Obrir a Google MapsTaula de continguts
43 les relacions: Adh-Dhàhir (fatimita), Al-Mansur Alà-ad-Din Alí, Alep, Antioquia de l'Orontes, Arbela, Arwad, İskenderun, Bàybars I, Beirut, Bertran de Sant Gèli, Bohemond IV d'Antioquia, Cantigas de Santa Maria, Català antic, Catedral de Nostra Senyora de Tortosa, Croades, Damasc, Fenicis, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Governació de Tartus, Guillem II de Cerdanya, Homs, Imperi Romà d'Orient, Ismaïlisme, Jordània, Krak dels Cavallers, Latakia, Líban, Markab, Miniatura, Monestir d'El Escorial, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Nicèfor II Focas, Principat d'Antioquia, Ramon IV de Tolosa, Ramon IV de Trípoli, Safita, Saladí, Síria, Setge d'Acre, Tars (Turquia), Trípoli (Líban), Xipre, 3 d'agost.
- Castells de l'Orde del Temple
- Ciutats de Fenícia
- Ciutats de Síria
Adh-Dhàhir (fatimita)
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàkim adh-Dhàhir li-izaz-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab adh-Dhàhir (el Caire, 20 de juny de 1005 - ?, 13 de juny de 1036), fou califa fatimita del Caire (1021-1036).
Veure Tartous і Adh-Dhàhir (fatimita)
Al-Mansur Alà-ad-Din Alí
Al-Màlik al-Mansur Alà-ad-Din Alí ibn Xaban, més conegut simplement com al-Mansur Alí o al-Mansur Alà-ad-Din Alí (el Caire, 1368 - Egipte, 19 de maig de 1381), fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1377-1381).
Veure Tartous і Al-Mansur Alà-ad-Din Alí
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Tartous і Alep
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Tartous і Antioquia de l'Orontes
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Veure Tartous і Arbela
Arwad
Arwad coneguda abans com a Arado, Arados, Arphad i Antiochia in Pieria és una ciutat i port a Síria situada a una illa a la costa del mediterrani.
Veure Tartous і Arwad
İskenderun
İskenderun (en turc i oficialment) o Alexandreta (Αλεξανδρέττα) és una ciutat de la província de Hatay, Turquia al peu de les muntanyes Amanos.
Veure Tartous і İskenderun
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Veure Tartous і Bàybars I
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Veure Tartous і Beirut
Bertran de Sant Gèli
Bertran de Saint-Gilles (Bertran de Tolosa o Bertran I de Tolosa o de Sant Gèli), (vers 1065 -† 1112) fou comte de Tolosa, comte de Rouergue i Sant Gèli, comte d'Albi, Carcí i Nimes, marquès i duc de Gòtia i Septimània o Narbona (on de fet governaven els vescomtes) i comte i marquès de Provença del 1096 al 1108 com a Bertran II.
Veure Tartous і Bertran de Sant Gèli
Bohemond IV d'Antioquia
Bohemond IV d'Antioquia, o Bohemond IV de Poitiers dit «el Borni», nascut l'any 1172, mort l'any 1233, comte de Trípoli (1189-1233) i príncep d'Antioquia (1201-1216 i 1219-1233), fill de Bohemond III d'Antioquia i d'Orgullosa de Harenc.
Veure Tartous і Bohemond IV d'Antioquia
Cantigas de Santa Maria
Alfons X el savi amb la seva cort poètic-musical Les Cantigas de Santa Maria és un dels més importants reculls de cançons monofòniques de l'edat mitjana redactat durant el regnat d'Alfons X el Savi (1221-1284).
Veure Tartous і Cantigas de Santa Maria
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Veure Tartous і Català antic
Catedral de Nostra Senyora de Tortosa
La Catedral de Nostra Senyora de Tortosa és una catedral romànica del, construïda pels croats a la ciutat siriana de Tartus, coneguda històricament com a Tortosa de Síria.
Veure Tartous і Catedral de Nostra Senyora de Tortosa
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Tartous і Croades
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Tartous і Damasc
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Tartous і Fenicis
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Tartous і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Governació de Tartus
La governació o muhàfadha de Tartus —en àrab محافظة طرطوس, muḥāfaẓat Ṭarṭūs— és una de les catorze governacions o muhàfadhes que conformen l'organització politicoadministrativa de la República Àrab de Síria.
Veure Tartous і Governació de Tartus
Guillem II de Cerdanya
Guillem II Jordà de Cerdanya (v 1079 - Trípoli, Líban 1109), comte de Berga (1094-1109) i comte de Cerdanya i de Conflent (1095-1109).
Veure Tartous і Guillem II de Cerdanya
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Veure Tartous і Homs
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Tartous і Imperi Romà d'Orient
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure Tartous і Ismaïlisme
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Veure Tartous і Jordània
Krak dels Cavallers
El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament,, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades.
Veure Tartous і Krak dels Cavallers
Latakia
Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.
Veure Tartous і Latakia
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Veure Tartous і Líban
Markab
Markab a la constel·lació ''Pegasi''. Markab (α Pegasi / α Peg / 54 Pegasi / HD 218045) http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol.
Veure Tartous і Markab
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Veure Tartous і Miniatura
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Veure Tartous і Monestir d'El Escorial
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Veure Tartous і Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Veure Tartous і Nicèfor II Focas
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Veure Tartous і Principat d'Antioquia
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Veure Tartous і Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Trípoli
Ramon IV de Trípoli o Ramon d'Antioquia (?-mort el 1199), fou comte de Tripoli del 1187 al 1189 i príncep regent d'Antioquia del 1193 al 1194.
Veure Tartous і Ramon IV de Trípoli
Safita
Safita és una població del nord-oest de Síria, situada al sud-est de Tartús i al nord-oest del Crac dels Cavallers.
Veure Tartous і Safita
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Veure Tartous і Saladí
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Tartous і Síria
Setge d'Acre
El setge d'Acre també anomenat Caiguda d'Acre del 1291 resultà en la pèrdua del control de la ciutat d'Acre per part dels cristians.
Veure Tartous і Setge d'Acre
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Veure Tartous і Tars (Turquia)
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Veure Tartous і Trípoli (Líban)
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Tartous і Xipre
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Tartous і 3 d'agost
Vegeu també
Castells de l'Orde del Temple
- Arwad
- Bagras
- Cúpula de la Roca
- Castell Blanc
- Castell Pelegrí
- Castell d'Almourol
- Castell de Beaufort
- Castell de Peníscola
- Castell de Pombal
- Castell de Rocaguillem
- Castell de Tomar
- Castell de la Lande
- Castell del Mar
- Catedral de Nostra Senyora de Tortosa
- Convent de Crist
- Darbesac
- Montsó
- Novillas
- Safed
- Tartous
Ciutats de Fenícia
- Acre (Israel)
- Arsuf
- Arwad
- Baalbek
- Balanea
- Batrun
- Beirut
- Biblos
- Cartagena
- Cartago
- Cesarea de Palestina
- Dor
- El Kef
- Enfeh
- Guèzer
- Haifa
- Imperi Cartaginès
- Irqata
- Jafa
- Latakia
- Maratos
- Mariamme
- Ortòsia
- Ptolemaida de Fenícia
- Safita
- Sarepta
- Sidó
- Sumur
- Tartous
- Tir
- Trípoli (Líban)
- Ushu
- Zimirra
Ciutats de Síria
- Afrin
- Al-Hasakah
- Al-Mayadin
- Alep
- Ar-Raqqà
- As-Suwayda
- Azaz
- Balanea
- Bosra
- Bozanê
- Chahba
- Damasc
- Deir al-Zor
- Dera
- Douma
- Gabala
- Hama
- Harim
- Idleb
- Jisr al-Choghour
- Latakia
- Maarat an-Numan
- Manbij
- Masyaf
- Qamixli
- Quneitra
- Safita
- Salamiyya
- Salkhad
- Tartous
- Tell Abyad
- Yabroud
- Zabadani
També conegut com Tartús, Tortosa de Síria.