Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Musri

Índex Musri

Musri (Assiri Mu-us-ri), o Muzri fou un regne neohitita i després territori d'Assíria, de situació discutida.

23 les relacions: Assíria, Bit Adini, Carquemix, Cataònia, Cilícia, Comana, Fenícia, Kammanu, Kizil Irmak, Kurdistan Iraquià, Mattiwaza, Mitanni, Muntanyes de Nur, Nínive, Palestina, Qarqar, Regne de Que, República Àrab Siriana, Salmanassar I, Subiluliuma I, Teglatfalassar I, Teglatfalassar III, Til Barsip.

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Musri і Assíria · Veure més »

Bit Adini

Estats arameus i neohitites al segle VIII aC Bit Adini fou un important estat arameu situat principalment a l'oest de l'Eufrates però amb diverses possessions a la part oriental.

Nou!!: Musri і Bit Adini · Veure més »

Carquemix

Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix (pot aparèixer també com a Karkemish, Karkemiš o Carchemish) fou una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.

Nou!!: Musri і Carquemix · Veure més »

Cataònia

Cataònia fou una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.

Nou!!: Musri і Cataònia · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Musri і Cilícia · Veure més »

Comana

Nom de dues ciutats romanes.

Nou!!: Musri і Comana · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Musri і Fenícia · Veure més »

Kammanu

Regnes neohitites al segle VIII aC Kammanu (Qamani) fou un estat neohitita situat a l'oest de Meliddu, al nord de Tabal i al sud de Kaska (Katak), sorgit al segle XII aC amb l'enfonsament de l'Imperi Hitita.

Nou!!: Musri і Kammanu · Veure més »

Kizil Irmak

El Kizil Irmak (turc Kızılırmak) és un riu de Turquia, clàssic Halys (Halis).

Nou!!: Musri і Kizil Irmak · Veure més »

Kurdistan Iraquià

El Kurdistan del Sud (en kurd Başûrê Kurdistanê) o Regió del Kurdistan (en kurd Herêmî Kurdistanî) és un territori autònom kurd sota administració del Govern Regional del Kurdistan i que forma part de la República de l'Iraq.

Nou!!: Musri і Kurdistan Iraquià · Veure més »

Mattiwaza

Mattiwaza o Shattiwaza (Mativaja.

Nou!!: Musri і Mattiwaza · Veure més »

Mitanni

Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) fou un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.

Nou!!: Musri і Mitanni · Veure més »

Muntanyes de Nur

Les muntanyes Nur (en turc: Nur Dağları; antigament en grec: Ἀμανός "Amanos", Ἀμανόν o en llatí: Amanus) fou una serra part de les muntanyes del Taure que formaven la frontera sud de Cataònia i anava des de Tars (Cilícia) al nord del golf d'Issos, l'actual badia d'Iskenderun, fins a la Cataònia, i arribaven fins a Melitene, on el riu Eufrates les tallava.

Nou!!: Musri і Muntanyes de Nur · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive (/ nɪnɪvə /), Niniveh, Ninos o Ninive; Siri: ܢܝܼܢܘܹܐ era una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, al nord de l'actual Iraq.

Nou!!: Musri і Nínive · Veure més »

Palestina

Israel-Palestina Palestina (en grec: Παλαιστίνη (Palaistinē); en llatí: Syria Palæstina; en àrab: فلسطين (Filasṭīn, Falasṭīn, Filisṭīn); en hebreu: פלשת - פלשתינה (Pléixet - Palestina) o ארץ ישראל (Eretz Israel)) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Musri і Palestina · Veure més »

Qarqar

Qarqar o Karkar fou una ciutat de Síria, al regne d'Hamath, a la riba de l'Orontes, associada generalment al lloc arqueològic de Tell Qarqur, a la vora de l'Orontes, excavada des de 1993 per un equip americà.

Nou!!: Musri і Qarqar · Veure més »

Regne de Que

El regne de Que Kue, Kui, Quwê, Qeve, Coa, Kuê o Keveh entre altres transcripcions) fou un estat neohittita del sud de Cilícia, format principalment per les zones planes al sud de les muntanyes del Taure, i fins a les muntanyes Amanus. La seva capital se suposa que era Adana, i Tars també en feia part. El regne es va fundar després de l'enfonsament de l'imperi Hittita el 1185 però la seva història és desconeguda. S'hauria anomenat regne dels danudites (que agafaven el nom d'Adana). Azitawatas va fundar un regne vassall a la part nord o més aviat nord-est, amb centre a la moderna Karatepe però la seva datació és molt dubtosa. Per uns fou un territori concedit als emigrants grecs de Troia dirigits per Mopsu i el seu fill Aziwatas, però sembla que l'establiment d'aquest regne semigrec no es pot remuntar tan enrere en el temps. Unes tauletes hittites trobades a la capital hittita parlen d'un Mukshsush (Mopsos?) d'Ahhiyawa (país dels aqueus) i de Madduwattas, un subjecte rebel del rei hittita Arnuwandas III (final del aC). Aquestes dades semblarien revelar una emigració grega a Cilícia testimoniada també per les llegendes gregues de manera independent. Fins a la inscripció d'Azatiwatas o Azitawatas, fill de Mukatalas, que va rebre el poder del sobirà (probablement de Que) Awrikku no se'n sap gairebé res. La inscripció fou trobada a les excavacions de Karatepe, que se suposa era la ciutat fundada amb el seu propi nom pel rei vers el aC. El dunanites eren els habitants de Dunana (Adana) i en fenici apareixen esmentats com danuniyim. La inscripció situa a la dinastia com a descendents de Mopsos. Les emigracions gregues vers el 1200 aC reflectides en mites i llegendes, han estat comprovades per l'arqueologia, i a la llegenda, l'emigració a Cilícia la dirigia Mopsos. No obstant perquè aquests personatges siguin els mateixos hi ha massa diferència temporal i en tot cas serien descendents i no els primitius; la datació de la inscripció d'Azitawatas al podria ser errònia però certament no en tres segles i més aviat la majoria s'inclinen per datar la inscripció al final del o potser durant el. Awrikku ha estat identificat probablement amb Urikki rei de Que (vassall assiri després del 740 aC fins al 732 aC i segurament l'esmentat més tard encara com Urik en una inscripció de Sargon II), el que situaria l'existència del regne a la segona meitat del aC. Vers el 859 aC Assíria va atacar Bit Adini on regnava Akhuni; des de Bit Adini el rei Salmanassar III va passar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish; el rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes Amanus; després els assiris van travessar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el regne de Que, el nom del rei no està indicat), és a dir la plana cilícia, al rei Pikhiris de Khilikka (Cilícia), o sigui la part muntanyosa, i al rei Bur Anati (But Anat) de Yasbuk (un cap local arameu), però els aliats foren derrotats per Salmanassar III i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del golf d'Issos (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat. Khilikku i Que van esdevenir regnes tributaris i haurien pagat durant més o menys un segle però a mitjan aC eren independents. Teglatfalassar III va derrotar i imposar altre cop tribut al rei Urikki, després del 740 aC. Des d'aquest temps els assiris es van adonar que només podien dominar la regió de Cilícia si controlaven Que. Vers el 715 aC els muskhi van ocupar tres ciutats de l'oest de Que, que estaven en mans dels assiris; aquests van contraatacar i van recuperar la part perduda de Que i segurament van annexionar tot el país fins al modern Göksu (clàssic Calicadnos o Kalykadnos) formant una província. A més de tallar la connexió dels muskhi amb la Mediterrània, el ferro i el plom de les mines de la vall del Göksu, i els productes forestals, principalment cedres, van caure en mans dels assiris. Això va suposar el control més decisiu i durador sobre la plana de Cilícia. Després del 712 aC i abans del 703 aC es va annexionar el país de Khilakku (on regnava la dinastia de Tabal que havia perdut la major part del regne davant dels muskhi o els seus aliats), i el regne d'Ishtunda (Azitawatas) al nord de Que, territoris que foren incorporats a la província assíria de Kue o Kui. A la mort de Sargon II el 705 els muskhi van donar suport a la revolta de Gurdi de Til-Garimmu, que podria ser el «kulummeu» embolicat en la mort de Sargon II i l'intent de Sargon de suprimir les seves activitats (705 aC); Gurdi, aliat als muskhi i a magnats de diversos llocs de Cilícia, hauria unificat parts de Tabal, Azitawadda, Kaska, Meliddu/Kammanu i Que sota la seva autoritat amb centre a Til-Garimmu mentre Assíria va conservar Meliddu (ciutat) i algunes altres fortaleses, i els països de Kummukh, Gurgum i Sam'al; vers el 703 els assiris van recuperar Que i Khilakku. A aquesta darrera la dinastia de Tabal havia conservat el poder i va acceptar de bona gana el protectorat assiri. Això va durar fins al 696 aC quan Khilakku i Que es van perdre a causa d'una revolta dirigida per lhazanu d'Illubra, una ciutat a Que, de nom Kirua; la revolta hauria abraçat Que, Khilliku i part de Tabal; Senaquerib diu que les comunicacions amb Que estaven tallades pels rebels temporalment, però finalment la revolta fou aplanada. El 695 els assiris van ocupar Til Garimmu, Tars i Ingirra (la grega Ankiale, transcrit Anquiale), i la capital fou destruïda. Però a la mort de Senaquerib el 681 Khilakku es va tornar a perdre-la junt a Meliddu, a causa dels atacs cimmeris, i els assiris van concentrar la seva estratègia a dominar la plana de Que, i (al nord) Meliddu, deixant la resta abandonada. El 679 aC Que estava sota el seu control. Assarhaddon (680-669) i Assurbanipal (669-631 o 627 aC) van enviar tropes a la regió. El primer va enviar forces el 679 aC en persecució del rei de Sidó Abdu-Milkutti, que hi havia fugit al ser derrotat; era rei Sanduarri, esmentat com a rei de Kundu (Kuinda al golf d'Alexandreta o d'Issos) i Sizu (Sis) Sisu, situada a les muntanyes al nord de Cilícia al que seria el país de Khilakku, era gairebé inabastable per un exèrcit a causa de la protecció que oferien les muntanyes, que en menor mesure també protegien Kundu. Així sembla que en aquest temps Que i Khilikku ja estaven unides. Al pujar al tron Assurbanipal s'esmenta que li va enviar regals valuosos un rei de Khilikki anomenat Sandasharme, però no se sap quins territoris dominava. Segurament els assiris van conservar posicions a la plana, potser fins al final del regnat d'Assurbanipal; s'haurien retirat en aquest temps quan el perill cimmeri es va esvair en aquesta zona mentre s'incrementava l'aliança mede-escita-cimmeria a la frontera oriental. Les fonts manquen per aquest període. Caiguda Nínive el 612 aC apareix a Cilícia un regne unit de la muntanya i la plana (Que) amb capital a Tars (Tarzi) que com hem vist s'hauria anat formant al aC; el títol que els grecs van donar als seus reis fou suuannassai o syennesis, i el nom del país va derivar en Cilícia. Els primers syennesis coneguts els esmenta Heròdot d'Halicarnàs al aC que explica que el 585 aC el rei i un tal Labynetus de Babilònia (potser el futur rei Nabònides, llavors príncep) van fer un tractat amb Ciaxares de Mèdia. Sembla que el regne es mantenia independent i no era part ni de l'imperi mede ni de l'imperi neobabiloni. El syennesis d'Heròdot va ser succeït per un tal Appuašu, que va aguantar una invasió dels babilonis sota Neriglissar (560-556 aC) vers 557/556 aC; es sospita que la invasió fou deguda a un acostament a Mèdia (tanmateix que Cilícia havia caigut en mans dels medes) però no se saben realment les causes.

Nou!!: Musri і Regne de Que · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Musri і República Àrab Siriana · Veure més »

Salmanassar I

Salmanassar I aboca la pols d'una ciutat conquerida en un temple assiri. Salmanassar I (Shulmanu-asharedu, El deu Shulmanu és preeminent") fou rei d'Assíria vers 1274/1265 a 1245/1235 aC.

Nou!!: Musri і Salmanassar I · Veure més »

Subiluliuma I

Subiluliuma I (rei hittita vers 1344-1320 aC) fou fill i successor de Tudhalias III.

Nou!!: Musri і Subiluliuma I · Veure més »

Teglatfalassar I

Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.

Nou!!: Musri і Teglatfalassar I · Veure més »

Teglatfalassar III

Teglatfalassar III Teglatfalassar III fou rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 al 727 aC.

Nou!!: Musri і Teglatfalassar III · Veure més »

Til Barsip

Til Barsip (Tarbusibi) és una antiga ciutat de l'Eufrates que correspon probablement a la moderna Tell Ahmar o Tell a-Ahmar.

Nou!!: Musri і Til Barsip · Veure més »

Redirigeix aquí:

Masuwari, Muzri.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »