Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Sanai

Índex Sanai

Abul-Majd Majdud ibn Adam Sanai Ghaznavi, més conegut com a Hakim Sanai, fou un poeta i místic persa que va viure a Gazni (per això el sobrenom Ghaznavi), Afganistan, entre els segles  i.Bruijn, J.T.P. de.

Taula de continguts

  1. 56 les relacions: Afganistan, Apariat, Azerbaidjan, Bagdad, Cadi, Califa, Cassida, Dante Alighieri, Diwan (literatura), Edat mitjana, El jardí emmurallat de la veritat, Encyclopædia Britannica, Encyclopædia Iranica, Farid-ad-Din Attar, Fàtua, Filosofia, Gazal, Gaznèvides, Gazni, Iran, Isfahan, Islam, Khorasan (província de l'Iran), La Divina Comèdia, La Meca, Literatura persa, Mahoma, Manuscrit, Masnavi, Medina, Merv, Misticisme, Nizami Gandjawi, Open Library, Oxford University Press, Panegíric, Persa, Poeta, Renom, Rumi, Sarakhs, Segle XII, Segle XIX, Sentit de la vida, Sufisme, Sultà, Turkmenistan, UNESCO, Universitat de Barcelona, Xaban, ... Ampliar l'índex (6 més) »

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Veure Sanai і Afganistan

Apariat

Un apariat és un grup de dos versos que rimen entre ells.

Veure Sanai і Apariat

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Veure Sanai і Azerbaidjan

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Veure Sanai і Bagdad

Cadi

Un cadi (de l'àrab) és, en el món musulmà, un jutge que aplica la xaria, la llei religiosa islàmica; en conseqüència els cadis tenen jurisdicció sobre aquells temes legals que afecten la xaria i exerceixen funcions civils, judicials i religioses.

Veure Sanai і Cadi

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Veure Sanai і Califa

Cassida

La cassida —de l'àrab قصيدة, qaṣīda— és la forma estròfica bàsica de la poesia àrab clàssica.

Veure Sanai і Cassida

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Veure Sanai і Dante Alighieri

Diwan (literatura)

Un diwan o divan és, en la literatura àrab, persa i otomana, un recull de poemes d'un sol autor, podent designar tant una selecció com l'obra completa d'un poeta.

Veure Sanai і Diwan (literatura)

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Sanai і Edat mitjana

El jardí emmurallat de la veritat

Hadiqat al Haqiqa o Hadiqatul Haqiqah (en persa), El jardí de la veritat o Hadiqat al Haqiqa va shariat at tariqa (també transcrit com Hadīqat al-Haqīqah wa sharīhat at-tariqah), El jardí de la veritat i la llei del camí o sendera espiritual, més conegut com El jardí emmurallat de la veritat, és l'obra més coneguda del poeta i místic persa Abul-Majd Majdud ibn Adam Sanai de Gazni (Gaznaví), Hakim Sanai (ca.1070-ca.

Veure Sanai і El jardí emmurallat de la veritat

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Veure Sanai і Encyclopædia Britannica

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Veure Sanai і Encyclopædia Iranica

Farid-ad-Din Attar

Abu-Hàmid ibn Abu-Bakr Ibrahim —en persa ابو حمید ابن ابوبکر ابراهیم— o Farid-ad-Din Muhàmmad ibn Ibrahim —en persa i àrab فرید الدین بن محمد بن إبراهيم, Farīd ad-Dīn Muḥammad ibn Ibrāhīm—, més conegut pels seus pseudònims d'escriptor Farid-ad-Din o Attar —en persa i àrab عطار, ʿAṭṭār, «Perfumer» — (Nixapur, vers 1142-1221) fou un poeta, teoritzador del sufisme i hagiògraf d'origen persa.

Veure Sanai і Farid-ad-Din Attar

Fàtua

Una fàtua (de l'àrab) és un pronunciament sobre dret islàmic (fiqh) que s'aplica als països musulmans en les consultes sobre matèries civils o religioses.

Veure Sanai і Fàtua

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Veure Sanai і Filosofia

Gazal

El gazal, ghazal, gazel o ghazel (panjabi,;; bengalí) és un gènere líric (forma poètica) que consisteix en rimes apariades i tornades, on cada línia comparteix la mateixa mesura.

Veure Sanai і Gazal

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Veure Sanai і Gaznèvides

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Veure Sanai і Gazni

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Veure Sanai і Iran

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Veure Sanai і Isfahan

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Sanai і Islam

Khorasan (província de l'Iran)

Khorasan fou una de les províncies de l'Iran fins al 2004.

Veure Sanai і Khorasan (província de l'Iran)

La Divina Comèdia

''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.

Veure Sanai і La Divina Comèdia

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Veure Sanai і La Meca

Literatura persa

El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.

Veure Sanai і Literatura persa

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Veure Sanai і Mahoma

Manuscrit

Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.

Veure Sanai і Manuscrit

Masnavi

Manuscrit persa del s. XVII del masnavi ''Mantiq al-Tayr'', ''El llenguatge de les aus'', de Farid-ad-Din Attar El masnavi, també anomenat masnawi o mathnavi, és un gènere poètic de les literatures persa, turca, urdu i àrab, compost en estrofes de dos versos o apariats, en nombre indeterminat, tot i que és generalment extens i amb el patró de rima aa/ bb/ cc, etc.

Veure Sanai і Masnavi

Medina

Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.

Veure Sanai і Medina

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.

Veure Sanai і Merv

Misticisme

Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.

Veure Sanai і Misticisme

Nizami Gandjawi

Nizami Gandjawi, Elyās Yūsof Neẓāmī Ganjavī, (en / Neẓâmi Ganjavi, que literalment significa «Nizami de Gandja»; en kurd: Nîzamî Gencewî, نیزامی گه‌نجه‌وی), (Gandja, 1141 – Gandja, 1209), el nom complet del qual és Nezam al-Din Abu Mohammad Elyas Elyas Ibnja Ibnyas Gandja Ibnja Ibnyas fou un dels més grans poetes, escriptors i pensadors perses.

Veure Sanai і Nizami Gandjawi

Open Library

recto d'un llibre de Frederick Macaulay. Open Library és un projecte d'arxiu d'Internet dirigida a catalogar tots els llibres publicats, independentment del seu idioma, en una base de dades accessible gratuïtament a Internet.

Veure Sanai і Open Library

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Veure Sanai і Oxford University Press

Panegíric

Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.

Veure Sanai і Panegíric

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Veure Sanai і Persa

Poeta

Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.

Veure Sanai і Poeta

Renom

Els renoms són noms no oficials que no ha inventat ni l'interessat ni la seva família, per motius afectuosos.

Veure Sanai і Renom

Rumi

Jalal-ad-Din Muhàmmad Balkhí o Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi, o simplement Rumi, també conegut com a Mawlana (30 de setembre de 1207- Konya, 17 de desembre de 1273), fou un poeta, jurista, teòleg i místic sufí.

Veure Sanai і Rumi

Sarakhs

Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.

Veure Sanai і Sarakhs

Segle XII

El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Veure Sanai і Segle XII

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Veure Sanai і Segle XIX

Sentit de la vida

El sentit de la vida és l'explicació que intenten donar la filosofia o la religió al perquè de l'existència, responent a interrogants com la finalitat de l'ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció.

Veure Sanai і Sentit de la vida

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Veure Sanai і Sufisme

Sultà

Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.

Veure Sanai і Sultà

Turkmenistan

El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.

Veure Sanai і Turkmenistan

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Veure Sanai і UNESCO

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Veure Sanai і Universitat de Barcelona

Xaban

Xaban és el vuitè mes del calendari musulmà i té 29 dies.

Veure Sanai і Xaban

Xeic

Xeic —de l'àrab, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’.

Veure Sanai і Xeic

Xiisme

El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Veure Sanai і Xiisme

Xirvan

Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.

Veure Sanai і Xirvan

1131

;Resta del món.

Veure Sanai і 1131

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Veure Sanai і 1910

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Veure Sanai і 2008

, Xeic, Xiisme, Xirvan, 1131, 1910, 2008.