Taula de continguts
184 les relacions: Abdomen, Adipòcit, Adolescència, Aigua, Aixella, Amfibis, Anatomia patològica, Androgen, Anestèsia, Animals, Aparell digestiu, Arèola, Artròpodes, Òrgan (anatomia), Àcid desoxiribonucleic, Biòpsia, Bioluminescència, Boca, Calor, Camaleons, Camuflatge, Carotenoide, Càncer de pell, Cèl·lula de Langerhans, Cera, Ceratina, Cicatriu, Closca, Col·lagen, Color, Compost químic, Comunicació, Corpuscles de Meissner, Cos, Cosmètica, Cromatòfor, Cuir, Cuixa, Derma, Dermatitis, Dermatitis seborreica, Dermatologia, Descamació, Deshidratació, Desmosoma, Dit, Dits del peu, Dofins, Dolor, Dona, ... Ampliar l'índex (134 més) »
- Òrgans
- Anatomia animal
Abdomen
L'abdomen (ventre) en vertebrats constitueix la part del cos entre el tòrax (pit) i la pelvis.
Veure Pell і Abdomen
Adipòcit
Adipòcit Els adipòcits són les cèl·lules animals encarregades d'emmagatzemar el greix, i contenen la principal reserva energètica dels homeoterms.
Veure Pell і Adipòcit
Adolescència
Grup d'adolescents. Grup d'adolescents. Ladolescència és en desenvolupament físic i psicològic humà és l'estadi de la transició entre la infància i l'edat adulta.
Veure Pell і Adolescència
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Pell і Aigua
Aixella
Aixella d'un home L'aixella o axil·la és una regió del cos humà situada a la part inferior de la unió del tronc amb el braç.
Veure Pell і Aixella
Amfibis
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.
Veure Pell і Amfibis
Anatomia patològica
L'anatomia patològica o anatomopatologia és la part de la patologia que s'encarrega de l'estudi de les lesions cel·lulars, teixits, òrgans, de les seues conseqüències estructurals i funcionals i per tant de les repercussions en l'organisme.
Veure Pell і Anatomia patològica
Androgen
Androgen, també anomenat hormona androgènica, és el terme genèric de qualsevol compost natural o sintètic, usualment una hormona esteroide, que estimula o controla el desenvolupament i el manteniment de característiques masculines en els vertebrats mitjançant la unió a receptors d'andrògens.
Veure Pell і Androgen
Anestèsia
L'anestèsia (del grec ἀναισθησία, que significa insensibilitat) és la pèrdua reversible de totes les sensacions induïda per drogues.
Veure Pell і Anestèsia
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Pell і Animals
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Veure Pell і Aparell digestiu
Arèola
En anatomia, el terme arèola (del llatí areola, diminutiu darea, «lloc obert») es fa servir per a descriure qualsevol àrea circular petita, com per exemple la pell acolorida que envolta el mugró.
Veure Pell і Arèola
Artròpodes
Els artròpodes (Arthropoda) són un embrancament d'invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.
Veure Pell і Artròpodes
Òrgan (anatomia)
Un òrgan o, tradicionalment, orgue és un conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funció.
Veure Pell і Òrgan (anatomia)
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Veure Pell і Àcid desoxiribonucleic
Biòpsia
Una biòpsia és un procediment diagnòstic que consisteix en l'extracció d'una mostra de teixit obtinguda per mitjà de mètodes agressius per a examinar-la al microscopi mitjançant tincions histològiques.
Veure Pell і Biòpsia
Bioluminescència
''Ctenophore Mertensia ovum'' La bioluminescència és a la producció de llum de certs organismes vius.
Veure Pell і Bioluminescència
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Veure Pell і Boca
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Veure Pell і Calor
Camaleons
Els camaleons (Chamaeleonidae) són una família de sauròpsids (rèptils) escatosos.
Veure Pell і Camaleons
Camuflatge
Equip de camuflatge de franctiradors El camuflatge és el mètode que permet als organismes o objectes que d'altra forma serien visibles romandre indistingibles de l'entorn que els envolta.
Veure Pell і Camuflatge
Carotenoide
β-carotè Els carotenoides són un grup de pigments vegetals liposolubles sintetitzats per organismes que fan la fotosíntesi, bacteris que no la fan i alguns fongs caracteritzats per tindre un color intens (entre la gama de colors entre el vermell i el groc).
Veure Pell і Carotenoide
Càncer de pell
Els càncers de pell és el creixement sense control de les cèl·lules cutànies anormals, aquestes creixen per diverses causes.
Veure Pell і Càncer de pell
Cèl·lula de Langerhans
Secció de pell amb un nombre elevat de cèl·lules de Langerhans a l'epidermis. Les cèl·lules de Langerhans, descrites per primera vegada pel patòleg alemany Paul Langerhans l'any 1868, són cèl·lules dendrítiques, abundants a la zona suprabasal de l'epidermis, presents en la còrnia perifèrica i en la conjuntiva oculars i encarregades de la presentació d'antígens; en les quals hi ha uns grans grànuls anomenats grànuls de Birbeck formats per l'activitat inductora del receptor transmembrana langerina.
Veure Pell і Cèl·lula de Langerhans
Cera
espelma de ceraCera originàriament és la substància secretada per l'abella usada per a la construcció dels seus ruscs.
Veure Pell і Cera
Ceratina
Les ceratines o queratines són una família de proteïnes no solubles en aigua, fibroses i de funció estructural amb la capacitat d'endurir extremadament el teixit en el qual s'acumula (banyes del rinoceront).
Veure Pell і Ceratina
Cicatriu
Una cicatriu apareix quan el teixit epitelial és esquinçat, no tallat.
Veure Pell і Cicatriu
Closca
Les plaques de la closca d'una tortuga La closca o clasca, casca, clova, clovella, clofolla, clofoll, esclofolla, corfa (País Valencià, per a la de l'ou; també crosta; escorça) és un embolcall dur i rígid que, entre altres funcions, serveix per protegir les parts toves d'un animal.
Veure Pell і Closca
Col·lagen
Representació de la triple hèlix del tropocol·làgen. El col·lagen és una molècula proteica que forma fibres, les fibres col·làgenes, que estan presents en quantitat variable en quasi tots els tipus de teixit conjuntiu.
Veure Pell і Col·lagen
Color
Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
Veure Pell і Color
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Veure Pell і Compost químic
Comunicació
Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.
Veure Pell і Comunicació
Corpuscles de Meissner
Els corpuscles tàctils (o corpuscles de Meissner) són un tipus de mecanoreceptor.
Veure Pell і Corpuscles de Meissner
Cos
El cos d'un ésser viu és la seva part física i material.
Veure Pell і Cos
Cosmètica
Productes cosmètics. Dona asiàtica pintant-se els ulls davant l'espill. Imatge d'un ull de dona maquillat. Una Maiko japonesa. La cosmètica és l'art d'aplicar diversos productes per tenir cura, embellir o protegir la part exterior del cos humà, en especial la pell, les dents, les ungles o els cabells.
Veure Pell і Cosmètica
Cromatòfor
Els cromatòfors del peix zebra permeten el mimetisme amb el rerefons en ser exposats a ambients foscos (a dalt) o lluminosos (a baix). Els cromatòfors són cèl·lules amb pigments a l'interior que reflecteixen la llum.
Veure Pell і Cromatòfor
Cuir
Eines modernes per a treballar el '''cuir'''. El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.
Veure Pell і Cuir
Cuixa
La cuixa humana, també coneguda com a regió femoral, és el segon segment de l'extremitat inferior o pelviana, entre la cintura pelviana per dalt i la cama per sota.
Veure Pell і Cuixa
Derma
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El derma o la dermis és la capa de pell situada sota l'epidermis i fermament connectat a ella.
Veure Pell і Derma
Dermatitis
Dermatitis significa "inflamació de la pell".
Veure Pell і Dermatitis
Dermatitis seborreica
La dermatitis seborreica o seborrea és una malaltia de la pell que afecta el cuir cabellut, la cara i el tors.
Veure Pell і Dermatitis seborreica
Dermatologia
Làser dermatològic. La dermatologia és la branca de la medicina que estudia les patologies i tractaments del sistema dèrmic.
Veure Pell і Dermatologia
Descamació
La descamació, comunament referida a la descamació de la pell, és el despreniment de la membrana o capa més externa d'un teixit.
Veure Pell і Descamació
Deshidratació
La deshidratació és la pèrdua excessiva d'aigua i que no ha estat reposada.
Veure Pell і Deshidratació
Desmosoma
Representació gràfica d'un desmosoma. Els desmosomes són estructures cel·lulars que mantenen adherides a cèl·lules veïnes.
Veure Pell і Desmosoma
Dit
Mà i dits Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.
Veure Pell і Dit
Dits del peu
Els dits del peu són cada un dels apèndixs en que acaben els peus dels humans. Els animals, com ara els gats, que caminen sobre els seus dits són anomenats digitígrads. Els éssers humans, i altres animals que caminen sobre les soles dels seus peus, són anomenats plantígrads; els animals ungulígrads són els que caminen sobre peülles en les puntes dels seus dits.
Veure Pell і Dits del peu
Dofins
Dofí mular Dofí de Commerson Orca Dofí del riu Amazones Els dofins (col·loquialment, a València i a Eivissa, galfins) són mamífers aquàtics de l'ordre dels cetacis, que també inclou les balenes i marsopes.
Veure Pell і Dofins
Dolor
El dolor o la dolor és una sensació interna percebuda per un organisme quan el sistema nerviós detecta un estímul nociceptiu, generalment perillós per a la integritat i el bon funcionament del cos.
Veure Pell і Dolor
Dona
Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.
Veure Pell і Dona
Ecografia
Una ecografia (també anomenada, molt rarament, ultrasonografia o ecosonografia) és un procediment per obtenir imatges emprant els ecos d'una emissió d'ultrasons dirigida sobre un cos o objecte com a font de dades per formar una imatge dels òrgans o masses internes amb finalitats de diagnòstic.
Veure Pell і Ecografia
Ectoderma
Esquema on s'hi veu l'ectoderma L'ectoderma (del grec έξω, «fora», i -δέρμα, «pell») (molt sovint mal anomenada ectoderm) és la capa germinativa que s'hi troba a l'exterior dels embrions dels metazous.
Veure Pell і Ectoderma
Elasticitat
Prova de tracció: corba tensió-deformació. El límit elàstic és el punt 3 Lelasticitat és la propietat mecànica d'alguns materials de patir deformacions reversibles quan estan sota l'acció de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes forces deixen d'actuar.
Veure Pell і Elasticitat
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Veure Pell і Embrió
Engonal
L'engonal és la part del cos en què s'ajunta cada cuixa amb l'abdomen (per fora del pubis).
Veure Pell і Engonal
Enllaç disulfur
Exemple d'enllaç disulfur Un enllaç pont disulfur, o només pont disulfur, enllaç disulfur o enllaç SS (enllaç sofre-sofre) és un fort enllaç covalent entre grups tiol.
Veure Pell і Enllaç disulfur
Envelliment humà
Home vell Lenvelliment o senescència és el conjunt de modificacions morfològiques i fisiològiques que apareixen a conseqüència de l'acció del temps sobre els éssers vius, que suposa una disminució de la capacitat d'adaptació en cada un dels òrgans, aparells i sistemes, així com de la capacitat de resposta als agents lesius (noxes) que incideixen en l'individu.
Veure Pell і Envelliment humà
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.
Veure Pell і Enzim
Eosina
Eosina Y o vermell imperial Eosina B o àcid bromofluorescèic L'eosina (del grec εωs eos, aurora) és un colorant i un desifectant, en forma de pols vermell cristall, del grup dels trifenilmetans derivat de la fluoresceïna, d'ús àmpliament estès en l'àmbit industrial, des de la indústria tèxtil fins a l'estudi biològic i histològic.
Veure Pell і Eosina
Epidermis
Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall).
Veure Pell і Epidermis
Escata
Escata. Les escates, o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells.
Veure Pell і Escata
Escrot
L'escrot o sac escrotal és la bossa que cobreix i allotja als testicles fora de l'abdomen en els mamífers i en l'ésser humà.
Veure Pell і Escrot
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Pell і Espècie
Exoesquelet
Cap de formiga LexoesqueletAbans de l'Ortografia de l'IEC del 2017 s'escrivia exoesquelet.
Veure Pell і Exoesquelet
Fàrmac
Comprimits En un sentit estricte, s'entén per fàrmac (del grec φάρμακο, droga), qualsevol substància biològicament activa, capaç de modificar el metabolisme de les cèl·lules sobre les quals fa efecte.
Veure Pell і Fàrmac
Feromona
La feromona és una substància química segregada a l'exterior per un individu per a la comunicació d'algun tipus d'informació a individus receptors de la mateixa espècie.
Veure Pell і Feromona
Fibra elàstica
Les fibres elàstiques són un component essencial de la matriu extracel·lular formada per feixos que donen una especial elasticitat.
Veure Pell і Fibra elàstica
Fibronectina
La fibronectina és una proteïna adhesiva, que es troba lliure en el plasma i constitueix un dels principals components de la matriu extracel·lular.
Veure Pell і Fibronectina
Fol·licle pilós
El fol·licle pilós és la part de la pell que permet al cabell o al pèl de créixer, es troba en els mamífers.
Veure Pell і Fol·licle pilós
Gastrulació
Esquema del procés de '''gastrulació''' del diploblast: La formació de fulls germinals de la (1) blàstula a (2) gàstrula. Algunes de les cèl·lules de l'ectoderma (taronja) es mouen a l'interior formant l'endoderma (vermell).
Veure Pell і Gastrulació
Gen
Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.
Veure Pell і Gen
Gent gran
''Dona gran endormiscada'' per Nicolaes Maes (1656). Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. Una persona gran, habitualment gent gran, és, per al sentit comú, una persona l'edat de la qual és avançada i que presenta els atributs psicològics i socials de la vellesa tal com la societat les representa.
Veure Pell і Gent gran
Glàndula
Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.
Veure Pell і Glàndula
Glàndula sebàcia
Les glàndules sebàcies són situades a la dermis i estan formades per cèl·lules plenes de lípids que es desenvolupen embriològicament durant el quart mes de gestació, com una gemmació epitelial del fol·licle pilós.
Veure Pell і Glàndula sebàcia
Glàndula sudorípara
Una glàndula sudorípara és una glàndula tubular simple que està situada a la dermis i consta de llargs i prims tubs, tancats per l'extrem inferior.
Veure Pell і Glàndula sudorípara
Granulòcit
Un granulòcit. Observeu que el nucli, més fosc, no és rodó, sinó que té forma de lòbuls i aquest, a més, sembla mig segmentat en dues parts. Un granulòcit és un tipus de cèl·lula de la sang, i més concretament un tipus de leucòcit (glòbul blanc), amb enzims i que es caracteritza per contenir grànuls en el citoplasma i un nucli cel·lular irregular o segmentat, per això també rep el nom de polimorfonuclear (PMN).
Veure Pell і Granulòcit
Greix
triglicèrid típic, el principal tipus de greix. Atendre les tres cadenes d’àcids grassos unides a la porció central de glicerol de la molècula. Composició de greixos de diversos aliments, en percentatge del seu greix total En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.
Veure Pell і Greix
Gripau
Gripau comú, freqüent als Països Catalans Un gripau miniatura Un gripau, calàpet, renoc o saput, és un anur de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues, que habita en llocs humits i sota les pedres.
Veure Pell і Gripau
Guanina
La guanina és una base nitrogenada del grup de les purines, una de les cinc bases del codi genètic (ADN i ARN).
Veure Pell і Guanina
Heparina
Lheparina és un glicosaminoglicà altament sulfatat, es fa servir molt com a anticoagulant injectable, i té la densitat de càrrega negativa més alta de qualsevol biomolècula coneguda.
Veure Pell і Heparina
Hertz
Hertz (símbol Hz) és una unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.
Veure Pell і Hertz
Hiperqueratosi
La hiperqueratosi (equivalent als termes queratosi, queratoma, queratodèrmia i tilosi) és l'engruiximent de l'estrat corni de la pell i provoca durícies.
Veure Pell і Hiperqueratosi
Hipodermis
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia La hipodermis o hipoderma, també anomenat teixit subcutani, és la capa més profunda del sistema integumentari dels vertebrats, situada per sota de la derma.
Veure Pell і Hipodermis
Home
actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.
Veure Pell і Home
Hormona
L'oxitocina és una hormona Una hormona és principalment una substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules.
Veure Pell і Hormona
Immunologia
Immunoglobulina G, un tipus d'anticòs La immunologia és l'estudi de les bases biològiques i bioquímiques dels mecanismes de defensa del cos contra patògens, com ara bacteris, virus i fongs, o altres substàncies alienes, com ara toxines i verins.
Veure Pell і Immunologia
Intestí
L'intestí o budell és la part visceral tubular del tub digestiu que s'estén de l'estómac fins a l'anus.
Veure Pell і Intestí
Iridescència
La iridescència és un fenomen òptic caracteritzat com la propietat de certes superfícies en les quals el to de la llum varia segons l'angle des del qual s'observa la superfície, com en les taques d'oli, les bombolles de sabó i les ales d'una papallona.
Veure Pell і Iridescència
Lactància
Euga alletant un pollí. La lactància o alletament és el mode d'alimentació de les cries de mamífers, i que els dona el nom científic (Mammalia).
Veure Pell і Lactància
Lanugen
El lanugen és el borrissol fi que recobreix el cos dels nadons tot just en néixer, i que substitueix el vèrnix del fetus.
Veure Pell і Lanugen
Limfòcit
Imatge de microscòpia electrònica de rastreig, mostrant un limfòcit humà. Limfòcit rodejat per cèl·lules sanguínies de la línia vermella Un limfòcit és una varietat de leucòcit agranular que es caracteritza morfològicament per tenir un nucli arrodonit al voltant del qual amb prou feines pot veure's -mitjançant microscopia- el citoplasma, car és molt petit.
Veure Pell і Limfòcit
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Pell і Llatí
Llavi
Els llavis (del llatí labrum o labium) són un òrgan visible situat a la boca dels humans i molts altres animals.
Veure Pell і Llavi
Llenguado
El llenguado (Solea solea o Solea vulgaris) és un peix de l'ordre dels pleuronectiformes i de la família dels soleids que té els ulls al costat dret.
Veure Pell і Llenguado
Llet materna
arxiudata.
Veure Pell і Llet materna
Lligament
Un lligament és una estructura anatòmica en forma de banda, composta per fibres resistents que uneixen diferents estructures.
Veure Pell і Lligament
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Pell і Llum
Macròfag
Micrografia d'una preparació enquadrant un macròfag emetent pseudòpodes per fagocitar dues partícules, probablement patògens. Un macròfag és una cèl·lula amb capacitat immunològica present al teixit conjuntiu.
Veure Pell і Macròfag
Malaltia sistèmica
Una malaltia sistèmica és aquella que afecta diversos òrgans i teixits o que afecta el cos en general.
Veure Pell і Malaltia sistèmica
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Pell і Mamífers
Mamella
El pit, mama, teta, meta, popa o mamella és la regió ventral superior del tronc d'un animal, especialment en mamífers, com és el cas dels éssers humans.
Veure Pell і Mamella
Mastòcit
Mastòcits Un mastòcit o una cèl·lula encebada és una cèl·lula que té el seu origen en la medul·la òssia, on s'originen els precursors immadurs, que tenen un curt recorregut en la sang i que en arribar als teixits, especialment el teixit conjuntiu, es converteixen en mastòcits.
Veure Pell і Mastòcit
Mà
Els ossos de la mà ''Tupaia javanica'' a la mà d'un ''Homo sapiens'' Dissecció profunda palmar de mà i canell La mà és una part del membre superior o la pota anterior d'un ésser humà o d'un altre primat, i està situada on acaba aquest apèndix.
Veure Pell і Mà
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Veure Pell і Múscul
Múscul estriat
El múscul estriat o el teixit muscular estriat (en anglès:Striated muscle tissue) és una forma de fibra muscular que es combinen dins de fibres paral·leles.
Veure Pell і Múscul estriat
Múscul llis
Múscul llis. Glàndules esofàgiques. El múscul llis, també conegut com a visceral o involuntari, es compon de cèl·lules en forma de fus.
Veure Pell і Múscul llis
Mecanoreceptor
Un mecanoreceptor és un receptor sensorial que respon a la pressió o distorsió mecànica.
Veure Pell і Mecanoreceptor
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Veure Pell і Mecànica
Medi ambient
Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.
Veure Pell і Medi ambient
Melanòcit
Melanòcit i melanina Un melanòcit és una cèl·lula dendrítica que deriva de la cresta neural i que migra cap a l'epidermis i el fol·licle pelós durant l'embriogènesi.
Veure Pell і Melanòcit
Melanina
Estructura química de la melanina La melanina és un component present en plantes, animals i protists, on actua principalment com un pigment.
Veure Pell і Melanina
Melanoma
Melanoma maligne (MM) o, simplement melanoma, és el nom genèric dels tumors melànics o pigmentats (del grec: mélas (μελας) "negre" + -oma (-ομα) "tumor").
Veure Pell і Melanoma
Membrana basal
Diagrama representant la membrana basal en relació a l'epiteli i endoteli La membrana basal és una fina capa de fibres que envolta els epitelis per sota i que pot ser de gruix variable.
Veure Pell і Membrana basal
Membrana mucosa
Secció histològica mostrant la mucosa de l'estòmac Les membranes mucoses són folres d'origen endodèrmic, principalment coberts en l'epiteli, que estan implicats en la secreció de moc i, en diferent grau, en l'absorció (i, en alguns llocs, de nutrients).
Veure Pell і Membrana mucosa
Mesoderma
Esquema en el que es distingeix el mesoderma El mesoderma és una de les tres capes germinals que apareix durant el desenvolupament embrionari i que se situa entre l'ectoderma i l'endoderma.
Veure Pell і Mesoderma
Metàstasi
Metàstasi (grec: desplaçament, μετά.
Veure Pell і Metàstasi
Microbiota
La mucosa de l'estómac hostatja certs microorganismes.Una d'aquestes espècies (''Helicobacter pylori'') té un paper en l'úlcera gastroduodenal Una microbiota és la totalitat de microorganismes, els seus elements genètics (genomes), i la interacció mediambiental dins un ambient biofísic particular.
Veure Pell і Microbiota
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Veure Pell і Microorganisme
Mim
Marcel Marceau Rowan Atkinson El mim (del grec μῖμος mīmos, 'imitador', 'actor') és una tècnica d'actuació, dins de les arts escèniques, que utilitza el gest, en concret la mímica, i no fa servir el llenguatge parlat.
Veure Pell і Mim
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Veure Pell і Mol·luscs
Mucositat
Mucositat de l'estómac vist al microscòpi El moc o mucositat és una substància viscosa d'origen biològic produït per les membranes mucoses mitjançant les cèl·lules caliciformes.
Veure Pell і Mucositat
Mugró
Mugró humà femení En els mamífers teris, un mugró és una protuberància petita a la part més o menys central del pit o mamella que conté entre quinze i vint conductes lactis disposats al seu voltant, rodejada d'una àrea de pell sensible amb una pigmentació més fosca, coneguda com a arèola.
Veure Pell і Mugró
Nervis
Els nervis (en llatí Nervii, en grec antic Νερούιοι o Νερβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien la capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.
Veure Pell і Nervis
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Veure Pell і Nucli cel·lular
Obesitat
Lobesitat, o adiposi, és la condició del cos en la qual la quantitat de greix acumulat comporta risc per la salut, reduint l'esperança de vida de l'individu.
Veure Pell і Obesitat
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Pell і Ocells
Ocells aquàtics
Ocells aquàtics Els ocells aquàtics són espècies d'ocells que tenen l'hàbitat preferentment en aiguamolls o masses d'aigua.
Veure Pell і Ocells aquàtics
Os
Ossos humans Los és un teixit conjuntiu, de notable elasticitat, lleuger i de gran duresa.
Veure Pell і Os
Osmosi (directa)
Pressió osmòtica Quan una dissolució es posa en contacte amb el dissolvent a través d'una membrana semipermeable, membrana que només deixa passar les molècules de dissolvent però no pas les dels soluts, les molècules de dissolvent es difonen cap a la dissolució, aquest fenomen s'anomena osmosi.
Veure Pell і Osmosi (directa)
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Pell і Oxigen
País en vies de desenvolupament
Passant a economia desenvolupada Un país en vies de desenvolupament és una nació amb un estàndard de vida més baix, una base industrial subdesenvolupada i un baix Índex de Desenvolupament Humà (IDH) en relació amb els altres països (els anomenats desenvolupats).
Veure Pell і País en vies de desenvolupament
Pangolins
Els pangolins (Pholidota) són un ordre de mamífers que es caracteritzen per tenir gairebé tot el cos cobert d'escates, la boca sense dents i una llengua molt llarga i musculosa que fan servir per extreure del cau les formigues i els tèrmits que formen la seva dieta.
Veure Pell і Pangolins
Parpella
La parpella (o també parpall, al País Valencià; popularment tapa de l'ull) és un plec de pell, músculo-mucós mòbil que cobreix els ulls.
Veure Pell і Parpella
Patogen
Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.
Veure Pell і Patogen
Pèl
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El pèl (també dit cabell pres individualment, i cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.
Veure Pell і Pèl
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Pell і Peixos
Peixos cartilaginosos
Els peixos cartilaginosos, condrictis o condroïctis (Chondrichthyes) són una classe de peixos que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà.
Veure Pell і Peixos cartilaginosos
Peixos ossis
Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis (taurons i rajades) que tenen un esquelet cartilaginós.
Veure Pell і Peixos ossis
Penis
El penis és un òrgan genital que tenen els exemplars mascles d'alguns animals, que s'ocupa de la copulació, a més de servir per a l'excreció urinària. La paraula prové del llatí 'penis', i al seu torn del protoindoeuropeu pes-.
Veure Pell і Penis
Perineu
Perineu d'una dona Perineu d'un home En l'anatomia humana, el perineu es defineix generalment com la superfície de la regió, tant en homes i dones entre el pubis i el còccix.
Veure Pell і Perineu
Peu
Un peu és una estructura biològica i la part final de les extremitats inferior, emprada per a la locomoció que es troba en molts animals.
Veure Pell і Peu
Pigment
Pigment natural blau marí en forma de pols. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color.
Veure Pell і Pigment
Plomatge
El plomatge és el conjunt de plomes que cobreixen el cos d'un ocell.
Veure Pell і Plomatge
Políedre
Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.
Veure Pell і Políedre
Polze
En l'anatomia humana, el polze o dit gros és el primer dit d'una mà.
Veure Pell і Polze
Prepuci
El prepuci és un replec cilíndric de pell que cobreix i protegeix el gland del penis i, parcialment o totalment, el meat urinari.
Veure Pell і Prepuci
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.
Veure Pell і Proteïna
Proteoglicà
Els proteoglicans representen una classe especial de glicoproteïna que són altament glicosilades.
Veure Pell і Proteoglicà
Pruïja
La pruïja o el prurit, comunament anomenada picor, rabior o gratera (a partir del mot llatí "prurico", d'igual significat), és una sensació cutània de formigueig subjectiu, freqüent i peculiar: una “irritació incòmoda de la pell que comporta un desig de rascar la part en qüestió” (Darier).
Veure Pell і Pruïja
Qualitat de vida
La qualitat de vida és un concepte complex i multidimensional que considera els aspectes objectius i subjectius del benestar social.
Veure Pell і Qualitat de vida
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Pell і Química
Queratinòcit
Queratinòcits (tenyits en verd) en la pell d'un ratolí Un queratinòcit és un tipus de cèl·lula predominant en l'epidermis, la capa més superficial de la pell, constituint 90% de les cèl·lules trobades allà en el cas d'humans.
Veure Pell і Queratinòcit
Quist
Un quist és una bossa tancada amb una membrana pròpia que es desenvolupa anormalment en una cavitat o estructura del cos.
Veure Pell і Quist
Raça
Una raça és una classificació informal que s'utilitza per classificar poblacions d'individus d'una mateixa espècie que, encara que tinguin capacitat de tenir descendència fèrtil, l'aïllament i la manca de flux genètic els ha pogut donar un seguit de propietats distintives.
Veure Pell і Raça
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus'').
Veure Pell і Rèptils
Reticulòcit
Reticulòcits, el de la dreta tenyit amb blau de metilè Glòbuls vermells Els reticulòcits són glòbuls vermells immadurs, componen aproximadament el 0,5-1,5% dels glòbuls vermells.
Veure Pell і Reticulòcit
Sal (química)
Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.
Veure Pell і Sal (química)
Signe de multiplicar
El signe de multiplicar. El signe de multiplicar, ×, és un símbol matemàtic usat principalment per a denotar la multiplicació de dos nombres.
Veure Pell і Signe de multiplicar
Sistema genitourinari
Sistema genitourinari En anatomia, el sistema genitourinari o el sistema urogenital és el sistema d'òrgans que inclou el sistema reproductiu i el sistema urinari.
Veure Pell і Sistema genitourinari
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Veure Pell і Sistema immunitari
Sistema nerviós central
El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal.
Veure Pell і Sistema nerviós central
Sistema reproductor
Reproducció vegetal Els sistema reproductor és el conjunt d'òrgans que entre les seves funcions principals tenen la reproducció dels éssers vius.
Veure Pell і Sistema reproductor
Sistema respiratori
Esquema del sistema respiratori humà. El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració.
Veure Pell і Sistema respiratori
Sistema sensorial
L'ull humà és el primer element del '''sistema sensorial''': en aquest cas, la visió, per al sistema visual. El sistema sensorial forma part del sistema nerviós i és el responsable de processar la informació sensorial.
Veure Pell і Sistema sensorial
Sistema tegumentari
El sistema tegumentari o de coberta d'un animal està constituït per la pell i altres estructures derivades com el pèl, les escates les ungles i les glàndules sudorípares.
Veure Pell і Sistema tegumentari
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Pell і Sol
Sulfat de condroïtina
El sulfat de condroïtina és un gluclosaminoglicà (GAG) sulfatat compost per una cadena de disacàrids N-acetilgalactosamina i àcid glucurònic alternats.
Veure Pell і Sulfat de condroïtina
Suor
Gotes de suor. La suor és el líquid produït per les glàndules sudorípares.
Veure Pell і Suor
Tacte
El sentit del tacte o sentit tàctil permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressió, temperatura, textura, duresa, etc.
Veure Pell і Tacte
Teixit connectiu
El teixit connectiu o teixit conjuntiu és aquell teixit l'origen del qual és el mesènquima embrionari i que té com a finalitat servir de sustentació i envoltar la resta de teixits de l'organisme, l'intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor corporal.
Veure Pell і Teixit connectiu
Teleostis
Els teleostis (Teleostei, gr. 'ossos complets') són una de les tres infraclasses de la classe dels actinopterigis, o peixos d'aletes radiades.
Veure Pell і Teleostis
Temperatura corporal humana
La temperatura normal del cos humà (normotèrmia, eutèrmia) és el rang de temperatura típic que es troba en els humans i normalment es considera que és d'uns 36,8 graus centígrads per als individus en condicions basals L'interval normal de temperatura del cos humà s'indica normalment entre 36,5 i.
Veure Pell і Temperatura corporal humana
Tetràpodes
Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.
Veure Pell і Tetràpodes
Tinció d'hematoxilina-eosina
nuclis cel·lulars de color violeta fosc i els eritròcits de color vermell. La tinció d'hematoxilina-eosina (abreviat com tinció d'HE) és una de les principals tincions d'histologia.
Veure Pell і Tinció d'hematoxilina-eosina
Trastorn cutani
Un trastorn cutani o una malaltia cutània és qualsevol afecció mèdica que afecta el sistema tegumentari (el sistema que cobreix la superfície dels animals i comprèn la pell, cabell, ungles).
Veure Pell і Trastorn cutani
Ultraestructura
nm. La ultraestructura és l'estructura detallada d'una mostra biològica, com per exemple una cèl·lula, teixit o òrgan, que poden ser observats per microscòpia electrònica.
Veure Pell і Ultraestructura
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Pell і Ultraviolat
Ungla
En anatomia, l'ungla és el revestiment de naturalesa còrnia que té la funció de protegir i revestir la part terminal dels dits de molts vertebrats terrestres.
Veure Pell і Ungla
Vas limfàtic
Els vasos limfàtics condueixen la limfa a les venes.
Veure Pell і Vas limfàtic
Vas sanguini
Els vasos sanguinis són part del sistema circulatori i transporten la sang pel cos.
Veure Pell і Vas sanguini
Verí
''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic, substància tòxica o metzina és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.
Veure Pell і Verí
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Pell і Vertebrats
Vibrissa
Els bigotis d'un gat domèstic són vibrisses. Les vibrisses són pèls especialitzats, generalment utilitzats per al sentit del tacte, però també poden ser les plomes rígides que alguns ocells tenen a prop de la boca.
Veure Pell і Vibrissa
Volatilitat
Diagrama de la pressió de vapor per a diversos líquids La volatilitat, en química física és la qualitat a ser volàtil o la tendència que té una substància a vaporitzar-se.
Veure Pell і Volatilitat
Vegeu també
Òrgans
- Òrgan (anatomia)
- Òrgan de Bojanus
- Úter
- Brànquia
- Budell gruixut
- Bufeta natatòria
- Bufeta urinària
- Cervell
- Cor
- Esòfag
- Estómac
- Fetge
- Intestí prim
- Melsa
- Mesenteri
- Ovari
- Ovari (botànica)
- Pell
- Pell humana
- Placenta
- Tim
- Vesícula biliar
Anatomia animal
- Abdomen
- Acetàbul (morfologia)
- Alvèol (desambiguació)
- Autotomia
- Banya
- Bipedisme
- Boca
- Brànquia
- Celoma
- Cervell
- Cloaca
- Closca
- Creu (zoologia)
- Cua (anatomia)
- Dent
- Dimorfisme sexual
- Endoesquelet
- Escata
- Esperó (anatomia)
- Espermateca
- Esquelet
- Exoesquelet
- Fístula
- Faringe
- Fibló
- Forat (anatomia)
- Intercanvi a contracorrent
- Meat
- Metamorfosi
- Ocel (mimetisme)
- Pedrer
- Pell
- Pla corporal
- Pota
- Prensibilitat
- Probòscide
- Sistema limfàtic
- Sistema nerviós entèric
- Tòrax
- Teca (biologia)
- Telolècit
- Tentacle
- Termes anatòmics de localització
- Urpa
- Vesícula biliar
També conegut com Cutani, Cutis, Pell de gallina.