Obrir a Google MapsTaula de continguts
30 les relacions: Antíoc III, Antioquia de l'Orontes, Batrun, Batruna, Beirut, Biblos, Cartes d'Amarna, Claudi Ptolemeu, Comtat de Trípoli, Església Maronita, Esteve de Bizanci, Estrabó, Flavi Josep, Hièrocles (geògraf), Líban, Michel Le Quien, Ministre, Pisa, Plini el Vell, Qalàwun, Teòfanes el Confessor, Tir, Trípoli (Líban), Tsunami, 1271, 1516, 16 de juliol, 1918, 1946, 512.
- Ciutats de Fenícia
- Colònies hel·lenístiques
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Batrun і Antíoc III
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Batrun і Antioquia de l'Orontes
Batrun
Nostre Senyora de la Mar Carrer a Batrun Batrun (francès Batroun, també apareix com Bathrun, antigament en grec: Βοτρύς.
Veure Batrun і Batrun
Batruna
Batruna fou una ciutat del regne de Biblos.
Veure Batrun і Batruna
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Veure Batrun і Beirut
Biblos
Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.
Veure Batrun і Biblos
Cartes d'Amarna
Les cartes d'Amarna són quatre centenars de tauletes d'argila amb inscripcions cuneïformes, conegudes també com les tauletes d'Amarna.
Veure Batrun і Cartes d'Amarna
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Batrun і Claudi Ptolemeu
Comtat de Trípoli
El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.
Veure Batrun і Comtat de Trípoli
Església Maronita
LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.
Veure Batrun і Església Maronita
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Veure Batrun і Esteve de Bizanci
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Batrun і Estrabó
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Veure Batrun і Flavi Josep
Hièrocles (geògraf)
Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec medieval), fou un escriptor, geògraf i gramàtic romà d'Orient que és conegut únicament per una sola obra titulada ("El company dels viatges") que era un llibre destinat als viatgers que volien anar a les províncies orientals de l'imperi.
Veure Batrun і Hièrocles (geògraf)
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Veure Batrun і Líban
Michel Le Quien
Michel Le Quien (o Lequien), O.P. (Boulogne-sur-Mer, 8 d'octubre de 1661 - París, 12 de març de 1733), fou un prevere, teòleg i historiador francès.
Veure Batrun і Michel Le Quien
Ministre
Un ministre o una ministra és un agent del poder governamental que està al capdavant d'un ministeri o departament, per exemple el Ministeri de Finances, el Ministeri de Defensa o el Ministeri de Sanitat.
Veure Batrun і Ministre
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure Batrun і Pisa
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Batrun і Plini el Vell
Qalàwun
Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).
Veure Batrun і Qalàwun
Teòfanes el Confessor
Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Batrun і Teòfanes el Confessor
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Veure Batrun і Tir
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Veure Batrun і Trípoli (Líban)
Tsunami
Esquema d'un tsunami Un tsunami (en japonès 津波, 'ona de port'; kunrei-shiki: tunami) és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar.
Veure Batrun і Tsunami
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Batrun і 1271
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Batrun і 1516
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Batrun і 16 de juliol
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Batrun і 1918
1946
;Països Catalans.
Veure Batrun і 1946
512
El 512 (DXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Batrun і 512
Vegeu també
Ciutats de Fenícia
- Acre (Israel)
- Arsuf
- Arwad
- Baalbek
- Balanea
- Batrun
- Beirut
- Biblos
- Cartagena
- Cartago
- Cesarea de Palestina
- Dor
- El Kef
- Enfeh
- Guèzer
- Haifa
- Imperi Cartaginès
- Irqata
- Jafa
- Latakia
- Maratos
- Mariamme
- Ortòsia
- Ptolemaida de Fenícia
- Safita
- Sarepta
- Sidó
- Sumur
- Tartous
- Tir
- Trípoli (Líban)
- Ushu
- Zimirra
Colònies hel·lenístiques
També conegut com Bathrun, Batroun, Bostrys, Bothrys, Boutron.