Accés més ràpid que el navegador!
84 les relacions: Abas I d'Armènia, Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, Abu-Tàghlib, Adh-Dhahabí, Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, Aixot el Gran, Aixot III Olormadz, Al-Kàmil ibn Xihab-ad-Din, Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar, Alí ibn Yahya al-Armaní, Alep, Alp Arslan, Alpi I, Alta Mesopotàmia, Amir Ghazi, Anushtegin al-Duzbari, Armènia Primera, Arxak III d'Armènia, Arzen (ciutat), Badh, Banu Jahir, Banu Sulaym, Basili II Bulgaròctonos, Campanya del Diyar Bakr, Cosroes II, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Districte de Baradust, Districtes de Turquia, Diyarbakır, Edessa (Mesopotàmia), Erzincan, Frahat d'Armènia, Gagik I d'Ani, Hama, Història dels kurds, Ilghazi I, Ilghazi II, Iyad ibn Ghanm, Jalal-ad-Din Mangubertí, Joan-Sembat d'Ani, Justinianòpolis, Kara Yülük Osman Bey, Kilij Arslan I, Kobad I, Leyla Zana, Llista de ciutats de Turquia, Malik al-Aziz, Martiriòpolis, Maurici (emperador), Màlik-Xah I, ..., Màlik-Xah ibn Kilij Arslan, Mjej Gnuní, Muş, Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí, Muhàmmad ibn Àhmad ibn Issa, Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir, Nasr-ad-Dawla Àhmad, Nàssir-ad-Dawla (hamdànida), Nisibis, Numàyrides, Ortúkides, Principat de Zraki, Província de Diyarbakır, Ras al-Ayn, Regne d'Armènia Occidental (386-391), Rozbihan d'Armènia, Rukn al-Dawla Daud, Sad-ad-Dawla (hamdànida), Saltúquides, Sassun, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sembat II Tiezerakal, Sulaymani, Taiq, Taron, Thimal ibn Sàlih, Tigranes II d'Armènia, Tigranocerta, Timurtaix, Universitat de Dicle, Vahan I Mamikonian, Xah-i Arman, Xams-ad-Dawla Sulayman, 3 de maig. Ampliar l'índex (34 més) »
Abas I d'Armènia
Abas I fou rei d'Armènia del 928 o 929 fins al 953.
Nou!!: Silvan і Abas I d'Armènia · Veure més »
Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí
Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, conegut com al-wazir al-Maghribi (‘el visir al-Maghribí’) i com a al-Kàmil Dhu-l-wizaratayn, (Alep 981 - Mayyafarikin 1017) fou un visir abbàssida de la família dels Banu l-Maghribí.
Nou!!: Silvan і Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí · Veure més »
Abu-Tàghlib
Abu-Tàghlib Fadl-Al·lah al-Ghadànfar ibn al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan, més conegut senzillament com Abu-Tàghlib (?- 979) fou emir hamdànida a Mossul.
Nou!!: Silvan і Abu-Tàghlib · Veure més »
Adh-Dhahabí
Xams-ad-Din Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Uthman ibn Qayyum ibn Abd-Al·lah at-Turkumaní al-Fariqí ad-Dimaixqí aix-Xafií adh-Dhahabí, més conegut simplement com a adh-Dhahabí (Damasc o Mayyafarikin, 4 o 6 d'octubre de 1274 - Damasc, 4 de febrer de 1348), fou un historiador i teòleg àrab sirià.
Nou!!: Silvan і Adh-Dhahabí · Veure més »
Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik adh-Dhàhir Ghiyath-ad-Din Ghazi ibn Salah-ad-Din ——, més conegut com adh-Dhàhir Ghazi (abril de 1173 - 4 d'octubre de 1216) fou sobirà aiúbida d'Alep, tercer fill de Saladí.
Nou!!: Silvan і Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din · Veure més »
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Nou!!: Silvan і Aixot el Gran · Veure més »
Aixot III Olormadz
Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.
Nou!!: Silvan і Aixot III Olormadz · Veure més »
Al-Kàmil ibn Xihab-ad-Din
Al-Kàmil Muhàmmad ibn Xihab-ad-Din Ghazi —— fou un emir aiúbida de Mayyafarikin.
Nou!!: Silvan і Al-Kàmil ibn Xihab-ad-Din · Veure més »
Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar
Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar ibn Xahanxah ibn Ayyub —— (? - 1191) fou un príncep aiúbida de Hamat (1178-1191) i general de Saladí.
Nou!!: Silvan і Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar · Veure més »
Alí ibn Yahya al-Armaní
Alí ibn Yahya al-Armaní fou ostikan d'Armènia del 862 fins vers el 863 o 864.
Nou!!: Silvan і Alí ibn Yahya al-Armaní · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Silvan і Alep · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Silvan і Alp Arslan · Veure més »
Alpi I
Nadjm al-Din Alpi fou un emir ortúkida de Mardin i Mayyafarikin.
Nou!!: Silvan і Alpi I · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Silvan і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Amir Ghazi
Amir Ghazi Gumushtegin també Gümüshtegin, Gümüshtagin o Gumushtagin fou el segon bei o emir de la dinastia danixmendita, família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del Segle XI i fins al Segle XII.
Nou!!: Silvan і Amir Ghazi · Veure més »
Anushtegin al-Duzbari
Anuixtiguín ad-Duzbarí o Anuixtikín ad-Duzbarí fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del.
Nou!!: Silvan і Anushtegin al-Duzbari · Veure més »
Armènia Primera
Armènia Primera o Armènia I (Armenia Prima) fou una província romana d'Orient creada per llei imperial del 18 de març del 536 per la qual es va instituir una nova organització civil de la zona romana d'Armènia.
Nou!!: Silvan і Armènia Primera · Veure més »
Arxak III d'Armènia
Arxak III (en armeni: Արշակ Գ) va ser rei d'Armènia de l'any 384 al 389.
Nou!!: Silvan і Arxak III d'Armènia · Veure més »
Arzen (ciutat)
Arzen (àrab Arzan, armeni Ardzen o Arzn, siríac Arzon) fou una ciutat de l'Àsia Menor a la riba del riu Arzan Su (clàssic Nikephorion, modern Garzan Su), afluent del Tigris, i prop d'un llac de nom també Arzen o Arzan, i al costat de Mayyafarikin.
Nou!!: Silvan і Arzen (ciutat) · Veure més »
Badh
Abu-Xujà Badh ibn Dustak o, més senzillament, Badh (? - 990) fou un emir del Diyar Bakr, origen de la dinastia marwànida.
Nou!!: Silvan і Badh · Veure més »
Banu Jahir
Els Banu Jahir o jahírides foren un clan familiar que va controlar el visirat abbàssida durant part del període del sultanat seljúcida.
Nou!!: Silvan і Banu Jahir · Veure més »
Banu Sulaym
Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.
Nou!!: Silvan і Banu Sulaym · Veure més »
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Nou!!: Silvan і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »
Campanya del Diyar Bakr
La campanya del Diyar Bakr foren les operacions militars de Tamerlà i el seu exèrcit a aquesta regió, principalment la conquesta d'Amida (Armènia) el 1394.
Nou!!: Silvan і Campanya del Diyar Bakr · Veure més »
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Nou!!: Silvan і Cosroes II · Veure més »
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Nou!!: Silvan і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »
Districte de Baradust
El districte de Baradust és un districte kurd d'Iraq (prop de la frontera nord-est) i antic principat kurd entre Ushnu, Rayat i Rawanduz, amb capital a Kani Resh.
Nou!!: Silvan і Districte de Baradust · Veure més »
Districtes de Turquia
Les 81 províncies de Turquia es divideixen en 957 districtes (sing.). En els primers anys de la República turca i abans en l'Imperi Otomà, la unitat equivalent era el kaza.
Nou!!: Silvan і Districtes de Turquia · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Silvan і Diyarbakır · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Silvan і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Nou!!: Silvan і Erzincan · Veure més »
Frahat d'Armènia
Frahat o també Hrahat va ser marzban d'Armènia de l'any 588 al 591.
Nou!!: Silvan і Frahat d'Armènia · Veure més »
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Nou!!: Silvan і Gagik I d'Ani · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Silvan і Hama · Veure més »
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Nou!!: Silvan і Història dels kurds · Veure més »
Ilghazi I
Ilghazi (I) Najm-ad-Din (? - 3 de novembre de 1122) fou emir ortúquida, fill d'Ortuk.
Nou!!: Silvan і Ilghazi I · Veure més »
Ilghazi II
Qutb-ad-Din Ilghazi II fou emir ortúquida de Mardin i Mayyafarikin (1176-1184), fill de Najm-ad-Din Alpi I. La seva mare era una princesa germana de l'emir turc d'Akhlat Sukman II, que va exercir sobre Ilghazi una notable influència.
Nou!!: Silvan і Ilghazi II · Veure més »
Iyad ibn Ghanm
Iyad ibn Ghunm ibn Zuhayr al-Fihrī (mort en 641) va ser un general àrab que va exercir un paper destacat en les conquestes musulmanes de l'Alta Mesopotàmia i el nord de Síria i els inicis de la conquesta d'Armènia.
Nou!!: Silvan і Iyad ibn Ghanm · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Silvan і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Nou!!: Silvan і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »
Justinianòpolis
* Justinianòpolis (Epir).
Nou!!: Silvan і Justinianòpolis · Veure més »
Kara Yülük Osman Bey
Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del i principis del que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.
Nou!!: Silvan і Kara Yülük Osman Bey · Veure més »
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Nou!!: Silvan і Kilij Arslan I · Veure més »
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Nou!!: Silvan і Kobad I · Veure més »
Leyla Zana
Leyla Zana (Silvan, Turquia 1961) és una política turca d'origen kurd, activista dels drets humans.
Nou!!: Silvan і Leyla Zana · Veure més »
Llista de ciutats de Turquia
Aquesta és una llista de les ciutats de Turquia de més de 10.000 habitants.
Nou!!: Silvan і Llista de ciutats de Turquia · Veure més »
Malik al-Aziz
Abu-Mansur Khusraw Firuz al-Màlik al-Aziz (1017-1049) fou un príncep buwàyhida, fill de Jalal-ad-Dawla.
Nou!!: Silvan і Malik al-Aziz · Veure més »
Martiriòpolis
Martiriòpolis (armeni: Nepret o Npret o Nphret o Npherket o Neferkert) fou una ciutat de l'Armènia Sofene a la vora del riu Nimphaeus (Batman Su, armeni Kalirt, àrab Šitma que vol dir "sed de sang").
Nou!!: Silvan і Martiriòpolis · Veure més »
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Nou!!: Silvan і Maurici (emperador) · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Silvan і Màlik-Xah I · Veure més »
Màlik-Xah ibn Kilij Arslan
Màlik-Xah ibn Kilij Arslan, també anomenat Xahan-xah (literalment ‘rei de reis’), fou sultà de Rum del 1110 al 1116.
Nou!!: Silvan і Màlik-Xah ibn Kilij Arslan · Veure més »
Mjej Gnuní
Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.
Nou!!: Silvan і Mjej Gnuní · Veure més »
Muş
Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.
Nou!!: Silvan і Muş · Veure més »
Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí
Xihab-ad-Din Muhàmmad ibn Àhmad ibn Alí ibn Muhàmmad an-Nassawí al-Khurandizí az-Zaydarí o, més senzillament, an-Nassawí (m. en 1249) fou el secretari i biògraf del khwarizmxah Jalal-ad-Din Manguberti (Mangubirti, Mingirni), nascut a Khurandiz prop de Zaydar, dependència de Nasa al Khurasan.
Nou!!: Silvan і Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí · Veure més »
Muhàmmad ibn Àhmad ibn Issa
Muhàmmad ibn Àhmad ibn Issa fou emir xaibànida de Djazira, Arzanene i Diyar Bakr amb capital a Amida.
Nou!!: Silvan і Muhàmmad ibn Àhmad ibn Issa · Veure més »
Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir
Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir fou emir d'Alep del 1008 al 1015.
Nou!!: Silvan і Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir · Veure més »
Nasr-ad-Dawla Àhmad
Nasr-ad-Dawla Abu-Nasr Àhmad ibn Marwan, més conegut senzillament com a Nasr-ad-Dawla Àhmad, fou emir de la dinastia marwànida de Diyarbakir.
Nou!!: Silvan і Nasr-ad-Dawla Àhmad · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.
Nou!!: Silvan і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Silvan і Nisibis · Veure més »
Numàyrides
Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.
Nou!!: Silvan і Numàyrides · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Silvan і Ortúkides · Veure més »
Principat de Zraki
El principat de Zraki (derivat de l'àrab, principat d'Azraki) fou un estat autònom kurd originat en un religiós àrab de Síria d'origen alida que va arribar a Mardin en temps d'Ortuq (+1122).
Nou!!: Silvan і Principat de Zraki · Veure més »
Província de Diyarbakır
Diyarbakır és una província a la part oriental de Turquia, administrada per un governador nomenat pel govern central.
Nou!!: Silvan і Província de Diyarbakır · Veure més »
Ras al-Ayn
Ras al-Ayn o Ayn Warda (literalment ‘cap de la font’) és una població siriana de la governació d'al-Hasakah.
Nou!!: Silvan і Ras al-Ayn · Veure més »
Regne d'Armènia Occidental (386-391)
El regne d'Armènia Occidental (386-391) fou un efímer regne que va existir un màxim de cinc anys, format per la part occidental d'Armènia.
Nou!!: Silvan і Regne d'Armènia Occidental (386-391) · Veure més »
Rozbihan d'Armènia
Rozbihan (en armeni Rotshvshan) fou marzban d'Armènia del 624 al 627.
Nou!!: Silvan і Rozbihan d'Armènia · Veure més »
Rukn al-Dawla Daud
Dàüd Rukn-ad-Dawla (m. el 1144) fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i després de Khartpert.
Nou!!: Silvan і Rukn al-Dawla Daud · Veure més »
Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).
Nou!!: Silvan і Sad-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Saltúquides
Els Saltúquides o Saltúkides (en turc: Saltuklular, en àrab: al-saltūq, آل سلتوق) foren una dinastia de beis turcs que van regnar sobre una part de l'est d'Anatòlia durant el.
Nou!!: Silvan і Saltúquides · Veure més »
Sassun
Sassun (armeni: Սասուն; kurd: Qabilcewz; turc: Sason) és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.
Nou!!: Silvan і Sassun · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Silvan і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sembat II Tiezerakal
Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.
Nou!!: Silvan і Sembat II Tiezerakal · Veure més »
Sulaymani
Sulaymani fou un principat tribal kurd autònom d'origen marwànida, establert inicialment a Khukh a la comarca de Ghazali (entre el Kulp i el Batman Su abans de la seva confluència) oi posteriorment estès a nombrosos castells del territori fins al Tigris.
Nou!!: Silvan і Sulaymani · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Silvan і Taiq · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Silvan і Taron · Veure més »
Thimal ibn Sàlih
Muïzz-ad-Dawla Thimal ibn Sàlih fou emir mirdàsida d'Alep del 1042 al 1057.
Nou!!: Silvan і Thimal ibn Sàlih · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Silvan і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tigranocerta
Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.
Nou!!: Silvan і Tigranocerta · Veure més »
Timurtaix
* Per altres personatges amb el mateix nom vegeu Timurtash (Timurtaix) Hussam-ad-Din Timurtaix (vers 1105-1152) fou emir ortúkida de Mardin i regent d'Alep, fill d'Ilghazi I i el seu successor a Mardin.
Nou!!: Silvan і Timurtaix · Veure més »
Universitat de Dicle
La Universitat de Dicle (en turc: Dicle Üniversitesi; en) és una universitat pública situada a la ciutat de Diyarbakır, a Turquia, i una de les institucions d'educació superior més grans de l'estat.
Nou!!: Silvan і Universitat de Dicle · Veure més »
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Nou!!: Silvan і Vahan I Mamikonian · Veure més »
Xah-i Arman
XII Xah-i Arman (Rei dels Armenis) fou el títol que van portar els sobirans turcmans d'Akhlat entre el 1100 i el 1207.
Nou!!: Silvan і Xah-i Arman · Veure més »
Xams-ad-Dawla Sulayman
Xams-ad-Dawla Sulayman fou emir ortúkida de Mayyafarikin, fill d'Ilghazi I i el seu successor a aquesta ciutat i districte.
Nou!!: Silvan і Xams-ad-Dawla Sulayman · Veure més »
3 de maig
El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Silvan і 3 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mayyafarikin, Mayyafariqin, Mayyafariquin, Npherkert.
