Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vertebrats

Índex Vertebrats

Els vertebrats (Vertebrata) són un subfílum de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi format per vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.

126 les relacions: Actinopterigis, Aigua dolça, Ala (anatomia), Aletes, Alimentació per filtració, Alvèol, Amfibis, Amniotes, Anàpsids, Animals, Aparell digestiu, Aparell locomotor, Aparell urinari, Arcosaures, Òrgan (anatomia), Àgnats, Bilis, Boca, Brànquia, Cambrià, Carbonífer, Cefalaspidomorfs, Cefalocordats, Celomat, Cladística, Clade, Columna vertebral, Cordats, Crani, Craniat, Crocodilis, Cromatòfor, Dent, Derma, Deuteròstoms, Devonià, Diàpsids, Dinosaures, Embrió, Encèfal, Enzim, Epidermis, Esòfag, Esquelet, Estómac, Excrement, Faringe, Fòssil, Fetge, Furongià, ..., Glàndula, Glàndula sudorípara, Glòbul vermell, Gnatostomats, Hemoglobina, Hipòfisi, Hipoderma, Hipotàlem, Hormona, Idioma, Intestí, Invertebrat, Lepidosaures, Lissamfibis, Llamprea, Llavi, Llet, Mamífers, Mar, Maxil·lar inferior, , Múscul, Medul·la espinal, Mixinoïdeu, Notocordi, Nutrient, Ocells, Ordovicià, Ovípar, Oxigen, Paladar, Paleozoic, Pap, Parafiletisme, Pàncrees, Pedreguer, Peixos, Peixos cartilaginosos, Peixos ossis, Pell, Placenta, Placoderms, Primats, Proteòlisi, Pulmó, Rèptils, Remugants, Ronyó, Sac aeri, Sarcopterigis, Sauròpsids, Sexe, Simetria planar, Sinàpsids, Sistema cardiovascular, Sistema circulatori, Sistema endocrí, Sistema limfàtic, Sistema nerviós, Sistema nerviós autònom, Sistema nerviós central, Sistema nerviós perifèric, Sistema respiratori, Sistema tegumentari, Subfílum, Taxonomia, Tàxon, Teixit ossi, Teleòstoms, Tetràpodes, Tortugues, Urocordats, Urpa, Vèrtebra, Vertebrats, Viviparisme. Ampliar l'índex (76 més) »

Actinopterigis

Els actinopterigis (Actinopterygii) són el clade dominant dels vertebrats, amb més de 27.000 espècies de peixos, distribuïdes per gairebé tots els ambients aquàtics marins, d'aigua dolça i salabrosos.

Nou!!: Vertebrats і Actinopterigis · Veure més »

Aigua dolça

Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. L'aigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.

Nou!!: Vertebrats і Aigua dolça · Veure més »

Ala (anatomia)

Dibuix de les ales d'un ocell Les ales són extremitats del cos que tenen tres grups d'animals: els ocells, els insectes i els quiròpters tot i que també en tingueren els ja extints pterosaures.

Nou!!: Vertebrats і Ala (anatomia) · Veure més »

Aletes

Aletes (grec antic Ἀλήτης), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hípotes.

Nou!!: Vertebrats і Aletes · Veure més »

Alimentació per filtració

Krill alimentant-se de fitoplàncton (imatges alentides per un factor de 12) L’alimentació per filtració és un comportament alimentari estès entre alguns grups d'animals aquàtics basat en la filtració sistemàtica i massiva d'aigua.

Nou!!: Vertebrats і Alimentació per filtració · Veure més »

Alvèol

Diagrama de l'alvèol. Els alvèols pulmonars són estructures de forma esfèrica envoltades per capil·lars i agrupades en sacs alveolars.

Nou!!: Vertebrats і Alvèol · Veure més »

Amfibis

Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats.

Nou!!: Vertebrats і Amfibis · Veure més »

Amniotes

Els amniotes (Amniota) són un clade de vertebrats que s'independitzaren totalment del medi aquàtic.

Nou!!: Vertebrats і Amniotes · Veure més »

Anàpsids

Els anàpsids (Anapsida) són un grup d'amniotes que es caracteritzen per no tenir obertures cranials a prop de l'òrbita ocular.

Nou!!: Vertebrats і Anàpsids · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre pluricel·lulars.

Nou!!: Vertebrats і Animals · Veure més »

Aparell digestiu

En els organismes animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.

Nou!!: Vertebrats і Aparell digestiu · Veure més »

Aparell locomotor

1.

Nou!!: Vertebrats і Aparell locomotor · Veure més »

Aparell urinari

L'aparell urinari (o sistema urinari, o nefrourinari) és l'encarregat de formar i expulsar l'orina.

Nou!!: Vertebrats і Aparell urinari · Veure més »

Arcosaures

Els arcosaures (Archosauria, que en grec vol dir "rèptils dominants") són un grup de rèptils diàpsids que evolucionaren dels arcosauriformes durant l'Olenekià (baix Triàsic).

Nou!!: Vertebrats і Arcosaures · Veure més »

Òrgan (anatomia)

Un òrgan és un conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funció.

Nou!!: Vertebrats і Òrgan (anatomia) · Veure més »

Àgnats

Els àgnats (Agnatha, del grec a, 'no' i gnáthos, 'mandíbula') formen una superclasse parafilètica dins l'embrancament dels cordats i els subfílum dels vertebrats; són un tipus de peixos sense mandíbules, com indica el nom que deriva del grec.

Nou!!: Vertebrats і Àgnats · Veure més »

Bilis

La bilis, popularment el fel, és una substància líquida alcalina groguenca (pH en humans ~7.6-8.6) produïda pel fetge de molts vertebrats.

Nou!!: Vertebrats і Bilis · Veure més »

Boca

La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on els animals ingereixen l'aliment.

Nou!!: Vertebrats і Boca · Veure més »

Brànquia

tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.

Nou!!: Vertebrats і Brànquia · Veure més »

Cambrià

El Cambrià és un període geològic que començà fa milions d'anys, al final de l'eó Proterozoic, i s'acabà fa milions d'anys amb l'inici de l'Ordovicià.

Nou!!: Vertebrats і Cambrià · Veure més »

Carbonífer

El Carbonífer és un període geològic del Paleozoic que començà fa 359,2 ± 2,5 milions d'anys i acabà fa 299,0 ± 0,8 milions d'anys; en obres clàssiques.

Nou!!: Vertebrats і Carbonífer · Veure més »

Cefalaspidomorfs

Els cefalaspidomorfs (Cephalaspidomorphi) són un tàxon d'agnats anomenat així pels cefalàspids, un grup d'osteostracans.

Nou!!: Vertebrats і Cefalaspidomorfs · Veure més »

Cefalocordats

Els cefalocordats (Cephalochordata), també anomenats llancetes, són un subfílum d'animals cordats, els més propers als vertebrats.

Nou!!: Vertebrats і Cefalocordats · Veure més »

Celomat

Els celomats (Coelomata) són animals triblàstics que presenten celoma, si més no durant les fases embrionàries.

Nou!!: Vertebrats і Celomat · Veure més »

Cladística

Aquest cladograma mostra la relació entre diversos grups d'insectes. En alguns cladogrames, la longitud de les línies horizontals indica el temps passat des de l'últim ancestre comú. La cladística (del grec κλάδος, klados.

Nou!!: Vertebrats і Cladística · Veure més »

Clade

Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.

Nou!!: Vertebrats і Clade · Veure més »

Columna vertebral

La columna vertebral, també coneguda com espinada, espina, raquis i rosari de l'esquena, és part de l'esquelet axial.

Nou!!: Vertebrats і Columna vertebral · Veure més »

Cordats

Els cordats (Chordata) són un embrancament d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats estretament relacionats.

Nou!!: Vertebrats і Cordats · Veure més »

Crani

El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal.

Nou!!: Vertebrats і Crani · Veure més »

Craniat

Els craniats (Craniata) són un grup d'animals cordat.

Nou!!: Vertebrats і Craniat · Veure més »

Crocodilis

Els crocodilis (Crocodilia o Crocodylia) són un ordre de grans rèptils que apareixen fa 84 milions d'anys al Cretaci superior durant l'estatge Campanià.

Nou!!: Vertebrats і Crocodilis · Veure més »

Cromatòfor

Els cromatòfors del peix zebra són els encarregats de generar el mimetisme amb el rerefons, en ser exposats a ambients foscos (a dalt) o lluminosos (a baix). Els cromatòfors són cèl·lules amb pigments a l'interior que reflecteixen la llum.

Nou!!: Vertebrats і Cromatòfor · Veure més »

Dent

La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.

Nou!!: Vertebrats і Dent · Veure més »

Derma

Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El derma o la dermis és la capa de pell situada sota l'epidermis i fermament connectat a ella.

Nou!!: Vertebrats і Derma · Veure més »

Deuteròstoms

Els deuteròstoms (terme taxonòmic: Deuterostomia; del grec: "segona boca") són un grup de metazous celomats amb simetria bilateral que tenen l'obertura oral no derivada del blastòpor embrionari, sinó formada de manera secundària.

Nou!!: Vertebrats і Deuteròstoms · Veure més »

Devonià

El Devonià és un període geològic del Paleozoic.

Nou!!: Vertebrats і Devonià · Veure més »

Diàpsids

Els diàpsids (Diapsida, gr. 'dos arcs') són un grup de vertebrats tetràpodes que han desenvolupat dos orificis (fosses temporals) als laterals del crani.

Nou!!: Vertebrats і Diàpsids · Veure més »

Dinosaures

Els dinosaures (Dinosauria) foren els animals vertebrats dominants dels ecosistemes terrestres durant més de 160 milions d'anys, des del període Triàsic superior (fa aproximadament 230 milions d'anys) fins a la darreria del període Cretaci (fa aproximadament 65 milions d'anys), quan la major part desaparegué a l'extinció del Cretaci-Paleogen.

Nou!!: Vertebrats і Dinosaures · Veure més »

Embrió

Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa''). Un embrió (del grec: έμβρυον) és una eucariota diploide en un estat primerenc del seu desenvolupament.

Nou!!: Vertebrats і Embrió · Veure més »

Encèfal

Lencèfal és un conjunt d'òrgans del sistema nerviós central present en la majoria de cordats.

Nou!!: Vertebrats і Encèfal · Veure més »

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de l'enzim glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris perquè l'enzim catalitzi la seva reacció es mostren com a esferes lila i un inhibidor enzimàtic anomenat «S-hexilglutationa» es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són biomolècules que catalitzen (acceleren) les reaccions químiques.

Nou!!: Vertebrats і Enzim · Veure més »

Epidermis

Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana L'epidermis és la capa de teixit més externa de la pell.

Nou!!: Vertebrats і Epidermis · Veure més »

Esòfag

L'esòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac.

Nou!!: Vertebrats і Esòfag · Veure més »

Esquelet

Esquelet d'una balena blava En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.

Nou!!: Vertebrats і Esquelet · Veure més »

Estómac

Lestómac o estómec és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.

Nou!!: Vertebrats і Estómac · Veure més »

Excrement

Excrements mesclats amb palla. Els excrements o deposició són les restes dels aliments no absorbits durant la digestió (com fibres i altres components que no són útils per a l'ésser en qüestió), i també cèl·lules de l'epiteli intestinal que es descamen en el procés d'absorció de nutrients, microorganismes, i altres substàncies que no assoleixen travessar l'epiteli intestinal.

Nou!!: Vertebrats і Excrement · Veure més »

Faringe

La faringe és la part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; i cranealment a l'esòfag, la laringe i la tràquea.

Nou!!: Vertebrats і Faringe · Veure més »

Fòssil

gat de dents de sabre ''(Smilodon californicus)'' Els fòssils (del llatí fossile, 'que s'extreu de la terra') són les restes o senyals de l'activitat d'organismes del passat.

Nou!!: Vertebrats і Fòssil · Veure més »

Fetge

El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.

Nou!!: Vertebrats і Fetge · Veure més »

Furongià

El FurongiàAnteriorment conegut com a Cambrià superior, Merionethià, Croixià o Potsdamià.

Nou!!: Vertebrats і Furongià · Veure més »

Glàndula

Una glàndula (del llatí glandem i ulam) és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que tenen com a objectiu sintetitzar substàncies.

Nou!!: Vertebrats і Glàndula · Veure més »

Glàndula sudorípara

Una glàndula sudorípara és una glàndula tubular simple que està situada al derma i consta de llargs i prims tubs, tancats per l'extrem inferior.

Nou!!: Vertebrats і Glàndula sudorípara · Veure més »

Glòbul vermell

Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, "vermell" i kytos, "clot", actualment traduït com a "cèl·lula") són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.

Nou!!: Vertebrats і Glòbul vermell · Veure més »

Gnatostomats

Els gnatostomats (Gnathostomata) són un grup d'animals vertebrats proveïts de mandíbules articulades.

Nou!!: Vertebrats і Gnatostomats · Veure més »

Hemoglobina

L'hemoglobina (també anomenada haemoglobin i Hb abreujat o Hgb) és la proteïna que transporta l'oxigen i conté ferro.

Nou!!: Vertebrats і Hemoglobina · Veure més »

Hipòfisi

La hipòfisi o glàndula pituïtària (o cos pituïtari), encara que és més coneguda de la primera forma, és una glàndula complexa que s'allotja en un espai ossi anomenat sella turca de l'os esfenoide, situada a la base del crani, en la fossa cerebral mitjana, que connecta l'hipotàlem pel tronc pituïtari o tronc hipofisiari.

Nou!!: Vertebrats і Hipòfisi · Veure més »

Hipoderma

Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia La hipoderma, també anomenat teixit subcutani, és la capa més profunda del sistema integumentari dels vertebrats, situada per sota de la derma.

Nou!!: Vertebrats і Hipoderma · Veure més »

Hipotàlem

L'hipotàlem (del grec ὑπό, sota, i θάλαμος, tàlem) és una porció del cervell que conté una petita quantitat de nuclis amb funcions ben diverses.

Nou!!: Vertebrats і Hipotàlem · Veure més »

Hormona

L'oxitocina és una hormona Una hormona és principalment una substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules.

Nou!!: Vertebrats і Hormona · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Vertebrats і Idioma · Veure més »

Intestí

L'intestí és la part visceral tubular del tub digestiu que s'estén des de l'estómac fins a l'anus.

Nou!!: Vertebrats і Intestí · Veure més »

Invertebrat

Invertebrats Els animals invertebrats són aquells que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.

Nou!!: Vertebrats і Invertebrat · Veure més »

Lepidosaures

Els lepidosaures (Lepidosauria) són rèptils amb escates superposades.

Nou!!: Vertebrats і Lepidosaures · Veure més »

Lissamfibis

Els lissamfibis (Lissamphibia) són una subclasse constituïda per dos ordres, els amfibis moderns i les cecílies.

Nou!!: Vertebrats і Lissamfibis · Veure més »

Llamprea

La llamprea com a motiu heràldic, escut de Nakkila, Finlàndia. Les llamprees o llampreses són un tipus de peixos molt primitius que pertanyen a la superclasse dels àgnats, és a dir, sense mandíbules i a la classe dels Cephalaspidomorphi.

Nou!!: Vertebrats і Llamprea · Veure més »

Llavi

Els llavis (del llatí labrum o labium) són un òrgan visible situat a la boca dels humans i molts altres animals.

Nou!!: Vertebrats і Llavi · Veure més »

Llet

La llet és un líquid blanquinós i opac produït per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers (incloent-hi els monotremes).

Nou!!: Vertebrats і Llet · Veure més »

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats que es caracteritzen principalment pel seu pelatge i el fet que alimenten les cries amb llet secretada per glàndules mamàries.

Nou!!: Vertebrats і Mamífers · Veure més »

Mar

La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Nou!!: Vertebrats і Mar · Veure més »

Maxil·lar inferior

El maxil·lar inferior o mandíbula, i popularment la barra o les barres (de la boca), el queix o la maixella és un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simètric, en forma de ferradura.

Nou!!: Vertebrats і Maxil·lar inferior · Veure més »

Els ossos de la mà ''Tupaia javanica'' a la mà d'un ''Homo sapiens'' La mà és una part del membre superior o la pota anterior d'un ésser humà o d'un altre primat, i està situada on acaba aquest apèndix.

Nou!!: Vertebrats і Mà · Veure més »

Múscul

Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.

Nou!!: Vertebrats і Múscul · Veure més »

Medul·la espinal

La medul·la espinal és un cordó nerviós, blanc i cilíndric tancat dintre de la columna vertebral.

Nou!!: Vertebrats і Medul·la espinal · Veure més »

Mixinoïdeu

Els mixinoïdeus o peixos bruixa són un tipus de peixos craniats marins de l'ordre Myxiniformes.

Nou!!: Vertebrats і Mixinoïdeu · Veure més »

Notocordi

El notocordi és un cordó fi que es desenvolupa a partir de la paret dorsal de l'intestí durant la fase embrionària i que s'estén en sentit longitudinal al llarg de tot el cos, paral·lel al sistema nerviós central.

Nou!!: Vertebrats і Notocordi · Veure més »

Nutrient

Els nutrients poden tenir tres funcions.

Nou!!: Vertebrats і Nutrient · Veure més »

Ocells

Els ocells, aucells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes i endoterms que ponen ous.

Nou!!: Vertebrats і Ocells · Veure més »

Ordovicià

El període Ordovicià és el segon dels sis períodes del Paleozoic.

Nou!!: Vertebrats і Ordovicià · Veure més »

Ovípar

Els ovípars (del llatí ovum, "ou", i parire, "parir") són aquells animals que es reprodueixen mitjançant la posta d'ous, on es desenvolupa l'embrió, i a partir dels quals neix un nou animal de la mateixa espècie.

Nou!!: Vertebrats і Ovípar · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Vertebrats і Oxigen · Veure més »

Paladar

Paladar, amb el tor palatí Ubicació del paladar El paladar és el sostre de la boca en els humans i els animals vertebrats.

Nou!!: Vertebrats і Paladar · Veure més »

Paleozoic

El Paleozoic és una divisió major de l'escala dels temps geològics, una de les quatre eres geològiques.

Nou!!: Vertebrats і Paleozoic · Veure més »

Pap

* Pap d'Alexandria, geòmetra grec.

Nou!!: Vertebrats і Pap · Veure més »

Parafiletisme

Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup on tots els seus integrants tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.

Nou!!: Vertebrats і Parafiletisme · Veure més »

Pàncrees

El pàncrees és un òrgan glandular annex del tub digestiu, situat a la cavitat abdominal, amb forma de L apaïsada.

Nou!!: Vertebrats і Pàncrees · Veure més »

Pedreguer

Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.

Nou!!: Vertebrats і Pedreguer · Veure més »

Peixos

Un guppy. Mola o mata d'arengs (''Clupea harengus'') Peixos d'aigua dolça Peixos d'aigua salada ''Dunkleosteus terreli'', peix prehistòric del Devonià que podia assolir 10 m de longitud. aletes pectorals (per parells) Els peixos (o peixs) són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi).

Nou!!: Vertebrats і Peixos · Veure més »

Peixos cartilaginosos

Els peixos cartilaginosos, condrictis o condroïctis (Chondrichthyes) són una classe de peixos que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà.

Nou!!: Vertebrats і Peixos cartilaginosos · Veure més »

Peixos ossis

Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats, que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades; poden tenir cartílag però en poca quantitat.

Nou!!: Vertebrats і Peixos ossis · Veure més »

Pell

Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.

Nou!!: Vertebrats і Pell · Veure més »

Placenta

dones. Placenta de nounat i cordó umbilical La placenta o popularment la colga és un òrgan efímer present en els mamífers euteris i en molt menor mesura en alguns metateris i taurons.

Nou!!: Vertebrats і Placenta · Veure més »

Placoderms

Els placoderms (Placodermi) foren els primers gnatostomats, és a dir, foren els primers vertebrats amb mandíbules.

Nou!!: Vertebrats і Placoderms · Veure més »

Primats

Els primats (Primates) són un ordre de mamífers que comprèn els lèmurs, els ai-ais, els lorísids, els gàlags, els tarsers, els micos i els simis, amb els humans inclosos en aquesta última categoria.

Nou!!: Vertebrats і Primats · Veure més »

Proteòlisi

La proteòlisi és la degradació de proteïnes ja sigui mitjançant enzims específics, anomenats proteases, o per mitjà de la digestió intramolecular.

Nou!!: Vertebrats і Proteòlisi · Veure més »

Pulmó

Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.

Nou!!: Vertebrats і Pulmó · Veure més »

Rèptils

Seguint les agulles del rellotge i començant per d'alt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus''). Els rèptils (Reptilia) són amniotes de sang freda respiradors d'aire que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes.

Nou!!: Vertebrats і Rèptils · Veure més »

Remugants

Els remugants (Ruminantia) són un subordre de mamífers que es caracteritzen per digerir l'aliment en dues etapes, en la primera de les quals mengen l'aliment cru i el regurgiten en una forma semidigerida anomenada bol i que després remuguen (masteguen per segona vegada) per tal de digerir el bol.

Nou!!: Vertebrats і Remugants · Veure més »

Ronyó

Els ronyons o renyons són dos òrgans present en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant d'un sistema complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.

Nou!!: Vertebrats і Ronyó · Veure més »

Sac aeri

Els sacs aeris són òrgans que tenen les aus i que s'omplen i es buiden d'aire amb cada inspiració i espiració.

Nou!!: Vertebrats і Sac aeri · Veure més »

Sarcopterigis

Els sarcopterigis (Sarcopterygii) constitueixen una classe de peixos estenopterigis.

Nou!!: Vertebrats і Sarcopterigis · Veure més »

Sauròpsids

Els sauròpsids (Sauropsida) són un grup vertebrats amniotes que inclou les aus, tots els rèptils actuals i molts dels rèptils extints.

Nou!!: Vertebrats і Sauròpsids · Veure més »

Sexe

espermatozoide i un òvul El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica.

Nou!!: Vertebrats і Sexe · Veure més »

Simetria planar

ésser humà. La simetria planar (també coneguda com a simetria bilateral) es defineix per l'existència d'un únic pla, anomenat pla sagital, que divideix el cos d'un organisme en aproximadament dues meitats especularment idèntiques, anomenades meitat esquerra i meitat dreta si l'eix corporal pertany al pla de simetria.

Nou!!: Vertebrats і Simetria planar · Veure més »

Sinàpsids

Crani generalitzat d'un sinàpsid, on s'observa una única obertura darrera l'òrbita.'''j''': jugal, '''p''': parietal, '''po''': postorbital, '''q''': quadrat, '''qj''': quadratojugal, '''sq''': escamós Els sinàpsids (Synapsida, gr. 'arc fusionat'), tradicionalment coneguts com a «rèptils mamiferoides», són un clade de vertebrats amniotes que van desenvolupar una obertura al crani, la fossa temporal, darrere de cada ull.

Nou!!: Vertebrats і Sinàpsids · Veure més »

Sistema cardiovascular

Sistema cardiovascular amb les venes i artèries principalsEl sistema cardiovascular és el conjunt d'òrgans encarregat de fer circular la sang per tot el cos a la majoria d'animals.

Nou!!: Vertebrats і Sistema cardiovascular · Veure més »

Sistema circulatori

Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és el conjunt d'òrgans i teixits format pel sistema cardiovascular, encarregat de la distribució de la sang, i pel sistema limfàtic, encarregat de fer circular la sang per l'interior de l'organisme.

Nou!!: Vertebrats і Sistema circulatori · Veure més »

Sistema endocrí

El sistema endocrí o sistema hormonal és un conjunt d'òrgans i teixits de l'organisme que alliberen un tipus de substàncies anomenades hormones i està constituït a més d'aquestes, per cèl·lules especialitzades i glàndules endocrines.

Nou!!: Vertebrats і Sistema endocrí · Veure més »

Sistema limfàtic

Sistema limfàtic Distribució del sistema limfàtic per regions El sistema limfàtic està constituït pels capil·lars limfàtics, pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics.

Nou!!: Vertebrats і Sistema limfàtic · Veure més »

Sistema nerviós

Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.

Nou!!: Vertebrats і Sistema nerviós · Veure més »

Sistema nerviós autònom

El sistema nerviós autònom o SNA controla les funcions que realitzen els òrgans interns sense un control conscient per part de l'individu, com ara el batec cardíac, els moviments respiratoris, la digestió, l'excreció, etc.

Nou!!: Vertebrats і Sistema nerviós autònom · Veure més »

Sistema nerviós central

Esquema del sistema nerviós central: L'encèfal en blau. La medul·la espinal en verd El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal.

Nou!!: Vertebrats і Sistema nerviós central · Veure més »

Sistema nerviós perifèric

El sistema nerviós perifèric està compost pel sistema nerviós somàtic i el sistema nerviós autònom o vegetatiu (compost aquest pel sistema simpàtic i el parasimpàtic).

Nou!!: Vertebrats і Sistema nerviós perifèric · Veure més »

Sistema respiratori

Esquema del sistema respiratori humà. El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració.

Nou!!: Vertebrats і Sistema respiratori · Veure més »

Sistema tegumentari

El sistema integumentari o de coberta d'un animal està constituït per la pell i altres estructures derivades com el pèl, les escates les ungles i les glàndules sudorípares.

Nou!!: Vertebrats і Sistema tegumentari · Veure més »

Subfílum

En biologia, un subfílum és un tàxon intermedi entre fílum i superclasse.

Nou!!: Vertebrats і Subfílum · Veure més »

Taxonomia

La taxonomia o taxinomia (del grec τάξις, taxis, 'ordenament', i νόμος, nomos, 'norma') és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació.

Nou!!: Vertebrats і Taxonomia · Veure més »

Tàxon

En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, «ordenament») és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.

Nou!!: Vertebrats і Tàxon · Veure més »

Teixit ossi

El teixit ossi és una varietat de teixit connectiu caracteritzat per tenir una matriu extracel·lular i calcificada amb cèl·lules allotjades en llacunes.

Nou!!: Vertebrats і Teixit ossi · Veure més »

Teleòstoms

Els teleòstoms (Teleostomi) són un clade de vertebrats proveïts de mandíbules que inclou els tetràpodes, els osteïctis i els extints acantodis.

Nou!!: Vertebrats і Teleòstoms · Veure més »

Tetràpodes

Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són la branca d'animals sarcopterigis que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.

Nou!!: Vertebrats і Tetràpodes · Veure més »

Tortugues

Les tortugues (Testudines) són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.

Nou!!: Vertebrats і Tortugues · Veure més »

Urocordats

Els urocordats o tunicats (Urochordata) conformen un subfílum d'animals cordats.

Nou!!: Vertebrats і Urocordats · Veure més »

Urpa

Urpa retràctil de gat Una urpa és un apèndix corbat i punxegut, que es troba al final d'un peu o d'un dit, en la majoria de mamífers, ocells i alguns rèptils al final del tars.

Nou!!: Vertebrats і Urpa · Veure més »

Vèrtebra

Es denomina vèrtebra a cada un dels ossos que conformen la columna vertebral.

Nou!!: Vertebrats і Vèrtebra · Veure més »

Vertebrats

Els vertebrats (Vertebrata) són un subfílum de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi format per vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.

Nou!!: Vertebrats і Vertebrats · Veure més »

Viviparisme

''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.

Nou!!: Vertebrats і Viviparisme · Veure més »

Redirigeix aquí:

Característiques dels vertebrats, Vertebrat, Vertebrata.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »