Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Hidrocarbur

Índex Hidrocarbur

En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.

Taula de continguts

  1. 123 les relacions: Acetilè, Al·lè, Alcà, Alquè, Alquí, Asfalt, August Wilhelm von Hofmann, Òxid de nitrogen, Benzè, Biomolècula, Butadiè, Butà, Butè, Calefactor, Calor, Capa d'ozó, Carbó, Carboni, Cassini-Huygens, Catenació, Cicloalcà, Ciclobutà, Cicloheptà, Ciclohexà, Ciclooctà, Ciclopentà, Ciclopropà, Clorofil·la, Clorofluorocarboni, Combustible, Combustible fòssil, Compost orgànic, Conca sedimentària, Cumulè, Decà, Diè, Diòxid de carboni, Dissolvent, Electró, Electronegativitat, Energia elèctrica, Enllaç pi, Enllaç químic, Enllaç sigma, Esprai, Etanol, Età, Etè, Fórmula estructural, Fórmula química, ... Ampliar l'índex (73 més) »

  2. Hidrocarburs

Acetilè

L'acetilè (o acetilé) o etí és l'alquí més senzill.

Veure Hidrocarbur і Acetilè

Al·lè

Propadiè, l'al·lè més simple, també conegut simplement com a al·lè. Un al·lè o al·lé és un compost químic en el qual un àtom de carboni té enllaços dobles amb uns altres dos àtoms de carboni adjacents.

Veure Hidrocarbur і Al·lè

Alcà

Els alcans són molècules orgàniques formades per la unió covalent d'un nombre variable de carbonis units a àtoms d'hidrogen.

Veure Hidrocarbur і Alcà

Alquè

Etilè Els alquens, també anomenats olefines, són hidrocarburs alifàtics que tenen algun doble enllaç entre els àtoms de carboni i per això són anomenats insaturats.

Veure Hidrocarbur і Alquè

Alquí

440x440px Els alquins són hidrocarburs alifàtics amb almenys un triple enllaç covalent entre dos àtoms de carboni.

Veure Hidrocarbur і Alquí

Asfalt

L'asfalt és un material viscós, apegalós i de color negre, usat com a aglomerant a mescles asfàltiques per a la construcció de carreteres o autopistes.

Veure Hidrocarbur і Asfalt

August Wilhelm von Hofmann

August Wilhelm von Hofmann (Gießen, 8 d'abril de 1818 – Berlín, 5 de maig de 1892) va ser un químic alemany.

Veure Hidrocarbur і August Wilhelm von Hofmann

Òxid de nitrogen

El terme òxid de nitrogen (NxOy) s'aplica a diversos compostos químics binaris gasosos formats per la combinació d'oxigen i nitrogen.

Veure Hidrocarbur і Òxid de nitrogen

Benzè

El benzè o benzéBenzé en pronúncia occidental i benzè en pronúncia oriental en química, és un hidrocarbur cíclic aromàtic, (de fórmula C₆H₆).

Veure Hidrocarbur і Benzè

Biomolècula

Sir John Cowdery Kendrew l'any 1958, motiu pel qual van rebre un Premi Nobel de Química Les biomolècules o principis immediats són les molècules que formen part de la matèria viva.

Veure Hidrocarbur і Biomolècula

Butadiè

El butadiè o butadié és un diè conjugat simple amb la fórmula C₄H₆.

Veure Hidrocarbur і Butadiè

Butà

El butà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per quatre àtoms de carboni enllaçats linealment i deu àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C4H10.

Veure Hidrocarbur і Butà

Butè

El butè o buté,Buté segons la pronúncia occidental i butè segons la pronúncia oriental.

Veure Hidrocarbur і Butè

Calefactor

Calefactor halogen. El calefactor és un aparell -normalment elèctric- que proporciona a una estada un flux ràpid d'aire calent continu mitjançant un radiador que genera una font de calor (i de vegades un ventilador) que escalfa ràpidament l'aire i el reparteix pel lloc on es troba.

Veure Hidrocarbur і Calefactor

Calor

Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.

Veure Hidrocarbur і Calor

Capa d'ozó

lang.

Veure Hidrocarbur і Capa d'ozó

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.

Veure Hidrocarbur і Carbó

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Veure Hidrocarbur і Carboni

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.

Veure Hidrocarbur і Cassini-Huygens

Catenació

Representació de la molècula de nonà, hidrocarbur amb nou àtoms de carboni enllaçats un rere l'altre. Catenació és el fenomen que experimenten alguns elements químics d'enllaçar-se mitjançant enllaç covalent tres o més àtoms iguals, un rere l'altre, formant estructures semblants a cadenes.

Veure Hidrocarbur і Catenació

Cicloalcà

Els cicloalcans, alcans cíclics o hidrocarburs cíclics són hidrocarburs saturats, l'esquelet dels quals està format únicament per àtoms de carboni units entre ells amb enllaços químics simples en forma d'anell.

Veure Hidrocarbur і Cicloalcà

Ciclobutà

El ciclobutà és un compost orgànic amb la fórmula (CH₂)₄.

Veure Hidrocarbur і Ciclobutà

Cicloheptà

El cicloheptà és un cicloalcà amb la fórmula molecular C₇H14.

Veure Hidrocarbur і Cicloheptà

Ciclohexà

El ciclohexà és un cicloalcà amb la fórmula molecular C₆H₁₂.

Veure Hidrocarbur і Ciclohexà

Ciclooctà

El ciclooctà és un cicloalcà de fórmula molecular (CH₂)₈.

Veure Hidrocarbur і Ciclooctà

Ciclopentà

El ciclopentà és un hidrocarbur (compost químic format únicament per carboni i hidrogen) del grup dels hidrocarburs cíclics, que pertany a la categoria dels cicloalcans (hidrocarbur saturat, és a dir, que el tipus d'enllaç químic entre carboni i carboni és simple).

Veure Hidrocarbur і Ciclopentà

Ciclopropà

El ciclopropà és el compost alicíclic més senzill és una molècula cicloalcà amb la fórmula molecular C₃H₆, que consta de tres àtoms de carboni enllaçades formant un anell on cada carboni porta dos àtoms d'hidrogen.

Veure Hidrocarbur і Ciclopropà

Clorofil·la

La clorofil·la (del grec chloros, 'verd', i phyllon, 'fulla') és una molècula present en els productors (plantes, algues i cianobacteris) necessària per al procés de la fotosíntesi.

Veure Hidrocarbur і Clorofil·la

Clorofluorocarboni

Molècules de CFC obtingudes per la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de fluor i/o clor Els clorofluorocarbonis o clorofluorocarburs (també anomenats CFC) són compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de fluor o clor.

Veure Hidrocarbur і Clorofluorocarboni

Combustible

La fusta fou el primer combustible usat per la humanitat Un combustible és una substància emprada per a produir energia mitjançant la seva combustió.

Veure Hidrocarbur і Combustible

Combustible fòssil

Pila de carbó, un dels principals combustibles fòssils Els combustibles fòssils són combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulades sobre seu.

Veure Hidrocarbur і Combustible fòssil

Compost orgànic

Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.

Veure Hidrocarbur і Compost orgànic

Conca sedimentària

En geologia, una conca sedimentària és qualsevol tret morfològic que pateixi subsidència i conseqüentment un reompliment a causa de l'acumulació progressiva de sediment i/o productes volcànics.

Veure Hidrocarbur і Conca sedimentària

Cumulè

El cumulè o cumulé és un hidrocarbur que conté tres o més enllaços dobles acumulats o consecutius.

Veure Hidrocarbur і Cumulè

Decà

El decà és un hidrocarbur alcà amb fórmula química C10H22.

Veure Hidrocarbur і Decà

Diè

1,3-butadiè En química orgànica, un diè o dié és un hidrocarbur que conté dos dobles enllaços de carboni.

Veure Hidrocarbur і Diè

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.

Veure Hidrocarbur і Diòxid de carboni

Dissolvent

Molècules d'aigua (dissolvent polar) solvatant un ió de sodi(+1). Un dissolvent o solvent és aquella substància que permet la dispersió d'una altra, el solut, en el seu si.

Veure Hidrocarbur і Dissolvent

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Veure Hidrocarbur і Electró

Electronegativitat

Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.

Veure Hidrocarbur і Electronegativitat

Energia elèctrica

Instal·lació d'energia solar fotovoltaica sobre la teulada d'un habitatge, per a la producció d'energia elèctrica. L'energia elèctrica és la forma d'energia que resulta d'una diferència de potencial entre dos punts, la qual cosa permet establir un corrent elèctric entre ambdós quan se'ls posa en contacte per mitjà d'un conductor elèctric.

Veure Hidrocarbur і Energia elèctrica

Enllaç pi

Orbitals moleculars i atòmics mostrant un enllaç pi a la part de sota i dreta de la imatge. L'enllaç pi o π és un enllaç covalent amb dos lòbuls, on dos dels lòbuls d'un orbital atòmic implicat, se superposa amb dos lòbuls de l'altre orbital atòmic implicat.

Veure Hidrocarbur і Enllaç pi

Enllaç químic

Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.

Veure Hidrocarbur і Enllaç químic

Enllaç sigma

''enllaç σ'' entre dos àtoms: localització de la densitat electrònica. Els enllaços sigma o enllaços σ en química, (en anglès: sigma bonds, σ bonds) són el tipus més fort de l'enllaç covalent degut a l'ensolapament directe dels orbitals, i els electrons en aquests enllaços de vegades reben el nom d'electrons sigma.

Veure Hidrocarbur і Enllaç sigma

Esprai

Esprai aerosol Un esprai, aerosol, vaporitzador o esquitxador és un dispositiu format per un recipient on s'emmagatzema un líquid o una pols, acoblat a un sistema de propulsió que permet d'expulsar aquest líquid en forma d'aerosol (reduït a gotes molt fines).

Veure Hidrocarbur і Esprai

Etanol

L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.

Veure Hidrocarbur і Etanol

Età

Letà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per dos àtoms de carboni enllaçats entre ells i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C2H6.

Veure Hidrocarbur і Età

Etè

L'etè o eté, abans també anomenat etilè, és un compost químic orgànic consistent en dos àtoms de carboni enllaçats mitjançant un doble enllaç covalent i quatre àtoms d'hidrogen enllaçats mitjançant enllaços simples covalents als carbonis, dos a cadascun.

Veure Hidrocarbur і Etè

Fórmula estructural

La fórmula estructural de l'aigua segons l'Estructura de LewisLa fórmula estructural d'un compost químic és una representació gràfica de l'estructura molecular, que mostra com s'ordenen o distribueixen espacialment els àtoms.

Veure Hidrocarbur і Fórmula estructural

Fórmula química

Formula semidesenvolupada de l'Alanina Una fórmula química és una forma de presentar informació sobre les proporcions químiques d'àtoms que constitueixen un compost químic o molècula en particular, utilitzant símbols d'elements químics, nombres i, de vegades, també altres símbols, com parèntesis, guions, claudàtors, comes i signes de més (+) i menys (-).

Veure Hidrocarbur і Fórmula química

Fluor

El fluor és un element químic de nombre atòmic 9, situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica.

Veure Hidrocarbur і Fluor

Fluorur d'hidrogen

El fluorur d'hidrogen és un compost químic format per hidrogen i fluor, HF.

Veure Hidrocarbur і Fluorur d'hidrogen

Gas amb efecte d'hivernacle

Diagrama senzill de l'efecte d'hivernacle Un gas amb efecte d'hivernacle o gas hivernacle és un component gasós de l'atmosfera que permet que la radiació solar penetri cap a la superfície de la Terra i que absorbeixi la radiació infraroja que n'emana, i que contribueixi d'aquesta manera a l'efecte d'hivernacle.

Veure Hidrocarbur і Gas amb efecte d'hivernacle

Gas natural

Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.

Veure Hidrocarbur і Gas natural

Gasoducte

Un indicador d'inspecció de gasoductes, també conegut com ''pig'' pel seu nom en anglès, pertanyent al gasoducte de gas natural a Suïssa Un gasoducte és una conducció que serveix per a transportar gasos combustibles, com el gas natural, a gran escala.

Veure Hidrocarbur і Gasoducte

Gasoil

Restes de gasoli al seu contacte amb aigua. El gasoil (de l'anglès gasoil) o gasoli, conegut popularment també com a dièsel (per ser el combustible utilitzat en els motors dièsel), és un derivat del petroli obtingut per destil·lació fraccionada entre els 200 °C i 350 °C a pressió atmosfèrica.

Veure Hidrocarbur і Gasoil

Gasolina

Gasolina Una gasolinera La gasolina o benzina (o encara essència) és una barreja d'hidrocarburs derivada del petroli que s'utilitza com a combustible en motors de combustió interna.

Veure Hidrocarbur і Gasolina

Greix

triglicèrid típic, el principal tipus de greix. Atendre les tres cadenes d’àcids grassos unides a la porció central de glicerol de la molècula. Composició de greixos de diversos aliments, en percentatge del seu greix total En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.

Veure Hidrocarbur і Greix

Grup alquil

Representació genèrica del grup alquil En química orgànica, s'anomena grup alquil a qualsevol cadena hidrocarbonada sense cap grup funcional que actui com a substituent en un compost químic.

Veure Hidrocarbur і Grup alquil

Grup funcional

enllaç doble i l'altre amb un enllaç simple. Aquest oxigen està enllaçat també a un hidrogen (blanc). Un grup funcional, o grup característic, és un àtom, o un grup d'àtoms que confereixen propietats químiques semblants quan són presents en diferents composts orgànics.

Veure Hidrocarbur і Grup funcional

Halogen

Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I), àstat (At) i tennes (Ts).

Veure Hidrocarbur і Halogen

Heptà

L'heptà és un hidrocarbur saturat lineal de la família dels alcans de fórmula molecular C₇H16.

Veure Hidrocarbur і Heptà

Heptè

L'heptè o hepté és una olefina o alquè amb la fórmula C₇H14.

Veure Hidrocarbur і Heptè

Hermíone (mitologia)

Moneda amb la cara d'Hermíone Orestes i Hermíone Hermíone va ser una heroïna mitològica grega, filla única de Menelau i Hèlena i maca com Afrodita (Homer Odissea 4.14, Il. 3.175).

Veure Hidrocarbur і Hermíone (mitologia)

Hexà

L'hexà és un hidrocarbur saturat lineal de la família dels alcans amb fórmula molecular C₆H14.

Veure Hidrocarbur і Hexà

Hexí

Els hexins són un subgrup del grups dels alquins.

Veure Hidrocarbur і Hexí

Hidrat de metà

L'hidrat de metà flameja a causa del seu contingut en metà. L'estructura molecular representada és un clatrat. L'hidrat de metà o clatrat de metà és un clatrat on majoritàriament el metà ocupa les cavitats que formen les molècules d'aigua.

Veure Hidrocarbur і Hidrat de metà

Hidrocarbur aromàtic

Els hidrocarburs aromàtics, són polímers cíclics conjugats que compleixen la Regla de Hückel, és a dir, tenen un total de 4n+2 electrons pi a l'anell.

Veure Hidrocarbur і Hidrocarbur aromàtic

Hidrocarbur aromàtic policíclic

Representació de l'estructura química del benzopirè un hidrocarbur aromàtic policíclic. Un hidrocarbur aromàtic policíclic (HAP) és un tipus de compost orgànic caracteritzat per la presència de diversos anells aromàtics.

Veure Hidrocarbur і Hidrocarbur aromàtic policíclic

Hidrocarbur insaturat

Un hidrocarbur insaturat és un hidrocarbur en el qual algun àtom de carboni no està insaturat (és a dir, unit a uns altres quatre àtoms exclusivament per enllaços simples) sinó que té algun enllaç doble o enllaç triple.

Veure Hidrocarbur і Hidrocarbur insaturat

Hidrofòbia

una gota de rosada en una cutícula (d'una planta) que resulta hidròfoba Una substància és hidròfoba (del grec υδρο, hydro.

Veure Hidrocarbur і Hidrofòbia

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Veure Hidrocarbur і Hidrogen

Indústria del petroli

Plataforma petroliera de perforació en aigües profundes del Golf de Mèxic. La indústria petroliera inclou processos globals d'exploració, extracció, refinament, transport (sovint a través de vaixells petroliers i oleoductes) i màrqueting de productes del petroli.

Veure Hidrocarbur і Indústria del petroli

Ismene

En la mitologia grega, Ismene (Ἰσμήνη) és una filla del matrimoni incestuós d'Èdip i Jocasta i germana per tant d'Etèocles, Polinices i Antígona.

Veure Hidrocarbur і Ismene

Isomeria estructural

Els tres isòmers de fluorofenol. Els isòmers estructurals o constitucionals són isòmers que es diferencien en la forma en què els seus àtoms estan interconnectats.

Veure Hidrocarbur і Isomeria estructural

Justus von Liebig

Justus Liebig (Darmstadt, 12 de maig de 1803 – Múnic, Baviera, 18 d'abril de 1873), va ser un químic alemany que va fer importants contribucions a la química agrícola i biològica i va ser considerat com un dels fundadors de la química orgànica.

Veure Hidrocarbur і Justus von Liebig

Lípid

Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.

Veure Hidrocarbur і Lípid

Massa molecular

La massa molecular és la massa d'una molècula expressada en la unitat del sistema internacional, uma (unitats de massa atòmica).

Veure Hidrocarbur і Massa molecular

Mersin

Mersin (armeni Մերսին, grec antic, Zephyrion) és una ciutat de Turquia a la costa sud mediterrània, capital de la província de Mersin.

Veure Hidrocarbur і Mersin

Metall alcalí

Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).

Veure Hidrocarbur і Metall alcalí

Metà

El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.

Veure Hidrocarbur і Metà

Metilacetilè

El metilacetilè (o metilacetilé) o propí és un alquí de fórmula química C₃H₄ (H-C≡C-CH₃).

Veure Hidrocarbur і Metilacetilè

Metilè

Estructura del carbè El metilè o metilé en química orgànica és un grup funcional bivalent CH₂ derivat formalment del metà.

Veure Hidrocarbur і Metilè

Mineria

La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.

Veure Hidrocarbur і Mineria

Model de barres i boles

Un model de barres i boles de la molècula prolina fet de plàstic Un model de barres i boles (en anglès:ball-and-stick model) en química és un model molecular d'una substància química el qual mostra tant la posició en tres dimensions dels àtoms com els enllaços químics entre ells.

Veure Hidrocarbur і Model de barres i boles

Nebulosa

Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.

Veure Hidrocarbur і Nebulosa

Nomenclatura orgànica

La nomenclatura dels compostos orgànics és complexa i menys sistemàtica que la inorgànica atesa la major complexitat dels compostos i l'existència de molts noms tradicionals no sistemàtics (provinents de la seva participació en el món biològic).

Veure Hidrocarbur і Nomenclatura orgànica

Nonà

El nonà és un alcà, hidrocarbur saturat o parafina de cadena lineal la fórmula química és CH₃-(CH₂)₇-CH₃.

Veure Hidrocarbur і Nonà

Nonè

El nonè és un alquè amb la fórmula molecular C9H18.

Veure Hidrocarbur і Nonè

Octadiè

1,7-Octadiè (C₈H14) és una molècula orgànica lleugera i inflamable.

Veure Hidrocarbur і Octadiè

Octà

L'octà és un hidrocarbur saturat lineal de la família dels alcans de fórmula molecular C₈H18.

Veure Hidrocarbur і Octà

Octí

El octí es refereix a un tipus d'alquí de fórmula empírica C₈H14.

Veure Hidrocarbur і Octí

Oli mineral

Ampolla d'oli mineral. Un oli mineral és un subproducte líquid de la destil·lació del petroli des del petroli cru.

Veure Hidrocarbur і Oli mineral

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Veure Hidrocarbur і Oxigen

Parafina

Parafina conforma un grup d'hidrocarburs alcans de fórmula general CnH2n+2, on n és el nombre d'àtoms de carboni.

Veure Hidrocarbur і Parafina

Pentà

El Pentà és un hidrocarbur alifàtic, un alcà amb fórmula química CH₃(CH₂)₃CH₃.

Veure Hidrocarbur і Pentà

Pentè

Els pentens són alquens amb la fórmula química.

Veure Hidrocarbur і Pentè

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Veure Hidrocarbur і Persèfone

Petroli

miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.

Veure Hidrocarbur і Petroli

Pió

En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.

Veure Hidrocarbur і Pió

Pissarra bituminosa

Pissarra bituminosa, licorella bituminosa o oli esquitós és un terme genèric que fa referència a roques sedimentàries de gra fi, amb prou matèria orgànica (querogen), pobra en betums -entrte un 0,5 i un 5%- i susceptible de produir hidrocarburs per piròlisi a uns 500ºC.

Veure Hidrocarbur і Pissarra bituminosa

Plàstic

Diversos tipus de plàstic en articles per a la llar En química i tecnologia, els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular.

Veure Hidrocarbur і Plàstic

Polímer

El poliestirè és un polímer format a partir de la unitat repetitiva d'estirè Els polímers són macromolècules (generalment orgàniques) formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers.

Veure Hidrocarbur і Polímer

Poliè (química)

Un poliè és un hidrocarbur alifàtic o cíclic insaturat que contenen dos o més enllaços dobles carboni-carboni.

Veure Hidrocarbur і Poliè (química)

Propadiè

El propadiè és un compost orgànic amb la fórmula H2C.

Veure Hidrocarbur і Propadiè

Propà

El propà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni enllaçats linealment i vuit àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C3H8.

Veure Hidrocarbur і Propà

Propè

El propè o propilè (també propé i propilé) és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni, dos d'ells enllaçats amb un enllaç covalent doble i l'altre per un enllaç covalent simple a un dels altres dos, i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és CH2.

Veure Hidrocarbur і Propè

Propel·lent

miniatura Propel·lent, o propulsant, és qualsevol gas, líquid o sòlid l'expansió del qual es pot utilitzar per impartir moviment a una altra substància o objecte.

Veure Hidrocarbur і Propel·lent

Química orgànica

Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.

Veure Hidrocarbur і Química orgànica

Quiralitat (química)

Dos enantiòmers d'un aminoàcid genèric La quiralitat és una propietat que tenen algunes molècules de no ser superposables a la seva imatge especular.

Veure Hidrocarbur і Quiralitat (química)

Radiació solar

Radiació solar La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben a la superfície de la terra.

Veure Hidrocarbur і Radiació solar

Reacció exotèrmica

Una reacció exotèrmica és aquella que desprèn energia en forma de calor.

Veure Hidrocarbur і Reacció exotèrmica

Regla de Hückel

Diferents representacions de l'estructura del benzè. El benzè té 6 electrons π en el mateix pla, complint la regla de Hückel amb n.

Veure Hidrocarbur і Regla de Hückel

Ressonància (química)

Estructures ressonants del naftalèLa ressonància és una propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ser representades per una única fórmula d'estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d'una forma característica.

Veure Hidrocarbur і Ressonància (química)

Sèrie homòloga

Fitxer:Formaldehyde-3D-balls-A.png|Metanal o formaldehid.

Veure Hidrocarbur і Sèrie homòloga

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Veure Hidrocarbur і Sistema solar

Temperatura ambient

La temperatura ambient és la temperatura que es pot mesurar amb un termòmetre i que es pren de l'ambient actual, per la qual cosa, si es pren de diversos punts en una àrea a un mateix temps pot variar.

Veure Hidrocarbur і Temperatura ambient

Tensió anular

Representació d'una molècula de ciclopropà. La tensió anular o tensió de cicle (en anglès ring strain), en la química orgànica, és la tendència d'una molècula cíclica en un cicloalcà com el ciclopropà, a desestabilitzar-se quan els seus àtoms estan en orientacions espacials en una alta energia no favorable.

Veure Hidrocarbur і Tensió anular

Teoria d'enllaç de valència

Formació d'un enllaç simple Cl-Cl mitjançant la compartició de dos electrons aportats un per cada àtom de clor, segons Lewis La teoria d'enllaç de valència (TEV) és una de les dues teories bàsiques, juntament amb la teoria dels orbitals moleculars (TOM) que empren la mecànica quàntica per descriure l'enllaç covalent.

Veure Hidrocarbur і Teoria d'enllaç de valència

Tetrafluorometà

El tetrafluorometà, també conegut com a tetrafluorur de carboni, és el més simple dels fluorocarbonis.

Veure Hidrocarbur і Tetrafluorometà

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Veure Hidrocarbur і Tità (satèl·lit)

Tocoferol

El tocoferol és el nom de diversos compostos orgànics conformats per diversos fenols metilats, que formen una classe de compostos químics anomenats tocoferols dels quals diversos actuen com la Vitamina E. A causa de la seva activitat de vitamina, el primer tocoferol va ser identificat per primera vegada el 1936, a partir de l'activitat d'un factor dietètic de fertilitat en rates, i se'l va anomenar així per la combinació de les paraules gregues τόκος (naixement) i φέρειν (tenir o portar), que en conjunt signifiquen "portar un embaràs", amb el sufix -ol que indica el seu estatus d'alcohol químic.

Veure Hidrocarbur і Tocoferol

Viscositat

La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.

Veure Hidrocarbur і Viscositat

Vegeu també

Hidrocarburs

També conegut com Hidrocarboni, Hidrocarburs.

, Fluor, Fluorur d'hidrogen, Gas amb efecte d'hivernacle, Gas natural, Gasoducte, Gasoil, Gasolina, Greix, Grup alquil, Grup funcional, Halogen, Heptà, Heptè, Hermíone (mitologia), Hexà, Hexí, Hidrat de metà, Hidrocarbur aromàtic, Hidrocarbur aromàtic policíclic, Hidrocarbur insaturat, Hidrofòbia, Hidrogen, Indústria del petroli, Ismene, Isomeria estructural, Justus von Liebig, Lípid, Massa molecular, Mersin, Metall alcalí, Metà, Metilacetilè, Metilè, Mineria, Model de barres i boles, Nebulosa, Nomenclatura orgànica, Nonà, Nonè, Octadiè, Octà, Octí, Oli mineral, Oxigen, Parafina, Pentà, Pentè, Persèfone, Petroli, Pió, Pissarra bituminosa, Plàstic, Polímer, Poliè (química), Propadiè, Propà, Propè, Propel·lent, Química orgànica, Quiralitat (química), Radiació solar, Reacció exotèrmica, Regla de Hückel, Ressonància (química), Sèrie homòloga, Sistema solar, Temperatura ambient, Tensió anular, Teoria d'enllaç de valència, Tetrafluorometà, Tità (satèl·lit), Tocoferol, Viscositat.