Accés més ràpid que el navegador!
131 les relacions: Abadia de Cava, Abadia territorial de Montecassino, Abat Oliba, Abu Alí ibn Muhàmmad Xansabani, Abu Mutàhhar al-Azdí, Abu Yahya Muhammad ibn Ahmad Ibn Sumadih, Abu-l-Hàssan Alí al-Isfaraïní, Adelaida de Melguèlh, Al-Hàkim (fatimita), Al-Qàdir, Algesires, Alou de Sautó, Alt Penedès, Altuntaix, Arnau I de Comenge, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Torí, Arsenda de Carcassona, Artanudj, Artau IV de Pallars Sobirà, Şəmkir, Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk, Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí, Banu Dhi-n-Nun, Baronia de Castellvell, Basili Mesardonita, Bedfordshire, Bernat I de Foix, Bisbat d'Ivrea, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Pistoia, Bisbat de Sasau, Bisbat de Valença, Bisbat de Viena del Delfinat, Borrell II, Caldes de Boí, Canterbury, Castell d'Arcas, Castell del Baró de les Quatre Torres, Comtat de Condom, Comtat de Pallars, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Rasès, Comtat de Ribagorça, Comtat de Valença, Constança d'Arle, Deodat (bisbe de Barcelona), ..., Diòcesi d'Osma-Sòria, Dinastia Mamúnida, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Ducat de Baixa Lorena, Els Angles, Emperador Sanjō, Ermessenda de Carcassona, Farighúnida, Fitna de l'Àndalus, Fujiwara no Kintō, Gagik I d'Ani, Gangaikondapuram, Garraf (Sitges), Goltregoda de Cerdanya, Gotruda de Cerdanya, Guillem de Ribagorça, Guillem I de Castellvell, Gurguèn de Klarjètia, Hassan ibn Mufàrrij, Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz, Hertfordshire, Ichijō, Kerait, La Nou de Gaià, La Pinya, Letgarda de Tolosa, Llista d'anys, Llista d'emirs de Balansiya, Llista d'emperadors del Japó, Llop I de Pallars, Lobdengau, Mahmud de Ghazna, Mawdud ibn Masud, Múnia de Castella, Monestir de Lluc el Venerable, Monestir de Montserrat, Mubàrak i Mudhàffar, Mufàrrij ibn Dàghfal, Muhàmmad ibn Hixam, Muhàmmad ibn Suri Xansabani, Nasr-ad-Dawla Àhmad, Odelló de Real, Orde de Cava, Pasiego, Pere I d'Hongria, Prats de Molló, Prats de Molló i la Presta, Ramon I de Carcassona, Ramon II de Roergue, Ramon III de Ribagorça, Rawwàdides, Reizei, Robert I de Borgonya, Robert II de França, Rodolf III, San Salvador de Oña, Sant Andreu de Gargallà, Sant Fructuós de Cameles, Sant Joan de Solans, Sant Julià de Tartera, Sant Miquel de la Cirera, Sant Tomàs de Ventajola, Santa Maria del Barri, Sergi IV, Silvan, Sorba, Sumbat de Klarjètia, Taiq, Taoklardjètia, Tedberga de Gavaldà, Tema de Cefalònia, Teodoric I de Lorena, Tigrídia d'Oña, Toda de Ribagorça, Tripitaka Coreana, Unifred Amat, Vescomtat de Cambrai, Viladecans, Willigis, Xaddàdides, 29 d'abril. Ampliar l'índex (81 més) »
Abadia de Cava
L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.
Nou!!: 1011 і Abadia de Cava · Veure més »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1011 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Nou!!: 1011 і Abat Oliba · Veure més »
Abu Alí ibn Muhàmmad Xansabani
Abu Alí ibn Muhàmmad Xansabani fou emir dels shansabànides de Ghur, fill de Muhammad ibn Suri Shansabani.
Nou!!: 1011 і Abu Alí ibn Muhàmmad Xansabani · Veure més »
Abu Mutàhhar al-Azdí
Abu-l-Mutàhhar Muhàmmad ibn Àhmad al-Azdí o, més senzillament, Abu-l-Mutàhhar al-Azdí —en àrab ﻣﺤﻤﺪ ﺑﻦ ﺍﺣﻤﺪ ﺍﺑﻮ ﺍﻟﻤﻄﻬﺮ ﺍلاﺯﺩﻱ, Muḥammad ibn Aḥmad Abū l-Muṭahhar al-Azdī— (? - 1011) fou un escriptor iraquià en llengua àrab.
Nou!!: 1011 і Abu Mutàhhar al-Azdí · Veure més »
Abu Yahya Muhammad ibn Ahmad Ibn Sumadih
Abu-Yahya Muhàmmad ibn Àhmad ibn Sumàdih at-Tujibí (mort en 1028) fou un general i senyor d'Osca al final del i començament del.
Nou!!: 1011 і Abu Yahya Muhammad ibn Ahmad Ibn Sumadih · Veure més »
Abu-l-Hàssan Alí al-Isfaraïní
Abu-l-Hàssan Alí ibn Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní fou el primer visir del sultà Mahmud de Gazni (998-1030).
Nou!!: 1011 і Abu-l-Hàssan Alí al-Isfaraïní · Veure més »
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Nou!!: 1011 і Adelaida de Melguèlh · Veure més »
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Nou!!: 1011 і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »
Al-Qàdir
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031).
Nou!!: 1011 і Al-Qàdir · Veure més »
Algesires
Algesires (en castellà i oficialment Algeciras) és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: 1011 і Algesires · Veure més »
Alou de Sautó
LAlou de Sautó fou un alou de Sant Miquel de Cuixà dins de l'actual terme comunal de Sautó, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: 1011 і Alou de Sautó · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: 1011 і Alt Penedès · Veure més »
Altuntaix
Abu Said Altuntash al-Hadjib fou un esclau turc i general del gaznèvida Subuktegin i els seus dos successors, que va arribar a xa de Khwarizm on va fundar la dinastia Altuntàshida.
Nou!!: 1011 і Altuntaix · Veure més »
Arnau I de Comenge
Arnau I de Comenge o Arnau de Coserans (? - 957) fou comte de Comenge i Coserans (920-957) i comte de Carcassona i Rasès (934-957).
Nou!!: 1011 і Arnau I de Comenge · Veure més »
Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1011 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »
Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1011 і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »
Arquebisbat de Torí
Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1011 і Arquebisbat de Torí · Veure més »
Arsenda de Carcassona
Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).
Nou!!: 1011 і Arsenda de Carcassona · Veure més »
Artanudj
Artanudj fou la capital d'una branca bagràtida de la Klardjètia.
Nou!!: 1011 і Artanudj · Veure més »
Artau IV de Pallars Sobirà
Artau IV de Pallars Sobirà (? - 1182) fou comte de Pallars Sobirà (1167-1182), el sisè des de la creació del comtat l'any 1011.
Nou!!: 1011 і Artau IV de Pallars Sobirà · Veure més »
Şəmkir
Şəmkir (també, Anino, Annenfel'd, Annino, Shamkir i Shamkhor) és una ciutat i la capital del Raion de Şəmkir a l'Azerbaidjan.
Nou!!: 1011 і Şəmkir · Veure més »
Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk
Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk (Balkh, ? - ?, 1149/1150) fou un visir seljúcida i abbàssida i fill del famós visir seljúcida Nidham-al-Mulk (mort en 1092).
Nou!!: 1011 і Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk · Veure més »
Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí
Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí Xams-al-Kufat (mort el 31 de desembre de 1032) fou visir gaznèvida sota el sultà Mahmud de Gazni (998-1030).
Nou!!: 1011 і Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí · Veure més »
Banu Dhi-n-Nun
Els Banu Dhi-n-Nun o dhu-n-núnides foren una important dinastia de l'Àndalus d'origen amazic hawwara.
Nou!!: 1011 і Banu Dhi-n-Nun · Veure més »
Baronia de Castellvell
Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.
Nou!!: 1011 і Baronia de Castellvell · Veure més »
Basili Mesardonita
Basili Argir Mesardonita va ser catepà d'Itàlia, açò és, el representant de l'Imperi Romà d'Orient en el tema d'Itàlia, de 1010 a 1016 (o 1017).
Nou!!: 1011 і Basili Mesardonita · Veure més »
Bedfordshire
Bedfordshire (pronúncia /ˈbɛdfədʃə/) és un comtat situat cap al centre d'Anglaterra.
Nou!!: 1011 і Bedfordshire · Veure més »
Bernat I de Foix
Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).
Nou!!: 1011 і Bernat I de Foix · Veure més »
Bisbat d'Ivrea
El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1011 і Bisbat d'Ivrea · Veure més »
Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1011 і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »
Bisbat de Locri-Gerace
El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 122.000 batejats d'un total 133.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Oliva.
Nou!!: 1011 і Bisbat de Locri-Gerace · Veure més »
Bisbat de Pistoia
El bisbat de Pistoia (italià: diocesi di Pistoia; llatí: Dioecesis Pistoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1011 і Bisbat de Pistoia · Veure més »
Bisbat de Sasau
La seu titular de Sasau (llatí: Sasabensis) és una diòcesi suprimida i actual seu titular de l'Església Catòlica.
Nou!!: 1011 і Bisbat de Sasau · Veure més »
Bisbat de Valença
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1011 і Bisbat de Valença · Veure més »
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Nou!!: 1011 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: 1011 і Borrell II · Veure més »
Caldes de Boí
Caldes de Boí és un santuari amb un balneari i una caseria annexa de la comarca de l'Alta Ribagorça, construïda al voltant del balneari, al municipi de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Barruera.
Nou!!: 1011 і Caldes de Boí · Veure més »
Canterbury
Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, situada a la riba del riu Stour.
Nou!!: 1011 і Canterbury · Veure més »
Castell d'Arcas
El castell d'Arcas és un castell de planura datat dels segles i. Situat a 50 km al sud de Carcassona, i a 24 km al nord-est de Quillan, l'indret d'Arcas és harmonia i pau banyat pel seu llac rivetejat de boscos.
Nou!!: 1011 і Castell d'Arcas · Veure més »
Castell del Baró de les Quatre Torres
El castell del Baró de les Quatre Torres és un castell d'origen medieval que va ser transformat en un gran casal residencial a la fi del i del.
Nou!!: 1011 і Castell del Baró de les Quatre Torres · Veure més »
Comtat de Condom
El comtat de Condom fou un efímer comtat feudal de Gascunya centrat a la ciutat de Condom, i abraçant el Condomès.
Nou!!: 1011 і Comtat de Condom · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: 1011 і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Nou!!: 1011 і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Nou!!: 1011 і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: 1011 і Comtat de Rasès · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: 1011 і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Valença
El comtat de Valença (Valence), a vegades del Valentinois, fou una jurisdicció feudal de Provença amb centre a la ciutat de Valença.
Nou!!: 1011 і Comtat de Valença · Veure més »
Constança d'Arle
Constança d'Arle (986 - Melun 1032), o de Provença, infanta de Provença i reina consort de França (1003-1031).
Nou!!: 1011 і Constança d'Arle · Veure més »
Deodat (bisbe de Barcelona)
Deodat o Deusdedit fou bisbe de Barcelona des de 1010 fins al 1029.
Nou!!: 1011 і Deodat (bisbe de Barcelona) · Veure més »
Diòcesi d'Osma-Sòria
La diòcesi d'Osma-Sòria és una seu episcopal dependent de l'arxidiòcesi de Burgos, a Castella i Lleó, Espanya.
Nou!!: 1011 і Diòcesi d'Osma-Sòria · Veure més »
Dinastia Mamúnida
La dinastia mamúnida fou un llinatge local del Gurgandj que van governar en aquesta regió vers el o IX i a més a més a Khwarizm del 995 al 1017.
Nou!!: 1011 і Dinastia Mamúnida · Veure més »
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Nou!!: 1011 і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Nou!!: 1011 і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »
Els Angles
Els Angles (estàndard, oficialment en francès Les Angles) pertany a la comarca nord-catalana del Capcir.
Nou!!: 1011 і Els Angles · Veure més »
Emperador Sanjō
L'emperador Sanjō (三条 天皇, Sanjō Tennō 5 de febrer del 976 - 5 de juny del 1017) va ser el 67è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
Nou!!: 1011 і Emperador Sanjō · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: 1011 і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Farighúnida
La dinastia Farighúnida (persa Al-e Farigun) fou una dinastia que va governar Guzgan o Guzganan (a l'est de Khurasan) que va existir al fins a la conquesta del territori pels gaznèvides al començament del.
Nou!!: 1011 і Farighúnida · Veure més »
Fitna de l'Àndalus
La fitna de l'Àndalus va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova.
Nou!!: 1011 і Fitna de l'Àndalus · Veure més »
Fujiwara no Kintō
Poemes de l'antologia ''Wakan Rōeshiū'', per Fujiwara no Kintō Fujiwara no Kintō (藤原 公任; 966 - 4 de febrer de 1041), també conegut com a Shijō Danaigon, fou un poeta japonés admirat pels seus coetanis i cortesà del període Heian.Donald Keene: "...
Nou!!: 1011 і Fujiwara no Kintō · Veure més »
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Nou!!: 1011 і Gagik I d'Ani · Veure més »
Gangaikondapuram
Gangaikondapuram és una vila de Tamil Nadu al districte de Trichinopoly a. Avui és una població poc important (el 1901 tenia 2702 habitants) però de gran importància històrica.
Nou!!: 1011 і Gangaikondapuram · Veure més »
Garraf (Sitges)
Garraf és un poble del municipi de Sitges, que és a l'est del terme a la zona litoral del Massís del Garraf, i envoltat pel Parc Natural del Garraf.
Nou!!: 1011 і Garraf (Sitges) · Veure més »
Goltregoda de Cerdanya
Goltregoda de Cerdanya (920 - 963) va ser comtessa de Pallars.
Nou!!: 1011 і Goltregoda de Cerdanya · Veure més »
Gotruda de Cerdanya
Gotruda de Cerdanya (m.c.960) va ser comtessa consort del Pallars.
Nou!!: 1011 і Gotruda de Cerdanya · Veure més »
Guillem de Ribagorça
Guillem de Ribagorça (? - ca. 1017) fou comte de Ribagorça (1011-1017).
Nou!!: 1011 і Guillem de Ribagorça · Veure més »
Guillem I de Castellvell
Guillem I de Castellvell.
Nou!!: 1011 і Guillem I de Castellvell · Veure més »
Gurguèn de Klarjètia
Gurguèn de Klarjètia (mort l'any 1012) fou un pretendent al tron de Geòrgia i un rei autoproclamat de Taoklardjètia.
Nou!!: 1011 і Gurguèn de Klarjètia · Veure més »
Hassan ibn Mufàrrij
Hassan ibn al-Mufàrrij fou el segon emir jarràhida de Palestina.
Nou!!: 1011 і Hassan ibn Mufàrrij · Veure més »
Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz
Abu-Alí (al-)Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz fou un governador i militar buwàyhida.
Nou!!: 1011 і Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz · Veure més »
Hertfordshire
Hertfordshire (pronunciat /ˈhɑːrtfərdʃɪər) i abreujat Herts, és un comtat situat a l'interior d'Anglaterra, al Regne Unit.
Nou!!: 1011 і Hertfordshire · Veure més »
Ichijō
L'emperador Ichijō (一条 天皇, Ichijō Tennō, 980-1011) va ser el 66è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
Nou!!: 1011 і Ichijō · Veure més »
Kerait
Els keraït o kerait fou un dels principals pobles turcomongols que no se sap prou bé quines terres ocupaven; en general se'ls assigna al sud del riu Selenga, a l'alt Orkhon, el Tula i el Ongkin, però alternativament se suposa que els naiman podrien arribar fins a la regió de Karakorum, i a l'est estarien els karait.
Nou!!: 1011 і Kerait · Veure més »
La Nou de Gaià
La Nou de Gaià és un municipi català de la comarca del Tarragonès que forma part de l'àrea anomenada Baix Gaià.
Nou!!: 1011 і La Nou de Gaià · Veure més »
La Pinya
La Pinya és un poble garrotxí i antic municipi que des del 1968 forma part de la Vall d'en Bas.
Nou!!: 1011 і La Pinya · Veure més »
Letgarda de Tolosa
Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.
Nou!!: 1011 і Letgarda de Tolosa · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1011 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'emirs de Balansiya
A continuació, es presenta una llista de reis musulmans de la taifa de Balansiya, des de la caiguda del califat de Còrdova fins a la conquesta de Jaume I: Taifes a l'any 1031.
Nou!!: 1011 і Llista d'emirs de Balansiya · Veure més »
Llista d'emperadors del Japó
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.
Nou!!: 1011 і Llista d'emperadors del Japó · Veure més »
Llop I de Pallars
Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).
Nou!!: 1011 і Llop I de Pallars · Veure més »
Lobdengau
El Lobdengau fou un territori històric alemany d'administració comtal en el que avui dia és el sud de Hessen i el nord de Baden-Württemberg.
Nou!!: 1011 і Lobdengau · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: 1011 і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Mawdud ibn Masud
Abu-l-Fat·h Mawdud ibn Massud, també conegut pels làqabs Xihab-ad-Din wa-d-Dawla i Qutb-al-Mil·la, (vers 1011-1048) fou sultà gaznèvida del 1041 a l'hivern del 1048 al 1049.
Nou!!: 1011 і Mawdud ibn Masud · Veure més »
Múnia de Castella
Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.
Nou!!: 1011 і Múnia de Castella · Veure més »
Monestir de Lluc el Venerable
Façana del monestir de Lluc el Venerable El monestir de Lluc el Venerable (grec: Μονή ΟσίουΛουκά, Moní Ossiu Lukà) és un dels més bells monestirs romans d'Orient de Grècia, situat al municipi de Dístomo, a la prefectura de Beòcia.
Nou!!: 1011 і Monestir de Lluc el Venerable · Veure més »
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Nou!!: 1011 і Monestir de Montserrat · Veure més »
Mubàrak i Mudhàffar
Mubàrak as-Saqlabí o Mubàrak al-Amirí (o) i Mudhàffar as-Saqlabí o Mudhàffar al-Amirí (o) van ser, de forma conjunta, els primers reis de la taifa de Balànsiya (1011-1020).
Nou!!: 1011 і Mubàrak i Mudhàffar · Veure més »
Mufàrrij ibn Dàghfal
Al-Mufàrrij ibn Dàghfal (mort en 1013) fou emir dels jarràhides de Palestina.
Nou!!: 1011 і Mufàrrij ibn Dàghfal · Veure més »
Muhàmmad ibn Hixam
Muhàmmad ibn Hixam, conegut com a Wàdih (?-1011), fou un cap andalusí d'origen eslau.
Nou!!: 1011 і Muhàmmad ibn Hixam · Veure més »
Muhàmmad ibn Suri Xansabani
Muhàmmad ibn Suri Xansabani fou el primer emir de Ghur del que es tenen notícies històriques.
Nou!!: 1011 і Muhàmmad ibn Suri Xansabani · Veure més »
Nasr-ad-Dawla Àhmad
Nasr-ad-Dawla Abu-Nasr Àhmad ibn Marwan, més conegut senzillament com a Nasr-ad-Dawla Àhmad, fou emir de la dinastia marwànida de Diyarbakir.
Nou!!: 1011 і Nasr-ad-Dawla Àhmad · Veure més »
Odelló de Real
Odelló de Real, o Odelló de Querramat, o de Capcir (oficialment en francès Odeillo), és un petit poble del terme comunal de Real (o Ral), a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: 1011 і Odelló de Real · Veure més »
Orde de Cava
L'Orde de Cava, estrictament Congregació de Cava de' Tirreni, en llatí Ordo Cavensis, era un orde monàstic que volia tornar al rigor original de la Regla de Sant Benet, formant part, tot i que era autònom, de l'orde benedictí.
Nou!!: 1011 і Orde de Cava · Veure més »
Pasiego
Pasiego (en dialecte pasiego pasiegu) és el nom que rep l'habitant dels territoris de La Pasieguería.
Nou!!: 1011 і Pasiego · Veure més »
Pere I d'Hongria
Pere I d'Hongria (Venècia, 1011-?, 1046), conegut com a Pere Orseolo o Pere el Venecià (en hongarès: I. (Velencei) Péter, en llatí: Pietro Orseolo), va ser rei d'Hongria del 1038 al 1041 i el 1044 fins a la seva mort dos anys més tard.
Nou!!: 1011 і Pere I d'Hongria · Veure més »
Prats de Molló
Prats de Molló és la vila cap de la comuna de Prats de Molló i la Presta i del subcomarca de l'Alt Vallespir, pertanyent a la comarca nord-catalana del Vallespir.
Nou!!: 1011 і Prats de Molló · Veure més »
Prats de Molló i la Presta
Prats de Molló i la Presta (oficialment en francès, Prats-de-Mollo-la-Preste) és una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: 1011 і Prats de Molló i la Presta · Veure més »
Ramon I de Carcassona
Ramon I de Carcassona (ca. 979 - 1007/1011) fou comte de Carcassona (?-1010).
Nou!!: 1011 і Ramon I de Carcassona · Veure més »
Ramon II de Roergue
Ramon II (905 –961) fou comte de Roergue, amb drets indivisos sobre els comtats d'Albi i Nimes i a Septimània, i drets feudals nominals al Carcí.
Nou!!: 1011 і Ramon II de Roergue · Veure més »
Ramon III de Ribagorça
Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).
Nou!!: 1011 і Ramon III de Ribagorça · Veure més »
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Nou!!: 1011 і Rawwàdides · Veure més »
Reizei
Tomba de l'emperador Reizei a Kioto. L'emperador Reizei (冷泉 天皇, Reizei-Tennō, 12 de juny del 950 - 21 de novembre del 1011) va ser el 63è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
Nou!!: 1011 і Reizei · Veure més »
Robert I de Borgonya
Robert I de Borgonya, dit el Vell (1011 – Fleury-sur-Ouche, 1076), fou príncep de França i duc de Borgonya (1032-1076).
Nou!!: 1011 і Robert I de Borgonya · Veure més »
Robert II de França
Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).
Nou!!: 1011 і Robert II de França · Veure més »
Rodolf III
Rodolf, anomenat el Pietós o el Gandul, (nascut cap a 970 - mort el 6 de setembre de 1032) va ser l'últim rei d'Arle o Borgonya (Dues Borgonyes).
Nou!!: 1011 і Rodolf III · Veure més »
San Salvador de Oña
Vista exterior El monestir de San Salvador d'Oña el trobem al poble d'Oña (província de Burgos, Castella i Lleó).
Nou!!: 1011 і San Salvador de Oña · Veure més »
Sant Andreu de Gargallà
Sant Andreu de Gargallà és una església d'origen romànic amb posteriors modificacions situada al mig del nucli de Gargallà, al municipi de Montmajor, al Berguedà.
Nou!!: 1011 і Sant Andreu de Gargallà · Veure més »
Sant Fructuós de Cameles
Sant Fructuós, o Fruitós, de Cameles (Saint-Fructueux de Camélas en francès), és l'església parroquial del poble de Cameles, cap de la comuna rossellonesa d'aquest nom.
Nou!!: 1011 і Sant Fructuós de Cameles · Veure més »
Sant Joan de Solans
Sant Joan de Solans és una antiga església romànica de l'antic poble de Sant Sebastià de Buseu, al terme de Baix Pallars, al Pallars Sobirà.
Nou!!: 1011 і Sant Joan de Solans · Veure més »
Sant Julià de Tartera
Sant Julià de Tartera és una església del municipi de Das (Cerdanya) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: 1011 і Sant Julià de Tartera · Veure més »
Sant Miquel de la Cirera
Sant Miquel de la Cirera és una església del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: 1011 і Sant Miquel de la Cirera · Veure més »
Sant Tomàs de Ventajola
Sant Tomàs de Ventajola és una església del municipi de Puigcerdà (Cerdanya) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: 1011 і Sant Tomàs de Ventajola · Veure més »
Santa Maria del Barri
Santa Maria del Barri és una església romànica que es troba al Barri de Tona a la comarca d'Osona.
Nou!!: 1011 і Santa Maria del Barri · Veure més »
Sergi IV
Sergi IV (Roma, ? - 12 de maig de 1012) va ser Papa de 1009 a 1012.
Nou!!: 1011 і Sergi IV · Veure més »
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Nou!!: 1011 і Silvan · Veure més »
Sorba
Sorba és un poble i una parròquia del municipi de Montmajor (Berguedà), al SW del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora esquerra del riu de l'aigua d'Ora.
Nou!!: 1011 і Sorba · Veure més »
Sumbat de Klarjètia
Sumbat de Klarjéthie (mort l'any 1011) fou un pretenent al tron de Geòrgia i un rei autoproclamat de Taoklardjètia.
Nou!!: 1011 і Sumbat de Klarjètia · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: 1011 і Taiq · Veure més »
Taoklardjètia
Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.
Nou!!: 1011 і Taoklardjètia · Veure més »
Tedberga de Gavaldà
Tedberga de Gavaldà o de Provença (Provença, ? - ?, ca. 1011) va ser una comtessa consort d'Urgell com a primer muller del comte Ermengol I d'Urgell.
Nou!!: 1011 і Tedberga de Gavaldà · Veure més »
Tema de Cefalònia
El Tema de Cefalònia (θέμα Κεφαλληνίας/Κεφαλονίας) va ser un tema (circumscripció administrativa) de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia les Illes Jòniques.
Nou!!: 1011 і Tema de Cefalònia · Veure més »
Teodoric I de Lorena
Thierry I o Teodoric I, nascut cap a 965, mort entre l'11 d'abril de 1026 i el 2 de gener de 1027, va ser comte de Bar i duc d'Alta Lotaríngia o Lorena.
Nou!!: 1011 і Teodoric I de Lorena · Veure més »
Tigrídia d'Oña
Tigrídia d'Oña (Covarrubias?, Burgos, ca. 996 - Oña, abans de 1030) fou una infanta de Castella, filla del comte Sanç I Garcia de Castella.
Nou!!: 1011 і Tigrídia d'Oña · Veure més »
Toda de Ribagorça
Toda de Ribagorça (? - ca. 1019) fou comtessa de Ribagorça (1003-1011) i comtessa consort de Pallars (?-1010).
Nou!!: 1011 і Toda de Ribagorça · Veure més »
Tripitaka Coreana
''Tripitaka Coreana'' (1371) La Tripitaka Coreana (el seu nom complet és Tripitaka de la dinastia governant de Goryeo (transcrit del coreà a Goryeo daejanggyeong)) és una biblioteca coreana situada al temple d'Haeinsa, a Corea del Sud.
Nou!!: 1011 і Tripitaka Coreana · Veure més »
Unifred Amat
Unifred Amat (? - 1011).
Nou!!: 1011 і Unifred Amat · Veure més »
Vescomtat de Cambrai
Cambrai fou un vescomtat o castellania al nord del regne de França.
Nou!!: 1011 і Vescomtat de Cambrai · Veure més »
Viladecans
Ermita de la Mare de Déu de Sales (anterior al s.X) Espai Natural del Remolar-Filipines Sant Ramon Gegants de Viladecans Atrium Viladecans amb el monument als quatre vents Mamut de Viladecans amb la colla Viladecans és una ciutat del sud de la comarca del Baix Llobregat.
Nou!!: 1011 і Viladecans · Veure més »
Willigis
Willigis (? - 23 de febrer de 1011) fou Arquebisbe de Magúncia a finals del i principis del i un dels principals propulsor de la construcció de la Catedral de Magúncia.
Nou!!: 1011 і Willigis · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: 1011 і Xaddàdides · Veure més »
29 d'abril
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1011 і 29 d'abril · Veure més »
