Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Agilulf, Apenins, Àtila, Bois (poble celta), Bolonya, Catedral de Mòdena, Ciceró, Classificació climàtica de Köppen, Clima subtropical humit, Congrés de Viena, Constantí I el Gran, Dècim Juni Brut Albí, Domenico Lorenzo Ponziani, Ducat de Mòdena, Emília-Romanya, Exarcat de Ravenna, Ferrara, Flavi Gracià, Francesco Peli, Gàl·lia Cispadana, Imola, Itàlia, Lèpid el triumvir, Longobards, Luci Corneli Sul·la, Luigi Riccoboni, Marc Antoni, Marc Salvi Otó, Maurici (emperador), Maxenci, Màntua, Mestres de Mòdena, Ostrogots, Panaro, Parma, Patrimoni de la Humanitat, Piacenza, Polibi, Província de Mòdena, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sardenya-Piemont, Regne napoleònic d'Itàlia, República Cisalpina, República Cispadana, República d'Itàlia, Riu Po, Sant Ambròs, Secchia, Suetoni, Titus Livi, ..., Toscana, UNESCO, Via Emília, Vitel·li, 1115, 1312, 1327, 1328, 1336, 1452, 1796, 1797, 1802, 1805, 1814, 1815, 1859, 27 d'abril, 312, 377, 452, 590, 69. Ampliar l'índex (23 més) »
Agilulf
Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.
Nou!!: Mòdena і Agilulf · Veure més »
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Nou!!: Mòdena і Apenins · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Mòdena і Àtila · Veure més »
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Nou!!: Mòdena і Bois (poble celta) · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Mòdena і Bolonya · Veure més »
Catedral de Mòdena
La Catedral de Mòdena és una església catòlica romana, romànica de Mòdena, Itàlia.
Nou!!: Mòdena і Catedral de Mòdena · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Mòdena і Ciceró · Veure més »
Classificació climàtica de Köppen
La classificació climàtica de Köppen és un dels sistemes de classificació del clima més usats.
Nou!!: Mòdena і Classificació climàtica de Köppen · Veure més »
Clima subtropical humit
Cwa El clima subtropical humit és aquell tipus de clima subtropical caracteritzat per estius càlids i humits i hiverns frescos.
Nou!!: Mòdena і Clima subtropical humit · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Mòdena і Congrés de Viena · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Mòdena і Constantí I el Gran · Veure més »
Dècim Juni Brut Albí
Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) va ser un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut.
Nou!!: Mòdena і Dècim Juni Brut Albí · Veure més »
Domenico Lorenzo Ponziani
Domenico Lorenzo Ponziani (9 de novembre de 1719 – 15 de juliol de 1796) fou un capellà, professor, jugador d'escacs, compositor i teòric dels escacs italià del.
Nou!!: Mòdena і Domenico Lorenzo Ponziani · Veure més »
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Nou!!: Mòdena і Ducat de Mòdena · Veure més »
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Nou!!: Mòdena і Emília-Romanya · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Mòdena і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Mòdena і Ferrara · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Mòdena і Flavi Gracià · Veure més »
Francesco Peli
fou un compositor italià del Barroc.
Nou!!: Mòdena і Francesco Peli · Veure més »
Gàl·lia Cispadana
La Gàl·lia Cispadana va ser una antiga regió d'Itàlia compresa dins de la divisió més general de la Gàl·lia Cisalpina, on habitaven els bois i sènons, situada al sud del riu Padus (Po), al sud de la Gàl·lia Transpadana.
Nou!!: Mòdena і Gàl·lia Cispadana · Veure més »
Imola
Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.
Nou!!: Mòdena і Imola · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Mòdena і Itàlia · Veure més »
Lèpid el triumvir
Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.
Nou!!: Mòdena і Lèpid el triumvir · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Mòdena і Longobards · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Mòdena і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luigi Riccoboni
Luigi Riccoboni (Mòdena, Emília-Romanya, 1674 - París, Illa de França, 5 de desembre, 1753) fou un actor i literat italià.
Nou!!: Mòdena і Luigi Riccoboni · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Mòdena і Marc Antoni · Veure més »
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Nou!!: Mòdena і Marc Salvi Otó · Veure més »
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Nou!!: Mòdena і Maurici (emperador) · Veure més »
Maxenci
Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.
Nou!!: Mòdena і Maxenci · Veure més »
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Nou!!: Mòdena і Màntua · Veure més »
Mestres de Mòdena
Els Mestres de Mòdena foren tres mestres d'escacs i escriptors que contribuïren al desenvolupament de la teoria dels escacs al.
Nou!!: Mòdena і Mestres de Mòdena · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Mòdena і Ostrogots · Veure més »
Panaro
El Panaro és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po des del sud.
Nou!!: Mòdena і Panaro · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: Mòdena і Parma · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Mòdena і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Mòdena і Piacenza · Veure més »
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Nou!!: Mòdena і Polibi · Veure més »
Província de Mòdena
La província de Mòdena és una província que forma part de la regió d'Emília-Romanya dins Itàlia.
Nou!!: Mòdena і Província de Mòdena · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Mòdena і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Mòdena і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Mòdena і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Nou!!: Mòdena і República Cisalpina · Veure més »
República Cispadana
La República Cispadana (en italià: Repubblica Cispadana) fou un república germana de la Primera República Francesa creat pel general Bonaparte el 16 d'octubre de 1796, que va existir al nord de la península Itàlica fins a l'any 1797.
Nou!!: Mòdena і República Cispadana · Veure més »
República d'Itàlia
La República d'Itàlia (en italià: Repubblica Italiana) fou una república situada al nord de la península Itàlica que existí entre 1802 i 1805.
Nou!!: Mòdena і República d'Itàlia · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Mòdena і Riu Po · Veure més »
Sant Ambròs
* Biografies.
Nou!!: Mòdena і Sant Ambròs · Veure més »
Secchia
El Secchia és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po des del sud.
Nou!!: Mòdena і Secchia · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Mòdena і Suetoni · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Mòdena і Titus Livi · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Mòdena і Toscana · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Mòdena і UNESCO · Veure més »
Via Emília
Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.
Nou!!: Mòdena і Via Emília · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Mòdena і Vitel·li · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: Mòdena і 1115 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Mòdena і 1312 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Mòdena і 1327 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Mòdena і 1328 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Mòdena і 1336 · Veure més »
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mòdena і 1452 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mòdena і 1796 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mòdena і 1797 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Mòdena і 1802 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mòdena і 1805 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Mòdena і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Mòdena і 1815 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Mòdena і 1859 · Veure més »
27 d'abril
El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mòdena і 27 d'abril · Veure més »
312
Sense descripció.
Nou!!: Mòdena і 312 · Veure més »
377
El 377 (CCCLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Mòdena і 377 · Veure més »
452
El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.
Nou!!: Mòdena і 452 · Veure més »
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Mòdena і 590 · Veure més »
69
; Països Catalans.
Nou!!: Mòdena і 69 · Veure més »
