Comunicació

482 les relacions: Abbas I el Gran, Abd al-Karim Qasim, Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí, Abd-Al·lah ibn Hamdan, Abu Ala al-Afri, Abu Awn, Abu Bakr al-Baghdadi, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí, Abu-Firàs al-Hamdaní, Abu-Hàmid al-Gharnatí, Abu-l-Barakat, Abu-l-Hussayn al-Baridí, Abu-l-Hussayn Bàjkam, Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, Abu-Múslim, Abu-Tàghlib, Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní, Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí, Adí ibn Mussàfir, Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, Afxar, Ahmad Paixà, Ahmed Izzet Furgaç, Aixot III el Cec, Aixot III Olormadz, Aixurreixixi I, Al-Azdí, Al-Aziz (fatimita), Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din, Al-Àdil I, Al-Àixtar, Al-Bassassirí, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Hàkim (fatimita), Al-Jawad al-Isfahaní, Al-Mansur (abbàssida), Al-Mayadin, Al-Múqtadir, Al-Mútadid, Al-Mútamid, Al-Mútazz (abbàssida), Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah, Al-Muïzz Àybak, Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí, Al-Muqtafí (abbàssida), Al-Mustakfí (abbàssida), ..., Al-Mustànsir (abbàssida del Caire), Al-Mustànsir (fatimita), Al-Muttaqí (abbàssida), Al-Qàïm (abbàssida), Al-Qàdir, Alí ibn al-Athir, Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, Alícia d'Antioquia, Alep, Alta Mesopotàmia, Altın Köprü, An-Nàssir (abbàssida), An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, Anaza, Antiga Església Oriental, Antioquia de l'Orontes, Anushtegin al-Duzbari, Aq-Súnqur al-Bursuqí, Aq-Súnqur al-Hàjib, Ar-Radi, Ar-Raqqà, Ar-Ràixid (abbàssida), Arbela, Ardaixir I, Arpachiyah, Arthur Coningham, As-Saffah, As-Sàlih Ayyub, As-Sàlih Ismaïl (zengita), Assadabad (Iran), Assemblea Cultural Caldea, Astrolabi d'al-Sahlî, Atabeg, Atabegs de Mossul, Athir-ad-Din al-Abharí, Atiyya ibn Sàlih, Austen Henry Layard, Şanlıurfa, Azaz, Azraquisme, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, Àrab mesopotàmic, Àrabs, Badh, Badjalan, Badjarma, Badr al-Kharshani, Badr-ad-Din Lulu, Bahà-ad-Dawla (búyida), Bahà-ad-Din ibn Xaddad, Bahdinan, Baidju, Bakr Sidqi, Balawat, Balduí I de Jerusalem, Balduí II de Jerusalem, Balduí III de Jerusalem, Banu Ammar, Banu Jahir, Banu Kalb, Banu Múnqidh, Banu Sulaym, Banu Xammar, Barkaid, Barkyaruq, Bashiqa, Batalla d'Azaz, Batalla d'Haran, Batalla de Ctesifont (1915), Batalla de Gaugamela, Batalla de Harim, Batalla de Hattin, Batalla de Mossul (2016-2017), Batalla de Ramadi (2015-2016), Batalla de Xaizar, Bawazidj, Bayram Khoja, Bàssora, Búrides, Begtegínida, Biblioteca de Mossul, Biyikli Mehmet Paixà, Bogeria i deposició de Miran Xah, Bohemond II d'Antioquia, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Campanya de Bagdad (1401), Campanya de Kirkuk i Mossul, Campanya de Pèrsia, Campanya del Caucas, Campanya del Diyar Bakr, Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393), Campanya del Sinaí i Palestina, Castell de Bash Tapia, Ceràmica assíria, Chagar Baçar, Cilícia francesa, Cizre, Club de Germanor Turcman, Colònies europees a l'Àsia, Comtat d'Edessa, Comtat de Gorgan, Conquesta musulmana de Pèrsia, Conquesta saudita de la Meca, Consell de Partits Turcmans, Cronologia de la Batalla a l'est de Mossul, Cultures neolítiques i calcolítiques de Mesopotàmia, Danixmendites, Destrucció de patrimoni per Estat Islàmic, Dhàhir-ad-Din Tughtikín, Dhu l-Nun, Dinastia aiúbida, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Diyar Múdar, Diyar Rabia, Diyarbakır, Djalili, Dubays ibn Alí, Dur Xarrukin, Edessa (Mesopotàmia), Emirat de Manazkert, Epopeia de Guilgameix, Església Assíria Oriental, Estat Islàmic, Exònim, Eyalat de Bagdad, Eyalat de Mossul, Filadèlfia, Folc V d'Anjou, Forces Armades Iraquianes, Forces Iraquianes d'Operacions Especials, François Georges-Picot, Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial), Front Turcman Iraquià, Frontera entre Síria i l'Iraq, Gaugamela, Gazi Ekrem Hüsrev Paixà, George Smith (assiriòleg), Ghazi d'Iraq, Gihadisme, Governació de Nínive, Gran Mesquita d'Al-Nuri (Mosul), Gregori Bar Hebreu, Grups armats de la Guerra Civil siriana, Guerra civil iraquiana (2014-2017), Guerra Civil siriana, Guerra d'Independència Turca, Guerra de l'Iraq, Guyuk, Hama, Hamawand, Hamdanita, Hamdànides, Hamdànides (desambiguació), Hatra, Hibat-Al·lah ibn Makula, Història de l'Iraq, Història de les biblioteques, Història de Mesopotàmia, Història de Mongòlia, Història dels kurds, Hit, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Hussam-ad-Dawla al-Muqàl·lad, Hussayn ibn Hamdan, Iazidis, Iazidisme, Ibadisme, Ibn al-Arabí, Ibn at-Tiqtaqà, Ibn Battuta, Ibn Jubayr, Ibn Kil·lis, Ibn Muqla, Ibn Xaddad (desambiguació), Ibrahim al-Mawsili, Ibrahim ibn al-Àixtar, Ida Pfeiffer, Ildegiz, Ilghazi II, Imad-ad-Dawla, Imad-ad-Din al-Isfahaní, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Sassànida, Insurgència iraquiana després de 2011, Intervenció militar contra l'Estat Islàmic, Iraq, Iraq (província del Califat), Isabel Pisano, Ishaq ibn Ibrahim al-Mawsilí, Ismaïl ibn Lulu, Ismaïlisme, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Izz-ad-Din Massud I, Izz-ad-Din Massud II, Jabal Sinjar, Jahan-Xah, Jahangir ben Ali, Jalal-ad-Dawla, Jardins penjants de Babilònia, Joscelí I, Kalat Djabar, Kara Arslan, Kara Mehmed, Kaykaus I, Kerbogha, Khafadja, Kharpurt, Khazir, Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, Kilij Arslan I, Kilij Arslan II, Kingdoms, Kirkuk, Kurdistan Iraquià, Kurds, Kutlugh Shah Noyan, Kutlughkhànida, L'exorcista, Lalish, Lent de Nimrud, Llibre de Nahum, Lliga de la Federació Central de futbol, Llista de missions diplomàtiques dels Estats Units, Louis Raphaël I Sako, Luftwaffe, M'lefaat, M24 SWS, Maarat an-Numan, Maarrat Masrin, Mahabad, Mahmud ibn Nasr, Mahmud Nedim Paixà, Mahmut I, Majd al-Din Isa al-Zahir, Malatya, Malik al-Aziz, Malthai, Manbij, Mandat britànic de Mesopotàmia, Mandat francès per Síria i el Líban, Mandeisme, Maragha, Maraix, Marco Polo, Mardin, Mardj Dabik, Marj as-Suffar, Marwan II, Maskana, Massacre de Sinjar, Massud ibn Muhàmmad, Mawdud, Màlik-Xah I, Màlik-Xah ibn Kilij Arslan, Màscara de Sargon, Múslim ibn Qurayx, Mússab ibn az-Zubayr, Medieval II: Total War, Mehmed Said Halet Efendi, Mespila, Miquel el Sirià, Miran Xah, Mirdàsides, Misr Khodja, Molí flotant, Monestir de Mar Mattai, Monestir de Sant Elies (Iraq), Mosul (Dan Gabriel), Muín-ad-Din Únur, Muïzz al-Dawla, Muïzz-ad-Din Sanjar-Xah, Muhal·làbides, Muhammad Ali al-Abid, Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín, Muhàmmad ibn al-Àixath, Muhàmmad ibn Alí al-Xalmaghaní, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad ibn Yaqut, Muhàmmad II ibn Mahmud, Munis al-Mudhàffar, Musafírides, Museu del Louvre, Mussolina, Mustafa Kemal Atatürk, Naarda, Nahum, Najm-ad-Din Ayyub, Nasiriyah, Nasr ibn Sàlih, Nàdir-Xah Afxar, Nàssir-ad-Dawla (hamdànida), Nàssir-ad-Din Mahmud, Nínive, Nimrud, Nisba (onomàstica), Nisibis, Numairites, Numàyrides, Nur-ad-Din Arslan-Xah I, Nur-ad-Din Arslan-Xah II, Nur-ad-Din Mahmud, Nur-ad-Din Muhàmmad, Obelisc negre, Oleoducte Kirkuk-Ceyhan, Ortúkides, Ortuk, Partició de l'Imperi Otomà, Partit Comunista Khaldu-Ashur, Partit de la Llibertat del Kurdistan, Partit de la Solució Democràtica, Partit Democràtic del Kurdistan, Patriarcat de Babilònia dels Caldeus, Peixmerga, Ponç de Trípoli, Prehistòria de Mesopotàmia, Primera Croada, Principat d'Amadiyya, Qara Qoyunlu, Qasem Soleimani, Qatarí ibn al-Fujaa, Qattara, Qàysar ibn Abi-l-Qàssim, Qüestió de Mossul, Qermez Dere, Qutayba ibn Múslim, Qutb-ad-Din Mawdud, Raban, Ras al-Ayn, Rebel·lió Àrab, Referèndum sobre la independència del Kurdistan iraquià de 2017, Regne de Jerusalem, Regne de l'Iraq, Regne del Kurdistan, Reinald de Châtillon, Remington 700, República de l'Iraq (1958-1968), República de l'Iraq (1958-1978), Resolució 2341 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Resolució 2367 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Resolució 2368 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Revolució Abbàssida, Ridwan, Robert II de Flandes, Rukn al-Dawla Daud, Ruta reial persa, Sad-ad-Dawla (hamdànida), Saladí, Salmas, Samarra, Samsam-ad-Dawla, Sarlis, Sassun, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sayf-ad-Din Ghazi I, Sayf-ad-Din Ghazi II, Sàbiq ibn Mahmud, Selim I, Senjawi, Setge d'Antioquia (1097-1098), Setge d'Ascaló, Setge d'Edessa, Setge de Damasc (1148), Setge de Tiberíades, Setge de Trípoli, Setge de Van, Shifa Gardi, Silvan, Sinjarita, Sivas, Societat de Nacions, Soldanat de Rum, Soran, Sufrites, Sulayman ibn Kutalmix, Suruç, Tabriz, Taghlibites, Tahmasp II, Tanbur, Tawuk, Tútuix I, Türkmeneli, Teatre d'operacions de Mesopotàmia, Tel, Tel Keppe, Tell Halaf, Tell Hassuna, Teodor d'Antioquia (filòsof), Tepe Gaura, Terratrèmol d'Alep de 1138, Tigris, Tilbeşar, Timurtaix, Tiryaki Hacı Mehmed Paixà, Toghril Beg I, Tokat, Toragana, Tractat de Sèvres, Turcmans de l'Iraq, Uqayl, Uqàylides, Urmia, Utx Kara Bahadur, Uways ibn Hasan, Uzun Hasan, Vilayat de Mossul, Watthab ibn Sàbiq an-Numayrí, Xabib ibn Yazid, Xah-i Arman, Xahrizur, Xaibànides, Xàjar-ad-Durr, Xàraf-ad-Din at-Tussí, Xeic Mansur, Xeringa, Xirkuh, Xulistan, Yaqut al-Hamawí, Yússuf ibn Raixid as-Sulamí, Zab, Zaha Hadid, Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin, Zengita, Ziryab, 101a Divisió Aerotransportada, 1262, 2016, 2017, 25 de febrer, 4a Divisió d'Infanteria (Estats Units). Ampliar l'índex (432 més) » « Shrink índex

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Mossul і Abbas I el Gran · Veure més »

Abd al-Karim Qasim

Abd al-Karim Qasim (també transcrit Abd al-Karim Kasim, Abdul Karim Qassem, Abdul Karim Kassem) fou un militar i president/dictador de l'Iraq.

Nou!!: Mossul і Abd al-Karim Qasim · Veure més »

Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.

Nou!!: Mossul і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí

Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí fou un governador o ostikan d'Armènia, de la tribu dels Banu Sulaym, del grup qaisita.

Nou!!: Mossul і Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Hamdan

Abu-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan fou el primer governador hamdànida de Mossul.

Nou!!: Mossul і Abd-Al·lah ibn Hamdan · Veure més »

Abu Ala al-Afri

Abd al-Rahman Mustafa al-Qaduli, conegut també com a Abu Ala al-Afri o Hajji Imam (1957/1959 – 25 de març de 2016), fou un dels caps de l'Estat islàmic de l'Iraq i el Llevant.

Nou!!: Mossul і Abu Ala al-Afri · Veure més »

Abu Awn

Abu-Awn Abd-al-Màlik ibn Yazid al-Khurassaní (mort en 784) fou un general àrab de l'època abbàssida, nadiu de la ciutat de Gorgan.

Nou!!: Mossul і Abu Awn · Veure més »

Abu Bakr al-Baghdadi

va ser l'autoproclamat califa del grup armat Estat Islàmic.

Nou!!: Mossul і Abu Bakr al-Baghdadi · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah al-Baridí

Abu-Abd-Al·lah al-Hassan al-Baridí o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí fou el gran dels tres fills d'al-Baridi.

Nou!!: Mossul і Abu-Abd-Al·lah al-Baridí · Veure més »

Abu-Firàs al-Hamdaní

Al-Hàrith ibn Abi-l-Alà Saïd ibn Hamdan at-Taghlibí (932 - 968), conegut com a Abu-Firàs al-Hamdaní fou un poeta àrab, governador hamdànida de Manbidj (948-962) i d'Homs (967-968).

Nou!!: Mossul і Abu-Firàs al-Hamdaní · Veure més »

Abu-Hàmid al-Gharnatí

Abu-Hàmid Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (o Abd-ar-Rahim) ibn Sulayman al-Maziní al-Qaysí al-Gharnatí, més conegut senzillament com a Abu-Hàmid al-Gharnatí (Granada, 1080 - Damasc, 1170) fou un viatger andalusí i compilador de meravelles del món antic (ajàïb).

Nou!!: Mossul і Abu-Hàmid al-Gharnatí · Veure més »

Abu-l-Barakat

Abu-l-Barakat Hibat-Al·lah ibn Malkà al-Baghdadí al-Baladí, més conegut simplement com a Abu-l-Barakat, com a Àwhad az-Zaman (‘l'Únic del seu Temps') o com a al-Baladí (Balad, prop de Mossul, 1077 - Bagdad vers el 1164) fou un filòsof i metge d'origen jueu convertit a l'islam.

Nou!!: Mossul і Abu-l-Barakat · Veure més »

Abu-l-Hussayn al-Baridí

Abu-l-Hussayn al-Baridí fou un dels tres fills d'al-Baridí, el petit dels germans Banu l-Baridí.

Nou!!: Mossul і Abu-l-Hussayn al-Baridí · Veure més »

Abu-l-Hussayn Bàjkam

Abu-l-Hussayn Bàjkam o Bačkam, més conegut com Bàjkam at-Turkí (‘Bàjkam el Turc’; Bàjkam deriva d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de iak) fou un amir turc del Califat Abbàssida.

Nou!!: Mossul і Abu-l-Hussayn Bàjkam · Veure més »

Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí

Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, conegut com al-wazir al-Maghribi (‘el visir al-Maghribí’) i com a al-Kàmil Dhu-l-wizaratayn, (Alep 981 - Mayyafarikin 1017) fou un visir abbàssida de la família dels Banu l-Maghribí.

Nou!!: Mossul і Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí · Veure més »

Abu-Múslim

Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.

Nou!!: Mossul і Abu-Múslim · Veure més »

Abu-Tàghlib

Abu-Tàghlib Fadl-Al·lah al-Ghadànfar ibn al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan, més conegut senzillament com Abu-Tàghlib (?- 979) fou emir hamdànida a Mossul.

Nou!!: Mossul і Abu-Tàghlib · Veure més »

Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí

Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, de sobrenom Bàtal al-islam (‘Heroi de l'islam’) i Faris ahl aix-Xam (‘Cavaller dels sirians’) fou un general omeia i governador de Bàssora (707-715), de Wasit (715-717), de Khorasan i Sistan (717-719) i d'Armènia (729-730).

Nou!!: Mossul і Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí · Veure més »

Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní

Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní (en àrab aḍ-Ḍaḥḥāk b. Qays ax-Xaybānī) fou un cap kharigita enfrontat a Marwan II.

Nou!!: Mossul і Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní · Veure més »

Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí

Abu-Unays (o Abu-Abd-ar-Rahman) ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí, més conegut simplement com a Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí, fou cap de la família de Qays, general i governador àrab.

Nou!!: Mossul і Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí · Veure més »

Adí ibn Mussàfir

El xeic Adí ibn Mussàfir (en àrab ʿAdī b. Musāfir), conegut en kurd com a Xeic Adí (Şêx Adî), fou un religiós musulmà pretesament d'origen omeia, nascut prop de Baalbek vers l'any 1075 i mort vers el 1162 a les muntanyes del Kurdistan.

Nou!!: Mossul і Adí ibn Mussàfir · Veure més »

Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din

Al-Màlik adh-Dhàhir Ghiyath-ad-Din Ghazi ibn Salah-ad-Din ——, més conegut com adh-Dhàhir Ghazi (abril de 1173 - 4 d'octubre de 1216) fou sobirà aiúbida d'Alep, tercer fill de Saladí.

Nou!!: Mossul і Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din · Veure més »

Afxar

Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar des de la Transoxiana junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al.

Nou!!: Mossul і Afxar · Veure més »

Ahmad Paixà

Ahmad Paixà (mort el 1747) fou governador otomà de Bagdad.

Nou!!: Mossul і Ahmad Paixà · Veure més »

Ahmed Izzet Furgaç

Ahmed Izzet Furgaç - abans de 1934 Izzet Paixà - (Bitola, Imperi Otomà, 1864- Istanbul, Turquia, 1937) fou un militar otomà, d'una família de notables albanesa o turca instal·lada a Macedònia.

Nou!!: Mossul і Ahmed Izzet Furgaç · Veure més »

Aixot III el Cec

Aixot Bagratuní III el Cec (en armeni) o simplement Aixot el Cec (mort l'any 761, a  vegades apareix com a Aixot II i a vegades com Aixot III) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou príncep d'Armènia de 732 a 748.

Nou!!: Mossul і Aixot III el Cec · Veure més »

Aixot III Olormadz

Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.

Nou!!: Mossul і Aixot III Olormadz · Veure més »

Aixurreixixi I

Assíria durant el govern d'Ashurreshishi Aixurreixixi I o Aššur-reš-iši I va ser rei d'Assíria segurament entre el 1132 aC i el 1116 aC.

Nou!!: Mossul і Aixurreixixi I · Veure més »

Al-Azdí

Abu-Zakariyyà Yazid ibn Muhàmmad ibn Iyàs ibn al-Qàssim al-Azdí, més conegut senzillament com al-Azdí (mort 945/946) fou un historiador àrab nadiu de Mossul, continuador d'Ibrahim ibn Muhàmmad ibn Yazid al-Mawsilí que havia escrit biografies de savis religiosos.

Nou!!: Mossul і Al-Azdí · Veure més »

Al-Aziz (fatimita)

Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).

Nou!!: Mossul і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »

Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din

Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Fath Uthman Imad-ad-Din ibn Salah-ad-Din —— (ca. 1171 - 29 de novembre de 1198) fou sultà aiúbida d'Egipte (1193-1198).

Nou!!: Mossul і Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din · Veure més »

Al-Àdil I

Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Abu-Bakr Àhmad ibn Ayyub, més conegut simplement com al-Màlik al-Àdil I o al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.

Nou!!: Mossul і Al-Àdil I · Veure més »

Al-Àixtar

Màlik ibn al-Hàrith an-Nakhaí, més conegut pel sobrenom al-Àixtar (literalment ‘el que té les parpelles que li pengen', per una ferida rebuda a la batalla del Yarmuk, el 636), fou un agitador polític del temps del califat d'Uthman.

Nou!!: Mossul і Al-Àixtar · Veure més »

Al-Bassassirí

Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Mossul і Al-Bassassirí · Veure més »

Al-Hajjaj ibn Yússuf

Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.

Nou!!: Mossul і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »

Al-Hàkim (fatimita)

Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).

Nou!!: Mossul і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »

Al-Jawad al-Isfahaní

Abu-Jàfar Muhàmmad Jamal-ad-Din ibn Alí al-Jawad al-Isfahaní, més conegut senzillament com al-Jawad al-Isfahaní, fou un visir dels zengites (mort el 1164).

Nou!!: Mossul і Al-Jawad al-Isfahaní · Veure més »

Al-Mansur (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).

Nou!!: Mossul і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »

Al-Mayadin

Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.

Nou!!: Mossul і Al-Mayadin · Veure més »

Al-Múqtadir

Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múqtadir (Bagdad, 13 de novembre de 895 - 31 d'octubre de 931), fou califa abbàssida de Bagdad (908 - 931).

Nou!!: Mossul і Al-Múqtadir · Veure més »

Al-Mútadid

Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútadid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mútadid (857-902) fou califa abbàssida de Bagdad (893-902).

Nou!!: Mossul і Al-Mútadid · Veure més »

Al-Mútamid

Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútamid ala-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mútamid, (844-893) fou califa abbàssida de Bagdad (870-892).

Nou!!: Mossul і Al-Mútamid · Veure més »

Al-Mútazz (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab al-Mútazz (847-869), fou un califa abbàssida de Bagdad (866-869), fill del califa al-Mutawàkkil i de la seva concubina esclava, Kabiha.

Nou!!: Mossul і Al-Mútazz (abbàssida) · Veure més »

Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah

Al-Muàyyad fi-d-Din Abu-Nasr Híbat-Al·lah ibn Abi-Imran Mussa ibn Dàwud aix-Xirazí —en àrab المؤيد في الدين الشيرازي, al-Muʾayyad fī d-Dīn ax-Xīrāzī— (Xiraz, vers 985 - el Caire, 1077) fou un daï ismaïlita, que va actuar com a intermediari entre els fatimites i al-Bassassirí; també destaca com a poeta i pensador ismaïlita.

Nou!!: Mossul і Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah · Veure més »

Al-Muïzz Àybak

Al-Màlik al-Muïzz Izz-ad-Din Àybak ——, més conegut simplement com al-Muïzz Àybak, fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1250-1257).

Nou!!: Mossul і Al-Muïzz Àybak · Veure més »

Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar

Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar ibn Xahanxah ibn Ayyub —— (? - 1191) fou un príncep aiúbida de Hamat (1178-1191) i general de Saladí.

Nou!!: Mossul і Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar · Veure més »

Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra

Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí o, més senzillament, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (Tawwaj, 632 - Merv, vers 702) fou un general àrab del, epònim dels muhal·làbides.

Nou!!: Mossul і Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra · Veure més »

Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí

Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí (en àrab al-Muẖtār b. Abī ʿUbayd aṯ-Ṯaqafī) (622-687) fou un revolucionari proàlida que durant la Segona fitna va dominar Kufa del 685 al 687 nominalment en nom de Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib.

Nou!!: Mossul і Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí · Veure més »

Al-Muqtafí (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Muqtafí li-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Muqtafí (9 d'abril de 1096-1160), fou califa abbàssida de Bagdad (1136-1160).

Nou!!: Mossul і Al-Muqtafí (abbàssida) · Veure més »

Al-Mustakfí (abbàssida)

Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah al-Mustakfí bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mústakfi (905-950), fou califa abbàssida de Bagdad (944-946).

Nou!!: Mossul і Al-Mustakfí (abbàssida) · Veure més »

Al-Mustànsir (abbàssida del Caire)

Abu-l-Qàssim Àhmad al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab com a al-Mustànsir (? - 1262), fou califa abbàssida del Caire (1261-1262), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.

Nou!!: Mossul і Al-Mustànsir (abbàssida del Caire) · Veure més »

Al-Mustànsir (fatimita)

Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).

Nou!!: Mossul і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »

Al-Muttaqí (abbàssida)

Abu-Ishaq Ibrahim al-Muttaqí li-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muttaqí (908-968), fou califa abbàssida de Bagdad (940-944).

Nou!!: Mossul і Al-Muttaqí (abbàssida) · Veure més »

Al-Qàïm (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).

Nou!!: Mossul і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »

Al-Qàdir

Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031).

Nou!!: Mossul і Al-Qàdir · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Mossul і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah

Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, més conegut com a Alí ibn Issa (859-946), fou visir abbàssida.

Nou!!: Mossul і Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah · Veure més »

Alícia d'Antioquia

Alícia d'Antioquia o de Jerusalem (Edessa, v.1110 - Latakia, després de 1136) va ser princesa d'Antioquia per les seves noces amb el príncep Bohemond II d'Antioquia.

Nou!!: Mossul і Alícia d'Antioquia · Veure més »

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Mossul і Alep · Veure més »

Alta Mesopotàmia

L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.

Nou!!: Mossul і Alta Mesopotàmia · Veure més »

Altın Köprü

Altın Köprü («Pont Daurat») fou el nom turc d'una vila d'Iraq a una petita illa del riu Petit Zab, anomenat Altın Su pels turcs, i modernament estesa a les dues ribes del riu.

Nou!!: Mossul і Altın Köprü · Veure més »

An-Nàssir (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).

Nou!!: Mossul і An-Nàssir (abbàssida) · Veure més »

An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz

Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz o an-Nàssir Yússuf (Alep, 1 d'agost de 1230 - Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir aiúbida de Damasc i d'Alep.

Nou!!: Mossul і An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz · Veure més »

Anaza

Anaza és una tribu àrab, antiga però encara existent.

Nou!!: Mossul і Anaza · Veure més »

Antiga Església Oriental

LAntiga Església Oriental o Antiga Església de l'Est és una comunitat religiosa establerta el 1968.

Nou!!: Mossul і Antiga Església Oriental · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Mossul і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Anushtegin al-Duzbari

Anuixtiguín ad-Duzbarí o Anuixtikín ad-Duzbarí fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del.

Nou!!: Mossul і Anushtegin al-Duzbari · Veure més »

Aq-Súnqur al-Bursuqí

Qassim-ad-Dawla Sayf-ad-Din Abu-Saïd Aq-Súnqur al-Bursuqí, més conegut simplement com a Aq-Súnqur al-Bursuqí (? - 1127), fou atabeg de Mossul.

Nou!!: Mossul і Aq-Súnqur al-Bursuqí · Veure més »

Aq-Súnqur al-Hàjib

de nom complet Abu-Saïd aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Qàsssim ad-Dawla al-Hàjib fou atabeg d'Alep.

Nou!!: Mossul і Aq-Súnqur al-Hàjib · Veure més »

Ar-Radi

Abu-l-Abbàs Muhàmmad ar-Radi bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com ar-Radi (desembre del 910-941), fou califa abbàssida de Bagdad (934-940).

Nou!!: Mossul і Ar-Radi · Veure més »

Ar-Raqqà

Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.

Nou!!: Mossul і Ar-Raqqà · Veure més »

Ar-Ràixid (abbàssida)

Abu-Jàfar Mansur ar-Ràixid bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a ar-Ràixid (1109-1138), califa abbàssida de Bagdad (1135-1136).

Nou!!: Mossul і Ar-Ràixid (abbàssida) · Veure més »

Arbela

Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).

Nou!!: Mossul і Arbela · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Mossul і Ardaixir I · Veure més »

Arpachiyah

Mapa de les cultures de Mesopotàmia incloent situació d'Arpachiya Tell Arpachiyah és un lloc arqueologic prop de Mosul a la governació de Nínive a l'Iraq a uns 6 km de l'antiga Nínive.

Nou!!: Mossul і Arpachiyah · Veure més »

Arthur Coningham

Sir Arthur "Mary" Coningham (19 de gener de 1895 – presumiblement 29 o 30 de gener de 1948) va ser un oficial superior de la Royal Air Force que va arribar al grau de Mariscal de l'Aire KCB, KBE, DSO, MC, DFC, AFC, RAF.

Nou!!: Mossul і Arthur Coningham · Veure més »

As-Saffah

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).

Nou!!: Mossul і As-Saffah · Veure més »

As-Sàlih Ayyub

Al-Malik as-Sàlih Najm-ad-Din Ayyub Abu-l-Futtuh ibn al-Kàmil Muhàmmad —— (el Caire, 1206/1207 - novembre de 1249) fou sultà aiúbida d'Egipte (1240 -1249) i Damasc (1239 i 1245-1249).

Nou!!: Mossul і As-Sàlih Ayyub · Veure més »

As-Sàlih Ismaïl (zengita)

Nur-ad-Din al-Màlik as-Sàlih Ismaïl ibn Nur-ad-Din Mahmud, més conegut senzillament com a as-Sàlih Ismaïl (1162-1181) fou emir zengita d'Alep i Damasc.

Nou!!: Mossul і As-Sàlih Ismaïl (zengita) · Veure més »

Assadabad (Iran)

Assadabad és una ciutat de l'Iran, a la regió anomenada el Djibal a 54 km al sud-oest de Hamadan i al vessant occidental dels Alwand Kuh.

Nou!!: Mossul і Assadabad (Iran) · Veure més »

Assemblea Cultural Caldea

L'Assemblea Cultural Caldea (Chaldean Cultural Assembly) és una organització política caldea del Kurdistan Iraquià dirigida per Ghazwan Alyas.

Nou!!: Mossul і Assemblea Cultural Caldea · Veure més »

Astrolabi d'al-Sahlî

Lastrolabi d'as-Sahlí és una peça que forma part de l'art islàmic andalusí i que data de l'època de la Taifa de Toledo, una de les taifes de l'Àndalus que sorgeix de la descomposició del Califat de Còrdova en 1035 i finalitza amb la conquesta cristiana el 1085 i, que en el moment de construcció de l'astrolabi estava governada per Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, de la dinastia dels Banu Dhi-n-Nun, que va ser rei de la taifa toledana entre 1043 i 1075.

Nou!!: Mossul і Astrolabi d'al-Sahlî · Veure més »

Atabeg

Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Nou!!: Mossul і Atabeg · Veure més »

Atabegs de Mossul

Els atabegs de Mossul foren el governants de Mesopotàmia amb seu a Mossul per compte del sultà seljúcida.

Nou!!: Mossul і Atabegs de Mossul · Veure més »

Athir-ad-Din al-Abharí

Athir-ad-Din Mufàddal ibn Úmar al-Abharí o, més senzillament, Athir-ad-Din al-Abharí —en àrab أثير الدين الأبهري, Aṯīr ad-Dīn al-Abharī— (potser a Mossul, vers 1200 - Shabestar, Pèrsia, vers 1264) va ser un filòsof, astrònom/astròleg i matemàtic persa.

Nou!!: Mossul і Athir-ad-Din al-Abharí · Veure més »

Atiyya ibn Sàlih

Àssad-ad-Dawla Atiyya ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Atiyya ibn Sàlih o com Àssad-ad-Dawla Atiyya fou emir mirdàsida d'Alep unes hores el 1060 i del 1062 al 1065 i emir mirdàsida de Rahba del 1060 al 1071.

Nou!!: Mossul і Atiyya ibn Sàlih · Veure més »

Austen Henry Layard

Sir Austen Henry Layard (AFI /ˈɔːstɪn ˈhɛnriː lɛərd/ 5 de març de 1817 - 5 de juliol de 1894) fou un viatger britànic, arqueòleg, dibuixant, col·leccionista, escriptor, polític i diplomàtic, conegut sobretot per les seves excavacions a Nimrud.

Nou!!: Mossul і Austen Henry Layard · Veure més »

Şanlıurfa

Şanlıurfa (‘Urfa la Gloriosa’, en turc), sovint simplement Urfa, nom que es fa servir en el llenguatge diari, és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa.

Nou!!: Mossul і Şanlıurfa · Veure més »

Azaz

Azaz és una ciutat del nord-oest de Síria, situada a 32 km d'Alep.

Nou!!: Mossul і Azaz · Veure més »

Azraquisme

Lazraquisme (de l'àrab الأزارقة, al-azāriqa, del nom del seu fundador, Ibn al-Àzraq) va ser una branca molt radical de l'islam sorgida del kharigisme a Pèrsia l'any 685, fundada per Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí.

Nou!!: Mossul і Azraquisme · Veure més »

Àhmad ibn Issa ibn Xaykh

Àhmad ibn Issa ibn Xaykh ibn as-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armènia a Dvin, de la dinastia anomenada xaybànida.

Nou!!: Mossul і Àhmad ibn Issa ibn Xaykh · Veure més »

Àrab mesopotàmic

L'àrab mesopotàmic, també conegut com a àrab iraquià, és un continu de varietats de l'idioma àrab mútuament intel·ligibles natives de la conca de Mesopotàmia a l'Iraq, així com a Síria, Iran, sud de Turquia, i comunitats de parlants de la diàspora iraquiana.

Nou!!: Mossul і Àrab mesopotàmic · Veure més »

Àrabs

Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.

Nou!!: Mossul і Àrabs · Veure més »

Badh

Abu-Xujà Badh ibn Dustak o, més senzillament, Badh (? - 990) fou un emir del Diyar Bakr, origen de la dinastia marwànida.

Nou!!: Mossul і Badh · Veure més »

Badjalan

Badjalan és una tribu d'Iraq abans molt important, que parlen majoritàriament el gurani, una llengua iraniana però no kurda.

Nou!!: Mossul і Badjalan · Veure més »

Badjarma

Badjarma fou un districte situat a l'est del Tigris, entre el Petit Zab al nord i el Djabal Hamrin al sud, que va existir en temps dels califes.

Nou!!: Mossul і Badjarma · Veure més »

Badr al-Kharshani

Badr al-Kharxaní (primera meitat del s. X) fou un emir àrab, segurament originari de Kharxana, a Capadòcia, anomenat també Badr ibn Ammar al-Assadí.

Nou!!: Mossul і Badr al-Kharshani · Veure més »

Badr-ad-Din Lulu

Al-Màlik ar-Rahim as-Sultan Badr-ad-Din Abu-l-Fadàïl Lulu al-Armaní an-Nurí al-Atabakí, més conegut simplement com a Badr-ad-Din Lulu o Lulu (- 1259), fou regent dels ''atabegs'' zengites de Mossul i després emir de ple dret.

Nou!!: Mossul і Badr-ad-Din Lulu · Veure més »

Bahà-ad-Dawla (búyida)

Bahà-ad-Dawla wa-Diyà-al-Mil·la Abu-Nasr Fíruz ibn Àdud-ad-Dwla, més conegut per la primera part del seu làqab com Bahà-ad-Dawla (972-22 de desembre de 1012) fou emir (sovint anomenat sultà) buwàyhida o búyida de l'Iraq, Fars i Kirman.

Nou!!: Mossul і Bahà-ad-Dawla (búyida) · Veure més »

Bahà-ad-Din ibn Xaddad

Abu-l-Mahassin Bahà-ad-Din Yússuf ibn Rafi ibn Tamim ibn Xaddad al-Assadí al-Mawsilí ——, més conegut com a Ibn Xaddad (Mossul, 1145 - Alep, 1235), fou un biògraf de Saladí.

Nou!!: Mossul і Bahà-ad-Din ibn Xaddad · Veure més »

Bahdinan

Bahdinan fou un territori kurd situat al nord i nord-est de la plana de Mossul, existent entre vers el 1203 fins a la meitat del.

Nou!!: Mossul і Bahdinan · Veure més »

Baidju

Baidju o Baiju fou un general mongol, governador de Pèrsia el.

Nou!!: Mossul і Baidju · Veure més »

Bakr Sidqi

Bakr Sidqi (Kirkuk, 1890 - Mossul, 12 d'agost de 1937) fou un general iraquià d'origen kurd que l'any 1936 va protagonitzar un cop d'estat contra la monarquia pro-britànica del rei Faisal d'Iraq.

Nou!!: Mossul і Bakr Sidqi · Veure més »

Balawat

Balawat és un llogaret d'Iraq a uns 25 km al sud-est de Mossul.

Nou!!: Mossul і Balawat · Veure més »

Balduí I de Jerusalem

Balduí de Boulogne (en francès: Baudouin de Boulogne) (1058? - 2 d'abril de 1118), va ser un dels líders de la Primera Croada i esdevingué el primer comte d'Edessa com a Balduí I d'Edessa (1098-1100), i el segon governant del Regne de Jerusalem com a Balduí I de Jerusalem (1100-18).

Nou!!: Mossul і Balduí I de Jerusalem · Veure més »

Balduí II de Jerusalem

Representació de Balduí II de Jerusalem. Balduí II de Jerusalem (Balduí del Bourg) fou rei de Jerusalem (1118 – 1131) El 1100 el seu cosí Balduí I d'Edessa (Balduí de Boulogne) va ser nomenat rei de Jerusalem (Balduí I de Jerusalem) i va cedir el comtat d'Edessa a Balduí del Bourg (Balduí II d'Edessa).

Nou!!: Mossul і Balduí II de Jerusalem · Veure més »

Balduí III de Jerusalem

Coronació de Balduí III Balduí III (1130 – 10 de febrer de 1162) va ser rei de Jerusalem de 1143 a 1162.

Nou!!: Mossul і Balduí III de Jerusalem · Veure més »

Banu Ammar

Els Banu Ammar foren una família de cadis xiïtes que van governar Trípoli (Líban) fins a la conquesta pels croats de la ciutat el 1108 i de Djabala (1109).

Nou!!: Mossul і Banu Ammar · Veure més »

Banu Jahir

Els Banu Jahir o jahírides foren un clan familiar que va controlar el visirat abbàssida durant part del període del sultanat seljúcida.

Nou!!: Mossul і Banu Jahir · Veure més »

Banu Kalb

Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.

Nou!!: Mossul і Banu Kalb · Veure més »

Banu Múnqidh

Els Banu Múnqidh o munqídhides foren un clan àrab nòmada de Síria, de la fracció dels Banu Kinana o kinanites, del gran grup dels kalbites o Banu Kalb, que va tenir un paper destacat al territori durant els segles  i, dominant Xaizar entre 1081 i 1157.

Nou!!: Mossul і Banu Múnqidh · Veure més »

Banu Sulaym

Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.

Nou!!: Mossul і Banu Sulaym · Veure més »

Banu Xammar

Els Xàmmar o Banu Xàmmar són una confederació tribal que al es va establir al Jabal Tayyi, que va agafar llavors el nom de Jabal Xammar.

Nou!!: Mossul і Banu Xammar · Veure més »

Barkaid

Barkaid fou una antiga vila d'època abbàssida en la ruta entre Nisibin i Mossul a la Djazira a uns 80 km de Nisibin i 130 de Mossul.

Nou!!: Mossul і Barkaid · Veure més »

Barkyaruq

Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).

Nou!!: Mossul і Barkyaruq · Veure més »

Bashiqa

Bashiqa és una ciutat del districte de Mossul, a la governació de Nínive del nord d'Iraq.

Nou!!: Mossul і Bashiqa · Veure més »

Batalla d'Azaz

En la batalla d'Azaz les forces dels estats croats, comandades pel rei Balduí II de Jerusalem, derrotaren l'exèrcit dels turcs seljúcides que tenia com a cap a Aq-Sunqur il-Bursuqi, l'11 de juny del 1125 —o el 13 de juny segons una altra font— i aixecaren el setge que havien posat a la ciutat.

Nou!!: Mossul і Batalla d'Azaz · Veure més »

Batalla d'Haran

La batalla d'Haran fou un enfrontament armat entre les forces del Principat d'Antioquia i les del Comtat d'Edessa contra els turcs seljúcides, el 7 de maig del 1104.

Nou!!: Mossul і Batalla d'Haran · Veure més »

Batalla de Ctesifont (1915)

La Batalla de Ctesifont (en turc: Selman-ı Pak Muharebesi) es va lliurar al novembre de 1915 entre l'Imperi Britànic i l'Índia britànica contra l'Imperi Otomà, dins de la campanya de Mesopotàmia de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Mossul і Batalla de Ctesifont (1915) · Veure més »

Batalla de Gaugamela

La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.

Nou!!: Mossul і Batalla de Gaugamela · Veure més »

Batalla de Harim

La batalla de Harim es lluità el 12 d'agost del 1164 a prop d'un castell situat en l'actual vila de Harim entre les forces de Nur-ad-Din Mahmud i un exèrcit croat del Comtat de Trípoli i el Principat d'Antioquia amb el suport de les tropes de l'Imperi Romà d'Orient i d'Armènia.

Nou!!: Mossul і Batalla de Harim · Veure més »

Batalla de Hattin

La batalla de Hattin, també coneguda com la Batalla de les Banyes de Hattin va tenir lloc el dissabte 4 de juliol del 1187 en un congost a l'oest del mar de Galilea, entre els croats del Regne de Jerusalem i les forces de la dinastia Aiúbida.

Nou!!: Mossul і Batalla de Hattin · Veure més »

Batalla de Mossul (2016-2017)

La Batalla de Mossul va ser una ofensiva conjunta de les forces de govern iraquià, l'exèrcit del Kurdistan iraquià i forces internacionals per alliberar la ciutat de Mossul, en mans d'Estat Islàmic (EI).

Nou!!: Mossul і Batalla de Mossul (2016-2017) · Veure més »

Batalla de Ramadi (2015-2016)

La batalla de Ramadi (2015-16) fou una batalla iniciada per les forces de l'Iraq per recuperar la ciutat de Ramadi de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL), que havia capturat la ciutat el 2015 en una batalla anterior.

Nou!!: Mossul і Batalla de Ramadi (2015-2016) · Veure més »

Batalla de Xaizar

En la batalla de Xaizar, el 1111, un exèrcit croat comandat pel rei Balduí I de Jerusalem tingué un enfrontament amb l'exèrcit seljúcida comandat per Mawdud ibn Altuntash de Mossul, en què s'aplicà la tàctica de retirada per part dels croats i els seljúcides no aconseguiren el seu objectiu de minvar les forces cristianes.

Nou!!: Mossul і Batalla de Xaizar · Veure més »

Bawazidj

Bawazij (en siríac Beth Wazik, que vol dir ‘Casa de la Duana’; sota els sassànides Khunya-Sabur, que vol dir ‘el Cant de Sapor’) fou una antiga ciutat d'Iraq, a la regió de Mossul, a la riba del Petit Zab i no lluny de la seva desembocadura.

Nou!!: Mossul і Bawazidj · Veure més »

Bayram Khoja

Bayram Khodja (+ 1380) fou emir dels qara qoyunlu, el primer que va gaudir d'un poder per damunt de la direcció de la tribu.

Nou!!: Mossul і Bayram Khoja · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Mossul і Bàssora · Veure més »

Búrides

Els búrides foren una dinastia d'origen turc que va governar Damasc del 1104 al 1154.

Nou!!: Mossul і Búrides · Veure més »

Begtegínida

Begtegínida fou una nissaga senyorial que va governar l'alta Mesopotàmia durant un segle.

Nou!!: Mossul і Begtegínida · Veure més »

Biblioteca de Mossul

La Biblioteca Mossul és una biblioteca pública situada a la ciutat de Mossul, al nord de l'Iraq.

Nou!!: Mossul і Biblioteca de Mossul · Veure més »

Biyikli Mehmet Paixà

Biyikli Mehmet Paixà (Bigotis Mehmet Paixà, en turc modern Bıyıklı Mehmet Paşa) fou un general otomà del, mort el 1521.

Nou!!: Mossul і Biyikli Mehmet Paixà · Veure més »

Bogeria i deposició de Miran Xah

La bogeria i deposició de Miran Xah van ser esdeveniments relacionats amb la vida i la carrera política de l'historiador, escriptor i polític croat Miran Xah.

Nou!!: Mossul і Bogeria i deposició de Miran Xah · Veure més »

Bohemond II d'Antioquia

Bohemond II (1108–1130) fou príncep de Tàrent i príncep d'Antioquia del 1111 i fins al 1130.

Nou!!: Mossul і Bohemond II d'Antioquia · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Mossul і Califat Abbàssida · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Mossul і Califat Fatimita · Veure més »

Campanya de Bagdad (1401)

La campanya de Bagdad fou una campanya militar de Tamerlà sobre Bagdad i l'Iraq Arabí, que va portar a la recuperació del territori que s'havia perdut el 1394.

Nou!!: Mossul і Campanya de Bagdad (1401) · Veure més »

Campanya de Kirkuk i Mossul

La campanya de Kirkuk i Mossul foren les operacions militars de Tamerlà en aquestes zones el 1393, on totes les ciutats i regions es van sotmetre sense lluita.

Nou!!: Mossul і Campanya de Kirkuk i Mossul · Veure més »

Campanya de Pèrsia

La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Mossul і Campanya de Pèrsia · Veure més »

Campanya del Caucas

El front del Caucas o Campanya del Caucas són els termes utilitzats per la historiografia per descriure els combats entre l'Exèrcit rus i l'Exèrcit otomà en l'àmbit de la Primera Guerra Mundial a la regió del Caucas, territori que tant l'Imperi Rus (membre dels Aliats) com l'Imperi Otomà (membre de les Potències Centrals) desitjaven controlar de cara a la postguerra.

Nou!!: Mossul і Campanya del Caucas · Veure més »

Campanya del Diyar Bakr

La campanya del Diyar Bakr foren les operacions militars de Tamerlà i el seu exèrcit a aquesta regió, principalment la conquesta d'Amida (Armènia) el 1394.

Nou!!: Mossul і Campanya del Diyar Bakr · Veure més »

Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393)

La campanya del Kurdistan de 1393 foren les operacions militars realitzades per Tamerlà o pels seus nets i amirs a la regió del Kurdistan i centre i sud de l'Iraq Arabí durant el 1393.

Nou!!: Mossul і Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393) · Veure més »

Campanya del Sinaí i Palestina

La campanya del Sinaí i Palestina del teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va ser una lluita de la Revolta Àrab i l'Imperi Britànic, contra l'Imperi Otomà i els seus aliats alemanys imperials.

Nou!!: Mossul і Campanya del Sinaí i Palestina · Veure més »

Castell de Bash Tapia

El castell de Bash Tapia, en àrab باشطابيا, també conegut pel nom de fortalesa Bashtabiya, fortalesa Bash Tapia o fortalesa Pashtabia, fou una fortalesa militar del construïda sobre el marge dret del riu Tigris, que formava part del recinte històric de la ciutat de Mossul, a l'Iraq.

Nou!!: Mossul і Castell de Bash Tapia · Veure més »

Ceràmica assíria

Taulell amb un home orant davant el déu Xamaix. Segle VIII aC, Museu de Pèrgam, Berlín La ceràmica assíria és la produïda en l'antiguitat en una àmplia zona d'Orient Mitjà anomenada així per la desapareguda Assur, hui pertanyent a Iran, l'Iraq, Líban, Síria i Turquia, amb precedents directes en la cultura hitita i continuïtat historicocultural en la ceràmica babilònica.

Nou!!: Mossul і Ceràmica assíria · Veure més »

Chagar Baçar

Excavacions catalanes a Síria i Turquia Chagar Baçar (Chagar Bazar) és un jaciment del nord-est de Síria, proper al riu Khabur i a la ciutat d'Amuda.

Nou!!: Mossul і Chagar Baçar · Veure més »

Cilícia francesa

La Cilícia francesa fou una zona del sud-est d'Anatòlia assignada a França en virtut dels acords de Sykes-Picot de 1916 que preveien un repartiment de l'Imperi Otomà i l'acord franco-armeni de 1916 que posava les forces de la resistència armènia sota tutela de l'exèrcit francès.

Nou!!: Mossul і Cilícia francesa · Veure més »

Cizre

Cizre (en kurd: Cizîr, en siríac: Gziro, en àrab Jazirat ibn Úmar que en turc és Cezire-i Ibn Ömer) és una ciutat de la província de Şırnak al sud-est de Turquia, poblada majoritàriament per kurds i assiris, a la riba del Tigris que forma la frontera entre Síria i Turquia al lloc on la distància entre Tigris i Eufrates és més gran i inicialment, amb un canal, formava una illa el que va produir el seu nom de Djazirat Ibn Umar d'època musulmana; degut a la força de l'aigua, el canal va substituir al llit del riu 8que es va assecar). Té una estació de frontera. Una antiga via romana va entre la ciutat i Nisibin i Mardin. L'antiga muralla tenia tres portes, i una part encara es conserva però restaurada. El castell dels emirs kurds de Cizre es troba al nord de la ciutat. L'emir Badr al-Din Lulu va construir una mesquita al que va substituir l'antiga gran mesquita. Les ruïnes d'un pont amb un arc únic de 28 metres, són a pocs quilòmetres al sud. La ciutat tenia 9560 habitants el 1890, però va perdre gran part dels seus habitants al començament del per les matances d'armenis i assiris, i el 1940 només eren 5575. Va pujar a 6473 el 1960; va començar a crèxier als anys vuitanta i el 2000 va arribar a 84.752 habitants. Segons una tradició va ser fundada per al-Hasan ibn Umar al-Khattab al-Taghlibi (mort vers 865) però una altra l'atribueix a Ardashir Babakan. El nom arameu de la ciutat era Djazarta de Kardu encara esmentat als textos cristians als segles  i. Podria ser l'antiga Bazabda on Alexandre el Gran va creuar el Tigris. La ciutat dependia de Mossul al; va estar al en poder dels marwànides; el 1102 va ser governada per Shams al-Dawla Djakarmish, antic mameluc del seljúcida Malik Shah; al estava en mans dels zengites que el 1146 van nomenar Izz al-Din Abu Bakr al-Dubaysi com a governador; el 1158 estava en mans dels kurds Bashnawi quan fou conquerida per Kutb al-Din Mawdud ibn Zengi; el seu període més important fou al quan va ser governada per dues famílies de savis i religiosos, els Banu l-Athir i els Banu Abd al-Karim al-Djazari. Al fou objecte de disputa entre safàvides i otomans i els kurds locals van demanar la protecció otomana a canvi de conservar una gran independència, sota la direcció de la dinastia dels Hamidiyya. Amb Sayyid Ahmad, que governava el 1535, va dominar fins i tot Mossul. Va rebre nombrosos fugitius cristians d'Irbil el 1566. La ciutat va restar autonoma fins al que es van imposar a la regió el 1833 i a la ciutat el 1836, i va esdevenir capçalera d'un kada.

Nou!!: Mossul і Cizre · Veure més »

Club de Germanor Turcman

Club de Germanor Turcmana (anglès: Turkmen Brotherhood Club, turc: Türkmen Kardaşlik Ocagi) és una organització política dels turcmans a l'Iraq.

Nou!!: Mossul і Club de Germanor Turcman · Veure més »

Colònies europees a l'Àsia

Llista de colònies, protectorats i dependències principalment europees (però també nord-americanes i dels propis estats asiàtics) d'Àsia.

Nou!!: Mossul і Colònies europees a l'Àsia · Veure més »

Comtat d'Edessa

El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.

Nou!!: Mossul і Comtat d'Edessa · Veure més »

Comtat de Gorgan

Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Nou!!: Mossul і Comtat de Gorgan · Veure més »

Conquesta musulmana de Pèrsia

La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.

Nou!!: Mossul і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »

Conquesta saudita de la Meca

La conquesta saudita de la Meca, ocorreguda el 1924 i estabilitzada el 1925, fou una fita clau en l'expansió del regne saudita des del seu territori original a de Najd fins a ocupar la major part de la Península Aràbiga.

Nou!!: Mossul і Conquesta saudita de la Meca · Veure més »

Consell de Partits Turcmans

El Consell de Partits Turcmans és una organització unitaris de diversos partits polítics turcmans sorgida el 2008 després del trencament del Front Turcman Iraquià.

Nou!!: Mossul і Consell de Partits Turcmans · Veure més »

Cronologia de la Batalla a l'est de Mossul

La Batalla a l'est de Mossul (àrab: معركة الموصل) és l'ofensiva militar conjunta de les forces de govern iraquià amb l'exèrcit del Kurdistan iraquià i forces internacionals per capturar la part oriental ciutat de Mossul de les mans d'Estat Islàmic, en el transcurs de la Batalla de Mossul els anys 2016 i 2017.

Nou!!: Mossul і Cronologia de la Batalla a l'est de Mossul · Veure més »

Cultures neolítiques i calcolítiques de Mesopotàmia

Mesopotàmia 7000-4000 aC Mesopotàmia 4000-3000 aC Mesopotàmia 3750-3000 aC El neolític a Mesopotàmia comença cap al 7000 aC amb l'eclosió de les primeres cultures agrícoles i després els primers poblets, fins a arribar a les ciutats sumèries cap al 3700 aC.

Nou!!: Mossul і Cultures neolítiques i calcolítiques de Mesopotàmia · Veure més »

Danixmendites

La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.

Nou!!: Mossul і Danixmendites · Veure més »

Destrucció de patrimoni per Estat Islàmic

El Temple de Baal de Palmira, construït el 32 dC, va ser totalment destruït per ISIL l'agost de 2015 La destrucció de patrimoni per Estat Islàmic va ser una pràctica habitual a partir del 2014 a l'Iraq, Síria i una part de Líbia.

Nou!!: Mossul і Destrucció de patrimoni per Estat Islàmic · Veure més »

Dhàhir-ad-Din Tughtikín

Abu-Mansur Dhàhir-ad-Din Tughtikín fou atabeg de Duqaq ibn Tútuix, seljúcida de Damasc, i fundador de la dinastia búrida.

Nou!!: Mossul і Dhàhir-ad-Din Tughtikín · Veure més »

Dhu l-Nun

Dhu l-Nun fou emir danishmendita de Kayseri, fill i successor en aquesta ciutat i el seu entorn del seu pare Malik Muhammad el 1142.

Nou!!: Mossul і Dhu l-Nun · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Nou!!: Mossul і Dinastia aiúbida · Veure més »

Dinastia marwànida (Diyarbakir)

La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.

Nou!!: Mossul і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »

Diyar Múdar

Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.

Nou!!: Mossul і Diyar Múdar · Veure més »

Diyar Rabia

Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.

Nou!!: Mossul і Diyar Rabia · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.

Nou!!: Mossul і Diyarbakır · Veure més »

Djalili

Els Jalili o jalílides foren una família de governadors otomans de Mossul que van governar aquesta wilaya entre 1726 i 1834, amb algunes interrupcions.

Nou!!: Mossul і Djalili · Veure més »

Dubays ibn Alí

Abu-l-Aazz Dubays (I) ibn Alí ibn Màzyad Nur-ad-Dawla o, més senzillament, Dubays (I) ibn Alí fou emir mazyàdida d'al-Hilla.

Nou!!: Mossul і Dubays ibn Alí · Veure més »

Dur Xarrukin

Dibuix del palau Brau alt amb cap humà Dur Xarrukin, a vegades també transcrit Dur Sharrukin o Dur-Sharrukin, fou una ciutat d'Assíria, efímera capital entre 707 o 706 aC i 705 aC.

Nou!!: Mossul і Dur Xarrukin · Veure més »

Edessa (Mesopotàmia)

Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.

Nou!!: Mossul і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »

Emirat de Manazkert

Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.

Nou!!: Mossul і Emirat de Manazkert · Veure més »

Epopeia de Guilgameix

LEpopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk.

Nou!!: Mossul і Epopeia de Guilgameix · Veure més »

Església Assíria Oriental

L'Església Apostòlica Assíria de l'Orient o Santa Església Apostòlica Catòlica Assíria de l'Orient (Itt Qaddisht wa-Shlikhit Qattoliqi d-Madnkh d-try) abreujadament Església Assíria Oriental o Església Assíria de l'Est, és una entitat religiosa autocèfala de tradició siríaca oriental.

Nou!!: Mossul і Església Assíria Oriental · Veure més »

Estat Islàmic

Estat Islàmic o Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL), també conegut com a Daeix, Dàïx o Daesh (per la sigla en àrab:, IPA: ˈdaːʕiʃ), és un grup armat islamista que opera a Síria i a l'Iraq, on va arribar a autoproclamar la fundació d'un califat amb aspiracions territorials sobre tot el 'Llevant àrab' (Líban, Síria, Iraq, Jordània) per a incloure-hi totes les poblacions àrabs que van quedar separades amb el repartiment entre França i el Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Mossul і Estat Islàmic · Veure més »

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Nou!!: Mossul і Exònim · Veure més »

Eyalat de Bagdad

Leyalat de Bagdad fou una entitat administrativa otomana formada després de la conquesta de la ciutat de Bagdad als safàvides el 1534.

Nou!!: Mossul і Eyalat de Bagdad · Veure més »

Eyalat de Mossul

Leyalat de Mossul fou una entitat administrativa otomana que va existir des de 1522 fins al 1918.

Nou!!: Mossul і Eyalat de Mossul · Veure més »

Filadèlfia

Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.

Nou!!: Mossul і Filadèlfia · Veure més »

Folc V d'Anjou

Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.

Nou!!: Mossul і Folc V d'Anjou · Veure més »

Forces Armades Iraquianes

Les Forces Armades Iraquianes van ser creades pels britànics, durant el seu mandat sobre el país després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Mossul і Forces Armades Iraquianes · Veure més »

Forces Iraquianes d'Operacions Especials

Les Forces d'Operacions Especials Iraquianes (en àrab: قوات العمليات الخاصة العراقية), són les unitats d'operacions especials que van ser creades per les forces de la coalició internacional, després de la Guerra de l'Iraq.

Nou!!: Mossul і Forces Iraquianes d'Operacions Especials · Veure més »

François Georges-Picot

François Marie Denis Georges-Picot (París, 21 de desembre de 1870 – París, 20 de juny de 1951) va ser un diplomàtic i advocat francès qui va negociar els Acords Sykes-Picot amb l'advocat britànic, Sir Mark Sykes entre novembre de 1915 i març de 1916 prèviament a ser signat oficialment el 16 de maig de 1916.

Nou!!: Mossul і François Georges-Picot · Veure més »

Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)

El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Mossul і Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial) · Veure més »

Front Turcman Iraquià

El Front Turcman Iraquià és un partit polític turcman de l'Iraq i abans una coalició de diversos partits turcmans, que es considera el representant legítim del poble turcman de l'Iraq.

Nou!!: Mossul і Front Turcman Iraquià · Veure més »

Frontera entre Síria i l'Iraq

La frontera entre Síria i l'Iraq és la frontera de 599 kilòmetres a través d'Al-Jazira i el Desert Siri que separa l'oest de l'Iraq de l'est de Síria.

Nou!!: Mossul і Frontera entre Síria i l'Iraq · Veure més »

Gaugamela

Gaugamela fou un llogaret de la regió d'Assíria a uns 20 km del riu Licos (Zab), i propera al riu Bumados, que fou l'escenari de la batalla de Gaugamela entre Darios III de Pèrsia Codomà i Alexandre el Gran coneguda també com a batalla d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC).

Nou!!: Mossul і Gaugamela · Veure més »

Gazi Ekrem Hüsrev Paixà

Gazi Ekrem Hüsrev Paixà (transcripció antiga otomana Khosrew Pasha) (+1632) fou un gran visir otomà, d'origen bosnià.

Nou!!: Mossul і Gazi Ekrem Hüsrev Paixà · Veure més »

George Smith (assiriòleg)

George Smith (26 de març de 1840, Chelsea - 19 d'agost de 1876, Alep) era un assiriòleg del Regne Unit, va ser pioner en el camp, i va traduir l'Epopeia de Gilgamesh, el treball més antic conegut de la literatura.

Nou!!: Mossul і George Smith (assiriòleg) · Veure més »

Ghazi d'Iraq

Ghazi ibn Faisal o Ghazi I d'Iraq (la Meca, 21 de març de 1912 - Bagdad, 4 d'abril de 1939) fou rei de l'Iraq del 1933 al 1939.

Nou!!: Mossul і Ghazi d'Iraq · Veure més »

Gihadisme

ofensiva global contra el terrorisme gihadista.http://www.timesonline.co.uk/tol/comment/faith/article2409833.ece Our followers ‘must live in peace until strong enough to wage jihad' -Times Online Profeta Mahoma.El gihadisme —pronunciat amb h aspirada— és un neologisme occidental utilitzat per denominar a les branques més violentes i radicals dins de l'islamisme polític, estant caracteritzades per la freqüent i brutal utilització del terrorisme, en nom d'una suposada gihad, en la qual els seus seguidors criden a una «guerra santa» en el nom de Déu.

Nou!!: Mossul і Gihadisme · Veure més »

Governació de Nínive

La governació o muhàfadha de Nínive —— és una província o muhàfadha iraquiana creada sota el règim de Saddam Hussein el 1976, per mitjà de la divisió de la província o governació de Mossul en dues governacions: la governació de Dahuk i la de Nínive.

Nou!!: Mossul і Governació de Nínive · Veure més »

Gran Mesquita d'Al-Nuri (Mosul)

La Gran Mesquita d'Al-Nuri (‘Gran Mesquita de Nur’) va ser una històrica mesquita de la ciutat iraquiana de Mossul, coneguda pel seu minaret inclinat.

Nou!!: Mossul і Gran Mesquita d'Al-Nuri (Mosul) · Veure més »

Gregori Bar Hebreu

Gregori Bar Hebreu (Malatya, 1226 - Maragha, 30 de juliol de 1286) fou un religiós, escriptor i historiador siríac.

Nou!!: Mossul і Gregori Bar Hebreu · Veure més »

Grups armats de la Guerra Civil siriana

Aquesta és una llista de grups armats involucrats en l'actual Guerra Civil siriana.

Nou!!: Mossul і Grups armats de la Guerra Civil siriana · Veure més »

Guerra civil iraquiana (2014-2017)

La segona guerra civil iraquiana va ser un conflicte armat que va començar el gener de 2014 i va acabar el desembre de 2017, i que es considerada com una fase de la Guerra de l'Iraq.

Nou!!: Mossul і Guerra civil iraquiana (2014-2017) · Veure més »

Guerra Civil siriana

La Guerra Civil siriana és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatari contra el règim baasista que va començar per manifestacions antirègim i pro-règim pacífiques el 15 de març del 2011, tres mesos després del començament del clima revolucionari conegut com a Primavera Àrab.

Nou!!: Mossul і Guerra Civil siriana · Veure més »

Guerra d'Independència Turca

La Guerra d'Independència Turca —Kurtuluş Savaşı, guerra d'alliberament— és un període de la història de Turquia que s'estén des de la derrota de l'Imperi Otomà a mans dels aliats a la Primera Guerra Mundial fins a la declaració de la República de Turquia el 29 d'octubre de 1923.

Nou!!: Mossul і Guerra d'Independència Turca · Veure més »

Guerra de l'Iraq

La Guerra de l'Iraq, també coneguda com la Segona Guerra del Golf, l'Operació Llibertat Iraquiana, i l'ocupació de l'Iraq, va ser un conflicte que va començar el dijous 20 de març de 2003, i va acabar el diumenge 18 de desembre de 2011.

Nou!!: Mossul і Guerra de l'Iraq · Veure més »

Guyuk

Guyuk o Güyük (ciríl·lic Гүюг хаан) (vers 1206-1248) fou el tercer kagan (kakhan) de l'Imperi Mongol.

Nou!!: Mossul і Guyuk · Veure més »

Hama

Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.

Nou!!: Mossul і Hama · Veure més »

Hamawand

Hamawan o Hamadwan (àrab Ahmadwand) és una petita tribu kurda d'unes 20.000 persones establerta a l'oest de Sulaymaniya a Iraq.

Nou!!: Mossul і Hamawand · Veure més »

Hamdanita

* Nom alternatiu de la dinastia Hamdànida de Mossul (Iraq) i Alep (Síria).

Nou!!: Mossul і Hamdanita · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Mossul і Hamdànides · Veure més »

Hamdànides (desambiguació)

* Dinastia Hamdànida o dels Hamdànides, a Mossul i Alep.

Nou!!: Mossul і Hamdànides (desambiguació) · Veure més »

Hatra

Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.

Nou!!: Mossul і Hatra · Veure més »

Hibat-Al·lah ibn Makula

Abu-l-Qàssim Hibat-Al·lah ibn Alí ibn Jàfar al-Ijlí més conegut com a Hibat-Al·lah ibn Makula (976-1038) fou visir del califa abbàssida i del buwàyhida Jalal-ad-Dawla.

Nou!!: Mossul і Hibat-Al·lah ibn Makula · Veure més »

Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

Nou!!: Mossul і Història de l'Iraq · Veure més »

Història de les biblioteques

- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.

Nou!!: Mossul і Història de les biblioteques · Veure més »

Història de Mesopotàmia

La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Mossul і Història de Mesopotàmia · Veure més »

Història de Mongòlia

La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.

Nou!!: Mossul і Història de Mongòlia · Veure més »

Història dels kurds

La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Nou!!: Mossul і Història dels kurds · Veure més »

Hit

Hit o Hīt és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.

Nou!!: Mossul і Hit · Veure més »

Hixam ibn Abd-al-Màlik

Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).

Nou!!: Mossul і Hixam ibn Abd-al-Màlik · Veure més »

Hussam-ad-Dawla al-Muqàl·lad

Hussam-ad-Dawla Abu-Hassan al-Muqàl·lad ibn al-Mussàyyib, més conegut senzillament com al-Muqàl·lad ibn al-Mussàyyib o com Hussam-ad-Dawla al-Muqàl·lad (en àrab Ḥusām ad-Dawla Abū Ḥassān al-Muqallad b. al-Musayyib) (?-1000/1001) fou un emir dels uqàylides o Banu Uqayl de Mossul i la Jazira del 996 al 1001.

Nou!!: Mossul і Hussam-ad-Dawla al-Muqàl·lad · Veure més »

Hussayn ibn Hamdan

Al-Hussayn ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Hàrith al-Adawí at-Taghlibí, més conegut senzillament com a al-Hussayn ibn Hamdan fou el primer cap dels hamdànides després emirs de Mosul i Alep.

Nou!!: Mossul і Hussayn ibn Hamdan · Veure més »

Iazidis

Els iazidis o yazidis (en kurd: ئێزیدی, romanitzat: Êzidî) són un grup humà de parla kurmanji que és autòcton del Kurdistan, una regió geogràfica de l'Àsia Occidental que inclou parts de l'Iraq, Síria, Turquia i l'Iran.

Nou!!: Mossul і Iazidis · Veure més »

Iazidisme

El yazidisme o Iazidisme o Sharfadin és un corrent minoritari; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perquè no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan està en joc la pròpia vida).

Nou!!: Mossul і Iazidisme · Veure més »

Ibadisme

Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.

Nou!!: Mossul і Ibadisme · Veure més »

Ibn al-Arabí

Muhàmmad ibn Alí ibn Muhàmmad ibn Arabí al-Hatimí at-Taí al-Andalussí (Múrcia, 7 d'agost de 1165 - Damasc, 16 de novembre de 1240), més conegut simplement com a Ibn al-Arabí o Ibn Arabí, així com pels seus làqabs aix-Xaykh al-Àkbar (‘el Més gran Mestre’) i Muhyi-d-Din (‘Vivificador de la Religió’), fou un destacat sufí, filòsof i poeta andalusí musulmà.

Nou!!: Mossul і Ibn al-Arabí · Veure més »

Ibn at-Tiqtaqà

Safí-d-Din Muhàmmad ibn Alí, més conegut com a Ibn at-Tiqtaqà (Bagdad, vers 1260 - ?) fou un historiador iraquià.

Nou!!: Mossul і Ibn at-Tiqtaqà · Veure més »

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Nou!!: Mossul і Ibn Battuta · Veure més »

Ibn Jubayr

Abu-l-Hussayn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Jubayr al-Kinaní, conegut com a Ibn Jubayr —en àrab أبو الحسين محمد بن أحمد بن جبير الكناني, Abū-l-Ḥusayn Muḥammad ibn Aḥmad ibn Jubayr al-Kinānī— (València, 1145 - Alexandria, 29 de novembre de 1217) fou un geògraf, viatger i poeta andalusí; el seu llibre de viatges Rihla és força conegut al món àrab.

Nou!!: Mossul і Ibn Jubayr · Veure més »

Ibn Kil·lis

Abu-l-Fàraj Yaqub ibn Yússuf, més conegut com a Ibn Kil·lis (Bagdad, 930 - el Caire, 22 de febrer de 991) fou un important visir fatimita d'Egipte, d'origen jueu.

Nou!!: Mossul і Ibn Kil·lis · Veure més »

Ibn Muqla

Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí ibn Muqla, més conegut com a Ibn Muqla (Bagdad 885/886 - 940) va ser visir i un dels cal·lígrafs de l'escriptura àrab més importants del període abbàssida, a qui s'atribueix la invenció de l'escriptura thúluth.

Nou!!: Mossul і Ibn Muqla · Veure més »

Ibn Xaddad (desambiguació)

* Abu Muhammad Abd al-Aziz ibn Xaddad ibn Tamim ibn al-Muizz ibn Badis, historiador d'Ifríqiya del segle XII.

Nou!!: Mossul і Ibn Xaddad (desambiguació) · Veure més »

Ibrahim al-Mawsili

Abu-Ishaq Ibrahim al-Mawsilí o, senzillament, Ibrahim al-Mawsilí (Kufa, 724-Bagdad, 804) fou un dels músics i compositors més importants de la primera època abbàssida.

Nou!!: Mossul і Ibrahim al-Mawsili · Veure més »

Ibrahim ibn al-Àixtar

Ibrahim ibn al-Àixtar (mort el 691) fou un militar alida, fill de Malik ibn al-Harith al-Nakhai, conegut com al-Ashtar.

Nou!!: Mossul і Ibrahim ibn al-Àixtar · Veure més »

Ida Pfeiffer

Ida Laura Pfeiffer (nascuda Reyer; Viena, 14 d'octubre de 1797 - Viena, 27 d'octubre de 1858) va ser una viatgera austríaca i una de les primeres exploradores europees.

Nou!!: Mossul і Ida Pfeiffer · Veure més »

Ildegiz

Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Mossul і Ildegiz · Veure més »

Ilghazi II

Qutb-ad-Din Ilghazi II fou emir ortúquida de Mardin i Mayyafarikin (1176-1184), fill de Najm-ad-Din Alpi I. La seva mare era una princesa germana de l'emir turc d'Akhlat Sukman II, que va exercir sobre Ilghazi una notable influència.

Nou!!: Mossul і Ilghazi II · Veure més »

Imad-ad-Dawla

Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Mossul і Imad-ad-Dawla · Veure més »

Imad-ad-Din al-Isfahaní

Imad-ad-Din Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Kàtib al-Isfahaní fou un poeta i historiador persa nascut a Isfahan el 1125.

Nou!!: Mossul і Imad-ad-Din al-Isfahaní · Veure més »

Imad-ad-Din Zengi I

Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.

Nou!!: Mossul і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Mossul і Imperi Sassànida · Veure més »

Insurgència iraquiana després de 2011

La insurgència iraquiana després de 2011 és la continuació de la insurgència després de la retirada de les tropes dels Estats Units.

Nou!!: Mossul і Insurgència iraquiana després de 2011 · Veure més »

Intervenció militar contra l'Estat Islàmic

La Intervenció Militar contra L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, es refereix al conflicte existent a Iraq i Síria que enfronta a Al-Daix, i a militants sunites lleials a l'antiga dictadura de l'Ex-President Saddam Hussein contra els Exèrcits de Siria, Iraq, el Kurdistan Iraquià, i una Coalició Internacional liderada pels Estats Units, l'Iran, el Regne Unit, França i Turquia i altres països.

Nou!!: Mossul і Intervenció militar contra l'Estat Islàmic · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Mossul і Iraq · Veure més »

Iraq (província del Califat)

La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.

Nou!!: Mossul і Iraq (província del Califat) · Veure més »

Isabel Pisano

Isabel Pisano (Montevideo, 1944) és una actriu, escriptora i periodista uruguaiana que ha residit en diverses parts del món.

Nou!!: Mossul і Isabel Pisano · Veure més »

Ishaq ibn Ibrahim al-Mawsilí

Ishaq ibn Ibrahim al-Mawsilí (Rey, 767-Bagdad, 850) fou un cantant persa, esmentat a Les mil i una nits.

Nou!!: Mossul і Ishaq ibn Ibrahim al-Mawsilí · Veure més »

Ismaïl ibn Lulu

Al-Màlik as-Sàlih Ismaïl ibn Lulu fou un efímer atabeg de Mossul de la dinastia lúlida (1259-1262).

Nou!!: Mossul і Ismaïl ibn Lulu · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: Mossul і Ismaïlisme · Veure més »

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).

Nou!!: Mossul і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »

Izz-ad-Din Massud I

Izz-ad-Din Massud ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Izz-ad-Din Massud (? - Mossul, 30 d'agost de 1193) fou el cinquè atabeg zengita de Mossul.

Nou!!: Mossul і Izz-ad-Din Massud I · Veure més »

Izz-ad-Din Massud II

Izz-ad-Din Massud al-Qàhir o Izz-ad-Din Massud II anomenat també al-Malik al-Kabir, fou atabeg zengita de Mossul de 1211 a 1218.

Nou!!: Mossul і Izz-ad-Din Massud II · Veure més »

Jabal Sinjar

El Jabal Sinjar és una regió muntanyosa del nord-oest de l'Iraq que s'estén a l'oest cap a Síria.

Nou!!: Mossul і Jabal Sinjar · Veure més »

Jahan-Xah

Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.

Nou!!: Mossul і Jahan-Xah · Veure més »

Jahangir ben Ali

Jahangir ben Ali o Jihangir ben Ali Bey (Djihangir ibn Ali Beg) fou un príncep Aq Qoyunlu del, fill d'Ali Bey ben Osman Bey.

Nou!!: Mossul і Jahangir ben Ali · Veure més »

Jalal-ad-Dawla

Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla (993/994-Bagdad, 9 de març de 1044) fou un sultà buwàyhida o búyida.

Nou!!: Mossul і Jalal-ad-Dawla · Veure més »

Jardins penjants de Babilònia

XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang. Es deia que es va construir a l'antiga ciutat de Babilònia, prop de l'actual Hilla, província de Babil, a l'Iraq. El nom dels jardins penjants deriva de la paraula grega (lit. "voladís"), que té un significat més ampli que la paraula moderna "penjant" i fa referència als arbres plantats sobre una estructura elevada com una terrassa. Segons una llegenda, els jardins penjants van ser construïts al costat d'un gran palau conegut com a meravella de la humanitat, pel rei neobabilònic Nabucodonosor II (que va governar entre el 605 i el 562 aC), per a la seva dona meda,la reina Amytis, perquè trobava a faltar els verds turons i valls de la seva terra natal. Això va ser testificat pel sacerdot babilònic Berós, que va escriure cap al 290 aC, una descripció que més tard va ser citada per Flavi Josep. La construcció dels jardins penjants també s'ha atribuït a la llegendària reina Semíramis, que suposadament va governar Babilònia al, i se'ls ha anomenat els jardins penjants de Semíramis com a nom alternatiu. 422x422px Els jardins penjants són l'única de les set meravelles per la qual la ubicació no s'ha establert definitivament.Finkel (1988) p. 41. No hi ha textos babilonis existents que esmentin els jardins i no s’ha trobat cap prova arqueològica definitiva a Babilònia. S'han suggerit tres teories que expliquen això: en primer lloc, que eren purament mítiques, i les descripcions trobades en els escrits grecs i romans antics (incloses les d'Estrabó, Diodor de Sicília i Quint Curci Ruf) representaven un ideal romàntic d'un jardí oriental. En segon lloc, que existissin a Babilònia, però van ser completament destruïdes cap al segle I dC. Finalment i en tercer lloc, que la llegenda fa referència a un jardí ben documentat on el rei assiri Sennàquerib (704-681 aC) va construir a la seva capital de Nínive al riu Tigris, a prop de la moderna ciutat de Mossul.

Nou!!: Mossul і Jardins penjants de Babilònia · Veure més »

Joscelí I

Joscelí de Courtenay o Josceli I (?-1131) fou un noble de la casa dels senyors de Courtenay, que va anar a les croades el 1101, i va esdevenir senyor de Turbessel (1102 a 1113), príncep de Galilea i de Tiberíades (1113 a 1119) i comte d'Edessa de 1119 a 1131.

Nou!!: Mossul і Joscelí I · Veure més »

Kalat Djabar

Qàlat Jàbar o Qalat Dàwsar fou una antiga fortalesa a la riba esquerra del curs mitjà de l'Eufrates, enfront de Siffin.

Nou!!: Mossul і Kalat Djabar · Veure més »

Kara Arslan

Moneda encunyada per Kara Arslan. Kara Arslan fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Khartpert, successor del seu pare Rukn al-Dawla Daud el 1144.

Nou!!: Mossul і Kara Arslan · Veure més »

Kara Mehmed

Kara Mehmed fou emir qara qoyunlu, nebot i successor del primer gran emir Bayram Khodja, i fill de Turemish (germà de Bayram).

Nou!!: Mossul і Kara Mehmed · Veure més »

Kaykaus I

Izz al-Din Kaykaus I fou sultà seljúcida de Rum del 1211 al 1221.

Nou!!: Mossul і Kaykaus I · Veure més »

Kerbogha

Abu Said Kiwan al-Dawla Kerbogha (Kurbugha, Kirbugha, Kerbugha, Korbugha, Kurbogha, Kirbogha, Korbogha, Kur-Bugha, Kur-Bogha, Ker-Bogha, Kurbuka, de vegades apareix amb Q com inicial; un cronista francès de les croades l'esmenta com Corbaran) fou un amir seljúcida el nom del qual vol dir "toro amb el cap gros" o "patró", atabeg de Mossul i Haran.

Nou!!: Mossul і Kerbogha · Veure més »

Khafadja

Els Khafaja foren una fracció de la tribu dels Uqayl ibn Kab, del grup Hawàzin.

Nou!!: Mossul і Khafadja · Veure més »

Kharpurt

Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.

Nou!!: Mossul і Kharpurt · Veure més »

Khazir

Al-Khazir és un riu de l'Iraq, afluent de la dreta del Gran Zab que rega la regió de Nakhla a l'est de Mossul.

Nou!!: Mossul і Khazir · Veure més »

Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun

Abu-l-Jayx Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, més conegut simplement com a Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun (Samarra, 864 - ?, 18 de gener del 896) fou un emir tulúnida d'Egipte i de Síria (884-896).

Nou!!: Mossul і Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun · Veure més »

Kilij Arslan I

Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.

Nou!!: Mossul і Kilij Arslan I · Veure més »

Kilij Arslan II

Izz-ad-Din al-Màlik al-Muzzim Kilij Arslan ibn Messud també Kılıç Arslan II (? - 26 d'agost de 1192), fou sultà de Rum amb capital a Konya.

Nou!!: Mossul і Kilij Arslan II · Veure més »

Kingdoms

Medieval II: Total War: Kingdoms és l'expansió del joc per PC del 2006, Medieval II: Total War.

Nou!!: Mossul і Kingdoms · Veure més »

Kirkuk

Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.

Nou!!: Mossul і Kirkuk · Veure més »

Kurdistan Iraquià

El Kurdistan del Sud o Regió del Kurdistan és un territori autònom kurd sota administració del Govern Regional del Kurdistan i que forma part de la República de l'Iraq.

Nou!!: Mossul і Kurdistan Iraquià · Veure més »

Kurds

Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Mossul і Kurds · Veure més »

Kutlugh Shah Noyan

Kutlugh Shah Noyan (? - 1307) fou un emir mongol al servei dels il-kànides de Pèrsia, membre de la tribu Mangit i descendent d'un general de Genguis Khan de nom Jedei Noyan.

Nou!!: Mossul і Kutlugh Shah Noyan · Veure més »

Kutlughkhànida

La dinastia Kutlughkhànida (dels kutlughkhànides) de vegades també kutlúghida (dels kutúghlides) fou una nissaga de Kirman que va governar la província entre 1222 i 1318.

Nou!!: Mossul і Kutlughkhànida · Veure més »

L'exorcista

L'exorcista és una pel·lícula de terror estatunidenca dirigida per William Friedkin, escrita i produïda per William Peter Blatty segons la seva novel·la homònima, i estrenada el 1973.

Nou!!: Mossul і L'exorcista · Veure més »

Lalish

Lalish (en kurd Laliş, també Lalişa Nûranî, en àrab لالش) és una vall a uns 55 km al nord-nord-est de Mossul, en zona kurda de l'Iraq, centre principal de pelegrinatge dels yazidís.

Nou!!: Mossul і Lalish · Veure més »

Lent de Nimrud

Mapa de l'àrea d'influència de l'Imperi assiri La lent de Nimrud és una peça de cristall de roca de tres mil anys d'antiguitat que va ser tallada en època de l'Imperi assiri, que es va estendre per Mesopotàmia, a la zona situada entre els rius Tigris i Eufrates.

Nou!!: Mossul і Lent de Nimrud · Veure més »

Llibre de Nahum

El Profeta Nahum El llibre de Nahum pertany als escrits dels profetes menors de l'Antic Testament de la Bíblia.

Nou!!: Mossul і Llibre de Nahum · Veure més »

Lliga de la Federació Central de futbol

La Lliga de la Federació Central de futbol, prèviament Lliga de la Federació de Bagdad de futbol (دوري الاتحاد العراقي لمنطقة بغداد), fou la màxima competició futbolística de l'Iraq entre 1948 i 1974.

Nou!!: Mossul і Lliga de la Federació Central de futbol · Veure més »

Llista de missions diplomàtiques dels Estats Units

Missions diplomàtiques dels EUA; ambaixades (vermell), consolats, oficines consulars i oficines d'ambaixades (en blau) i altres oficines diplomàtiques (groc) Ambaixada a Berlín Ambaixada dels EUA a Berna Ambaixada dels EUA a Bratislava Ambaixada dels EUA a Budapest Ambaixada dels EUA a Dublín Ambaixada dels EUA a La Haia Consolat general dels EUA a Hamburg Ambaixada dels EUA a Londres Ambaixada dels EUA a Moscou Consolat general dels EUA a Múnic Ambaixada dels EUA a Oslo Ambaixada dels EUA a París Ambaixada dels EUA a Praga Ambaixada dels EUA a Roma,Itàlia Ambaixada dels EUA a Estocolm Ambaixada dels EUA a Viena Ambaixada dels EUA a Varsòvia Ambaixada dels EUA a Skopje Ambaixada dels EUA a Zagreb Ambaixada dels EUA a Bridgetown Ambaixada dels EUA a l'Havana Ambaixada dels EUA a Ciutat de Mèxic Ambaixada dels EUA a Ottawa Ambaixada dels EUA a San José (Costa Rica) Ambaixada dels EUA a San Salvador Ambaixada dels EUA a Brasília Ambaixada dels EUA a La Paz Ambaixada dels EUA a Quito Ambaixada dels EUA a Amman Ambaixada dels EUA a Tel-Aviv Consolat general dels EUA a Istanbul Consolat general dels EUA a Jerusalem Ambaixada dels EUA a Dar es Salaam Ambaixada dels EUA a Yaoundé, Camerun Ambaixada dels EUA a Libreville Ambaixada dels EUA a Beijing Ambaixada dels EUA a Seül. Ambaixada dels EUA a Tòquio Ambaixada dels EUA a Hanoi Ambaixada dels EUA a Kuala Lumpur Ambaixada dels EUA a Manila Aquesta és una llista de les missions diplomàtiques dels EUA.

Nou!!: Mossul і Llista de missions diplomàtiques dels Estats Units · Veure més »

Louis Raphaël I Sako

Louis Raphael I Sako (Zakho, 4 de juliol de 1948) és un patriarca catòlic caldeu de l'Iraq, des del 31 de gener de 2013 Patriarca de Babilònia dels Caldeus.

Nou!!: Mossul і Louis Raphaël I Sako · Veure més »

Luftwaffe

La Luftwaffe va ser la branca de la guerra aèria de la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Mossul і Luftwaffe · Veure més »

M'lefaat

M'lefaat és un jaciment arqueològic del nord de l'Iraq, situat a 35 quilòmetres a l'est de Mossul, datat del període neolític preceràmic, al voltant de 10000-9600 aC.

Nou!!: Mossul і M'lefaat · Veure més »

M24 SWS

M24 SWS (Sniper Weapon System) és el nom donat per l'Exèrcit dels Estats Units al fusell de precisió Remington 700 el 1988, quan el va adoptar (amb modificacions) com a fusell estàndard per franctiradors.

Nou!!: Mossul і M24 SWS · Veure més »

Maarat an-Numan

Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.

Nou!!: Mossul і Maarat an-Numan · Veure més »

Maarrat Masrin

Ma'arrat Misrin o Maarrat Misrin o Ma'arrat Nasrin (els croats l'anomenaren Megaret Basrin o Meguaret Mesrin i una vegada Maarrat Moucerim) és una ciutat de Síria dins la governació d'Idlib.

Nou!!: Mossul і Maarrat Masrin · Veure més »

Mahabad

La plaça Chuwarchira, on es va proclamar la república kurda el 1946. Mahabad (1959) Mahabad (kurd: مەھاباد, persa: مهاباد) és una ciutat de l'Iran al nord-oest del país, capital d'un comtat de la província de l'Azerbaidjan Occidental.

Nou!!: Mossul і Mahabad · Veure més »

Mahmud ibn Nasr

Raixid-ad-Dawla Mahmud ibn Nasr ibn Sàlih al-Mirdassí, més conegut simplement com a Mahmud ibn Nasr o com Raixid-ad-Dawla Mahmud (? - Alep, 1075) fou emir mirdàsida d'Alep del 1060 al 1061 i del 1065 al 1075.

Nou!!: Mossul і Mahmud ibn Nasr · Veure més »

Mahmud Nedim Paixà

Mahmud Nedim Paşa (Istanbul, 1817/1818 - 14 de maig de 1883) fou un gran visir otomà, que va exercir el càrrec dues vegades, fill de Gürdjü Mehmed Nejib Pasha, alt funcionari que va arribar a governador de Síria i després de Bagdad del 1841 al 1849.

Nou!!: Mossul і Mahmud Nedim Paixà · Veure més »

Mahmut I

Mahmut I (nom de ploma Sakbati, 2 d'agost de 1696 – 13 de desembre de 1654) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1730 fins a la seva mort.

Nou!!: Mossul і Mahmut I · Veure més »

Majd al-Din Isa al-Zahir

Majd al-Din Isa al-Zahir (+1407), fou un emir ortúkida de Mardin, fill i successor de Fakhr al-Din Dawud II al-Muzaffar el 1376.

Nou!!: Mossul і Majd al-Din Isa al-Zahir · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Mossul і Malatya · Veure més »

Malik al-Aziz

Abu-Mansur Khusraw Firuz al-Màlik al-Aziz (1017-1049) fou un príncep buwàyhida, fill de Jalal-ad-Dawla.

Nou!!: Mossul і Malik al-Aziz · Veure més »

Malthai

Malthai, apareix també com Maltai i Maltay, Maalthaya i Maaltha, en siríac ‘porta d'entrada’, el seu nom assiri fou Malitay, és una ciutat de la governació de Dahok a la regió autònoma del Kurdistan, a la riba d'un afluent del Tigris, el Noahr Dahok, a uns 60 km al nord de Mossul.

Nou!!: Mossul і Malthai · Veure més »

Manbij

Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).

Nou!!: Mossul і Manbij · Veure més »

Mandat britànic de Mesopotàmia

El Mandat britànic de Mesopotàmia era un mandat classe A de la Societat de Nacions, un mandat sota l'Article 22 i confiat al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda quan l'Imperi Otomà va ser dividit cap al 1920 pel Tractat de Sèvres després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Mossul і Mandat britànic de Mesopotàmia · Veure més »

Mandat francès per Síria i el Líban

El Mandat francès per Síria i el Líban (Mandat français pour la Syrie et le Liban) (1923-1946) va ser un mandat de la Lliga de Nacions (fundada després de la Primera Guerra Mundial) sobre el dividit Imperi Otomà que va afectar Síria i el Líban.

Nou!!: Mossul і Mandat francès per Síria i el Líban · Veure més »

Mandeisme

El mandeisme (tr), també conegut com a sabeisme (tr) és una religió gnòstica, monoteista i ètnica.

Nou!!: Mossul і Mandeisme · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: Mossul і Maragha · Veure més »

Maraix

Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.

Nou!!: Mossul і Maraix · Veure més »

Marco Polo

John Lloyd i John Mitchinson.

Nou!!: Mossul і Marco Polo · Veure més »

Mardin

Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).

Nou!!: Mossul і Mardin · Veure més »

Mardj Dabik

Marj Dabiq —— és una plana de Síria, prop de Dabiq, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.

Nou!!: Mossul і Mardj Dabik · Veure més »

Marj as-Suffar

Marj as-Suffar és una plana al sud de la comarca de la Ghuta prop de Damasc.

Nou!!: Mossul і Marj as-Suffar · Veure més »

Marwan II

Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).

Nou!!: Mossul і Marwan II · Veure més »

Maskana

Maskana és una localitat al nord de Síria, a la governació d'al-Rakka (ar-Raqqah), a la riba de l'Eufrates.

Nou!!: Mossul і Maskana · Veure més »

Massacre de Sinjar

La massacre de Sinjar va ser la matança i el segrest genocides de milers de persones iazidites a la ciutat de Sinjar (en kurd: شنگال, Şingal), a la governació de Nínive, a l'Iraq, per part de l'Estat Islàmic (ISIS) l'agost de 2014.

Nou!!: Mossul і Massacre de Sinjar · Veure més »

Massud ibn Muhàmmad

Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.

Nou!!: Mossul і Massud ibn Muhàmmad · Veure més »

Mawdud

* Qutb-ad-Din Mawdud, atabeg zengita de Mossul 1149-1170.

Nou!!: Mossul і Mawdud · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Nou!!: Mossul і Màlik-Xah I · Veure més »

Màlik-Xah ibn Kilij Arslan

Màlik-Xah ibn Kilij Arslan, també anomenat Xahan-xah (literalment ‘rei de reis’), fou sultà de Rum del 1110 al 1116.

Nou!!: Mossul і Màlik-Xah ibn Kilij Arslan · Veure més »

Màscara de Sargon

Sargon. La màscara de Sargon és una màscara humana i feta de bronze datada de l'any 2250 aC i pertanyent a l'època de l'Imperi d'Accad, un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon d'Accad i que mantingué l'hegemonia durant 140 anys entre els segles i aC —en què es van succeir cinc monarques tals com el propi Sargon, els seus fills Rimuix i Manixtuixu, el seu net Naram -Sin i el fill d'aquest darrer, Xar-Kali-Xarri.

Nou!!: Mossul і Màscara de Sargon · Veure més »

Múslim ibn Qurayx

Xàraf-ad-Dawla Abu-l-Makàrim Múslim ibn Qurayx al-Uqaylí fou un emir uqàylida de Mossul.

Nou!!: Mossul і Múslim ibn Qurayx · Veure més »

Mússab ibn az-Zubayr

Abu-Abd-Al·lah o Abu-Issa Mússab ibn az-Zubayr o, més senzillament, Mússab ibn az-Zubayr (en àrab Abū ʿAbd Allāh o Abū ʿĪsā Muṣʿab b. az-Zubayr), fou fill del cèlebre company del Profeta az-Zubayr ibn al-Awwam i germà de l'anticalifa Abd-Al·lah ibn az-Zubayr.

Nou!!: Mossul і Mússab ibn az-Zubayr · Veure més »

Medieval II: Total War

Medieval II: Total War és la continuació indirecta del videojoc Medieval: Total War i la vuitena entrega de l'aclamada saga Total War.

Nou!!: Mossul і Medieval II: Total War · Veure més »

Mehmed Said Halet Efendi

Mehmed Said Halet Efendi (Istanbul, 1761 - Konya, 1822) fou un polític otomà, fill d'un cadi de Crimea de nom Husayn Efendi.

Nou!!: Mossul і Mehmed Said Halet Efendi · Veure més »

Mespila

Mespila (Μέσπιλα) fou una antiga ciutat d'Assíria que esmenta com a deserta Xenofont en la seva retirada des del nord de Babilònia, que diu que fou una antiga ciutat dels medes i que les seves muralles eren immenses; la ciutat era governada per una princesa que va fugir quan van arribar els perses que van tenir molts problemes per conquerir-la.

Nou!!: Mossul і Mespila · Veure més »

Miquel el Sirià

Miquel el Sirià, anomenat també Miquel el Gran (Melitene, 1126 - 1199) va ser patriarca d'Antioquia de l'Església Ortodoxa Siríaca de 1166 a la seva mort el 1199.

Nou!!: Mossul і Miquel el Sirià · Veure més »

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Nou!!: Mossul і Miran Xah · Veure més »

Mirdàsides

La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.

Nou!!: Mossul і Mirdàsides · Veure més »

Misr Khodja

Misr Khodja fou emir dels qara qoyunlu, fill de Kara Mehmed.

Nou!!: Mossul і Misr Khodja · Veure més »

Molí flotant

Un molí flotant és un molí hidràulic instal·lat en un vaixell en el curs d'un riu, per on es pot desplaçar per a aprofitar millor els corrents.

Nou!!: Mossul і Molí flotant · Veure més »

Monestir de Mar Mattai

El monestir de Mar Matti o Sant Mateu està situat al cim del mont Maqloub, a uns 20 km de Mossul, al nord de l'Iraq.

Nou!!: Mossul і Monestir de Mar Mattai · Veure més »

Monestir de Sant Elies (Iraq)

El Monestir de Sant Elies o Dair Mar Elia va ser un monestir cristià en l'antiguitat, el més antic de l'Iraq, que data del.

Nou!!: Mossul і Monestir de Sant Elies (Iraq) · Veure més »

Mosul (Dan Gabriel)

Mosul (en català: Mossul) és un thriller documental de 2019 sobre la batalla per a recuperar la segona ciutat més important d'Iraq, Mossul, de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) de 2016 a 2017.

Nou!!: Mossul і Mosul (Dan Gabriel) · Veure més »

Muín-ad-Din Únur

El Pròxim Orient el 1135. Muín-ad-Din Únur (? - 1149) fou un ministre, després regent, de l'Emirat Búrida de Damasc de 1135 a 1149.

Nou!!: Mossul і Muín-ad-Din Únur · Veure més »

Muïzz al-Dawla

Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.

Nou!!: Mossul і Muïzz al-Dawla · Veure més »

Muïzz-ad-Din Sanjar-Xah

Muizz al-Din Sandjar Shah fou emir zengita de Jazirat ibn Úmar.

Nou!!: Mossul і Muïzz-ad-Din Sanjar-Xah · Veure més »

Muhal·làbides

Els muhal·làbides (o) fou una família originada en el general Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí, així com als seus clients.

Nou!!: Mossul і Muhal·làbides · Veure més »

Muhammad Ali al-Abid

Muhammad Ali al-Abid —— (Damasc, 1867 - Roma, 22 octubre 1939) fou un polític sirià que va arribar a president de la República Siriana (1932-1936).

Nou!!: Mossul і Muhammad Ali al-Abid · Veure més »

Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín

Abu-l-Mussàfir (o Abu-Ubayd-Al·lah) Muhàmmad ibn Abi-s-Saj, conegut com a Ibn as-Saj i, en prendre el títol dafxín com Muhàmmad al-Afxín, fou el primer emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 889 al 901.

Nou!!: Mossul і Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín · Veure més »

Muhàmmad ibn al-Àixath

Muhàmmad ibn al-Àixath ibn Qays al-Kindí fou un cap àrab cap dels Banu Kinda de Kufa (successor del seu pare al-Àixath) quan va morir el 661.

Nou!!: Mossul і Muhàmmad ibn al-Àixath · Veure més »

Muhàmmad ibn Alí al-Xalmaghaní

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Alí al-Xalmaghaní (en àrab Abū Jaʿfar Muḥammad b. ʿAlī al-Xalmaḡānī), també conegut com a Ibn Abi-l-Azàqir (en àrab Ibn Abī l-ʿAzāqir) (?-934) fou un musulmà herètic de l'època abbàssida.

Nou!!: Mossul і Muhàmmad ibn Alí al-Xalmaghaní · Veure més »

Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.

Nou!!: Mossul і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Muhàmmad ibn Yaqut

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yaqut (mort en 935) fou un prefecte de la policia de Bagdad, hàjib o camarlenc i cap de l'exèrcit durant el Califat Abbàssida.

Nou!!: Mossul і Muhàmmad ibn Yaqut · Veure més »

Muhàmmad II ibn Mahmud

Abu-Xujà Ghiyath-ad-dunya wa-d-din Muhàmmad (II) ibn Mahmud ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (abril de 1128-1159) fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental del 1153 al 1159 (de 1154 a 1156 en disputa amb el seu oncle Sulayman Shah ibn Muhàmmad).

Nou!!: Mossul і Muhàmmad II ibn Mahmud · Veure més »

Munis al-Mudhàffar

Abu-l-Hàssan Munis al-Khàdim al-Mudhàffar al-Quixurí, més conegut simplement com a Munis al-Khàdim (‘Munis l'Eunuc’) o Munis al-Mudhàffar (‘Munis el Victoriós’) (vers 844-933) fou un eunuc i general abbàssida durant el califat d'al-Múqtadir (908 -932) i home fort del règim en la part final.

Nou!!: Mossul і Munis al-Mudhàffar · Veure més »

Musafírides

Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.

Nou!!: Mossul і Musafírides · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Mossul і Museu del Louvre · Veure més »

Mussolina

Maria Antonieta amb vestit de mussolina (retrat de 1793) La mussolina és una tela fina i transparent originària de Mossul (Iraq), i per extensió la roba blanca de seda, transparent i fina, i de cotó imitant la mussolina de seda, per fer peces de vestit interior, mocadors de pagesa, vels, etc.

Nou!!: Mossul і Mussolina · Veure més »

Mustafa Kemal Atatürk

Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc.

Nou!!: Mossul і Mustafa Kemal Atatürk · Veure més »

Naarda

Naarda o Nearda (en grec antic Ναάρδα o Νεάρδα) era un lloc de Mesopotàmia, una petita ciutat, propera a Sippar.

Nou!!: Mossul і Naarda · Veure més »

Nahum

Nahum (hebreu: נַחוּם Naḥūm "Déu consola") fou un profeta menor que va escriure el Llibre de Nahum.

Nou!!: Mossul і Nahum · Veure més »

Najm-ad-Din Ayyub

Al-Màlik al-Àfdal Najm-ad-Din Ayyub ibn Xadhi ibn Marwan, més conegut simplement com a Najm-ad-Din Ayyub (mort el 9 d'agost de 1173), fou un cap kurd, militar i polític, i pare de Saladí.

Nou!!: Mossul і Najm-ad-Din Ayyub · Veure més »

Nasiriyah

Nasiriyah, Nassiriya o Nasiriya —en àrab الناصرية, an-Nāṣiriyya— és una ciutat de l'Iraq a la vora de l'Eufrates, propera a les ruïnes de l'antiga ciutat d'Ur.

Nou!!: Mossul і Nasiriyah · Veure més »

Nasr ibn Sàlih

Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Nasr ibn Sàlih o com Xibl-ad-Dawla Nasr, fou emir mirdàsida d'Alep del 1029 al 1038.

Nou!!: Mossul і Nasr ibn Sàlih · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Mossul і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.

Nou!!: Mossul і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Nàssir-ad-Din Mahmud

Nàssir-ad-Din Mahmud fou emir zengita de Mossul del 1219 a una data entre 1222 i 1233.

Nou!!: Mossul і Nàssir-ad-Din Mahmud · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.

Nou!!: Mossul і Nínive · Veure més »

Nimrud

Nimrud (coneguda com a Kalkhu pels assiris, i com a Calah o Kalakh en la Bíblia) fou una de les capitals d'Assíria, juntament amb Assur, Nínive i Dur Sharrukin.

Nou!!: Mossul і Nimrud · Veure més »

Nisba (onomàstica)

En els noms àrabs, la nisba (‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona.

Nou!!: Mossul і Nisba (onomàstica) · Veure més »

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Mossul і Nisibis · Veure més »

Numairites

Els Banu Numayr o Numayr ibn Àmir ibn Sàssaa (en àrab Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa) foren una tribu àrab originària de la part occidental de la Yamama.

Nou!!: Mossul і Numairites · Veure més »

Numàyrides

Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.

Nou!!: Mossul і Numàyrides · Veure més »

Nur-ad-Din Arslan-Xah I

Al-Màlik al-Àdil Nur-ad-Din Abu-l-Hàrith Arslan-Xah ibn Massud ibn Mawdud ibn Zengi fou el sisè atabeg zengita de Mossul, regnant de 1193 a 1211.

Nou!!: Mossul і Nur-ad-Din Arslan-Xah I · Veure més »

Nur-ad-Din Arslan-Xah II

Nur al-Din Arslan Shah II fou atabeg zengita de Mossul del 1218 al 1219.

Nou!!: Mossul і Nur-ad-Din Arslan-Xah II · Veure més »

Nur-ad-Din Mahmud

Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.

Nou!!: Mossul і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »

Nur-ad-Din Muhàmmad

Nur-ad-Din Muhàmmad (1175? - juny de 1185) fou emir ortúquida de Hisn Kayfa i Khartpert i més tard també emir d'Amida.

Nou!!: Mossul і Nur-ad-Din Muhàmmad · Veure més »

Obelisc negre

L'Obelisc negre de Salmanasar III és un monument realitzat en pedra calcària negra que data de l'any 827 aC.

Nou!!: Mossul і Obelisc negre · Veure més »

Oleoducte Kirkuk-Ceyhan

L'oleoducte Kirkuk-Ceyhan (conegut també com a Oleoducte Turquia-Iraq) és un oleoducte de 970 km que comunica la ciutat de Kirkuk (Kurdistan) amb el port mediterrani de Ceyhan (Turquia) tot travessant el Kurdistan.

Nou!!: Mossul і Oleoducte Kirkuk-Ceyhan · Veure més »

Ortúkides

Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.

Nou!!: Mossul і Ortúkides · Veure més »

Ortuk

Ortuk ibn Ekseb (Artuk, Urtuk) fou un cap de la tribu de turcmans dels döger, ancestre de la dinastia ortúkida.

Nou!!: Mossul і Ortuk · Veure més »

Partició de l'Imperi Otomà

La partició de l'Imperi Otomà (30 d'octubre de 1918 - Abolició del sultanat otomà 1 de novembre de 1922) fou un esdeveniment polític que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Mossul і Partició de l'Imperi Otomà · Veure més »

Partit Comunista Khaldu-Ashur

El partit Comunista Khaldu-Ashur és una organització política assíria del Kurdistan del Sud.

Nou!!: Mossul і Partit Comunista Khaldu-Ashur · Veure més »

Partit de la Llibertat del Kurdistan

Partit de la Llibertat del Kurdistan (Parti Azadyi Kurdistan) és un moviment polític nacionalista del Kurdistan del Sud, fundat per Saeed Yazdanpana en 1991, i aquell mateix any va ser assassinat.

Nou!!: Mossul і Partit de la Llibertat del Kurdistan · Veure més »

Partit de la Solució Democràtica

Partit de la Solució Democràtica del Kurdistan (Parti Çharasari Dimokrati Kurdistan, PÇDK) és una organització política kurda que opera al Kurdistan del Sud, però se suposa que és una filial del Partit dels Treballadors del Kurdistan.

Nou!!: Mossul і Partit de la Solució Democràtica · Veure més »

Partit Democràtic del Kurdistan

El Partit Democràtic del Kurdistan és un partit polític kurd, amb seccions a l'Iraq, l'Iran (funciona com a branca separada), Turquia, Síria i el Líban.

Nou!!: Mossul і Partit Democràtic del Kurdistan · Veure més »

Patriarcat de Babilònia dels Caldeus

El Patriarcat de Babilònia dels Caldeus (llatí: Patriarchatus Babylonensis Chaldaeorum) és la seu patriarcal de l'Església catòlica caldea.

Nou!!: Mossul і Patriarcat de Babilònia dels Caldeus · Veure més »

Peixmerga

Peixmerga (peixmergues en plural català, پێشمەرگە en kurd - alfabet perso-àrab, Pêşmerge en kurd - alfabet kurd llatí, Peshmerga en anglès), és el nom donat pels kurds a les seves milícies de combat i als darrers anys als seus soldats regulars.

Nou!!: Mossul і Peixmerga · Veure més »

Ponç de Trípoli

Ponç de Tolosa o Ponç de Trípoli (vers 1096 † 1137) fou comte de Trípoli de la casa roergata de Tolosa, del 1112 a 1137.

Nou!!: Mossul і Ponç de Trípoli · Veure més »

Prehistòria de Mesopotàmia

Museu d'art Walters, Baltimore La prehistòria de Mesopotàmia és el període comprès entre el Paleolític i l'aparició de l'escriptura a la part del Creixent Fèrtil situat al voltant dels rius Tigris i Eufrates, així com zones circumdants com els contraforts de Zagros, el sud-est d'Anatòlia i nord-oest de Síria.

Nou!!: Mossul і Prehistòria de Mesopotàmia · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Mossul і Primera Croada · Veure més »

Principat d'Amadiyya

El principat d'Amadiyya fou un estat autònom kurd centrat a la fortalesa d'Amadiyya (o Imadiyya) anomenada en honor d'Imad al-Din Zengi (+1146).

Nou!!: Mossul і Principat d'Amadiyya · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Mossul і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qasem Soleimani

Qasem Soleimani (en persa: قاسمسلیمانی) (11 de març de 1957 – 3 de gener de 2020), també anomenat Qassem Suleimani o Qassim Soleimani, fou un militar iranià, General Major de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica i, des del 1998, comandant de la seva Força Quds, una divisió responsable principalment d'operacions militars clandestines i extraterritorials.

Nou!!: Mossul і Qasem Soleimani · Veure més »

Qatarí ibn al-Fujaa

Qatarí ibn al-Fujaa fou el quart cap o imam dels kharigites azraquites.

Nou!!: Mossul і Qatarí ibn al-Fujaa · Veure més »

Qattara

Mapa Qattara, possiblement el lloc modern de Tell Rimah, fou una ciutat estat de Mesopotàmia, a 50 km l'oest de Mossul.

Nou!!: Mossul і Qattara · Veure més »

Qàysar ibn Abi-l-Qàssim

Àlim-ad-Din Qàysar ibn Abi-l-Qàssim ibn Abd-al-Ghaní, més conegut com Qàysar at-Taàssif (Alt Egipte, vers 1170-1175 - Damasc, 1251) va ser un matemàtic i enginyer egipci del.

Nou!!: Mossul і Qàysar ibn Abi-l-Qàssim · Veure més »

Qüestió de Mossul

La qüestió de Mossul fou un conflicte que va enfrontar entre 1922 i 1926 a Turquia i la Gran Bretanya i l'Iraq per la sobirania del Vilayat de Mossul.

Nou!!: Mossul і Qüestió de Mossul · Veure més »

Qermez Dere

Qermez Dere és un jaciment arqueològic neolític primerenc situat al nord de l'Iraq, a l'Alt Tall a Jebel Sinjar, a uns 50 km a l'oest de Mossul.

Nou!!: Mossul і Qermez Dere · Veure més »

Qutayba ibn Múslim

Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.

Nou!!: Mossul і Qutayba ibn Múslim · Veure més »

Qutb-ad-Din Mawdud

Qutb-ad-Din Mawdud ibn Zengi al-Aradj —— (mort el 6 de setembre de 1170) fou atabeg zengita de Mossul.

Nou!!: Mossul і Qutb-ad-Din Mawdud · Veure més »

Raban

Raban fou una fortalesa d'Armènia Menor dominada per Filaretos vers 1080 i que el 1082 va concedir (junt amb Kaysun) a Kog Vasil, el seu col·laborador; a la mort de Filaretos, Vasil dominava Raban i Kaysun i va reconèixer la sobirania seljúcida.

Nou!!: Mossul і Raban · Veure més »

Ras al-Ayn

Ras al-Ayn o Ayn Warda (literalment ‘cap de la font’) és una població siriana de la governació d'al-Hasakah.

Nou!!: Mossul і Ras al-Ayn · Veure més »

Rebel·lió Àrab

Bandera de la Rebel·lió Àrab, que representa la unió dels àrabs d'Orient mitjançant els colors dels tres grans califats: el verd, color de l'islam, fou l'estendard emprat a l'època dels califes ben guiats; el blanc és el del califat omeia i el negre el del Califat Abbàssida; el vermell del triangle representa els haiximites, inspiradors i guies de la revolta. Amb el temps, l'ordre de les franges blanca i verda s'alteraria. El disseny, però, ha sobreviscut en banderes com la de Palestina (idèntica a la segona versió d'aquesta), Jordània o la República Àrab Sahrauí Democràtica, alhora que n'ha inspirat d'altres com ara les de l'Iraq, Síria, Sudan o altres estats àrabs La rebel·lió àrab fou una rebel·lió iniciada pel xerif de la Meca, el sàyyid Hussein bin Ali, contra l'Imperi Otomà amb l'objectiu de crear un estat àrab unificat des de la ciutat d'Alep, a Síria, fins a Aden, al Iemen.

Nou!!: Mossul і Rebel·lió Àrab · Veure més »

Referèndum sobre la independència del Kurdistan iraquià de 2017

El referèndum sobre la independència del Kurdistan del Sud és un referèndum no vinculant que es va celebrar el 25 de setembre de 2017 al Kurdistan iraquià, que inclou les àrees de Kirkuk, Makhmour, Sinjar i Kanakin.

Nou!!: Mossul і Referèndum sobre la independència del Kurdistan iraquià de 2017 · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Mossul і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de l'Iraq

El regne de l'Iraq va existir entre el 23 d'agost de 1921 i el 14 de juliol de 1958.

Nou!!: Mossul і Regne de l'Iraq · Veure més »

Regne del Kurdistan

El Regne de Kurdistan es refereix generalment a una monarquia formada el 1922 al nord de l'Iraq, al vilayat de Mossul, després Kurdistan Iraquià.

Nou!!: Mossul і Regne del Kurdistan · Veure més »

Reinald de Châtillon

Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.

Nou!!: Mossul і Reinald de Châtillon · Veure més »

Remington 700

Remington 700 fa referència a una sèrie de fusells de cacera fabricats per l'empresa nord-americana Remington Arms des de 1962.

Nou!!: Mossul і Remington 700 · Veure més »

República de l'Iraq (1958-1968)

La República de l'Iraq va ser una junta militar que va governar a l'Iraq des del 1958 fins al 1968 després de la presa del poder pels "oficials lliures" per un cop d'estat en contra de la monarquia iraquiana, posant fi a la federació entre l'Iraq i Jordània.

Nou!!: Mossul і República de l'Iraq (1958-1968) · Veure més »

República de l'Iraq (1958-1978)

La república de l'Iraq fou proclamada el 14 de juliol de 1958 després del cop d'estat que va posar fi a la monarquia, dirigit pel coronel Abdul Karim Kassem, que va agafar el poder com a primer ministre.

Nou!!: Mossul і República de l'Iraq (1958-1978) · Veure més »

Resolució 2341 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2241 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 13 de febrer de 2017.

Nou!!: Mossul і Resolució 2341 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Resolució 2367 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2367 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 14 de juliol de 2017.

Nou!!: Mossul і Resolució 2367 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Resolució 2368 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2368 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 20 de juliol de 2017.

Nou!!: Mossul і Resolució 2368 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Revolució Abbàssida

La Revolució Abbàssida es refereix a la caiguda del califat omeia (661-750), el segon dels quatre grans califats en la història de l'islam, pel tercer, el Califat Abbàssida (750-1258).

Nou!!: Mossul і Revolució Abbàssida · Veure més »

Ridwan

Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113.

Nou!!: Mossul і Ridwan · Veure més »

Robert II de Flandes

Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.

Nou!!: Mossul і Robert II de Flandes · Veure més »

Rukn al-Dawla Daud

Dàüd Rukn-ad-Dawla (m. el 1144) fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i després de Khartpert.

Nou!!: Mossul і Rukn al-Dawla Daud · Veure més »

Ruta reial persa

La ruta reial persa era un antic camí construït pel rei persa Darios I al.

Nou!!: Mossul і Ruta reial persa · Veure més »

Sad-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).

Nou!!: Mossul і Sad-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Nou!!: Mossul і Saladí · Veure més »

Salmas

Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.

Nou!!: Mossul і Salmas · Veure més »

Samarra

Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.

Nou!!: Mossul і Samarra · Veure més »

Samsam-ad-Dawla

Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.

Nou!!: Mossul і Samsam-ad-Dawla · Veure més »

Sarlis

Els sarlis (àrab Sarliyya prop de Mossul o Kakaiya prop de Kirkuk) són una comunitat al Kurdistan del Sud.

Nou!!: Mossul і Sarlis · Veure més »

Sassun

Sassun (armeni: Սասուն; kurd: Qabilcewz; turc: Sason) és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.

Nou!!: Mossul і Sassun · Veure més »

Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).

Nou!!: Mossul і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Sayf-ad-Din Ghazi I

Sayf-ad-Din Ghazi (mort en 1149) fou emir zengita de Mossul (1146-1149), fill d'Imad-ad-Din Zengi I. El 1146 Zengi va assetjar la fortalesa de Kalat Djabar on fou assassinat el 15 de setembre per un dels seus criats que esperava així escapar d'un càstig.

Nou!!: Mossul і Sayf-ad-Din Ghazi I · Veure més »

Sayf-ad-Din Ghazi II

Sayf-ad-Din Ghazi ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Sayf-ad-Din Ghazi II (? - ?, 29 de juny de 1180) fou emir zengita de Mossul (1170-1180).

Nou!!: Mossul і Sayf-ad-Din Ghazi II · Veure més »

Sàbiq ibn Mahmud

Sàbiq ibn Mahmud fou el darrer emir mirdàsida d'Alep (1076-1080).

Nou!!: Mossul і Sàbiq ibn Mahmud · Veure més »

Selim I

Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.

Nou!!: Mossul і Selim I · Veure més »

Senjawi

Senjawi o Sindjawi (àrab Sindjabi o Sinjabi, derivat del persa sandjab i kurd sindjaw que vol dir "Esquirol") és una tribu kurda de l'Iran destacada per les seves posicions proiranianes contra els otomans, els anglesos i els russos fins al final de la dinastia qadjar i la seva oposició a la dinastia pahlavi.

Nou!!: Mossul і Senjawi · Veure més »

Setge d'Antioquia (1097-1098)

El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.

Nou!!: Mossul і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »

Setge d'Ascaló

El Setge d'Ascaló fou un difícil episodi de les croades que va tenir lloc el 1153, en què el Regne de Jerusalem aconseguí conquerir la fortalesa fatimita d'Ascaló, que seria afegida al Comtat de Jaffa.

Nou!!: Mossul і Setge d'Ascaló · Veure més »

Setge d'Edessa

El setge d'Edessa va tenir lloc del 28 de novembre al 24 de desembre del 1144, i tingué com a resultat la caiguda de la capital del comtat d'Edessa a mans d'Imad al-Din Zengi I, l'atabeg de Mossul i d'Alep.

Nou!!: Mossul і Setge d'Edessa · Veure més »

Setge de Damasc (1148)

El setge de Damasc va tenir lloc entre el 24 i el 29 de juliol de 1148 durant la Segona Croada.

Nou!!: Mossul і Setge de Damasc (1148) · Veure més »

Setge de Tiberíades

El Setge de Tiberíades va tenir lloc el 1187 entre les forces de la dinastia Aiúbida, que assetjaven la ciutadella de Tiberíades i els croats del Regne de Jerusalem, que la defensaven.

Nou!!: Mossul і Setge de Tiberíades · Veure més »

Setge de Trípoli

El setge de Trípoli va tenir lloc durant el període posterior a la Primera Croada, i va durar des del 1102 fins al 12 de juliol del 1109.

Nou!!: Mossul і Setge de Trípoli · Veure més »

Setge de Van

El Setge de Van (també conegut pel armenis com la Resistència de Van (en armeni: Վանի հերոսամարտ, Vani herosamart), i pels otomans com la Rebel·lió de Van o Revolta de Van (en turc: Van İsyanı / Van İhtilâli)), va ser una insurrecció del poble armeni contra l'Imperi Otomà.

Nou!!: Mossul і Setge de Van · Veure més »

Shifa Gardi

Shifa Zikri Ibrahim, més coneguda com a Shifa Gardi, (Iran, 1 de juliol de 1986 - Mossul, 25 de febrer de 2017) fou una periodista kurda d'origen iranià, morta durant la batalla de Mossul (2016-2017).

Nou!!: Mossul і Shifa Gardi · Veure més »

Silvan

Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.

Nou!!: Mossul і Silvan · Veure més »

Sinjarita

La sinjarita és un mineral de la classe dels halurs.

Nou!!: Mossul і Sinjarita · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Mossul і Sivas · Veure més »

Societat de Nacions

La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.

Nou!!: Mossul і Societat de Nacions · Veure més »

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Mossul і Soldanat de Rum · Veure més »

Soran

Bandera de l'Emirat de Soran Soran (1835) Soran o Suran (en kurd سۆران) fou un emirat kurd establert el 1399.

Nou!!: Mossul і Soran · Veure més »

Sufrites

Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.

Nou!!: Mossul і Sufrites · Veure més »

Sulayman ibn Kutalmix

Sulayman I ibn Kutalmix (turc anatoli antic: سُلَیمانشاہ بن قُتَلمِش) fou el fundador del Soldanat de Rum.

Nou!!: Mossul і Sulayman ibn Kutalmix · Veure més »

Suruç

Suruç o Saruç (anteriorment transcrit com Saruj o Sarudj de l'àrab surūj سروج que vol dir "sella de muntar", en ortografia turca moderna escrit Suruç, abans pronunciat com a Sıruğ; siríac: ܣܪܘܓ, Sĕrûḡ; nom clàssic Batnan o Batnae, en siríac ܒܛܢܢ, Baṭnān, en grec Βατναι, Batnai i en llatí Batnae) és una ciutat i un districte rural de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la plana propera a la frontera de Síria, en l'antic Diyar Mudar, situada a 46 km de la ciutat de Şanlıurfa a la ruta entre Biredjik i Urfa (Şanlıurfa).

Nou!!: Mossul і Suruç · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Mossul і Tabriz · Veure més »

Taghlibites

El taghlibites, a vegades Banu Taghlib, foren una tribu àrab del Diyar Mudar i Diyar Rabia.

Nou!!: Mossul і Taghlibites · Veure més »

Tahmasp II

Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).

Nou!!: Mossul і Tahmasp II · Veure més »

Tanbur

Els termes tanbur, tanbūr, tanbura, tambur, tambura o tanboor es poden referir a diversos instruments de mànec llarg, cordòfons amb orígens a Mesopotàmia, Àsia del sud o Central.

Nou!!: Mossul і Tanbur · Veure més »

Tawuk

Tawuk o Taük (antiga Dakuka o també Dakur) és una vila del Kurdistan.

Nou!!: Mossul і Tawuk · Veure més »

Tútuix I

Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).

Nou!!: Mossul і Tútuix I · Veure més »

Türkmeneli

Turkmeneli (Turc: Türkmeneli, que vol dir Terra dels Turcmans) és el nom que es dona per a assenyalar les terres on viuen els turcmans iraquians (ells mateixos s'anomenen turkmen).

Nou!!: Mossul і Türkmeneli · Veure més »

Teatre d'operacions de Mesopotàmia

La campanya de Mesopotàmia va ser una campanya del teatre d'operacions de l’Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial lluitada entre els Aliats (representats per l'Imperi Britànic; tropes de la Gran Bretanya, Austràlia, i la gran majoria de l'Índia Britànica), contra les Potències Centrals (principalment l'Imperi Otomà).

Nou!!: Mossul і Teatre d'operacions de Mesopotàmia · Veure més »

Tel

Tell Mar Elias, al nord de Jordània (2005) Un tel, també escrit tall o tell (de l'àrab, dialectalment pronunciat tel o tel·l; en hebreu תל, tel) és un pujol resultat de l'acumulació i la consegüent erosió de materials dipositats per l'ocupació humana d'un lloc durant llargs períodes, característic del Pròxim i Mitjà Orient, però no exclusivament.

Nou!!: Mossul і Tel · Veure més »

Tel Keppe

Tel Keppe —també transliterat Tel Keipeh; en siríac antic ܬܠ ܟܐܦܐ, Tal Kepe, literalment «Turó de Pedres»; en àrab تل كيف, Tall Kayf— és una de les viles històriques assíries més grans de l'Iraq septentrional.

Nou!!: Mossul і Tel Keppe · Veure més »

Tell Halaf

Tell Halaf és un jaciment arqueològic de Síria a la governació d'al-Hasakah al nord-est del país prop de la frontera amb Turquia, enfront de Ceylanpınar, a la vall i prop del naixement del Khabur.

Nou!!: Mossul і Tell Halaf · Veure més »

Tell Hassuna

Cultures calcolítiques d'Hassuna i Halaf. Hassuna o Tell Hassuna és un jaciment arqueològic de Mesopotàmia a la governació de Nínive, a l'Iraq, a la riba oest del Tigris i al sud de Mossul a uns 35 km al sud-oest de Nínive.

Nou!!: Mossul і Tell Hassuna · Veure més »

Teodor d'Antioquia (filòsof)

Teodor d'Antioquia (en llatí Theodorus, en grec antic) era un filòsof, traductor del siríac al llatí i metge d'Antioquia del.

Nou!!: Mossul і Teodor d'Antioquia (filòsof) · Veure més »

Tepe Gaura

Tepe Gawra o Tepe Gaura és un jaciment arqueològic de Mesopotàmia al nord-oest de l'Iraq prop de l'antiga Nínive a 3 km de Khorsabad i 25 km al nord-est de Mossul, a la governació de Ninive.

Nou!!: Mossul і Tepe Gaura · Veure més »

Terratrèmol d'Alep de 1138

El terratrèmol d'Alep de 1138 fou un dels terratrèmols més mortífers de la història.

Nou!!: Mossul і Terratrèmol d'Alep de 1138 · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Mossul і Tigris · Veure més »

Tilbeşar

La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab تل باشر, Tall Bāxir) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.

Nou!!: Mossul і Tilbeşar · Veure més »

Timurtaix

* Per altres personatges amb el mateix nom vegeu Timurtash (Timurtaix) Hussam-ad-Din Timurtaix (vers 1105-1152) fou emir ortúkida de Mardin i regent d'Alep, fill d'Ilghazi I i el seu successor a Mardin.

Nou!!: Mossul і Timurtaix · Veure més »

Tiryaki Hacı Mehmed Paixà

Tiryaki Hacı Mehmed Pasha (1680-1751) fou gran visir de l'Imperi Otomà del 1746 a 1747.

Nou!!: Mossul і Tiryaki Hacı Mehmed Paixà · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Mossul і Toghril Beg I · Veure més »

Tokat

Monument Tokat és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.

Nou!!: Mossul і Tokat · Veure més »

Toragana

Toragana o Töregene Khatun, a les fonts musulmanes Turakina (?–1265) fou una princesa (khatun) i regent de l'Imperi Mongol entre 1242 i 1246.

Nou!!: Mossul і Toragana · Veure més »

Tractat de Sèvres

Fronteres d'Armènia segons el Tractat de Sèvres El Tractat de Sèvres fou un projecte de tractat de pau entre l'Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Mossul і Tractat de Sèvres · Veure més »

Turcmans de l'Iraq

Bandera ètnica dels turcmans Bandera del Front Turcman de l'Iraq Els turcmans de l'Iraq (en singular, turcman) són una ètnia que viu al nord de l'Iraq, principalment a la ciutat de Kirkuk (on fins a les darreres dècades eren la majoria de la població), i en altres ciutats del nord com ara Mossul i Arbil.

Nou!!: Mossul і Turcmans de l'Iraq · Veure més »

Uqayl

Els uqayl o Banu Uqayl fou una tribu àrab de la confederació dels Àmir ibn Sàssaa; va subsistir al llarg dels segles i modernament apareix un grup de camellers, caravaners i mercaders amb el nom d'Agel suposats descendents dels Uqayl.

Nou!!: Mossul і Uqayl · Veure més »

Uqàylides

La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.

Nou!!: Mossul і Uqàylides · Veure més »

Urmia

Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.

Nou!!: Mossul і Urmia · Veure més »

Utx Kara Bahadur

Utx Kara Bahadur o Utj Kara Bahadur (segles XIV - XV) fou un amir de Tamerlà.

Nou!!: Mossul і Utx Kara Bahadur · Veure més »

Uways ibn Hasan

Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.

Nou!!: Mossul і Uways ibn Hasan · Veure més »

Uzun Hasan

Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).

Nou!!: Mossul і Uzun Hasan · Veure més »

Vilayat de Mossul

El vilayat de Mossul (o vilayet de Mossul) fou una província de l'Imperi Otomà que va existir del 1879 al 1925, els darrers set anys sota administració britànica.

Nou!!: Mossul і Vilayat de Mossul · Veure més »

Watthab ibn Sàbiq an-Numayrí

Watthab ibn Sàbiq an-Numayrí (mort el 1019) fou xeic dels numairites que governaven a Haran i una part del Diyar Múdar des de vers l'inici del.

Nou!!: Mossul і Watthab ibn Sàbiq an-Numayrí · Veure més »

Xabib ibn Yazid

Xabib ibn Yazid ibn Nuaym aix-Xaybaní al-Kharijí (vers 647 - vers 697) fou un cap militar kharigita del.

Nou!!: Mossul і Xabib ibn Yazid · Veure més »

Xah-i Arman

XII Xah-i Arman (Rei dels Armenis) fou el títol que van portar els sobirans turcmans d'Akhlat entre el 1100 i el 1207.

Nou!!: Mossul і Xah-i Arman · Veure més »

Xahrizur

Xahrizur o Xahrazur (antic Sharazor o Sherazor o Sherizor) és un districte del Kurdistan Iraquià a l'oest de les muntanyes Awraman, regat pels afluents del Sirwan (i d'aquest al Diyala i al Tigris).

Nou!!: Mossul і Xahrizur · Veure més »

Xaibànides

Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.

Nou!!: Mossul і Xaibànides · Veure més »

Xàjar-ad-Durr

Al-Màlika Ísmat-ad-Din Umm-Khalil (o Walidat-Khalil) Xàjar-ad-Durr, més coneguda simplement com a Xàjar-ad-Durr (literalment ‘Collar de Perles’) o com Umm-Khalil o Wàlidat-Khalil (literalment ‘mare de Khalil’, en referència al fill tingut amb el sultà as-Sàlih Ayyub) (morta en 1257) fou una reina aiúbida, vídua d'as-Sàlih Ayyub, mort en 1249.

Nou!!: Mossul і Xàjar-ad-Durr · Veure més »

Xàraf-ad-Din at-Tussí

Xàraf-ad-Din al-Mudhàffar ibn Muhàmmad at-Tussí (Tus, 1135 - Bagdad, 1213) va ser un matemàtic persa de finals del i començaments del, conegut, abreviadament, com a Xàraf-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí.

Nou!!: Mossul і Xàraf-ad-Din at-Tussí · Veure més »

Xeic Mansur

El Xeic Mansur, (Aldy, ~1747- Schiesselburg, 13 d'abril de 1794) fou un rebel txetxè que dirigí el seu poble contra Caterina II de Rússia.

Nou!!: Mossul і Xeic Mansur · Veure més »

Xeringa

Una xeringa estàndard Una xeringa (del grec syrinx, "tub") és un producte sanitari que consisteix en un èmbol inserit en un tub (cos), el qual té una petita punta oberta en un dels seus extrems (con) que pot acoblar-se a una agulla o a una via tubular.

Nou!!: Mossul і Xeringa · Veure més »

Xirkuh

Àssad-ad-Din Xírkuh ibn Xadi (‘Lleó de les Muntanyes’) fou un general del zengita Nur-ad-Din Mahmud, i home d'estat a Egipte, a l'origen de la dinastia aiubita.

Nou!!: Mossul і Xirkuh · Veure més »

Xulistan

Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.

Nou!!: Mossul і Xulistan · Veure més »

Yaqut al-Hamawí

Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ar-Rumí, més conegut simplement com a Yaqut al-Hamawí o Yaqut ar-Rumí (vers 1179 – Alep, 12 d'agost de 1229), fou un historiador i geògraf musulmà d'origen sirià, famós pels seus escrits enciclopèdics sobre el món islàmic.

Nou!!: Mossul і Yaqut al-Hamawí · Veure més »

Yússuf ibn Raixid as-Sulamí

Yússuf ibn Raixid as-Sulamí fou ostikan d'Armènia del 786 a vers el 787.

Nou!!: Mossul і Yússuf ibn Raixid as-Sulamí · Veure més »

Zab

Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.

Nou!!: Mossul і Zab · Veure més »

Zaha Hadid

Edifici de bombers per a la fàbrica de Vitra a Weil am Rhein (Alemanya), 1993. Edifici central de la fàbrica de BMW a Leipzig. Zaha Hadid CBE (Bagdad, 31 d'octubre de 1950 - Miami, 31 de març de 2016) fou una prominent arquitecta iraquiana, del corrent del desconstructivisme.

Nou!!: Mossul і Zaha Hadid · Veure més »

Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (Medina, ~694/695 - Kufa, 7 de març del 740?) fou besnet del califa Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima, i cap de la revolta que va donar origen a la tendència zaidita, branca moderada del xiïsme.

Nou!!: Mossul і Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin

Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin, fou un amir (oficial militar) turcman, lloctinent de Imad ad-Din Zengi, i fundador de la dinastia begtegínida.

Nou!!: Mossul і Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin · Veure més »

Zengita

La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.

Nou!!: Mossul і Zengita · Veure més »

Ziryab

Abu-l-Hàssan Alí ibn Nafi, anomenat Ziryab (Mossul, 789 - Còrdova, 857) va ser un erudit, poeta i músic kurd o persa instal·lat a l'Àndalus, on va ajudar a fundar la música araboandalusina amb el primer conservatori europeu.

Nou!!: Mossul і Ziryab · Veure més »

101a Divisió Aerotransportada

La 101a Divisió Aerotransportada (anglès: 101st Airborne Division), anomenada popularment les "Àligues Cridaneres" és una divisió paracaigudista de l'Exèrcit dels Estats Units, principalment entrenada per realitzar assalts aeris d'infanteria.

Nou!!: Mossul і 101a Divisió Aerotransportada · Veure més »

1262

El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Mossul і 1262 · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: Mossul і 2016 · Veure més »

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Nou!!: Mossul і 2017 · Veure més »

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Mossul і 25 de febrer · Veure més »

4a Divisió d'Infanteria (Estats Units)

La 4a Divisió d'Infanteria (anglès: 4th Infantry Division) és una divisió de l'Exèrcit dels Estats Units amb seu a Fort Carson, Colorado.

Nou!!: Mossul і 4a Divisió d'Infanteria (Estats Units) · Veure més »

Redirigeix aquí:

Al-Mawsil, Mawsil, Mosul.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant