Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Merv

Índex Merv

Merv o Merw (en persa: مرو transliterat Marw o Mary; en xinès: 木鹿, Mulu, per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw al-Shahidjan o Marw al-Shāhidjān), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

143 les relacions: Abd Al·lah ibn Iskandar, Abd-Al·lah ibn Àmir, Abu-Múslim, Afganistan, Aixkhabad, Al-Istakhrí, Al-Mukanna, Al-Muqaddassí, Alà-ad-Din Juwayní, Alí ibn Abi-Tàlib, Alí ibn al-Athir, Alexandre el Gran, Alp Arslan, Amudarià, Antíoc I Sòter, Ardaixir I, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Çağrı Beg Dawud, Àhmad Sanjar, Àsia Central, Badakhxan, Bagdad, Balkh, Barmàquides, Bayram Ali, Bàssora, Brahuis, Budisme, Bukharà, Califat abbàssida, Cir II el Gran, Daniyal Biy, Darios el Gran, Dècada del 820, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Britannica, Gaznèvides, Genguis Khan, Haiximita, Hissor, Imperi Aquemènida, Imperi Part, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Inscripció de Behistun, Iran, Islam, Ismaïl I, Jetissú, Kaixgar, ..., Kara-khitai, Khanat de Bukharà, Khanat de Khivà, Khorasan (província del Califat), Khurramiyya, Khwarizm, Kufa, Llengües sinítiques, Mangit, Maniqueisme, Marc Licini Cras Dives I, Margiana, Marw al-Rudh, Mary (Turkmenistan), Marzban, Màlik-Xah I, Merv, Mongols, Murghab, Mustawfi, Nasr ibn Sayyar, Nestorianisme, Nixapur, Oasis, Oghuz, Patrimoni de la Humanitat, Persa, Plini el Vell, Qajar (tribu), Qays Aylan, Qutayba ibn Múslim, Regne de Fergana, República Socialista Soviètica de Turkmenistan, Ruta de la Seda, Saffàrida, Samarcanda, Sàtrapa, Segle VII, Segle XIII, Segle XV aC, Sogdiana, Tadjics, Taixkent, Tamerlà, Tàhir ibn al-Hussayn, Türkmenbaşy, Tekeoğulları, Tolui, Transcàspia, Turcmans, Turcs occidentals, Turkmenistan, UNESCO, Uzbekistan, Xafiisme, Xah Murad, Xah Rukh (timúrida), Xina, Yezdegerd III, Zarafxan, Zoroastrisme, 1037, 1100, 1141, 1142, 1145, 1153, 1221, 1380, 1409, 1505, 1785, 1789, 1790, 1823, 1832, 1856, 1884, 1887, 1924, 1935, 1991, 261 aC, 280 aC, 553, 671, 736, 746, 748, 755, 813, 818, 980. Ampliar l'índex (93 més) »

Abd Al·lah ibn Iskandar

Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un khan uzbek dels xibànides de Transoxiana.

Nou!!: Merv і Abd Al·lah ibn Iskandar · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Àmir

Abu-Abd-ar-Rahman Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Qurayx, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Àmir —en àrab عبدالله بن عامر— (la Meca, 626-680) fou un general àrab del clan dels Abd-Xams, parent del califa Uthman ibn Affan.

Nou!!: Merv і Abd-Al·lah ibn Àmir · Veure més »

Abu-Múslim

Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلم خراسانى; en àrab أبو مسلم عبد الرحمن بن مسلم الخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.

Nou!!: Merv і Abu-Múslim · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Merv і Afganistan · Veure més »

Aixkhabad

Aixkhabad (mot turcman, també Aşgabat, Ashgabat i Ashqabat; en persa عشق آباد, Ešq-âbâd; en rus Ашхаба́д) és la capital del Turkmenistan.

Nou!!: Merv і Aixkhabad · Veure més »

Al-Istakhrí

Mapa d'Istakhrí del Golf pèrsic Abu-Ishaq Ibrahim ibn Muhàmmad al-Istakhrí al-Farissí al-Karkhí (en àrab Abū Isḥāq Ibrāhīm b. Muḥammad al-Iṣṭaẖrī al-Fārisī al-Karẖī) (m. en 951), més conegut simplement com Al-Istakhrí, va ser un dels geògrafs i cartògrafs perses més importants del segle X. Membre de l'escola d'Abu-Zayd al-Balkhí († 934) a Bagdad, és conegut sobretot per l'obra Kitab al-massàlik wa-l-mamàlik ("Llibre dels camins i les províncies"), que conté un mapamundi i 23 mapes regionals, i de la que se'n conserva una traducció integral en persa.

Nou!!: Merv і Al-Istakhrí · Veure més »

Al-Mukanna

Al-Muqanna (en àrab المقنع al-Muqannaʿ, «el Velat») fou el malnom donat a un rebel de Transoxiana durant el califat d'al-Mahdi (775-785), nadiu de Merv, que amagava el seu rostre sota un vel de seda (qinà) o una mascara d'or.

Nou!!: Merv і Al-Mukanna · Veure més »

Al-Muqaddassí

Muhàmmad ibn Àhmad Xams-ad-Din al-Muqaddassí o al-Maqdissí (àrab: محمد بن امحد شمس الدين المقدسي, o simplement المقدسي) fou un viatger i geògraf àrab nascut a Jerusalem el 945 o 946.

Nou!!: Merv і Al-Muqaddassí · Veure més »

Alà-ad-Din Juwayní

Alà-ad-Din Atà-Màlik ibn Muhàmmad (al-)Juwayní, més conegut senzillament com a Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283) fou un governador i historiador persa.

Nou!!: Merv і Alà-ad-Din Juwayní · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib —en àrab: أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī— (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'Islam (656-659).

Nou!!: Merv і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (en àrab عز الدین بن الاثیر, ʿIzz ad-Dīn ibn al-Aṯīr) (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Merv і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Merv і Alexandre el Gran · Veure més »

Alp Arslan

'''Alp Arslan''' humiliant l'emperador Romà IV Diògenes. La imatge prové d'una traducció francesa il·lustrada del segle XV de ''De Casibus Virorum Illustrium, de Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Merv і Alp Arslan · Veure més »

Amudarià

L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Merv і Amudarià · Veure més »

Antíoc I Sòter

Antíoc I Sòter (el salvador o el guanyador) fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor, va néixer el 324 aC.

Nou!!: Merv і Antíoc I Sòter · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxa (Rei de reis) de la dinastia sassànida, i rei de reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Merv і Ardaixir I · Veure més »

Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin

Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.

Nou!!: Merv і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin · Veure més »

Çağrı Beg Dawud

Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).

Nou!!: Merv і Çağrı Beg Dawud · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar, en persa Ahmad-e Sanjar o en turc Ahmed Sancar, també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.

Nou!!: Merv і Àhmad Sanjar · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Merv і Àsia Central · Veure més »

Badakhxan

El Badakhxan (en persa: بدخشان, en tadjik: Бадахшон) fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.

Nou!!: Merv і Badakhxan · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Merv і Bagdad · Veure més »

Balkh

Balkh (persa: بلخ, Balḫ) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Merv і Balkh · Veure més »

Barmàquides

Els barmàquides (al-Baramika o al-Barmak) fou un família iraniana de secretaris i visirs dels primers califes abbàssides.

Nou!!: Merv і Barmàquides · Veure més »

Bayram Ali

Bayram Ali o Bayram-Ali (modernament en turkmen Baýramaly, rus Байрам-Али) és una població del Turkmenistan a 30 km a l'est de Merv, capital del districte del mateix nom a la província de Mary (Merv).

Nou!!: Merv і Bayram Ali · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora; àrab البصرة) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Merv і Bàssora · Veure més »

Brahuis

Els brahuis (urdú: بروہی) són una ètnia dràvida que viu al Balutxistan.

Nou!!: Merv і Brahuis · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica oriental basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Merv і Budisme · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Merv і Bukharà · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Merv і Califat abbàssida · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Merv і Cir II el Gran · Veure més »

Daniyal Biy

Daniyal Biy fou atalik del khanat de Bukharà del 1758 a 1785.

Nou!!: Merv і Daniyal Biy · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (vers 540 aC– 485 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Merv і Darios el Gran · Veure més »

Dècada del 820

Sense descripció.

Nou!!: Merv і Dècada del 820 · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

L'Enciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Merv і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Nou!!: Merv і Encyclopædia Britannica · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia turc que va governar a part d'Àsia Central, Pèrsia, l'Afganistan i part de l'Índia.

Nou!!: Merv і Gaznèvides · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227) fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Merv і Genguis Khan · Veure més »

Haiximita

Haiximita (de l'àrab هاشمي, hāximī) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o "descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf", que era el besavi del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Merv і Haiximita · Veure més »

Hissor

Hissor (tadjik Ҳисор, abans Hisar o Hissar, rus Gissar Гиссар) és una ciutat de l'occident de Tadjikistan a uns 15 km a l'oest de Duixanbe.

Nou!!: Merv і Hissor · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Merv і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Merv і Imperi Part · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Merv і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Merv і Imperi Selèucida · Veure més »

Inscripció de Behistun

La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.

Nou!!: Merv і Inscripció de Behistun · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Merv і Iran · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Merv і Islam · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Merv і Ismaïl I · Veure més »

Jetissú

polonesa del rus "Semiretxie", equivalent a Zhetysu propi) al sud-est del llac Balkhash Jetissú, «set rius», o literalment «set aigües» és un nom medieval turc avui recuperat en kazakh que designa el "país dels set rius" anomenat pels russos Semiretxie.

Nou!!: Merv і Jetissú · Veure més »

Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر/K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什Kāshí o Kāshígéěr; en pinyin: Kāshí), és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Merv і Kaixgar · Veure més »

Kara-khitai

El khanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.

Nou!!: Merv і Kara-khitai · Veure més »

Khanat de Bukharà

El Khanat de Bukharà fou un estat de l’Àsia Central durant els segles XVI i XVII, i continuat sota emirs al segle XIX i fins al 1920.

Nou!!: Merv і Khanat de Bukharà · Veure més »

Khanat de Khivà

El Khanat de Khivà —Xiva Xonligien uzbek— fou un estat d’Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.

Nou!!: Merv і Khanat de Khivà · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la que exerciren el poder efectiu del al principi del segle X. El nom de regió del Khorasan (vegeu Gran Khorasan) apareix al segle VII i els àrabs el donaven a totes les terres a l'est del Jibal iranià.

Nou!!: Merv і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Khurramiyya

Khurramiyya khurramita (en persa: خُرّمدينان - Khorrām-Dīnān que vol dir "Els de la religió joiosa"; en àrab: خُرَّميه Khurrāmīyah)) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del segle V, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per les tendències xiïtes radicals. El nom més apropiat dels primers és "mazdakiyya" (mazdaquites) sobretot a causa del fet que l'evolució posterior ho aconsella. Els Khurramiyya en canvi formarien part del grup de sectes neomazdaquites i el seu nom s'aplicaria més específicament als de l'Iran occidental, Azerbaidjan i Armènia. El nom khurramiyya deriva probablement del persa khurramdin (religió joiosa) encara que s'ha dit que deriva de la ciutat de Khurram (al districte d'Ardebil) o de Khurrama (esposa de Mazdak).

Nou!!: Merv і Khurramiyya · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Merv і Khwarizm · Veure més »

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa —en àrab الكوفة, al-Kūfa— és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Nou!!: Merv і Kufa · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès o xinés és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. És necessari fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, encara que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, és basada en el mandarí i no és «neutral» en relació a les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units.

Nou!!: Merv і Llengües sinítiques · Veure més »

Mangit

La dinastia Mangit fou una nissaga que va governar el khanat de Bukharà de la meitat del a 1920/1923.

Nou!!: Merv і Mangit · Veure més »

Maniqueisme

Maniqueus El maniqueisme és un corrent religiós segons el qual hi ha dos principis fonamentals, el bé i el mal, de la mateixa categoria i entitat.

Nou!!: Merv і Maniqueisme · Veure més »

Marc Licini Cras Dives I

Marc Licini Cras Dives —Marcus Licinius P. F. M. N. Crassus Dives— (~105 aC - 53 aC) fou un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana, més conegut com a Cras el Triumvir.

Nou!!: Merv і Marc Licini Cras Dives I · Veure més »

Margiana

Extensió de la Margiana cap al 300 aC superposada a les fronteres actuals Margiana (en grec Margiana, Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.

Nou!!: Merv і Margiana · Veure més »

Marw al-Rudh

Merv, Merw o Marw al-Rudh literalment «Merv del Riu», també Marw-i Küčik, «petita merv») fou una antiga ciutat a la riba del Murghab al Gran Khorasan, al lloc on el riu abandona les muntanyes del Gharčistan (Ghardjistan) i entren a l'estepa, pròximes a l'actual població de Bala Murghab a l'Afganistan, capital del districte de Murghab i de la província de Badghis a l'Afganistan. Existia abans de l'islam amb el nom de Mavirot (en armeni Mrot) i hauria estat fundada per Bahram V (420–438). El 553 s'hi esmenta un bisbe nestorià. El 652 el governador sassànida local, Badham, es va convertir en vassall dels àrabs. Vers el 776 (govern de Humayd ibn Kutayba al-Tai (768-776) i Abu Awn Abd al-Malik ibn Yazid (776-777) Talakan i Guzgan estaven en mans del rebel kharigita Yusuf al-Barm al-Thakafi.

Nou!!: Merv і Marw al-Rudh · Veure més »

Mary (Turkmenistan)

Assentament de l'antiga ciutat de Merv Mary és una ciutat de Turkmenistan, capital de la província de Mary.

Nou!!: Merv і Mary (Turkmenistan) · Veure més »

Marzban

Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.

Nou!!: Merv і Marzban · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fath Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou sultà gran seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Nou!!: Merv і Màlik-Xah I · Veure més »

Merv

Merv o Merw (en persa: مرو transliterat Marw o Mary; en xinès: 木鹿, Mulu, per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw al-Shahidjan o Marw al-Shāhidjān), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Merv і Merv · Veure més »

Mongols

Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi. Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvá i Yakutia de la Federació Russa.

Nou!!: Merv і Mongols · Veure més »

Murghab

El riu Murghab (tadjik i persa: Мурғоб o مرغاب, que vol dir riu dels Ocells), també apareix com Murghob, Murgob, o Murgab (del rus: Мургаб), és un riu de Tadjikistan, conegut en la seva part inicial com Aksu o Oksu i en la part final com a riu Bartang.

Nou!!: Merv і Murghab · Veure més »

Mustawfi

Mustawfi era un funcionari islàmic medieval encarregat de la comptabilitat i actuant com a comptable general.

Nou!!: Merv і Mustawfi · Veure més »

Nasr ibn Sayyar

Nasr ibn Sayyar al-Laythí al-Kinaní o, senzillament, Nasr ibn Sayyar fou el darrer governador omeia del Khurasan, representant dels mudarites.

Nou!!: Merv і Nasr ibn Sayyar · Veure més »

Nestorianisme

El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al segle V per Nestori, patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Merv і Nestorianisme · Veure més »

Nixapur

Nixapur (en persa: نیشابور, Neyshābūr) és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Meixad, que és la capital regional.

Nou!!: Merv і Nixapur · Veure més »

Oasis

Oasis va ser una banda anglesa de rock en l'estil de britpop, originàriament formada a Manchester, Anglaterra.

Nou!!: Merv і Oasis · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غز, ḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Merv і Oghuz · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Merv і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Persa

El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des de 1958 per raons polítiques), el Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Merv і Persa · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Merv і Plini el Vell · Veure més »

Qajar (tribu)

Els qajars són una tribu turcmana de l'Iran, derivada d'un cap anomenat Qaračar, i origen d'una dinastia de Pèrsia.

Nou!!: Merv і Qajar (tribu) · Veure més »

Qays Aylan

Els Qays Aylan foren un grup àrab, una de les dues subdivisions dels Múdar.

Nou!!: Merv і Qays Aylan · Veure més »

Qutayba ibn Múslim

Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Abi-Sàlih Múslim ibn Amr al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim —en àrab قتيبة بن مسلم, Qutayba ibn Muslim— (669-715) fou un general àrab al servei del califat omeia.

Nou!!: Merv і Qutayba ibn Múslim · Veure més »

Regne de Fergana

El regne de Fergana és el nom convencional d'un antic estat que va existir probablement entre els segles III aC i VI dC en part de l'actual Uzbekistan.

Nou!!: Merv і Regne de Fergana · Veure més »

República Socialista Soviètica de Turkmenistan

La República Socialista Soviètica del Turkmenistan (RSS del Turkmenistan) va ser una república constituent de la Unió Soviètica fins al 1991, any en què es va declarar la independència del Turkmenistan.

Nou!!: Merv і República Socialista Soviètica de Turkmenistan · Veure més »

Ruta de la Seda

La ruta de la Seda era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: Merv і Ruta de la Seda · Veure més »

Saffàrida

La dinastia saffàrida o dels saffàrides de l'Iran va governar un efímer imperi centrat sobre el Sistan, una regió fronterera entre l'Afganistan i l'Iran actuals, entre 861 i 1003.

Nou!!: Merv і Saffàrida · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda, també coneguda internacionalment com a Samarkand, és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Merv і Samarcanda · Veure més »

Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

Nou!!: Merv і Sàtrapa · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Merv і Segle VII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Merv і Segle XIII · Veure més »

Segle XV aC

El segle XV aC manté l'equilibri territorial i polític de l'època precedent i destaca per la sofisticació dels mites i cerimònies religioses arreu, així com per l'aparició de nous pobles a Europa.

Nou!!: Merv і Segle XV aC · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC.Sogdiana o Sògdia (Σογδιανή, persa antic Suguda) fou una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida.

Nou!!: Merv і Sogdiana · Veure més »

Tadjics

Nenes tadjics Els tadjics (en persa: تاجيک tājīk; en tadjik: Тоҷик; en rus: Таджики; en pinyin: tâjíkè zú) són un poble de l'Àsia central que parla el tadjik, una llengua irànica considerada un dialecte oriental del persa.

Nou!!: Merv і Tadjics · Veure més »

Taixkent

Taixkent (del rus Ташкент; en uzbek: Toshkent, o Тошкент / Тoшкeнт en alfabet ciríl·lic) és la capital de l'Uzbekistan.

Nou!!: Merv і Taixkent · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Merv і Tamerlà · Veure més »

Tàhir ibn al-Hussayn

Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn, «l'Ambidextre» —en àrab طاهر بن الحسينبن بن مصعب بن زريق ذو اليمينين, Ṭāhir b. al-Ḥusayn b. Muṣʿab b. Ruzayq Ḏū l-Yamīnayn— (Bushang, 776 - Merv, 822) fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.

Nou!!: Merv і Tàhir ibn al-Hussayn · Veure més »

Türkmenbaşy

El port de '''Türkmenbaşy''' Türkmenbaşy és una ciutat portuària del Turkmenistan, situada a la península homònima al costat del golf també homònim, a la costa del mar Caspi.

Nou!!: Merv і Türkmenbaşy · Veure més »

Tekeoğulları

El beylicat de Teke o dels Tekeoğulları fou un dels principats turcmans que es van crear a Anatòlia després de la caiguda dels Seldjúcides de Rüm a l'època anomenada dels beylicats o beyliks.

Nou!!: Merv і Tekeoğulları · Veure més »

Tolui

Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.

Nou!!: Merv і Tolui · Veure més »

Transcàspia

Transcàspia fou el nom d'un govern militar rus a la zona de l'actual Turkmenistan.

Nou!!: Merv і Transcàspia · Veure més »

Turcmans

Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.

Nou!!: Merv і Turcmans · Veure més »

Turcs occidentals

Khanat Turc Oriental El khanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.

Nou!!: Merv і Turcs occidentals · Veure més »

Turkmenistan

El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.

Nou!!: Merv і Turkmenistan · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Merv і UNESCO · Veure més »

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Merv і Uzbekistan · Veure més »

Xafiisme

El xafiisme —en àrab الشافعية, ax-xāfiʿiyya, المذهب الشافعي, al-maḏhab ax-xāfiʿī, o الفقه الشافعي, al-fiqh ax-xāfiʿī— és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.

Nou!!: Merv і Xafiisme · Veure més »

Xah Murad

Xah Murad fou atalik de Bukharà del 1785 a 1789 i emir de Bukharà de 1789 a 1799.

Nou!!: Merv і Xah Murad · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (20 d'agost de 1377 –13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà al que va succeir a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Merv і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Merv і Xina · Veure més »

Yezdegerd III

Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم "fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.

Nou!!: Merv і Yezdegerd III · Veure més »

Zarafxan

Zarafxan o Zerafxan (també Zarafshan o Zarafshon, tadjik Дарёи Зарафшон, uzbek Zarafshon, del mot persa زرافشان zar-afshān, que significa "el que ruixa l'or") és un riu i una vall de l'Àsia central, avui dia a Tadjikistan i Uzbekistan.

Nou!!: Merv і Zarafxan · Veure més »

Zoroastrisme

El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme (culte d'Ahura Mazda) era la religió dels antics perses abans de l'arribada de l'islam, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran.

Nou!!: Merv і Zoroastrisme · Veure més »

1037

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 1037 · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 1100 · Veure més »

1141

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 1141 · Veure més »

1142

L'any 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Merv і 1142 · Veure més »

1145

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 1145 · Veure més »

1153

;Països Catalans.

Nou!!: Merv і 1153 · Veure més »

1221

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 1221 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 1380 · Veure més »

1409

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 1409 · Veure més »

1505

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 1505 · Veure més »

1785

;Països Catalans.

Nou!!: Merv і 1785 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Merv і 1789 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 1790 · Veure més »

1823

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Merv і 1823 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Merv і 1832 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Merv і 1856 · Veure més »

1884

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Merv і 1884 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Merv і 1887 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Merv і 1924 · Veure més »

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Merv і 1935 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Merv і 1991 · Veure més »

261 aC

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 261 aC · Veure més »

280 aC

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 280 aC · Veure més »

553

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 553 · Veure més »

671

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 671 · Veure més »

736

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 736 · Veure més »

746

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 746 · Veure més »

748

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 748 · Veure més »

755

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 755 · Veure més »

813

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 813 · Veure més »

818

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 818 · Veure més »

980

Sense descripció.

Nou!!: Merv і 980 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Alexandria de Margiana, Antioquia Margiana, Ciutat de Merw, Marw al-Shahidjan.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »