Accés més ràpid que el navegador!
147 les relacions: Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, Alauita, Alauites, Alep, Alexandre el Gran, Alexandria, Anatòlia, Antioquia, Antioquia de l'Orontes, Apamea, Apol·linar de Laodicea, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Úmar ibn al-Khattab, Assíria, August, İskenderun, Baixar al-Àssad, Banu Múnqidh, Barsbay, Batalla de Hattin, Bàybars I, Beirut, Bohemond I d'Antioquia, Bohemond II d'Antioquia, Bohemond VI d'Antioquia, Califat Fatimita, Cinquena Croada, Comtat de Trípoli, Cristianisme ortodox, Damasc, Danixmend Ghazi, Estrabó, Eufrates, Gabala, Gamal Abdel Nasser, Governació de Latakia, Guerra del Yom Kippur, Guiu de Lusignan, Hafez al-Àssad, Haiximita, Hama, Hamdànides, Hülegü, Herodes el Gran, Homs, Ibn Battuta, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Otomà, Imperi Selèucida, ..., Jerusalem, Jund, Justinià I, Kerbogha, Laodicea de mar, Líban, Marc Antoni, Màlik-Xah I, Nicèfor II Focas, Nur-ad-Din Mahmud, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Palmira, Partit Comunista de Turquia, Payas, Pescenni Níger, Primera Croada, Principat d'Antioquia, Província de Hatay, Qalàwun, Ramon IV de Tolosa, Saladí, Síria, Selèucia de Piera, Seleuc I Nicàtor, Septimi Sever, Setge d'Antioquia (1097-1098), Sunnisme, Tancred de Galilea, Tartous, Trípoli, Trípoli (Líban), Turquia, Ugarit, Xaizar, Xipre, Zenòbia, 1032, 1086, 1097, 1098, 1100, 1101, 1103, 1104, 1108, 1126, 1136, 1157, 1164, 1170, 1188, 1190, 1197, 1205, 1207, 1223, 1261, 1275, 1287, 1355, 1366, 1436, 1516, 1810, 1823, 19 d'agost, 19 de març, 1920, 1922, 1924, 1925, 193, 1930, 1931, 1936, 1939, 1944, 1947, 1951, 1957, 1973, 20 d'abril, 22 de juliol, 22 de març, 272, 31 d'agost, 378, 4 de juliol, 494, 528, 555, 638, 705, 719, 968, 970, 980. Ampliar l'índex (97 més) »
Abu-Ubayda ibn al-Jarrah
Abu-Ubayda Àmir ibn Abd-Al·lah ibn al-Jarrah (583-639), més conegut com a Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, fou un company del profeta Muhàmmad, membre de la família Balhàrith de la tribu de Qurayx, del clan de Fihr.
Nou!!: Latakia і Abu-Ubayda ibn al-Jarrah · Veure més »
Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik adh-Dhàhir Ghiyath-ad-Din Ghazi ibn Salah-ad-Din ——, més conegut com adh-Dhàhir Ghazi (abril de 1173 - 4 d'octubre de 1216) fou sobirà aiúbida d'Alep, tercer fill de Saladí.
Nou!!: Latakia і Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din · Veure més »
Alauita
* Alauites, branca musulmana derivada del xiisme estesa per Síria occidental i el sud-est de Turquia.
Nou!!: Latakia і Alauita · Veure més »
Alauites
Els nussairites (de l'àrab) o, des que entraren en contacte amb els francesos al començament del, els alauites (de l'àrab) són un grup religiós derivat del xiisme, estès per Síria occidental i el sud de Turquia.
Nou!!: Latakia і Alauites · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Latakia і Alep · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Latakia і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Latakia і Alexandria · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Latakia і Anatòlia · Veure més »
Antioquia
Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.
Nou!!: Latakia і Antioquia · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Latakia і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Nou!!: Latakia і Apamea · Veure més »
Apol·linar de Laodicea
Apol·linar fou bisbe de Laodicea de mar, nascut probablement a Alexandria la segona meitat del, va anar a Laodicea amb el seu pare, Apol·linar, que fou prevere allí.
Nou!!: Latakia і Apol·linar de Laodicea · Veure més »
Úmar ibn Abd-al-Aziz
Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).
Nou!!: Latakia і Úmar ibn Abd-al-Aziz · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Latakia і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Latakia і Assíria · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Latakia і August · Veure més »
İskenderun
İskenderun (en turc i oficialment) o Alexandreta (Αλεξανδρέττα) és una ciutat de la província de Hatay, Turquia al peu de les muntanyes Amanos.
Nou!!: Latakia і İskenderun · Veure més »
Baixar al-Àssad
Cartell amb la imatge del president al-Àssad, amb la inscripció ''Que Déu protegeixi Síria''. Ciutat vella de Damasc (2006). Baixar al-Àssad, sovint transcrit Bashar al-Assad, és l'actual president de Síria.
Nou!!: Latakia і Baixar al-Àssad · Veure més »
Banu Múnqidh
Els Banu Múnqidh o munqídhides foren un clan àrab nòmada de Síria, de la fracció dels Banu Kinana o kinanites, del gran grup dels kalbites o Banu Kalb, que va tenir un paper destacat al territori durant els segles i, dominant Xaizar entre 1081 i 1157.
Nou!!: Latakia і Banu Múnqidh · Veure més »
Barsbay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).
Nou!!: Latakia і Barsbay · Veure més »
Batalla de Hattin
La batalla de Hattin, també coneguda com la Batalla de les Banyes de Hattin va tenir lloc el dissabte 4 de juliol del 1187 en un congost a l'oest del mar de Galilea, entre els croats del Regne de Jerusalem i les forces de la dinastia Aiúbida.
Nou!!: Latakia і Batalla de Hattin · Veure més »
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Nou!!: Latakia і Bàybars I · Veure més »
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Nou!!: Latakia і Beirut · Veure més »
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Nou!!: Latakia і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »
Bohemond II d'Antioquia
Bohemond II (1108–1130) fou príncep de Tàrent i príncep d'Antioquia del 1111 i fins al 1130.
Nou!!: Latakia і Bohemond II d'Antioquia · Veure més »
Bohemond VI d'Antioquia
Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.
Nou!!: Latakia і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Latakia і Califat Fatimita · Veure més »
Cinquena Croada
La Cinquena Croada (1217-1221) fou un intent de reprendre Jerusalem i la resta de Terra Santa derrotant en primer lloc la poderosa dinastia aiúbida d'Egipte.
Nou!!: Latakia і Cinquena Croada · Veure més »
Comtat de Trípoli
El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.
Nou!!: Latakia і Comtat de Trípoli · Veure més »
Cristianisme ortodox
Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.
Nou!!: Latakia і Cristianisme ortodox · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Latakia і Damasc · Veure més »
Danixmend Ghazi
Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danixmendita (o dels danixmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek ('rei') dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danixmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danixmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilèon (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beis d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amàsia, Neocesarea (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danixmend va fer presoner Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene, assetjada pels danixmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancira (Ankara) i la van entregar als romans d'Orient, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danixmend a Amàsia amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danixmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i li va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.
Nou!!: Latakia і Danixmend Ghazi · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Latakia і Estrabó · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Latakia і Eufrates · Veure més »
Gabala
Vista de '''Jableh''' Gabala o en francès Gibel, fou també coneguda com Jabala, Djabala, Djebala, Jebala, Djebeleh, Jebleh o Jableh.
Nou!!: Latakia і Gabala · Veure més »
Gamal Abdel Nasser
Nasser amb Nikita Khrusxov. Jamal Abd-an-Nàssir, també transliterat Jamal Abd al-Naser o sovint, segons la pronunciació egípcia, Gamal Abdel Nasser, i més conegut simplement com a Nasser (Alexandria, 15 de gener de 1918 – el Caire, 28 de setembre de 1970) fou cap d'estat d'Egipte entre 1954 i l'any de la seva mort.
Nou!!: Latakia і Gamal Abdel Nasser · Veure més »
Governació de Latakia
La governació o muhàfadha de Latakia —en àrab محافظة اللاذقية, muḥāfaẓat al-Lāḏiqiyya— és una de les catorze governacions o muhàfadhes que conformen l'organització politicoadministrativa de la República Àrab de Síria.
Nou!!: Latakia і Governació de Latakia · Veure més »
Guerra del Yom Kippur
La Guerra del Yom Kippur, Guerra del Ramadà o Guerra d'Octubre, també coneguda com la Guerra Araboisraeliana de 1973 o la Quarta Guerra Araboisraeliana, fou una guerra començada el 6 d'octubre de 1973 per Egipte i Síria per tal d'intentar recuperar els territoris perduts (el Sinaí i els Alts del Golan respectivament) en mans d'Israel el 1967 en la Guerra dels Sis Dies.
Nou!!: Latakia і Guerra del Yom Kippur · Veure més »
Guiu de Lusignan
Guiu (Guy) de Lusignan, Guiu de Jerusalem o Guiu de Xipre (vers 1150 o 1159/1160 – Nicòsia, 18 de juliol de 1194) fou un cavaller francès que a través del matrimoni amb Sibil·la de Jerusalem va esdevenir rei de Jerusalem, i va portar al regne al desastre a la Batalla de Hattin el 1187; el 1189 va assetjar Acre, que va conquerir finalment Ricard Cor de Lleó.
Nou!!: Latakia і Guiu de Lusignan · Veure més »
Hafez al-Àssad
Hafez al-Àssad, també transcrit Hafiz al-Assad (6 d'octubre de 1930 - 10 de juny de 2000), va ser un polític sirià, president del país entre 1971 i 2000.
Nou!!: Latakia і Hafez al-Àssad · Veure més »
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Latakia і Haiximita · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Latakia і Hama · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Latakia і Hamdànides · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Latakia і Hülegü · Veure més »
Herodes el Gran
La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.
Nou!!: Latakia і Herodes el Gran · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Latakia і Homs · Veure més »
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Nou!!: Latakia і Ibn Battuta · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Latakia і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Latakia і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Latakia і Imperi Selèucida · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Latakia і Jerusalem · Veure més »
Jund
Jund, en plural ajnad, tot i que també és habitual junds (pl.), és una paraula àrab que designava inicialment un exèrcit.
Nou!!: Latakia і Jund · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Latakia і Justinià I · Veure més »
Kerbogha
Abu Said Kiwan al-Dawla Kerbogha (Kurbugha, Kirbugha, Kerbugha, Korbugha, Kurbogha, Kirbogha, Korbogha, Kur-Bugha, Kur-Bogha, Ker-Bogha, Kurbuka, de vegades apareix amb Q com inicial; un cronista francès de les croades l'esmenta com Corbaran) fou un amir seljúcida el nom del qual vol dir "toro amb el cap gros" o "patró", atabeg de Mossul i Haran.
Nou!!: Latakia і Kerbogha · Veure més »
Laodicea de mar
Laodicea de mar (en llatí Laodiceia ad mare) fou una ciutat de Síria al sud d'Heraclea de Síria, descrita per Estrabó, que diu que tenia un bon port (el port era a una hora de camí de la ciutat) i estava molt ben construïda i rodejada d'un país ric especialment en vins.
Nou!!: Latakia і Laodicea de mar · Veure més »
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Nou!!: Latakia і Líban · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Latakia і Marc Antoni · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Latakia і Màlik-Xah I · Veure més »
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Nou!!: Latakia і Nicèfor II Focas · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: Latakia і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Latakia і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Nou!!: Latakia і Palmira · Veure més »
Partit Comunista de Turquia
El Partit Comunista de Turquia (turc Türkiye Komünist Partisi, TKP) és un partit comunista de Turquia.
Nou!!: Latakia і Partit Comunista de Turquia · Veure més »
Payas
Payas (també Yakacık) és una ciutat de Turquia a la província de Hatay, districte de Dörtyol, a la costa de la Mediterrània al fons del golf d'Alexandretta, 18 km al nord d'Iskandarun.
Nou!!: Latakia і Payas · Veure més »
Pescenni Níger
Gai Pescenni Níger (en llatí Caius Pescennius Niger) va ser un emperador romà.
Nou!!: Latakia і Pescenni Níger · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Latakia і Primera Croada · Veure més »
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Latakia і Principat d'Antioquia · Veure més »
Província de Hatay
Hatay és una província (il) de Turquia que limita amb Síria.
Nou!!: Latakia і Província de Hatay · Veure més »
Qalàwun
Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).
Nou!!: Latakia і Qalàwun · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: Latakia і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Latakia і Saladí · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Latakia і Síria · Veure més »
Selèucia de Piera
Selèucia de Piera o de Pièria (en llatí Seleuceia Pieria, en grec antic Σελεύκεια Πιερία) era una ciutat situada a la regió de Síria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes.
Nou!!: Latakia і Selèucia de Piera · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Latakia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Latakia і Septimi Sever · Veure més »
Setge d'Antioquia (1097-1098)
El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.
Nou!!: Latakia і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Latakia і Sunnisme · Veure més »
Tancred de Galilea
s. Tancred de Galilea o Tancred d'Hauteville (1072 o 1076 - 5 o 12 de desembre de 1112) fou un líder de la Primera Croada que després es va fer príncep de Galilea i regent del Principat d'Antioquia.
Nou!!: Latakia і Tancred de Galilea · Veure més »
Tartous
Tartús, coneguda en català medieval com Tortosa de Síria, és una ciutat costanera de Síria que compta amb el segon port del país, després de Latakia.
Nou!!: Latakia і Tartous · Veure més »
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Nou!!: Latakia і Trípoli · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Latakia і Trípoli (Líban) · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Latakia і Turquia · Veure més »
Ugarit
Vista de les ruïnes del palau Ugarit (en ugarític:;; en; actualment Ras Xamra,, que vol dir ‘Cap del Fonoll’), fou una ciutat estat portuària prop de la ciutat actual de Latakia, que va ser sotmesa a Egipte cap al 1800 aC i es va independitzar més tard.
Nou!!: Latakia і Ugarit · Veure més »
Xaizar
modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.
Nou!!: Latakia і Xaizar · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Latakia і Xipre · Veure més »
Zenòbia
Septímia Zenòbia (Zēnobía; arameu palmirià:, Btzby / Bat-Zabbai) (Palmira, ca. 240 – Tívoli, 274) fou reina de Palmira.
Nou!!: Latakia і Zenòbia · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Latakia і 1032 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1086 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1097 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1098 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1100 · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1101 · Veure més »
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Latakia і 1103 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1104 · Veure més »
1108
;Països Catalans.
Nou!!: Latakia і 1108 · Veure més »
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Latakia і 1126 · Veure més »
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Latakia і 1136 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1157 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1164 · Veure més »
1170
Països Catalans.
Nou!!: Latakia і 1170 · Veure més »
1188
Països Catalans.
Nou!!: Latakia і 1188 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Latakia і 1190 · Veure més »
1197
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1197 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1205 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1207 · Veure més »
1223
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1223 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1261 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1275 · Veure més »
1287
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1287 · Veure més »
1355
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1355 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1366 · Veure més »
1436
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Latakia і 1436 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Latakia і 1516 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Latakia і 1810 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 1823 · Veure més »
19 d'agost
El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Latakia і 19 d'agost · Veure més »
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Latakia і 19 de març · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Latakia і 1920 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Latakia і 1922 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Latakia і 1924 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Latakia і 1925 · Veure més »
193
El 193 (CXCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Latakia і 193 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Latakia і 1930 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Latakia і 1931 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Latakia і 1936 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Latakia і 1939 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Latakia і 1944 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Latakia і 1947 · Veure més »
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Nou!!: Latakia і 1951 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Latakia і 1957 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Latakia і 1973 · Veure més »
20 d'abril
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Latakia і 20 d'abril · Veure més »
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Latakia і 22 de juliol · Veure més »
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Latakia і 22 de març · Veure més »
272
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Latakia і 272 · Veure més »
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Latakia і 31 d'agost · Veure més »
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Latakia і 378 · Veure més »
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Latakia і 4 de juliol · Veure més »
494
El 494 (CDXCIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Latakia і 494 · Veure més »
528
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 528 · Veure més »
555
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 555 · Veure més »
638
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 638 · Veure més »
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Latakia і 705 · Veure més »
719
El 719 (DCCXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Latakia і 719 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 968 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Latakia і 970 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Latakia і 980 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Ladhikiya, Lataquia, Latàkia, Latàquia.
