Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Khubishna

Índex Khubishna

estats neohitites al segle VIII aC Khubishna, Khubisna, Hubisna, Hubishna, Khubushna i altres variants (accadià Hupushnu), fou el nom d'un antic estat neohitita que existia a Cilícia.

23 les relacions: Arpad, Arslantepe, Atuna, Cilícia, Cimmeris, Dècada del 580 aC, Ereğli, Gurgum, Heraclea Cybistra, Imperi Hittita, Ishtunda, Katak, Kizil Irmak, Medes, Muskhi, Regne de Lídia, Regne de Que, Regne de Samal, Sis, Tabal, Tiberens, Tukhana, 28 de maig.

Arpad

Arpad fou una antiga ciutat de Síria que existia al tercer mil·lenni, i correspon probablement a la moderna Tell Erfad.

Nou!!: Khubishna і Arpad · Veure més »

Arslantepe

Arslantepe és una petita ciutat de Turquia a la província de Malatya, construïda sobre la ciutat hittita de Melid a la vora del riu Thoma, nom antic d'un afluent de l'Eufrates superior, que neix a les muntanyes del Taure.

Nou!!: Khubishna і Arslantepe · Veure més »

Atuna

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Atun, Atuna, Tuna, Tunna (potser la Dana de Xenofont; podria ser la clàssica Trunna o Tynna, propera a la ciutat de Tyana) fou un petit estat neohitita de Cilícia.

Nou!!: Khubishna і Atuna · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Khubishna і Cilícia · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris foren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tauric) fins al segle VII aC quan va envair l'Àsia Menor. Eren molts propers als escites ètnicament i arqueològicament idèntics. Segurament els escites van expulsar els cimmeris dels seus hàbitats originals i llavors van iniciar la invasió de l'Àsia Menor. Els cimmeris van donar el nom a Crimea. Els assiris els anomenen Ga-mir o Gi-mir-a-a (Gimirri), que voldria dir poble que va i ve. Els arqueòlegs els identifiquen amb la cultura de Novočerkass a les planes d'herba entre el Pruth i el Don, cultura que va florir entre el 900 i el 650 aC. Vers el final del segle VIII aC els cimmeris es van començar a desplaçar cap al Caucas, van passar per Còlquida i fins al riu Halys envaint l'Àsia Menor a l'oest d'aquest riu, i van atacar Urartu i Assíria. Abans del 675 aC van destruir el regne dels mushki (frigis) on regnava Mides IV. Mentre a la part occidental del regne sorgia el regne de Lídia, a les planes de Frígia es van establir el cimmeris. En els següents anys van atacar Urartu i Assíria. Van atacar també Lídia però foren rebutjats pel rei Giges. Un segon atac devastador es va produir vers el 644 en el que la capital Sardes fou saquejada. Encara durant uns anys van atacar el regne així com Urartu i Assíria, estenent-se cap a Paflagònia (on van ocupar Sinope i van destruir moltes colònies gregues de la costa nord de l'Euxí) però el progressiu assentament els va fer menys actius i progressivament els lidis van ocupar part del seu territori sota el rei Aliates II; en canvi Urartu va desaparèixer al començament del segle VI aC a mans d'una branca dels cimmeris i després es van aliar als medes. Foren aturats a les portes cilícies pel rei assiri Assurbanipal. Quasi al mateix temps que desapareixia Urartu els cimmeris també van desaparèixer de la historia. El romans van identificar als cimmeris amb els cimbres però això fou un error originat per la similitud dels noms. Categoria:Grups sàrmates.

Nou!!: Khubishna і Cimmeris · Veure més »

Dècada del 580 aC

Sense descripció.

Nou!!: Khubishna і Dècada del 580 aC · Veure més »

Ereğli

* Konya Ereğli, ciutat de Turquia a la província de Konya, districte d'Ereğli.

Nou!!: Khubishna і Ereğli · Veure més »

Gurgum

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Gurgum (també apareix com a Gumgum o Gamgum) fou un regne de la regió de la moderna Kahramanmaraş (Maraix) a Turquia.

Nou!!: Khubishna і Gurgum · Veure més »

Heraclea Cybistra

Heraclea Cybistra, Kibistra o Kybistra prop de la moderna Ereğli (Konya) a Turquia), fou una ciutat de l'antiguitat coneguda simplement com a Cybistra. Cibistra (llatí Cybistra, grec Kybistra) fou una fortalesa a Capadòcia, propera a la de Castabala i a la ciutat de Tiana, a mig camí entre Mazaca i les Portes Cilícies, més propera a aquestes (2/3 des Mazaca a Cibistra i 1/3 des aquesta a les Portes). Alguns la situen a Kara Hissar a uns 50 km al sud-sud-oest de Mazaca però la majoria d'erudits la situen força lluny. Tingué certa importància durant els temps hel·lènics a causa de la seva estratègia posició geogràfica propera on s'inicia la Porta de Ferro. Alhora, aquesta situació provocà que diverses vegades fos saquejada pels exèrcits que transitaven per l'antiga via romana; així succeí quan els àrabs envaïren l'Àsia Menor (805-832). Fou conquerida pels turcs seljúcides el segle XI. A prop seu Nure Sufi Bey hi fundà Ereğli, que esdevingué la primera capital del Beylik de Karaman-oğlu. L'estat de Karaman es caracteritzà per la seva resistència a integrar-se a l'imperi Otomà. El 1101, en el marc de la croada de 1101, un brillant i indisciplinat exèrcit comandat per Guillem IX de Poitiers fou totalment desfet pels turcs a la batalla d'Heraclea. En les seves proximitats va tenir lloc la batalla de Kibistra entre les tropes de la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor i l'exèrcit otomà. Categoria:Ciutats de Capadòcia.

Nou!!: Khubishna і Heraclea Cybistra · Veure més »

Imperi Hittita

Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hittita o Hitita fou l'estat dels hittites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.

Nou!!: Khubishna і Imperi Hittita · Veure més »

Ishtunda

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Ishtunda fou un estat neohitita de la regió de les muntanyes del Taure.

Nou!!: Khubishna і Ishtunda · Veure més »

Katak

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Katak o Kaska fou el territori tribal dels kashka que restaven a algun lloc de Cilícia que podria estar al nord o nord-oest de Malatya.

Nou!!: Khubishna і Katak · Veure més »

Kizil Irmak

El Kizil Irmak (turc Kızılırmak) és un riu de Turquia, clàssic Halys (Halis).

Nou!!: Khubishna і Kizil Irmak · Veure més »

Medes

El palau d'Apadana, detall de les escales del nord. Baixos-relleus del segle V mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera un arquer persa. Els medes (/miːdz/;; en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien a una zona coneguda amb el nom de Mèdia (nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia que parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells referien com a mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de les tribus d'aris des del final del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neo-Assiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbatana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kizil Irmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants llocs arqueològics (descoberts a l'oest d'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlavenels medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest d'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ectabana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat de Medes més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbatana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en llocs arqueològics perses com Persèpolis, a on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbatana, Rhagae i Aspadana,http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Khubishna і Medes · Veure més »

Muskhi

Muskhi és el nom que donaren a les tribus georgianes o armènies els hittites.

Nou!!: Khubishna і Muskhi · Veure més »

Regne de Lídia

Lídia (llatí Lydia, grec Λυδία), el país dels lidis, fou un regne hel·lenitzat de l'oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Khubishna і Regne de Lídia · Veure més »

Regne de Que

El regne de Que Kue, Kui, Quwê, Qeve, Coa, Kuê o Keveh entre altres transcripcions) fou un estat neohittita del sud de Cilícia, format principalment per les zones planes al sud de les muntanyes del Taure, i fins a les muntanyes Amanus. La seva capital se suposa que era Adana, i Tars també en feia part. El regne es va fundar després de l'enfonsament de l'imperi Hittita el 1185 però la seva història és desconeguda. S'hauria anomenat regne dels danudites (que agafaven el nom d'Adana). Azitawatas va fundar un regne vassall a la part nord o més aviat nord-est, amb centre a la moderna Karatepe però la seva datació és molt dubtosa. Per uns fou un territori concedit als emigrants grecs de Troia dirigits per Mopsu i el seu fill Aziwatas, però sembla que l'establiment d'aquest regne semigrec no es pot remuntar tan enrere en el temps. Unes tauletes hittites trobades a la capital hittita parlen d'un Mukshsush (Mopsos?) d'Ahhiyawa (país dels aqueus) i de Madduwattas, un subjecte rebel del rei hittita Arnuwandas III (final del aC). Aquestes dades semblarien revelar una emigració grega a Cilícia testimoniada també per les llegendes gregues de manera independent. Fins a la inscripció d'Azatiwatas o Azitawatas, fill de Mukatalas, que va rebre el poder del sobirà (probablement de Que) Awrikku no se'n sap gairebé res. La inscripció fou trobada a les excavacions de Karatepe, que se suposa era la ciutat fundada amb el seu propi nom pel rei vers el aC. El dunanites eren els habitants de Dunana (Adana) i en fenici apareixen esmentats com danuniyim. La inscripció situa a la dinastia com a descendents de Mopsos. Les emigracions gregues vers el 1200 aC reflectides en mites i llegendes, han estat comprovades per l'arqueologia, i a la llegenda, l'emigració a Cilícia la dirigia Mopsos. No obstant perquè aquests personatges siguin els mateixos hi ha massa diferència temporal i en tot cas serien descendents i no els primitius; la datació de la inscripció d'Azitawatas al podria ser errònia però certament no en tres segles i més aviat la majoria s'inclinen per datar la inscripció al final del o potser durant el. Awrikku ha estat identificat probablement amb Urikki rei de Que (vassall assiri després del 740 aC fins al 732 aC i segurament l'esmentat més tard encara com Urik en una inscripció de Sargon II), el que situaria l'existència del regne a la segona meitat del aC. Vers el 859 aC Assíria va atacar Bit Adini on regnava Akhuni; des de Bit Adini el rei Salmanassar III va passar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish; el rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes Amanus; després els assiris van travessar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el regne de Que, el nom del rei no està indicat), és a dir la plana cilícia, al rei Pikhiris de Khilikka (Cilícia), o sigui la part muntanyosa, i al rei Bur Anati (But Anat) de Yasbuk (un cap local arameu), però els aliats foren derrotats per Salmanassar III i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del golf d'Issos (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat. Khilikku i Que van esdevenir regnes tributaris i haurien pagat durant més o menys un segle però a mitjan aC eren independents. Teglatfalassar III va derrotar i imposar altre cop tribut al rei Urikki, després del 740 aC. Des d'aquest temps els assiris es van adonar que només podien dominar la regió de Cilícia si controlaven Que. Vers el 715 aC els muskhi van ocupar tres ciutats de l'oest de Que, que estaven en mans dels assiris; aquests van contraatacar i van recuperar la part perduda de Que i segurament van annexionar tot el país fins al modern Göksu (clàssic Calicadnos o Kalykadnos) formant una província. A més de tallar la connexió dels muskhi amb la Mediterrània, el ferro i el plom de les mines de la vall del Göksu, i els productes forestals, principalment cedres, van caure en mans dels assiris. Això va suposar el control més decisiu i durador sobre la plana de Cilícia. Després del 712 aC i abans del 703 aC es va annexionar el país de Khilakku (on regnava la dinastia de Tabal que havia perdut la major part del regne davant dels muskhi o els seus aliats), i el regne d'Ishtunda (Azitawatas) al nord de Que, territoris que foren incorporats a la província assíria de Kue o Kui. A la mort de Sargon II el 705 els muskhi van donar suport a la revolta de Gurdi de Til-Garimmu, que podria ser el «kulummeu» embolicat en la mort de Sargon II i l'intent de Sargon de suprimir les seves activitats (705 aC); Gurdi, aliat als muskhi i a magnats de diversos llocs de Cilícia, hauria unificat parts de Tabal, Azitawadda, Kaska, Meliddu/Kammanu i Que sota la seva autoritat amb centre a Til-Garimmu mentre Assíria va conservar Meliddu (ciutat) i algunes altres fortaleses, i els països de Kummukh, Gurgum i Sam'al; vers el 703 els assiris van recuperar Que i Khilakku. A aquesta darrera la dinastia de Tabal havia conservat el poder i va acceptar de bona gana el protectorat assiri. Això va durar fins al 696 aC quan Khilakku i Que es van perdre a causa d'una revolta dirigida per lhazanu d'Illubra, una ciutat a Que, de nom Kirua; la revolta hauria abraçat Que, Khilliku i part de Tabal; Senaquerib diu que les comunicacions amb Que estaven tallades pels rebels temporalment, però finalment la revolta fou aplanada. El 695 els assiris van ocupar Til Garimmu, Tars i Ingirra (la grega Ankiale, transcrit Anquiale), i la capital fou destruïda. Però a la mort de Senaquerib el 681 Khilakku es va tornar a perdre-la junt a Meliddu, a causa dels atacs cimmeris, i els assiris van concentrar la seva estratègia a dominar la plana de Que, i (al nord) Meliddu, deixant la resta abandonada. El 679 aC Que estava sota el seu control. Assarhaddon (680-669) i Assurbanipal (669-631 o 627 aC) van enviar tropes a la regió. El primer va enviar forces el 679 aC en persecució del rei de Sidó Abdu-Milkutti, que hi havia fugit al ser derrotat; era rei Sanduarri, esmentat com a rei de Kundu (Kuinda al golf d'Alexandreta o d'Issos) i Sizu (Sis) Sisu, situada a les muntanyes al nord de Cilícia al que seria el país de Khilakku, era gairebé inabastable per un exèrcit a causa de la protecció que oferien les muntanyes, que en menor mesure també protegien Kundu. Així sembla que en aquest temps Que i Khilikku ja estaven unides. Al pujar al tron Assurbanipal s'esmenta que li va enviar regals valuosos un rei de Khilikki anomenat Sandasharme, però no se sap quins territoris dominava. Segurament els assiris van conservar posicions a la plana, potser fins al final del regnat d'Assurbanipal; s'haurien retirat en aquest temps quan el perill cimmeri es va esvair en aquesta zona mentre s'incrementava l'aliança mede-escita-cimmeria a la frontera oriental. Les fonts manquen per aquest període. Caiguda Nínive el 612 aC apareix a Cilícia un regne unit de la muntanya i la plana (Que) amb capital a Tars (Tarzi) que com hem vist s'hauria anat formant al aC; el títol que els grecs van donar als seus reis fou suuannassai o syennesis, i el nom del país va derivar en Cilícia. Els primers syennesis coneguts els esmenta Heròdot d'Halicarnàs al aC que explica que el 585 aC el rei i un tal Labynetus de Babilònia (potser el futur rei Nabònides, llavors príncep) van fer un tractat amb Ciaxares de Mèdia. Sembla que el regne es mantenia independent i no era part ni de l'imperi mede ni de l'imperi neobabiloni. El syennesis d'Heròdot va ser succeït per un tal Appuašu, que va aguantar una invasió dels babilonis sota Neriglissar (560-556 aC) vers 557/556 aC; es sospita que la invasió fou deguda a un acostament a Mèdia (tanmateix que Cilícia havia caigut en mans dels medes) però no se saben realment les causes.

Nou!!: Khubishna і Regne de Que · Veure més »

Regne de Samal

Regnes neohitites i arameus a Síria al segle VIII aC Samal (Sam'al, moderna Zendjirli) fou un regne neohitita del nord de Síria sorgit probablement amb l'enfonsament de l'imperi hitita el 1185 aC quan poders locals, com Samal, es van fer independents.

Nou!!: Khubishna і Regne de Samal · Veure més »

Sis

Sis (6) és el nombre natural que segueix el cinc i precedeix el set.

Nou!!: Khubishna і Sis · Veure més »

Tabal

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi fou un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.

Nou!!: Khubishna і Tabal · Veure més »

Tiberens

Els tiberens o tibarens (llati tibereni o tibareni) foren una tribu de la costa del Pont, que vivien entre els calibis i els mosinecs, a l'est del riu Iris.

Nou!!: Khubishna і Tiberens · Veure més »

Tukhana

estats neohitites al segle VIII aC Tukhana o Tukhan (Tuhan o Tuhana, en algun cas Tokhan) fou una ciutat i regne neohitita de Cilícia.

Nou!!: Khubishna і Tukhana · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Khubishna і 28 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hubishna, Hubisna, Hupushnu, Khubisna, Khubushna, Khupisha, Khupisna.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »