Accés més ràpid que el navegador!
132 les relacions: Acantodis, Actinopterigis, Aigua dolça, Ala (anatomia), Aletes, Alimentació per filtració, Alvèol, Amfibis, Amniotes, Anàpsids, Anàspids, Animals, Aparell digestiu, Aparell locomotor, Aparell urinari, Arcs branquials, Òrgan (anatomia), Àgnats, Bilis, Boca, Brànquia, Budell gruixut, Cambrià, Carbonífer, Cefalaspidomorfs, Celacant, Celomats, Ciclòstoms, Cladística, Clade, Columna vertebral, Cordats, Crani, Craniats, Cromatòfor, Dent, Derma, Deuteròstoms, Devonià, Diàpsids, Dinosaures, Dipnous, Embrió, Encèfal, Encyclopædia Britannica, Enzim, Epidermis, Epineure, Esòfag, Esquelet, ..., Estómac, Euteleòstoms, Excrement, Faringe, Fòssil, Fetge, Galeàspids, Glàndula, Glàndula sudorípara, Glòbul vermell, Gnatostomats, Hemoglobina, Hipòfisi, Hiperoartis, Hipodermis, Hipotàlem, Holocè, Hormona, Idioma, Intestí, Lissamfibis, Llamprees, Llavi, Llet, Mamífers, Mar, Maxil·lar inferior, Mà, Múscul, Medul·la espinal, Mixines, Notocordi, Nutrient, Ocells, Ordovicià, Osteostracis, Oviparisme, Oxigen, Paladar, Paleozoic, Pap, Parafiletisme, Pàncrees, Pedreguer, Peixos, Peixos cartilaginosos, Peixos ossis, Pell, Pituriàspids, Placenta, Placoderms, Primats, Proteòlisi, Pteraspidomorfs, Pulmó, Quiridi, Rèptils, Remugants, Ronyó, Sac aeri, Sarcopterigis, Sexe, Simetria planar, Sinàpsids, Sistema circulatori, Sistema endocrí, Sistema limfàtic, Sistema nerviós, Sistema nerviós autònom, Sistema nerviós central, Sistema nerviós perifèric, Sistema respiratori, Sistema tegumentari, Subembrancament, Taxonomia, Tàxon, Teixit ossi, Telodonts, Tetràpodes, Urpa, Vèrtebra, Viviparisme. Ampliar l'índex (82 més) »
Acantodis
Els acantodis (Acanthodii), també coneguts com a taurons espinosos, són una classe extinta de peixos amb mandíbules.
Nou!!: Vertebrats і Acantodis · Veure més »
Actinopterigis
Els actinopterigis (Actinopterygii, gr. 'aletes radiades') són el clade dominant dels vertebrats, amb més de 27.000 espècies de peixos, distribuïdes per gairebé tots els ambients aquàtics marins, d'aigua dolça i salabrosos.
Nou!!: Vertebrats і Actinopterigis · Veure més »
Aigua dolça
Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.
Nou!!: Vertebrats і Aigua dolça · Veure més »
Ala (anatomia)
Dibuix de les ales d'un ocell Les ales són extremitats del cos que tenen tres grups d'animals: els ocells, els insectes i els ratpenats tot i que també en tingueren els ja extints pterosaures.
Nou!!: Vertebrats і Ala (anatomia) · Veure més »
Aletes
Aletes (grec antic Ἀλήτης), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hípotes.
Nou!!: Vertebrats і Aletes · Veure més »
Alimentació per filtració
Krill alimentant-se de fitoplàncton (imatges alentides per un factor de 12) Lalimentació per filtració és un comportament alimentari estès entre alguns grups d'animals aquàtics basat en la filtració sistemàtica i massiva d'aigua.
Nou!!: Vertebrats і Alimentació per filtració · Veure més »
Alvèol
Diagrama de l'alvèol. Els alvèols pulmonars són estructures de forma esfèrica envoltades per capil·lars i agrupades en sacs alveolars.
Nou!!: Vertebrats і Alvèol · Veure més »
Amfibis
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.
Nou!!: Vertebrats і Amfibis · Veure més »
Amniotes
Els amniotes (Amniota) són un clade de vertebrats terrestres, els primers que s'independitzaren totalment del medi aquàtic.
Nou!!: Vertebrats і Amniotes · Veure més »
Anàpsids
Els anàpsids (Anapsida) són un grup d'amniotes que es caracteritzen per no tenir obertures cranials a prop de l'òrbita ocular.
Nou!!: Vertebrats і Anàpsids · Veure més »
Anàspids
Els anàspids (Anaspida, gr. 'sense escut') són una classe de vertebrats primitius sense mandíbules, dels quals deriven els vertebrats amb mandíbules (superclase Gnathostomata), i són clàssicament considerats com els avantpassats de les lampreas.
Nou!!: Vertebrats і Anàspids · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Vertebrats і Animals · Veure més »
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Nou!!: Vertebrats і Aparell digestiu · Veure més »
Aparell locomotor
1.
Nou!!: Vertebrats і Aparell locomotor · Veure més »
Aparell urinari
L’aparell urinari (o sistema urinari, o nefrourinari) és l'encarregat de formar i expulsar l'orina.
Nou!!: Vertebrats і Aparell urinari · Veure més »
Arcs branquials
Arcs branquials, amb les seves corresponents brànquies, sota les ganyes d'un lluç de riu Els arcs branquials són una sèrie de "bucles" ossis que tenen al cap els peixos, i els amfibis almenys durant algun estadi vital, que serveixen de suport a les brànquies.
Nou!!: Vertebrats і Arcs branquials · Veure més »
Òrgan (anatomia)
Un òrgan o, tradicionalment, orgue és un conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funció.
Nou!!: Vertebrats і Òrgan (anatomia) · Veure més »
Àgnats
Els àgnats (Agnatha) formen una superclasse parafilètica dins l'embrancament dels cordats i els subfílum dels vertebrats; són un tipus de peixos sense mandíbules, com indica el nom.
Nou!!: Vertebrats і Àgnats · Veure més »
Bilis
La bilis, popularment el o la fel, és una substància líquida alcalina groguenca (pH en humans ~7.6-8.6) produïda pel fetge de molts vertebrats.
Nou!!: Vertebrats і Bilis · Veure més »
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Nou!!: Vertebrats і Boca · Veure més »
Brànquia
tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.
Nou!!: Vertebrats і Brànquia · Veure més »
Budell gruixut
El budell gruixut, intestí gruixut, intestí cras (del llatí intestinum crassum) és el darrer tros de l'aparell digestiu en els vertebrats.
Nou!!: Vertebrats і Budell gruixut · Veure més »
Cambrià
El Cambrià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Vertebrats і Cambrià · Veure més »
Carbonífer
El Carbonífer és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Vertebrats і Carbonífer · Veure més »
Cefalaspidomorfs
Els cefalaspidomorfs (Cephalaspidomorphi) són un clade de peixos agnats anomenat així pels Cephalaspis, un gènere d'osteostracis.
Nou!!: Vertebrats і Cefalaspidomorfs · Veure més »
Celacant
Dibuix d'un celacant El celacant (Latimeria chalumnae) és una espècie de peix sarcopterigi de l'ordre dels celacantiformes.
Nou!!: Vertebrats і Celacant · Veure més »
Celomats
Els celomats (Coelomata) són animals triblàstics que presenten celoma, si més no durant les fases embrionàries.
Nou!!: Vertebrats і Celomats · Veure més »
Ciclòstoms
Boca de ''Petromyzon marinus''. La boca rodona de les llamprees és el que dona nom al grup. Els ciclòstoms (Cyclostomata, del grec kýklos, "cercle" i stóma, "boca") són una classe d'àgnats (peixos sense mandíbules) que inclou les mixines i les llamprees, que són els únics representants actuals dels àgnats, grup que va sorgir en el Paleozoic.
Nou!!: Vertebrats і Ciclòstoms · Veure més »
Cladística
Aquest cladograma mostra la relació entre diversos grups d'insectes. En alguns cladogrames, la longitud de les línies horizontals indica el temps passat des de l'últim ancestre comú. La cladística (del grec κλάδος, klados.
Nou!!: Vertebrats і Cladística · Veure més »
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Nou!!: Vertebrats і Clade · Veure més »
Columna vertebral
La columna vertebral o raquis, també coneguda com a espinada, espina, rosari de l'esquena, és part de l'esquelet axial.
Nou!!: Vertebrats і Columna vertebral · Veure més »
Cordats
Els cordats (Chordata) són un embrancament d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats estretament relacionats.
Nou!!: Vertebrats і Cordats · Veure més »
Crani
El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal.
Nou!!: Vertebrats і Crani · Veure més »
Craniats
Els craniats (Craniata) són un clade proposat de l'embrancament dels cordats, que inclouen tots els animals amb crani, ja sigui ossi o cartilaginós, d'on deriva el seu nom.
Nou!!: Vertebrats і Craniats · Veure més »
Cromatòfor
Els cromatòfors del peix zebra permeten el mimetisme amb el rerefons en ser exposats a ambients foscos (a dalt) o lluminosos (a baix). Els cromatòfors són cèl·lules amb pigments a l'interior que reflecteixen la llum.
Nou!!: Vertebrats і Cromatòfor · Veure més »
Dent
La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
Nou!!: Vertebrats і Dent · Veure més »
Derma
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El derma o la dermis és la capa de pell situada sota l'epidermis i fermament connectat a ella.
Nou!!: Vertebrats і Derma · Veure més »
Deuteròstoms
Els deuteròstoms (Deuterostomia, gr. 'segona boca') són un grup de metazous celomats amb simetria bilateral i segmentació radial i indeterminada que tenen l'obertura oral no derivada del blastòpor embrionari, sinó formada de manera secundària.
Nou!!: Vertebrats і Deuteròstoms · Veure més »
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Nou!!: Vertebrats і Devonià · Veure més »
Diàpsids
Els diàpsids (Diapsida, gr. 'dos arcs') són un grup de vertebrats tetràpodes que han desenvolupat dos orificis (finestres temporals) als laterals del crani.
Nou!!: Vertebrats і Diàpsids · Veure més »
Dinosaures
Els dinosaures (Dinosauria) són un grup heterogeni de sauròpsids.
Nou!!: Vertebrats і Dinosaures · Veure més »
Dipnous
Els dipnous (Dipnoi, gr. 'dues respiracions') són una subclasse de peixos sarcopterigis proveïts d'un principi de pulmó derivat de la bufeta natatòria, per la qual cosa es coneixen com a peixos pulmonats.
Nou!!: Vertebrats і Dipnous · Veure més »
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Nou!!: Vertebrats і Embrió · Veure més »
Encèfal
Lencèfal és un conjunt d'organs del sistema nerviós central present en la majoria de cordats.
Nou!!: Vertebrats і Encèfal · Veure més »
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Nou!!: Vertebrats і Encyclopædia Britannica · Veure més »
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Nou!!: Vertebrats і Enzim · Veure més »
Epidermis
Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall). L'epidermis és la capa de teixit més externa de la pell.
Nou!!: Vertebrats і Epidermis · Veure més »
Epineure
L'epineure és la capa més externa de teixit conjuntiu fibrós i dens que envolta un nervi.
Nou!!: Vertebrats і Epineure · Veure més »
Esòfag
Lesòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac.
Nou!!: Vertebrats і Esòfag · Veure més »
Esquelet
Esquelet d'un rorqual blau En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.
Nou!!: Vertebrats і Esquelet · Veure més »
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Nou!!: Vertebrats і Estómac · Veure més »
Euteleòstoms
Els euteleòstoms (Euteleostomi, gr. "teleòstoms verdaders") són un clade de vertebrats gnatostomats que es caracteritzen per la presència d'esquelet ossi.
Nou!!: Vertebrats і Euteleòstoms · Veure més »
Excrement
Excrements mesclats amb palla. Els excrements o deposició són les restes dels aliments no absorbits durant la digestió (com fibres i altres components que no són útils per a l'ésser en qüestió), i també cèl·lules de l'epiteli intestinal que es descamen en el procés d'absorció de nutrients, microorganismes, i altres substàncies que no assoleixen travessar l'epiteli intestinal.
Nou!!: Vertebrats і Excrement · Veure més »
Faringe
La faringe és la part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; i cranealment a l'esòfag, la laringe i la tràquea.
Nou!!: Vertebrats і Faringe · Veure més »
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Nou!!: Vertebrats і Fòssil · Veure més »
Fetge
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.
Nou!!: Vertebrats і Fetge · Veure més »
Galeàspids
Els galeàspids (Galeaspida) són una classe extinta de peixos àgnats que van viure tant en aigua dolça com en el mar des del Silurià mitjà al Devonià inferior (430 a 370 milions d'anys enrere).
Nou!!: Vertebrats і Galeàspids · Veure més »
Glàndula
Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.
Nou!!: Vertebrats і Glàndula · Veure més »
Glàndula sudorípara
Una glàndula sudorípara és una glàndula tubular simple que està situada a la dermis i consta de llargs i prims tubs, tancats per l'extrem inferior.
Nou!!: Vertebrats і Glàndula sudorípara · Veure més »
Glòbul vermell
Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.
Nou!!: Vertebrats і Glòbul vermell · Veure més »
Gnatostomats
Els gnatostomats (Gnathostomata, gr. "boca amb mandíbula") o vertebrats mandibulats són un clade de vertebrats proveïts de mandíbules articulades.
Nou!!: Vertebrats і Gnatostomats · Veure més »
Hemoglobina
L'hemoglobina (abreujada com a Hb o Hgb) és la proteïna que transporta l'oxigen i conté ferro.
Nou!!: Vertebrats і Hemoglobina · Veure més »
Hipòfisi
La hipòfisi o glàndula pituïtària (o cos pituïtari), encara que és més coneguda de la primera forma -terme encunyat per l'anatomista alemany Samuel Thomas von Sömmerring (1755-1830) l'any 1758-, és una glàndula complexa de morfologia ovoide que s'allotja en un espai ossi anomenat sella turca de l'os esfenoide, situada a la base del crani, en la fossa cerebral mitjana, que connecta l'hipotàlem pel tronc pituïtari o tronc hipofisiari.
Nou!!: Vertebrats і Hipòfisi · Veure més »
Hiperoartis
Els hiperoartis (Hyperoartia) són una classe de peixos sense mandíbules (àgnats) que inclou les llampreses modernes i els seus parents fòssils.
Nou!!: Vertebrats і Hiperoartis · Veure més »
Hipodermis
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia La hipodermis o hipoderma, també anomenat teixit subcutani, és la capa més profunda del sistema integumentari dels vertebrats, situada per sota de la derma.
Nou!!: Vertebrats і Hipodermis · Veure més »
Hipotàlem
L'hipotàlem (del grec ὑπό, sota, i θάλαμος, tàlem) és una porció del cervell que conté una petita quantitat de nuclis amb funcions ben diverses.
Nou!!: Vertebrats і Hipotàlem · Veure més »
Holocè
LHolocèEn els parlars orientals.
Nou!!: Vertebrats і Holocè · Veure més »
Hormona
L'oxitocina és una hormona Una hormona és principalment una substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules.
Nou!!: Vertebrats і Hormona · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Vertebrats і Idioma · Veure més »
Intestí
L'intestí o budell és la part visceral tubular del tub digestiu que s'estén de l'estómac fins a l'anus.
Nou!!: Vertebrats і Intestí · Veure més »
Lissamfibis
Els lissamfibis (Lissamphibia) són un clade de vertebrats constituït pels batracis i les cecílies o gimnofions.
Nou!!: Vertebrats і Lissamfibis · Veure més »
Llamprees
La llamprea com a motiu heràldic, escut de Nakkila, Finlàndia. Els petromizòntids (Petromyzontidae), coneguts popularment com a llamprees o llampreses, són una família de peixos molt primitius que pertanyen a la superclasse dels àgnats, és a dir, sense mandíbules i a la classe dels Cephalaspidomorphi.
Nou!!: Vertebrats і Llamprees · Veure més »
Llavi
Els llavis (del llatí labrum o labium) són un òrgan visible situat a la boca dels humans i molts altres animals.
Nou!!: Vertebrats і Llavi · Veure més »
Llet
La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.
Nou!!: Vertebrats і Llet · Veure més »
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Nou!!: Vertebrats і Mamífers · Veure més »
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Nou!!: Vertebrats і Mar · Veure més »
Maxil·lar inferior
El maxil·lar inferior o mandíbula, i popularment la barra o les barres (de la boca), el queix o la maixella és un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simètric, en forma de ferradura.
Nou!!: Vertebrats і Maxil·lar inferior · Veure més »
Mà
Els ossos de la mà ''Tupaia javanica'' a la mà d'un ''Homo sapiens'' Dissecció profunda palmar de mà i canell La mà és una part del membre superior o la pota anterior d'un ésser humà o d'un altre primat, i està situada on acaba aquest apèndix.
Nou!!: Vertebrats і Mà · Veure més »
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Nou!!: Vertebrats і Múscul · Veure més »
Medul·la espinal
La medul·la espinal és un cordó nerviós, blanc i cilíndric tancat dintre de la columna vertebral.
Nou!!: Vertebrats і Medul·la espinal · Veure més »
Mixines
Les mixines són un grup de peixos sense mandíbules de l'ordre Myxiniformes.
Nou!!: Vertebrats і Mixines · Veure més »
Notocordi
El notocordi és un cordó fi que es desenvolupa a partir de la paret dorsal de l'intestí durant la fase embrionària i que s'estén en sentit longitudinal al llarg de tot el cos, paral·lel al sistema nerviós central.
Nou!!: Vertebrats і Notocordi · Veure més »
Nutrient
Un nutrient és una substància utilitzada per un organisme per sobreviure, créixer i reproduir-se.
Nou!!: Vertebrats і Nutrient · Veure més »
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Nou!!: Vertebrats і Ocells · Veure més »
Ordovicià
LOrdovicià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Vertebrats і Ordovicià · Veure més »
Osteostracis
Els osteostracis (Osteostraci, gr. "escuts ossis") són una classe extinta de peixos àgnats amb armadura òssia que van viure en el que avui és Amèrica del Nord, Europa i Rússia des del Silurià mitjà a Devonià superior.
Nou!!: Vertebrats і Osteostracis · Veure més »
Oviparisme
L'oviparisme (del llatí ovum, 'ou', i parire, 'parir') és la qualitat d'aquells animals que es reprodueixen mitjançant la posta d'ous, on es desenvolupa l'embrió, i a partir dels quals neix un nou animal de la mateixa espècie.
Nou!!: Vertebrats і Oviparisme · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Vertebrats і Oxigen · Veure més »
Paladar
Ubicació del paladar El paladar és el sostre de la boca en els humans i els animals vertebrats.
Nou!!: Vertebrats і Paladar · Veure més »
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Vertebrats і Paleozoic · Veure més »
Pap
* Pap d'Alexandria, geòmetra grec.
Nou!!: Vertebrats і Pap · Veure més »
Parafiletisme
Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.
Nou!!: Vertebrats і Parafiletisme · Veure més »
Pàncrees
El pàncrees és un òrgan del sistema digestiu i del sistema endocrí dels vertebrats.
Nou!!: Vertebrats і Pàncrees · Veure més »
Pedreguer
Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.
Nou!!: Vertebrats і Pedreguer · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Vertebrats і Peixos · Veure més »
Peixos cartilaginosos
Els peixos cartilaginosos, condrictis o condroïctis (Chondrichthyes) són una classe de peixos que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà.
Nou!!: Vertebrats і Peixos cartilaginosos · Veure més »
Peixos ossis
Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis (taurons i rajades) que tenen un esquelet cartilaginós.
Nou!!: Vertebrats і Peixos ossis · Veure més »
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Nou!!: Vertebrats і Pell · Veure més »
Pituriàspids
Els pituriàspids (Pituriaspida) són una petita classe extinta de peixos àgnats (sense mandíbules) que van viure en el Devonià mitjà, fa uns 390 milions d'anys.
Nou!!: Vertebrats і Pituriàspids · Veure més »
Placenta
dones. Placenta i bossa amniòtica Placenta de nounat i cordó umbilical La placenta o popularment la colga és un òrgan efímer present en els mamífers euteris i en molt menor mesura en alguns metateris i taurons.
Nou!!: Vertebrats і Placenta · Veure més »
Placoderms
Els placoderms (Placodermi, gr. "pell amb plaques") són una classe extinta de vertebrats gnatostomats.
Nou!!: Vertebrats і Placoderms · Veure més »
Primats
Els primats (Primates) són un ordre de mamífers que comprèn els lèmurs, els ai-ais, els lorísids, els gàlags, els tarsers i els simis, amb els humans inclosos en aquesta última categoria.
Nou!!: Vertebrats і Primats · Veure més »
Proteòlisi
La proteòlisi és la degradació de proteïnes ja sigui mitjançant enzims específics, anomenats proteases, o per mitjà de la digestió intramolecular.
Nou!!: Vertebrats і Proteòlisi · Veure més »
Pteraspidomorfs
Els pteraspidomorfs (Pteraspidomorphi) formen una subclasse extinta d'àgnat.
Nou!!: Vertebrats і Pteraspidomorfs · Veure més »
Pulmó
Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.
Nou!!: Vertebrats і Pulmó · Veure més »
Quiridi
Un quiridi és una extremitat pentadàctila dels vertebrats, que pot presentar moltes modificacions segons la seva adaptació al medi.
Nou!!: Vertebrats і Quiridi · Veure més »
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus''). Els rèptils (Reptilia) són vertebrats amniotes de sang freda que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes.
Nou!!: Vertebrats і Rèptils · Veure més »
Remugants
Els remugants (Ruminantia) són un subordre de mamífers que es caracteritzen per digerir l'aliment en dues etapes, en la primera de les quals mengen l'aliment cru i el regurgiten en una forma semidigerida anomenada bol i que després remuguen (masteguen per segona vegada) per tal de digerir el bol.
Nou!!: Vertebrats і Remugants · Veure més »
Ronyó
Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.
Nou!!: Vertebrats і Ronyó · Veure més »
Sac aeri
Els sacs aeris són òrgans que tenen els ocells i que s'omplen i es buiden d'aire amb cada inspiració i espiració.
Nou!!: Vertebrats і Sac aeri · Veure més »
Sarcopterigis
Els Sarcopterigis o Sarcopterygii (del grec, σάρξ (sárx) «carn»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») de vegades considerat sinònim de Crossopterygii (del grec, κροσσός (krossós) «serrell»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») és un tàxon (tradicionalment una classe o subclasse) de peixos coneguts com a «peixos d'aletes lobulades».
Nou!!: Vertebrats і Sarcopterigis · Veure més »
Sexe
El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica.
Nou!!: Vertebrats і Sexe · Veure més »
Simetria planar
ésser humà. La simetria planar (també coneguda com a simetria bilateral) es defineix per l'existència d'un únic pla, anomenat pla sagital, que divideix el cos d'un organisme en aproximadament dues meitats especularment idèntiques, anomenades meitat esquerra i meitat dreta si l'eix corporal pertany al pla de simetria.
Nou!!: Vertebrats і Simetria planar · Veure més »
Sinàpsids
Crani generalitzat d'un sinàpsid, on s'observa una única obertura darrera l'òrbita.'''j''': jugal, '''p''': parietal, '''po''': postorbital, '''q''': quadrat, '''qj''': quadratojugal, '''sq''': escatós Els sinàpsids (Synapsida, gr. 'arc fusionat'),, coneguts de vegades pel nom informal de Pan-Mammalia i tradicionalment per la denominació errònia de rèptils mamiferoides, són un clade de vertebrats amniotes que van desenvolupar una obertura al crani, la finestra temporal, darrere de cada ull.
Nou!!: Vertebrats і Sinàpsids · Veure més »
Sistema circulatori
Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.
Nou!!: Vertebrats і Sistema circulatori · Veure més »
Sistema endocrí
El sistema endocrí o sistema hormonal és un conjunt d'òrgans i teixits de l'organisme que alliberen un tipus de substàncies anomenades hormones i està constituït a més d'aquestes, per cèl·lules especialitzades i glàndules endocrines.
Nou!!: Vertebrats і Sistema endocrí · Veure més »
Sistema limfàtic
Sistema limfàtic Distribució del sistema limfàtic per regions El sistema limfàtic, o sistema limfoide, és un sistema d'òrgans dels vertebrats que forma part del sistema immunitari, i complementari del sistema circulatori, essent el segon sistema de circulació de l'organisme.
Nou!!: Vertebrats і Sistema limfàtic · Veure més »
Sistema nerviós
Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.
Nou!!: Vertebrats і Sistema nerviós · Veure més »
Sistema nerviós autònom
El sistema nerviós autònom o SNA controla les funcions que realitzen els òrgans interns sense un control conscient per part de l'individu, com ara el batec cardíac, els moviments respiratoris, la digestió, l'excreció, etc.
Nou!!: Vertebrats і Sistema nerviós autònom · Veure més »
Sistema nerviós central
El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal.
Nou!!: Vertebrats і Sistema nerviós central · Veure més »
Sistema nerviós perifèric
En blau, principals nervis perifèrics El sistema nerviós perifèric està compost pel sistema nerviós somàtic i el sistema nerviós autònom o vegetatiu (compost aquest pel sistema simpàtic i el parasimpàtic).
Nou!!: Vertebrats і Sistema nerviós perifèric · Veure més »
Sistema respiratori
Esquema del sistema respiratori humà. El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració.
Nou!!: Vertebrats і Sistema respiratori · Veure més »
Sistema tegumentari
El sistema tegumentari o de coberta d'un animal està constituït per la pell i altres estructures derivades com el pèl, les escates les ungles i les glàndules sudorípares.
Nou!!: Vertebrats і Sistema tegumentari · Veure més »
Subembrancament
En biologia, un subembrancament és un tàxon intermedi entre embrancament i superclasse.
Nou!!: Vertebrats і Subembrancament · Veure més »
Taxonomia
La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.
Nou!!: Vertebrats і Taxonomia · Veure més »
Tàxon
En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.
Nou!!: Vertebrats і Tàxon · Veure més »
Teixit ossi
El teixit ossi és una varietat de teixit connectiu caracteritzat per tenir una matriu extracel·lular i calcificada amb cèl·lules allotjades en llacunes.
Nou!!: Vertebrats і Teixit ossi · Veure més »
Telodonts
Els telodonts (Thelodonti) són una classe extinta de peixos àgnats que van viure de l'Ordovicià Mitjà al Devonià Superior.
Nou!!: Vertebrats і Telodonts · Veure més »
Tetràpodes
Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.
Nou!!: Vertebrats і Tetràpodes · Veure més »
Urpa
Urpa retràctil de gat Una urpa és un apèndix corbat i punxegut, que es troba al final d'un peu o d'un dit, en la majoria de mamífers, ocells i alguns rèptils al final del tars.
Nou!!: Vertebrats і Urpa · Veure més »
Vèrtebra
Es denomina vèrtebra cada un dels ossos que conformen la columna vertebral.
Nou!!: Vertebrats і Vèrtebra · Veure més »
Viviparisme
''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.
Nou!!: Vertebrats і Viviparisme · Veure més »
Redirigeix aquí:
Característiques dels vertebrats, Vertebrat, Vertebrata.
