Taula de continguts
196 les relacions: A, Adstrat, Agustí d'Hipona, Alícia en terra de meravelles (desambiguació), Alcuí de York, Alfabet, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Anglès, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Apenins, Api Claudi Cec, Arameu, Astèrix, Aulus Persi Flac, B, Baruch Spinoza, Basc, C, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carlemany, Català, Cató el Censor, Cecili, Celtes, Ciència, Ciceró, Ciutat del Vaticà, Colònia (Alemanya), Comèdia, Consonant, Consonant sibilant, Corneli Nepot, Creta, Cristianisme, Cultura, D, Dàcia, Déu, Dígraf, Declinació del llatí, Demòstenes, Derek Jarman, Dialecte, Dinastia Antonina, E, Edat mitjana, Editorial Gredos, ... Ampliar l'índex (146 més) »
- Llengües d'Espanya
- Llengües d'Itàlia
- Llengües de França
- Llengües de Portugal
- Llengües de Romania
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Veure Llatí і A
Adstrat
Adstrat és l'influx entre dues llengües que després de conviure durant un temps en un mateix territori viuen separades en dos territoris veïns cadascuna amb la seva pròpia llengua.
Veure Llatí і Adstrat
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Llatí і Agustí d'Hipona
Alícia en terra de meravelles (desambiguació)
* Alícia en terra de meravelles, conte fantàstic creat per Lewis Carroll.
Veure Llatí і Alícia en terra de meravelles (desambiguació)
Alcuí de York
Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.
Veure Llatí і Alcuí de York
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Veure Llatí і Alfabet
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Llatí і Alfabet fonètic internacional
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Veure Llatí і Alfabet grec
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Llatí і Anglès
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Llatí і Antiga Grècia
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Llatí і Antiga Roma
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure Llatí і Antiguitat clàssica
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Veure Llatí і Apenins
Api Claudi Cec
Placa commemorativa a Api Claudi Cec (Museu de la civilització romana). Personatge considerat significatiu pel que fa al seu esforç per fer que la cultura romana adoptès les formes més destacades de la civilització grega.G. Clemente, p.43 miniatura Api Claudi Cec (Appius Claudius C.
Veure Llatí і Api Claudi Cec
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Llatí і Arameu
Astèrix
Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.
Veure Llatí і Astèrix
Aulus Persi Flac
Aulus Persi Flac (Aulus Persius Flaccus) (Volterra, 4 de desembre de 34 - Roma, 24 de novembre de 62) va ser un dels més grans satírics romans, més jove que Gai Lucili i Horaci i més gran que Juvenal.
Veure Llatí і Aulus Persi Flac
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Veure Llatí і B
Baruch Spinoza
Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.
Veure Llatí і Baruch Spinoza
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Llatí і Basc
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Veure Llatí і C
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Llatí і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Llatí і Carlemany
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Llatí і Català
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Veure Llatí і Cató el Censor
Cecili
* Gens Cecília.
Veure Llatí і Cecili
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Llatí і Celtes
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Llatí і Ciència
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Llatí і Ciceró
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Llatí і Ciutat del Vaticà
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Veure Llatí і Colònia (Alemanya)
Comèdia
La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.
Veure Llatí і Comèdia
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Veure Llatí і Consonant
Consonant sibilant
Una consonant sibilant (o simplement sibilant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant fricativa o africada que s'articula de manera que l'aire frega les dents en sortir de la boca.
Veure Llatí і Consonant sibilant
Corneli Nepot
Corneli Nepot (Cornelius Nepos) va néixer aproximadament l'any a la ciutat de Ticinum, dins la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Llatí і Corneli Nepot
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Veure Llatí і Creta
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Llatí і Cristianisme
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Veure Llatí і Cultura
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Veure Llatí і D
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Veure Llatí і Dàcia
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Llatí і Déu
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Veure Llatí і Dígraf
Declinació del llatí
Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.
Veure Llatí і Declinació del llatí
Demòstenes
fou un orador i estatista atenenc.
Veure Llatí і Demòstenes
Derek Jarman
Derek Jarman (Northwood, Hillingdon, Londres, 31 de gener de 1942Tony Peake, Derek Jarman: A Biography (Woodstock: Overlook Press, 1999), p. 13. − Londres, 19 de febrer de 1994) va ser un director de cinema, escenògraf, artista plàstic i escriptor anglès.
Veure Llatí і Derek Jarman
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Llatí і Dialecte
Dinastia Antonina
La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.
Veure Llatí і Dinastia Antonina
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Veure Llatí і E
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Llatí і Edat mitjana
Editorial Gredos
Editorial Gredos és una editorial en llengua castellana pertanyent des de 2006 al Grup RBA i amb seu a Barcelona.
Veure Llatí і Editorial Gredos
El Petit Príncep
El Petit Príncep (en francès Le Petit Prince) és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry.
Veure Llatí і El Petit Príncep
Elio Antonio de Nebrija
Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.
Veure Llatí і Elio Antonio de Nebrija
Enni
Quint Enni (Quintus Ennius; Rudiae, 239 aC-169 aC) va ser un poeta i dramaturg romà, conegut sobretot pels seus ''Annals''.
Veure Llatí і Enni
Erasme de Rotterdam
va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.
Veure Llatí і Erasme de Rotterdam
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Llatí і Església Catòlica Romana
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Veure Llatí і Etrusc
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Llatí і Etruscs
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Llatí і Europa
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Veure Llatí і F
Faliscs
Els faliscs eren els habitants de Falerii.
Veure Llatí і Faliscs
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Veure Llatí і Finlàndia
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Veure Llatí і Fonologia
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Llatí і Francès
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Veure Llatí і Francesco Petrarca
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Veure Llatí і G
Gai Sal·lusti Crisp
Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).
Veure Llatí і Gai Sal·lusti Crisp
Gai Valeri Catul
va ser un poeta romà del segle I aC, un dels més destacats dels Poetae noui.
Veure Llatí і Gai Valeri Catul
Gneu Nevi
Gneu Nevi (Gnaeus Naevius) va ser un poeta romà nascut probablement a la Campània aproximadament entre l'any 275 aC i 265 aC.
Veure Llatí і Gneu Nevi
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Llatí і Gottfried Wilhelm Leibniz
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Veure Llatí і Govern d'Espanya
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Llatí і Gramàtica
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Llatí і Grècia
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Llatí і Grec
Grup Enciclopèdia
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) El Grup Enciclopèdia (anteriorment Grup Enciclopèdia Catalana) és un grup editorial català fundat el 1980 i amb seu a Barcelona.
Veure Llatí і Grup Enciclopèdia
Grup SM
El Grup SM és una editorial espanyola de llibres de text i de literatura infantil i juvenil, amb forta presència a Iberoamèrica.
Veure Llatí і Grup SM
Grupo Anaya
Grupo Anaya és una empresa editorial espanyola controlada pel grup francès Lagardère.
Veure Llatí і Grupo Anaya
Harry Potter
Harry Potter és una saga de set novel·les escrites per l'autora anglesa Joanne Kathleen Rowling que narren les aventures del jove mag Harry Potter, juntament amb els seus millors amics Ron Weasley i Hermione Granger.
Veure Llatí і Harry Potter
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Llatí і Hebreu
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Llatí і Història
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Veure Llatí і Horaci
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Veure Llatí і I
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Veure Llatí і Il·liris
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Llatí і Imperi Romà
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Llatí і Isaac Newton
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Llatí і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Llatí і Itàlia
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Veure Llatí і Jeroni d'Estridó
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Llatí і Jesús de Natzaret
Joan Lluís Vives i March
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Veure Llatí і Joan Lluís Vives i March
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Llatí і Juli Cèsar
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Veure Llatí і Juvenal
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Veure Llatí і K
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Veure Llatí і L
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Veure Llatí і Laci
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Veure Llatí і Laci (antic)
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Veure Llatí і Lígurs
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Llatí і Lògica
Lenició
La lenició és un procés de canvi fonètic que consisteix en el debilitament (pas de fortis (fort) a lenis (feble)) d'una consonant, o més generalment en la pèrdua de tensió articulatòria en un so (de tal manera que és substituït per un altre menys obstructiu, situat més amunt en l'escala de sonoritat), arribant fins i tot a l'elisió completa.
Veure Llatí і Lenició
Lingüística cognitiva
La lingüística cognitiva és un moviment que neix cap a finals dels anys vuitanta, amb la publicació de dues obres cabdals del moviment: es tracta de l'obra de George Lakoff Women, fire, and dangerous things i del primer volum de Foundations of cognitive grammar, de Ronald Langacker.
Veure Llatí і Lingüística cognitiva
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Llatí і Literatura
Livi Andronic
Luci Livi Andronic (o bé Andrònic; Lucius Livius Andronicus) va ser un escriptor llatí d'origen grec.
Veure Llatí і Livi Andronic
Llatí arcaic
La denominació Llatí arcaic, emprada des del, es refereix al període d'evolució del llatí anterior a la formació del Llatí clàssic, que se situa a principis del.
Veure Llatí і Llatí arcaic
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Veure Llatí і Llatí clàssic
Llatí tardà
Llatí tardà és el nom utilitzat per referir-se al llatí escrit durant els segles III i VI.
Veure Llatí і Llatí tardà
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Veure Llatí і Llatí vulgar
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Llatí і Llengües eslaves
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Llatí і Llengües indoeuropees
Llengües itàliques
Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.
Veure Llatí і Llengües itàliques
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Llatí і Llengües romàniques
Llengua fusional
Una llengua fusional és un tipus de llengua flexiva.
Veure Llatí і Llengua fusional
Locució llatina
«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.
Veure Llatí і Locució llatina
Lorenzo Valla
Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), filòsof i humanista italià.
Veure Llatí і Lorenzo Valla
Luci Acci
Luci Acci (Pisaure, actualment Pesaro, Itàlia, 170 aC — ?, aprox. 85 aC) va ser un poeta tràgic llatí, a qui Horaci va qualificar amb l'adjectiu altus (elevat, il·lustre).
Veure Llatí і Luci Acci
Luci Apuleu
Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.
Veure Llatí і Luci Apuleu
Lucreci
miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.
Veure Llatí і Lucreci
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Veure Llatí і M
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Veure Llatí і Magna Grècia
Manili
* Manili (cognom).
Veure Llatí і Manili
Marc Pacuvi
Marc Pacuvi (Marcus Pacuvius) (Brundusium, vers 220 aC - 130 aC) va ser un poeta tràgic romà.
Veure Llatí і Marc Pacuvi
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Llatí і Marc Terenci Varró
Marc Valeri Marcial
Marc Valeri Marcial, en llatí Marcus Valerius Martialis, sovint anomenat simplement Marcial (Bílbilis, Tarraconense, 43 dC - Bílbilis, Tarraconense, 104 dC), va ser un poeta llatí, d'origen hispà, cèlebre pels seus llibres d'epigrames.
Veure Llatí і Marc Valeri Marcial
Mel Gibson
Mel Gibson a l'estrena d'''Air America'' el 1990 Mel Gibson el 2006 és un actor, director, productor i guionista australo-estatunidenc.
Veure Llatí і Mel Gibson
Ministeri d’Educació i Formació Professional d'Espanya
El Ministeri d'Educació i Formació Professional és un dels departaments ministerials del Govern d'Espanya.
Veure Llatí і Ministeri d’Educació i Formació Professional d'Espanya
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Veure Llatí і Mite
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Veure Llatí і N
Neollatí
El Systema naturae de Linnaeus és un exemple d'obra escrita en neollatí Michika" del Japó. El neollatí (o nou llatí, també anomenat llatí modern) és una versió del llatí utilitzada a partir del Renaixement (des de 1500) fins a 1900 en obres originals.
Veure Llatí і Neollatí
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Llatí і Nicolau Copèrnic
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Veure Llatí і Nombre natural
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Veure Llatí і O
Osc
Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.
Veure Llatí і Osc
Oscs
sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) van ser una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.
Veure Llatí і Oscs
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Llatí і Ovidi
P
La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Veure Llatí і P
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Veure Llatí і Palatalització
Papini Estaci
Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.
Veure Llatí і Papini Estaci
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Llatí і Península Itàlica
Persona
Siluetes de persones Una persona és un ésser, tal com un ésser humà, que té certes capacitats o atributs que li confereixen aquest caràcter.
Veure Llatí і Persona
Petroni
Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (en Gaius Petronius Arbiter), va ser un escriptor romà del que formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.
Veure Llatí і Petroni
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Veure Llatí і Picentins
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Veure Llatí і Plaute
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Veure Llatí і Poesia
Poggio Bracciolini
Giovanni Francesco Poggio Bracciolini conegut usualment com a Poggio Bracciolini (Terranuova, província d'Arezzo, Itàlia, 11 de febrer de 1380 - Florència, Itàlia, 30 d'octubre de 1459) fou un humanista italià.
Veure Llatí і Poggio Bracciolini
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Llatí і Polònia
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Veure Llatí і Protoindoeuropeu
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Veure Llatí і Protoindoeuropeus
Qa
Qa, qû o ka era una unitat de mesura de volum d'Assíria i Babilònia.
Veure Llatí і Qa
Quint Asconi Pedià
Quint Asconi Pedià (en Quintus Asconius Pedianus) va ser un escriptor romà comentarista de Ciceró que va viure al.
Veure Llatí і Quint Asconi Pedià
Quintilià
Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).
Veure Llatí і Quintilià
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Veure Llatí і R
Raimundo de Miguel
Raimundo de Miguel i Navas (Belorado, Burgos 1816 - Madrid 1878) va ser un catedràtic espanyol de Retòrica i Poètica, distingit humanista i poeta.
Veure Llatí і Raimundo de Miguel
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Llatí і Renaixement
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Llatí і René Descartes
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Llatí і Retòrica
Romània
Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.
Veure Llatí і Romània
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Veure Llatí і S
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Llatí і Santa Seu
Sàtira
La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.
Veure Llatí і Sàtira
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Veure Llatí і Sèneca
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Veure Llatí і Segle
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Veure Llatí і Segle I
Segle I aC
s dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.
Veure Llatí і Segle I aC
Segle II aC
El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.
Veure Llatí і Segle II aC
Segle VIII aC
El segle VIII aC és un període que dona inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.
Veure Llatí і Segle VIII aC
Sext Aureli Properci
Sext Aureli Properci, en llatí: Sextus Aurelius Propertius, (Úmbria, vers 57/46 aC- Roma, vers 15 aC) fou un destacat poeta elegíac romà.
Veure Llatí і Sext Aureli Properci
Sherlock Holmes
Ornamentació típica de Sherlock Holmes Sherlock Holmes és un personatge de ficció, protagonista d'una sèrie de quatre novel·les i 56 relats de ficció publicats la major part a The Strand Magazine.
Veure Llatí і Sherlock Holmes
Substrat (lingüística)
En lingüística, un substrat és la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una llengua dominant, per causes d'una colonització o una conquesta, i la seva influència en la nova llengua amb alguns trets lingüístics.
Veure Llatí і Substrat (lingüística)
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Veure Llatí і Suetoni
Superstrat
En lingüística, el superstrat és una llengua que influeix sobre una altra sense suplantar-la.
Veure Llatí і Superstrat
Taxonomia
La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.
Veure Llatí і Taxonomia
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Llatí і Tàcit
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Veure Llatí і Tíber
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Veure Llatí і Teatre
Terenci
Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.
Veure Llatí і Terenci
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Veure Llatí і Tertul·lià
Tibul
Albi Tibul (c. 54-19 aC) Albi Tibul (Albius Tibullus; Gabis, 55 aC - Roma, 19 aC) fou un poeta líric llatí.
Veure Llatí і Tibul
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Llatí і Titus Livi
Tragèdia
Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.
Veure Llatí і Tragèdia
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Llatí і Trajà
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Veure Llatí і U
Umbre
Lumbre o úmbric era la llengua de l'antic poble dels umbres.
Veure Llatí і Umbre
Umbres
sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).
Veure Llatí і Umbres
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Llatí і Unió Europea
Universitat de Deusto
La Universitat de Deusto —Deustuko Unibertsitatea — és una universitat regida per la Companyia de Jesús en el barri de Deusto de la ciutat de Bilbao (País Basc).
Veure Llatí і Universitat de Deusto
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Veure Llatí і V
Venètic
El venètic és una llengua indoeuropea extingida, parlada a l'antiguitat a la regió italiana de Vèneto, entre el delta del riu Po i el contraforts meridionals dels Alps, així com en algunes parts de l'actual Eslovènia.
Veure Llatí і Venètic
Viquipèdia
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Veure Llatí і Viquipèdia
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Llatí і Virgili
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Veure Llatí і Vocabulari
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Veure Llatí і Vocal
Volsc
El volsc és una llengua sabèl·lica parlada pels volscs en la zona central de l'antiga Itàlia, i que està estretament relacionada amb els idiomes oscà i umbre.
Veure Llatí і Volsc
Winnie-the-Pooh
Winnie-the-Pooh (també conegut com a "Winnie el Pu") és un personatge de ficció creat per A.A. Milne.
Veure Llatí і Winnie-the-Pooh
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Veure Llatí і X
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Veure Llatí і Y
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
Veure Llatí і Z
200
El 200 (CC) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llatí і 200
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Llatí і 2004
Vegeu també
Llengües d'Espanya
- Basc
- Caló
- Caló basc
- Castellà
- Fala de Xàlima
- Judeocastellà
- Llatí
- Llei de llengües d'Aragó (2009)
- Llengües d'Espanya
- Llengües iberoromàniques
- Llengües occitanoromàniques
- Llengua de signes catalana
- Llengua de signes espanyola
- Llengua de signes valenciana
- Quinqui
- Romaní
- Xiulet gomerenc
Llengües d'Itàlia
- Albanès
- Croat (llengua)
- Emilià-romanyol
- Eslovè
- Furlà
- Gòtic (llengua)
- Gal·lurès
- Italià
- Lígur
- Línia Massa-Senigallia
- Ladí
- Llatí
- Llengües d'Itàlia
- Llengües itàliques
- Llengua emiliana
- Llombard
- Occità
- Romaní
- Sard
- Sasserès
- Tabarquí
Llengües de França
- Ídix
- Alsacià
- Armeni occidental
- Basc
- Berrichon
- Borgonyó
- Bretó
- Caló
- Caló basc
- Cors
- Flamenc occidental
- Fonologia de l'occità
- Fràncic lorenès
- Francès
- Franc-comtès
- Francoprovençal
- Frontera lingüística mosel·lana
- Gòtic (llengua)
- Lígur
- Lígur brigasc
- Llatí
- Llengües d'oïl
- Llengües de França
- Llengües frànciques
- Llengües occitanoromàniques
- Lorenès
- Luxemburguès
- Mentonasc
- Normand
- Occità
- Occità alvernès
- Occità llemosí
- Occità llenguadocià
- Occità niçard
- Peitoví
- Peitoví-saintongès
- Picard
- Roiasc
- Romaní
- Saintongès
- Tregorès
- Uniformisme lingüístic a França
- Való
- Xampanyès
Llengües de Portugal
- Caló
- Gòtic (llengua)
- Judeoportuguès
- Llatí
- Llengües de Portugal
- Llengües iberoromàniques
- Mirandès
- Mossàrab
- Portuguès
- Portuguès d'Olivença
- Romaní
Llengües de Romania
- Albanès
- Aromanès
- Búlgar
- Gòtic (llengua)
- Grec
- Hongarès
- Llatí
- Meglenoromanès
- Romanès
- Romaní
- Romaní Vlax
- Serbi
- Tàtar de Crimea
També conegut com Baix llatí, Idioma llatí, Llatina, Llatines, Llatinista, Llatinitzat, Llengua llatina, Primers Documents Llatins.