Accés més ràpid que el navegador!
22 les relacions: Arpad, Arslantepe, Atuna, Cilícia, Cimmeris, Ereğli (Konya), Gurgum, Heraclea Cibistra, Imperi Hitita, Ishtunda, Katak, Kızılırmak, Lídia, Medes, Muskhi, Regne de Que, Regne de Samal, Sis, Tabal, Tiberens, Tukhana, 28 de maig.
Arpad
Arpad va ser una antiga ciutat de Síria que existia al tercer mil·lenni, i correspon probablement a la moderna Tell Erfad.
Nou!!: Khubishna і Arpad · Veure més »
Arslantepe
Arslantepe és un petit poble de Turquia, a la província de Malatya, construïda sobre la ciutat hitita de Melid a la vora del riu Thoma, nom antic d'un afluent de l'Eufrates superior, que neix a les muntanyes del Taure.
Nou!!: Khubishna і Arslantepe · Veure més »
Atuna
- Atuna, Atun, Tuna, Tunna va ser un petit estat neohitita (potser la Dana que anomena Xenofont) de Cilícia que podria ser la clàssica Trunna o Tynna, propera a la ciutat de Tíana.
Nou!!: Khubishna і Atuna · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Khubishna і Cilícia · Veure més »
Cimmeris
Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.
Nou!!: Khubishna і Cimmeris · Veure més »
Ereğli (Konya)
Ereğli o Konya Ereğlisi és una ciutat de Turquia i un districte a la província de Konya.
Nou!!: Khubishna і Ereğli (Konya) · Veure més »
Gurgum
- Gurgum també Gumgum o Gamgum va ser un regne de la regió de la moderna Kahramanmaraş (Maraix) a Turquia.
Nou!!: Khubishna і Gurgum · Veure més »
Heraclea Cibistra
Heraclea Cibistra, Cibistra o Kibistra prop de la moderna Ereğli (Konya) a Turquia), fou una ciutat de l'antiguitat coneguda simplement com a Cibistra. Cibistra (llatí Cybistra, grec Kybistra) fou una fortalesa a Capadòcia, propera a la de Castabala i a la ciutat de Tiana, a mig camí entre Mazaca i les Portes Cilícies, més propera a aquestes (2/3 des Mazaca a Cibistra i 1/3 des aquesta a les Portes). Alguns la situen a Kara Hissar a uns 50 km al sud-sud-oest de Mazaca però la majoria d'erudits la situen força lluny. Tingué certa importància durant els temps hel·lènics a causa de la seva estratègia posició geogràfica propera on s'inicia la Porta del Ferro. Alhora, aquesta situació provocà que diverses vegades fos saquejada pels exèrcits que transitaven per l'antiga via romana; així succeí quan els àrabs envaïren l'Àsia Menor (805-832). Fou conquerida pels turcs seljúcides el. A prop seu Nure Sufi Bey hi fundà Ereğli, que esdevingué la primera capital del Beylik de Karaman-oğlu. L'estat de Karaman es caracteritzà per la seva resistència a integrar-se a l'Imperi Otomà. El 1101, en el marc de la croada de 1101, un brillant i indisciplinat exèrcit comandat per Guillem IX de Poitiers fou totalment desfet pels turcs a la batalla d'Heraclea. En les seves proximitats va tenir lloc la batalla de Cibistra entre les tropes de la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor i l'exèrcit otomà.
Nou!!: Khubishna і Heraclea Cibistra · Veure més »
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Nou!!: Khubishna і Imperi Hitita · Veure més »
Ishtunda
- Ishtunda fou un estat neohitita de la regió de les muntanyes del Taure.
Nou!!: Khubishna і Ishtunda · Veure més »
Katak
Tabal i estats veïns al segle VIII aC Katak o Kasku va ser un poderós estat arameu situat en algun lloc de Cilícia que podria estar al nord o nord-oest de Malatya.
Nou!!: Khubishna і Katak · Veure més »
Kızılırmak
El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.
Nou!!: Khubishna і Kızılırmak · Veure més »
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Nou!!: Khubishna і Lídia · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Khubishna і Medes · Veure més »
Muskhi
Muskhi és el nom que van donar a les tribus georgianes o armènies els hitites.
Nou!!: Khubishna і Muskhi · Veure més »
Regne de Que
El regne de Que Kue, Kui, Quwê, Qeve, Coa, Kuê o Keveh entre altres transcripcions) va ser un estat neohitita del sud de Cilícia, format principalment per l'anomenada Cilicia Campestris, a les zones planes al sud de les muntanyes del Taure, i fins a les muntanyes de Nur. La seva capital se suposa que era Adana, i Tars també en formava part.
Nou!!: Khubishna і Regne de Que · Veure més »
Regne de Samal
Regnes neohitites i arameus a Síria al segle VIII aC El Regne de Samal va ser un regne neohitita del nord de Síria sorgit probablement amb l'enfonsament de l'imperi hitita el 1185 aC quan diversos poders locals, com la ciutat de Sam'al d'on va prendre nom el regne, es van fer independents.
Nou!!: Khubishna і Regne de Samal · Veure més »
Sis
Sis (6) és el nombre natural que segueix el cinc i precedeix el set.
Nou!!: Khubishna і Sis · Veure més »
Tabal
Situació dels tabal Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi va ser el nom d'un país i d'un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.
Nou!!: Khubishna і Tabal · Veure més »
Tiberens
Els tiberens o tibarens (en llati tibereni o tibareni, en grec antic Τιβαρηνοί o Τιβαρανοί) eren una tribu de la costa del Pont, que vivien entre els calibis i els mosinecs, a l'est del riu Iris.
Nou!!: Khubishna і Tiberens · Veure més »
Tukhana
- Tukhana o Tukhan (Tuhan o Tuhana, en algun cas Tokhan) fou una ciutat i regne neohitita de Cilícia.
Nou!!: Khubishna і Tukhana · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Khubishna і 28 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Hubishna, Hubisna, Hupushnu, Khubisna, Khubushna, Khupisha, Khupisna.
