Taula de continguts
143 les relacions: Acondroplàsia, Acromegàlia, Anatomia, Anèl·lids, Ancilosaures (infraordre), Animals, Antic Egipte, Antiga Grècia, Armadillos, Artròpodes, Artrosi, Austràlia, Batalla de Crécy, Biologia, Braquiòpodes, Calcita, Cap (anatomia), Cara, Carbonat de calci, Catedràtic d'universitat, Cèl·lula, Còccix, Cella (anatomia), Celomats, Cervell, Cirurgia, Cirurgià, Classe (biologia), Cocodrils, Coleoïdeus, Columna vertebral, Cor, Cordats, Costelles, Crani, Densitat, Dentina, Diatomees, Diòxid de silici, Dissecció, Ecdisozous, Edat del ferro, Edat mitjana, Endoesquelet, Equinoderms, Escàpula, Escoliosi, Escorbut, Esquelet apendicular, Esquelet axial, ... Ampliar l'índex (93 més) »
- Anatomia animal
Acondroplàsia
L'acondroplàsia és una displàsia òssia genètica que causa el 90% dels casos de nanisme.
Veure Esquelet і Acondroplàsia
Acromegàlia
L'acromegàlia (del grec Akros "extrema" o "extrems" i Megalos "gran" - les extremitats grans) és una síndrome que resulta quan la hipòfisi produeix l'hormona del creixement (HC) en excés després del tancament del cartílag de creixement en la pubertat.
Veure Esquelet і Acromegàlia
Anatomia
''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.
Veure Esquelet і Anatomia
Anèl·lids
Els anèl·lids (Annelida) són un gran embrancament d'animals invertebrats que conté més de 22.000 espècies vivents, entre les quals hi ha els nerèidids, els cucs de terra i les sangoneres.
Veure Esquelet і Anèl·lids
Ancilosaures (infraordre)
Els ancilosaures (Ankylosauria), de vegades coneguts com a anquilosaures, són un grup de dinosaures herbívors de l'ordre dels ornitisquis.
Veure Esquelet і Ancilosaures (infraordre)
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Esquelet і Animals
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Esquelet і Antic Egipte
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Esquelet і Antiga Grècia
Armadillos
''Dasypus septemcinctus'' al zoològic Pairi Daiza de Bèlgica Els armadillos o tatús són uns petits mamífers de l'ordre dels cingulats, coneguts per presentar una cuirassa òssia.
Veure Esquelet і Armadillos
Artròpodes
Els artròpodes (Arthropoda) són un embrancament d'invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.
Veure Esquelet і Artròpodes
Artrosi
Lartrosi és una malaltia produïda pel desgast del cartílag, un teixit que fa d'amortidor protegint els extrems dels ossos i que afavoreix el moviment de l'articulació.
Veure Esquelet і Artrosi
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure Esquelet і Austràlia
Batalla de Crécy
La batalla de Crécy, que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys després del combat naval de Sluys, sent primera batalla terrestre important de la guerra.
Veure Esquelet і Batalla de Crécy
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Veure Esquelet і Biologia
Braquiòpodes
Morfologia d'un braquiòpode. Els braquiòpodes (Brachiopoda, del llatí brachium, 'braç' + neollatí -poda, 'peu') són un fílum d'invertebrats marins bentònics, pertanyents al clade dels lofoforats.
Veure Esquelet і Braquiòpodes
Calcita
La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.
Veure Esquelet і Calcita
Cap (anatomia)
Dibuix d'un cap humà El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).
Veure Esquelet і Cap (anatomia)
Cara
La cara, el visatge, la faç, el vult o el semblant (esp. en tant que manifesta l'estat de salut, d'ànim de la persona) és la part frontal del cap, en els humans la part anteroinferior, del front fins a la barbeta, estan inclosos celles, orelles, ulls, nas, galta, boca, llavis, dents, pell i barbeta.
Veure Esquelet і Cara
Carbonat de calci
El carbonat de calci és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations calci (2+) Ca^2+i anions carbonat CO3^2-enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Veure Esquelet і Carbonat de calci
Catedràtic d'universitat
Un catedràtic d'universitat (CU), dins el sistema universitari espanyol, és un professor i investigador que ha d'haver passat una sèrie de requisits per haver assolit aquesta plaça del cos de funcionaris.
Veure Esquelet і Catedràtic d'universitat
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Esquelet і Cèl·lula
Còccix
En els éssers humans i altres primats sense cua (grans primats), l'os còccix (del llatí coccyx, i aquest del grec κόκκυξ, que vol dir "cucut", per la seva semblança amb el bec del cucut), també anomenat carpó, és un os curt, imparell, central i simètric, compost per quatre o cinc peces soldades (vèrtebres coccigeals) en forma de triangle, amb base, vèrtex, dues cares laterals i dues vores.
Veure Esquelet і Còccix
Cella (anatomia)
Una cella és una zona de pèls curts per sobre de cada ull que segueix la forma del marge superior de l'òrbita en alguns mamífers, com a les persones i la majoria d'altres primats.
Veure Esquelet і Cella (anatomia)
Celomats
Els celomats (Coelomata) són animals triblàstics que presenten celoma, si més no durant les fases embrionàries.
Veure Esquelet і Celomats
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Veure Esquelet і Cervell
Cirurgia
La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell.
Veure Esquelet і Cirurgia
Cirurgià
Un cirurgià, o una cirurgiana, en medicina moderna, és qui practica la cirurgia.
Veure Esquelet і Cirurgià
Classe (biologia)
En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.
Veure Esquelet і Classe (biologia)
Cocodrils
Distribució dels cocodrils Els cocodrils, crocodils o cocodrílids (Crocodylidae) són una família de crocodilians.
Veure Esquelet і Cocodrils
Coleoïdeus
Els coleoïdeus (Coleoidea) o dibranquis (Dibranchiata) constitueixen una subclasse de mol·luscs cefalòpodes.
Veure Esquelet і Coleoïdeus
Columna vertebral
La columna vertebral o raquis, també coneguda com a espinada, espina, rosari de l'esquena, és part de l'esquelet axial.
Veure Esquelet і Columna vertebral
Cor
El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.
Veure Esquelet і Cor
Cordats
Els cordats (Chordata) són un embrancament d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats estretament relacionats.
Veure Esquelet і Cordats
Costelles
pàgines.
Veure Esquelet і Costelles
Crani
El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal.
Veure Esquelet і Crani
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Esquelet і Densitat
Dentina
Secció d'una dent humana. La '''dentina''' és la de color '''ocre'''. La dentina és un teixit intermedi, més tou que l'esmalt.
Veure Esquelet і Dentina
Diatomees
Les diatomees o bacil·lariofícies (Bacillariophyceae) són una classe d'algues unicel·lulars microscòpiques (encara que n'existeixen algunes que formen colònies), que s'enquadra dintre del fílum Heterokontophyta, superfílum Chromista, regne protoctist, domini Eukarya.
Veure Esquelet і Diatomees
Diòxid de silici
El compost químic conegut com a diòxid de silici o sílice és l'òxid de silici, amb fórmula química SiO₂, que es troba més freqüentment a la natura com el quars i en diversos organismes vius.
Veure Esquelet і Diòxid de silici
Dissecció
La dissecció (del llatí dissecare, 'tallar en parts') és una pràctica medical o veterinària que consisteix a dissecar un ésser viu o mort, per tal de poder estudiar la seva anatomia, les transformacions a causa d'una malaltia o particularment en la medicina legal i forense, la causa exacta de la mort.
Veure Esquelet і Dissecció
Ecdisozous
Els ecdisozous (Ecdysozoa) són un clade d'animals protòstoms que inclou els artròpodes, nematodes, i altres fílums menors.
Veure Esquelet і Ecdisozous
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Veure Esquelet і Edat del ferro
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Esquelet і Edat mitjana
Endoesquelet
Un Endoesquelet és una estructura interna de suport d'un animal composta per teixit mineralitzat.
Veure Esquelet і Endoesquelet
Equinoderms
Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos 'eriçó'; i δέρμα derma 'pell') són un embrancament d'animals deuteròstoms.
Veure Esquelet і Equinoderms
Escàpula
L'escàpula o l'omòplat és un os de l'espatlla, parell, pla i compacte, de forma triangular, amb dues cares, anterior i posterior; tres vores, superior, interna i externa, i tres angles, superior, anterior i inferior.
Veure Esquelet і Escàpula
Escoliosi
L'escoliosi (en alguns casos anomenada gepa severa), és la deformació de la columna vertebral caracteritzada per una desviació o curvatura anormal, la qual es pot donar en sentit lateral o longitudinal.
Veure Esquelet і Escoliosi
Escorbut
Lescorbut és una malaltia produïda pel dèficit de vitamina C (també anomenada «àcid ascòrbic» perquè prevé i cura l'escorbut).
Veure Esquelet і Escorbut
Esquelet apendicular
L'esquelet apendicular és la part de l'esquelet dels vertebrats que consta dels ossos que suporten els apèndixs.
Veure Esquelet і Esquelet apendicular
Esquelet axial
L'esquelet axial és la part de l'esquelet que consta dels ossos del cap i del tronc d'un vertebrat.
Veure Esquelet і Esquelet axial
Estern
Lestern o estèrnum és un os del tòrax, pla, imparell, central i simètric, compost per diverses peces soldades (les esternebres).
Veure Esquelet і Estern
Estrep (os)
Enclusa, '''9''': '''Estrep'''. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. Lestrep és l’os més petit del cos humà, amb una longitud entre 2,5 i 3 mm, la seva base és la més externa de la creu d'ossets auriculars.
Veure Esquelet і Estrep (os)
Esturions
''Acipenser medirostris'' ''Acipenser transmontanus'' ''Acipenser brevirostrum'' Esturió groc (''Acipenser fulvescens'') Esturió oscietra (''Acipenser gueldenstaedtii'') ''Acipenser naccarii'' ''Acipenser oxyrinchus'' Esterlet (''Acipenser ruthenus'') ''Acipenser sinensis'' Esturió sevruga (''Acipenser stellatus'') ''Acipenser sturio'' Els esturions (Acipenser) són un gènere de peixos actinopterigis d'aigua dolça, de la família dels acipensèrids.
Veure Esquelet і Esturions
Exoesquelet
Cap de formiga LexoesqueletAbans de l'Ortografia de l'IEC del 2017 s'escrivia exoesquelet.
Veure Esquelet і Exoesquelet
Extremitat
Anomenem extremitats als òrgans externs, generalment articulats, que la majoria dels animals empren com a mitjà de locomoció.
Veure Esquelet і Extremitat
Falange (os)
Les falanges són els ossos situats a la punta de les extremitats i constitueixen les estructures òssies dels dits.
Veure Esquelet і Falange (os)
Fèmur
El fèmur és un os del membre inferior, recte, llarg, asimètric, format per un cos o diàfisi prismàtica triangular, amb tres cares, anterior i laterals; tres marges, posterior, intern i externs i dos extrems o epífisi articulars.
Veure Esquelet і Fèmur
Fílum
En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.
Veure Esquelet і Fílum
Fetus
Un fetus és un vertebrat vivípar que s'està desenvolupant.
Veure Esquelet і Fetus
Fisiologia
La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).
Veure Esquelet і Fisiologia
Foraminífers
Els foraminífers (Foraminifera, llatí "portador de forats") són un subfílum de protozous rizaris que segreguen una closca de carbonat de calci dins la qual viu l'animal, constituït per una sola cèl·lula que emet pseudopodis.
Veure Esquelet і Foraminífers
Fractura (medicina)
La fractura és una solució de continuïtat del teixit ossi amb una extensió i direcció determinada que es denomina traç de fractura.
Veure Esquelet і Fractura (medicina)
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Veure Esquelet і Galè
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Esquelet і Gran Bretanya
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Veure Esquelet і Guerra civil
Gui de Chaulhac
Gui(u) de Chaulhac nascut a Chaulhac (Losera) l'any 1298, mort prop d'Avinyó el 1368, fou un dels pares de la cirurgia.
Veure Esquelet і Gui de Chaulhac
Heliodor (cirurgià)
Heliodor (en llatí Heliodoros, en grec antic) va ser un cirurgià grec probablement contemporani de Juvenal que va viure al.
Veure Esquelet і Heliodor (cirurgià)
Heròfil de Calcedònia
Heròfil de Calcedònia (Ἡρόφιλος, Heróphilos) va ser un metge grec de l'Escola d'Alexandria.
Veure Esquelet і Heròfil de Calcedònia
Hioide
Insercions de l'os hioide L'os hioide (en llatí os hyoideum, derivat del grec hyoeides, que significa 'amb la forma de la lletra ýpsilon (υ)') és un os senar, medial i simètric, situat a la part anterior del coll, per sota de la llengua i per sobre del cartílag tiroide.
Veure Esquelet і Hioide
Hipòcrates
Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).
Veure Esquelet і Hipòcrates
Home de Java
Home de Java (Homo erectus erectus) és el nom donat als fòssils descoberts el 1891 a Trinil, Regència Ngawi, a la vora del riu Solo a Java Oriental, Indonèsia, un dels primers exemplars coneguts dHomo erectus.
Veure Esquelet і Home de Java
Home de Neandertal
Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.
Veure Esquelet і Home de Neandertal
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Veure Esquelet і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Esquelet і Idioma
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Esquelet і Imperi Romà
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Veure Esquelet і Invertebrats
Josep Trueta i Raspall
fou un metge i cirurgià català, catedràtic d'Ortopèdia a la Universitat d'Oxford i membre del Consell Nacional Català.
Veure Esquelet і Josep Trueta i Raspall
Líquid celòmic
El líquid celòmic o fluid celòmic és un fluid que es troba dins la cavitat celòmica.En alguns grups d'animals funciona com un esquelet hidroestàtic i també pot servir de medi circulatori.
Veure Esquelet і Líquid celòmic
Lligament
Un lligament és una estructura anatòmica en forma de banda, composta per fibres resistents que uneixen diferents estructures.
Veure Esquelet і Lligament
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Esquelet і Mamífers
Mà
Els ossos de la mà ''Tupaia javanica'' a la mà d'un ''Homo sapiens'' Dissecció profunda palmar de mà i canell La mà és una part del membre superior o la pota anterior d'un ésser humà o d'un altre primat, i està situada on acaba aquest apèndix.
Veure Esquelet і Mà
Màlaga
Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.
Veure Esquelet і Màlaga
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Veure Esquelet і Múscul
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Esquelet і Medicina
Medul·la òssia
Representació simplificada de la medul·la òssiaLa medul·la òssia o moll de l'os és un tipus de teixit esponjós que es troba a l'interior dels grans ossos, com el crani, les vèrtebres (que són ossos irregulars), les costelles, l'estèrnum, la cintura escapular i la cintura pelviana.
Veure Esquelet і Medul·la òssia
Mesoderma
Esquema en el que es distingeix el mesoderma El mesoderma és una de les tres capes germinals que apareix durant el desenvolupament embrionari i que se situa entre l'ectoderma i l'endoderma.
Veure Esquelet і Mesoderma
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Veure Esquelet і Mol·luscs
Nanisme
El nanisme és un terme mèdic per descriure persones d'estatura baixa, amb un pes i talla inferiors del 40% d'un individu de la mateixa edat; o un adult, en cas dels homes amb una alçada menor a 140 cm, i en el cas de les dones amb una alçada menor a 130 cm.
Veure Esquelet і Nanisme
Nas
El nas és l'òrgan de l'olfacte dels vertebrats i que en gran part d'aquests (llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis) també forma part del sistema respiratori.
Veure Esquelet і Nas
Necrosi asèptica òssia
La necrosi asèptica òssia, o osteonecrosi, o necrosi avascular òssia, o infart ossi, o necrosi òssia isquèmica, és una malaltia on hi ha mort cel·lular (necrosi) dels components dels ossos a causa de la interrupció del subministrament de sang.
Veure Esquelet і Necrosi asèptica òssia
Nematodes
Els nematodes (Nematoda) són un embrancaments d'invertebrats vermiformes, el més divers dels pseudocelomats.
Veure Esquelet і Nematodes
Notocordi
El notocordi és un cordó fi que es desenvolupa a partir de la paret dorsal de l'intestí durant la fase embrionària i que s'estén en sentit longitudinal al llarg de tot el cos, paral·lel al sistema nerviós central.
Veure Esquelet і Notocordi
Oïda
L'oïda és el sentit pel qual hom percep els sons.
Veure Esquelet і Oïda
Occipital
L'os occipital és un os del crani, pla, imparell, central i simètric de forma romboidea amb dues cares, posteroinferior i anterosuperior, quatre vores i quatre angles.
Veure Esquelet і Occipital
Orella
L'orella és l'òrgan dels animals que permet detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
Veure Esquelet і Orella
Orella interna
Vestíbul: 17: Finestra oval, 18: Finestra rodona. 19: Còclea. 20: Nervi vestibular, 21: Nervi coclear, 22: Conducte auditiu intern. ''Altres'': 11: Os temporal, 23: Nervi auditiu. És la part interna de l'orella; externament, limita amb l'orella mitjana.
Veure Esquelet і Orella interna
Os
Ossos humans Los és un teixit conjuntiu, de notable elasticitat, lleuger i de gran duresa.
Veure Esquelet і Os
Ossificació
Lossificació és el procés que dona lloc a la formació dels ossos.
Veure Esquelet і Ossificació
Osteòcit
Un osteòcit és una cèl·lula de forma lenticular i poc basòfila.
Veure Esquelet і Osteòcit
Osteoblast
Un osteoblast és la cèl·lula encarregada de la síntesi del component orgànic de la matriu òssia.
Veure Esquelet і Osteoblast
Osteoclast
Micrografia d'un osteoclast que presenta característiques típiques de distinció: una gran cel·la amb múltiples nuclis i un citosol "escumós". Un osteoclast és una cèl·lula que forma part del sistema fagocític mononuclear i que deriva de les cèl·lules mare hematopoètiques.
Veure Esquelet і Osteoclast
Osteogènesi imperfecta
L'osteogènesi imperfecta (també anomenada malaltia dels ossos de vidre) és un trastorn congènit, és a dir, present en néixer, que es caracteritza per una fragilitat d'os excessiva, com a conseqüència d'una deficiència congènita en l'elaboració d'una proteïna, el col·lagen tipus I.
Veure Esquelet і Osteogènesi imperfecta
Osteomalàcia
L'osteomalàcia és l'afebliment dels ossos a causa de la mineralització òssia defectuosa.
Veure Esquelet і Osteomalàcia
Osteomielitis
AD) Osteomielitis (deriva del grec: osteon, que significa os myelo- que significa medul·la, i -itis que significa inflamació, o OM) és una infecció i inflamació de l'os o de la medul·la òssia.
Veure Esquelet і Osteomielitis
Osteoporosi
Densitometria òssia mostrant una osteoporosi de coll de fèmur en una dona de 70 anys. L'osteoporosi és una malaltia dels ossos que condueix a un major risc de fractura.
Veure Esquelet і Osteoporosi
Osteosarcoma
L'osteosarcoma és un càncer ossi que apareix en general en qualsevol dels extrems de la diàfisi d'un os llarg; també anomenat osteoma sarcomatós.
Veure Esquelet і Osteosarcoma
Palanca
Una palanca, alçaprem o perpal és una màquina simple composta per una barra rígida que pot girar lliurement entorn d'un punt de suport, o fulcre.
Veure Esquelet і Palanca
Pangolins
Els pangolins (Pholidota) són un ordre de mamífers que es caracteritzen per tenir gairebé tot el cos cobert d'escates, la boca sense dents i una llengua molt llarga i musculosa que fan servir per extreure del cau les formigues i els tèrmits que formen la seva dieta.
Veure Esquelet і Pangolins
Peixos cartilaginosos
Els peixos cartilaginosos, condrictis o condroïctis (Chondrichthyes) són una classe de peixos que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà.
Veure Esquelet і Peixos cartilaginosos
Peixos ossis
Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis (taurons i rajades) que tenen un esquelet cartilaginós.
Veure Esquelet і Peixos ossis
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Veure Esquelet і Pell
Pelvis
La pelvis és la regió anatòmica inferior del tronc.
Veure Esquelet і Pelvis
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Veure Esquelet і Plom
Poliquets
Anatomia d'un poliquet Els poliquets (Polychaeta) són una classe de l'embrancament dels anèl·lids, formada majoritàriament per cucs marins.
Veure Esquelet і Poliquets
Porífers
Els porífers (Porifera) o esponges són un clade d'animals basals.
Veure Esquelet і Porífers
Pulmó
Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.
Veure Esquelet і Pulmó
Quitina
Estructura molecular de la '''quitina'''. Es pot observar dues unitats d'acetilglucosamina, unides per enllaços β-1,4La quitina (C8H13O5N)n és el component principal de les parets cel·lulars dels fongs i del resistent exoesquelet que tenen la majoria dels insectes i altres artròpodes, i alguns altres animals (les ràdules dels mol·luscs, els becs de cefalòpodes i les escates dels peixos i dels lissamfibis).
Veure Esquelet і Quitina
Radiolaris
Els radiolaris (Radiolaria) són un grup de protozous rizaris que emeten axopodis (pseudòpodes suportat per microtúbuls) i que produeixen intricats esquelets minerals, típicament amb una càpsula central que divideix la cèl·lula en dues seccions, interna i externa, anomenades endoplasma i ectoplasma respectivament.
Veure Esquelet і Radiolaris
Raquis
Raquis en una espiga d'ordi. Raquis (del grec ραχος, "espina") és el nom de la part axial de nombroses estructures compostes en animals i vegetals.
Veure Esquelet і Raquis
Raquitisme
El raquitisme és una malaltia caracteritzada per la reabsorció del fosfat als ronyons, la disminució de la vitamina D i de calci i fosfat en la sang.
Veure Esquelet і Raquitisme
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus'').
Veure Esquelet і Rèptils
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Esquelet і Renaixement
Sarcoma
Un sarcoma és una neoplàsia maligna que s'origina en un teixit conjuntiu, com ara os, cartílag, greix, múscul, vasos sanguinis, o altres.
Veure Esquelet і Sarcoma
Saturnisme
El saturnisme o plumbosi és l'enverinament que produeix el plom (Pb) quan ingressa al cos humà.
Veure Esquelet і Saturnisme
Sèpies
Sípia o sèpia és el nom comú que es dona a diverses espècies de mol·luscs cefalòpodes de l'ordre Sepiida.
Veure Esquelet і Sèpies
Sífilis
La sífilis és una malaltia infecciosa de transmissió sexual que és causada pel bacteri espiroquetàci Treponema pallidum subsp.
Veure Esquelet і Sífilis
Siringomièlia
La siringomièlia és un trastorn en el qual es forma un quist dintre de la medul·la espinal.
Veure Esquelet і Siringomièlia
Sistema muscular
url.
Veure Esquelet і Sistema muscular
Somatotropina
Lhormona del creixement o somatotropina (GH, de l'anglès: growth hormone; HC o STH) és una hormona protèica que presenta un conjunt d'isoformes secretades gairebé exclusivament per l'adenohipòfisi.
Veure Esquelet і Somatotropina
Taurons
Els selaquimorfs, selacimorfs o selacis (Selachimorpha) són un superordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels elasmobranquis, coneguts popularment com a esquals, taurons o cans marins.
Veure Esquelet і Taurons
Tòrax
El tòrax dit popularment caixa, arca o tou del cos és la part del cos humà que està entre la base del coll i l'abdomen, del qual està separat pel diafragma.
Veure Esquelet і Tòrax
Teixit cartilaginós
El cartílag o teixit cartilaginós (dit popularment «tendrum») és una varietat del teixit conjuntiu, que està format per cèl·lules i matriu extracel·lular.
Veure Esquelet і Teixit cartilaginós
Teixit connectiu
El teixit connectiu o teixit conjuntiu és aquell teixit l'origen del qual és el mesènquima embrionari i que té com a finalitat servir de sustentació i envoltar la resta de teixits de l'organisme, l'intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor corporal.
Veure Esquelet і Teixit connectiu
Teixit ossi
El teixit ossi és una varietat de teixit connectiu caracteritzat per tenir una matriu extracel·lular i calcificada amb cèl·lules allotjades en llacunes.
Veure Esquelet і Teixit ossi
Tendó
Els tendons d'una mà. Els tendons són bandes molt resistents a la tracció situades als extrems musculars, unint als músculs als ossos.
Veure Esquelet і Tendó
Tetràpodes
Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.
Veure Esquelet і Tetràpodes
Tortugues
Les tortugues (Testudines), conegudes igualment com a testudins o quelonis, són un ordre de sauròpsids que tenen el tronc tancat en una closca.
Veure Esquelet і Tortugues
Trastorn congènit
Un trastorn congènit o una malaltia congènita, és una anomalia de l'organisme existent des del naixement i, sovint abans del naixement, o que es desenvolupa durant el primer mes de vida (malaltia neonatal), independentment de la causalitat.
Veure Esquelet і Trastorn congènit
Traumatologia
Immobilització d'un braç Lortopèdia i la traumatologia és l'especialitat mèdica que s'ocupa de les ferides i danys causats per accidents o violència sobre les persones, i els mitjans mèdics i quirúrgics per al restabliment de la forma i de la funció de les extremitats, la columna vertebral i les seves estructures associades.
Veure Esquelet і Traumatologia
Treball de part
Imatge d'un part humà El part, naixement o naiximent és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart.
Veure Esquelet і Treball de part
Trepanació
Il·lustració d'una trepanació a França del segle XVIII Trepanació (1525). La trepanació és una pràctica mèdica que consisteix a foradar el crani.
Veure Esquelet і Trepanació
Vèrtebra
Es denomina vèrtebra cada un dels ossos que conformen la columna vertebral.
Veure Esquelet і Vèrtebra
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Esquelet і Vertebrats
Vegeu també
Anatomia animal
- Abdomen
- Acetàbul (morfologia)
- Alvèol (desambiguació)
- Autotomia
- Banya
- Bipedisme
- Boca
- Brànquia
- Celoma
- Cervell
- Cloaca
- Closca
- Creu (zoologia)
- Cua (anatomia)
- Dent
- Dimorfisme sexual
- Endoesquelet
- Escata
- Esperó (anatomia)
- Espermateca
- Esquelet
- Exoesquelet
- Fístula
- Faringe
- Fibló
- Forat (anatomia)
- Intercanvi a contracorrent
- Meat
- Metamorfosi
- Ocel (mimetisme)
- Pedrer
- Pell
- Pla corporal
- Pota
- Prensibilitat
- Probòscide
- Sistema limfàtic
- Sistema nerviós entèric
- Tòrax
- Teca (biologia)
- Telolècit
- Tentacle
- Termes anatòmics de localització
- Urpa
- Vesícula biliar
També conegut com Esquelets, Esquelètic, Sistema esquelètic, Sistema ossi.