Taula de continguts
169 les relacions: Abarquh, Abdal Beg, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu-Saïd (timúrida), Afxar, Ahlat, Al-Muàyyad Xaykh, Ala al-Dawla Bozkurt, Ala al-Din Ali Beg, Ala al-Din Beg, Aleix III de Trebisonda, Aleix IV de Trebisonda, Ali Bey ben Osman Bey, Ali Mirza, Armavir (ciutat antiga), Art safàvida, Arzen (ciutat), Avaristan, Awnik, Şebinkarahisar, Azerbaidjan, Ínal al-Ajrud, Çemişgezek, Baiazet II, Barsbay, Basili de Trebisonda, Bayburt, Bayindir (Oghuz), Baysunkur ibn Yakub, Bàssora, Beilicat d'Erzincan, Beilicat de Dilmaç, Beilicat dels karamànides, Beilicats d'Anatòlia, Birecik, Bitlis, Burhan al-Din, Campanya del Diyar Bakr (1401), Cronologia de l'Imperi Otomà, David de Trebisonda, Dawud Paixà Kodja, Döger, Despina Khatun, Dinastia aiúbida, Dinastia Candar, Dinastia Qajar, Dinastia safàvida, Diyar Múdar, Diyar Rabia, Dumbuli, ... Ampliar l'índex (119 més) »
Abarquh
Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.
Veure Aq Qoyunlu і Abarquh
Abdal Beg
Abdal Beg Debe Dhu l-Kadr fou un dels set principals emirs kizilbaixis que a la mort de Sultan Ali el 1493 van seguir al seu germà petit Ismail cap a Lahidjan (perseguit pels Ak Koyunlu), i el van elevar a mestre de l'orde safàvida.
Veure Aq Qoyunlu і Abdal Beg
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Veure Aq Qoyunlu і Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Veure Aq Qoyunlu і Abu-Saïd (timúrida)
Afxar
Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar des de la Transoxiana junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al.
Veure Aq Qoyunlu і Afxar
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Veure Aq Qoyunlu і Ahlat
Al-Muàyyad Xaykh
Al-Màlik al-Muàyyad Abu-n-Nasr Xaykh al-Mahmudí adh-Dhahirí, més conegut simplement com al-Muàyyad Xaykh (vers 1369-1421), fou un soldà mameluc burjita o circassià que va regnar a Egipte de 1412 a 1421.
Veure Aq Qoyunlu і Al-Muàyyad Xaykh
Ala al-Dawla Bozkurt
Ala al-Dawla Bozkurt fou emir d'Elbistan (i Maraix) de la dinastia Dhul-Kadr, germà i successor de Shah Suvar al que va enderrocar el 1479 amb l'ajut del soldà otomà Mehmet II.
Veure Aq Qoyunlu і Ala al-Dawla Bozkurt
Ala al-Din Ali Beg
Ala al-Din Ali Beg fou emir d'Eretna a Kayseri.
Veure Aq Qoyunlu і Ala al-Din Ali Beg
Ala al-Din Beg
Ala al-Din Beg o Alâeddin Bey fou emir o beg de la dinastia dels karamànides.
Veure Aq Qoyunlu і Ala al-Din Beg
Aleix III de Trebisonda
Aleix III Comnè fou el dissetè emperador de Trebisonda, que va governar en divuitè lloc durant el període 1349-1390.
Veure Aq Qoyunlu і Aleix III de Trebisonda
Aleix IV de Trebisonda
Aleix IV Comnè fou el dinovè emperador de Trebisonda, que va governar en vintè lloc durant el període 1417-1429.
Veure Aq Qoyunlu і Aleix IV de Trebisonda
Ali Bey ben Osman Bey
Ali Bey ben Osman Bey (+ 1443) fou un emir Aq Qoyunlu del Diyarbakr, que va aspirar a la alta direcció de l'estat i la confederació tribal Aq Qoyunlu a la mort del seu pare Kara Yülük Osman Bey el 1435.
Veure Aq Qoyunlu і Ali Bey ben Osman Bey
Ali Mirza
Ali Mirza (mort 1494) fou el fill gran del Shaykh Haydar, el cap de la congregació safàvida, i d'Alamshag Begum, filla de l'emir ak koyunlu Uzun Hasan.
Veure Aq Qoyunlu і Ali Mirza
Armavir (ciutat antiga)
Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.
Veure Aq Qoyunlu і Armavir (ciutat antiga)
Art safàvida
llengua.
Veure Aq Qoyunlu і Art safàvida
Arzen (ciutat)
Arzen (àrab Arzan, armeni Ardzen o Arzn, siríac Arzon) fou una ciutat de l'Àsia Menor a la riba del riu Arzan Su (clàssic Nikephorion, modern Garzan Su), afluent del Tigris, i prop d'un llac de nom també Arzen o Arzan, i al costat de Mayyafarikin.
Veure Aq Qoyunlu і Arzen (ciutat)
Avaristan
Avaristan és el país dels àvars al Caucas (probablement no relacionats amb els àvars d'Europa) La zona apareix esmentada al amb un regne cristià format per la ciutat estat de Sarir que fou tributària dels alans fins al 630, i després dels khàzars fins al.
Veure Aq Qoyunlu і Avaristan
Awnik
Awnik, coneguda a Turquia com Avnik Kalesi, és una antiga fortalesa o castell al cim d'una muntanya propera a la vila de Güzelhisar, a la província d'Erzurum a Turquia.
Veure Aq Qoyunlu і Awnik
Şebinkarahisar
Şebinkarahisar és un poble a la Regió de la Mar Negra de Turquia i un districte de la província de Giresun, a 120 km de Giresun i 190 km al nord-est de Sivas.
Veure Aq Qoyunlu і Şebinkarahisar
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Aq Qoyunlu і Azerbaidjan
Ínal al-Ajrud
Al-Màlik al-Àixraf Sayf-ad-Din Abu-n-Nasr Ínal (o Àynal) al-Ajrud al-Alaí adh-Dhahirí an-Nassirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Ínal o com Ínal al-Ajrud (1380 - 26 de febrer de 1461), soldà mameluc de la dinastia burjita (1453 - 1460).
Veure Aq Qoyunlu і Ínal al-Ajrud
Çemişgezek
Çemişgezek (Չմշկածագ-Tchimichgadzak) (també coneguda com a Melkişî) és un districte i una ciutat de la província de Tunceli, a Turquia.
Veure Aq Qoyunlu і Çemişgezek
Baiazet II
Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.
Veure Aq Qoyunlu і Baiazet II
Barsbay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).
Veure Aq Qoyunlu і Barsbay
Basili de Trebisonda
Basili I Comnè fou el dotzè emperador de Trebisonda, que va governar en tretzè lloc durant el període 1332-1340.
Veure Aq Qoyunlu і Basili de Trebisonda
Bayburt
Bayburt (armeni Բաբերդ, Baberd) és una ciutat de Turquia capital de la província de Bayburt.
Veure Aq Qoyunlu і Bayburt
Bayindir (Oghuz)
Bayindir fou una de les tribus dels Oghuz.
Veure Aq Qoyunlu і Bayindir (Oghuz)
Baysunkur ibn Yakub
Baysunkur ibn Yakub fou emir dels Aq Qoyunlu.
Veure Aq Qoyunlu і Baysunkur ibn Yakub
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Aq Qoyunlu і Bàssora
Beilicat d'Erzincan
El beilicat d'Erzincan fou un beilicat de l'Anatòlia Oriental, Turquia en els segles XIV i principis del.
Veure Aq Qoyunlu і Beilicat d'Erzincan
Beilicat de Dilmaç
El beilicat de Dilmaç (Dimleç o Demleç) fou un beilicat de l'Anatòlia Oriental (part de la moderna Turquia) fundat al.
Veure Aq Qoyunlu і Beilicat de Dilmaç
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Veure Aq Qoyunlu і Beilicat dels karamànides
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Veure Aq Qoyunlu і Beilicats d'Anatòlia
Birecik
Birecik (en arameu Birtha, en grec: Birha, després Macedonòpolis o Makedonopolis; llatí: Birtha; àrab; al-Bīrā البيرا; kurd Bêrecûg és una ciutat de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la vora de l'Eufrates, que a partir d'aquest punt és navegable, després d'unes cascades.
Veure Aq Qoyunlu і Birecik
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Veure Aq Qoyunlu і Bitlis
Burhan al-Din
Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.
Veure Aq Qoyunlu і Burhan al-Din
Campanya del Diyar Bakr (1401)
La campanya del Diyar Bakr fou una campanya militar feta per l'exèrcit de Tamerlà a aquesta regió el 1401.
Veure Aq Qoyunlu і Campanya del Diyar Bakr (1401)
Cronologia de l'Imperi Otomà
Aquest article recull en forma de Taula una cronologia de l'Imperi Otomà.
Veure Aq Qoyunlu і Cronologia de l'Imperi Otomà
David de Trebisonda
David Comnè fou el darrer emperador de Trebisonda, que va governar en vint-i-dosè lloc durant el període 1460-1463.
Veure Aq Qoyunlu і David de Trebisonda
Dawud Paixà Kodja
Dawud Paixà Kodja (mort 1498) fou un gran visir otomà d'origen albanès.
Veure Aq Qoyunlu і Dawud Paixà Kodja
Döger
Els döger foren una tribu oghuz esmentada a la Oghuz-name, la història dels oghuz abans de la seva conversió a l'islam.
Veure Aq Qoyunlu і Döger
Despina Khatun
Teodora Gran Comnè, en grec medieval Θεοδώρα Μεγάλη Κομνηνή, coneguda com a Despina Khatun (en persa دسپینا خاتون, nom compost a partir del títol grec dèspota i el mongol Khatun i els dos signifiquen "dama, princesa, reina") va ser la filla de Joan IV de Trebisonda, i es va casar amb el dirigent dels Aq Qoyunlu, Uzun Hasan l'any 1458.
Veure Aq Qoyunlu і Despina Khatun
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Veure Aq Qoyunlu і Dinastia aiúbida
Dinastia Candar
La dinastia Candar o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461.
Veure Aq Qoyunlu і Dinastia Candar
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Veure Aq Qoyunlu і Dinastia Qajar
Dinastia safàvida
La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.
Veure Aq Qoyunlu і Dinastia safàvida
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Veure Aq Qoyunlu і Diyar Múdar
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Veure Aq Qoyunlu і Diyar Rabia
Dumbuli
Els dumbuli foren una tribu kurda del Bokhtan que van formar un principat autònom.
Veure Aq Qoyunlu і Dumbuli
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Veure Aq Qoyunlu і Edessa (Mesopotàmia)
Elâzığ
Hazarbaba Elâzığ (antigament Elaziz o Mamurat al-Aziz) és una ciutat de l'est d'Anatòlia a Turquia i capital de la província d'Elâzığ.
Veure Aq Qoyunlu і Elâzığ
Eleşkirt
Eleşkirt (antigament Alashgird o Alashkert), és una ciutat i districte de la província d'Agri a Turquia.
Veure Aq Qoyunlu і Eleşkirt
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Veure Aq Qoyunlu і Erzincan
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Aq Qoyunlu і Erzurum
Estats medievals d'Anatòlia
Anatòlia és una gran península a Àsia Occidental i forma un dels dos passos entre Àsia i Europa.
Veure Aq Qoyunlu і Estats medievals d'Anatòlia
Eudòxia de Trebisonda
Eudòxia de Trebisonda o Eudòxia Gran Comnè, en grec medieval Ευδοκία Μεγάλη Κομνηνή, morta després del 4 de setembre de 1395, va ser una dama de Trebisonda i membre de la poderosa dinastia Comnè, filla de l'emperador Aleix III de Trebisonda.
Veure Aq Qoyunlu і Eudòxia de Trebisonda
Expedició a Dhu l-Kadr i a l'Eufrates (1400)
Lexpedició a l'emirat de Dhu l-Kadr o Abulistan/Elbistan i a la zona del Eufrates (1400) fou una campanya militar de les forces de Tamerlà que havien conquerit Sivas i avançaven cap al sud.
Veure Aq Qoyunlu і Expedició a Dhu l-Kadr i a l'Eufrates (1400)
Fuzūlī
Fuzūlī (en persa: فضولی) fou el pseudònim del poeta àzeri Mehmet Sulaymān Fuzūlī, (en àrab:محمد بن سليمان; en àzeri: Məhəmməd Süleyman oğlu; en turc: Mehmet bin Süleyman) (c. 1483-1556).
Veure Aq Qoyunlu і Fuzūlī
Gedik Ahmad Paixà
Ahmad Pasha Gedik (Sèrbia, ? - Edirne, 18 de novembre de 1482) fou gran visir otomà.
Veure Aq Qoyunlu і Gedik Ahmad Paixà
Gem
Gem, Ğem, Cem o Djem (Edirne, 23 de desembre de 1459- Càpua, 25 de febrer de 1495) fou un pretendent de l'Imperi Otomà, fill de Mehmet II i de la princesa Cicek Khatun, possiblement d'origen serbi.
Veure Aq Qoyunlu і Gem
Giovanni Maria Angiolello
Giovanni Maria Angiolello (o Giovanni Maria degli Angiolello) (1451-vers 1525) fou un aventurer venecià, mercader i historiador que va escriure una història sobre els Ak Koyunlu.
Veure Aq Qoyunlu і Giovanni Maria Angiolello
Guerra otomano-mameluca (1485–1491)
Una guerra otomana-mameluca va tenir lloc del 1485 al 1491, quan l'Imperi Otomà va envair els territoris del Soldanat Mameluc d'Anatòlia i Síria.
Veure Aq Qoyunlu і Guerra otomano-mameluca (1485–1491)
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Aq Qoyunlu і Hamadan
Herèthia
Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920).
Veure Aq Qoyunlu і Herèthia
Heskîf
Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.
Veure Aq Qoyunlu і Heskîf
Història d'Artsakh
La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan.
Veure Aq Qoyunlu і Història d'Artsakh
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Veure Aq Qoyunlu і Història d'Isfahan
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Veure Aq Qoyunlu і Història de l'Azerbaidjan
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Veure Aq Qoyunlu і Història de l'Iraq
Història de Xiraz
Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Veure Aq Qoyunlu і Història de Xiraz
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Veure Aq Qoyunlu і Història del Caucas
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Veure Aq Qoyunlu і Història dels kurds
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Veure Aq Qoyunlu і Hussayn Bayqara
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Veure Aq Qoyunlu і Imperi de Trebisonda
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Veure Aq Qoyunlu і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Aq Qoyunlu і Isfahan
Iskandar ibn Kara Yusuf
Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.
Veure Aq Qoyunlu і Iskandar ibn Kara Yusuf
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Veure Aq Qoyunlu і Ismaïl I
Jaciment històric de Dmanisi
El jaciment històric de Dmanisi (en georgià: დმანისის ნაქალაქარი) és un jaciment històric i arqueològic de Geòrgia, situat al nord del llogaret de Patara Dmanisi, municipi de Dmanisi, a la regió centre-sud de Kvemo Kartli, a uns 85 km al sud-oest de Tbilissi, la capital de Geòrgia.
Veure Aq Qoyunlu і Jaciment històric de Dmanisi
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Veure Aq Qoyunlu і Jahan-Xah
Jahangir ben Ali
Jahangir ben Ali o Jihangir ben Ali Bey (Djihangir ibn Ali Beg) fou un príncep Aq Qoyunlu del, fill d'Ali Bey ben Osman Bey.
Veure Aq Qoyunlu і Jahangir ben Ali
Joan IV de Trebisonda
Joan IV Comnè fou el vintè emperador de Trebisonda, que va governar en vint-i-unè lloc durant el període 1429-1460.
Veure Aq Qoyunlu і Joan IV de Trebisonda
Kahta
Kahta o Kâhta (turc) és una vila i districte de la província d'Adıyaman, Turquia.
Veure Aq Qoyunlu і Kahta
Kara Mehmed
Kara Mehmed fou emir qara qoyunlu, nebot i successor del primer gran emir Bayram Khodja, i fill de Turemish (germà de Bayram).
Veure Aq Qoyunlu і Kara Mehmed
Kara Yülük Osman Bey
Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del i principis del que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.
Veure Aq Qoyunlu і Kara Yülük Osman Bey
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Veure Aq Qoyunlu і Kars
Kemah (Erzincan)
Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.
Veure Aq Qoyunlu і Kemah (Erzincan)
Kharpurt
Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.
Veure Aq Qoyunlu і Kharpurt
Khúixqadam
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Khúixqadam an-Nassirí al-Muayyadí ——, més conegut simplement com a Adh-Dhàhir Khúixqadam o com Khúixqadam, (1413-1467) fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1461-1467).
Veure Aq Qoyunlu і Khúixqadam
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Veure Aq Qoyunlu і Khoy
Khusraw Xah
Khusraw Xah (apareix com a Khosro, Khusro o Khusrau Shah) fou un amir dels timúrides de Samarcanda, un turc dels quiptxaqs.
Veure Aq Qoyunlu і Khusraw Xah
Kirkuk
Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.
Veure Aq Qoyunlu і Kirkuk
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Aq Qoyunlu і Kirman
Kizilbaix
Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis.
Veure Aq Qoyunlu і Kizilbaix
Koyulhisar
Koyulhisar (antiga ortografia Koylu Hişar o Koyunlu Hişar) és una ciutat de Turquia, capital del districte del mateix nom a la província de Sivas, a la vall del Kelkit.
Veure Aq Qoyunlu і Koyulhisar
Kurds hakkaris
Els kurds hakkari són una tribu kurda que des de molt antigament habita les comarques de muntanya al sud i est del llac Van, coneguda pels àrabs com a hakkariyya pel nom del poble, que també va donar nom al vilayat o Província de Hakkâri i de la seva capital Çölemerik, a Turquia.
Veure Aq Qoyunlu і Kurds hakkaris
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Veure Aq Qoyunlu і Lahidjan
Literatura àzeri
La literatura àzeri (Azərbaycan ədəbiyyatı) es refereix a la literatura escrita en àzeri, una llengua turquesa, que actualment és la llengua oficial de l'Estat de la República de l'Azerbaidjan i és la llengua majoritària de l'Azerbaidjan Iranià.
Veure Aq Qoyunlu і Literatura àzeri
Llista dels imperis i dinasties musulmanes
La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.
Veure Aq Qoyunlu і Llista dels imperis i dinasties musulmanes
Mahmut Paixà Angelović
Mahmut Paixà Angelović (? - 18 de juliol de 1474) fou un poeta i gran visir otomà.
Veure Aq Qoyunlu і Mahmut Paixà Angelović
Malik Arslan
Malik Arslan fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill i successor de Suliman el 1454.
Veure Aq Qoyunlu і Malik Arslan
Malik Nizam al-Din Yahya
Malik Nizam al-Din Yahya (vers 1417 – octubre de 1480) fou malik mihrabànida de Sistan de 1438 o 1439 fins a la seva mort.
Veure Aq Qoyunlu і Malik Nizam al-Din Yahya
Manuel III de Trebisonda
Manuel III Comnè fou el divuitè emperador de Trebisonda, que va governar en dinovè lloc durant el període 1390-1417.
Veure Aq Qoyunlu і Manuel III de Trebisonda
Maraixi
Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.
Veure Aq Qoyunlu і Maraixi
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin.
Veure Aq Qoyunlu і Mardin
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Veure Aq Qoyunlu і Mazandaran
Mehmet I
Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Veure Aq Qoyunlu і Mehmet I
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Veure Aq Qoyunlu і Mehmet II
Mesquita Blava de Tabriz
La mesquita Blava (en; en persa: Masjed-e Kabūd) és una important mesquita situada a la ciutat de Tabrīz, a Iran.
Veure Aq Qoyunlu і Mesquita Blava de Tabriz
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Veure Aq Qoyunlu і Miran Xah
Mirdasi
Els mirdasi, a vegades mirdesi, foren una tribu kurda, els caps de la qual pretenien ser descendents dels abbàssides.
Veure Aq Qoyunlu і Mirdasi
Muş
Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.
Veure Aq Qoyunlu і Muş
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Veure Aq Qoyunlu і Muhàmmad Xaibani
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Veure Aq Qoyunlu і Nakhtxivan
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Veure Aq Qoyunlu і Naxçıvan
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Veure Aq Qoyunlu і Oghuz
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Veure Aq Qoyunlu і Ortúkides
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Aq Qoyunlu і Pèrsia
Principat d'Hasan-keyf
El principat d'Hasan-keyf (Hisn Kayfa) fou un estat autònom kurd que va existir fins al.
Veure Aq Qoyunlu і Principat d'Hasan-keyf
Principat de Bidlis
El principat de Bidlis fou un petit estat autònom kurd centrat a Bidlis que va existir fins a la meitat del.
Veure Aq Qoyunlu і Principat de Bidlis
Principat de Sassun
El principat de Sassun fou un petit estat autònom kurd que va existir fins a la meitat del centrat a Sassun, format per la tribu Ruzagi o Rözagi la qual al seu torn era una federació de 25 clans que es van reunir un dia (ruzi) al poble de Tab a la comarca de Khoyt, a l'oest de Bidlis.
Veure Aq Qoyunlu і Principat de Sassun
Principat de Zraki
El principat de Zraki (derivat de l'àrab, principat d'Azraki) fou un estat autònom kurd originat en un religiós àrab de Síria d'origen alida que va arribar a Mardin en temps d'Ortuq (+1122).
Veure Aq Qoyunlu і Principat de Zraki
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Aq Qoyunlu і Província de Fars
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Veure Aq Qoyunlu і Província de Siunia
Província de Tsolakert
Tsolakert (en armeni: Ցոլակերտ; en kurd: Îdir; en turc: Iğdır) és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran.
Veure Aq Qoyunlu і Província de Tsolakert
Qajar (tribu)
Els qajars són una tribu turcmana de l'Iran, derivada d'un cap anomenat Qaračar, i origen d'una dinastia de Pèrsia.
Veure Aq Qoyunlu і Qajar (tribu)
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Aq Qoyunlu і Qara Qoyunlu
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Veure Aq Qoyunlu і Qara Yússuf
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Aq Qoyunlu і Qazvín
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Veure Aq Qoyunlu і Qom
Regió del Karabakh
Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.
Veure Aq Qoyunlu і Regió del Karabakh
Registan
madrasses. D'esquerra a dreta: Madrassa d'Ulugh Beg, Madrassa de Tilya-Kori i Madrassa de Sher-Dor. El Registan era el cor de la ciutat antiga de Samarcanda de la dinastia timúrida, actualment a l'Uzbekistan.
Veure Aq Qoyunlu і Registan
Saveh
Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.
Veure Aq Qoyunlu і Saveh
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Veure Aq Qoyunlu і Selim I
Siirt
Siirt és una ciutat del sud-est de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Aq Qoyunlu і Siirt
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Veure Aq Qoyunlu і Silvan
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Veure Aq Qoyunlu і Sinjar
Soyurghal
Soyurghal (del mongol 'favor', plural soyugharlat) era allò que els sobirans mongols (i els seus successors timúrides) concedien a algú com a recompensa, sovint a títol hereditari.
Veure Aq Qoyunlu і Soyurghal
Suleyman I
Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.
Veure Aq Qoyunlu і Suleyman I
Sultan Ahmad ibn Abu Said
Sultan Ahmad ibn Abu Said o Sultan Ahmad Mirza (1451-1494) fou príncep timúrida de Samarcanda del 1469 al 1494.
Veure Aq Qoyunlu і Sultan Ahmad ibn Abu Said
Sultan Hamza ben Osman Bey
Sultan Hamza ben Osman Bey (també anomenat Hamza Bey) fou un cap turcman dels Aq Qoyunlu de la primera meitat del, fill del considerat fundador Kara Yülük Osman Bey a la mort del qual, per un acord imposat per un príncep, el va succeir el seu fill Ali Bey.
Veure Aq Qoyunlu і Sultan Hamza ben Osman Bey
Sultanzâde İshak Bey
Sultanzâde İshak Bey fou amir o beg (bey) de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.
Veure Aq Qoyunlu і Sultanzâde İshak Bey
Sultanzâde Pîr Ahmed Bey
Sultanzâde Pîr Ahmed Bey fou amir o beg (bey) de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.
Veure Aq Qoyunlu і Sultanzâde Pîr Ahmed Bey
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Aq Qoyunlu і Tabriz
Tahartan
Amir Tahartan o Taherten (+ 1403/1404) fou un general (amir) turcman fundador de l'emirat d'Erzincan el 1379.
Veure Aq Qoyunlu і Tahartan
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Aq Qoyunlu і Tamerlà
Tamgha
Tamgha és una paraula turca que vol dir signe, segell, i per extensió taxa comercial.
Veure Aq Qoyunlu і Tamgha
Tanga (numismàtica)
La tanga o tanka fou una moneda de plata encunyada a Lahore per Mahmud de Gazni, que després va esdevenir nom específic de moneda de plata i or sota Iltutmix (1210-1236).
Veure Aq Qoyunlu і Tanga (numismàtica)
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Veure Aq Qoyunlu і Tarom
Teodora Cantacuzena (esposa d'Aleix III)
Teodora Cantacuzena, en grec medieval Θεοδώρα Καντακουζηνή, nascuda cap al 1340 -i morta després del 1390, va ser l'emperadriu consort d'Aleix III de Trebisonda.
Veure Aq Qoyunlu і Teodora Cantacuzena (esposa d'Aleix III)
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Veure Aq Qoyunlu і Timúrides
Tokat
Monument Tokat és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.
Veure Aq Qoyunlu і Tokat
Torghud (tribu)
Torghud fou una tribu de turcmans d'origen obscur; com que apareixen al, en ple domini mongol, tot i ser considerats en totes les fonts com a turcs, el seu origen és incert.
Veure Aq Qoyunlu і Torghud (tribu)
Tunceli
Tunceli (pronunciat) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tunceli, a la part oriental d'Anatòlia.
Veure Aq Qoyunlu і Tunceli
Tur Abdin
Antiga església a Midyat Tur Abdin és una regió muntanyosa del sud-est de Turquia, formada per la meitat oriental de la província de Mardin, i la província de Şırnak, a l'oest del Tigris, a la frontera amb Síria.
Veure Aq Qoyunlu і Tur Abdin
Umar Xaïkh Mirza
Umar Xaïkh Mirza (Samarcanda el 1456 - Akhsi, 8 de juny de 1494) fou un príncep timúrida que va governar a la vall de Ferganà, amb capital a Andijan i governant també a Marghilan, Osh, Khudjand, Isfara, Akhsi i Kasan.
Veure Aq Qoyunlu і Umar Xaïkh Mirza
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Veure Aq Qoyunlu і Urmia
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Veure Aq Qoyunlu і Uzun Hasan
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Veure Aq Qoyunlu і Van
Xaïkh Djunayd
Xaykh Junayd ibn Ibrahim (? - 4 de març de 1460) fou el quart xeic safàvida, successor del seu pare Ibrahim com a líder de l'organització a Ardabil el 1447/1448.
Veure Aq Qoyunlu і Xaïkh Djunayd
Xaïkh Haydar
Xaïkh Haydar fou el cinquè xaïkh safàvida, fill de Shaykh Djunayd i de Khalidja Begum (que era germana de l'emir ak koyunlu Uzun Hasan).
Veure Aq Qoyunlu і Xaïkh Haydar
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Aq Qoyunlu і Xah Rukh (timúrida)
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Aq Qoyunlu і Xiraz
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Veure Aq Qoyunlu і Xirvanxah
Yadigar Muhammad
Yadigar Muhammad o Yadgar Muhammad (mort el 1470) fou un príncep timúrida i efímer sultà timúrida d'Herat el 1470.
Veure Aq Qoyunlu і Yadigar Muhammad
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Veure Aq Qoyunlu і Yazd
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Veure Aq Qoyunlu і Zanjan
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Aq Qoyunlu і 11 d'agost
També conegut com Ak Koyunlu, Història dels Ak Koyunlu.