure més »

Història de la psiquiatria

''La boja Meg'' (Dulle Griet) de Pieter Brueghel el Vell. 1562, Museu Mayer van der Bergh d'Anvers. La psiquiatria (grec, psyche: ànima, iatréia: curació) és una especialitat de la medicina dedicada a l'estudi, prevenció i tractament de les malalties mentals i els trastorns del comportament.

Nou!!: Alep і Història de la psiquiatria · Veure més »

Història del cafè

Una portadora de cafè al Caire (1857) La història del cafè arrenca com a mínim del segle XIII.

Nou!!: Alep і Història del cafè · Veure més »

Història del Líban

Llevant La història del Líban comprèn la història d'un país ric amb més de 5.000 anys d'història.

Nou!!: Alep і Història del Líban · Veure més »

Història dels kurds

La història dels kurds com grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Nou!!: Alep і Història dels kurds · Veure més »

Hittites

Els hittites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Alep і Hittites · Veure més »

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en àrab حمص, Ḥimṣ) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Alep і Homs · Veure més »

Hovhannes-Sembat d'Ani

Hovhannes-Sembat fou rei d'Armènia a Ani del 1020 al 1040 o 1041.

Nou!!: Alep і Hovhannes-Sembat d'Ani · Veure més »

Hulmaniyya

Els hulmaniyya foren uns sectaris seguidors de les idees d'Abu-Hulman al-Farissí, un persa que havia estudiat a Alep.

Nou!!: Alep і Hulmaniyya · Veure més »

Husayn Manzade

Husayn ibn Fakhr al-Din al-Mani conegut com a Husayn Manzade (29 d'octubre de 1621-1690/1697), fou el fill de l'emir libanès Fakhr al-Din II tingut amb una neboda de Yússuf Paixà Sayfa, el cap turcman sunnita d'Akkar i Trípoli del Líban.

Nou!!: Alep і Husayn Manzade · Veure més »

Hussayn ibn Hamdan

Hussayn ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Hàrith al-Adawí at-Taghlibí, més conegut senzillament com a Hussayn ibn Hamdan fou el primer cap dels hamdànides després emirs de Mosul i Alep.

Nou!!: Alep і Hussayn ibn Hamdan · Veure més »

Iàmblic de Calcis

Iàmblic de Calcis (Iamblichus) (segle III-segle IV) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (vegeu Iàmblic de Babilònia).

Nou!!: Alep і Iàmblic de Calcis · Veure més »

Ibn Abi Tayyi

Yahya ibn Hamidf al-Nadjdjab al-Halabi conegut com a Ibn Abi Tayyi (1180-1328/1233) fou un historiador àrab d'Alep, autor d'una “Història Universal” (Maadin al-dhahab fi farikh al-muluk wa l-khulafa wa dhawi l-rutab), essencial per la història de Síria i destacada per Egipte i Magrib.

Nou!!: Alep і Ibn Abi Tayyi · Veure més »

Ibn Abi-Hassina

Abu-l-Fat·h al-Hàssan ibn Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn Abd-al-Jabbar ibn al-Hassina as-Sulamí, més conegut com a Ibn Abi-Hassina, fou un poeta i emir àrab de la tribu dels Banu Sulaym, nascut a Maarra a Síria el 998.

Nou!!: Alep і Ibn Abi-Hassina · Veure més »

Ibn al-Adim

Kamal-ad-Din Abu-l-Qàssim Úmar ibn Àhmad ibn Híbat-Al·lah, conegut com a Ibn al-Adim, fou un historiador àrab nascut a Alep el 1192 i mort al Caire el 1262.

Nou!!: Alep і Ibn al-Adim · Veure més »

Ibn Jubayr

Abu-l-Hussayn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Jubayr al-Kinaní, conegut com a Ibn Jubayr —en àrab أبو الحسين محمد بن أحمد بن جبير الكناني, Abū-l-Ḥusayn Muḥammad ibn Aḥmad ibn Jubayr al-Kinānī— (València, 1145 - Alexandria, 29 de novembre de 1217) fou un geògraf, viatger i poeta andalusí; el seu llibre de viatges Rihla és força conegut al món àrab.

Nou!!: Alep і Ibn Jubayr · Veure més »

Ibn Kil·lis

Abu-l-Faraj Yaqub ibn Yússuf, més conegut com a Ibn Kil·lis —en àrab يعقوب ابن كليس— (Bagdad, 930 - El Caire, 991) fou un important visir fatimita d'Egipte, d'origen jueu.

Nou!!: Alep і Ibn Kil·lis · Veure més »

Ibrahim Hananu

Ibrahim Hananu o Ibrahim Hanano —en àrab إبراهيم هنانو, Ibrāhīm Hanānū— (Kafr Takharim, 1869-Alep, 1935) va ser un funcionari municipal otomà i, posteriorment, el líder d'una revolta contra els francesos al nord de Síria.

Nou!!: Alep і Ibrahim Hananu · Veure més »

Ibrahim ibn al-Walid

Ibrahim ibn al-Walid o, tot simplement, Ibrahim —en àrab إبراهيم بن الوليد, Ibrāhīm ibn al-Walīd— (segle VIII) fou califa omeia marwànida de Damasc (744).

Nou!!: Alep і Ibrahim ibn al-Walid · Veure més »

Ibrahim Inal

Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.

Nou!!: Alep і Ibrahim Inal · Veure més »

Ibrahim Paixà d'Egipte

Ibrahim Paixà (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - El Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte.

Nou!!: Alep і Ibrahim Paixà d'Egipte · Veure més »

Idleb

bizantí d'Idlib (Síria) Vista d'un camp d'oliveres a les valls circumdants d'Idlib Idlib (en àrab: ادلب) és una ciutat del nord-oest de Síria, capital de la governació d'Idlib.

Nou!!: Alep і Idleb · Veure més »

Idrimi

Idrimi fou rei d'Alalakh vers el 1480 aC Idrimi era fill del rei Ilimilimma de Iamkhad (Khalap o Àlep) i d'una reina que era princesa de la ciutat d'Emar.

Nou!!: Alep і Idrimi · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Alep і Il-khanat · Veure més »

Ilghazi I

Najm al-Din Ilghazi I (? - 3 de novembre de 1122) fou emir ortúquida, fill d'Ortuk.

Nou!!: Alep і Ilghazi I · Veure més »

Imad-ad-Din Zengi I

Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I —en àrab أبو المظفر زنكي بن آقسنقر بن عبد الله الأتابك الملك المنصور عماد الدين, Abū al-Muẓaffar Zankī b. Aq-Sunqur b. ʿAbd Allāh al-Atābak al-Malik al-Manṣūr ʿImād ad-Dīn— (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.

Nou!!: Alep і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »

Imamisme

Limamisme (en àrab الشيعة الإثنا عشرية, ax-xīʿa al-iṯnāʿaxariyya, o, senzillament, الإثنا عشرية, al-iṯnāʿaxariyya) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.

Nou!!: Alep і Imamisme · Veure més »

Imperi accadi

LImperi accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.

Nou!!: Alep і Imperi accadi · Veure més »

Imperi Hittita

Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hittita o Hitita fou l'estat dels hittites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.

Nou!!: Alep і Imperi Hittita · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Alep і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Seljúcida

L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.

Nou!!: Alep і Imperi Seljúcida · Veure més »

Imtiyazat

Imtiyazat (derivat del turc Imtiyaz que vol dir concessió) són les capitulacions o privilegis comercials acordats pels governs musulmans a potències cristianes.

Nou!!: Alep і Imtiyazat · Veure més »

Incursions mongoles a Palestina

Les incursions dels mongols a Palestina van tenir lloc al final de les Croades, com a continuació d'una sèrie d'incursions mongols a Pèrsia i Síria entre els anys 1260 i 1300.

Nou!!: Alep і Incursions mongoles a Palestina · Veure més »

Israel Aharoni

Israel Aharoni (hebreu: ישראל אהרוני; 1946 – 1882) fou un zoòleg a l'Imperi Otomà i a la Palestina britànica, àmpliament conegut com el «primer zoòleg hebreu».

Nou!!: Alep і Israel Aharoni · Veure més »

Issa ibn Muhanna

Issa ibn Muhanna (m. 1248) fou un cap del clan beduí dels Al Fadl, establerts al desert de Síria.

Nou!!: Alep і Issa ibn Muhanna · Veure més »

Istifan al-Duwayhi

Istifan al-Duwayhi fou un religiós i historiador maronita nascut a Ihdin (Líban) el 1630.

Nou!!: Alep і Istifan al-Duwayhi · Veure més »

Iyad ibn Ghanm

Iyāḍ ibn Ghanm ibn Zuhayr al-Fihrī (àrab: عياض بن غانم بن زهير الفهري) (mort 641) va ser un general àrab que va exercir un paper destacat en les conquestes musulmanes de l'Alta Mesopotàmia i el nord de Síria i els inicis de la conquesta d'Armènia.

Nou!!: Alep і Iyad ibn Ghanm · Veure més »

Izz-ad-Din Massud I

Izz-ad-Din Massud ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Izz-ad-Din Massud —en àrab عز الدين مسعود بن مودود بن زنكي, ʿIzz al-Dīn Masʿūd ibn Mawdūd ibn Zankī— (? - Mossul, 30 d'agost de 1193) fou el cinquè atabeg zengita de Mossul.

Nou!!: Alep і Izz-ad-Din Massud I · Veure més »

Izzat al-Nus

Izzat al-Nuss (1900-1972) fou un polític sirià, gendre de Shukri al-Quwatli.

Nou!!: Alep і Izzat al-Nus · Veure més »

Jahangir ben Ali

Jahangir ben Ali o Jihangir ben Ali Bey (Djihangir ibn Ali Beg) fou un príncep Aq Qoyunlu del segle XV, fill d'Ali Bey ben Osman Bey.

Nou!!: Alep і Jahangir ben Ali · Veure més »

Jamil Mardam Bey

Jamil Mardam Bey (Damasc, 1894 - el Caire, 1961) fou un polític sirià que per dues vegades fou primer ministre. Va estudiar a Damasc i després a París i a una escola de Suïssa. El 1913 es va afiliar a França al Congrés Àrab. Era a París quan va esclatar la I Guerra Mundial. Va arribar a secretari general del Congrés Àrab i va tornar a Damasc el 1919 on fou nomenat conseller de l'emir Faysal i el maig de 1920 conseller del ministeri de l'interior al gabinet de Hashim Khalid al-Atassi que va durar formalment fins a la derrota de Faysal pels francesos el 28 de juliol de 1920. Condemnat a mort va haver de fugir a Jerusalem. Beneficiat de l'amnistia de 1924 va poder retornar i es va unir al Partit del Poble. El 1925-1927 va participar en la revolució siriana de Sultan al-Atrash i va haver de fugir cap a Palestina on es va establir a Jaffa, però arrestat pels britànics fou entregat a les autoritats franceses i empresonat per dos mesos a l'illa Arwad fins que fou beneficiat per l'amnistia concedida pels francesos el 1928; llavors va participar en la fundació del grup al-Kutla al-Wataniya (Bloc Nacional), una coalició nacionalista siriana. L'Assemblea constituent formada a Síria el 1928 el va enviar a París. El 1932 fou diputat per Damasc del parlament sirià i nomenat al cap de poc ministre de Finances en el gabinet format el 7 de juny de 1932 per Haqqi Bay al-Azm. L'abril de 1933 va dimitir i va participar en la política d'oposició als francesos. El gener de 1936 els francesos li van assignar residència vigilada a Kırıkhan fins al març del mateix any, i al retornar a Damasc fou acollit amb entusiasme. Llavors va formar part de la delegació siriana que va anar a França per negociar el tractat francosirià. El 21 de desembre de 1936 va formar el primer gabinet nacionalista de Síria com a membre del grup al-Kutla al-Wataniya, i va defensar a França i Ginebra la posició siriana en l'afer del sandjak d'Alexandreta, sense èxit, i va tenir seriosos enfrontaments amb Shahbandar, l'antic líder del Partit del Poble, fins que va dimitir el 18 de febrer de 1939 deixant pas a Luti al-Haffar del mateix grup. Assassinat Shahbandar el 1940, fou acusat de la seva mort i es va traslladar a l'Iraq i a l'Aràbia Saudita i no va retornar fins després del 21 de juny de 1941 quan Síria havia passat al control dels britànics i de les forces franceses lliures. El 1943 fou elegit diputat per Damasc i fou ministre d'afers exteriors al gabinet de Saadallah al-Jabiri, membre de lHizb Istiqlal (Partit de la Independència, fundat el 1919) que va durar del 19 d'agost del 1943 al 14 d'octubre de 1944, gabinet que va declarar la independència l'1 de gener de 1944, i després ministre de defensa i ministre d'economia en el gabinet de Faris al-Khuri, dirigit pel grup al-Kutla al-Wataniya (al qual pertanyia) que va durar del 14 d'octubre de 1944 a l'1 d'octubre de 1945. El 29 de maig de 1945 Charles de Gaulle va fer bombardejar Damasc per avions i va demanar la detenció del president de Síria Kuwatli, de Mardam com a primer ministre interí (exercia el càrrec en absència del titular) i de Saadallah Al-Jabiri, president del Parlament; el Parlament i el ministeri de defensa foren destruïts pels avions francesos; però finalment la independència fou acceptada per França el 17 d'abril de 1946 i per evitar que Mardam competís per la presidència, fou enviat com a plenipotenciari a Egipte, retornant a Damasc el novembre de 1946. El 16 de desembre de 1946 el primer ministre Saadallah al-Jabiri va morir i després d'una breu interinitat de Khalid al-Azm, el 29 de desembre de 1946 Mardam formava el seu segon gabinet, que va durar fins a l'octubre de 1947. En les eleccions del juliol de 1947 fou reelegit diputat per Damasc i va ser ratificat com a primer ministre formant un nou govern (octubre de 1947). La derrota davant els israelians el 1948 va provocar crítiques, i finalment el president li demanava la dimissió 22 d'agost de 1948. Va seguir però en el càrrec, i la crisi es va saldar amb la substitució del cap d'estat major Abdullah Atfeh pel coronel Husni al-Zaim, que no va calmar els ànims, i el 29 de novembre de 1948 (aniversari de la partició de Palestina) els estudiants i obrers van fer una vaga general que va aturar Damasc responent a la crida de Michel Aflaq, fundador del Partit Baas; Mardam el va fer detenir i tothom el va criticar i diversos alts càrrecs s'hi van oposar i li van girar l'esquena incloent el seu viceprimer ministre; en els dies següents els disturbis foren constants tant a Damasc com Alep i alguns altres llocs, i es van atacar entre altres als jueus i als comunistes; Mardam va proclamar la llei marcial i l'estat d'emergència (3 de desembre); l'exèrcit va sortir al carrer i va començar a detenir als opositors. Finalment després d'una sèrie de maniobres, i com que la tensió anava en augment, es retirava i el dia 16 de desembre es formava un gabinet presidit per Khalid al-Azm, del Partit Republicà, que no va durar gaire. Al-Azzam va signar la convenció amb el govern de París el 7 de febrer de 1949 i la seva actitud amb el cap d'estat major coronel Husni al-Zaim el dia 29 de març de 1949 va provocar que fos enderrocat per un cop d'estat l'endemà dirigit pel mateix coronel al-Zaim. Mardam es va exiliar a Egipte i hi va restar fins a la seva mort al Caire el 1961. Les seves restes foren traslladades a Damasc i enterrades al cementiri de Bab al-Saghir.

Nou!!: Alep і Jamil Mardam Bey · Veure més »

Janbirdí al-Ghazalí

Janbirdí al-Ghazalí (en àrab جانبردي الغزالي, Jānbirdī al-Ḡazālī) (mort en 1521) fou governador mameluc de Damasc sota Selim I. La seva nisba derivava del poble egipci de Munyat Ghazali, on va exercir de superintendent.

Nou!!: Alep і Janbirdí al-Ghazalí · Veure més »

Jean-Pierre Filiu

Jean-Pierre Filiu (París, 1961) és un professor universitari francès, historiador i arabista, especialista en l'Islam contemporani.

Nou!!: Alep і Jean-Pierre Filiu · Veure més »

Joan II Comnè

Joan II Comnè conegut com a Calo-Joannes («Joan el Bell»), fou emperador bizantí (1118-1143).

Nou!!: Alep і Joan II Comnè · Veure més »

Joscelí I d'Edessa

Joscelí I de Courtenay o Josceli I d'Edessa ?-(1131) fou un noble de la casa de senyors de Courtenay, que va anar a les Croades el 1101, i va esdevenir senyor de Turbessel (1102 a 1113), príncep de Galilea i de Tiberíades (1113 a 1119) i comte d'Edessa de 1119 a 1131.

Nou!!: Alep і Joscelí I d'Edessa · Veure més »

Joscelí II

Joscelí II de Courtenay (? - 1159) fou el darrer comte d'Edessa, de 1131 a 1149 (Joscelí II d'Edesa),.

Nou!!: Alep і Joscelí II · Veure més »

Jueus de Cochin

Els jueus de Cochín, també anomenat jueus malabars (malabar yehuda) són els antics jueus i els seus descendents de l'antic Regne de Cochín, al sud de l'Índia, principalment de l'actual ciutat portuària de Kochi.

Nou!!: Alep і Jueus de Cochin · Veure més »

Kalat Djabar

Qàlat Jàbar o !alat Dàwsar fou una antiga fortalesa a la riba esquerra del curs mitjà de l'Eufrates, enfront de Siffin.

Nou!!: Alep і Kalat Djabar · Veure més »

Kalat Nadjm

Qàlat Najm —en àrab قلعة نجم, qalʿat Najm— és una fortalesa al nord de Síria, a la vora de l'Eufrates (a la riba dreta del riu), que controlava a l'edat mitjana el camí entre Alep i Harran via Manbidj.

Nou!!: Alep і Kalat Nadjm · Veure més »

Kalenderoğlu Mehmed

Kalenderoğlu Mehmed (? - 1609) fou un revolucionari turc cap dels djelalites o djelalis d'Anatòlia.

Nou!!: Alep і Kalenderoğlu Mehmed · Veure més »

Kalneh

Kaneh (Kal-neh, Kal-may) o Calneh o Calno (Fortalesa d'Anu, podria ser l'assíria Killanu o Kullani o Kulnia o Kullanhu a 10 km d'Arpad) fou una antiga ciutat esmentada a la Bíblia entre les ciutats de Nimrod (Nimrud era la capital d'Assíria).

Nou!!: Alep і Kalneh · Veure més »

Kara Üweys

Kara Üweys (Üweys el Negre, després Üveys Çelebi i més tard Üveys Paixà, mort el 1591) fou defterdar (ministre de finances) de l'Imperi Otomà sota Murat III i governador d'algunes províncies.

Nou!!: Alep і Kara Üweys · Veure més »

Kara Xahin Mustafa Paixà

Kara Xahin Mustafa Paixà fou governador otomà (beglerbegi) del Iemen i Egipte al segle XVI.

Nou!!: Alep і Kara Xahin Mustafa Paixà · Veure més »

Kara Yazidji

Kara Yazidji (vers 1540-1602) fou un cap dels rebels djelalis (o djalalis) a l'Imperi Otomà.

Nou!!: Alep і Kara Yazidji · Veure més »

Karaman (ciutat)

Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.

Nou!!: Alep і Karaman (ciutat) · Veure més »

Kasr al-Hayr al-Sharki

Kasr al-Hayr al-Sharki —en àrab قصر الحير الشرقي, Qaṣr al-Ḥayr ax-Xarqī— fou un antic establiment al desert sirià, al peu del jàbal Bixri, a uns 100 km al nord-est de Palmira.

Nou!!: Alep і Kasr al-Hayr al-Sharki · Veure més »

Kaykaus I

Izz al-Din Kaykaus I (àrabb i persa عز الدين كيكاوس بن كيخسرو, 'Izz al-Dīn Kaykā'ũs bin Kaykhusraw; turc: Izzeddin Keykavus) fou sultà seljúcida de Rüm del 1211 al 1221.

Nou!!: Alep і Kaykaus I · Veure més »

Kaykhusraw II

Giyath al-Din Kaykhusraw II (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن كيقباد, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Kayqubād; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou sultà seljucida de Rüm (1237 al 1246) fill i successor d'Ala al-Din Kaykubad I. Va succeir al seu pare el 1237.

Nou!!: Alep і Kaykhusraw II · Veure més »

Köprülü Fazıl Ahmet Paixà

Köprülü Fazıl Ahmed Paşa (Vezirköprü, Samsun, 1635 - m. 1676) fou un gran visir otomà.

Nou!!: Alep і Köprülü Fazıl Ahmet Paixà · Veure més »

Köprülü Mehmet Paixà

Köprülü Mehmed Paixà (1578- 31 d'octubre de 1661) fou un gran visir otomà.

Nou!!: Alep і Köprülü Mehmet Paixà · Veure més »

Kemal Atatürk

Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 12 de març de 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc.

Nou!!: Alep і Kemal Atatürk · Veure més »

Kenan Paixà

Kenan Paixà, de malnom Sari, (? - 16 de febrer de 1659), fou kapudan paixà otomà.

Nou!!: Alep і Kenan Paixà · Veure més »

Kerbogha

Abu Said Kiwan al-Dawla Kerbogha (Kurbugha, Kirbugha, Kerbugha, Korbugha, Kurbogha, Kirbogha, Korbogha, Kur-Bugha, Kur-Bogha, Ker-Bogha, Kurbuka, de vegades apareix amb Q com inicial; un cronista francès de les croades l'esmenta com Corbaran) fou un amir seljúcida el nom del qual vol dir "toro amb el cap gros" o "patró", atabeg de Mossul i Harran.

Nou!!: Alep і Kerbogha · Veure més »

Khaled Khalifa

Khaled Khalifa o Khalid Khalifa —en àrab خالد خليفة, Ḫālid Ḫalīfa— (Alep, 1964) és un novel·lista, guionista i poeta sirià.

Nou!!: Alep і Khaled Khalifa · Veure més »

Khalpa

*Khalpa o Khalab, nom antic d'Alep.

Nou!!: Alep і Khalpa · Veure més »

Khatarika

Khatarika fou un territori de Síria contra el que Ashurdan III d'Assíria (773 al 755 aC) va fer una expedició a l'inici del seu regnat (que després va repetir al 8è any i al 18è anys. En diversos llocs apareix com situat a Celesíria. La situació d'aquest país no se sap per fonts assíries sinó bíbliques (Zacaries):1), on se l'esmenta com Hadrach, i encara que no detalla la seva ubicació si que diu que estava a Damasc, cap al nord, i se suposa que seria algun lloc al nord del modern Líban entre Qarqar i Alep, al país de Luhiti.

Nou!!: Alep і Khatarika · Veure més »

Khúixqadam

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Khúixqadam an-Nassirí al-Muayyadí, més conegut simplement com a Adh-Dhàhir Khúixqadam o com Khúixqadam —en àrab الملك الظاهر سيف الدين خشقدم الناصري المؤيدي, al-Malik aẓ-Ẓāhir Sayf ad-Dīn Ḫuxqadam an- Nāṣirī al-Muʾayyadī— (1413-1467) fou soldà mameluc del Caire de la dinastia burjita o circassiana (1461-1467).

Nou!!: Alep і Khúixqadam · Veure més »

Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun

Abu-l-Jayx Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, més conegut simplement com a Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun —en àrab أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون, Abū l-Jayx Ḫumārawayh ibn Aḥmad ibn Ṭūlūn— (Samarra, 864 - ?, 18 de gener del 896) fou un emir tulúnida d'Egipte i de Síria (884-896).

Nou!!: Alep і Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun · Veure més »

Khunasira

Khunasira fou una antiga fortalesa a uns 60 km al sud-est d'Alep.

Nou!!: Alep і Khunasira · Veure més »

Kilij Arslan I

Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman/Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rüm.

Nou!!: Alep і Kilij Arslan I · Veure més »

Kilis

Kilis (abans Killiz) és una vila de Turquia entre els rius Afrin i Kuwayk, just al nord d'Azaz en la carretera entre Alep i Gaziantep.

Nou!!: Alep і Kilis · Veure més »

Kingdoms

Medieval II: Total War: Kingdoms és l'expansió del joc per PC del 2006, Medieval II: Total War.

Nou!!: Alep і Kingdoms · Veure més »

Koca Mehmed Ragıp Paixà

Koca Mehmed Ragıp Paşaa (Istanbul 1699-1763) fou un gran visir i literat otomà.

Nou!!: Alep і Koca Mehmed Ragıp Paixà · Veure més »

Koca Mustafa Reşit Paixà

Koca Mustafa Reşid Paşa (13 de març de 1800-7 de gener de 1858) fou home d'estat i sis vegades gran visir otomà (31 de juliol de 1846 a 28 d'abril de 1848, 13 d'agost de 1848 a 27 de gener de 1852, 7 de març de 1852 a 7 d'agost de 1852, 24 de novembre de 1854 a 4 de maig de 1855, 1 de desembre de 1856 a 2 d'agost de 1857, i 23 d'octubre de 1857 a 7 de gener de 1858).

Nou!!: Alep і Koca Mustafa Reşit Paixà · Veure més »

Koca Sinan Paixà

Koca Sinan Paixà Kahremanliu conegut com a Sinan Paixà (Topoyan, província de Lüre, Albània, vers 1520 - 3 d'abril de 1596) fou un gran visir otomà que va exercir aquest càrrec per cinc cops entre 1580 i 1596.

Nou!!: Alep і Koca Sinan Paixà · Veure més »

Kozan

Kozan (antigament en armeni: Սիս, Sis; antic grec: Σισιον, Sission) és una ciutat de Turquia, capital del districte del mateix nom a la província d'Adana, a 68 km al nord de la ciutat d'Adana, a la part nord de la plana de Çukurova; la ciutat està creuada per riu Kilgen afluent del Ceyhan (antic Jibun o Pyramus).

Nou!!: Alep і Kozan · Veure més »

Krak dels Cavallers

El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers —en àrab قلعة الحصن, qalʿat al-Ḥiṣn, literalment «castell de la Fortalesa», actualment, o, històricament, حصن الأكراد, ḥiṣn al-Akrād, literalment «fortalesa dels Kurds»—és un castell que data de l'època de les croades.

Nou!!: Alep і Krak dels Cavallers · Veure més »

Kummukh

estats neohitites al segle VIII aC Kummukh (també pot aparèixer com a Kummuh, Kummukhi, Kummuy) fou un antic regne a la regió de Commagena.

Nou!!: Alep і Kummukh · Veure més »

Kutlugh Shah Noyan

Kutlugh Shah Noyan (? - 1307) fou un emir mongol al servei dels ilkhànides de Pèrsia, membre de la tribu Mangit i descendent d'un general de Genguis Khan de nom Jedei Noyan.

Nou!!: Alep і Kutlugh Shah Noyan · Veure més »

Kuwait

Pel que fa a la capital de l'estat, vegeu al-Kuwait. Kuwait (en àrab الكويت, al-Kuwayt) és un estat de l'Àsia situat al fons del Golf Pèrsic.

Nou!!: Alep і Kuwait · Veure més »

Kuyucu Murat Paixà

Kuyucu Murat Paşa (1520- Çulek, 5 d'agost del 1611) fou un gran visir otomà d'origen croata.

Nou!!: Alep і Kuyucu Murat Paixà · Veure més »

Latakia

Latakia, Latakkia o Latàquia —en àrab اللاذقية, al-Lāḏiqiyya; en grec Λαοδικεία; en llatí Laodicea ad Mare— és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.

Nou!!: Alep і Latakia · Veure més »

Les croades vistes pels àrabs

Les Croades vistes pels àrabs (original en francès Les croisades vues par les Arabes) és el títol d'una obra de l'escriptor libanès Amin Maalouf publicada (1a edició) el 1983.

Nou!!: Alep і Les croades vistes pels àrabs · Veure més »

Les mil i una nits

Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (en àrab, ألف ليلة وليلة, Alf layla wa-layla; en persa, هزار و یک شب, Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradició oral de l'Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d'altres cultures properes.

Nou!!: Alep і Les mil i una nits · Veure més »

Liwa al-Quds

El Liwa al-Quds —en àrab لواء القدس, Liwāʾ al-Quds— o la Brigada de Jerusalem és un grup governamental palestí-sirià pro-baazista que opera a Alep, format en 2013 per l'enginyer Muhammad al-Said.

Nou!!: Alep і Liwa al-Quds · Veure més »

Lleó II d'Armènia Menor

Lleó II, Lleó II el Gran o Levond Medzakordz (vers 1150 – 5 de maig del 1219) fou príncep i rei d'Armènia Menor o Petita Armènia, de la dinastia rupeniana.

Nou!!: Alep і Lleó II d'Armènia Menor · Veure més »

Llengües de Síria

L'àrab és la llengua oficial de Síria. Molts dialectes d'Àrab modern són utilitzats en vida diària, més notablement Levantine en el de l'oest i Mesopotamian en el nord-est.

Nou!!: Alep і Llengües de Síria · Veure més »

Llista de clubs de futbol

Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.

Nou!!: Alep і Llista de clubs de futbol · Veure més »

Llista de governants aiúbides

La Dinastia aiúbida dominà moltes parts de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord als segles XII i XIII.

Nou!!: Alep і Llista de governants aiúbides · Veure més »

Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania

La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.

Nou!!: Alep і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania · Veure més »

Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill

Relació dels 52 béns culturals i naturals que la UNESCO ha decidit incloure en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, organitzats per estats i territoris, segons la llista vigent el 2016.

Nou!!: Alep і Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill · Veure més »

Lu'ay al-Atassi

Lu'ay al-Atassi —en àrab لؤي الأتاسي, Luʾayy al-Atāsī— (Homs, Síria, 1926–novembre de 2003) va ser un alt comandant de l' exèrcit sirià i, més tard, president de Síria entre el 9 de març i 27 de juliol de 1963.

Nou!!: Alep і Lu'ay al-Atassi · Veure més »

Lulu

* Biografies.

Nou!!: Alep і Lulu · Veure més »

Lulu (emir)

Lulu fou emir usurpador d'Alep del 1004 al 1008 i regent del 1002 al 1004.

Nou!!: Alep і Lulu (emir) · Veure més »

Lulu al-Yahya

Lulu al-Yahya fou un eunuc regent d'Alep (1114-1117).

Nou!!: Alep і Lulu al-Yahya · Veure més »

Maarat an-Numan

Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan —en àrab معرة النعمان, Maʿarrat an-Nuʿmān— és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.

Nou!!: Alep і Maarat an-Numan · Veure més »

Maarrat Masrin

Ma'arrat Misrin o Maarrat Misrin o Ma'arrat Nasrin (en àrab معرة مصرين; en siríac Me'arrat Mesren; els croats l'anomenaren Megaret Basrin o Meguaret Mesrin i una vegada Maarrat Moucerim) és una ciutat de Síria dins la governació d'Idlib.

Nou!!: Alep і Maarrat Masrin · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort dirham de plata de Ghazan.informació numismàtica a: http://mehmeteti.150m.com/ilkhanids/ghazanmahmud.htm Coins of Ghazan, http://mehmeteti.150m.com/ilkhanids/hpags-pa.htm Lectura de monedes Ilkhànides. Llegenda al davant en àrab: ﻢﻠﺳﻭ ﻪﻴﻠﻋ ﻰﻠﺻ ﻪﻠﻟﺍﻝﻮﺳﺭ ﺪﻤﺤﻣ ﻪﻠﻟﺍﻻﺍﻪﻟﺍﻻ/ ﺰﻳﺮﺒﺗ ﺏﺮﺿ/... ﻊﺒﺳ ﺔﻨﺳ ﻰﻓ ''Lailahe illallah Muhammed resulullah salli aleyhe. Duribe Tebriz fi sene xxx'': "No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu Profeta. Fou encunyada a Tabriz en data desconeguda. La llegenda al darrere en uigur excepte el seu nom que és en àrab, diu: ''Tengri-yin Küchündür. Ghazan Mahmud. Ghasanu Deledkegülügsen'': "Per la força del Cel/ Ghazan Mahmud/ Moneda encunyada per Ghazan". Tabriz quatre grams de plata. Ghazan i el rei d'Armènia Hethum II.In "Le Royaume Armenien de Cilicie", p.74-75 Segell de Mahmud Ghazan a la seva carta de 1302 al Papa; el segell en xinès diu: "Segell que certifica l'autoritat de l'Altesa Reial per establir un estat i governar el seu poble"Yahia Michaud (Oxford Centre for Islamic Studies) (2002). Ibn Taymiyya, Texts Espirituals I-XVI", Capitol XI moneda d'or de Ghazan, 1301 Mahmud Ghazan o Ghazan Khan (en mongol Газан, Хасан, en xinès 合贊) (5 de novembre de 1271-11 de maig de 1304) va ser un khan ilkhànida de Pèrsia que va regnar del 1295 al 1304.

Nou!!: Alep і Mahmud Ghazan · Veure més »

Mahmud ibn Màlik-Xah

Mahmud I ibn Màlik-Xah (Nasir al-Din Mahmud ibn Malik Shah) fou sultà seljúcida (1092–1093).

Nou!!: Alep і Mahmud ibn Màlik-Xah · Veure més »

Mahmud ibn Nasr

Raixid-ad-Dawla Mahmud ibn Nasr ibn Sàlih al-Mirdassí —en àrab محمود بن نصر بن صالح المرداسي, Maḥmūd ibn Naṣr ibn Ṣāliḥ al-Mirdāsī—, més conegut simplement com Mahmud ibn Nasr o com Raixid-ad-Dawla Mahmud (? - Alep, 1075) fou emir mirdàsida d'Alep del 1060 al 1061 i del 1065 al 1075.

Nou!!: Alep і Mahmud ibn Nasr · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hittita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Alep і Malatya · Veure més »

Malik Taj al-Din Shah-i Shahan

Taj al-Din Shah-i Shahan Abu l-Fath (vers 1349 – febrer o març de 1403) fou malik mihrabànida de Sistan de 1383 fins a la seva mort.

Nou!!: Alep і Malik Taj al-Din Shah-i Shahan · Veure més »

Manbij

Manbij o Manbig (en àrab: منبج, romanitzat com Manbij) és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).

Nou!!: Alep і Manbij · Veure més »

Mandat francès per Síria i el Líban

El Mandat francès per Síria i el Líban (1923-1946),, va ser un mandat de la Lliga de Nacions (fundada després de la Primera Guerra Mundial) sobre el dividit Imperi Otomà que va afectar Síria i al Líban.

Nou!!: Alep і Mandat francès per Síria i el Líban · Veure més »

Manel Forcano i Aparicio

Manel Forcano i Aparicio (Barcelona, 1968) és un poeta, hebraista i traductor català.

Nou!!: Alep і Manel Forcano i Aparicio · Veure més »

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (en grec:, Manuïl Komninós; 1118-1180), emperador de l'Imperi Bizantí des de 1143 fins a la seva mort.

Nou!!: Alep і Manuel I Comnè · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh (en persa: مراغه Marāgha o Marāghé; en àzeri: Marağa) és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: Alep і Maragha · Veure més »

Maraix

Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.

Nou!!: Alep і Maraix · Veure més »

Mardin

Situació de la província de Mardin a Turquia Mardin (en àrab ماردين) o Katxiari fou una ciutat de la Djazira al districte del Diyar Rabia, a 90 km al sud de Diyarbakir i a 45 km a l'oest de Nisibin; i avui és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de lİl (província) de nom també Mardin.

Nou!!: Alep і Mardin · Veure més »

Mardj Dabik

Mardj Dabik és una plana de Síria, prop de Dabik, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.

Nou!!: Alep і Mardj Dabik · Veure més »

Marj ar-Ràhit

Marj ar-Ràhit és una plana propera a Damasc, famosa per les batalles que s'hi han lliurat, dins un territori més ampli conegut com el Marj, entre la comarca de la Ghuta al sud de Damasc, les maresmes de Utayba i Hijjana i l'estepa desèrtica a l'est, tenint al nord els contraforts de les muntanyes Kalamun i a l'oest les pendents de l'Hermon i al sud les comarques de Ladja i Safa.

Nou!!: Alep і Marj ar-Ràhit · Veure més »

Marj as-Suffar

Marj as-Suffar és una plana al sud de la comarca de la Ghuta prop de Damasc.

Nou!!: Alep і Marj as-Suffar · Veure més »

Maskana

Maskana (Maškene en siríac) és una localitat al nord de Síria, a la governació d'al-Rakka (ar-Raqqah), a la riba de l'Eufrates.

Nou!!: Alep і Maskana · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fath Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou sultà gran seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Nou!!: Alep і Màlik-Xah I · Veure més »

Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan

Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.

Nou!!: Alep і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »

Múslim ibn Qurayx

Xàraf-ad-Dawla Abu-l-Makàrim Múslim ibn Qurayx al-Uqaylí fou un emir uqàylida de Mossul.

Nou!!: Alep і Múslim ibn Qurayx · Veure més »

Medcities

Medcities és una xarxa de ciutats costaneres mediterrànies que es va crear a Barcelona el 1991 per iniciativa dels Programes Mediterranis d'Assistència Tècnica (METAP).

Nou!!: Alep і Medcities · Veure més »

Megalitisme

estat francès. El megalitisme és un tret cultural caracteritzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats.

Nou!!: Alep і Megalitisme · Veure més »

Mehmed Salih Efendi

Mehmed Salih Efendi (? - 25 d'abril de 1762, any 1175 del calendari musulmà) fou Xaikh al-Islam de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Alep і Mehmed Salih Efendi · Veure més »

Mehmet Talat Paixà

Mehmet Talat Paşa (Kırcaali, Edirne, Turquia, 1872 - Berlín, març de 1921) va ser un membre del moviment dels Joves Turcs, estadista, gran visir (1917) i un dels principals dirigents de l'Imperi otomà entre 1913 i 1918.

Nou!!: Alep і Mehmet Talat Paixà · Veure més »

Meleci d'Antioquia

Meleci d'Antioquia - Meletius, Melétios - (Melitene, Capadòcia, s. IV - Constantinoble, 381) fou un eclesiàstic grec del segle IV que és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Alep і Meleci d'Antioquia · Veure més »

Memorial del Genocidi Armeni

Vista de la façana de l'església del Memorial del Genocidi Armeni, el 2008 El Memorial del Genocidi Armeni —en àrab كنيسة شهداء الأرمن; en armeni Մեծ Եղեռնի Նահատակաց Յուշահամալիր— fou una església construïda en memòria de les víctimes del genocidi armeni, situada a Deir al-Zor a Síria.

Nou!!: Alep і Memorial del Genocidi Armeni · Veure més »

Mesquita d'al-Maridani

La mesquita d'al-Maridaní és un dels monuments islàmics d'època mameluca de la ciutat del Caire; forma part del conjunt arquitectònic conegut com a Caire històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Alep і Mesquita d'al-Maridani · Veure més »

Mesquita dels Omeies

La gran mesquita dels Omeies de Damasc (en àrab: جامع بني أمية الكبير, jāmiʿ Banī Umayya al-kabīr), més coneguda com a mesquita dels omeies (en àrab: الجامع الأموي, al-jāmiʿ al-umawī)), és la mesquita més important de Damasc, la capital de Síria, i una de les més antigues i grans del món. Es considera el quart lloc més sagrat de l'islam.

Nou!!: Alep і Mesquita dels Omeies · Veure més »

Mika Yamamoto

Mika Yamamoto (en japonès: 山本美香, Yamamoto Mika) (Tsuru, Prefectura de Yamanashi, Japó, 26 de maig de 1967 - Alep, Síria, 20 d'agost de 2012) fou una premiada fotoperiodista japonesa que també realitzava vídeos i treballava per a l'agència de notícies Japan Press.

Nou!!: Alep і Mika Yamamoto · Veure més »

Miquel el Sirià

Miquel el Sirià, en llatí Michael Syrus, anomenat també Miquel el Gran (Melitene, 1126 - 1199) va ser patriarca d'Antioquia de l'Església Ortodoxa Siríaca de 1166 a la seva mort el 1199.

Nou!!: Alep і Miquel el Sirià · Veure més »

Mirdasi

Els mirdasi, a vegades mirdesi, foren una tribu kurda, els caps de la qual pretenien ser descendents dels abbàssides.

Nou!!: Alep і Mirdasi · Veure més »

Mirdàsida

La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.

Nou!!: Alep і Mirdàsida · Veure més »

Missió de Supervisió de les Nacions Unides a Síria

Desplegament de la UNSMIS a Síria La Missió de Supervisió de les Nacions Unides a Síria (també coneguda com UNSMIS per la sigles en anglès de United Nations Supervision Mission in Syria) va ser una operació multinacional d'observadors militars desplegats a Síria entre abril i agost de 2012.

Nou!!: Alep і Missió de Supervisió de les Nacions Unides a Síria · Veure més »

Mitanni

Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) fou un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.

Nou!!: Alep і Mitanni · Veure més »

Mleh

Mleh (armeni: Մլեհ) (mort el 1175) fou príncep d'Armènia Menor o Petita Armènia, de la dinastia rupeniana.

Nou!!: Alep і Mleh · Veure més »

Mopsuèstia

Mopsuèstia (Mopsuestia, Μόψου ἑστία o Μοψουεστία, en siríac Masista, en armeni Msis, en turc otomà Missis) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.

Nou!!: Alep і Mopsuèstia · Veure més »

Mufàrrij ibn Dàghfal

Mufàrrij ibn Dàghfal fou emir dels jarràhides de Palestina.

Nou!!: Alep і Mufàrrij ibn Dàghfal · Veure més »

Muhammad Ali al-Abid

Muhammad Ali al-Abid —en àrab محمد علي العابد, Muḥammad ʿAlī al-ʿĀbid— (Damasc, 1867 - París, 1939) fou un polític sirià que va arribar a president de la República Siriana (1932-1936).

Nou!!: Alep і Muhammad Ali al-Abid · Veure més »

Muhammara

Adjika Muhammara o mhammara —en àrab محمرة, Muḥammara— és una salsa picant emprada per a untar, aquesta salsa procedeix originalment d'Alep, Síria, i actualment es pot trobar en alguns llocs com Turquia i el Llevant.

Nou!!: Alep і Muhammara · Veure més »

Muhàmmad Alí Paixà

Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern. La dinastia que va implantar manà sobre Egipte i el Sudan fins a la Revolució egípcia de 1952. Era fill d'un oficial otomà d'origen albanès que va arribar a comandant de les forces locals a Kavala. Muhammad va entrar també a l'exèrcit i va rebre el 1801 el comandament de les forces reclutades a Kavala que eren enviades a Egipte contra els francesos. Una vegada al país es va adonar immediatament de com funcionaven les coses i va saber manipular hàbilment els partits. Va saber mantenir un equilibre delicat entre les diverses faccions mameluques, el governador (wali), els regiments otomans i els notables urbans, aconseguint una coalició i enfrontant els que se li oposaven els uns amb els altres. Les faccions mameluques principals eren les dirigides per Uthman (Osman) Bey al-Bardisi i la de Muhammad Bey al-Alfi. El wali era el 1803 Khusraw Pasha i el cap dels albanesos era Tahir Pasha. Muhammad va saber enfrontar uns als altres. L'abril del 1803 els albanesos es van amotinar al Caire reclamant millor sou i Khusrew Pasha va fugir a Damieta; Tahir va agafar el control (3 de maig de 1803) i va fer venir mamelucs des de l'Alt Egipte, però fou assassinat el juny del 1803. Llavors Muhammad Ali fou nomenat cap del contingent albanès i va fer aliança amb els mamelucs; derrotat Khusraw a Damieta el va portar presoner al Caire. Absent al-Alfi (que era a Anglaterra) la coalició estava basada en la cooperació entre Muhammad i la facció d'al-Bardisi. Després d'una breu interinitat com a wali de Khurshid Pasha el juliol la Porta va enviar a Ali Pasha Djazirli, però aquest fou mort per la coalició el 31 de gener del 1804 i va agafar el càrrec de manera interina Uthman (Osman) Bey al-Bardisi. Al-Alfi, que havia retornat, fou derrotat i va haver de fugir a l'Alt Egipte. Muhammad Ali va instigar un motí entre les seves tropes i al-Bardisi va haver d'imposar al poble una nova taxa que va portar a la revolta i Muhammad Ali llavors va aparèixer com a salvador i va fer abolir la taxa i va expulsar a al-Bardisi del Caire fent aliança amb els notables locals (els grans ulemes i grans comerciants). Muhammad va permetre el nomenament d'un wali, que fou Khurshid Ali (març de 1804). Va fer una campanya contra els mamelucs i mentre Khurshid va introduir tropes d'irregulars procedents de Síria, que van alterar l'orde i els notables van cridar a Muhammad Ali i el van proclamar wali el 9 de juliol de 1805. La Porta va comprendre la força del nou wali i va avalar el seu nomenament a contracor com demostren els intents de nomenar-lo poc després governador de Jeddah o de Salònica. En els anys següents (1805-1811) va eliminar a tots els seus rivals, principalment els mamelucs refugiats a l'Alt Egipte. Va utilitzar alternativament l'aliança, la guerra o l'hostilitat, el que més el beneficiava. Els beys que pactaven debilitaven el seu camp que era atacat, per després ser impulsats a la revolta, aliar-se amb altres i progressivament eliminar tots els obstacles. Al-Alfi i al-Bardisi van morir amb quatre mesos de diferència a la segona meitat del 1806 i la manca d'un líder clar va beneficiar a Muhammad Ali. Finalment el 1811 el mamelucs del Caire foren convidats a un banquet al Caire i allí foren massacrats i llavors es va procedir a l'eliminació dels ja debilitats mamelucs a les províncies. Uns centenars de mamelucs foren no obstant incorporats a l'elit otomano-egípcia i van exercir funcions destacades com a militars o administradors. El 1807 van desembarcar tropes britàniques a Alexandria en auxili dels mamelucs, però no van poder ocupar Rosetta i bloquejades per les forces de Muhammad Ali amb el qual van haver de pactar la sortida. Des del 1807, a la deposició del sultà Selim III, el govern otomà va tenir dificultats i Muhammad Ali va poder gaudir de més llibertat en el seu govern. En aquest temps també va eliminar els notables urbans, primer els influents ulemes el cap principal dels quals era Umar Makram; Muhammad Ali va imposar una taxa a les terres del wakf de la que els grans ulemes tenien els seus beneficis; Makran va protestar i fou hàbilment aïllat d'altres ulemes i enviat a l'exili. En els següents anys es va dedicar a crear una elit lleial. Entre els seus plans hi havia estendre el seu poder a Síria-Palestina. Els seus fills foren enviats a expedicions per a la Porta a Hedjaz, Sudan, Creta i el Peloponès o Morea. També va fer importants reformes al cadastre nacional i el sistema econòmic, i a les forces armades. Les expedicions exteriors foren.

Nou!!: Alep і Muhàmmad Alí Paixà · Veure més »

Muhàmmad ibn Alí ibn Xaddad

Izz-ad-Din Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Alí ibn Xaddad al-Halabí, més conegut simplement com a Ibn Xaddad, fou un historiador sirià nascut a Alep el 1217 i mort al Caire el 1285.

Nou!!: Alep і Muhàmmad ibn Alí ibn Xaddad · Veure més »

Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí

Xihab-ad-Din Muhàmmad ibn Àhmad ibn Alí ibn Muhàmmad an-Nassawí al-Khurandizí az-Zaydarí o, més senzillament, An-Nassawí (m. en 1249) fou el secretari i biògraf del khwarizmxah Djalal al-Din Manguberti (Mangubirti, Mingirni), nascut a Khurandiz prop de Zaydar, dependència de Nasa al Khurasan.

Nou!!: Alep і Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí · Veure més »

Muhsinzade Abdullah Paşa

Abd Al·lah Paixà Muhsin-Zade Txelebi, en turc Muhsinzade Abdullah Paşa (?-1749) fou un home d'estat, gran visir i general otomà fill de Muhsin Celebi, d'una família de mercaders d'Alep.

Nou!!: Alep і Muhsinzade Abdullah Paşa · Veure més »

Muhsinzade Mehmed Paixà

Muhsinzade Mehmed Paixà (1704 - 4 d'agost de 1774) fou gran visir otomà dos cops (1765-1768 i 1771-1773).

Nou!!: Alep і Muhsinzade Mehmed Paixà · Veure més »

Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir

Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir fou emir d'Alep del 1008 al 1015.

Nou!!: Alep і Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir · Veure més »

Musafírides

Els musafírides (també kangàrides o sallàrides foren una dinastia (dinastia musafírida) de l'Azerbaidjan. Té el seu origen a la família Kangari, que es va apoderar del castell de Shamiran al Tarum, districte de Kazwin. El fundador fou Musafir (en realitat Aswar) el fill del qual, Muhammad ben Musafir es va casar amb Kharatsuya, filla del príncep Djustànida de Rubhar (al Daylam, on la dinastia va existir del al 928 sobiranament i com a poder local fins al 1042) Djustam III (que governava vers el 900). El 919 Muhammad va matar l'oncle de la seva dona Ali ben Wahsudan per venjar la mort del seu sogre Djustan ben Wahsudan, i des de llavors ambdues famílies van estar enfrontades. L'emir djustànida es va refugiar a les terres del daylamita Asfar de Rayy i Kazwin, qui va enviar al Ziyàrida Mardawij contra Muhammad, però Mardawij es va aliar a Muhammad i va derrotar i matar Asfar. El 941 els dos fills de Muhammad, Marzuban i Wahsudan, van prendre el control de Shamiran i van empresonar al pare, i es van repartir els dominis: Wahsudan va quedar amo del Tarum (amb Shamiran) i Marzuban va anar a les terres a l'Azerbaidjan i a Armènia. Marzuban va passar a l'Azerbaidjan on des del 926 els sadjides havien començat la descomposició del seu poder enfrontats amb el cap kharigita kurd Daysam ben Ibrahim, i el Gilànida Lashkari ben Mardi, suportats alternativament pel Ziyàrida Wushmgir. Lashkari va morir en lluita a Armènia i Daysam fou traït pel seu ministre Abul Kasim Ali ben Djafar, que es va aliar amb Marzuban (que com ell era batinita, una branca ismaïlita). Marzuban es va apoderar de Tauris (Tabriz) i Ardabil i finalment va obligar a Daysam a rendir-se (va rebre un petit feu al Tarum). Marzuban va estendre el seu domini cap al nord, fins a Derbent incloent l'Arran. El 943 els russos van arribar a la regió de l'Arran i es van apoderar de Bardaa on van romandre quasi un any. Després va haver de lluitar contra l'hamdànida de Mosul, Abu Abd Allah Husayn ben Said ben Hamdan, i el seu aliat, l'emir kurd hadbhànida Djafar ben Shakuya, que havia arribat fins a Salmas, que finalment fou cridat a Mosul pel nou emir Nasir al-Dawla. El 946 el Buwàyhida Rukn al-Dawla va ocupar Rayy (que es disputaven els Ziyàrides i els Samànides). El 947 Marzuban va iniciar la guerra contra els buwàyhides però Rukn al-Dawla va rebre reforços d'altres prínceps de la nissaga i el 949 el va derrotar prop de Kazwin, i va quedar presoner essent tancat a la fortalesa de Summirim (al Fars). Els seus caps militars van alliberar al seu pare Muhammad i van ocupar Ardabil mentre Wahsudan continuava retenint Shamiran. Muhammed, que tenia un caràcter difícil, aviat es va barallar amb família i caps militars i fou enderrocat per Wahsudan i tancat altra vegada a una fortalesa esmentada com Shisagan. El Buwàyhida Rukn al-Dawla va enviar contra els musafírides a l'Azerbaidjan a Muhammad ben Abd al-Razzak, ex governador samànida de Tus, ara al seu servei. Daysam va ocupar Ardabil i Wahsudan li va reconèixer i va buscar la seva aliança, però Daysam fou derrotat per Abd al-Razzak, que, disgustat per les intrigues contínues, es va retirar a Rayy, amb lo que Daysam va poder recuperar Ardabil però llavors fou atacat pel seu aliat Wahsudan, que va enviar contra ell a Ali ben Mishki, i va haver de fugir a territori dels Ardzruni del Vaspurakan. El 953 Marzuban es va escapar de la presó i va recuperar tot els seus dominis gràcies al suport dels caps militars. El 955 Daysam, després de peregrinar a Mosul, Bagdad i Alep, va tornar amb un exèrcit i va ocupar Salmas on va fer la khutba (oració) en nom de Sayf al-Dawla d'Alep. Marzuban va sufocar una revolta a Derbent i va marxar contra ell, que va fugir altre cop al Vaspurakan, però fou entregat a Marzuban per orde del rei d'aquest país. En aquest moment eren tributaris de Marzuban els prínceps de Xirvan, d'Abkhaz (territori al nord de Shirwan i no pas Abkhàzia), Shakki, Gurziwan-Saghiyan (a l'oest de Shirwan), Siunia Oriental, Ahar, Wazarkan (ambdós al nord-est de Tabriz), Khizan (al nord de Baku), Vaspurakan, els bagràtides d'Armènia i els prínceps (probablement armenis) de Khashen a l'oest de Bardaa. Va morir el desembre del 957. Va deixar hereu al seu germà Wahsudan però es va oblidar d'anul·lar el testament a favor dels seus tres fills grans Djustan, Ibrahim i Nasir (el petit Kay Khusraw ben Marzuban no hi fou inclòs). Els caps militars van reconèixer a aquests fills. Djustan finalment fou reconegut com a únic emir però només li va interessar el seu harem. El general Djustan ben Sharmazan es va revoltar a Urmia i va proclamar a Ibrahim, amb el qual va ocupar Maragha. El 960 es va rebel·lar a Gilan el nét del califa Al-Muktafi, de nom Ishak ben Isa, que es va proclamar califa amb el nom d'Al-Mustadjir billah, però Ibrahim i el general Djustan el van derrotar el Mukan (Mughan). Wahsudan va donar suport a Nasir, el tercer germà (que fins llavors era favorable a Djustan que romania senyor d'una part dels dominis). Djustan i Nasir van anar a Shamiran convidats per Wahsudan, però allí foren traïdorament empresonats i Wahsudan va enviar a l'Azerbaidjan al seu fill Ismail ben Wahsudan. Mentre Ibrahim, que governava a Dwin, a Armènia, va simular un atac a Shamiran el 961 i Wahsudan va fer matar els presoners. Però Ismail va morir a Ardabil i Ibrahim va poder reunificar les possessions musafírides i va atacar Shamiran, d'on Wahsudan va fugir cap al Daylam. Però el seu general Sharmazan ben Mishki va derrotar a Ibrahim, que, abandonat pel seu exèrcit, va haver de refugiar-se amb el seu cunyat buwàyhida Rukn al-Dawla (casat amb una germana). Així Wahsudan tornava a recuperar el poder però Rukn al-Dawla va donar un exèrcit a Ibrahim sota comandament del seu ministre Ibn al-Amid, que va reinstal·lar a Ibrahim i el va ajudar a sotmetre els kurds i a Djustan ben Sharmazan que havia assolit part del poder i Wahsudan només va conservar el Tarum, Zandjan, Abhar i Suhraward (els tres districtes darrers conquestes que havia fet Wahsudan); potser inclòs va perdre Tarum per algun temps. Ibn al-Amid fou cridat a Rayy i els afers van començar a anar malament. Vers el 979 Ibrahim fou enderrocat pels emirs rawwàdides que governaven a Tauris o Tabriz. Abul Haidja ben Ibrahim va conservar el poder a Dwin (a l'única font armènia disponible, Esteve Asolik, l'esmenta com Ablhadj Delmastani) i va fer una expedició a Armènia el 892 cridat pel rei Mushel de Kars, però fou rebutjat per profanar esglésies; llavors va ser derrotat per Abu Dulaf al-Shaybani (a Esteve Asolik Abutlup), emir de Goltn (amb capital a Orduad o Ordubad) que va ocupar Dwin. El rawwàdida Abul Haidja Husayn (a Esteve Asolik se'l esmenta com Abhladj ben Rovd, emir de l'Atrapatakan, és a dir de l'Atropatene), va derrotar a Abu Dulaf i li va prendre Salar, Goltn amb Ordubad i Dwin el 987. Abu Dulaf va anar a Armènia i Bizanci buscant ajuda per recuperar el poder fins que fou assassinat pel seu criat quan era a la província armènia d'Uti. Wahsudan va retenir amb problemes el poder a Tarum i a les conquestes que havia fet a la regió (Zandjan, Abhar i Suhraward) i va morir el 966. El seu fill Ismail ben Wahsudan el devia succeir. El 989 va morir el seu germà Nuh ben Wahsudan i va deixar un fill infant de nom probablement Djustan. L'emir buwàyhida Fakhr al-Dawla va anar a Shamiran, la va ocupar i va deposar al jove Djustan i es va casar amb la seva mare i vídua de Nuh. A la mort de Fakr al-Dawla, un jove emir de nom Ibrahim ben Marzuban ben Ismail ben Marzuban, que era nét d'Ismail ben Wahsudan i besnét de Wahsudan, es va apoderar de la fortalesa de Sardjihan i del Tarum i va restablir el domini familiar que va engrandir notablement i el 1020 dominava Kazwin. El 1022 Mamhmud de Gazni va ocupar Rayy i va enviar contra els musafírides al daylàmita Kharamil, però no va obtenir resultats i Mahmud va retornar al Khurasan el 1029; però el fill de Mahmud, Masud, després de provar-ho militarment, va capturar a Ibrahim mitjançant un parany. Però el fill d'Ibrahim, anomenat "el Salar de Tarum" va conservar Sardjihan, i el 1037 dominava altre cop els dominis paterns. Aquest fill era probablement el mateix Djustan ben Ibrahim del que parla amb elogi el viatger i historiador Nasir-i-Khusraw el 1045, i que diu que portava els títols de "Marzuban al-Daylam Gil-i-Gilan (Djil-i-Djilan) Abu Salih mawla amir al-muminim". El 1062 Tarum, governat per un príncep de nom Musafir, va haver de pagar tribut a Toghril Beg I. Algun temps després se suposa que les seves fortaleses foren ocupades pels ismaïlites d'Alamut.

Nou!!: Alep і Musafírides · Veure més »

Mustafà Naima

Mustafà Naim conegut com a Naima (Alep, 1655 - Patres, 1716) és considerat el primer historiador oficial de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Alep і Mustafà Naima · Veure més »

Mutasarrifat de Mont Líban

El mutassarrifat de Mont Líban —en àrab متصرفية جبل لبنان, mutaṣarrifiyyat Jabal Lubnān; en turc Cebel-i Lübnan Mutasarrıflığı— fou una subdivisió de l'Imperi Otomà creada després de les reformes del Tanzimat.

Nou!!: Alep і Mutasarrifat de Mont Líban · Veure més »

Muwatal·lis II

Muwatal·lis II (rei hitita vers 1295-1270 aC), fill i successor de Mursilis II.

Nou!!: Alep і Muwatal·lis II · Veure més »

Naib

El nàïb o naib (en àrab نائب nāʾib, pl. نواب nuwwāb, literalment 'substitut' o 'delegat') fou un càrrec que va existir en diverses administracions islàmiques.

Nou!!: Alep і Naib · Veure més »

Nasr ibn Mahmud

Jalal-ad-Dawla Nasr ibn Mahmud fou emir mirdàsida d'Alep del 1075 al 1076.

Nou!!: Alep і Nasr ibn Mahmud · Veure més »

Nazim al-Kudsi

Nazim al-Kudsi o al-Qudsi —en àrab ناظم القدسي, Nāẓim al-Qudsī— (1906-1998) fou un polític sirià, president de Síria entre 1961 i 1963.

Nou!!: Alep і Nazim al-Kudsi · Veure més »

Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.

Nou!!: Alep і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Nicèfor II

Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador bizantí del 963 al 969.

Nou!!: Alep і Nicèfor II · Veure més »

Nuhase

Nuhase fou un principat de la zona a l'oest de l'Eufrates, a la regió d'Alep.

Nou!!: Alep і Nuhase · Veure més »

Numairites

Els numairites, numàyrides, Banu Numayr o Numayr ibn Àmir ibn Sàssaa (en àrab Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa) foren una tribu àrab originària de la part occidental de la Yamama.

Nou!!: Alep і Numairites · Veure més »

Nur-ad-Din Mahmud

Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur (en àrab أبو القاسم نور الدين محمود بن عماد الدين زنكي بن آق سنقر, Abū l-Qāsim Maḥmūd Nūr ad-Dīn b. ʿImād ad-Dīn Zangī b. Āq Sunqur), més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.

Nou!!: Alep і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »

Nur-ad-Din Muhàmmad

Nur-ad-Din Muhàmmad (1175? - juny de 1185) fou emir ortúquida de Hisn Kayfa i Khartpert i més tard també emir d'Amida.

Nou!!: Alep і Nur-ad-Din Muhàmmad · Veure més »

Nusaybin

Nusaybin (siríac ܢܨܝܒܝܢ, Nṣibin, siríac modern ܨܘܒܐ, Ṣōbā, clàssica Mygdonios, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin, àrab Nasibin, armeni Mcbin o Nsepi o Nsepin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Alep і Nusaybin · Veure més »

Ofensiva a al-Bab des de l'oest

Lofensiva oest a al-Bab és una operació militar realitzada per les Forces Democràtiques de Síria (FDS) contra l'Estat Islàmic a les zones rurals al nord-oest de la Governació d'Alep al sud de de les ciutats d'e Mare' i Tel Rifaat.

Nou!!: Alep і Ofensiva a al-Bab des de l'oest · Veure més »

Ofensiva de Raqqa (2016-2017)

Lofensiva de Raqqa, també anomenada Operació Ira de l'Eufrates, va ser una operació militar ofensiva duta a terme per les Forces Democràtiques de Síria (FDS) amb l'objectiu d'alliberar la ciutat de Raqqa i les zones circumdants de la Governació d'Ar-Raqqa, en mans d'Estat Islàmic (EI).

Nou!!: Alep і Ofensiva de Raqqa (2016-2017) · Veure més »

Ofensiva sobre Manbij

Lofensiva sobre Manbij, també coneguda com Operació Comandant i Màrtir Faysal Abu Layla, és una operació militar duta a terme per les Forces Democràtiques de Síria per capturar la ciutat de Manbij en mans de l'Estat Islàmic (EI), així com les altres àrees sota el seu control des d'Al-Bab a Herbel, al nord de la Governació d'Alep.

Nou!!: Alep і Ofensiva sobre Manbij · Veure més »

Orontes

El riu Orontes (en àrab نهر العاصي, nahr al-ʿĀṣī, també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.

Nou!!: Alep і Orontes · Veure més »

Ortúkides

Els Ortúkides o dinastia Ortúkida (Artúkides, Urtúkides, Ortòkides, Artúquides, Urtúquides i Ortòquides -amb el seu singular- són altres variants de la transcripció del nom, la primera de les quals és la que segueix estrictament la transcripció de l'àrab) fou una dinastia turca que va governar al Diyar Bakr del final del al començament del segle XV.

Nou!!: Alep і Ortúkides · Veure més »

Ortuk

Ortuk ibn Ekseb (Artuk, Urtuk) fou un cap de la tribu de turcmans dels döger, ancestre de la dinastia ortúkida.

Nou!!: Alep і Ortuk · Veure més »

Palmira

Palmira (en llatí, grec Παλμύρα Palmyra; hebreu תַּדְמֹר Tadmor; àrab تدمر Tedmor, el seu significat és «Palma» o «ciutat de les palmeres») fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Dayr al-Zor.

Nou!!: Alep і Palmira · Veure més »

Pargali Ibrahim Paixà

Pargali Ibrahim Paixà o Frenk Ibrahim Paixà (1493-1536) anomenat Makbul (el Favorit) i més tard Maktul (l'Executat) fou un gran visir otomà del sultà Solimà I. Era nadiu d'algun lloc proper a Parga a la costa de la regió de l'Epir i fou esclau durant la infantesa.

Nou!!: Alep і Pargali Ibrahim Paixà · Veure més »

Parsatatar

Parsatatar (Parshatar o Parashukshatra.

Nou!!: Alep і Parsatatar · Veure més »

Pebrot d'Alep

Pebrot d'Alep procesat en forma de pul biber. Pebrot d'Alep, també conegut com a pebrot halaby és una varietat de pebrot, comu a Síria i Turquia.

Nou!!: Alep і Pebrot d'Alep · Veure més »

Petahia de Ratisbona

Recorregut aproximat del viatge de Petahia Petahia de Ratisbona, també conegut com a Petachiah Ben Yakov, Moses Petachiah o Petachiah de Regensburg, fou un rabí d'origen bohemi de finals del segle XII i principis del segle XIII recordat per haver realitzat extensos viatges per tota Europa de l'Est, la regió del Caucas i l'Orient Mitjà.

Nou!!: Alep і Petahia de Ratisbona · Veure més »

Philip Stamma

Exemplar original de l'''Essai sur le jeu des echecs'', París 1737 Philipp Stamma (Alep, Síria, cap a 1705– Londres, 1755), fou un jugador d’escacs sirià.

Nou!!: Alep і Philip Stamma · Veure més »

Pi blanc

El pi blanc, pi garriguenc o pina (Pinus halepensis), anomenat pi bord a Eivissa i Formentera, i sovint pi carrasco al País Valencià és un arbre del gènere Pinus originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud.

Nou!!: Alep і Pi blanc · Veure més »

Pierre de Vielle-Bride

Pierre de Vieille-Brioude, o Vieille-Bride fou el divuitè Mestre de l'Hospital.

Nou!!: Alep і Pierre de Vielle-Bride · Veure més »

Pobles de la mar

Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que van fer un moviment migratori entre el 1450 i el 1150 aC.

Nou!!: Alep і Pobles de la mar · Veure més »

Ponç de Trípoli

Ponç de Tolosa o Ponç de Trípoli (vers 1096 † 1137) fou comte de Trípoli de la casa roergata de Tolosa, de 1112 a 1137.

Nou!!: Alep і Ponç de Trípoli · Veure més »

Porta de fortificació

Porta de pedra a Qasr al Azrak. Setge de Mortagne. Vegeu pont llevadís tancat. En el context de les edificacions militars, una porta de fortificació indica el conjunt format per una abertura de pas i l’element que permet tancar i obrir aquesta abertura.

Nou!!: Alep і Porta de fortificació · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada va ser una expedició militar promoguda pel Papa Urbà II per alliberar dels musulmans Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador bizantí Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Alep і Primera Croada · Veure més »

Protectorat de Kuwait

Kuwait va estar sota protectorat otomà i britànic.

Nou!!: Alep і Protectorat de Kuwait · Veure més »

Província de Kilis

Kilis és una província al centre-sud de Turquia.

Nou!!: Alep і Província de Kilis · Veure més »

Qalàwun

Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun —en àrab الملك المنصور سيف الدين قلاوون الألفي الصالحي النجمي العلائي, al-Malik al-Manṣūr Sayf ad-Dīn Qalāwūn al-Alfī aṣ-Ṣāliḥī an-Najmī al-ʿAlāʾī— (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).

Nou!!: Alep і Qalàwun · Veure més »

Qàït-bay

Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay —en àrab الملك الأشرف سيف الدين قائتباي (قايتباي) المحمودي الظاهري, al-Malik al-Axraf Sayf ad-Dīn Qāʾit-bāy (o Qāyt-bāy) al-Maḥmūdī aẓ-Ẓāhirī— fou soldà mameluc del Caire burjita o circassià (1468-1495).

Nou!!: Alep і Qàït-bay · Veure més »

Qànsawh al-Ghawrí

Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí —en àrab الملك الأشرف قانصوه الغوري, al-Malik al-Axraf Qānṣawh al-Ḡawrī— (1439-1516) fou soldà mameluc del Caire de la dinastia burjita (1501-1516).

Nou!!: Alep і Qànsawh al-Ghawrí · Veure més »

Qútuz

Al-Màlik al-Mudhàffar Sayf-ad-Din Qútuz al-Muïzzí, més conegut simplement com al-Mudhàffar Qútuz o com Qútuz (en àrab الملك المظفر سيف الدين قطز المعزي, al-Malik al-Muẓaffar Sayf ad-Dīn Quṭuz al-Muʿizzī), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1259-1260).

Nou!!: Alep і Qútuz · Veure més »

Qinnasrin

Qinnasrin (en siríac ܩܢܫܪܝܢ; en àrab قنسرين, Qinnasrīn) fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria a 30 km al sud-est d'Alep.

Nou!!: Alep і Qinnasrin · Veure més »

Quaranta Màrtirs de Sebaste

Els Quaranta màrtirs de Sebaste o Quaranta Sants foren un grup de soldats romans, morts com a màrtirs a Sebaste l'any 320.

Nou!!: Alep і Quaranta Màrtirs de Sebaste · Veure més »

Raixid-ad-Din (desambiguació)

*Raixid-ad-Din, historiador persa.

Nou!!: Alep і Raixid-ad-Din (desambiguació) · Veure més »

Raixid-ad-Din Sinan

Raixid-ad-Din Sinan ibn Salman ibn Muhàmmad Abu-l-Hàssan al-Basrí (vers 1126/1135-1192/1193), conegut com el Vell de la Muntanya, fou el cap més important dels ismaïlites nizarites de Síria.

Nou!!: Alep і Raixid-ad-Din Sinan · Veure més »

Ramazanoğulları

Els Ramazànides, en turc 'Ramazanoğulları, formen una dinastia turcman del període dels beylicats a Anatòlia (1378-1608).

Nou!!: Alep і Ramazanoğulları · Veure més »

Ramazanzade Mehmed Çelebi

Ramazanzade Mehmed Çelebi Paşa Yeşilce (? - setembre/octubre de 1571) fou un historiador otomà nadiu de Merzifon.

Nou!!: Alep і Ramazanzade Mehmed Çelebi · Veure més »

Ramon de Poitiers

Antioquia. Ramon fou derrotat i mort en la batalla d'Inab. Recuperació del cos de Ramon després de la batalla d'Inab. Ramon de Poitiers, conegut com a Ramon d'Antioquia (Poitiers, 1099 o 1115 - Antioquia, 29 de juny de 1149) va ser un aristòcrata medieval francès membre de la casa de Poitiers —fill menor de Guillem IX, duc d'Aquitània i la seva esposa Felipa, comtessa de Tolosa—, que pel seu matrimoni amb Constança d'Antioquia va arribar a ser príncep d'Antioquia (a l'Àsia Menor) de 1136 a 1149.

Nou!!: Alep і Ramon de Poitiers · Veure més »

Ramon III de Trípoli

Ramon III de Trípoli (1140 - 1187) va ser, fins a la seva mort, comte de Trípoli des 1152, príncep de Galilea i Tiberíades jure uxoris, pel dret de la seva dona Eschiva de Bures, des de 1171, dues vegades regent del Regne Llatí de Jerusalem (1174-1177, 1184-1185).

Nou!!: Alep і Ramon III de Trípoli · Veure més »

Ras al-Ayn

Ras al-Ayn o Ayn Warda —en àrab رأس العين, Raʾs al-ʿAyn, literalment «cap de la font»; en kurd Serêkanî; en arameu siríac ܪܝܫ ܥܝܢܐ, Rēṣḥ 'Aynā; en turc Resuleyn, Raselayn o Ceylanpinar— és una població siriana de la governació d'al-Hasakah.

Nou!!: Alep і Ras al-Ayn · Veure més »

Rashid al-Din (desambiguació)

*Rashid-al-Din Hamadani, historiador persa.

Nou!!: Alep і Rashid al-Din (desambiguació) · Veure més »

Rebel·lió Àrab

Bandera de la Rebel·lió Àrab, que representa la unió dels àrabs d'orient mitjançant els colors dels tres grans califats: el verd, color de l'Islam, fou l'estendard emprat a l'època dels califes ben guiats; el blanc és el del califat omeia i el negre el del califat abbàssida; el vermell del triangle representa als haiximites, inspiradors i guies de la revolta. Amb el temps, l'ordre de les franges blanca i verda s'alteraria. El disseny però, ha sobreviscut en banderes com la de Palestina (idèntica a la segona versió d'aquesta), Jordània o la República Àrab Sahrauí Democràtica, alhora que n'ha inspirat d'altres como ara bé les de l'Iraq, Síria, Sudan o altres estats àrabs. La Rebel·lió Àrab —en àrab الثورة العربية, aṯ-Ṯawra al-ʿArabiyya; en turc Arap İsyanları— fou una sublevació iniciada pel xerif de la Meca, el sàyyid Hussein bin Ali, contra l'imperi Otomà amb l'objectiu de crear un estat àrab unificat des de la ciutat d'Alep, a Síria, fins a Aden, al Iemen.

Nou!!: Alep і Rebel·lió Àrab · Veure més »

Regne d'Armènia Menor

El Regne de la Petita Armènia, Armènia Menor o Regne Armeni de Cilícia es va fundar a Cilícia a partir del 1064 i va tenir un paper destacat a les croades.

Nou!!: Alep і Regne d'Armènia Menor · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant (actual Orient Mitjà) el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Alep і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de Khalap

El Regne de Khalap fou un regne hitita que va existir des de vers el 1340 aC fins vers el 1180 aC.

Nou!!: Alep і Regne de Khalap · Veure més »

Regne de Niya

Niya fou un principat de Síria, situat al sud d'Alep, generalment identificat amb Qalat al-Mudiq, a la vora de l'Orontes i fronterer amb Alalakh.

Nou!!: Alep і Regne de Niya · Veure més »

Reinald de Châtillon

Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.

Nou!!: Alep і Reinald de Châtillon · Veure més »

René R. Khawam

René Rizqallah Khawam, nascut el 1917 a Alep, Síria, i va morir als 86 anys el 22 de març de 2004, és un traductor francès de textos àrabs.

Nou!!: Alep і René R. Khawam · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Alep і República Àrab Siriana · Veure més »

Resolució 2139 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2139 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 22 de febrer de 2014.

Nou!!: Alep і Resolució 2139 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Resolució 2191 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2191 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 17 de desembre de 2014.

Nou!!: Alep і Resolució 2191 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Resolució 2286 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2286 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 3 de maig de 2016.

Nou!!: Alep і Resolució 2286 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Resolució 2328 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2328 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 19 de desembre de 2016.

Nou!!: Alep і Resolució 2328 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Resolució 2393 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2393 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 19 de desembre de 2017.

Nou!!: Alep і Resolució 2393 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Ridwan

Fakhr al-Mulk Radwan ibn Tutush, també conegut com a Ridwan o Rudwan (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113.

Nou!!: Alep і Ridwan · Veure més »

Rudbar (ciutat de Gilan)

Rudbar o Rudhbar a Daylam, que encara avui dia forma un comtat de la província de Gilan, regió que agafa el nom de la ciutat de Rudbar a la riba del Safid Rud en la ruta Qazvín-Rasht, al sud de Rasht.

Nou!!: Alep і Rudbar (ciutat de Gilan) · Veure més »

Rum Kalesi

Rumkale o Rum Kalesi (turc, en àrab: Kal'aat al-Rum, قلعة الروم) sempre vol dir "Castell Romà"; els croats l'esmenten com Ranculat) és una antiga fortalesa en el districte de Yavuzeli, a la província de Gaziantep, Turquia, situada a la riba dreta de l'Eufrates al nord-nord-oest de Birecik, en una roca a la vora del riu Merziman en la confluència amb l'Eufrates. Avui dia només queden unes restes i les ruïnes d'un convent armeni i d'una mesquita., tot de difícil accés. Probablement correspon a la històrica vila de Shitamrat conquerida per Salmanasar III el 855 aC. Posteriorment fou anomenada Urima (en armeni Uremna, més tard Hromklay o Hromgla). Fou un bisbat armeni que va subsistir fins al temps de Mateu d'Edessa almenys. Segurament és el lloc anomenat Kala Romayta pels autors siríacs com Miquel el Sirià i Bar Hebraeus, i Rhomaion Koula pels bizantins. El 1102 fou incorporada al comtat d'Edessa. L'esposa de Joscelí II d'Edessa la va cedir al patriarca armeni (1151) i el catholikos armeni Grigor III Pahlavuni s'hi va establir a petició dels armenis i dels francs del comtat (que des de 1145 tenia capital a Tell Bashir) i hi va residir fins al 1292; a la fortalesa residien cristian jacobites i armenis. El 1260 les forces d'Hulagu van creuar l'Eufrates per Rum Kalesi i altres llocs. El maig de 1280 fou atacada pel sultà Qalawun però després de 5 dies de lluita es van retirar. El 1292 els mamelucs van fer una nova expedició i després de 33 dies la van conquerir el 29 de juny de 1292; fou saquejada i la població massacrada; el catholikos Stepanos IV de Romqla fou enviat a Damasc on va morir el 1293; el patriarca següent, Grigor VII d'Anazarbe, es va instal·lar a Sis, capital del regne d'Armènia Menor, que serà la seu del patriarcat fins al 1441. La fortalesa fou reconstruïda i rebatejada Kalat al-Muslimin. El 1373/1374 va quedar afectada per una inundació. El 1517 va passar als otomans i fou inclosa al pashalik d'Alep.

Nou!!: Alep і Rum Kalesi · Veure més »

Rupen II

Rupen II (armeni: Ռուբեն Բ) (vers 1155–1170) fou príncep d'Armènia Menor o Petita Armènia, de la dinastia rupeniana.

Nou!!: Alep і Rupen II · Veure més »

Rusafa al-Sham

Detall de les portes de la ciutat Rusafa al-Sham o Rusafat al-Sham (també Resafa o Rusafat Hisham) és una antiga ciutat de Síria, avui en ruïnes, uns 30 km al sud del riu Eufrates, prop del Jàbal Bixri.

Nou!!: Alep і Rusafa al-Sham · Veure més »

Ruta de la Seda

La ruta de la Seda era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: Alep і Ruta de la Seda · Veure més »

Sad-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).

Nou!!: Alep і Sad-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Said al-Dawla Said Abul Fadail

Said al-Dawla Said Abul Fadail fou el tercer i darrer emir hamdànida d'Alep del 991 al 1002.

Nou!!: Alep і Said al-Dawla Said Abul Fadail · Veure més »

Saladí

Al-Màlik an-Nàssir Abu-l-Mudhàffar Salah-ad-Din Yússuf ibn Ayyub (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), més conegut simplement com a Salah-ad-Din o, catalanitzat, Saladí, va ser un kurd L'historiador medieval Ibn Athir recull un passatge d'un altre comandant: "… vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs." Minorsky (1957) fundador de la dinastia aiúbida, soldà d'Egipte i de Síria. Gran defensor de l'islam i particularment de l'ortodòxia religiosa representada pels sunnites, unificà políticament i religiosa l'Orient Pròxim, liderant la lluita contra els croats cristians i combatent les doctrines musulmanes més apartades de l'oficial, representades per la dinastia fatimita. És particularment conegut per haver vençut els croats a la batalla de Hattin, retornant Jerusalem als musulmans i reconquerint així Terra Santa. L'impacte d'aquest esdeveniment a Occident va provocar la Tercera Croada, liderada pel famós Ricard Cor de Lleó, que va esdevenir mítica tant per als europeus com per als musulmans. Quan el 1171 va morir Al-Àdid, el darrer califa de la dinastia fatimita (xiïta), Saladí va esdevenir el soldà d'Egipte, instaurant el sunnisme al país. Tot i que nominalment depenia de Síria, en els seus dominis tenia, de fet, un poder absolut. Amb l'excusa d'eliminar la influència dels fatimites, va engrandir el reialme conquerint Líbia, el nord del Sudan i el Iemen. La seva fama va transcendir el seu temps i va esdevenir un símbol de la cavallerositat medieval, fins i tot per als seus enemics cristians. Segueix sent una figura molt admirada en la cultura àrab, kurda i musulmana.

Nou!!: Alep і Saladí · Veure més »

Salmanassar III

Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.

Nou!!: Alep і Salmanassar III · Veure més »

Sami al-Hinnawi

El coronel Sami Hilmy al-Hinnawi —en àrab محمد سامي حلمي الحناوي, Muḥammad Sāmī Ḥilmī al-Ḥinnāwī— (Alep, 1898–Beirut, 31 d'octubre de 1950) va ser un polític i militar sirià.

Nou!!: Alep і Sami al-Hinnawi · Veure més »

Sanjaq d'Alexandreta

Segell El sanjaq d'Alexandreta fou una entitat autònoma sota administració francesa que va existir entre el 29 de novembre de 1937 i 6 de setembre de 1938.

Nou!!: Alep і Sanjaq d'Alexandreta · Veure més »

Sarduri II

Sarduri II fou rei d'Urartu del 753 aC al 735 aC.

Nou!!: Alep і Sarduri II · Veure més »

Sarrin

Sarrin (en àrab: صرين) és una localitat del nord de Síria, a la Governació d'Alep. Està situada al nord-est d'aquesta regió, al sud de Kobane i a l'est de Manbij.

Nou!!: Alep і Sarrin · Veure més »

Sason

Sason és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.

Nou!!: Alep і Sason · Veure més »

Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí —en àrab Abu l-Ḥasan ʿAlī b. Abī l-Hayjāʾ ʿAbd Allāh b. Ḥamdān b. Ḥamdūn b. al-Ḥārit̲h̲ Sayf ad-Dawla at-Taḡlibī), més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967). Fou també emir de la Jazira o Síria del nord, de Mayyafarikin, i de la Jazira occidental (Diyar Bakr i Diyar Mudar). Era germà de Nàssir-ad-Dawla de Mossul.

Nou!!: Alep і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Sayf-ad-Din Ghazi I

Sayf-ad-Din Ghazi —en àrab سيف الدين غازي بن زنكي, Sayf ad-Dīn Ḡāzī ibn Zankī— (mort en 1149) fou emir zengita de Mossul (1146-1149), fill d'Imad-ad-Din Zengi I. El 1146 Zengi va assetjar la fortalesa de Kalat Djabar on fou assassinat el 15 de setembre per un dels seus criats que esperava així escapar d'un càstig.

Nou!!: Alep і Sayf-ad-Din Ghazi I · Veure més »

Sayf-ad-Din Ghazi II

Sayf-ad-Din Ghazi ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Sayf-ad-Din Ghazi II —en àrab سيف الدين غازي بن مودود بن زنكي, Sayf al-Dīn Ḡāzī ibn Mawdūd ibn Zankī— (? - ?, 29 de juny de 1180) fou emir zengita de Mossul (1170-1180).

Nou!!: Alep і Sayf-ad-Din Ghazi II · Veure més »

Sàbiq ibn Mahmud

Sàbiq ibn Mahmud —en àrab سابق بن محمود, Sābiq ibn Maḥmūd— fou el darrer emir mirdàsida d'Alep (1076-1080).

Nou!!: Alep і Sàbiq ibn Mahmud · Veure més »

Sàlih ibn Mirdàs

Sàlih ibn Mirdàs fou el primer emir mirdàsida d'Alep (1024-1029).

Nou!!: Alep і Sàlih ibn Mirdàs · Veure més »

Sūr

Sūr és la paraula àrab per indicar la muralla d'una ciutat o límit d'un lloc urbà tancat o d'una zona construïda.

Nou!!: Alep і Sūr · Veure més »

Segle XVIII aC

El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.

Nou!!: Alep і Segle XVIII aC · Veure més »

Selim I

Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'imperi Otomà de 1512 a 1520.

Nou!!: Alep і Selim I · Veure més »

Setanta deixebles

Els Setanta deixebles van ser els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.

Nou!!: Alep і Setanta deixebles · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Alep і Setge · Veure més »

Setge d'Antioquia (1097-1098)

El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.

Nou!!: Alep і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »

Setge d'Ascaló

El Setge d'Ascaló va tenir lloc a 1153, aconseguint el Regne de Jerusalem conquerir la fortalesa fatimita d'Ascaló.

Nou!!: Alep і Setge d'Ascaló · Veure més »

Setge d'Edessa

El setge d'Edessa va tenir lloc del 28 de novembre al 24 de desembre de 1144, resultant en la caiguda de la capital del comtat d'Edessa a mans d'Imad al-Din Zengi I, l'atabeg de Mosul i Alep.

Nou!!: Alep і Setge d'Edessa · Veure més »

Setge de Damasc (1148)

El setge de Damasc va tenir lloc entre el 24 i el 29 de juliol de 1148 durant la Segona Croada.

Nou!!: Alep і Setge de Damasc (1148) · Veure més »

Setge de Maarat an-Numan

El setge de Marrat an-Numan va tenir lloc el desembre de 1098 durant l'anomenada Primera Croada i va ser mantingut per un exèrcit croat en contra d'aquesta ciutat de Síria, sota l'autoritat del Califat fatimita.

Nou!!: Alep і Setge de Maarat an-Numan · Veure més »

Setge de Tiberíades

El Setge de Tiberíades va tenir lloc el 1187 entre les forces de la dinastia Aiúbida, que assetjaven la ciutadella de Tiberíades i els croats del Regne de Jerusalem, que la defensaven.

Nou!!: Alep і Setge de Tiberíades · Veure més »

Setge de Van

El Setge de Van (també conegut pel armenis com la Resistència de Van (en armeni: Վանի հերոսամարտ, Vani herosamart), i pels otomans com la Rebel·lió de Van o Revolta de Van (en turc: Van İsyanı / Van İhtilâli)), va ser una insurrecció del poble armeni contra l'Imperi Otomà.

Nou!!: Alep і Setge de Van · Veure més »

Sidi Ali Reis

Sidi Ali Reis - en turc Seydi Ali Reis - conegut com a Katibi Rum (Istanbul, ~1498-gener de 1563) fou un mariner, administrador, poeta i escriptor otomà.

Nou!!: Alep і Sidi Ali Reis · Veure més »

Siirt

Siirt —en àrab سِعِرْد, Siʿrad; en armeni Սղերդ, Sġerd; en kurd Sêrt; en siríac ܣܥܪܬ, Siʿreth; en turc otomà سعرد, Siird o Isird— és una ciutat del sud-est de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Alep і Siirt · Veure més »

Silvan

Silvan (antigament coneguda amb el nom de Mayyafarikin (àrab: ميافارقين, Meiafarakin, Mayyāfārikīn o Mayyafariqin; siríac: ܡܝܦܪܩܝܢ, Mayafaraqin; armeni: Նփրկերտ, Np'rkert o Npherkert i més tard Mujarqin/Muharkin o Muphargin; grec: Mαρτυρόπολις, Martyropolis/Martiròpolis; kurd: Farqîn) és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir capital del districte de Silvan. Tenia 41.484 habitants al cens del 2009, i el districte 84.807 habitants. Com a atracció de la ciutat destaca el pont Malabadi. Rega la ciutat el Farqin Su.

Nou!!: Alep і Silvan · Veure més »

Simeó Estilita el Vell

Simeó Estilita (Symeon o Simeon Stylites) fou un asceta del segle V conegut com a Pilar Sant perquè va passar part de la seva vida en un pilar: fou el primer d'un bon nombre d'ascetes que vivien en pilars coneguts per estilites.

Nou!!: Alep і Simeó Estilita el Vell · Veure més »

Sinagoga Ades de Jerusalem

La Sinagoga Ades de Jerusalem (en hebreu: בית הכנסת עדס בירושלים), també és coneguda com la sinagoga de la comunitat jueva originària de la ciutat siriana d'Aleppo, està situada al barri Najlaot de Jerusalem, va ser fundada per immigrants sirians l'any 1901.

Nou!!: Alep і Sinagoga Ades de Jerusalem · Veure més »

Sinagoga Central d'Alep

La Sinagoga Central d'Alep —en àrab كنيس حلب المركزي‎, Kanīs Ḥalab al-Markazī; en hebreu בית הכנסת המרכזי של חאלב— va ser el major centre de culte de la comunitat jueva a Síria i era una de les majors sinagogues de tot l'Orient Mitjà.

Nou!!: Alep і Sinagoga Central d'Alep · Veure més »

Sinagoga Monte Sinaí

La Sinagoga Monte Sinaí és la sinagoga de la comunitat jueva de Ciutat de Mèxic, situada en el centre històric de la ciutat de Mèxic.

Nou!!: Alep і Sinagoga Monte Sinaí · Veure més »

Sinagoga Or Torah de Buenos Aires

La Sinagoga Or Torah, es troba en el carrer Brandsen, en el barri de Barracas, és una de les dues grans sinagogues sefardites de Buenos Aires, l'edifici es troba en la República Argentina, va ser construït per uns jueus originaris de Damasc, Síria.

Nou!!: Alep і Sinagoga Or Torah de Buenos Aires · Veure més »

Sinan

Koca Mi‘mār Sinān Āġā (en turc otomà, قوجو معمار سنان آغا) (Kayseri, 15 d'abril, 1489 - Constantinoble, 17 de juliol, 1588) fou el principal arquitecte i enginyer civil otomà dels soldans Solimà I, Selim II i Murad III.

Nou!!: Alep і Sinan · Veure més »

Sokollu Mehmet Paşa

Sokollu Mehmed Paşa dit «el Llarg» (al-Tawil) (1505 -1579) fou un home d'estat otomà i el més destacat dels grans visirs de l'Imperi Otomà- Exercí el seu càrrec sota tres sultans successius entre 1565 i 1579.

Nou!!: Alep і Sokollu Mehmet Paşa · Veure més »

Soldanat mameluc del Caire

El Soldanat mameluc del Caire fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, i la regió del Llevant (Orient Pròxim), les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.

Nou!!: Alep і Soldanat mameluc del Caire · Veure més »

Soldanat Seljúcida de Rūm

El Soldanat Seljúcida de Rūm (en turc Anadolu Selçuklu Devleti) fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Alep і Soldanat Seljúcida de Rūm · Veure més »

Subhi Barakat

Subhi Bak Barakat al-Khalidi o, més senzillament, Subhi Barakat —en àrab صبحي بك بركات الخالدي, Ṣubḥī Bak Barakāt al-Ḫālidī— (Antioquia, 1889-?, Turquia, 1939) va ser un polític sirià d'origen turc d'Alep.

Nou!!: Alep і Subhi Barakat · Veure més »

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (en àrab: تصوف, taṣawwuf; en persa: صوفی‌گری, sufigari; en turc: tasavvuf; en urdú: تصوف) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Nou!!: Alep і Sufisme · Veure més »

Suhrawardí

Abu-l-Futuh Xihab-ad-Din Yahya ibn Hàbaix ibn Amírak as-Suhrawardí (Suhraward, a prop de Zanjan, Iran, 1155 - Alep, Síria, 1191), més conegut simplement per as-Suhrawardí o Suhrawardí, va ser un filòsof persa medieval, fundador de l'anomenada Escola de la Il·luminació sufí o «teosofia oriental,» moviment influït pel zoroastrisme i el platonisme.

Nou!!: Alep і Suhrawardí · Veure més »

Sukman I

Muín-ad-Din Sukman I fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Mardin.

Nou!!: Alep і Sukman I · Veure més »

Sulayman ibn Kutalmix

Sulayman ibn Kutalmix (el nom patern apareix com Kutlamish, Kutulmish, Kutlumish, Kutulmush, Kutlumush i altres variacions) o Sulayman I fou el fundador del sultanat seljúcida de Rüm.

Nou!!: Alep і Sulayman ibn Kutalmix · Veure més »

Tabanıyassı Mehmed Paixà

Tabanıyassi Mehmed Paixà (vers 1589 - 1639) fou un gran visir de l'Imperi Otomà del 1632 al 1637.

Nou!!: Alep і Tabanıyassı Mehmed Paixà · Veure més »

Tadj al-Din al-Hasani

President Tadj al-Din al-Hassani Tadj al-Din al-Hassani (Damasc 1885-1943) fou un president de Síria d'una família d'erudits àrabs de Damasc, fill de Badr al-Din al-Hasani un respectat erudit islàmic del segle XIX.

Nou!!: Alep і Tadj al-Din al-Hasani · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Alep і Tamerlà · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (Tarsus en turc, en llatí Tarsus; en grec Tarsos Ταρσός; en hittita; Tarsa) de vegades anomenada Tarsi, Tersus, Tersos, Tharsus o Tharsos és un districte a la ciutat i Província de Mersin, Turquia.

Nou!!: Alep і Tars (Turquia) · Veure més »

Tartous

Tartús —en àrab طرطوس, Ṭarṭūs; en català medieval Tortosa de Siria— és una ciutat costanera de Síria que compta amb el segon port del país, després de Latakia.

Nou!!: Alep і Tartous · Veure més »

Tauletes d'Ebla

Les tauletes d'Ebla són una col·lecció de fins a 1800 tauletes d'argila senceres, 4700 fragments i milers de petits trossets, trobades en els arxius del palau de l'antiga ciutat d'Ebla, Síria, descobertes per l'arqueòleg italià Paolo Matthiae i el seu equip el 1974–1975 durant unes excavacions a la ciutat antiga de Tell Mardikh.

Nou!!: Alep і Tauletes d'Ebla · Veure més »

Tayyi

Tayyi o Tayy fou una tribu àrab.

Nou!!: Alep і Tayyi · Veure més »

Telepinus I de Khalap

Telepinus I de Khalap "el sacerdot" fou fill del rei hitita Subiluliuma I. Abans del 1340 aC, vers el tercr any de regnat del seu pare, fou nomenat sacerdot de Kizzuwatna.

Nou!!: Alep і Telepinus I de Khalap · Veure més »

Tell Barri

Vista per l'oest Tell Barri és un lloc arqueològic de Síria que correspon a l'antiga Kahat.

Nou!!: Alep і Tell Barri · Veure més »

Terratrèmol d'Alep de 1138

El terratrèmol d'Alep de 1138 fou un dels terratrèmols més forts de l'època.

Nou!!: Alep і Terratrèmol d'Alep de 1138 · Veure més »

Territoris de l'Imperi Otomà

Fronteres de l'Imperi otomà (1683) Evolució de l'Imperi Otomà Imperi Otomà a Europa (1680) Aquest article recull en forma de llista els territoris dominats per l'Imperi Otomà al llarg d'Europa, Àsia i Àfrica (1299-1922).

Nou!!: Alep і Territoris de l'Imperi Otomà · Veure més »

Tessub

Tessub (Teššub) fou la principal deïtat dels hitites, els quals l'havien pres ateniroment dels hurrites; déu del temps, de la pluja i de les tempestes, era considerat el rei dels déus.

Nou!!: Alep і Tessub · Veure més »

Thimal ibn Sàlih

Muïzz-ad-Dawla Thimal ibn Sàlih fou emir mirdàsida d'Alep del 1042 al 1057.

Nou!!: Alep і Thimal ibn Sàlih · Veure més »

Tilbeşar

La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab: Tall Bāšir تل باشر) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.

Nou!!: Alep і Tilbeşar · Veure més »

Timurtaix

Husam al-Din Timurtaix (vers 1105-1152) fou emir ortúkida de Mardin i regent d'Alep, fill d'Ilghazi I i el seu successor a Mardin.

Nou!!: Alep і Timurtaix · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Alep і Toghril Beg I · Veure més »

Torneig d'escacs de Londres de 1851

Adolf Anderssen va guanyar tant el "Torneig Internacional de Londres" com el rival "Torneig del London Club". EL Torneig d'escacs de Londres de 1851 fou el primer torneig d'escacs de la història.

Nou!!: Alep і Torneig d'escacs de Londres de 1851 · Veure més »

Toros II

Toros II (armeni: Թորոս Բ) (mort el 1169) fou príncep d'Armènia Menor o Petita Armènia, de la dinastia rupeniana.

Nou!!: Alep і Toros II · Veure més »

Traçat concèntric

Traçat radioconcèntric El traçat concèntric és un tipus de traçat urbà que es caracteritza per tenir avingudes circunvalants i carrers o avingudes en quadrícula (des del centre a la perifèria o a la inversa).

Nou!!: Alep і Traçat concèntric · Veure més »

Tractat de Devol

El Tractat de Devol (en grec: συνθήκη της Δεαβόλεως) va ser un acord signat el 1108 entre Bohemond I d'Antioquia i l'emperador bizantí Aleix I Comnè a conseqüència de la Primera Croada.

Nou!!: Alep і Tractat de Devol · Veure més »

Transjordània

Es coneixen com a Transjordània (més enllà del Jordà) els territoris situats a la riba oriental d'aquest riu.

Nou!!: Alep і Transjordània · Veure més »

Tropa

Tropes otomanes a Alep durant la Primera Guerra Mundial Tropa és un conjunt de militars que no tenen comandament —o en tenen molt poc— i que formen la base dels exèrcits.

Nou!!: Alep і Tropa · Veure més »

Tudhalias II

Tudhalias II (rei hitita vers abans de 1400-1390).

Nou!!: Alep і Tudhalias II · Veure més »

Tunip

Tunip fou una ciutat-estat de Síria, esmentada per primer cop als texts egipcis i després sovint en els hitites.

Nou!!: Alep і Tunip · Veure més »

Tushratta

Tushratta o Dasharatha - "el que té deu carros de combat"? - fou rei de Mitanni després del 1399 aC, potser vers el 1390 aC.

Nou!!: Alep і Tushratta · Veure més »

Tuthmosis III

Estàtua de Thutmosis III Tuthmosis III fou un faraó de la dinastia XVIII de l'antic Egipte.

Nou!!: Alep і Tuthmosis III · Veure més »

Tutuix I

Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I —en àrab أبو سعيد تاج الدولة تتش بن ألب أرسلان, Abū Saʿīd Tāj ad-Dawla Tutux b. Alb Arslān—, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).

Nou!!: Alep і Tutuix I · Veure més »

Tutuix II

Tutuix II (turc Tutuş II) fou un efímer príncep seljúcida de Damasc, fill de Dukak.

Nou!!: Alep і Tutuix II · Veure més »

Ukulzat

Ukalzat era un petit principat, vassall de la part del regne de Nuhase sotmesa a Mitanni.

Nou!!: Alep і Ukulzat · Veure més »

Uqayl

Els uqayl o Banu Uqayl (en àrab بنو عقيل, Banū ʿUqayl) fou una tribu àrab de la confederació dels Àmir ibn Sàssaa; va subsistir al llarg dels segles i modernament apareix un grup de camellers, caravaners i mercaders amb el nom d'Agel suposats descendents dels Uqayl.

Nou!!: Alep і Uqayl · Veure més »

Uqàylides

La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.

Nou!!: Alep і Uqàylides · Veure més »

Urmia

Illa del llac Urmia (''Osman Fist'') Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, kurd: Wurmê), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.

Nou!!: Alep і Urmia · Veure més »

Uzun Hasan

Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).

Nou!!: Alep і Uzun Hasan · Veure més »

Vardar

Vardar (llatí: Axium o Axius; grec: Αξιός, macedoni Вардар) és un riu de la república de Macedònia i de Grècia.

Nou!!: Alep і Vardar · Veure més »

Vilayet d'Alep

El vilayet d'Alep —en turc otomà ولايت حالب, vilâyet-i Halep; en àrab ولاية حلب, wilāyat Ḥalab— va ser una divisió administrativa de primer nivell de l'Imperi Otomà, centrat en la ciutat d'Alep.

Nou!!: Alep і Vilayet d'Alep · Veure més »

Vincenz Grimm

Vincenz (Vincent, Vince) Grimm (Viena, 1800 – Budapest, 15 de gener de 1872) fou un mestre d'escacs austrohongarès.

Nou!!: Alep і Vincenz Grimm · Veure més »

Wasfi al-Tall

Wasfi al-Tall, conegut sovint com a Wasfi Tel (1919, Arapkir - 28 de novembre de 1971) fou un polític de Jordània, primer ministre del país tres vegades, assassinat el 1971 per l'organització palestina Setembre Negre al Caire.

Nou!!: Alep і Wasfi al-Tall · Veure més »

Xaizar

modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar, en algunes fonts transcrit Shayzar o Shaizar, fou una important fortalesa medieval del nord de Síria a la riba esquerra de l'Orontes a uns 20 km al nord-oest de Hamat que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al segle XVI.

Nou!!: Alep і Xaizar · Veure més »

Xams-ad-Dawla Sulayman

Xams-ad-Dawla Sulayman fou emir ortúkida de Mayyafarikin, fill d'Ilghazi I i el seu successor a aquesta ciutat i districte.

Nou!!: Alep і Xams-ad-Dawla Sulayman · Veure més »

Xamxi-Adad I

Imperi de Shamshi-Adad I vers 1780 aC Xamxi-Adad I (Šamši-Adad) (final - principi) fou rei de l'Alta Mesopotàmia amb capital a Shubat-Enlil.

Nou!!: Alep і Xamxi-Adad I · Veure més »

Xawar

Abu Shuja Xawar ibn Mujir al-Sadi, conegut simplement com a Xawar -شاور بن مجير السعدي - (?- 18 de gener de 1169), fou un visir fatimita.

Nou!!: Alep і Xawar · Veure més »

Xàraf-ad-Din at-Tussí

Xàraf-ad-Din al-Mudhàffar ibn Muhàmmad ibn al-Mudhàffar at-Tussí va ser un matemàtic persa de finals del i començaments del XIII, conegut, abreviadament, com a Xàraf at-Tussí.

Nou!!: Alep і Xàraf-ad-Din at-Tussí · Veure més »

Xirkuh

Abu l-Harith Xirkuh ibn Shadi (Abu-l-Hàrith Xirkuh ibn Xadí, en àrab: أسد الدين شيركوه بن شاذي, Shīrkūh, kurd Shêr-kuh, literalment "Lleó de les muntanyes" en kurd) que portà el lakab d'Asad al-Din al-Malik al-Mansur, fou un general del zengita Nur al-Din Mahmud, i home d'estat a Egipte, a l'origen de la dinastia aiubita.

Nou!!: Alep і Xirkuh · Veure més »

Xuf

Muntanyes del Xuf Xuf o al-Shuf, en plural al-Ashwaf, el nom en francés és Chouf però de vegades apareix com Shouf; en anglès és Shuf i en castellà Chuf) és un topònim que designa als districtes meridionals de les terres muntanyoses del Líban, al sud de la ruta Beirut-Damasc. El Xuf forma un districte administratiu del Líban anomenat oficialment Chouf (àrab جبل الشوف Jebel ash-Shouf). Des de la conquesta àrab fins al final de les Croades el nom de Jabal Lubnan (Mont Líban) es va donar als districtes muntanyosos del nord (Bsharri, Batrun, i Jubayl, terres ancestrals dels cristians maronites; els districtes meridionals foren anomenats Jabal al-Shuf (en alguns moments va incloure tanmateix el Jabal Kisrawan).

Nou!!: Alep і Xuf · Veure més »

Yakhdun-Lim

Yakhdun-Lim o Yahdun-Lim (a vegades transcrit com Yakhdunlim) fou rei de Mari vers 1810 aC fins vers 1793 aC, successor del seu pare Yaggid-Lim (Yagid-Lim o Yagid Lim).

Nou!!: Alep і Yakhdun-Lim · Veure més »

Yamkhad

Iamkhad (Yamkhad) fou un regne a la regió de l'entorn de la ciutat d'Alep, que es coneix almenys des del 1800 aC, quan n'era rei Yarimlin, gràcies als arxius de Mari.

Nou!!: Alep і Yamkhad · Veure més »

Yaqut al-Hamawí

Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ar-Rumí —en àrab ياقوت بن عععبد الله الحموي الرومي, Yāqūt b. ʿAbd Allāh al-Ḥamawī ar-Rūmī—, més conegut simplement com a Yaqut al-Hamawí o Yaqut ar-Rumí (vers 1179 – Alep, 12 d'agost de 1229), fou un historiador i geògraf musulmà d'origen sirià, famós pels seus escrits enciclopèdics sobre el món islàmic.

Nou!!: Alep і Yaqut al-Hamawí · Veure més »

Yússuf ibn Raixid as-Sulamí

Yússuf ibn Raixid as-Sulamí fou ostikan d'Armènia del 786 a vers el 787.

Nou!!: Alep і Yússuf ibn Raixid as-Sulamí · Veure més »

Zacaries

En el cristianisme, Zacaries fou un sacerdot jueu marit d'Elisabet, cosina de Maria, la mare de Jesús, i pare de sant Joan Baptista.

Nou!!: Alep і Zacaries · Veure més »

Zahir al-Din Tughtegin

Zahir al-Din Abu Mansur Tughtegin, Tughtigin o Tuktekin i altres variants) fou atabeg de Dukak ibn Tutush, seljúcida de Damasc, i fundador de la dinastia búrida. Era un esclau alliberat de Tutush I. Aquest el va nomenar governador del Diyarbakır i atabeg del fill Dukak; després el va casar amb la mare de Dukak, Safwat al-Mulk. El 1095 va esdevenir regent de Dukak a Damasc i ja va tenir el poder. En els següents anys es va viure un conflicte entre Ridwan d'Alep i Dukak de Damasc; altres conflictes però van sorgir en altres llocs i així per exemple el cadi de Djabala es va revoltar contra Fakhr al-Mulk ibn-Ammar, cadi de Trípoli, que va cridar en ajut a Dukak, el qual va enviar a Tughtekin, que no va aconseguir prendre la ciutat. El 1097 l'exèrcit croat va penetrar a Síria i va assetjar Antakya (21 d'octubre de 1097) on era governador Yaghi Siyan, enemistat amb Ridwan, que va demanar ajut a Dukak; aquest amb un exèrcit, junt amb Tughtekin va marxar a Antakya i a al-Bara van trobar un contingent croat important dirigit per Bohemond de Tàrent i Robert Courteheuse que anava a avituallar als croats assetjants; es va lliurar una batalla (31 de desembre de 1097) i els damascens foren derrotats i es van haver de retirar. Yaghi Siyan va cridar llavors a Ridwan i al sultà seljúcida Barkiyaruk, que va encarregar a Kerbogha, emir de Mossul, d'organitzar un exèrcit de socors; Dukak i Tughtekin amb les seves tropes es van unir a aquest exèrcit el juny de 1098 però les ambicions de Kerbogha i la desconfiança entre els emirs sirians, van fer poc efectiu aquest exèrcit que fou derrotat el 28 de juny de 1098. El croats després de conquerir Antakya van seguir cap al sud i el cadi de Jabala, inquiet, va vendre la ciutat i fortalesa a Dukak, que va instal·lar com a governador a Buri Tadj al-Muluk, el fill de Tughtekin; aquest es va comportar com un tirà i els habitants es van revoltar i van cridar el cadi de Trípoli expulsant a Tadj al-Muluk (agost de 1101). El 1103, Janah al-Dawla, emir d'Homs, fou assassinat per Ridwan i els habitants de la ciutat van cridar a Dukak que va enviar a Tughtekin a prendre possessió de la ciutat. Dukak va morir el juny de 1104 i Tughtegin va proclamar emir al germà del difunt, Ertash (Muhi al-Din Baktash), però després s'ho va repensar; Ertash va fugir i Tughtegin va posar al tron al fill de Dukak, de nom Tutush II (Tutuş II) i assolí la regència que li donava el poder efectiu en condició d'atabeg. Ja s'havia casat amb la mare de Dukak i vídua de Tutush I el que li donava una posició sòlida. Ertash es va refugiar a Baalbek i després a Raheba i va intentar recuperar Damasc amb suport d'Aitegin o Aitekin, senyor de Bosra, però fou refusat i es va haver de refugiar amb Balduí I de Jerusalem que li va prometre suport que mai es va concretar. Tutush II va morir al cap de poc, encara el 1104 i Tughtegin llavors va acceptar reconèixer la sobirania de Ridwan, el nom del qual es llegiria a la khutba, però va conservar el poder, cosa que només va passar quan les relacions foren bones. Tughtegin va saber imposar la seva autoritat entre l'Hauran al sud i Hamat al nord quedant com el sobirà principal de Síria. Al contrari que Ridwan que no s'interessava per la lluita contra els francs, va fer diverses expedicions contra els croats. Vers 1106 va atacar als francs que assetjaven Trípoli i va fer un acord amb els croats sobre el repartiment de les collites de la Bekaa però no va poder impedir la conquesta de la ciutat el 1109 (així com altres fortaleses del Líban). Llavors va acollir a Fakhr al-Mulk i li va donar un feu. Tughtegin va fer una emboscada a Galilea i va fer presoner a Gervasi de Bazoches, senyor de Tiberíades, vers l'11 de maig de 1108. L'emir va proposar la llibertat a Gervasi a canvi de les ciutats de Tiberíades, Acre i Caïffa (Jaffa?), però Gervasi va refusar i fou executat. L'abril de 1110 va assetjar i conquerir Baalbek on va nomenar governador al seu fill Buri Tadj al-Mulk. A final de novembre de 1111, la ciutat de Tir, assetjada per Balduí I, es va posar sota protecció de Tughtekin que va intervenir, ajudat pels fatimites, i va obligar als francs a aixecar el setge el 10 d'abril de 1112. Però va refusar unir-se a la contra-croada de Mawdud ibn Altuntash, emir de Mossul, per temor que aquest no ho aprofités per dominar Síria; el 1113 però es va aliar a Mawdud després de diverses ràtzies organitzades per Balduí I i Tancred de Galilea; l'exèrcit aliat va assetjar Tiberíades però no va poder prendre la ciutat i es va haver de retirar a Damasc en arribar reforços cristians. Mawdud va anar llavors uns dies a Damasc on fou assassinat a la mesquita per dos ismaïlites nizarites (2 d'octubre de 1113); l'opinió pública va acusar a Tughtegin d'haver instigat el crim; el 1114 es va aliar a Alp Arslan al-Akhras, el nou emir d'Alep, en contra dels francs, però l'emir alepí fou aviat assassinat (1114). El 1115 Ak Sunkur al-Bursuki, governador de Hamadan, fou enviat pel sultà gran seljúcida per combatre als francs però Tughtekin, altre cop per temor a segones intencions sobre Síria, va preferir aliar-se al regne de Jerusalem con l'emir, a petició de diversos emirs de Síria; però el 1116, jutjant als francs massa forts, va anar a Bagdad per rebre el perdó del sultà i va jugar hàbilment entre les dues forces per mantenir-se independent. Aliat a Ilghazi, atabeg d'Alep, va atacar i assetjar Athareb al principat d'Antioquia però foren vençuts a Danith el 14 d'agost de 1119. El juny de 1120, va anar en ajut d'Ilghazi que estava amenaçat pels francs a Danith. El 1122 el fatimites d'Egipte, que no podien defensar Tir, la van cedir a Tughtekin qui hi va instal·lar una guarnició, però no va poder impedir la conquesta de la ciutat pels croats el 7 de juliol de 1124. El 1125, Bursuki, l'emir de Mossul i ara d'Alep, va retornar al front d'un exèrcit al que es va unir Tughtekin, però la coalició musulmana fou aplanada a Azaz el 13 de juny. El 25 de gener de 1126 va rebutjar una invasió del rei Balduí II de Jerusalem. A final d'any va envair amb Bursuki el principat d'Antioquia però sense èxit. El 1126, per obscures raons, va cedir la fortalesa de Baniyas als ismaïlites. Es va posar malalt el 1127 i va morir el 12 de febrer de 1128.

Nou!!: Alep і Zahir al-Din Tughtegin · Veure més »

Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin

Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin, fou un amir (oficial militar) turcman, lloctinent de Imad ad-Din Zengi, i fundador de la dinastia begtegínida.

Nou!!: Alep і Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin · Veure més »

Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir

Zayn-ad-Din Karaja ibn Dhu-l-Qadr fou un cap d'un grup de turcmans establerts a la Petita Armènia el 1335, format per uns 5000 cavallers.

Nou!!: Alep і Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir · Veure més »

Zebda

Zebda és un grup de música francès format a Tolosa el 1985, actiu principalment entre 1990 i 2003 i a partir del 2008.

Nou!!: Alep і Zebda · Veure més »

Zengita

La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sindjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.

Nou!!: Alep і Zengita · Veure més »

Zimri-Lim

Tauleta de Zimri-Lim relatant una fundació a Terqa, museu del Louvre. Zimri-Lim o Zimrilim fou rei de Mari vers 1775 a 1761 aC.

Nou!!: Alep і Zimri-Lim · Veure més »

1113

Sense descripció.

Nou!!: Alep і 1113 · Veure més »

1176

Sense descripció.

Nou!!: Alep і 1176 · Veure més »

1655

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Alep і 1655 · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alep і 17 de maig · Veure més »

2017

El 2017 és un any normal començat en diumenge.

Nou!!: Alep і 2017 · Veure més »

423

Sense descripció.

Nou!!: Alep і 423 · Veure més »

437

Sense descripció.

Nou!!: Alep і 437 · Veure més »

637

Sense descripció.

Nou!!: Alep і 637 · Veure més »

947

Sense descripció.

Nou!!: Alep і 947 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Aleppo, Beroea de Síria, Beroia, Halab, Khalab, Khalap, Khalman.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »