Taula de continguts
101 les relacions: Absorció (electromagnetisme), Aerogel, Alumini, Aminoàcid, Anell planetari, Anells de Saturn, Antàrtida, Asteroide, Astrofísica, Astronomia, Atmosfera terrestre, Camp magnètic, Cap Canaveral, Carbur de silici, Cassini-Huygens, Ciència, Cinturó de Kuiper, Cometa, Dècada del 1970, Densitat, Difracció, Dispersió (física), Dispersió òptica, Duresa, Electromagnetisme, Emissivitat, Espinel·la, Estel, Estratosfera, Extinció, Física, Física estadística, Florida, Fractal, Galàxia d'Andròmeda, Galileo (sonda), Giotto (sonda), Glicina, Grafit, Groenlàndia, Halo galàctic, Heli, Hidrocarbur, Houston, Infraroig, Isòtop, Júpiter (planeta), Joventut Socialista de Catalunya, Llum, Llum zodiacal, ... Ampliar l'índex (51 més) »
- Astrobiologia
- Astronomia extragalàctica
Absorció (electromagnetisme)
atenuació de la llum transmesa amb la incident, es pot obtenir un espectre d'absorció. Labsorció en la física de la radiació electromagnètica és la manera per la qual l'energia d'un fotó l'agafa la matèria, típicament els electrons d'un àtom.
Veure Pols còsmica і Absorció (electromagnetisme)
Aerogel
Un científic de la NASA sostenint un cub d'aerogel. Un aerogel és un material ultralleuger, sintètic i porós derivat d'un gel, en què el component líquid del gel ha estat substituït per un gas.
Veure Pols còsmica і Aerogel
Alumini
Lalumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13.
Veure Pols còsmica і Alumini
Aminoàcid
Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.
Veure Pols còsmica і Aminoàcid
Anell planetari
Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.
Veure Pols còsmica і Anell planetari
Anells de Saturn
Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.
Veure Pols còsmica і Anells de Saturn
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Veure Pols còsmica і Antàrtida
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Pols còsmica і Asteroide
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.
Veure Pols còsmica і Astrofísica
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Pols còsmica і Astronomia
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Pols còsmica і Atmosfera terrestre
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Pols còsmica і Camp magnètic
Cap Canaveral
Cape Canaveral des de l'espai, agost de 1991 El cap Canaveral (Cape Canaveral, del castellà cañaveral, 'canyissar') és, des de l'any 1950, el principal centre de les activitats espacials dels Estats Units.
Veure Pols còsmica і Cap Canaveral
Carbur de silici
El carbur de silici (SiC) és un material ceràmic de carbur covalent d'estequiometria 1:1 i que té una estructura semblant a la diamant.
Veure Pols còsmica і Carbur de silici
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Veure Pols còsmica і Cassini-Huygens
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Pols còsmica і Ciència
Cinturó de Kuiper
El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.
Veure Pols còsmica і Cinturó de Kuiper
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure Pols còsmica і Cometa
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Pols còsmica і Dècada del 1970
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Pols còsmica і Densitat
Difracció
Difracció amb dues obertures La difracció és un fenomen d'interferència associat a la desviació de la trajectòria de propagació d'una ona, es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle, una petita obertura, o, en general, qualsevol tipus d'alteració en el medi sobre el que es propaguen, llavors deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura.
Veure Pols còsmica і Difracció
Dispersió (física)
Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material. En física, la dispersió és aquell fenomen de separació de les ones de diferent freqüència en travessar un material.
Veure Pols còsmica і Dispersió (física)
Dispersió òptica
Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material La dispersió de la llum és un fenomen que es produeix quan un raig de llum composta es refracta en algun medi (per exemple un prisma): queden separats els seus colors constituents; deixant, però, ben sentat, que (per convenció) a la llum que procedeix del sol l'anomenem llum blanca, quan en realitat és una barreja de llums de diferents colors.
Veure Pols còsmica і Dispersió òptica
Duresa
La duresa és una propietat d'un material sòlid que indica la resistència que oposa la seva superfície a ser deformada per força causada per un altre cos en contacte directe; una definició similar és que la duresa mesura la resistència que oposa una substància a ser ratllada.
Veure Pols còsmica і Duresa
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Pols còsmica і Electromagnetisme
Emissivitat
L'emissivitat (e) d'un cos és el quocient entre l'energia radiada per aquest cos a una certa temperatura T i l'energia radiada per un cos negre a la mateixa temperatura T. Constitueix una mesura de la capacitat del cos d'absorbir i radiar energia.
Veure Pols còsmica і Emissivitat
Espinel·la
Lespinel·la és un mineral que pertany a la classe dels òxids.
Veure Pols còsmica і Espinel·la
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Pols còsmica і Estel
Estratosfera
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, '''estratosfera''' i estratopausa, mesosfera i mesopausa, i termosfera L'estratosfera és la capa de l'atmosfera situada damunt de la troposfera i que s'estén entre 11 km i 50 km de la superfície terrestre.
Veure Pols còsmica і Estratosfera
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Veure Pols còsmica і Extinció
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Pols còsmica і Física
Física estadística
Moviment brownià d'una partícula. La física estadística és una branca de la física que usa mètodes de la teoria de la probabilitat i de l'estadística, en particular les eines de la matemàtica per estudiar grans poblacions i aproximacions en la resolució de problemes de la física.
Veure Pols còsmica і Física estadística
Florida
Florida o la Florida és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Pols còsmica і Florida
Fractal
Una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples.
Veure Pols còsmica і Fractal
Galàxia d'Andròmeda
La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.
Veure Pols còsmica і Galàxia d'Andròmeda
Galileo (sonda)
La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.
Veure Pols còsmica і Galileo (sonda)
Giotto (sonda)
La Giotto va ser una missió no tripulada de l'Agència Espacial Europea, que va estudiar el cometa de Halley.
Veure Pols còsmica і Giotto (sonda)
Glicina
La glicina (representat per les lletres Gly o G) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.
Veure Pols còsmica і Glicina
Grafit
El grafit és un mineral de la classe dels elementals, i en la seua composició concreta intervé un element semimetàl·lic.
Veure Pols còsmica і Grafit
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Veure Pols còsmica і Groenlàndia
Halo galàctic
L'halo galàctic és la regió de l'espai que envolta les galàxies espirals, com ara la nostra galàxia, la Via Làctia.
Veure Pols còsmica і Halo galàctic
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Pols còsmica і Heli
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Veure Pols còsmica і Hidrocarbur
Houston
Houston (pronunciat en anglès /ˈhjuːstən/) és la quarta ciutat més gran dels Estats Units i la ciutat més gran de l'estat de Texas.
Veure Pols còsmica і Houston
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure Pols còsmica і Infraroig
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Pols còsmica і Isòtop
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Pols còsmica і Júpiter (planeta)
Joventut Socialista de Catalunya
Logotip us (2005) de la Joventut Socialista de Catalunya La Joventut Socialista de Catalunya (JSC) és l'organització política juvenil sorgida l'any 1978 del procés unitari de les tres organitzacions juvenils del socialisme democràtic preexistents a Catalunya: el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya (MJSC), el Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya (MJSC també) i les Joventuts Socialistes de Catalunya (FC-JSE).
Veure Pols còsmica і Joventut Socialista de Catalunya
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Pols còsmica і Llum
Llum zodiacal
Llum zodiacal. La llum zodiacal (o també pols zodiacal) és una llum dèbil, de forma gairebé triangular, que es pot veure al cel nocturn, estenent-se al llarg del pla de l'eclíptica on hi ha les constel·lacions del zodíac.
Veure Pols còsmica і Llum zodiacal
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure Pols còsmica і Longitud d'ona
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Pols còsmica і Massa
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Pols còsmica і Matemàtiques
Medi interplanetari
plasma, en el medi interplanetari. El medi interplanetari és el material que omple el sistema solar, pel qual es mouen tots els grans cossos, com ara els planetes, asteroides i els cometes.
Veure Pols còsmica і Medi interplanetari
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Veure Pols còsmica і Meteorit
Micròmetre
El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).
Veure Pols còsmica і Micròmetre
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Pols còsmica і Molècula
Monòxid de carboni
El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.
Veure Pols còsmica і Monòxid de carboni
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Pols còsmica і NASA
Nau espacial
Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.
Veure Pols còsmica і Nau espacial
Núvol de pols interplanetària
El núvol de pols interplanetària és pols còsmica (petites partícules que floten a l'espai) que ocupa l'espai entre els planetes del sistema solar i d'altres sistemes planetaris.
Veure Pols còsmica і Núvol de pols interplanetària
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols.
Veure Pols còsmica і Núvol molecular
Nebulosa de reflexió
M45) En astronomia, les nebuloses de reflexió són núvols de pols que simplement reflecteixen la llum d'una o diverses estrelles veïnes.
Veure Pols còsmica і Nebulosa de reflexió
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Pols còsmica і Neptú (planeta)
New Horizons
La New Horizons (en anglès, la traducció al català és 'Nous Horitzons') és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hidra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper depenent de quins estiguin en posició per a ser explorats.
Veure Pols còsmica і New Horizons
NGC 604
NGC 604 és una regió de formació estel·lar situada en la galàxia del Triangle (M33), a una distància de 850 kilopársecs de la nostra galàxia.
Veure Pols còsmica і NGC 604
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Pols còsmica і Nombre atòmic
Nucleosíntesi
La nucleosíntesi és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents (neutrons i protons) per generar tota la resta d'elements de la taula periòdica.
Veure Pols còsmica і Nucleosíntesi
Nucleosíntesi estel·lar
La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.
Veure Pols còsmica і Nucleosíntesi estel·lar
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Pols còsmica і Objecte astronòmic
Organisme
μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.
Veure Pols còsmica і Organisme
Perseids
Els Perseids són una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmica que el cometa Swift-Tuttle deixa anar al seu pas.
Veure Pols còsmica і Perseids
Pioneer 10
La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de començar a estudiar el sistema solar exterior.
Veure Pols còsmica і Pioneer 10
Pioneer 11
La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.
Veure Pols còsmica і Pioneer 11
Pla transvers
Plans anatòmics en un home Un pla transvers és qualsevol pla horitzontal que estableix angles rectes amb l'eix longitudinal d'una estructura.
Veure Pols còsmica і Pla transvers
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Pols còsmica і Planeta
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Pols còsmica і Plasma (estat de la matèria)
Pluja de meteors
Els Leònids vistos des de l'espai. Una pluja de meteors, eixam de meteors, estel fugaç o pluja d'estels és un fenomen astronòmic que consisteix en l'observació d'un gran nombre de meteors.
Veure Pols còsmica і Pluja de meteors
Pols (partícules)
Després de només 3 anys d'ús, la '''pols''' ha bloquejat el dissipador tèrmic d'aquest ordinador portàtil, fent fallar la computadora. La pols és un nom genèric per a les partícules sòlides formades per òxid de silici de matèria fina.
Veure Pols còsmica і Pols (partícules)
Pols còsmica
Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.
Veure Pols còsmica і Pols còsmica
Pols intergalàctica
La pols intergalàctica és una pols còsmica al mig de les galàxies en l'espai intergalàctic.
Veure Pols còsmica і Pols intergalàctica
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Pols còsmica і Pressió
Programa Voyager
Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.
Veure Pols còsmica і Programa Voyager
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Pols còsmica і Química
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Pols còsmica і Radiació electromagnètica
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Pols còsmica і Radiació X
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Veure Pols còsmica і Reacció química
Reflexió
Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció o del sentit de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.
Veure Pols còsmica і Reflexió
Resistència de materials
línies de força internes són més denses prop del forat: es tracta d'una concentració de tensions molt comuna La resistència de materials és una disciplina que tracta el comportament dels objectes sota l'acció de tensions i deformacions.
Veure Pols còsmica і Resistència de materials
Rosetta (nau espacial)
Rosetta va ser una sonda espacial no tripulada de l'Agència Espacial Europea destinada a l'exploració continuada i detallada del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko.
Veure Pols còsmica і Rosetta (nau espacial)
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Pols còsmica і Saturn (planeta)
Seattle
Seattle (|) és la ciutat més gran de l'estat de Washington, al nord-oest dels Estats Units d'Amèrica, i la més gran de la costa oest al nord de San Francisco.
Veure Pols còsmica і Seattle
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Pols còsmica і Sistema solar
Stardust
Representació artística de la ''Stardust'' durant l'encontre amb el Wild 2. Es pot observar l'aerogel recol·lector de pols estès des de l'interior de la càpsula que retornarà a la Terra.La Stardust és una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA, llançada el 7 de febrer de 1999 amb l'objectiu d'estudiar el cometa 81P/Wild (Wild 2), recollir mostres de partícules de la seva coma i retornar-les a la Terra.
Veure Pols còsmica і Stardust
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Pols còsmica і Supernova
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Pols còsmica і Telescopi
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Pols còsmica і Terra
Tona (unitat)
Una tona és una unitat de mesura de la massa que equival a 1.000 kg.
Veure Pols còsmica і Tona (unitat)
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Pols còsmica і Urà (planeta)
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Veure Pols còsmica і Vent solar
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Pols còsmica і 2003
Vegeu també
Astrobiologia
- ALH 84001
- Abiogènesi
- Astrobiologia
- Biosignatura
- CHON
- Centre d'Astrobiologia
- Contaminació interplanetària
- Dallol (volcà)
- Equació de Drake
- Exoplanetologia
- Extremofília
- Guèiser marcià
- Habitabilitat en sistemes de nanes taronges
- Habitabilitat planetària
- Hipòtesi de la Terra especial
- Hipòtesi de la Terra porpra
- Llac Pavilion
- Meteorit Shergotty
- Meteorit d'Orgulh
- NASA Astrobiology Institute
- Panspèrmia
- Paradoxa de Fermi
- Planeta superhabitable
- Pols còsmica
- Programa Aurora
- Programa Viking
- Refractaris (ciència planetària)
- SETI
- Square Kilometre Array
- Tipus hipotètics de bioquímica
- Vida a Mart
- Vida a Tità
- Vida a Venus
- Vida extraterrestre
- Volàtils
- Xovinisme del carboni
Astronomia extragalàctica
- Astronomia extragalàctica
- Classificació morfològica de les galàxies
- Corona galàctica
- Estrella intergalàctica
- Extinció (astronomia)
- Galàxia satèl·lit
- Interacció de galàxies
- Marea galàctica
- Pols còsmica
- Pols intergalàctica
- Relació Faber-Jackson
- Relació de Tully-Fisher
- Seqüència de Hubble
- Sistema de coordenades supergalàctic
També conegut com Núvol interestel·lar, Núvol interestel·lar, Núvol interstel·lar, Pols espacial, Pols interestel.lar, Pols interestel·lar, Pols interestel•lar, Pols interesteŀlar, Pols interplanetària.