Comunicació

302 les relacions: Abadia de Cava, Abu-Faris Abd-al-Aziz, Abu-l-Abbàs Àhmad III, Adamuz, Almelo, Anadolu Hisari, Andrei de Pólotsk, Angelo Acciaiuoli, Anguciana, Anna de Luxemburg, Antipapa, Antoni Ginebreda, Antoni I Acciaiuoli, Antonio Beccadelli, Antoniotto I Adorno, Aq Qoyunlu, Aragvi, Argos, Argos i Nàuplia, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Paderborn, Arquebisbat de Pisa, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Szczecin-Kamień, Arquebisbat de Zagreb, Ashikaga Yoshimitsu, Ashikaga Yoshimochi, Ashikaga Yoshinori, Astorgi I Manfredi, Avinyó (Valclusa), Štip, Častkov, Baiazet I, Barquq, Bartolomea Acciaiuoli, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Santa Maria Major, Batalla d'Aversa, Beguines i begards, Bei, Benavites, Benet XIII, Bernat de Pau, Bisbat d'Acerra, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, ..., Bisbat d'Argyll i de les Illes, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Betlem, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Cartagena, Bisbat de Caserta, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Civita Castellana, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Lezhë, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Mostar-Tomislavgrad, Bisbat de Nuoro, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Sion, Bisbat de Tortona, Bisbat de Treviso, Bisbat de Tricarico, Bisbat de Viterbo, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bolbait, Bonifaci Frederic d'Aragó, Borský Mikuláš, Borský Svätý Jur, Cakov, Camarlenc (església catòlica), Campanya del Diyar Bakr, Cangrande I della Scala, Cardenal protodiaca, Cardenal vicari, Carles I d'Orleans, Casa de Loiola, Castell de Bellver, Castell de Chantilly, Castell de la Senyoria, Castell Kiyosu, Castelldefels, Catedral de Barcelona, Catedral de Múrcia, Catedral de Pamplona, Catedral de Winchester, Cava de' Tirreni, Ceccolo Broglia, Cent famoses vistes d'Edo, Cesena, Cisma d'Occident, Climent VII d'Avinyó, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Ginebra, Comtat de Salona, Comtat de Soissons, Consell dels Vint, Constança de Castella, Constantí XI Paleòleg, Constantina (Algèria), Convent de Sant Guillem de Castellfabib, Coronació papal, Croades, Dawlat-Khan Lodi, De figuris Veneris, Degà del Col·legi Cardenalici, Diego de los Roeles, Diego Gómez de Fuensalida, Dinastia Giray, Dinastia Stuart, Districte de Ghazipur, Districte de Jaunpur, Dolný Lopašov, Domènec Ram i Lanaja, Donato Acciaiuoli de Cassano, Ducat d'Atenes, Ducat de Benavent, Ducat de Clèveris, Ducat de Feria, Egina, Emperador Chōkei, Enric el Navegant, Era japonesa, Ermita de Sant Honorat, Escut del País Valencià, Famagusta, Fazlallah al-Hurufi al-Astarabadi, Felipa de Lancaster, Forlimpopoli, Fortalesa de Belixe, Francesc Climent Sapera, Francesc I Gonzaga, Francesca Acciaiuoli, Gabès, Gafsa, Geoffrey Chaucer, Guillem Morell (escultor), Helena Cantacuzena, Història d'Irlanda, Història de l'Iraq, Història de Roma, Història del Panjab, Hurufisme, Ibn Zàmrak, Ibrahim Sultan, Inici de la campanya dels Set Anys, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Jahan Xah Bahadur, Jalore, Jaume I d'Escòcia, Jaunpur (ciutat), Joan d'Olzinelles, Joan el Caçador, Joan I de Borgonya, Joan I de Portugal, João Gonçalves Zarco, John Hawkwood, Jordi d'Ornós, Jordi VII de Geòrgia, Juan Ramírez de Guzmán, Kanauj, Kars, Kemah (Erzincan), Koválovec, Kuklov, La Seu Vella de Lleida, Lahore, Llista d'anys, Llista d'astrònoms, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governants de Moldàvia, Lluís de Prades i d'Arenós, Lluís I d'Orleans, Magadha, Majd al-Din Isa al-Zahir, Malý Lapáš, Manuel III de Trebisonda, Marc I Crispo, Mardin, Margarida de Baviera-Straubing, Margarida I de Dinamarca, Maria Frederic d'Aragó, Marmí, Martí el Jove, Millena, Miran Xah, Mkhargrdzéli, Moianès, Monembasia, Mudhol, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Muhàmmad Xah III Tughluq, Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq, Neri I Acciaiuoli, Niccolò Albergati, Nicolau de Peralta, Nusrat-Xah Tughluq, Obizzo III d'Este, Obizzo Polentani, Orde de Cava, Oudh, Palau dels Papes, Papa Bonifaci IX, Papat d'Avinyó, Patriarcat d'Aquileia, Patriarcat de Lisboa, Pedro de Luna y Albornoz, Peníscola, Penó de la Conquesta, Pere de San Superano, Pere de Xercavins, Pere I de Castella, Pere IV de Grevalosa, Pere Maça i de Liçana, Pere Sanglada, Pere Serra, Pir Muhàmmad ibn Jahangir, Plavecký Peter, Podbranč, Port de Palma, Portada/efemèride maig 23, Príncep de Girona, Principat de Valàquia, Protodiaca, Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394), Ramon d'Abella, Ramon de Llupià-Bages, Rellotge astronòmic de Rostock, República de Florència, Ricard II d'Anglaterra, Rohov, Rubí, Rustem ibn Úmar Xaykh, Rybky, Sadaijin, Saif al-Din Barles, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Jordi, Sant Llorenç de Casterner de les Olles, Sant Vicent Ferrer, Santa Maria del Pi, Santa Maria in Cosmedin, Santuari de Cura, Sar Bugha, Sarai Mulk Khanum, Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix, Senyoria de Breda, Senyoria de Montfort de Bretanya, Setge d'Avinyó (1398-1403), Shōgun, Shenzhen, Shogunat Ashikaga, Sikandar-Xah Tughluq, Silvan, Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401), Sultanat de Delhi, Sultanat de Jaunpur, Teodor Paleòleg, Tercera expedició de Tamerlà a Geòrgia, Tremp (ciutat), Tuman Agha, Txulpan Mulk, Ulugh Beg, Umar Xaikh, Vall de Somorrostro, Vanni Appiani, Varano, Vescomtat de Châtellerault, Vinalesa, Violant de Bar, Visby, Vrbovce, Xah Rukh (timúrida), Xah Rukh governador de Samarcanda (1394), Zalla, Zweibrücken, 13 de novembre, 1378, 1423, 20 de setembre, 23 de maig, 4 de març. Ampliar l'índex (252 més) » « Shrink índex

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Nou!!: 1394 і Abadia de Cava · Veure més »

Abu-Faris Abd-al-Aziz

Abu-Faris Abd-al-Aziz (Constantina, 1361 - Tilimsen, 1434) fou emir hàfsida, fill i successor d'Abu-l-Abbàs Àhmad (III) a la seva mort el 1394.

Nou!!: 1394 і Abu-Faris Abd-al-Aziz · Veure més »

Abu-l-Abbàs Àhmad III

Abu-l-Abbàs Àhmad III fou emir hàfsida de Constantina i després de Constantina i Bugia, i finament de tots els dominis hàfsides amb capital a Tunis del 1370 al 1394.

Nou!!: 1394 і Abu-l-Abbàs Àhmad III · Veure més »

Adamuz

Adamuz és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: 1394 і Adamuz · Veure més »

Almelo

Almelo és un municipi de la província d'Overijssel, al centre-est dels Països Baixos.

Nou!!: 1394 і Almelo · Veure més »

Anadolu Hisari

Anadolu Hisarı Anadolu Hisarı (també Anadoluhisari; altres noms: Güzeldje Hisar, Yenidje, Yeni Hisar i Akča Hisar) és una fortalesa de Turquia, a Istanbul, a la riba asiàtica del Bòsfor.

Nou!!: 1394 і Anadolu Hisari · Veure més »

Andrei de Pólotsk

Andrei de Pólotsk (en belarús: Андрэй Альгердавіч, a lituà: Andrius Algirdaitis, nascut circa 1325 — 12 d'agost de 1399 a la batalla del riu Vorskla) era el fill gran d'Algirdas, Gran Duc de Lituània, i la seva primera dona Maria de Vítebsk.

Nou!!: 1394 і Andrei de Pólotsk · Veure més »

Angelo Acciaiuoli

Angelo Acciaiuoli (Florència 15 d'abril de 1349-Pisa 31 de maig de 1408) fou un religiós florentí.

Nou!!: 1394 і Angelo Acciaiuoli · Veure més »

Anguciana

Anguciana és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: 1394 і Anguciana · Veure més »

Anna de Luxemburg

Anna de Luxemburg, també coneguda com a Anna de Bohèmia, (Praga, 11 de maig de 1366 - Londres, 7 de juny de 1394) va ser una aristòcrata bohèmia, reina consort d'Anglaterra i la primera esposa de Ricard II.

Nou!!: 1394 і Anna de Luxemburg · Veure més »

Antipapa

Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Nou!!: 1394 і Antipapa · Veure més »

Antoni Ginebreda

Antoni Ginebreda (Barcelona, - 1394) va ser un religiós de l'orde dels predicadors, mestre en teologia i escriptor.

Nou!!: 1394 і Antoni Ginebreda · Veure més »

Antoni I Acciaiuoli

Antoni I Acciaiuoli fou fill natural de Neri I Acciaiuoli amb Maria Rendi (filla del notari Demetri Rendi d'Atenes).

Nou!!: 1394 і Antoni I Acciaiuoli · Veure més »

Antonio Beccadelli

Antonio Beccadelli (Palerm 1394 — Nàpols 1471), anomenat el Panormita, fou un humanista italià, poeta, doctor en dret i membre de la cort d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: 1394 і Antonio Beccadelli · Veure més »

Antoniotto I Adorno

Antoniotto I Adorno (Gènova vers 1340 - Finale 5 de juny de 1398), fou fill d'Adornino Adorno (patrici que va ocupar alguns càrrecs a la república i va morir el 1370).

Nou!!: 1394 і Antoniotto I Adorno · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: 1394 і Aq Qoyunlu · Veure més »

Aragvi

L'Aragvi és un riu de Geòrgia que baixa des de les muntanyes del Caucas i desemboca al Mtkvari, a la ciutat de Mtskhétha.

Nou!!: 1394 і Aragvi · Veure més »

Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Nou!!: 1394 і Argos · Veure més »

Argos i Nàuplia

Argos i Nàuplia va ser una senyoria medieval de Morea o Acaia.

Nou!!: 1394 і Argos i Nàuplia · Veure més »

Arquebisbat d'Ais de Provença

Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1394 і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »

Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni

L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1394 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »

Arquebisbat de Lucca

L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1394 і Arquebisbat de Lucca · Veure més »

Arquebisbat de Paderborn

Larquebisbat de Paderborn - Erzbistum Paderborn en alemany, Archidioecesis Paderbornensis en llatí- és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Alemanya.

Nou!!: 1394 і Arquebisbat de Paderborn · Veure més »

Arquebisbat de Pisa

Larquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: 1394 і Arquebisbat de Pisa · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1394 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1394 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno

arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1394 і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1394 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Szczecin-Kamień

La concattedrale de Sant Joan Baptista a Kamień Pomorski Larquebisbat de Szczecin-Kamień (polonès: Archidiecezja szczecińsko-kamieńska, llatí: Archidioecesis Sedinensis-Caminensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1394 і Arquebisbat de Szczecin-Kamień · Veure més »

Arquebisbat de Zagreb

El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1394 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »

Ashikaga Yoshimitsu

va ser el tercer shogun del shogunat Ashikaga.

Nou!!: 1394 і Ashikaga Yoshimitsu · Veure més »

Ashikaga Yoshimochi

va ser el quart shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre 1394 i el 1423 al Japó.

Nou!!: 1394 і Ashikaga Yoshimochi · Veure més »

Ashikaga Yoshinori

va ser el sisè shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1429 i el 1441 al Japó.

Nou!!: 1394 і Ashikaga Yoshinori · Veure més »

Astorgi I Manfredi

Astorgi I Manfredi (Astorgio I Manfredi) va ser fill de Joan Manfredi.

Nou!!: 1394 і Astorgi I Manfredi · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: 1394 і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Štip

Štip (macedoni Штип) és una ciutat i municipalitat de Macedònia del Nord, la principal de la part oriental.

Nou!!: 1394 і Štip · Veure més »

Častkov

Častkov és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1394 і Častkov · Veure més »

Baiazet I

Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.

Nou!!: 1394 і Baiazet I · Veure més »

Barquq

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).

Nou!!: 1394 і Barquq · Veure més »

Bartolomea Acciaiuoli

Bartolomea Acciaiuoli (1370 - 1397) fou filla de Neri I Acciaiuoli.

Nou!!: 1394 і Bartolomea Acciaiuoli · Veure més »

Basílica de Sant Climent del Laterà

La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.

Nou!!: 1394 і Basílica de Sant Climent del Laterà · Veure més »

Basílica de Santa Maria Major

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.

Nou!!: 1394 і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »

Batalla d'Aversa

La Batalla d'Aversa de 1394 fou un dels combats de la guerra civil pel Regne de Nàpols entre Lluís II de Provença i el seu cosí Ladislau I de Nàpols.

Nou!!: 1394 і Batalla d'Aversa · Veure més »

Beguines i begards

Beguina, gravat xilogràfic de ''Des dodes dantz''. Lübeck, 1489. Beguina i begard foren els noms que, des del, es feren servir per anomenar els membres d'associacions de laics que feien vida religiosa fora de les estructures jeràrquiques de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1394 і Beguines i begards · Veure més »

Bei

obra.

Nou!!: 1394 і Bei · Veure més »

Benavites

Benavites és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: 1394 і Benavites · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: 1394 і Benet XIII · Veure més »

Bernat de Pau

Bernat de Pau (Banyuls de la Marenda, 1394 - Girona, 1457) fou bisbe de Girona entre 1436 i 1457.

Nou!!: 1394 і Bernat de Pau · Veure més »

Bisbat d'Acerra

El bisbat d'Acerra (italià: Diocesi di Acerra; llatí: Dioecesis Acerrarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1394 і Bisbat d'Acerra · Veure més »

Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1394 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »

Bisbat d'Argyll i de les Illes

Restes de l'antiga catedral medieval de la diòcesi de les Isles (o de Sodor), dedicada a Sant Germà, a l'illa de St. Patrick, a la riba occidental de l'illa de Man. Sant Moluag de Lismore; a l'interior de l'actual església es conserves restes de l'antiga catedral de la diòcesi medieval d'Argyll. El bisbat d'Argyll i de les Illes (gaèlic: Sgìr-Easbuig Earraghàidheal 's nan Eilean, anglès: Roman Catholic Diocese of Argyll and the Isles, llatí: Dioecesis Ergadiensis et Insularum) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.

Nou!!: 1394 і Bisbat d'Argyll i de les Illes · Veure més »

Bisbat d'Estrasburg

Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1394 і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »

Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi

El bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi —diocesi di Oppido Mamertina-Palmi; Dioecesis Oppidensis-Palmarum — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 180.200 batejats d'un total 187.200 habitants. Està regida pel bisbe Francesco Milito. La patrona de la diòcesi és Santa Maria Anunciata.

Nou!!: 1394 і Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi · Veure més »

Bisbat d'Orleans

L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1394 і Bisbat d'Orleans · Veure més »

Bisbat de Belley-Ars

La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Betlem

La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Betlem · Veure més »

Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo

El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »

Bisbat de Cartagena

El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Cartagena · Veure més »

Bisbat de Caserta

L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Caserta · Veure més »

Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti

catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »

Bisbat de Cesena-Sarsina

El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »

Bisbat de Civita Castellana

El bisbat de la Civita Castellana —diocesi di Civita Castellana; Dioecesis Civitatis Castellanae — és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Civita Castellana · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1394 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »

Bisbat de Lamezia Terme

El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Lamezia Terme · Veure més »

Bisbat de Lezhë

Restes de l'antiga catedral de Sant Nicolau, on es troba la tomba de l'heroi nacional albanès, Giorgio Castriota Scanderbeg. El bisbat de Lezhë (albanès: Dioqeza e Lezhës; llatí: Dioecesis Alexiensis) és una seu de l'Església catòlica a Albània, sufragània de l'arquebisbat de Shkodër–Pult. Al 2016 tenia 86.300 batejats d'un total de 121.700 habitants. Actualment està regida pel bisbe Ottavio Vitale, R.C.I.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Lezhë · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Massa Marittima-Piombino

El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »

Bisbat de Mostar-Tomislavgrad

L'antiga catedral de Sant Pere i Sant Pau. L'església parroquial de Međugorje. El palau episcopal de Mostar. La diòcesi de Mostar-Tomislavgrad (bosnià: Mostarsko-duvanjska biskupija, llatí: Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Herzegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Mostar-Tomislavgrad · Veure més »

Bisbat de Nuoro

Interior de la catedral El bisbat de Nuoro (italià: diocesi di Nuoro; llatí: Dioecesis Nuorensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Nuoro · Veure més »

Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla

La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »

Bisbat de Savona-Noli

El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »

Bisbat de Senigallia

El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Senigallia · Veure més »

Bisbat de Sion

El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Sion · Veure més »

Bisbat de Tortona

El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Tortona · Veure més »

Bisbat de Treviso

El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Treviso · Veure més »

Bisbat de Tricarico

El bisbat de Tricarico (italià: diocesi di Tricarico; llatí: Dioecesis Tricaricensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Tricarico · Veure més »

Bisbat de Viterbo

El bisbat de Viterbo (italià: Diocesi di Viterbo; llatí: Dioecesis Viterbiensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Viterbo · Veure més »

Bisbat de Vittorio Veneto

El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1394 і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »

Bisbat suburbicari de Palestrina

El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1394 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »

Bolbait

Bolbait (en castellà, Bolbaite) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: 1394 і Bolbait · Veure més »

Bonifaci Frederic d'Aragó

Bonifaci Frederic d'Aragó fou fill d'Alfons Frederic d'Aragó.

Nou!!: 1394 і Bonifaci Frederic d'Aragó · Veure més »

Borský Mikuláš

Borský Mikuláš és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1394 і Borský Mikuláš · Veure més »

Borský Svätý Jur

Borský Svätý Jur és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1394 і Borský Svätý Jur · Veure més »

Cakov

Cakov és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1394 і Cakov · Veure més »

Camarlenc (església catòlica)

seu vacant. A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal.

Nou!!: 1394 і Camarlenc (església catòlica) · Veure més »

Campanya del Diyar Bakr

La campanya del Diyar Bakr foren les operacions militars de Tamerlà i el seu exèrcit a aquesta regió, principalment la conquesta d'Amida (Armènia) el 1394.

Nou!!: 1394 і Campanya del Diyar Bakr · Veure més »

Cangrande I della Scala

Cangrande I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.

Nou!!: 1394 і Cangrande I della Scala · Veure més »

Cardenal protodiaca

El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.

Nou!!: 1394 і Cardenal protodiaca · Veure més »

Cardenal vicari

Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1394 і Cardenal vicari · Veure més »

Carles I d'Orleans

Carles I d'Orleans rebent l'homenatge d'un vassall Carles I d'Orleans i I de Valois (París 1394 - Amboise 1465), príncep de França, duc d'Orleans i duc de Valois (1407-1465).

Nou!!: 1394 і Carles I d'Orleans · Veure més »

Casa de Loiola

La casa o casal de Loiola és un antic llinatge de la província de Guipúscoa, parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Família molt antiga de parents majors del bàndol d'Oñaz que va habitar en Loiola (Azpeitia), tenien la seva casa solar i palau d'aquesta vila.

Nou!!: 1394 і Casa de Loiola · Veure més »

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Nou!!: 1394 і Castell de Bellver · Veure més »

Castell de Chantilly

El castell de Chantilly està situat a Chantilly, a la regió de la Picardia a una trentena de km de París, en un indret magnífic de la vall de la Nonette, afluent de l'Oise.

Nou!!: 1394 і Castell de Chantilly · Veure més »

Castell de la Senyoria

El Castell de la Senyoria és al centre d'Alfara del Patriarca, a la comarca de l'Horta Nord, a la província de València; a una altitud de 35 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: 1394 і Castell de la Senyoria · Veure més »

Castell Kiyosu

Vista posterior del castell. El castell Kiyosu (清洲城, Kiyosu-jō) és un castell japonès localitzat a la ciutat de Kiyosu, a la Prefectura d'Aichi al Japó i que va servir com a base d'operacions d'Oda Nobunaga durant el període Sengoku de la història del Japó.

Nou!!: 1394 і Castell Kiyosu · Veure més »

Castelldefels

Castelldefels és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: 1394 і Castelldefels · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1394 і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Múrcia

L'Església Catedral de Santa Maria, més coneguda com a Catedral de Múrcia, és el temple principal i seu de la Diòcesi de Cartagena.

Nou!!: 1394 і Catedral de Múrcia · Veure més »

Catedral de Pamplona

Vista de l'interior del temple La Catedral de Santa María la Real de Pamplona, situada a la ciutat de Pamplona (Comunitat Foral de Navarra, Espanya), seu de l'arxidiòcesi de Pamplona i Tudela, és un conjunt arquitectònic eclesiàstic únic, per tractar-se del complex catedralici més complet que es conserva a Espanya.

Nou!!: 1394 і Catedral de Pamplona · Veure més »

Catedral de Winchester

La catedral de Winchester, a Winchester, Hampshire, és una de les catedrals més grans d'Anglaterra, amb la nau més llarga i amb una llargada global més gran que qualsevol altra catedral gòtica a Europa.

Nou!!: 1394 і Catedral de Winchester · Veure més »

Cava de' Tirreni

Cava de' Tirreni és un municipi a la Província de Salern (regió de Campània, Itàlia).

Nou!!: 1394 і Cava de' Tirreni · Veure més »

Ceccolo Broglia

Ceccolo Broglia, fill d'Enriqetto Broglia (noble de Chieri), fou un noble de Chieri.

Nou!!: 1394 і Ceccolo Broglia · Veure més »

Cent famoses vistes d'Edo

Cent famoses vistes d'Edo és una sèrie de gravats realitzats pel pintor japonès Utagawa Hiroshige entre 1856 i 1858.

Nou!!: 1394 і Cent famoses vistes d'Edo · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: 1394 і Cesena · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: 1394 і Cisma d'Occident · Veure més »

Climent VII d'Avinyó

Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.

Nou!!: 1394 і Climent VII d'Avinyó · Veure més »

Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa

La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà.

Nou!!: 1394 і Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa · Veure més »

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Nou!!: 1394 і Comtat d'Hainaut · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.

Nou!!: 1394 і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat de Ginebra

El comtat de Ginebra fou una jurisdicció feudal centrada inicialment entorn de la ciutat de Ginebra, que va existir del segle IX fins al 1724.

Nou!!: 1394 і Comtat de Ginebra · Veure més »

Comtat de Salona

Comtat de Salona fou una jurisdicció feudal catalana a Grècia centrada a la ciutat de Salona (Grècia), antiga Amfissa, coneguda pels catalans com Sola.

Nou!!: 1394 і Comtat de Salona · Veure més »

Comtat de Soissons

Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.

Nou!!: 1394 і Comtat de Soissons · Veure més »

Consell dels Vint

Consell de Vint o Consell dels Vint és el nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia de Barcelona, creat a través d'un privilegi per Joan I de Catalunya-Aragó el 1394.

Nou!!: 1394 і Consell dels Vint · Veure més »

Constança de Castella

Constança de Castella (Castrojeriz, Burgos, 1354 - Leicester, Anglaterra, 1394) fou infanta de Castella i reina titular de Castella (1369).

Nou!!: 1394 і Constança de Castella · Veure més »

Constantí XI Paleòleg

Constantí XI Paleòleg - Constantinus Paleologus - de sobrenom Dragases - Παλαιόλογος o δραγάσης - (1394 - 29 de maig de 1453) fou el darrer emperador romà d'Orient del 1448 al 1453.

Nou!!: 1394 і Constantí XI Paleòleg · Veure més »

Constantina (Algèria)

Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.

Nou!!: 1394 і Constantina (Algèria) · Veure més »

Convent de Sant Guillem de Castellfabib

Sant Guillem de Castellfabib és un monestir franciscà situat en el marge esquerre del riu Ebrón, enfront de la vila de Castellfabib, localitat de la comarca del Racó d'Ademús.

Nou!!: 1394 і Convent de Sant Guillem de Castellfabib · Veure més »

Coronació papal

arxiudata.

Nou!!: 1394 і Coronació papal · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: 1394 і Croades · Veure més »

Dawlat-Khan Lodi

Dawlat Khan Lodi fou un cap afganès del clan Lodi, soldats de fortuna que va entrar al servei de Delhi.

Nou!!: 1394 і Dawlat-Khan Lodi · Veure més »

De figuris Veneris

De figuris Veneris (del llatí, «Sobre les figures de Venus»), o Apophoreta, és un llibre escrit pel filòsof alemany Friedrich Karl Forberg (1770-1848), publicat el 1824 a Alemanya en llatí i en grec.

Nou!!: 1394 і De figuris Veneris · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: 1394 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Diego de los Roeles

Diego de los Roeles fou un religiós castellà, que esdevingué bisbe d'Àvila entre els anys 1378 i 1394.

Nou!!: 1394 і Diego de los Roeles · Veure més »

Diego Gómez de Fuensalida

Diego Gómez de Fuensalida (c.1371-1436) o simplement Diego de Fuensalida, va ser un noble i religiós castellà, proper a la figura de Ferran d'Antequera durant el Compromís de Casp i després en ser escollit sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: 1394 і Diego Gómez de Fuensalida · Veure més »

Dinastia Giray

La dinastia Giray fou la nissaga que va governar el Kanat de Crimea del el 1783 (la dinastia va agafar el nom de Giray a la meitat del).

Nou!!: 1394 і Dinastia Giray · Veure més »

Dinastia Stuart

Blasó de la Casa d'Estuard. La dinastia Estuard neix d'una família d'origen bretó i escocès.

Nou!!: 1394 і Dinastia Stuart · Veure més »

Districte de Ghazipur

El districte de Ghazipur és una divisió administrativa de l'estat d'Uttar Pradesh, a l'Índia.

Nou!!: 1394 і Districte de Ghazipur · Veure més »

Districte de Jaunpur

El districte de Jaunpur és una divisió administrativa de la divisió de Varanasi a Uttar Pradesh, Índia.

Nou!!: 1394 і Districte de Jaunpur · Veure més »

Dolný Lopašov

Dolný Lopašov és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1394 і Dolný Lopašov · Veure més »

Domènec Ram i Lanaja

Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.

Nou!!: 1394 і Domènec Ram i Lanaja · Veure més »

Donato Acciaiuoli de Cassano

Donato Acciaiuoli de Cassano fou fill de Jacopo Acciaiuoli i germà de Neri I Acciaiuoli.

Nou!!: 1394 і Donato Acciaiuoli de Cassano · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: 1394 і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Benavent

Escut del Ducat de Benavent El Ducat de Benavent és un títol nobiliari espanyol de caràcter hereditari que fou concedit pel rei Enric IV de Castella el 28 de gener de 1473 a favor de Rodrigo Alonso Pimentel, IV comte de Benavent, i senyor de Villalón, Mayorga, Betanzos, Allariz, Aguiar, Sandiáñez, Milmanda i Sande, i besnet de Juan Alfonso Pimentel, cavaller d'origen portuguès al servei de la Corona de Castella, a qui el rei Ferran III de Castella concedir el Comtat de Benavent.

Nou!!: 1394 і Ducat de Benavent · Veure més »

Ducat de Clèveris

El Ducat de Clèveris (Herzogtum Kleve en alemany), fins al 1391 Comtat de Clèveris, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1394 і Ducat de Clèveris · Veure més »

Ducat de Feria

El Ducat de Feria és un títol de la noblesa castellana creat l'any 1567 pel rei Felip II d'Espanya en favor del noble extremeny Gómez Suárez de Figueroa i de Córdoba.

Nou!!: 1394 і Ducat de Feria · Veure més »

Egina

Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Nou!!: 1394 і Egina · Veure més »

Emperador Chōkei

El va ser el 98è Emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió, i tercer Emperador de la Cort del Sud durant el Període de les Corts del Nord i del Sud.

Nou!!: 1394 і Emperador Chōkei · Veure més »

Enric el Navegant

Enric el Navegant o Enric de Portugal (Porto, 4 de març de 1394 – Sagres, 13 de novembre de 1460) fou infant de Portugal i primer duc de Viseu (1415-1460).

Nou!!: 1394 і Enric el Navegant · Veure més »

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Nou!!: 1394 і Era japonesa · Veure més »

Ermita de Sant Honorat

L'Ermita de Sant Honorat és una petita església situada al vessant meridional al puig de Randa dins el municipi d'Algaida.

Nou!!: 1394 і Ermita de Sant Honorat · Veure més »

Escut del País Valencià

Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.

Nou!!: 1394 і Escut del País Valencià · Veure més »

Famagusta

Vista de la platja de Famagusta Famagusta o Famagosta (en Ammókhostos; Gazimağusa) és una ciutat situada a l'est de l'Illa de Xipre, centre administratiu del districte homònim i sota control de l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.

Nou!!: 1394 і Famagusta · Veure més »

Fazlallah al-Hurufi al-Astarabadi

Fazlallah al-Hurufi al-Astarabadi o Naimi Fażlu l-Lāh Astar-Ābādī (en persa: فضلالله استرآبادی), també conegut com a Naimi Fażlullāh Tabrīzī Astarābādī Ḥurūfī, fou un filòsof i religiós iranià, fundador de la confraria sufí coneguda com a hurufisme (hurufiyya).

Nou!!: 1394 і Fazlallah al-Hurufi al-Astarabadi · Veure més »

Felipa de Lancaster

Felipa de Lancaster (Leicester, Regne Unit 1360 - Odivelas 1415), princesa anglesa i reina consort de Portugal (1387-1415).

Nou!!: 1394 і Felipa de Lancaster · Veure més »

Forlimpopoli

Castell de Forlimpopoli. Forlimpopoli és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, amb vora 15.000 habitants.

Nou!!: 1394 і Forlimpopoli · Veure més »

Fortalesa de Belixe

La Fortalesa de Belitxe es localitza en posició dominant a la platja de Belixe Velho (Belitxe Vell), al Cap de Sant Vicent, a l'Algarve portuguès.

Nou!!: 1394 і Fortalesa de Belixe · Veure més »

Francesc Climent Sapera

Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).

Nou!!: 1394 і Francesc Climent Sapera · Veure més »

Francesc I Gonzaga

Francesc I Gonzaga o Francesc I de Màntua (en italià: Francesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1366 - íd. 1407) fou un condottiero italià que va ser senyor de Màntua entre 1382 i 1407.

Nou!!: 1394 і Francesc I Gonzaga · Veure més »

Francesca Acciaiuoli

Francesca Acciaiuoli fou filla de Neri I Acciaiuoli.

Nou!!: 1394 і Francesca Acciaiuoli · Veure més »

Gabès

Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).

Nou!!: 1394 і Gabès · Veure més »

Gafsa

Zona cèntrica de Gafsa Gafsa (pronunciat localment Gafsa; o) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb més de 100.000 habitants.

Nou!!: 1394 і Gafsa · Veure més »

Geoffrey Chaucer

Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.

Nou!!: 1394 і Geoffrey Chaucer · Veure més »

Guillem Morell (escultor)

Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, - Girona, d.1396).

Nou!!: 1394 і Guillem Morell (escultor) · Veure més »

Helena Cantacuzena

Helena Cantacuzena era una noble dama bizantina parenta de l'emperador Joan VI Cantacuzè.

Nou!!: 1394 і Helena Cantacuzena · Veure més »

Història d'Irlanda

Bandera de l'actual República d'Irlanda onejant sobre el cel de Dublín. L'actual bandera se suposa provisional a l'espera d'una reunificació de l'illa amb la província de l'Ulster, actualment dins del Regne de la Gran Bretanya. S'han proposat diferents models de bandera per a una Irlanda unificada Un paisatge tradicional irlandès on predomina el verd i el blau. És per això que Irlanda també és anomenada l'Illa Maragda La història d'Irlanda comença amb la prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè; el cristianisme cèltic havia subsumit, doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.

Nou!!: 1394 і Història d'Irlanda · Veure més »

Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

Nou!!: 1394 і Història de l'Iraq · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: 1394 і Història de Roma · Veure més »

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Nou!!: 1394 і Història del Panjab · Veure més »

Hurufisme

El hurufisme (en àrab حروفية, Hurufiyya, adjectiu hurufí) fou un corrent sufí de caràcter cabalístic que es va desenvolupar en zones de l'occident de Pèrsia i Azerbaidjan durant els segles  i. "Huruf" significa literalment 'lletres', ja que es considerava que cadascuna tenia un paper essencial per a l'obtenció de l'amor i la bellesa en l'univers.

Nou!!: 1394 і Hurufisme · Veure més »

Ibn Zàmrak

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Muhàmmad ibn Àhmad as-Surayhí, més conegut com a Ibn Zàmrak (o Ibn Zúmruk) (Granada, 1333 - entre 1394 i 1408), fou un poeta i visir de Granada.

Nou!!: 1394 і Ibn Zàmrak · Veure més »

Ibrahim Sultan

Abu l-Fatah Ibrahim Sultan o Sultan Ibrahim ibn Xah Rukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz, 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh i net de Tamerlà, de nom complet de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.

Nou!!: 1394 і Ibrahim Sultan · Veure més »

Inici de la campanya dels Set Anys

La campanya dels Set Anys de Tamerlà es va iniciar el 8 de setembre de 1399, només quatre mesos després de tornar de l'Índia.

Nou!!: 1394 і Inici de la campanya dels Set Anys · Veure més »

Iskandar ibn Úmar Xaykh

Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: 1394 і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Jahan Xah Bahadur

Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.

Nou!!: 1394 і Jahan Xah Bahadur · Veure més »

Jalore

Jalore o Jalor és una ciutat i municipalitat del Rajasthan, capital del districte de Jalor, al sud del riu Sukri, afluent del Luni a 121 km al sud del principat de Jodhpur.

Nou!!: 1394 і Jalore · Veure més »

Jaume I d'Escòcia

Jaume I d'Escòcia (10 de desembre de 1394 - 21 de febrer de 1437).

Nou!!: 1394 і Jaume I d'Escòcia · Veure més »

Jaunpur (ciutat)

Jaunpur (hindi जौनपुर, urdú جون پور) és una ciutat i municipalitat de l'Índia, capital del districte de Jaunpur a Uttar Pradesh, situada a al riba del Gumti.

Nou!!: 1394 і Jaunpur (ciutat) · Veure més »

Joan d'Olzinelles

Joan d'Olzinelles (Tarragona, - Tarragona, segle XV) va ser un noble i hisendat català.

Nou!!: 1394 і Joan d'Olzinelles · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: 1394 і Joan el Caçador · Veure més »

Joan I de Borgonya

va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).

Nou!!: 1394 і Joan I de Borgonya · Veure més »

Joan I de Portugal

Joan I de Portugal, dit el Gran o el de Bona Memòria (Lisboa, 1357 - ibíd., 1433) fou rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avís.

Nou!!: 1394 і Joan I de Portugal · Veure més »

João Gonçalves Zarco

João Gonçales Zarco o Zargo (Portugal Continental, ca. 1394 - Funchal, 21 de novembre de 1471) fou un mariner, explorador i cavaller portuguès de la casa del príncep Enric el Navegant.

Nou!!: 1394 і João Gonçalves Zarco · Veure més »

John Hawkwood

Fresc de John Hawkwood, per Paolo Uccello. Santa Maria del Fiore (Florència). John Hawkwood (en francès Jean Haccoude; en italià Giovanni Acuto), va ser un cèlebre mercenari de l'edat mitjana que va viure al, és considerat com el primer mercenari dels temps moderns.

Nou!!: 1394 і John Hawkwood · Veure més »

Jordi d'Ornós

Jordi d'Ornós (Perpinyà?, circa 1380 - Carpentràs (Provença), 1452), fou un bisbe, cardenal, jurista i diplomàtic català.

Nou!!: 1394 і Jordi d'Ornós · Veure més »

Jordi VII de Geòrgia

Jordi VII fou rei de Geòrgia del 1393 al 1407, fill gran i successor de Bagrat V. La seva mare era la princesa Elena de Trebisonda.

Nou!!: 1394 і Jordi VII de Geòrgia · Veure més »

Juan Ramírez de Guzmán

Juan Ramírez de Guzmán, o simplement Juan de Guzmán, fou un religiós castellà, que fou bisbe de Tui (1390-1394), de Calahorra (1394-1403) i d'Àvila (1403-1424).

Nou!!: 1394 і Juan Ramírez de Guzmán · Veure més »

Kanauj

Kanauj (कन्नौज, urdú: کنوج), de vegades també Kannauj, és una ciutat i municipalitat (Nagar Palika Parishad) capital del districte de Kanauj a Uttar Pradesh, Índia, a uns 7 km de la riba del Ganges que antigament passava sota els seus murs.

Nou!!: 1394 і Kanauj · Veure més »

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Nou!!: 1394 і Kars · Veure més »

Kemah (Erzincan)

Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.

Nou!!: 1394 і Kemah (Erzincan) · Veure més »

Koválovec

Koválovec és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1394 і Koválovec · Veure més »

Kuklov

Kuklov és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1394 і Kuklov · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: 1394 і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

Lahore

Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).

Nou!!: 1394 і Lahore · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1394 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'astrònoms

Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.

Nou!!: 1394 і Llista d'astrònoms · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1394 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1394 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1394 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de governants de Moldàvia

Llista de governants de Moldàvia, des de la primera menció en l'edat mitjana amb el nom de "Moldàvia", fins a la creació de Romania (el 1866, després de la unió amb Valàquia de 1859).

Nou!!: 1394 і Llista de governants de Moldàvia · Veure més »

Lluís de Prades i d'Arenós

Lluís de Prades i d'Arenós (? - Roma, 1429) fou un eclesiàstic català, bisbe de Mallorca i de Tortosa, i cambrer de Benet XIII.

Nou!!: 1394 і Lluís de Prades i d'Arenós · Veure més »

Lluís I d'Orleans

Lluís I d'Orleans (París 1372 - íd. 1407), príncep de França i comte de Valois (1392-1407), elevat a duc de Valois el 1406; duc d'Orleans (1393-1407); comte de Blois (1397-1407) i comte d'Angulema (1404-1407).

Nou!!: 1394 і Lluís I d'Orleans · Veure més »

Magadha

Els 16 Mahajanapades vers 600 aC Magadha (sànscrit मगध) va ser un antic regne de l'Índia, un dels setze mahajanapades o grans regnes de l'antiga Índia, esmentat al Ramayana, al Mahabharata i als puranes.

Nou!!: 1394 і Magadha · Veure més »

Majd al-Din Isa al-Zahir

Majd al-Din Isa al-Zahir (+1407), fou un emir ortúkida de Mardin, fill i successor de Fakhr al-Din Dawud II al-Muzaffar el 1376.

Nou!!: 1394 і Majd al-Din Isa al-Zahir · Veure més »

Malý Lapáš

Malý Lapáš és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: 1394 і Malý Lapáš · Veure més »

Manuel III de Trebisonda

Manuel III Comnè fou el divuitè emperador de Trebisonda, que va governar en dinovè lloc durant el període 1390-1417.

Nou!!: 1394 і Manuel III de Trebisonda · Veure més »

Marc I Crispo

Marc I Crispo, nascut el 1394, era fill de Francesc I Crispo, i va rebre del seu pare, el 1397 la senyoria de Ios, amb només 4 anys.

Nou!!: 1394 і Marc I Crispo · Veure més »

Mardin

Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).

Nou!!: 1394 і Mardin · Veure més »

Margarida de Baviera-Straubing

Margarida de Baviera-Straubing (1363 - Dijon 1423), infanta de Baviera i duquessa consort de Borgonya (1404-1419).

Nou!!: 1394 і Margarida de Baviera-Straubing · Veure més »

Margarida I de Dinamarca

, nascuda Margrete Valdemarsdatter, fou reina de Dinamarca i Noruega (entre 1387 i 1412), i de Suècia (de 1389 a 1412).

Nou!!: 1394 і Margarida I de Dinamarca · Veure més »

Maria Frederic d'Aragó

Maria Frederic d'Aragó era filla de Lluís Frederic d'Aragó i Helena Cantacuzena i a la mort del pare el 1382 fou comtessa de Salona, senyora de Citó (Zituni) i de Siderocàstron, encara que inicialment va governar la mare mentre era menor d'edat.

Nou!!: 1394 і Maria Frederic d'Aragó · Veure més »

Marmí

Marmí és un masia situada al municipi de Castellar de la Ribera, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: 1394 і Marmí · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Nou!!: 1394 і Martí el Jove · Veure més »

Millena

Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1394 і Millena · Veure més »

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Nou!!: 1394 і Miran Xah · Veure més »

Mkhargrdzéli

LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.

Nou!!: 1394 і Mkhargrdzéli · Veure més »

Moianès

El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.

Nou!!: 1394 і Moianès · Veure més »

Monembasia

Promontori de Monembasia, vista des del port de Gefira Badia de Monemvasia Monembasia (català medieval: Malvasia;;, també apareix Benefshe i Monvasya), és una vila medieval fortificada ubicada en una petita península de la costa est del Peloponès, a Grècia.

Nou!!: 1394 і Monembasia · Veure més »

Mudhol

Mudhol fou un estat tributari protegit a l'agència de Kolhapur i dels Estats Marathes Meridionals amb una superfície de 938 km² i una població el 1872 de 58.921 habitants i el 1881 de 52.163 habitants repartits en 2 ciutats i 77 pobles; la població el 1901 era de 63.001 habitants i el 1931 de 62.860.

Nou!!: 1394 і Mudhol · Veure més »

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.

Nou!!: 1394 і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Veure més »

Muhàmmad Xah III Tughluq

Nasir al-Din Muhammad Shah III Tughluq fou sultà de Delhi de la dinastia tughlúquida.

Nou!!: 1394 і Muhàmmad Xah III Tughluq · Veure més »

Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq

Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq (Nasir al-Din Mahmud Shah Tughluk) fou sultà de Delhi del 1393 al 1398/1399.

Nou!!: 1394 і Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq · Veure més »

Neri I Acciaiuoli

Neri I Acciaiuoli fou fill de Jacopo Acciaiuoli.

Nou!!: 1394 і Neri I Acciaiuoli · Veure més »

Niccolò Albergati

Niccolò Albergati (Bolonya, 1373 – Siena, 9 de maig de 1443) va ser un religiós cartoixà, proclamat cardenal de l'Església Catòlica Romana en 1426 per Martí V. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Nou!!: 1394 і Niccolò Albergati · Veure més »

Nicolau de Peralta

Nicolau de Peralta i d'Aragó (o Nicolò, o Nicola, en sicilià) (s. XIV – Sciacca, 1399) fou un noble militar de les nissagues catalanes dels Peralta i dels Aragó que va esdevenir una de les personalitats més rellevants de Sicília.

Nou!!: 1394 і Nicolau de Peralta · Veure més »

Nusrat-Xah Tughluq

Nusrat-Xah Tughluq fou un sultà tughlúquida de Delhi en disputa amb Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq.

Nou!!: 1394 і Nusrat-Xah Tughluq · Veure més »

Obizzo III d'Este

Obizzo III d'Este (14 de juliol de 1294- 20 de març de 1352).

Nou!!: 1394 і Obizzo III d'Este · Veure més »

Obizzo Polentani

Obizzo Polentani fou fill i successor de Guiu III Polentani.

Nou!!: 1394 і Obizzo Polentani · Veure més »

Orde de Cava

L'Orde de Cava, estrictament Congregació de Cava de' Tirreni, en llatí Ordo Cavensis, era un orde monàstic que volia tornar al rigor original de la Regla de Sant Benet, formant part, tot i que era autònom, de l'orde benedictí.

Nou!!: 1394 і Orde de Cava · Veure més »

Oudh

Oudh a un mapa del segle XIX. Escut d'Oudh Nawab Saadat Ali Khan II. Una Bibi a Lucknow. 1785 Oudh o Awadh fou un estat tributari protegit i després província britànica sota un comissionat (1856-1902) que des del 1877 fou el mateix que el de les Províncies del Nord-oest i finalment fusionades en l'entitat anomenada Províncies Unides d'Agra i Oudh el 1902.

Nou!!: 1394 і Oudh · Veure més »

Palau dels Papes

El palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.

Nou!!: 1394 і Palau dels Papes · Veure més »

Papa Bonifaci IX

Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.

Nou!!: 1394 і Papa Bonifaci IX · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: 1394 і Papat d'Avinyó · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: 1394 і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Patriarcat de Lisboa

El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.

Nou!!: 1394 і Patriarcat de Lisboa · Veure més »

Pedro de Luna y Albornoz

Pedro Martínez de Luna y Albornoz (Morata de Jalón, ca. 1375 - Toledo, 18 de setembre de 1414).

Nou!!: 1394 і Pedro de Luna y Albornoz · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: 1394 і Peníscola · Veure més »

Penó de la Conquesta

L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.

Nou!!: 1394 і Penó de la Conquesta · Veure més »

Pere de San Superano

Pere de San Superano (? - 1402) fou un dels capitans de la companyia navarresa que va operar a la Morea des del 1379 i que fou príncep d'Acaia, estat del qual fou governant des del 1386 fins a la seva mort.

Nou!!: 1394 і Pere de San Superano · Veure més »

Pere de Xercavins

Pere de Xercavins fou el primer batlle de Rubí El 1394, Joan el Caçador va vendre la jurisdicció del castell de Rubí a Joan de Togores i va donar als habitants de Rubí el privilegi d'escollir batlle a canvi de pagar un impost col·lectiu al Senyor de Rubí, i els ciutadans van escollir com a primer batlle Pere de Xercavins.

Nou!!: 1394 і Pere de Xercavins · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Nou!!: 1394 і Pere I de Castella · Veure més »

Pere IV de Grevalosa

Pere de Grevalosa i Vilella o Pere IV de Grevalosa fou un noble català, Senyor de Castellar.

Nou!!: 1394 і Pere IV de Grevalosa · Veure més »

Pere Maça i de Liçana

Pere Maça i de Liçana (? - Catània, Sicília, 1394) fou un militar valencià al servei de Pere el Cerimoniós, Joan el Caçador i Martí l'Humà, fill de Pere III Maça i Blanca de Liçana i de Luna.

Nou!!: 1394 і Pere Maça i de Liçana · Veure més »

Pere Sanglada

Arcàngel Sant Rafael a la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona Pere Sanglada o Pere Ça Anglada (? - 11 de març de 1408, Barcelona) fou un escultor molt actiu a Barcelona a la fi del.

Nou!!: 1394 і Pere Sanglada · Veure més »

Pere Serra

Pere Serra fou un pintor català d'estil italo-gòtic ser actiu entre 1357 i 1406.

Nou!!: 1394 і Pere Serra · Veure més »

Pir Muhàmmad ibn Jahangir

Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 - 1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i net de Tamerlà.

Nou!!: 1394 і Pir Muhàmmad ibn Jahangir · Veure més »

Plavecký Peter

Plavecký Peter és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1394 і Plavecký Peter · Veure més »

Podbranč

Podbranč és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1394 і Podbranč · Veure més »

Port de Palma

El Port de Palma. El Port de Palma és el port principal de la dita ciutat i el més important de l'illa, i està format per un conjunt d'abrics naturals i artificials i d'instal·lacions per a l'embarcament i desembarcament de persones i mercaderies.

Nou!!: 1394 і Port de Palma · Veure més »

Portada/efemèride maig 23

23.

Nou!!: 1394 і Portada/efemèride maig 23 · Veure més »

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Nou!!: 1394 і Príncep de Girona · Veure més »

Principat de Valàquia

Valaquia (en, literalment 'país romanés'; en, en turc Iflak) fou un principat romanés de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan s. XIX.

Nou!!: 1394 і Principat de Valàquia · Veure més »

Protodiaca

Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: 1394 і Protodiaca · Veure més »

Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394)

La quarta campanya de Geòrgia fou una expedició militar que va fer Tamerlà a Geòrgia a finals del 1394 Timur va desacampar (octubre de 1394) i es va dirigir a Geòrgia (sud-occidental).

Nou!!: 1394 і Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394) · Veure més »

Ramon d'Abella

Ramon d'Abella (abans de 1389-1401) fou un militar català i conseller reial durant els regnats de Joan el Caçador i Martí l'Humà.

Nou!!: 1394 і Ramon d'Abella · Veure més »

Ramon de Llupià-Bages

Ramon de Llupià-Bages (Ramon de Llupià, Ramon de Bages) (~1340-1420) fou un cavaller rossellonès, un dels millors capitans catalans del seu temps.

Nou!!: 1394 і Ramon de Llupià-Bages · Veure més »

Rellotge astronòmic de Rostock

El rellotge astronòmic de l'església de Sainte-Marie és un rellotge astronòmic construït al segle XV a Rostock, Alemanya.

Nou!!: 1394 і Rellotge astronòmic de Rostock · Veure més »

República de Florència

La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).

Nou!!: 1394 і República de Florència · Veure més »

Ricard II d'Anglaterra

Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.

Nou!!: 1394 і Ricard II d'Anglaterra · Veure més »

Rohov

Rohov és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1394 і Rohov · Veure més »

Rubí

Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: 1394 і Rubí · Veure més »

Rustem ibn Úmar Xaykh

Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.

Nou!!: 1394 і Rustem ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Rybky

Rybky és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1394 і Rybky · Veure més »

Sadaijin

El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.

Nou!!: 1394 і Sadaijin · Veure més »

Saif al-Din Barles

Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.

Nou!!: 1394 і Saif al-Din Barles · Veure més »

Sant Cugat Sesgarrigues

Sant Cugat Sesgarrigues és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: 1394 і Sant Cugat Sesgarrigues · Veure més »

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: 1394 і Sant Jordi · Veure més »

Sant Llorenç de Casterner de les Olles

Sant llorenç de Casterner de les Olles és l'església romànica tardana del poble de Casterner de les Olles, en el terme actual de Tremp, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra.

Nou!!: 1394 і Sant Llorenç de Casterner de les Olles · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: 1394 і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1394 і Santa Maria del Pi · Veure més »

Santa Maria in Cosmedin

Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).

Nou!!: 1394 і Santa Maria in Cosmedin · Veure més »

Santuari de Cura

El santuari de Cura és el conjunt religiós situat al cim del puig de Randa i que, segons la tradició, ocupa el lloc on es va retirar i va rebre la il·luminació Ramon Llull.

Nou!!: 1394 і Santuari de Cura · Veure més »

Sar Bugha

Sar Bugha, Sarbugha, citat com a Sar Bugha Kiptxak o Sar Bugha Jalayir (+ vers 1394) fou un amir probablement d'origen turc kiptxak integrat en la tribu mongol turquitzada dels jalayir, que va servir a Tamerlà, contra el qual es va revoltar temporalment.

Nou!!: 1394 і Sar Bugha · Veure més »

Sarai Mulk Khanum

Vista del portal de la mesquita Bibi Khanum a Samarcanda Sarai Mulk Khanum fou una princesa mongola, filla del kan de Txagatai Qazan ("calder" en turc), que es va convertir en l'esposa de Tamerlà.

Nou!!: 1394 і Sarai Mulk Khanum · Veure més »

Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix

La segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix va ser motivada per l'ultimàtum enviat per Tamerlà exigint a Toktamix que triés entre la pau i la guerra.

Nou!!: 1394 і Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix · Veure més »

Senyoria de Breda

La senyoria de Breda fou una jurisdicció feudal immediata del Sacre Imperi Romanogermànic creada per l'emperador al amb centre a la ciutat de Breda.

Nou!!: 1394 і Senyoria de Breda · Veure més »

Senyoria de Montfort de Bretanya

La baronia de Gaël-Montfort-Brécilien fou una jurisdicció feudal de França formada inicialment per 40 parròquies però per successius desmembraments de Montfort, de Montauban-de-Bretagne, de Mauron, i de Lohéac, va quedar reduïda a 12 parròquies: Gaël Concoret, Mauron, Saint-Léry, Saint-Jouan-de-l'Isle, Néant, Paimpont, Illifaut, Saint-Méen, Trémorel i Loscouët.

Nou!!: 1394 і Senyoria de Montfort de Bretanya · Veure més »

Setge d'Avinyó (1398-1403)

El Setge d'Avinyó de 1398 a 1403 fou un dels combats del Cisma d'Occident.

Nou!!: 1394 і Setge d'Avinyó (1398-1403) · Veure més »

Shōgun

Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.

Nou!!: 1394 і Shōgun · Veure més »

Shenzhen

Shenzhen (en xinès 深圳) és una ciutat-prefectura de 17.494.938 habitants al sud de la província de Guangdong, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: 1394 і Shenzhen · Veure més »

Shogunat Ashikaga

El va ser el segon règim feudal militar establert pels shōguns del clan Ashikaga des de l'any 1336 fins al 1573.

Nou!!: 1394 і Shogunat Ashikaga · Veure més »

Sikandar-Xah Tughluq

Sikandar-Xah Tughluq fou el nom de regne d'un sultà tughlúquida de Delhi, abans de ser coronat anomenat Humayun Khan.

Nou!!: 1394 і Sikandar-Xah Tughluq · Veure més »

Silvan

Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.

Nou!!: 1394 і Silvan · Veure més »

Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401)

La situació política a l'Imperi Otomà així com el seu entorn, prèvia a la guerra amb Tamerlà, i les negociacions entre les dues parts, ajuda a entendre que va portar a la guerra el 1402.

Nou!!: 1394 і Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401) · Veure més »

Sultanat de Delhi

El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.

Nou!!: 1394 і Sultanat de Delhi · Veure més »

Sultanat de Jaunpur

El Sultanat de Jaunpur fou un sultanat de l'Índia amb capital a la ciutat de Jaunpur.

Nou!!: 1394 і Sultanat de Jaunpur · Veure més »

Teodor Paleòleg

Teodor I Paleòleg -en grec:,Theodōros I Palaiologos- (s. XIV-XV), fou el quart governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.

Nou!!: 1394 і Teodor Paleòleg · Veure més »

Tercera expedició de Tamerlà a Geòrgia

Lexpedició de Tamerlà a Geòrgia del 1394 (la tercera que feia al país) no fou una acció personal sinó que ho va encarregar a quatre amirs, per això s'anomena a vegades expedició dels quatre amirs i fou una campanya previa a la tercera expedició de Tamerlà al regne, aquell mateix any.

Nou!!: 1394 і Tercera expedició de Tamerlà a Geòrgia · Veure més »

Tremp (ciutat)

La ciutat de Tremp és el cap i casal tant del municipi del mateix nom com de la comarca del Pallars Jussà, del partit judicial de Tremp i de l'arxiprestat homònim, pertanyent al bisbat d'Urgell.

Nou!!: 1394 і Tremp (ciutat) · Veure més »

Tuman Agha

Tuman Agha (nascuda 1366, morta ?) fou una princesa de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir Musa Taychi'ut i la seva esposa Arzu Mulk Agha (filla de Bayazid Jalayir).

Nou!!: 1394 і Tuman Agha · Veure més »

Txulpan Mulk

Txulpan Mulk (Txelpan Mulk) fou una princesa i emperadriu de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir jat (mogol) Hajji Beg Irkanut (oncle de l'amir Ankatura).

Nou!!: 1394 і Txulpan Mulk · Veure més »

Ulugh Beg

Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).

Nou!!: 1394 і Ulugh Beg · Veure més »

Umar Xaikh

Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.

Nou!!: 1394 і Umar Xaikh · Veure més »

Vall de Somorrostro

La Vall de Somorrostro (en basc Somorrostro Harana) va ser, fins a 1805, una de les 10 repúbliques en les quals es dividia la comarca d'Encartaciones al territori històric de Biscaia.

Nou!!: 1394 і Vall de Somorrostro · Veure més »

Vanni Appiani

Vanni Appiani (vers 1365-1397) fill de Jaume I Appiani, fou cavaller el 1394 (armat pel seu pare), condottiero al servei dels Visconti el 1389 i cap de la milícia de Pisa el 1395.

Nou!!: 1394 і Vanni Appiani · Veure més »

Varano

Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.

Nou!!: 1394 і Varano · Veure més »

Vescomtat de Châtellerault

El vescomtat de Châtellerault fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: 1394 і Vescomtat de Châtellerault · Veure més »

Vinalesa

Vinalesa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1394 і Vinalesa · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: 1394 і Violant de Bar · Veure més »

Visby

Visby és la ciutat més gran de l'illa sueca de Gotland.

Nou!!: 1394 і Visby · Veure més »

Vrbovce

Vrbovce és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1394 і Vrbovce · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: 1394 і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xah Rukh governador de Samarcanda (1394)

Xah Rukh, governador de Samarcanda en 1394, va ser designat pel seu pare, Tamerlà, per dirigir tota Transoxiana, el centre de l'imperi de Tamerlà.

Nou!!: 1394 і Xah Rukh governador de Samarcanda (1394) · Veure més »

Zalla

Zalla és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Encartaciones.

Nou!!: 1394 і Zalla · Veure més »

Zweibrücken

Dos Ponts (en alemany: Zweibrücken; en francès: Deux-Ponts; en llatí: Bipontinum) és una ciutat a Renània-Palatinat, Alemanya.

Nou!!: 1394 і Zweibrücken · Veure més »

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1394 і 13 de novembre · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: 1394 і 1378 · Veure més »

1423

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: 1394 і 1423 · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1394 і 20 de setembre · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1394 і 23 de maig · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1394 і 4 de març · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant