Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Amfibis

Índex Amfibis

Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.

Taula de continguts

  1. 412 les relacions: Aïstòpodes, Acetàbul, Acetilcolina, Adelogirínids, Agricultura, Aigua, Aigua dolça, Aiguamoll, Alaska, Al·lucinogen, Albanerpetòntids, Alcaloide, Alcedínids, Alessandro Volta, Alga, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Amniotes, Amoníac, Analgèsic, Anèl·lids, Anguila, Animal de companyia, Animals, Anques de granota, Antàrtida, Antic Egipte, Antisèptic, Antivíric, Anurs, Aorta, Aparell digestiu, Aparell urinari, Apoptosi, Aquari (recipient), Aràbia, Arborícola, Arc vertebral, Arizona, Arqueobatracis, Arrítmia, Artèria, Articulació (anatomia), Artròpodes, Últim avantpassat comú universal, Asteroïdeus, Aturada cardiorespiratòria, Aurícula (cor), Austràlia, Axolot, ... Ampliar l'índex (362 més) »

Aïstòpodes

Els aïstòpodes (Aistopoda, 'potes invisibles') foren un ordre de tetràpodes altament especialitzats semblants a serps que visqueren durant uns 74 milions d'anys (Ma), des de fa aproximadament 336 Ma fins a fa aproximadament 272,3 Ma.

Veure Amfibis і Aïstòpodes

Acetàbul

Acetàbul romà al Museu August Kestner de Hannover Un acetàbul (en llatí acetabulum) és un vas de boca ampla destinat a contenir vinagre, mel i altres condiments, que usaven els romans en els menjars.

Veure Amfibis і Acetàbul

Acetilcolina

L'acetilcolina (ACh) és el primer neurotransmissor descobert.

Veure Amfibis і Acetilcolina

Adelogirínids

Els adelogirínids (Adelogyrinidae) són una família d'amfibis allargats i presumiblement aquàtics del Carbonífer.

Veure Amfibis і Adelogirínids

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Veure Amfibis і Agricultura

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Veure Amfibis і Aigua

Aigua dolça

Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.

Veure Amfibis і Aigua dolça

Aiguamoll

Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.

Veure Amfibis і Aiguamoll

Alaska

Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.

Veure Amfibis і Alaska

Al·lucinogen

Un al·lucinogen, psiquedèlic (o psicodèlic) o psicotomimètic és un tipus de psicòtrop que indueix al·lucinacions, alteracions de les percepcions, de la coherència del pensament i de la regularitat de l'estat d'ànim, però sense confusió mental persistent o trastorns de la memòria.

Veure Amfibis і Al·lucinogen

Albanerpetòntids

Els albanerpetòntids (Albanerpetontidae) són una família extinta de lissamfibis, l'única de l'ordre dels al·locaudats.

Veure Amfibis і Albanerpetòntids

Alcaloide

Cascall, ''Papaver somniferum''coca, ''Erythroxylum coca''Peiot, ''Lophophora williamsii''EfedraUn alcaloide és un compost orgànic nitrogenat d'origen natural, més o menys bàsic, de distribució restringida i dotat de marcades propietats farmacològiques a baixes dosis.

Veure Amfibis і Alcaloide

Alcedínids

Els alcedínids (Alcedinidae) són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes.

Veure Amfibis і Alcedínids

Alessandro Volta

Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta, o senzillament Alessandro Volta (Como, Llombardia, 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827), fou un físic italià, conegut pel descobriment i aïllament del gas metà, i la invenció de la primera bateria elèctrica, la pila voltaica; va demostrar que l'electricitat podria ser generada químicament.

Veure Amfibis і Alessandro Volta

Alga

pmc.

Veure Amfibis і Alga

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Veure Amfibis і Amèrica del Nord

Amèrica del Sud

LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.

Veure Amfibis і Amèrica del Sud

Amniotes

Els amniotes (Amniota) són un clade de vertebrats terrestres, els primers que s'independitzaren totalment del medi aquàtic.

Veure Amfibis і Amniotes

Amoníac

Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.

Veure Amfibis і Amoníac

Analgèsic

Tilidin, un analgèsic utilitzat a Alemanya Un analgèsic és qualsevol procediment mèdic o paramèdic que calma o elimina el dolor.

Veure Amfibis і Analgèsic

Anèl·lids

Els anèl·lids (Annelida) són un gran embrancament d'animals invertebrats que conté més de 22.000 espècies vivents, entre les quals hi ha els nerèidids, els cucs de terra i les sangoneres.

Veure Amfibis і Anèl·lids

Anguila

L'anguila, anguila cabot o anguila cabotera (Anguilla anguilla) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels anguil·liformes.

Veure Amfibis і Anguila

Animal de companyia

mestís tipus Mastí. Un animal de companyia és un animal domèstic que es cria, reprodueix i conviu amb persones i no pertany a la fauna salvatge, alhora que viu a la llar amb finalitat d’obtenir companyia i altres beneficis per les persones.

Veure Amfibis і Animal de companyia

Animals

Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.

Veure Amfibis і Animals

Anques de granota

Anques de granota. Les anques de granota es consideren una especialitat culinària de diversos països entre els quals hi ha França, Espanya, Xina, Mèxic, Portugal (especialment el Alentejo), i al nord-oest de Grècia, així com a la cuina del medi oest dels Estats Units.

Veure Amfibis і Anques de granota

Antàrtida

LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.

Veure Amfibis і Antàrtida

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Veure Amfibis і Antic Egipte

Antisèptic

Antisèptic (del grec αντί, contra, i σηπτικός, putrefacte) és aquella substància que inhibeix la proliferació de microorganismes i n'impedeix l'acció patògena sense perjudicar els organismes superiors.

Veure Amfibis і Antisèptic

Antivíric

Un antivíric és aquella substància química natural o de síntesi que destrueix de manera selectiva els virus que infecten organismes vius o en debilita l'acció.

Veure Amfibis і Antivíric

Anurs

Els anurs (Anura, 'sense cua' en grec; antigament coneguts com a Salientia, 'saltadors' en llatí) són un ordre d'amfibis, que inclou tots els animals coneguts vulgarment com a granotes i gripaus.

Veure Amfibis і Anurs

Aorta

Lartèria aorta, o simplement aorta, és l'artèria més llarga del cos humà.

Veure Amfibis і Aorta

Aparell digestiu

En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.

Veure Amfibis і Aparell digestiu

Aparell urinari

L’aparell urinari (o sistema urinari, o nefrourinari) és l'encarregat de formar i expulsar l'orina.

Veure Amfibis і Aparell urinari

Apoptosi

Apoptosi, mort cel·lular apoptòtica o mort cel·lular programada L'apoptosi és una forma de mort cel·lular programada (MCP) en els organismes pluricel·lulars.

Veure Amfibis і Apoptosi

Aquari (recipient)

Aquari domèstic amb peixos i plantes Túnel de l'Aquàrium de Barcelona. Un aquari o aquàrium és un tipus de vivàrium utilitzat per a mantenir en captivitat o fer criar espècies aquàtiques.

Veure Amfibis і Aquari (recipient)

Aràbia

Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Veure Amfibis і Aràbia

Arborícola

El kinkajú és un mamífer arborícola. Un animal arborícola (del llatí arbor, 'arbre', i colo, 'habitar') és qualsevol animal que visqui predominantment als arbres.

Veure Amfibis і Arborícola

Arc vertebral

L'arc vertebral (o arc neural) és la part posterior d'una vèrtebra.

Veure Amfibis і Arc vertebral

Arizona

Arizona és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud-oest de país.

Veure Amfibis і Arizona

Arqueobatracis

Els arqueobatracis (Archaeobatrachia) són un subordre d'amfibis de l'ordre Anura que comprèn 28 espècies entre granotes i gripaus.

Veure Amfibis і Arqueobatracis

Arrítmia

X. Tinció d'HE. Una arrítmia (antigament arítmia o molt menys utilitzat disrítmia cardíaca) és una pertorbació del ritme de les contraccions cardíaques.

Veure Amfibis і Arrítmia

Artèria

Les principals artèries del cos humà Una artèria és qualsevol dels vasos tubulars que condueixen la sang des del cor als teixits de l'organisme.

Veure Amfibis і Artèria

Articulació (anatomia)

En anatomia, una articulació, dita popularment plegador o jugament, és la totalitat de les estructures que intervenen en la unió de dos o més ossos.

Veure Amfibis і Articulació (anatomia)

Artròpodes

Els artròpodes (Arthropoda) són un embrancament d'invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.

Veure Amfibis і Artròpodes

Últim avantpassat comú universal

L'últim avantpassat comú universal (en anglès, last universal common ancestor o LUCA) és l'hipotètic últim organisme del qual descendeixen tots els existents.

Veure Amfibis і Últim avantpassat comú universal

Asteroïdeus

Els asteroïdeus (Asteroidea) són una classe d'equinoderms amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc o més braços, i amb els conductes ambulacrals amb dues o quatre files de pedicels a través de llur superfície oral.

Veure Amfibis і Asteroïdeus

Aturada cardiorespiratòria

Laturada cardíaca és quan el cor deixa de bategar de manera sobtada i inesperada.

Veure Amfibis і Aturada cardiorespiratòria

Aurícula (cor)

Una aurícula és una de les cambres cardíaques, situada a la meitat superior del cor, que rep sang de les venes o artèries i l'envia al ventricle cardíac adjacent.

Veure Amfibis і Aurícula (cor)

Austràlia

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Veure Amfibis і Austràlia

Axolot

Laxolot (Ambystoma mexicanum) —conegut en idioma nàhuatl com a axolotl, que vol dir "monstre aquàtic"— és un amfibi urodel que viu al llac Xochimilco i altres llacs de Mèxic, ', David Koop, Yahoo News, November 2, 2008 i també a molts aquaris de tot el món.

Veure Amfibis і Axolot

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Amfibis і Índia

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Veure Amfibis і Ésser humà

Àcid

Un àcid (del llatí acidus, 'agre') és considerat tradicionalment com qualsevol compost químic que, quan es dissol en aigua, produeix una solució amb una activitat de catió oxidani o oxoni, H3O^+, major que l'aigua pura, és a dir, un pH menor que 7.

Veure Amfibis і Àcid

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Amfibis і Àfrica

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Amfibis і Àsia

Bacteris

lang.

Veure Amfibis і Bacteris

Barbourula kalimantanensis

Barbourula kalimantanensis és una espècie d'amfibi anur de la família Bombinatoridae que viu a Kalimantan (el territori de Borneo sota administració d'Indonèsia).

Veure Amfibis і Barbourula kalimantanensis

Batracotoxina

La batracotoxina (BTX) és un alcaloide esteroidal cardiotòxic i neurotòxic extremadament potent que es troba en certes espècies de granotes de la família dels dendrobàtids, en coleòpters de la família dels melírids i en aus com les del gènere pitohui.

Veure Amfibis і Batracotoxina

BBC

Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.

Veure Amfibis і BBC

Bilis

La bilis, popularment el o la fel, és una substància líquida alcalina groguenca (pH en humans ~7.6-8.6) produïda pel fetge de molts vertebrats.

Veure Amfibis і Bilis

Biodiversitat global

Exemples de biodiversitat en el planeta terra corresponent al regne dels animals. La biodiversitat global és la mesura de la biodiversitat al planeta Terra, i es defineix com la variabilitat total de les formes de vida.

Veure Amfibis і Biodiversitat global

Biologia del desenvolupament

''Perspectives d'un fetus en l'úter'', obra de Leonardo da Vinci (1510-1512). La biologia del desenvolupament és la part de la biologia que estudia l'ontogènesi, és a dir, els canvis determinats en els organismes pluricel·lulars, des de la seua concepció fins a la mort.

Veure Amfibis і Biologia del desenvolupament

Bioquímica

Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.

Veure Amfibis і Bioquímica

Blastema

Nefroblastema Un blastema és una massa de cèl·lules capaç de creixement i regeneració dins òrgans o parts del cos.

Veure Amfibis і Blastema

Boca

La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.

Veure Amfibis і Boca

Branquiosaure

Branquiosaure (Branchiosaurus) és un gènere extint de tetràpodes lepospòndils de l'ordre dels temnospòndils que visqueren des de finals del període Carbonífer fins a començaments del període Permià, en el que avui és Alemanya, la República Txeca i els Estats Units.

Veure Amfibis і Branquiosaure

Braquiòpids

Els braquiòpids (Brachyopidae) constitueixen una família d'amfibis temnospòndils extints.

Veure Amfibis і Braquiòpids

Brànquia

tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.

Veure Amfibis і Brànquia

Bretxa de Romer

La bretxa de Romer, en anglès: Romer's gap, és un exemple d'un buit aparent en el registre fòssil dels tetràpodes que és objecte d'estudi en biologia evolutiva.

Veure Amfibis і Bretxa de Romer

Bruixeria

XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.

Veure Amfibis і Bruixeria

Cacops

Cacops és un gènere extint d'amfibis dissoròfids que visqueren durant el Permià en allò que avui en dia és Nord-amèrica.

Veure Amfibis і Cacops

Calàpet de Surinam

El calàpet o pipa de Surinam (Pipa pipa) és una espècie d'amfibi anur de la família dels pípids.

Veure Amfibis і Calàpet de Surinam

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Veure Amfibis і Canadà

Canal de sodi

Els canals de sodi són proteïnes integrals de membrana que formen canals d'ions, de manera que condueixen ions de sodi a través de la membrana plasmàtica celular.

Veure Amfibis і Canal de sodi

Canell

En anatomia humana, el canell o la monyica o govanella, és la connexió flexible i estreta que uneix els segments tercer i quart del membre superior, és a dir, l'avantbraç i la mà.

Veure Amfibis і Canell

Canibalisme

Canibalisme al Brasil, descrit per Hans Staden (1557) "Dona caníbal", escultura en vori de Leonhard Kern (c. 1650). El canibalisme és la pràctica d'alguns animals consistent a alimentar-se d'individus de la mateixa espècie.

Veure Amfibis і Canibalisme

Canvi climàtic

Mapa de temperatures terrestres.

Veure Amfibis і Canvi climàtic

Cap (anatomia)

Dibuix d'un cap humà El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).

Veure Amfibis і Cap (anatomia)

Capa d'ozó

lang.

Veure Amfibis і Capa d'ozó

Capgròs

Capgròs de ''Litoria xanthomera'' El capgròs, cabot, cabut (valencià), cap de bou, renoc, cullereta o cullerot és la forma que presenten els amfibis anurs en el seu estat larvari, com la granota o la reineta.

Veure Amfibis і Capgròs

Carbonífer

El Carbonífer és el període geològic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa  milions d'anys.

Veure Amfibis і Carbonífer

Carn

Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.

Veure Amfibis і Carn

Carnivorisme

Els lleons són carnívors voraços: poden requerir fins a set quilograms de carn cada dia. Mamífers grans, com aquest búfal africà, formen una part important de la seva dieta. El carnivorisme és la forma d'alimentació en la qual un organisme s'alimenta majoritàriament de carn d'animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.

Veure Amfibis і Carnivorisme

Carp

En tetràpodes, el carp (del llatí carpus, i aquest de l'idioma grec καρπός, 'fruit') és el conjunt de vuit ossos (ossos carpians) que formen l'esquelet del puny.

Veure Amfibis і Carp

Caudats

Els caudats (Caudata) o urodels (Urodela) són un ordre d'amfibis de la subclasse Lissamphibia.

Veure Amfibis і Caudats

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.

Veure Amfibis і Cèl·lula

Cefalització

Cefalització incipient en una planària La cefalització és la concentració del sistema nerviós central (òrgans sensorials) a la part anterior de l'animal, originant el cap, per guiar l'animal pel medi pel qual es mou.

Veure Amfibis і Cefalització

Cenozoic

El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.

Veure Amfibis і Cenozoic

Centrolènids

Centrolenidae és una família de granotes que es troba a l'Amèrica Central i a Sud-amèrica.

Veure Amfibis і Centrolènids

Ceratina

Les ceratines o queratines són una família de proteïnes no solubles en aigua, fibroses i de funció estructural amb la capacitat d'endurir extremadament el teixit en el qual s'acumula (banyes del rinoceront).

Veure Amfibis і Ceratina

Ceratophrys

Ceratophrys és un gènere d'amfibis anurs de la família Leptodactylidae.

Veure Amfibis і Ceratophrys

Cianur

Diverses representacions de l'ió cianur Un cianur és un compost químic que conté el grup ciano, -C≡N.

Veure Amfibis і Cianur

Cintura escapular

La cintura escapular fixa l'articulació glenohumeral al tronc, de manera que constitueix la comunicació entre el membre superior o toràcic i el tronc.

Veure Amfibis і Cintura escapular

Cintura pelviana

En anatomia humana, la cintura pelviana o pelvis òssia és el primer segment del membre inferior (o pelvià).

Veure Amfibis і Cintura pelviana

Clade

Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.

Veure Amfibis і Clade

Classe (biologia)

En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.

Veure Amfibis і Classe (biologia)

Clima subàrtic

Bosc de làrix, típic de les zones subàrtiques. El clima subàrtic o clima boreal és aquell tipus de clima de les zones subàrtiques amb característiques intermèdies entre el clima polar i el clima temperat.

Veure Amfibis і Clima subàrtic

Cloaca

En anatomia animal, la cloaca és una cavitat oberta a l'exterior, situada a la part final de l'aparell digestiu, i a la qual també conflueixen els conductes finals de l'aparell urinari i l'aparell reproductiu.

Veure Amfibis і Cloaca

Coberteria

Coberteria feta dùn material plàstic biodegradable. Un exemple de coberteria moderna, disseny de l'arquitecta i dissenyadora de producte Zaha Hadid (2007). Els coberts (també coneguts com a coberteria, coberteria o vaixella) inclouen qualsevol instrument manual utilitzat per preparar, servir i, sobretot, menjar a la cultura occidental.

Veure Amfibis і Coberteria

Cocodrils

Distribució dels cocodrils Els cocodrils, crocodils o cocodrílids (Crocodylidae) són una família de crocodilians.

Veure Amfibis і Cocodrils

Coleòpters

Els coleòpters (Coleoptera) són un ordre d'insectes endopterigots que, segons les darreres estimacions, reuneix al voltant de 386.500 espècies.

Veure Amfibis і Coleòpters

Coll (anatomia)

anatomia del coll humà. Per Leonardo Da Vinci (c.1515).El coll és la part del cos de diversos grups de vertebrats (amfibis, rèptils, ocells i mamífers) que uneix el cap amb el tors.

Veure Amfibis і Coll (anatomia)

Columna vertebral

La columna vertebral o raquis, també coneguda com a espinada, espina, rosari de l'esquena, és part de l'esquelet axial.

Veure Amfibis і Columna vertebral

Colze

El colze és l'articulació que uneix el braç i l'avantbraç connectant la part distal de l'húmer amb la proximal del cúbit i del radi.

Veure Amfibis і Colze

Conservació del medi ambient

El panda gegant, mascota del Fons Mundial per a la Natura (WWF), s'ha convertit en un dels símbols mundials de la protecció i la conservació del medi ambient. La conservació del medi ambient, conservació de la natura o, simplement, conservació és el conjunt de principis i tècniques per a l'ús racional i sostenible dels recursos naturals.

Veure Amfibis і Conservació del medi ambient

Contaminació

Contaminació del sòl Contaminació de l'aire Riu contaminat a causa del drenatge de mines Contaminació a Maracaibo Anoxia, o manca d'oxigen, a causa de contaminants Contaminació lumínica Contaminació acústica La contaminació o pol·lucióGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, a El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen el terme «pol·lució», a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, que diu: «en alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució».

Veure Amfibis і Contaminació

Conte de fades

Il·lustració de Carl Offterdinger del conte de fades europeu ''Caputxeta Vermella''. El conte de fades o una rondalla és un tipus de conte tradicional o ficció on apareixen elements de màgia, criatures pròpies del folklore -com ara fades, follets, elfs, bruixes, sirenes, trols, gegants, gnoms i animals parlants -i sovint un ensenyament moral.

Veure Amfibis і Conte de fades

Continent

348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.

Veure Amfibis і Continent

Control biològic de plagues

Cotxinilla acanalada una cotxinilla controlada eficaçment per la lluita biològicaEl control biològic de plagues o la lluita biològica en agricultura és el conjunt de recursos biològics per a prevenir, reduir o eliminar plagues (insectes, àcars, males herbes i malalties de les plantes).

Veure Amfibis і Control biològic de plagues

Cor

El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.

Veure Amfibis і Cor

Costella

En anatomia, les costelles (llat. costae) són ossos llargs i corbs que s'articulen amb la columna vertebral i amb l'estèrnum formant la caixa toràcica.

Veure Amfibis і Costella

Crani

El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal.

Veure Amfibis і Crani

Cretaci

El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Veure Amfibis і Cretaci

Criptobrancoïdeus

Els criptobrancoïdeus (Cryptobranchoidea) són un subordre d'urodels.

Veure Amfibis і Criptobrancoïdeus

Crocodilians

Els crocodilians (Crocodilia o Crocodylia) són un ordre de sauròpsids (rèptils) arcosaures que van aparèixer fa 84 milions d'anys al Cretaci superior durant l'estatge Campanià i, amb poques variacions morfològiques, han arribat als nostres dies.

Veure Amfibis і Crocodilians

Cua (anatomia)

La cua, coa o, col·loquialment, rabo és la part posterior del cos dels animals quan és distinta de la resta i forma un apèndix si fa o no fa més llarg, que conté en els vertebrats les vèrtebres posteriors de l'espinada o columna vertebral, anomenades vèrtebres caudals.

Veure Amfibis і Cua (anatomia)

Cuc

Un cuc o verm és qualsevol animal petit, tou, de forma allongada i amb apèndixs locomotors poc destacats o absents.

Veure Amfibis і Cuc

Cuc paràsit

Ous de diferents cucs paràsits Cucs paràsits: el loa loa a la dreta i el ''Mansonella perstans'' a l'esquerra. Un helmint o cuc paràsit és el que passa gran part de la seva vida als teixits d'un altre organisme (hoste), al qual li causa un dany però, en general, no arribar a matar-lo directament; així són causa de les helmintosis.

Veure Amfibis і Cuc paràsit

Cucs de terra

Un cuc de terra és qualsevol anèl·lid oligoquet però, sobretot, els que pertanyen als gèneres Allolobophora i Lumbricus (Lumbricidae) i Megascolides i Pheretima (Megascolecidae).

Veure Amfibis і Cucs de terra

Declivi de les poblacions d'amfibis

El gripau daurat, de Costa Rica, fou una de les primeres víctimes del declivi dels amfibis. Antigament abundant, no se n'ha vist cap des del 1989. A la dècada del 1980 es començà a observar un declivi de les poblacions d'amfibis arreu del món en forma de col·lapses de les poblacions i extincions locals.

Veure Amfibis і Declivi de les poblacions d'amfibis

Delta fluvial

group.

Veure Amfibis і Delta fluvial

Dendrobates

Dendrobates és un gènere d'amfibis anurs neotropicals pertanyents a la família Dendrobatidae.

Veure Amfibis і Dendrobates

Dendrobates auratus

Dendrobates auratus és una espècie d'amfibi anur de la família dels dendrobàtids molt comuna en el sòl dels boscos de Centreamèrica (des del sud de Nicaragua) i la part nord-oest de Colòmbia.

Veure Amfibis і Dendrobates auratus

Dendrobàtids

Els dendrobàtids o granotes de punta de fletxa (Dendrobatidae) són una família de granotes.

Veure Amfibis і Dendrobàtids

Dent

La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.

Veure Amfibis і Dent

Depredació

La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals.

Veure Amfibis і Depredació

Depredador alfa

En ciències naturals (biologia, zoologia, ecologia) i en antropologia es denomina depredador alfa o superdepredador l'espècie animal carnívora que preval sobre les altres espècies d'un bioma o ecosistema.

Veure Amfibis і Depredador alfa

Desert

Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.

Veure Amfibis і Desert

Deshidratació

La deshidratació és la pèrdua excessiva d'aigua i que no ha estat reposada.

Veure Amfibis і Deshidratació

Destrucció de l'hàbitat

Jungla cremada per a fer-hi agricultura al sud de Mèxic La destrucció d'hàbitat és un procés de canvi en l'ús de la terra, en què un tipus d'hàbitat és eliminat i reemplaçat per un altre.

Veure Amfibis і Destrucció de l'hàbitat

Detrit

En biologia els detrits o detritus són residus, generalment sòlids, que provenen de la putrefacció de fonts orgàniques i minerals.

Veure Amfibis і Detrit

Devonià

Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.

Veure Amfibis і Devonià

Diafragma (múscul)

El diafragma (del llatí diaphragma, i aquest del grec διάφραγμα: diá, "a través de", "diferència"; phrag, "separació"; -ma) és el múscul que com un envà, separa l'abdomen i el tòrax.

Veure Amfibis і Diafragma (múscul)

Diatomees

Les diatomees o bacil·lariofícies (Bacillariophyceae) són una classe d'algues unicel·lulars microscòpiques (encara que n'existeixen algunes que formen colònies), que s'enquadra dintre del fílum Heterokontophyta, superfílum Chromista, regne protoctist, domini Eukarya.

Veure Amfibis і Diatomees

Digestió

Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.

Veure Amfibis і Digestió

Dimorfisme sexual

Femella (esquerra) i mascle de faisà, mostrant la diferència de mida i color que hi ha entre els dos sexes El dimorfisme sexual és la diferència de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i femelles d'una mateixa espècie.

Veure Amfibis і Dimorfisme sexual

Dioècia

El grèvol (''Ilex aquifolium'') és una planta dioica: (a dalt) brot amb flors del peu masculí; (dalt a la dreta) flor masculina augmentada que mostra estams amb pol·len i un estigma petit i estèril; (a sota) brot amb flors d'una planta femella; (sota a la dreta) flor femella augmentada que mostra l'estigma i uns estams petits sense pol·len i estèrils La dioècia (del grec: dues cases) és la disposició dels òrgans reproductors de les plantes anomenades dioiques en individus amb flors d'un sol sexe.

Veure Amfibis і Dioècia

Diplocaulus

Diplocaulus és un gènere extint de tetràpode lepospòndil del període Permià.

Veure Amfibis і Diplocaulus

Dissoròfids

Els dissoròfids (Dissorophidae) són un tàxon extint d'amfibis temnospòndils de mida mitjana que van prosperar a Europa i Nord-amèrica a principis del Permià.

Veure Amfibis і Dissoròfids

Dit

Mà i dits Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.

Veure Amfibis і Dit

Ecologia

L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).

Veure Amfibis і Ecologia

Ecosistema

Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.

Veure Amfibis і Ecosistema

Ectotèrmia

Ectotèrmia és un terme modern que fa referència a l'estratègia de molts éssers vius per optimitzar la seva temperatura corporal, antigament coneguda com a pecilotèrmia i que s'aplica a certs animals amb una temperatura corporal variable (molt incorrectament agrupats com a animals de sang freda o peciloterms).

Veure Amfibis і Ectotèrmia

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Veure Amfibis і Electricitat

Eleutherodactylus

Eleutherodactylus és un gènere divers d'amfibis anurs de la família Leptodactylidae, compost per 185 espècies.

Veure Amfibis і Eleutherodactylus

Elginerpeton pancheni

Elginerpeton pancheni és una espècie fòssil del Devonià superior de Scat Craig (Escòcia).

Veure Amfibis і Elginerpeton pancheni

Embriòfits

Els embriòfits (Embryophyta) o metàfits (Metaphyta) són organismes eucariotes pluricel·lulars amb òrgans reproductors especialitzats que, amb poques excepcions, fan la fotosíntesi oxigènica i utilitzen el diòxid de carboni.

Veure Amfibis і Embriòfits

Embrió

Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.

Veure Amfibis і Embrió

Endotèrmia

Lendotèrmia o homeotèrmia (del grec: homoios.

Veure Amfibis і Endotèrmia

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.

Veure Amfibis і Enzim

Epidèmia

Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.

Veure Amfibis і Epidèmia

Epidermis

Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall).

Veure Amfibis і Epidermis

Eryops megacephalus

Eryops megacephalus ("cara tirada cap enfora de cap gran", en grec) és una espècie extinta d'amfibi semiaquàtic, trobat principalment a la formació d'Admiral (Permià inferior, fa uns 295 milions d'anys) del comtat d'Archer (Texas), però també se n'han trobat fòssils a Nou Mèxic i parts de l'est dels Estats Units.

Veure Amfibis і Eryops megacephalus

Esòfag

Lesòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac.

Veure Amfibis і Esòfag

Escata

Escata. Les escates, o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells.

Veure Amfibis і Escata

Espatlla

En anatomia, l'espatlla o espatla designa la zona de l'extremitat superior que connecta aquesta amb el tronc.

Veure Amfibis і Espatlla

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Veure Amfibis і Espècie

Espècie introduïda

El paó de nit xinés, espècie introduïda a Europa occidental Els geranis, espècie introduïda molt comuna a Europa En biogeografia, una espècie introduïda, espècie forana, espècie al·lòctona o espècie exòtica és una espècie d'organismes no nadiua del lloc o zona determinat en què es troba.

Veure Amfibis і Espècie introduïda

Espècie invasora

Una espècie invasora, la tortuga de Florida, que ha arraconat la tortuga d'estany ''(Emys orbicularis)'' autòctona. Una espècie invasora o invasiva és una espècie viva que esdevé un agent de pertorbació nociu en el marc de la biodiversitat autòctona o global a nivell del planeta.

Veure Amfibis і Espècie invasora

Esquelet

Esquelet d'un rorqual blau En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.

Veure Amfibis і Esquelet

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Amfibis і Estats Units d'Amèrica

Estómac

Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.

Veure Amfibis і Estómac

Estereospòndils

Els estereospòndils (Stereospondyli) constitueixen un grup extingit d'amfibis temnospòndils que visqueren al Paleozoic.

Veure Amfibis і Estereospòndils

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Amfibis і Europa

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Veure Amfibis і Evolució

Extinció

En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.

Veure Amfibis і Extinció

Extinció del Cretaci-Paleogen

L'extinció del Cretaci-Paleogen (abreujada K-Pg), també coneguda com l'extinció del Cretaci-Terciari (K-T), fou una extinció massiva que va fer desaparèixer devers tres quartes parts de les espècies animals i vegetals de la Terra, incloent-hi tots els dinosaures no aviaris.

Veure Amfibis і Extinció del Cretaci-Paleogen

Extinció del Permià-Triàsic

L'extinció del Permià-Triàsic (abreujada P-Tr) o extinció permiana fou una extinció massiva que es produí fa aproximadament 252 milions d'anys i marca el límit entre els períodes geològics Permià i Triàsic.

Veure Amfibis і Extinció del Permià-Triàsic

Extinció del Triàsic-Juràssic

L'extinció massiva del Triàsic-Juràssic fou una extinció que marca el límit entre els períodes Triàsic i Juràssic fa 199,6 milions d'anys.

Veure Amfibis і Extinció del Triàsic-Juràssic

Extrasístole ventricular

L'extrasístole ventricular és una arrítmia cardíaca que es presenta en forma d'un únic batec aïllat anticipat.

Veure Amfibis і Extrasístole ventricular

Extremitat

Anomenem extremitats als òrgans externs, generalment articulats, que la majoria dels animals empren com a mitjà de locomoció.

Veure Amfibis і Extremitat

Falange (os)

Les falanges són els ossos situats a la punta de les extremitats i constitueixen les estructures òssies dels dits.

Veure Amfibis і Falange (os)

Família (biologia)

La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.

Veure Amfibis і Família (biologia)

Farmacologia

vasos de precipitats la bioquímica La farmacologia (del grec, pharmacon (φάρμακον), fàrmac, i logos (λόγος), ciència) és la ciència que estudia l'origen, les accions i les propietats que les substàncies químiques exerceixen sobre els organismes vius.

Veure Amfibis і Farmacologia

Faula

antropomòrfic cuidant les oques, Egipte, prop del 1120 A..C. Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen.

Veure Amfibis і Faula

Fèmur

El fèmur és un os del membre inferior, recte, llarg, asimètric, format per un cos o diàfisi prismàtica triangular, amb tres cares, anterior i laterals; tres marges, posterior, intern i externs i dos extrems o epífisi articulars.

Veure Amfibis і Fèmur

Fòssil

Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.

Veure Amfibis і Fòssil

Fecundació

Micrografia d'escaneig d'una cèl·lula espermàtica fertilitzant un oòcit. La fecundació és el procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide (o una cèl·lula espermàtica que arriba dins un gra de pol·len en el cas de les plantes), s'uneixen per formar un zigot.

Veure Amfibis і Fecundació

Feromona

La feromona és una substància química segregada a l'exterior per un individu per a la comunicació d'algun tipus d'informació a individus receptors de la mateixa espècie.

Veure Amfibis і Feromona

Fetge

El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.

Veure Amfibis і Fetge

Fibril·lació ventricular

La fibril·lació ventricular o FV és un trastorn del ritme cardíac que presenta un ritme ventricular ràpid (>250 batecs per minut), irregular, de morfologia caòtica i que porta irremeiablement a la pèrdua total de la contracció cardíaca, amb una falta total del bombament sanguini i, per tant, a la mort del pacient.

Veure Amfibis і Fibril·lació ventricular

Filogènia

Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.

Veure Amfibis і Filogènia

Fitosaures

Els fitosaures (Phytosauria) són un grup d'arcosaures predadors semi-aquàtics extints que van prosperar durant el Triàsic superior.

Veure Amfibis і Fitosaures

Foc

Foc en flama Ignició i extinció del foc d'una pila de fusta.Foc a càmera lenta (1000 frame/s) El foc és una reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.

Veure Amfibis і Foc

Formigues

Les formigues, conegudes també pel seu nom científic de formícids (Formicidae), són una família d'himenòpters apòcrits de la superfamília dels vespoïdeus (Vespoidea).

Veure Amfibis і Formigues

Fragmentació de l'hàbitat

Les línies d'alta tensió són un factor de fragmentació de l'hàbitat de moltes espècies d'ocells. La fragmentació d'hàbitat és un procés d'alteració del medi ambient important per l'evolució i la biologia de la conservació.

Veure Amfibis і Fragmentació de l'hàbitat

Gastròpodes

Els gastròpodes o gasteròpodes (Gastropoda) constitueixen el grup més abundant i diversificat dels mol·luscs.

Veure Amfibis і Gastròpodes

Gènere (biologia)

El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.

Veure Amfibis і Gènere (biologia)

Gen

Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.

Veure Amfibis і Gen

Genètica

La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.

Veure Amfibis і Genètica

Genoll

En anatomia, genoll és l'articulació que connecta el fèmur, la tíbia, el peroné i la rotula.

Veure Amfibis і Genoll

Genoma

El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.

Veure Amfibis і Genoma

Gimnofions

Les cecílies, gimnofions o àpodes (Gymnophiona o Apoda) són un ordre de lissamfibis.

Veure Amfibis і Gimnofions

Glàndula

Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.

Veure Amfibis і Glàndula

Glucosa

La glucosa o glicosa (DGLC), també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic.

Veure Amfibis і Glucosa

Granota

Il·lustració d'Ernst Haeckel (1904) ''Kunstformen der Natur'', representant diferents espècies de '''granota'''. Granota (o granot, granyota i, arcaicament i dialectalment rana) és el nom d'ús generalitzat per designar diversos amfibis de l'ordre dels anurs.

Veure Amfibis і Granota

Granota amb ungles africana

La granota amb ungles africana (Xenopus laevis, també coneguda com a platanna) és una espècie de granota sud-africana.

Veure Amfibis і Granota amb ungles africana

Granota arborícola

Les granotes arborícoles són granotes que viuen als arbres.

Veure Amfibis і Granota arborícola

Granota de Darwin

La granota de Darwin (Rhinoderma darwinii) és una granota nativa de Xile i l'Argentina.

Veure Amfibis і Granota de Darwin

Gripau

Gripau comú, freqüent als Països Catalans Un gripau miniatura Un gripau, calàpet, renoc o saput, és un anur de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues, que habita en llocs humits i sota les pedres.

Veure Amfibis і Gripau

Gripau de ventre de foc oriental

El gripau de ventre de foc oriental és una espècie d'amfibi anur de la família Bombinatoridae que viu a Corea, el nord-est de la Xina i zones limítrofes de Rússia.

Veure Amfibis і Gripau de ventre de foc oriental

Gripau gegant

El gripau gegant o gripau marí (Rhinella marina) és un gripau natiu d'Amèrica: Amèrica Central i de l'Amèrica del Sud.

Veure Amfibis і Gripau gegant

Grups terminals i troncals

Grup troncal Un grup terminal és el clade més petit que conté l'últim avantpassat comú de tots els seus membres vivents, així com tots els descendents d'aquest avantpassat.

Veure Amfibis і Grups terminals i troncals

Gust

El sistema gustatori o sentit del gust (en plural gustos o gusts) és el sistema sensorial responsable de detectar substàncies químiques en forma sòlida i líquida a través dels receptors o cèl·lules gustatives.

Veure Amfibis і Gust

Hawaii

Hawaii constitueix cronològicament el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població d'1.211.537 habitants.

Veure Amfibis і Hawaii

Hàbitat

Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).

Veure Amfibis і Hàbitat

Húmer

L'húmer (del llatí, humerus) és un os llarg que forma part de l'esquelet apendicular superior i que està ubicat exactament a la regió del braç.

Veure Amfibis і Húmer

Heràldica

XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Veure Amfibis і Heràldica

Herbivorisme

L'herbivorisme (o fitofàgia) és una mena d'alimentació en la que un organisme, herbívor, consumeix només autòtrofs com són les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores.

Veure Amfibis і Herbivorisme

Hibernació

La hibernació és un estat d'hipotèrmia regulada al llarg de dies o setmanes que permet a certs animals conservar l'energia al llarg de l'hivern.

Veure Amfibis і Hibernació

Hipoclorit de sodi

L'hipoclorit de sodi és un compost químic constituït per cations sodi Na+ i anions clorit ClO-.

Veure Amfibis і Hipoclorit de sodi

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Veure Amfibis і Història universal

Holocè

LHolocèEn els parlars orientals.

Veure Amfibis і Holocè

Humitat

La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.

Veure Amfibis і Humitat

Hynobius kimurae

Hynobius kimurae és una espècie d'amfibi urodel de la família dels hinòbids.

Veure Amfibis і Hynobius kimurae

Ichthyostega

Ichthyostega ('sostre de peix' en grec) es un dels primers gèneres de tetràpodes.

Veure Amfibis і Ichthyostega

Ili (os)

L'ili o ílium (en llatí ilium) de la pelvis és un de tres ossos que formen la cintura pelviana.

Veure Amfibis і Ili (os)

Inductor

Inductors corrents. Petits inductors. L'escala del costat és en centímetres. Un inductor a la placa base d'un ordinador. Inductor toroidal Un inductor de laboratori per a experimentació amb nucli d'aire Símbol de la bobina o inductor als esquemes dels un circuits elèctrics.

Veure Amfibis і Inductor

Insectes

Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.

Veure Amfibis і Insectes

Intestí

L'intestí o budell és la part visceral tubular del tub digestiu que s'estén de l'estómac fins a l'anus.

Veure Amfibis і Intestí

Intestí prim

L'intestí prim és la porció del tub digestiu que s'inicia després de l'estómac (amb el pílor) i acaba a l'intestí gros (amb la vàlvula ileocecal), amb qui constitueix les subdivisions de l'intestí en els mamífers.

Veure Amfibis і Intestí prim

Investigació animal

Enos, el ximpanzé espacial abans d'entrar a la càpsula Mercury-Atlas 5 el 1961. La investigació animal és l'ús d'animals no humans en experiments científics.

Veure Amfibis і Investigació animal

Iode

El iode és l'element químic de símbol I i nombre atòmic 53.

Veure Amfibis і Iode

Isop

Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.

Veure Amfibis і Isop

Isqui

Pelvis Isqui, a la part de sota a l'esquerra L'os isqui o isquiàtic o ísquium (en llatí: os ischii, en anglès: Ischium) forma la part baixa i del darrere del coxal (os coxae).

Veure Amfibis і Isqui

Juràssic

El Juràssic és el període geològic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Veure Amfibis і Juràssic

Koolasuchus cleelandi

Koolasuchus cleelandi és una espècie de gran amfibi temnospòndil que va viure al Cretaci en el que avui en dia és Austràlia.

Veure Amfibis і Koolasuchus cleelandi

Labirintodonts

Els labirintodonts (Labyrinthodontia) són un grup obsolet usat per referir-se a una extinta classe o superordre polifilètic que agrupava amfibis primitius, reptiliomorfs i tetràpodes basals de l'era Paleozoic i Mesozoic, caracteritzats per tenir un cos allargat amb un crani llarg i gran en comparació de la grandària corporal i dorsalment aplatat, la qual cosa ha provocat que es compari de vegades amb les salamandra geganta.

Veure Amfibis і Labirintodonts

Lacèrtids

Els lacèrtids (Lacertidae) són una família de rèptils escatosos del subordre del saures, oriünds d'Europa, Àfrica i Àsia.

Veure Amfibis і Lacèrtids

Laringe

La laringe o garganxó és un òrgan de la fonació, un conducte aeri i un mecanisme esfinterià que s'estén des de la base de la llengua fins a la tràquea.

Veure Amfibis і Laringe

Larva

L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.

Veure Amfibis і Larva

Línia lateral

aletes pectorals (per parells) La línia lateral és un òrgan sensor característic d'organismes aquàtics.

Veure Amfibis і Línia lateral

Lepospòndils

Els lepospòndils (Lepospondyli) foren un grup d'amfibis petits però diversos que visqueren entre el Carbonífer i el Permià inferior.

Veure Amfibis і Lepospòndils

Lisoròfids

Els lisoròfids (Lysorophidae) són un ordre d'amfibis aquàtics del Carbonífer i el Permià amb aspecte de petites serps.

Veure Amfibis і Lisoròfids

Lissamfibis

Els lissamfibis (Lissamphibia) són un clade de vertebrats constituït pels batracis i les cecílies o gimnofions.

Veure Amfibis і Lissamfibis

Llengua (múscul)

La llengua és un múscul de tipus esquelètic que reposa a la part inferior de la boca.

Veure Amfibis і Llengua (múscul)

Llista de personatges de la mitologia egípcia

La mitologia egípcia és la pròpia de la religió que es va practicar durant mil·lennis a l'antic Egipte i que va subsistir fins a l'arribada del cristianisme.

Veure Amfibis і Llista de personatges de la mitologia egípcia

Longevitat

La longevitat i la durada de la vida són conceptes relacionats amb la biologia i amb l'evolució de les cèl·lules i òrgans que componen els cossos dels éssers vius i els seus canvis amb el transcórrer de la seva vida.

Veure Amfibis і Longevitat

Lopingià

El Lopingia, també conegut com a Permià superior, és una època del Permià que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa  milions d'anys.

Veure Amfibis і Lopingià

Luigi Galvani

Luigi Galvani Luigi Galvani (Bolonya, 9 de setembre de 1737 - 4 de desembre de 1798) fou un fisiòleg italià famós per les seves investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els nervis i músculs dels animals.

Veure Amfibis і Luigi Galvani

Madagascar

Madagascar és un estat i una illa de l'oceà Índic davant la costa sud-oriental d'Àfrica a l'altura de Moçambic.

Veure Amfibis і Madagascar

Malaltia

«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.

Veure Amfibis і Malaltia

Maluc

El maluc o l'amaluc és la regió osteoarticular constituïda per la part inferoexterna de l'os coxal i la superior del fèmur.

Veure Amfibis і Maluc

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.

Veure Amfibis і Mamífers

Múscul

Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.

Veure Amfibis і Múscul

Medi ambient

Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.

Veure Amfibis і Medi ambient

Medicament

Medicament per via oral Presentació habitual dels medicaments Un medicament o medecina pot ser vagament definit com a qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.

Veure Amfibis і Medicament

Medicina tradicional

Manual àrab de fitoteràpia (aprox. 1334). La medicina tradicional engloba el conjunt de pràctiques i tècniques utilitzades amb fins medicinals desenvolupades durant generacions en diverses societats d'arreu del món abans de l'era de la medicina moderna.

Veure Amfibis і Medicina tradicional

Melírids

Els melírids (Melyridae) són una família de coleòpters de la superfamília Cleroidea.

Veure Amfibis і Melírids

Membrana (interfície)

Esquema d'una exclusió membranal basada en la mida. Una membrana és una capa de material que serveix de barrera selectiva entre dos estats i roman impermeable a partícules, grups de partícules o substàncies específiques quan se l'exposa a l'acció d'una força impulsora.

Veure Amfibis і Membrana (interfície)

Mesobatracis

Els mesobatracis (Mesobatrachia) són un subordre d'amfibis anurs que comprèn 6 famílies, 20 gèneres i 168 espècies.

Veure Amfibis і Mesobatracis

Mesozoic

El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.

Veure Amfibis і Mesozoic

Metabolisme

Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.

Veure Amfibis і Metabolisme

Metamorfosi

Metamorfosi d'un capgròs a una granota. Desclosa d'una papallona. La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament.

Veure Amfibis і Metamorfosi

Metoposaure

El metoposaure (Metoposaurus) és un gènere d'amfibi temnospòndil que va viure al període Triàsic.

Veure Amfibis і Metoposaure

Microsaures

Els microsaures (Microsauria, 'petits llangardaixos') són un ordre extint d'amfibis lepospòndils que visqueren entre el Carbonífer superior i Permià inferior.

Veure Amfibis і Microsaures

Milió d'anys

Un milió d'anys o Mega-annum (Ma) és una unitat de mesura del temps utilitzada en diverses disciplines de les ciències de la Terra i de l'Univers per a quantificar durades geològiques o astronòmiques.

Veure Amfibis і Milió d'anys

Mississippià

El Mississippià o Mississipià és una època geològica del període Carbonífer, que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Veure Amfibis і Mississippià

Mitosi

Aquest diagrama mostra els diferents moments d'aquest procés. La mitosi és una fase del cicle cel·lular en què es produeix la divisió del nucli cel·lular de les cèl·lules eucariotes mitjançant el qual es reparteixen les dues còpies del material genètic en dues meitats iguals, per formar els nuclis de les cèl·lules “filles” després de la divisió cel·lular.

Veure Amfibis і Mitosi

Mochica

La cultura moche (de vegades anomenada mochica) és una civilització precolombina que s'estengué al llarg de la costa nord peruana, entre els anys 100 i 700 (segles II i VII d. C.). Va ser contemporània de la cultura del Nazca que ocupava la costa sud peruana, situant-se cronològicament entre l'era Chavín (horitzó antic) i l'era Chimú.

Veure Amfibis і Mochica

Molses

Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.

Veure Amfibis і Molses

Monofiletisme

aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.

Veure Amfibis і Monofiletisme

Monotremes

Els monotremes (Monotremata) són un ordre de mamífers prototeris.

Veure Amfibis і Monotremes

Montana

Montana és un estat de l'oest dels Estats Units d'Amèrica situat sota la frontera canadenca.

Veure Amfibis і Montana

Morfina

La morfina és una droga opiàcia analgèsica molt potent, i és el principal component actiu en l'opi, així com l'opiaci prototipus.

Veure Amfibis і Morfina

Morfologia (biologia)

En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.

Veure Amfibis і Morfologia (biologia)

Mosquits

S'anomena mosquit o moscard, i els més locals si bé normatius cuïc,DIEC rantell, rantella/randella, marfull nombroses espècies de dípters del subordre dels nematòcers, especialment les que tenen les antenes llargues amb molts segments, les potes llargues i primes i el cos esvelt.

Veure Amfibis і Mosquits

Motoneurona

A la dreta s'observa una secció de la medul·la espinal. El feix ventral (inferior) té motoneurones que innerven fibres musculars (sota). Motoneurona o neurona motriu fa referència, en els vertebrats, a la neurona del sistema nerviós central que projecta el seu axó cap a un múscul o glàndula.

Veure Amfibis і Motoneurona

Nannophrys ceylonensis

Nannophrys ceylonensis és una espècie de granota que viu a Sri Lanka.

Veure Amfibis і Nannophrys ceylonensis

Nariu

Narius humans Un nariu és un dels dos canals del nas, des del punt en què es bifurquen fins a l'obertura externa.

Veure Amfibis і Nariu

National Geographic (revista)

National Geographic Magazine, posteriorment abreujat National Geographic és la revista oficial de la National Geographic Society dels Estats Units una entitat sense ànim de lucre fundada el 1888.

Veure Amfibis і National Geographic (revista)

Nínxol ecològic

En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie.

Veure Amfibis і Nínxol ecològic

Nectrideus

Els nectrideus (Nectridea) són un ordre extint d'amfibis lepospòndils dels períodes Carbonífer i Permià, que incloïen animals com ara Diplocaulus.

Veure Amfibis і Nectrideus

Neobatracis

Els neobatracis (Neobatrachia) són un subordre de l'ordre Anura amb més de 5.000 espècies diferents i que engloba el 96% del total d'espècies de granotes existents.

Veure Amfibis і Neobatracis

Neotènia

Un axolot subadult. Els axolots adults són neotènics i retenen aquesta aparença La neotènia es dona quan persisteixen unes característiques juvenils en l'estat adult.

Veure Amfibis і Neotènia

Neurogènesi

La neurogènesi (del grec νεύρο (nervi) i del llatí gènesi (naixement, origen, procedència)) és un complex procés mitjançant el qual les neurones es generen a partir de les cèl·lules mare neurals.

Veure Amfibis і Neurogènesi

Neurotoxicitat

La neurotoxicitat apareix quan hi ha una exposició a les neurotoxines, unes substàncies que poden ser naturals o artificials, que alteren l'activitat normal del sistema nerviós d'una manera que causen dany als teixits nerviosos.

Veure Amfibis і Neurotoxicitat

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Veure Amfibis і Nitrogen

Notocordi

El notocordi és un cordó fi que es desenvolupa a partir de la paret dorsal de l'intestí durant la fase embrionària i que s'estén en sentit longitudinal al llarg de tot el cos, paral·lel al sistema nerviós central.

Veure Amfibis і Notocordi

Nova Zelanda

Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) és un estat situat a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia.

Veure Amfibis і Nova Zelanda

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).

Veure Amfibis і Oceania

Ocells

Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.

Veure Amfibis і Ocells

Olfacte

El sistema olfactiu humà: 1: Bulb olfactori 2: Cèl·lules mitrals 3: Os 4: Epiteli nasal 5: Glomèruls 6: Cèl·lules receptores olfactives. L'olfacte (del llatí olfactus), és el sentit encarregat de detectar i processar les olors.

Veure Amfibis і Olfacte

Olm

Un olm o proteu (Proteus anguinus) és un amfibi de l'ordre dels urodels.

Veure Amfibis і Olm

Omnivorisme

Els corbs són omnívors. L'omnivorisme és el tipus de dieta dels animals que mengen tant plantes com altres animals com a font primària d'aliment.

Veure Amfibis і Omnivorisme

Ordre

En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.

Veure Amfibis і Ordre

Organisme model

Ratolí de laboratori. Un organisme model en biologia és una espècie no-humana molt estudiada per a entendre fenòmens biològics particulars, amb l'expectativa que els descobriments realitzats en l'organisme model proporcioni informació sobre el funcionament d'altres organismes.

Veure Amfibis і Organisme model

Os pubis

Localització del pubis a la zona de la pelvis Los pubis és una part anterior de l'os coxal, situat a la part frontal de la pelvis.

Veure Amfibis і Os pubis

Osteolepiformes

Els osteolepiformes (Osteolepiformes) són un ordre de peixos sarcopterigis que van aparèixer durant el Devonià.

Veure Amfibis і Osteolepiformes

Ou (biologia)

Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.

Veure Amfibis і Ou (biologia)

Ovogènesi

L'ovogènesi és el procés de formació i diferenciació dels gàmetes femenins o òvuls en els animals, inclòs l'ésser humà.

Veure Amfibis і Ovogènesi

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Veure Amfibis і Oxigen

Paleocè

El PaleocèEn els parlars orientals.

Veure Amfibis і Paleocè

Pantylus cordatus

Pantylus cordatus és un gènere extint de microsaures que visqueren al Permià inferior.

Veure Amfibis і Pantylus cordatus

Parafiletisme

Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.

Veure Amfibis і Parafiletisme

Paratiroide

Les glàndules paratiroides (o, senzillament, paratiroides) són petites glàndules endocrines al coll que produeixen l'hormona paratiroidal.

Veure Amfibis і Paratiroide

Parpella

La parpella (o també parpall, al País Valencià; popularment tapa de l'ull) és un plec de pell, músculo-mucós mòbil que cobreix els ulls.

Veure Amfibis і Parpella

Passeriformes

L'ordre dels passeriformes és el més extens dels ocells.

Veure Amfibis і Passeriformes

Patogen

Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.

Veure Amfibis і Patogen

Pavelló auricular

El pavelló auricular, o aurícula és la part visible de l'orella externa.

Veure Amfibis і Pavelló auricular

Pàncrees

El pàncrees és un òrgan del sistema digestiu i del sistema endocrí dels vertebrats.

Veure Amfibis і Pàncrees

Pèl

Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El pèl (també dit cabell pres individualment, i cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.

Veure Amfibis і Pèl

Pípids

Els pípids (Pipidae) o aglossos ("sense llengua"), són una família d'anurs primitius; també són conegudes com a granotes d'ungles.

Veure Amfibis і Pípids

Peix globus

Peix globus El peix globus (Diodon hystrix) és una espècie de peix de la família dels diodòntids i de l'ordre dels tetraodontiformes.

Veure Amfibis і Peix globus

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Veure Amfibis і Peixos

Pell

Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.

Veure Amfibis і Pell

Pelvis

La pelvis és la regió anatòmica inferior del tronc.

Veure Amfibis і Pelvis

Pennsylvanià

El Pennsylvanià o Pennsilvanià és una època geològica del període Carbonífer, que començà fa 318,1 ± 1,3 milions d'anys i s'acabà fa 299 ± 0,8 milions d'anys.

Veure Amfibis і Pennsylvanià

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Veure Amfibis і Perú

Permeabilitat

En electromagnetisme, la permeabilitat magnètica és el grau de magnetització d'un material en resposta a un camp magnètic, és a dir, la permeabilitat és la capacitat que té una substància par atreure o deixar passar les línies de força o el camp magnètic.

Veure Amfibis і Permeabilitat

Permià

El Permià és un període geològic que començà fa milions d'anys i acabà fa milions d'anys.

Veure Amfibis і Permià

Peroné

La fíbula o el peroné és un os situat al costat de la tíbia, amb la qual queda connectada per dalt i per baix.

Veure Amfibis і Peroné

Phyllobates

Phyllobates és un gènere de granotes verinoses, el qual conté, probablement, l'espècie més verinosa de totes: Totes les seves espècies són acolorides i varien en grau de toxicitat.

Veure Amfibis і Phyllobates

Pla corporal

Un pla corporal és bàsicament la plantilla que determina la configuració del cos d'un organisme.

Veure Amfibis і Pla corporal

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Veure Amfibis і Plantes

Pletodòntids

Els pletodòntids o salamandres apulmonades (Plethodontidae) són una família d'amfibis caudats compost per més de 300 espècies.

Veure Amfibis і Pletodòntids

Pliocè

El Pliocè és una època geològica que s'estén des de fa 5,3 milions d'anys fins fa 2,588 milions d'anys.

Veure Amfibis і Pliocè

Ploma

Una '''ploma''' colom Les plomes són estructures queratinoses de la pell dels ocells.

Veure Amfibis і Ploma

Pluja

Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si es dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.

Veure Amfibis і Pluja

Població

Estats Units. El terme població, en biologia, es refereix al conjunt dels éssers vius del mateix grup o espècie, que viuen en una àrea geogràfica particular.

Veure Amfibis і Població

Pobles indígenes d'Amèrica

Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.

Veure Amfibis і Pobles indígenes d'Amèrica

Polps

Els octòpodes (Octopoda) són un ordre de mol·luscs cefalòpodes coneguts popularment com a polps o pops.

Veure Amfibis і Polps

Pota

Les aranyes tenen vuit potes Una pota o, col·loquialment, pata, és un membre del cos humà o animal adaptada a la locomoció terrestre, al sosteniment del tronc de l'animal o en alguns casos la manipulació d'objectes.

Veure Amfibis і Pota

Potencial d'acció

electrofisiològiques utilitzades en el mesurament. Un potencial d'acció o impuls elèctric és una ona de descàrrega elèctrica que viatja al llarg de la membrana de la cèl·lula.

Veure Amfibis і Potencial d'acció

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.

Veure Amfibis і Proteïna

Pseudoalteromonas

Pseudoalteromonas és un gènere de bacteris marins.

Veure Amfibis і Pseudoalteromonas

Pseudomonas

Pseudomonas és un gènere de bacils rectes o lleugerament corbats, gramnegatius, oxidasa positius, aeròbics estrictes encara que en alguns casos poden utilitzar el nitrat com acceptor d'electrons.

Veure Amfibis і Pseudomonas

Pubertat

La pubertat és el procés de canvis físics corporals en el qual el cos d'un nen o una nena es converteix en adult, capaç de la reproducció sexual.

Veure Amfibis і Pubertat

Pulmó

Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.

Veure Amfibis і Pulmó

Quiridi

Un quiridi és una extremitat pentadàctila dels vertebrats, que pot presentar moltes modificacions segons la seva adaptació al medi.

Veure Amfibis і Quiridi

Radi (os)

El radi és un os situat a la part externa de les extremitats superiors dels vertebrats.

Veure Amfibis і Radi (os)

Rèptils

Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus'').

Veure Amfibis і Rèptils

Reacció química

Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.

Veure Amfibis і Reacció química

Regeneració

Els triclàdides (o planàries) com ''Schmidtea mediterranea'' són ben coneguts per la seva capacitat de regeneració. La regeneració biològica és la restauració de teixits danyats o perduts, ja siguin òrgans o extremitats.

Veure Amfibis і Regeneració

Regió polar

Situació de les regions polars Les regions polars de la Terra són les zones geogràfiques del globus que envolten els pols, també conegudes com a zones frígides.

Veure Amfibis і Regió polar

Registre fòssil

Un registre fòssil és una zona de fòssils, i la totalitat dels objectes que l'envolten, així com la seva situació en formacions rocoses.

Veure Amfibis і Registre fòssil

Reineta gegant

La reineta gegant (Ranoidea caerulea) és una espècie de granota arborícola originària d'Austràlia i Nova Guinea, amb poblacions introduïdes a Nova Zelanda i els Estats Units.

Veure Amfibis і Reineta gegant

Reineta verda

Hyla cinerea és una espècie de granota autòctona del sud-est dels Estats Units.

Veure Amfibis і Reineta verda

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Veure Amfibis і Religió

Reproducció

aparellant-se En el camp de biologia s'entén per reproducció o procreació al procés mitjançant el qual es generen nous organismes.

Veure Amfibis і Reproducció

Respiració

El terme respiració ve del llatí respiratio que vol dir respirar.

Veure Amfibis і Respiració

Respiració cutània

La respiració cutània, juntament amb la branquial, traqueal i pulmonar, és un dels quatre tipus de respiració que poden presentar els animals.

Veure Amfibis і Respiració cutània

Rheobatrachus

Rheobatrachus és un gènere d'amfibis anurs de la família dels miobatràquids (Myobatrachidae), endèmic d'Austràlia.

Veure Amfibis і Rheobatrachus

Sacre

El sacre (Os sacrum, en llatí) és un os curt, imparell, central i simètric, oblic, compost per cinc peces soldades (vèrtebres sacres) en forma de piràmide quadrangular, amb una base, un vèrtex i quatre cares, anterior, posterior i laterals, formant un sistema ossi la funció del qual és protegir la medul·la espinal.

Veure Amfibis і Sacre

Salamandra gegant del Japó

La salamandra gegant del Japó (Andrias japonicus), en japonès オオサンショウウオ, és una espècie d'amfibi urodel de la família Cryptobranchidae o "salamandres gegants".

Veure Amfibis і Salamandra gegant del Japó

Salamandra tigrada

La salamandra tigrada (Ambystoma tigrinum) és una espècie d'amfibi urodel pertanyent al gènere Ambystoma.

Veure Amfibis і Salamandra tigrada

Salamandres gegants

Les salamandres gegants (Cryptobranchidae) són una família d'urodels aquàtics.

Veure Amfibis і Salamandres gegants

Salamandroïdeus

Els salamandroïdeus (Salamandroidea) són un subordre d'amfibis urodels, coneguts com a "salamandres avançades".

Veure Amfibis і Salamandroïdeus

Salamàndrids

Els salamàndrids (Salamandridae) són una família d'amfibis l'ordre dels urodels.

Veure Amfibis і Salamàndrids

Sang

Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.

Veure Amfibis і Sang

Sang venosa

donació, obtinguda per venipunció, i per tant amb sang venosa La sang venosa és sang desoxigenada que viatja des dels vasos sanguinis perifèrics, a través del sistema venós, a l'aurícula dreta del cor.

Veure Amfibis і Sang venosa

Sauròpsids

Els sauròpsids (Sauropsida) són un dels dos grans llinatges de vertebrats amniotes que inclou les aus, tots els rèptils actuals i molts dels rèptils extints.

Veure Amfibis і Sauròpsids

Sàhara

El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.

Veure Amfibis і Sàhara

Sensu

Sensu és un terme en llatí per a significar «en significat».

Veure Amfibis і Sensu

Sequera

Terra seca Estat de l'embassament de Sau, a Osona, al març del 2008 La sequera, secada, seca o sequina és un esdeveniment d'escassetat prolongada del subministrament d'aigua, ja sigui atmosfèrica (precipitació per sota de la mitjana), d'aigües superficials o subterrànies.

Veure Amfibis і Sequera

Serps

Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes.

Veure Amfibis і Serps

Siluriformes

Els siluriformes o peixos gat (Siluriformes) constitueixen un ordre de peixos osteïctis.

Veure Amfibis і Siluriformes

Sirènids

No confondre amb Sirenis, les vaques marines. Els sirènids (Sirenidae) són una família d'urodels aquàtics.

Veure Amfibis і Sirènids

Sistema circulatori

Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.

Veure Amfibis і Sistema circulatori

Sistema reproductor

Reproducció vegetal Els sistema reproductor és el conjunt d'òrgans que entre les seves funcions principals tenen la reproducció dels éssers vius.

Veure Amfibis і Sistema reproductor

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Amfibis і Sol

Tacte

El sentit del tacte o sentit tàctil permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressió, temperatura, textura, duresa, etc.

Veure Amfibis і Tacte

Taricha

Taricha és un gènere d'amfibis caudats de la família Salamandridae.

Veure Amfibis і Taricha

Tars (esquelet)

Tarsians del peu marcats en morat. El tars és la part posterior del peu situada entre els ossos de la cama i els metatarsians; comprèn set ossos, anomenats en conjunt tarsians, disposats en dues fileres, astràgal i calcani a la primera, i navicular o escafoide del tars, cuboide i els tres cuneïformes, a la segona.

Veure Amfibis і Tars (esquelet)

Taula dels temps geològics

Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.

Veure Amfibis і Taula dels temps geològics

Taxonomia

La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.

Veure Amfibis і Taxonomia

Tàxon

En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.

Veure Amfibis і Tàxon

Tàxon vivent

En biologia, un tàxon vivent és un tàxon (espècies, gèneres, famílies, etc.) que encara existeix avui en dia, és a dir, que tenen exemplars vius.

Veure Amfibis і Tàxon vivent

Tíbia

La tíbia és, després del fèmur, l'os més gran del cos humà.

Veure Amfibis і Tíbia

Teixit cartilaginós

El cartílag o teixit cartilaginós (dit popularment «tendrum») és una varietat del teixit conjuntiu, que està format per cèl·lules i matriu extracel·lular.

Veure Amfibis і Teixit cartilaginós

Temnospòndils

Els temnospòndils (Temnospondyli, 'vèrtebres tallades' en grec) són un tàxon important i extremament divers de tetràpodes que prosperaren arreu del món durant els períodes Carbonífer, Permià i Triàsic.

Veure Amfibis і Temnospòndils

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Veure Amfibis і Temperatura

Temperatura corporal humana

La temperatura normal del cos humà (normotèrmia, eutèrmia) és el rang de temperatura típic que es troba en els humans i normalment es considera que és d'uns 36,8 graus centígrads per als individus en condicions basals L'interval normal de temperatura del cos humà s'indica normalment entre 36,5 i.

Veure Amfibis і Temperatura corporal humana

Terrari

Terraris amb plantes Un terrari és una instal·lació adequada per a mantenir-hi vius i en les millors condicions certs animals com rèptils, amfibis o artròpodes.

Veure Amfibis і Terrari

Tetradotoxina

La tetradotoxina o tetrodotoxina (coneguda habitualment com a TTX) és una neurotoxina que a certes dosis esdevé un potentíssim verí: entre 0,5 i 1 mg poden causar la mort instantània a un ésser humà, una dosi cinc-centes vegades més petita que la dosi mortal de cianur potàssic (totes dues dosis depenen sempre del pes de l'individu).

Veure Amfibis і Tetradotoxina

Tetràpodes

Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.

Veure Amfibis і Tetràpodes

Timpà (anatomia)

Estrep. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. El timpà és una membrana elàstica, semitransparent, un xic cònica i, si no hi ha cap patologia, de color gris perlat.

Veure Amfibis і Timpà (anatomia)

Tiroxina

Tiroxina (T₄) Tiroxina, T₄ La tiroxina (T4), o 3,5,3',5'-tetraiodotironina, és una de les hormones produïdes per la tiroide.

Veure Amfibis і Tiroxina

Toxicitat

miniatura La toxicitat és la mesura del grau en el qual una substància és tòxica o verinosa.

Veure Amfibis і Toxicitat

Toxina

Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.

Veure Amfibis і Toxina

Trematosauroïdeus

Els trematosauroïdeus (Trematosauroidea) són un grup important d'amfibis temnospòndils que van viure al període Triàsic.

Veure Amfibis і Trematosauroïdeus

Triadobatrachus massinoti

Triadobatrachus és un gènere extint representat per una única espècie d'amfibi, grup que inclou als anurs i taxons relacionats a est.

Veure Amfibis і Triadobatrachus massinoti

Triàsic

El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Veure Amfibis і Triàsic

Tritons

Els tritons són amfibis urodels que s'assemblen a les salamandres.

Veure Amfibis і Tritons

Tronc (anatomia)

Tors masculí En anatomia, el tronc és una de les parts fonamentals del cos junt amb el cap i els membres.

Veure Amfibis і Tronc (anatomia)

Tuditanus punctulatus

Tuditanus punctulatus és una espècie de microsaure extint que visqué durant el Pennsylvanià a Amèrica del Nord, que aleshores es trobava en latituds tropicals.

Veure Amfibis і Tuditanus punctulatus

Turmell

En anatomia humana, el turmell, la clavilla, el clavillar o el torterol és l'articulació formada al punt d'unió del peu i la cama.

Veure Amfibis і Turmell

Ull

Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.

Veure Amfibis і Ull

Ulna

L'ulna o el cúbit és l'os més llarg i medial de l'avantbraç.

Veure Amfibis і Ulna

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Veure Amfibis і Ultraviolat

Universitat de Michigan

La Universitat de Michigan (UM, U-M, UMich o bé U of M) és una universitat pública dels Estats Units que està situada a l'estat de Michigan.

Veure Amfibis і Universitat de Michigan

Urea

La urea és un compost químic cristal·lí, incolor, de fórmula CO(NH2)2, present en l'orina dels mamífers.

Veure Amfibis і Urea

Vas sanguini

Els vasos sanguinis són part del sistema circulatori i transporten la sang pel cos.

Veure Amfibis і Vas sanguini

Vèrtebra

Es denomina vèrtebra cada un dels ossos que conformen la columna vertebral.

Veure Amfibis і Vèrtebra

Vèrtebra dorsal

Les vèrtebres dorsals (o toràciques) són les 12 vèrtebres que estan a continuació de les cervicals, en la zona mitjana de l'esquena.

Veure Amfibis і Vèrtebra dorsal

Ventricle cardíac

Els ventricles cardíacs són aquelles cavitats dins del cor, que,durant la seva contracció, bomban la sang al sistema circulatori.

Veure Amfibis і Ventricle cardíac

Verí

''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic, substància tòxica o metzina és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.

Veure Amfibis і Verí

Vertebrats

Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.

Veure Amfibis і Vertebrats

Vesícula sinàptica

Diagrama de la sinapsi, el núm.2 mostra la vesícula sinàptica. Les vesícules sinàptiques o vesícules neurotransmissores són petites esferes formades per part de la membrana plasmàtica, que estan ubicades en l'extrem dels axons a les neurones del sistema nerviós.

Veure Amfibis і Vesícula sinàptica

Vibrió

Els vibrions (Vibrio) són un gènere d'eubacteris gramnegatius amb morfologia de bacils, que es desplacen mitjançant flagels polars.

Veure Amfibis і Vibrió

Vista

Moviment dels ulls durant els dos primers segons de percebre una imatge La vista és el sentit que permet percebre la llum de l'exterior i interpretar-la per a obtenir informació sobre la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment del que es trobi en el camp de visió.

Veure Amfibis і Vista

Vivàrium

Un vivàrium (llatí, literalment per "lloc de vida"; plural: vivaria o vivariums) és una àrea normalment tancada per mantenir i cuidar animals o plantes per la seva observació o recerca.

Veure Amfibis і Vivàrium

Xamanisme

El xamanisme és un conjunt de creences i pràctiques tradicionals centrades en la comunicació amb el món dels esperits.

Veure Amfibis і Xamanisme

Xarxa tròfica

Una xarxa tròfica o xarxa alimentària és un sistema de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i d'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.

Veure Amfibis і Xarxa tròfica

Yupik

Màscara Yupik de Sitka, Alaska. Màscara Yupik en forma de peix o balena. Els yupik són un dels dos grups principals de la família esquimal.

Veure Amfibis і Yupik

Zona humida

Maresmes i aiguamolls del Llobregat Les zones humides són zones de terreny inundades o amarades d'aigua, naturals o artificials, permanents o temporals, amb aigua estancada o fluent, dolça, salabrosa o salada.

Veure Amfibis і Zona humida

Zona neotropical

La Zona Neotropical (zona neotròpica o el neotròpic) és, en biogeografia, una de les vuit ecozones terrestres del planeta.

Veure Amfibis і Zona neotropical

Zona tropical

Mapa mundial amb la zona intertropical destacada en carmesí climes tropicals. Els tròpics són la regió de la Terra que envolta l'Equador.

Veure Amfibis і Zona tropical

Zoocria

Crocodylus intermedius'') en el Llano de Veneçuela. Zoocria de ''Crax daubentoni ''mantinguts en semicaptivat com a part d'un esforç per a repoblació a la regió de El Baúl, en el Llano de Veneçuela. La zoocria és l'activitat de l'esser humà que involucra el maneig d'animals pertanyents a espècies no domèstiques, sota condicions de captivitat o semicaptivitat, amb la finalitat que a través del manteniment, creixement o reproducció dels individus s'atenguin necessitats de la ciència i de la conservació.

Veure Amfibis і Zoocria

1984

1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.

Veure Amfibis і 1984

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Veure Amfibis і 1988

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Veure Amfibis і 1989

També conegut com Amfibi, Amphibia, Batraci.

, Índia, Ésser humà, Àcid, Àfrica, Àsia, Bacteris, Barbourula kalimantanensis, Batracotoxina, BBC, Bilis, Biodiversitat global, Biologia del desenvolupament, Bioquímica, Blastema, Boca, Branquiosaure, Braquiòpids, Brànquia, Bretxa de Romer, Bruixeria, Cacops, Calàpet de Surinam, Canadà, Canal de sodi, Canell, Canibalisme, Canvi climàtic, Cap (anatomia), Capa d'ozó, Capgròs, Carbonífer, Carn, Carnivorisme, Carp, Caudats, Cèl·lula, Cefalització, Cenozoic, Centrolènids, Ceratina, Ceratophrys, Cianur, Cintura escapular, Cintura pelviana, Clade, Classe (biologia), Clima subàrtic, Cloaca, Coberteria, Cocodrils, Coleòpters, Coll (anatomia), Columna vertebral, Colze, Conservació del medi ambient, Contaminació, Conte de fades, Continent, Control biològic de plagues, Cor, Costella, Crani, Cretaci, Criptobrancoïdeus, Crocodilians, Cua (anatomia), Cuc, Cuc paràsit, Cucs de terra, Declivi de les poblacions d'amfibis, Delta fluvial, Dendrobates, Dendrobates auratus, Dendrobàtids, Dent, Depredació, Depredador alfa, Desert, Deshidratació, Destrucció de l'hàbitat, Detrit, Devonià, Diafragma (múscul), Diatomees, Digestió, Dimorfisme sexual, Dioècia, Diplocaulus, Dissoròfids, Dit, Ecologia, Ecosistema, Ectotèrmia, Electricitat, Eleutherodactylus, Elginerpeton pancheni, Embriòfits, Embrió, Endotèrmia, Enzim, Epidèmia, Epidermis, Eryops megacephalus, Esòfag, Escata, Espatlla, Espècie, Espècie introduïda, Espècie invasora, Esquelet, Estats Units d'Amèrica, Estómac, Estereospòndils, Europa, Evolució, Extinció, Extinció del Cretaci-Paleogen, Extinció del Permià-Triàsic, Extinció del Triàsic-Juràssic, Extrasístole ventricular, Extremitat, Falange (os), Família (biologia), Farmacologia, Faula, Fèmur, Fòssil, Fecundació, Feromona, Fetge, Fibril·lació ventricular, Filogènia, Fitosaures, Foc, Formigues, Fragmentació de l'hàbitat, Gastròpodes, Gènere (biologia), Gen, Genètica, Genoll, Genoma, Gimnofions, Glàndula, Glucosa, Granota, Granota amb ungles africana, Granota arborícola, Granota de Darwin, Gripau, Gripau de ventre de foc oriental, Gripau gegant, Grups terminals i troncals, Gust, Hawaii, Hàbitat, Húmer, Heràldica, Herbivorisme, Hibernació, Hipoclorit de sodi, Història universal, Holocè, Humitat, Hynobius kimurae, Ichthyostega, Ili (os), Inductor, Insectes, Intestí, Intestí prim, Investigació animal, Iode, Isop, Isqui, Juràssic, Koolasuchus cleelandi, Labirintodonts, Lacèrtids, Laringe, Larva, Línia lateral, Lepospòndils, Lisoròfids, Lissamfibis, Llengua (múscul), Llista de personatges de la mitologia egípcia, Longevitat, Lopingià, Luigi Galvani, Madagascar, Malaltia, Maluc, Mamífers, Múscul, Medi ambient, Medicament, Medicina tradicional, Melírids, Membrana (interfície), Mesobatracis, Mesozoic, Metabolisme, Metamorfosi, Metoposaure, Microsaures, Milió d'anys, Mississippià, Mitosi, Mochica, Molses, Monofiletisme, Monotremes, Montana, Morfina, Morfologia (biologia), Mosquits, Motoneurona, Nannophrys ceylonensis, Nariu, National Geographic (revista), Nínxol ecològic, Nectrideus, Neobatracis, Neotènia, Neurogènesi, Neurotoxicitat, Nitrogen, Notocordi, Nova Zelanda, Oceania, Ocells, Olfacte, Olm, Omnivorisme, Ordre, Organisme model, Os pubis, Osteolepiformes, Ou (biologia), Ovogènesi, Oxigen, Paleocè, Pantylus cordatus, Parafiletisme, Paratiroide, Parpella, Passeriformes, Patogen, Pavelló auricular, Pàncrees, Pèl, Pípids, Peix globus, Peixos, Pell, Pelvis, Pennsylvanià, Perú, Permeabilitat, Permià, Peroné, Phyllobates, Pla corporal, Plantes, Pletodòntids, Pliocè, Ploma, Pluja, Població, Pobles indígenes d'Amèrica, Polps, Pota, Potencial d'acció, Proteïna, Pseudoalteromonas, Pseudomonas, Pubertat, Pulmó, Quiridi, Radi (os), Rèptils, Reacció química, Regeneració, Regió polar, Registre fòssil, Reineta gegant, Reineta verda, Religió, Reproducció, Respiració, Respiració cutània, Rheobatrachus, Sacre, Salamandra gegant del Japó, Salamandra tigrada, Salamandres gegants, Salamandroïdeus, Salamàndrids, Sang, Sang venosa, Sauròpsids, Sàhara, Sensu, Sequera, Serps, Siluriformes, Sirènids, Sistema circulatori, Sistema reproductor, Sol, Tacte, Taricha, Tars (esquelet), Taula dels temps geològics, Taxonomia, Tàxon, Tàxon vivent, Tíbia, Teixit cartilaginós, Temnospòndils, Temperatura, Temperatura corporal humana, Terrari, Tetradotoxina, Tetràpodes, Timpà (anatomia), Tiroxina, Toxicitat, Toxina, Trematosauroïdeus, Triadobatrachus massinoti, Triàsic, Tritons, Tronc (anatomia), Tuditanus punctulatus, Turmell, Ull, Ulna, Ultraviolat, Universitat de Michigan, Urea, Vas sanguini, Vèrtebra, Vèrtebra dorsal, Ventricle cardíac, Verí, Vertebrats, Vesícula sinàptica, Vibrió, Vista, Vivàrium, Xamanisme, Xarxa tròfica, Yupik, Zona humida, Zona neotropical, Zona tropical, Zoocria, 1984, 1988, 1989.