Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Peixos ossis

Índex Peixos ossis

Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats, que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades; poden tenir cartílag però en poca quantitat.

29 les relacions: Acantodis, Actinopterigis, Amfibis, Brànquia, Bufeta natatòria, Carnivorisme, Celacant, Classe (biologia), Grec, Herbivorisme, Hermafrodita, Intestí, Llamprea, Mamífers, Ocells, Os, Ovípar, Ovoviviparisme, Pílor, Peixos, Peixos cartilaginosos, Plàncton, Rajada, Rèptils, Sarcopterigis, Taurons, Teixit cartilaginós, Tetràpodes, Zona abissal.

Acantodis

Els acantodis (Acanthodii), també coneguts com a taurons espinosos són una classe de peixos extinta.

Nou!!: Peixos ossis і Acantodis · Veure més »

Actinopterigis

Els actinopterigis (Actinopterygii) són el clade dominant dels vertebrats, amb més de 27.000 espècies de peixos, distribuïdes per gairebé tots els ambients aquàtics marins, d'aigua dolça i salabrosos.

Nou!!: Peixos ossis і Actinopterigis · Veure més »

Amfibis

Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats.

Nou!!: Peixos ossis і Amfibis · Veure més »

Brànquia

tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.

Nou!!: Peixos ossis і Brànquia · Veure més »

Bufeta natatòria

Bufeta natatòria d'un gardí (Scardinius erythrophthalmus). La bufeta natatòria és un òrgan hidroestàtic (situat entre l'esòfag i l'aorta dorsal, a sota de la columna vertebral) que estabilitza el peix gràcies a l'aire que pot contenir.

Nou!!: Peixos ossis і Bufeta natatòria · Veure més »

Carnivorisme

Un animal carnívor o zoòfag és aquell que s'alimenta principalment de carn d'altres animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.

Nou!!: Peixos ossis і Carnivorisme · Veure més »

Celacant

Dibuix d'un celacant El celacant (Latimeria chalumnae) és una espècie de peix que representa el llinatge més antic de peixos vius coneguts avui dia.

Nou!!: Peixos ossis і Celacant · Veure més »

Classe (biologia)

En biologia, la classe és un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.

Nou!!: Peixos ossis і Classe (biologia) · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Peixos ossis і Grec · Veure més »

Herbivorisme

L'herbivorisme (o fitofàgia) és una mena d'alimentació en la que un organisme, herbívor, consumeix només autòtrofs com són les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores.

Nou!!: Peixos ossis і Herbivorisme · Veure més »

Hermafrodita

Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.

Nou!!: Peixos ossis і Hermafrodita · Veure més »

Intestí

L'intestí és la part visceral tubular del tub digestiu que s'estén des de l'estómac fins a l'anus.

Nou!!: Peixos ossis і Intestí · Veure més »

Llamprea

La llamprea com a motiu heràldic, escut de Nakkila, Finlàndia. Les llamprees o llampreses són un tipus de peixos molt primitius que pertanyen a la superclasse dels àgnats, és a dir, sense mandíbules i a la classe dels Cephalaspidomorphi.

Nou!!: Peixos ossis і Llamprea · Veure més »

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats que es caracteritzen principalment pel seu pelatge i el fet que alimenten les cries amb llet secretada per glàndules mamàries.

Nou!!: Peixos ossis і Mamífers · Veure més »

Ocells

Els ocells, aucells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes i endoterms que ponen ous.

Nou!!: Peixos ossis і Ocells · Veure més »

Os

Ossos humans Los és un teixit conjuntiu, de notable elasticitat, lleuger i de gran duresa.

Nou!!: Peixos ossis і Os · Veure més »

Ovípar

Els ovípars (del llatí ovum, "ou", i parire, "parir") són aquells animals que es reprodueixen mitjançant la posta d'ous, on es desenvolupa l'embrió, i a partir dels quals neix un nou animal de la mateixa espècie.

Nou!!: Peixos ossis і Ovípar · Veure més »

Ovoviviparisme

L'ovoviviparisme és l'estratègia reproductiva pròpia de diferents animals amb la qual els ous romanen a l'interior de la femella fins al moment de llur desclosa.

Nou!!: Peixos ossis і Ovoviviparisme · Veure més »

Pílor

El pílor (del grec πυλωρος.

Nou!!: Peixos ossis і Pílor · Veure més »

Peixos

Un guppy. Mola o mata d'arengs (''Clupea harengus'') Peixos d'aigua dolça Peixos d'aigua salada ''Dunkleosteus terreli'', peix prehistòric del Devonià que podia assolir 10 m de longitud. aletes pectorals (per parells) Els peixos (o peixs) són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi).

Nou!!: Peixos ossis і Peixos · Veure més »

Peixos cartilaginosos

Els peixos cartilaginosos, condrictis o condroïctis (Chondrichthyes) són una classe de peixos que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà.

Nou!!: Peixos ossis і Peixos cartilaginosos · Veure més »

Plàncton

Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plagktós, que significa errant, vagabund) és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.

Nou!!: Peixos ossis і Plàncton · Veure més »

Rajada

Rajada clavellada, ''Raja clavata''(Linnaeus, 1758) Hom anomena rajada, escrita (escorçana o escorçó a les Balears, especialment la Raia pastinaca) nombrosos peixos del superordre dels batoids.

Nou!!: Peixos ossis і Rajada · Veure més »

Rèptils

Seguint les agulles del rellotge i començant per d'alt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus''). Els rèptils (Reptilia) són amniotes de sang freda respiradors d'aire que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes.

Nou!!: Peixos ossis і Rèptils · Veure més »

Sarcopterigis

Els sarcopterigis (Sarcopterygii) constitueixen una classe de peixos estenopterigis.

Nou!!: Peixos ossis і Sarcopterigis · Veure més »

Taurons

Els taurons o cans marins, gossos de mar i peixos cans són un grup de peixos que presenten un esquelet cartilaginós.

Nou!!: Peixos ossis і Taurons · Veure més »

Teixit cartilaginós

El teixit cartilaginós (dit popularment tendrum) és una varietat del teixit conjuntiu, que està format per cèl·lules i matriu extracel·lular.

Nou!!: Peixos ossis і Teixit cartilaginós · Veure més »

Tetràpodes

Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són la branca d'animals sarcopterigis que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.

Nou!!: Peixos ossis і Tetràpodes · Veure més »

Zona abissal

Classificació marina de les zones segons la profunditat Es denomina zona abissal o zona abissopelàgica un dels nivells, en aquest cas el de més profunditat, en què està dividit l'oceà segons la profunditat.

Nou!!: Peixos ossis і Zona abissal · Veure més »

Redirigeix aquí:

Osteichthyes, Osteïcti, Osteïctis, Peix ossi, Peixos òssis.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »