Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn
La teva pròpia Uniopèdia amb el teu logotip i domini, a partir de 9,99 USD/mes
Crea el meu Uniopèdia

S

Índex S

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.

Taula de continguts

  1. 59 les relacions: $, Accent agut, Accent circumflex, Alemany, Alfabet català, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Anglès, Anticircumflex, ß, Bioquímica, Català, Cinema eròtic, Consonant, Consonant sibilant, Cronologia, Dòlar, Entropia, Esh (lletra), Eslovè, Espanya, Esperanto, Etrusc, Física, Fonema, Francès, Gaèlic irlandès, Grec antic, Hongarès, Hyper Text Markup Language, Lingüística, Llatí, Lletra, Majúscula, Minúscula, Ortografia de les sibilants, Paràgraf, Plural, Polonès, Química, R, Romanès, S (desambiguació), S llarga, Segon, Serina, Setembre, Sigma, Sintagma, Sofre, ... Ampliar l'índex (9 més) »

$

Signe. $ és un símbol monetari utilitzat per múltiples monedes del món, sobretot a Amèrica, entre elles el peso i el dòlar.

Veure S і $

Accent agut

Laccent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.

Veure S і Accent agut

Accent circumflex

Laccent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític.

Veure S і Accent circumflex

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Veure S і Alemany

Alfabet català

L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.

Veure S і Alfabet català

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Veure S і Alfabet fonètic internacional

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Veure S і Alfabet grec

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure S і Anglès

Anticircumflex

Lanticircumflex és un signe diacrític que es representa com un accent circumflex invertit (ˇ).

Veure S і Anticircumflex

ß

La lletra ß en diverses tipografies La lletra ẞ/ß (Unicode U+00DF) és una lligadura en l'alfabet alemany, que típicament es fa servir per reemplaçar la doble «s» en una paraula.

Veure S і ß

Bioquímica

Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.

Veure S і Bioquímica

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure S і Català

Cinema eròtic

Isabel Sarli a ''La mujer de mi padre'', pel·lícula argentina de 1967. Escena de ''Fu Guo'', curtmetratge sino-espanyol de 2015. El cinema eròtic és un gènere cinematogràfic en el qual la sensualitat i l'erotisme ocupen un lloc rellevant en la pel·lícula i susciten l'impuls sexual.

Veure S і Cinema eròtic

Consonant

Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

Veure S і Consonant

Consonant sibilant

Una consonant sibilant (o simplement sibilant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant fricativa o africada que s'articula de manera que l'aire frega les dents en sortir de la boca.

Veure S і Consonant sibilant

Cronologia

Cronologia (del grec χρονο 'cronos', temps i λογία 'logos', estudi) és la ciència que té com finalitat determinar les dates i l'ordre dels fets històrics; és disciplina auxiliar de la Història.

Veure S і Cronologia

Dòlar

Bitllet d'1 dòlar dels Estats Units dòlar de Zimbabwe del 1980 El dòlar (en anglès dollar) és la unitat monetària oficial de diversos estats i territoris dependents.

Veure S і Dòlar

Entropia

Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.

Veure S і Entropia

Esh (lletra)

Esh (majúscula: Ʃ, minúscula: ʃ) és una lletra usada com a extensió de l'alfabet llatí.

Veure S і Esh (lletra)

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Veure S і Eslovè

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure S і Espanya

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Veure S і Esperanto

Etrusc

L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Veure S і Etrusc

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Veure S і Física

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Veure S і Fonema

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure S і Francès

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.

Veure S і Gaèlic irlandès

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure S і Grec antic

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones.

Veure S і Hongarès

Hyper Text Markup Language

HTML (acrònim d’Hyper Text Markup Language, en català, "llenguatge de marcatge d'hipertext"), és un llenguatge de marcatge que deriva de l'SGML dissenyat per estructurar textos i relacionar-los en forma d'hipertext.

Veure S і Hyper Text Markup Language

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Veure S і Lingüística

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure S і Llatí

Lletra

La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.

Veure S і Lletra

Majúscula

La majúscula és la versió més grossa de les lletres d'un determinat alfabet.

Veure S і Majúscula

Minúscula

La minúscula és la versió menor de les lletres d'un determinat alfabet.

Veure S і Minúscula

Ortografia de les sibilants

L'ortografia de les sibilants constitueix un cas en l'ortografia del català en el qual un mateix so sibilant es representa en grafies diferents.

Veure S і Ortografia de les sibilants

Paràgraf

El paràgraf és una unitat narrativa, una divisió del text.

Veure S і Paràgraf

Plural

El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).

Veure S і Plural

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.

Veure S і Polonès

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Veure S і Química

R

R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.

Veure S і R

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Veure S і Romanès

S (desambiguació)

* S, la novena lletra de l'alfabet.

Veure S і S (desambiguació)

S llarga

Corts de 1519, on s'hi veuen la ſ i la s La s llarga (ſ) és una variant arcaica de la lletra essa en minúscula.

Veure S і S llarga

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Veure S і Segon

Serina

La serina (abreujada Ser o S) és un compost orgànic de fórmula simplificada HO2CCH(NH2)CH2OH.

Veure S і Serina

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Veure S і Setembre

Sigma

Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.

Veure S і Sigma

Sintagma

Un sintagma és un conjunt de mots que mantenen una relació de significat en el moment de la seva pronunciació o escriptura.

Veure S і Sintagma

Sofre

El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.

Veure S і Sofre

Subjecte (sintaxi)

El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.

Veure S і Subjecte (sintaxi)

Sud

El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.

Veure S і Sud

Sumatori

El sumatori és l'addició d'un conjunt de nombres; el resultat és la seva suma o total.

Veure S і Sumatori

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Veure S і Turc

Txec

El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Veure S і Txec

Unicode

logo d'Unicode. Unicode és un estàndard internacional de codificació de caràcters, per a suports informàtics.

Veure S і Unicode

Valencià central

El valencià central (conegut popularment com a valencià apitxat) és un subdialecte del valencià que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria, la major part de la Ribera Alta i a la ciutat d'Onda (la Plana Baixa).

Veure S і Valencià central

X

X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.

Veure S і X

Z

La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.

Veure S і Z

També conegut com Essa líquida.

, Subjecte (sintaxi), Sud, Sumatori, Turc, Txec, Unicode, Valencià central, X, Z.