Taula de continguts
31 les relacions: Acantodis, Actinopterigis, Amfibis, Amniotes, Arcosaures, Clade, Classe (biologia), Crocodilians, Devonià, Grec antic, Lepidosaures, Mamífers, Maxil·lar inferior, Mielina, Neurona, Ocells, Orca, Ordovicià, Peixos, Peixos cartilaginosos, Peixos ossis, Placoderms, Rèptils, Sarcopterigis, Sauròpsids, Sinàpsids, Sistema immunitari, Teleòstoms, Tetràpodes, Tortugues, Vertebrats.
Acantodis
Els acantodis (Acanthodii), també coneguts com a taurons espinosos, són una classe extinta de peixos amb mandíbules.
Veure Gnatostomats і Acantodis
Actinopterigis
Els actinopterigis (Actinopterygii, gr. 'aletes radiades') són el clade dominant dels vertebrats, amb més de 27.000 espècies de peixos, distribuïdes per gairebé tots els ambients aquàtics marins, d'aigua dolça i salabrosos.
Veure Gnatostomats і Actinopterigis
Amfibis
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.
Veure Gnatostomats і Amfibis
Amniotes
Els amniotes (Amniota) són un clade de vertebrats terrestres, els primers que s'independitzaren totalment del medi aquàtic.
Veure Gnatostomats і Amniotes
Arcosaures
Els arcosaures (Archosauria, que en grec vol dir 'rèptils dominants') són un grup de sauròpsids (rèptils) diàpsids que evolucionaren dels arcosauriformes durant l'Oleniokià (Triàsic inferior).
Veure Gnatostomats і Arcosaures
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Veure Gnatostomats і Clade
Classe (biologia)
En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.
Veure Gnatostomats і Classe (biologia)
Crocodilians
Els crocodilians (Crocodilia o Crocodylia) són un ordre de sauròpsids (rèptils) arcosaures que van aparèixer fa 84 milions d'anys al Cretaci superior durant l'estatge Campanià i, amb poques variacions morfològiques, han arribat als nostres dies.
Veure Gnatostomats і Crocodilians
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Veure Gnatostomats і Devonià
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Gnatostomats і Grec antic
Lepidosaures
Els lepidosaures (Lepidosauria) són un ordre de sauròpsids (rèptils) diàpsids recoberts d'escates superposades.
Veure Gnatostomats і Lepidosaures
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Gnatostomats і Mamífers
Maxil·lar inferior
El maxil·lar inferior o mandíbula, i popularment la barra o les barres (de la boca), el queix o la maixella és un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simètric, en forma de ferradura.
Veure Gnatostomats і Maxil·lar inferior
Mielina
La mielina és la substància lipídica que recobreix algunes neurones amb la finalitat de fer més ràpides les connexions entre unes neurones i d'altres (sinapsi).
Veure Gnatostomats і Mielina
Neurona
Representació esquemàtica de l'estructura d'una neurona Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.
Veure Gnatostomats і Neurona
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Gnatostomats і Ocells
Orca
L'orca (Orcinus orca) és un cetaci odontocet i el membre més gros de la família dels delfínids.
Veure Gnatostomats і Orca
Ordovicià
LOrdovicià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Gnatostomats і Ordovicià
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Gnatostomats і Peixos
Peixos cartilaginosos
Els peixos cartilaginosos, condrictis o condroïctis (Chondrichthyes) són una classe de peixos que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà.
Veure Gnatostomats і Peixos cartilaginosos
Peixos ossis
Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis (taurons i rajades) que tenen un esquelet cartilaginós.
Veure Gnatostomats і Peixos ossis
Placoderms
Els placoderms (Placodermi, gr. "pell amb plaques") són una classe extinta de vertebrats gnatostomats.
Veure Gnatostomats і Placoderms
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus'').
Veure Gnatostomats і Rèptils
Sarcopterigis
Els Sarcopterigis o Sarcopterygii (del grec, σάρξ (sárx) «carn»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») de vegades considerat sinònim de Crossopterygii (del grec, κροσσός (krossós) «serrell»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») és un tàxon (tradicionalment una classe o subclasse) de peixos coneguts com a «peixos d'aletes lobulades».
Veure Gnatostomats і Sarcopterigis
Sauròpsids
Els sauròpsids (Sauropsida) són un dels dos grans llinatges de vertebrats amniotes que inclou les aus, tots els rèptils actuals i molts dels rèptils extints.
Veure Gnatostomats і Sauròpsids
Sinàpsids
Crani generalitzat d'un sinàpsid, on s'observa una única obertura darrera l'òrbita.'''j''': jugal, '''p''': parietal, '''po''': postorbital, '''q''': quadrat, '''qj''': quadratojugal, '''sq''': escatós Els sinàpsids (Synapsida, gr.
Veure Gnatostomats і Sinàpsids
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Veure Gnatostomats і Sistema immunitari
Teleòstoms
Els teleòstoms (Teleostomi) són un clade de vertebrats proveïts de mandíbules que inclou els extints acantodis, els osteïctis* (actinopterigis + sarcopterigis) i els tetràpodes.
Veure Gnatostomats і Teleòstoms
Tetràpodes
Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.
Veure Gnatostomats і Tetràpodes
Tortugues
Les tortugues (Testudines), conegudes igualment com a testudins o quelonis, són un ordre de sauròpsids que tenen el tronc tancat en una closca.
Veure Gnatostomats і Tortugues
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Gnatostomats і Vertebrats
També conegut com Gnastòstom, Gnastòstoms, Gnathostomata, Gnatostomat, Vertebrats mandibulats.