Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Adana, Anquiale, Arameus, Arnuwandas I, Arslantepe, Assarhaddon, Assíria, Assurbanipal, İskenderun, Babilònia, Batalla de Qarqar, Biblos, Bit Adini, Carquemix, Ciaxares de Mèdia, Cilícia, Cimmeris, Civilització micènica, Estats neohitites, Göksu, Gurgum, Hattusa, Heròdot, Hitites, Imperi Hitita, Imperi Mede, Imperi Neobabilònic, Ishtunda, Issos, Kammanu, Karatepe, Kaskar, Khilakku, Kummukh, Llengua fenícia, Madduwattas, Mar Mediterrània, Mides III, Mopsos (fill d'Àmpix), Muntanyes de Nur, Muntanyes del Taure, Muskhi, Nabònides, Nínive, Neriglissar, Orontes, Patin, Regne de Samal, Salmanassar III, Sam'al, ..., Sargon II, Sennàquerib, Sidó, Tabal, Tars (Turquia), Teglatfalassar III, Til Garimmu, Troia, Yasbuk, 1185. Ampliar l'índex (10 més) »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Regne de Que і Adana · Veure més »
Anquiale
Anquiale -en assiri Ingirra, en grec Ankiale- fou una població de Cilícia propera a Tars, que al final del fou una colònia grega de Lindos (a Rodes).
Nou!!: Regne de Que і Anquiale · Veure més »
Arameus
Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant.
Nou!!: Regne de Que і Arameus · Veure més »
Arnuwandas I
Arnuwandas I va ser un rei hitita cap als anys 1390 aC 1370 aC.
Nou!!: Regne de Que і Arnuwandas I · Veure més »
Arslantepe
Arslantepe és un petit poble de Turquia, a la província de Malatya, construïda sobre la ciutat hitita de Melid a la vora del riu Thoma, nom antic d'un afluent de l'Eufrates superior, que neix a les muntanyes del Taure.
Nou!!: Regne de Que і Arslantepe · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Regne de Que і Assarhaddon · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Regne de Que і Assíria · Veure més »
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Nou!!: Regne de Que і Assurbanipal · Veure més »
İskenderun
İskenderun (en turc i oficialment) o Alexandreta (Αλεξανδρέττα) és una ciutat de la província de Hatay, Turquia al peu de les muntanyes Amanos.
Nou!!: Regne de Que і İskenderun · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Regne de Que і Babilònia · Veure més »
Batalla de Qarqar
La Batalla de Qarqar (o Karkar) es va lliurar el 854 aC o més probablement el 853 aC quan l'exèrcit d'Assíria, dirigit pel rei Salmanassar III, es va enfrontar a un exèrcit de "dotze reis" aliats prop de la ciutat; dirigia als aliats sirians Ben Hadad II de Damasc anomenat Adad-idr o Hadadezer, i els segons en comandament eren Irhuleni d'Hamath i Acab, rei d'Israel.
Nou!!: Regne de Que і Batalla de Qarqar · Veure més »
Biblos
Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.
Nou!!: Regne de Que і Biblos · Veure més »
Bit Adini
Estats arameus i neohitites al segle VIII aC Bit Adini fou un important estat arameu situat principalment a l'oest de l'Eufrates però amb diverses possessions a la part oriental.
Nou!!: Regne de Que і Bit Adini · Veure més »
Carquemix
Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix, o també Karkemish, Karkemiš o Carchemish, va ser una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.
Nou!!: Regne de Que і Carquemix · Veure més »
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Nou!!: Regne de Que і Ciaxares de Mèdia · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Regne de Que і Cilícia · Veure més »
Cimmeris
Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.
Nou!!: Regne de Que і Cimmeris · Veure més »
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Nou!!: Regne de Que і Civilització micènica · Veure més »
Estats neohitites
Mapa històric dels estats neohitites, c. 800 aC. Les fronteres són aproximades. Els estats neohitites, anomenats també recentment sirohitites, eren entitats polítiques de l'edat del ferro de parla lúvia, aramea i fenícia situades al nord de Síria i al sud d'Anatòlia.
Nou!!: Regne de Que і Estats neohitites · Veure més »
Göksu
El Göksu (traduït com 'Aigua Blava', també Geuk Su, Goksu Nehri, edat mitjana Saleph, clàssic Calycadnus) és un riu de l'altiplà Taşeli a Turquia.
Nou!!: Regne de Que і Göksu · Veure més »
Gurgum
- Gurgum també Gumgum o Gamgum va ser un regne de la regió de la moderna Kahramanmaraş (Maraix) a Turquia.
Nou!!: Regne de Que і Gurgum · Veure més »
Hattusa
Hattusa (o Hattuša) era l'antiga capital de l'Imperi hitita des del regnat d'Hattusilis I. Estava situada al centre d'Anatòlia.
Nou!!: Regne de Que і Hattusa · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Regne de Que і Heròdot · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Regne de Que і Hitites · Veure més »
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Nou!!: Regne de Que і Imperi Hitita · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Regne de Que і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Neobabilònic
Màxima extensió de l'Imperi Neobabilònic. La porta d'Ixtar de Babilònia tal com està reconstruïda al Museu Pergamon de Berlín LImperi Neobabilònic o Segon Imperi Babilònic, va ser un període dins la història de Mesopotàmia que es va iniciar l'any 626 aC i va acabar l'any 539 aC.
Nou!!: Regne de Que і Imperi Neobabilònic · Veure més »
Ishtunda
- Ishtunda fou un estat neohitita de la regió de les muntanyes del Taure.
Nou!!: Regne de Que і Ishtunda · Veure més »
Issos
Issos (en llatí: Issus, en grec antic Ἰσσός) va ser una ciutat de Cilícia al golf que portava el seu nom (golf d'Issos, llatí Issus sinus, grec Ἰσσικὸς κόλπος 'Issikos kolpos') conegut també amb el nom de golf de Miriandros pel nom de Miriandros una ciutat que hi havia.
Nou!!: Regne de Que і Issos · Veure més »
Kammanu
- Kammanu va ser un estat neohitita situat a l'oest de Meliddu, al nord de Tabal i al sud de Katak, sorgit al amb l'enfonsament de l'Imperi Hitita.
Nou!!: Regne de Que і Kammanu · Veure més »
Karatepe
Karatepe ('Turó Negre', hitita: Azatiwataya o Azitawatas, assiri Ishtunda) és una antiga fortalesa hitita exhibida com a museu a l'aire lliure a la província d'Osmaniye, a Turquia, a 23 km de la ciutat de Kadirli, a les muntanyes del Taure, a la riba dreta del riu Ceyhan.
Nou!!: Regne de Que і Karatepe · Veure més »
Kaskar
Kaskar (siríac Kashkar) fou una antiga ciutat de l'Iraq.
Nou!!: Regne de Que і Kaskar · Veure més »
Khilakku
Regnes neohitites al segle VIII aC Khilakku, Khilikki, Khilikka o Hilakku va ser un regne neohitita situat a les muntanyes del Taure.
Nou!!: Regne de Que і Khilakku · Veure més »
Kummukh
- Kummukh (també pot aparèixer com a Kummuh, Kummukhi, Kummuy) va ser un antic regne a la regió de Commagena, un dels estats neohitites.
Nou!!: Regne de Que і Kummukh · Veure més »
Llengua fenícia
La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.
Nou!!: Regne de Que і Llengua fenícia · Veure més »
Madduwattas
Madduwatas o Madduwatta (probablement en grec Madiates) era un rei de Zippasla i després d'Arzawa, a partir de l'any 1400 aC fins aproximadament el 1350 aC.
Nou!!: Regne de Que і Madduwattas · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Regne de Que і Mar Mediterrània · Veure més »
Mides III
Mides III (en grec antic Μίδας, en llatí Midas) fou rei de Frígia de la dinastia tantàlida al.
Nou!!: Regne de Que і Mides III · Veure més »
Mopsos (fill d'Àmpix)
Segons la mitologia grega, Mopsos (en grec Μόψος), va ser un endeví del poble dels làpites, fill d'Àmpix i de Cloris i net de Pèlias.
Nou!!: Regne de Que і Mopsos (fill d'Àmpix) · Veure més »
Muntanyes de Nur
Les muntanyes de Nur és una serralada que forma part de les muntanyes del Taure.
Nou!!: Regne de Que і Muntanyes de Nur · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Regne de Que і Muntanyes del Taure · Veure més »
Muskhi
Muskhi és el nom que van donar a les tribus georgianes o armènies els hitites.
Nou!!: Regne de Que і Muskhi · Veure més »
Nabònides
Sîn, Museu Britànic Nabònides o Nabû-nāʾid va ser l'últim rei de Babilònia i de la Dinastia Caldea o Neobabilònica.
Nou!!: Regne de Que і Nabònides · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Nou!!: Regne de Que і Nínive · Veure més »
Neriglissar
o també Nergal-šar-uṣur va ser el quart rei de Babilònia de l'anomenada Dinastia Caldea entre els anys 560 aC i 556 aC, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Regne de Que і Neriglissar · Veure més »
Orontes
El riu Orontes (també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.
Nou!!: Regne de Que і Orontes · Veure més »
Patin
Estats neohitites i arameus, segles IX i VIII aC Patin o Pattin (i també Khattim, Khatina o Hatina, i pels assiris Unqi) va ser un estat dels luvites, que va sorgir com a poder independent després de la destrucció de l'imperi Hitita.
Nou!!: Regne de Que і Patin · Veure més »
Regne de Samal
Regnes neohitites i arameus a Síria al segle VIII aC El Regne de Samal va ser un regne neohitita del nord de Síria sorgit probablement amb l'enfonsament de l'imperi hitita el 1185 aC quan diversos poders locals, com la ciutat de Sam'al d'on va prendre nom el regne, es van fer independents.
Nou!!: Regne de Que і Regne de Samal · Veure més »
Salmanassar III
Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.
Nou!!: Regne de Que і Salmanassar III · Veure més »
Sam'al
Inscripció del príncep Kilamuwa de Samal (Museu de Pergamon) Sam'al (actualment, Hüyük Zincirli o Zengirli; antic otomà, Zendjirli), a la província de Gaziantep, Turquia) fou una ciutat hitita situada a les muntanyes de l'Antitaurus del modern centre-sud de Turquia. Està a uns 15 quilòmetres al nord d'Antioquia. Mapa històric dels estats neohitites, c. 800 aC, on es mostra la localització de Sam'al i la moderna Zincirli. El lloc de Sam'al va ser ocupat originalment a l'edat del bronze i, més tard, va passar a formar part del Regne de Yamhad a principis del segon mil·lenni aC. Va ser absorbit per l'Imperi Hitita durant la meitat d'aquest mil·lenni. Després de la caiguda dels hitites, passà a ser controlada per neohitites fins a l'arribada dels arameus, quan la ciutat va esdevenir la capital del Regne de Samal o Sam'al. Amb l'auge de l'Imperi neoassiri, Sam'al va esdevenir una ciutat vassalla de l'estat i, més tard, una província d'aquest imperi. Aquesta situació va acabar al segle VII aC, amb la davallada del poder neoassiri. El lloc va ser excavat el 1888, 1890, 1890-91, 1894 i 1902 per una expedició alemanya de l'Oriental Society, dirigida per Felix von Lüscher i Robert Koldewey.
Nou!!: Regne de Que і Sam'al · Veure més »
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Nou!!: Regne de Que і Sargon II · Veure més »
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Nou!!: Regne de Que і Sennàquerib · Veure més »
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Nou!!: Regne de Que і Sidó · Veure més »
Tabal
Situació dels tabal Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi va ser el nom d'un país i d'un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.
Nou!!: Regne de Que і Tabal · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Regne de Que і Tars (Turquia) · Veure més »
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Nou!!: Regne de Que і Teglatfalassar III · Veure més »
Til Garimmu
Til Garimmu (Til-Garimmu o Beth-Togarmah), en hitita Tegarama, Tegarma, Tagarma i Takarama, fou un territori situat entre els kaska al nord, els tibarens al sud, els muskhi a l'oest i Meliddu a l'est.
Nou!!: Regne de Que і Til Garimmu · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Regne de Que і Troia · Veure més »
Yasbuk
Yasbuk (Ishbak) fou un efímer estat arameu tribal de situació exacta desconeguda al nord de Síria.
Nou!!: Regne de Que і Yasbuk · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Que і 1185 · Veure més »
