Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Accent agut, Accent circumflex, Accent greu, Alemany, Alfabet català, Anticircumflex, Ü, Bioquímica, Breu, Castellà, Català, Català oriental, Dígraf, Dièresi, Edat mitjana, Educació, Esperanto, Francès, Gal·lès, Hiat, Hongarès, Hyper Text Markup Language, Italià, Lingüística, Lituà, Lletra, Majúscula, Matemàtiques, Màcron, O, Ogonek, Pinyin, Polonès, Pronom feble, Química, Semivocal, Titlla, Txec, U (nombre), Unió, Unicode, Universitat, Uracil, Urani, V, València, Vocal.
Accent agut
Laccent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.
Nou!!: U і Accent agut · Veure més »
Accent circumflex
Laccent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític.
Nou!!: U і Accent circumflex · Veure més »
Accent greu
Laccent greu (`) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa d'esquerra a dreta, i que es col·loca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llengües, és una vocal).
Nou!!: U і Accent greu · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: U і Alemany · Veure més »
Alfabet català
L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.
Nou!!: U і Alfabet català · Veure més »
Anticircumflex
Lanticircumflex és un signe diacrític que es representa com un accent circumflex invertit (ˇ).
Nou!!: U і Anticircumflex · Veure més »
Ü
"Ü", o "ü", és un caràcter que representa una lletra d'algunes variants de l'alfabet llatí, com una lletra U amb umlaut o dièresi.
Nou!!: U і Ü · Veure més »
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Nou!!: U і Bioquímica · Veure més »
Breu
El breu és un signe diacrític que es representa amb mitja circumferència que es col·loca sobre la vocal.
Nou!!: U і Breu · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: U і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: U і Català · Veure més »
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Nou!!: U і Català oriental · Veure més »
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Nou!!: U і Dígraf · Veure més »
Dièresi
La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".
Nou!!: U і Dièresi · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: U і Edat mitjana · Veure més »
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Nou!!: U і Educació · Veure més »
Esperanto
Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.
Nou!!: U і Esperanto · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: U і Francès · Veure més »
Gal·lès
El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.
Nou!!: U і Gal·lès · Veure més »
Hiat
Un hiat (o hiatus) és la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues síl·labes diferents, i que per tant, no formen diftong.
Nou!!: U і Hiat · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: U і Hongarès · Veure més »
Hyper Text Markup Language
HTML (acrònim d’Hyper Text Markup Language, en català, "llenguatge de marcatge d'hipertext"), és un llenguatge de marcatge que deriva de l'SGML dissenyat per estructurar textos i relacionar-los en forma d'hipertext.
Nou!!: U і Hyper Text Markup Language · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: U і Italià · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: U і Lingüística · Veure més »
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Nou!!: U і Lituà · Veure més »
Lletra
La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.
Nou!!: U і Lletra · Veure més »
Majúscula
La majúscula és la versió més grossa de les lletres d'un determinat alfabet.
Nou!!: U і Majúscula · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: U і Matemàtiques · Veure més »
Màcron
El màcron (del grec μακρόν, makron, que significa 'llarg') és un signe diacrític en forma de ratlla horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques en els quals indica vocal o síl·laba llarga, i també en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
Nou!!: U і Màcron · Veure més »
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Nou!!: U і O · Veure més »
Ogonek
Ogonek Logonek «˛» (del polonès «petita cua») és un signe diacrític de l'alfabet llatí que es fa servir en polonès i en lituà per indicar la nasalitat de la vocal afectada.
Nou!!: U і Ogonek · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: U і Pinyin · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: U і Polonès · Veure més »
Pronom feble
Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.
Nou!!: U і Pronom feble · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: U і Química · Veure més »
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Nou!!: U і Semivocal · Veure més »
Titlla
La titlla o titla és una marca gràfica o ratlleta designada amb el símbol ~ que es posa sobre una lletra com a signe diacrític o d'abreviació, especialment utilitzat en castellà i portuguès.
Nou!!: U і Titlla · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: U і Txec · Veure més »
U (nombre)
El nombre u és el nombre natural que segueix el zero i precedeix el dos.
Nou!!: U і U (nombre) · Veure més »
Unió
Unió de dos conjunts A i B La unió és una operació entre conjunts.
Nou!!: U і Unió · Veure més »
Unicode
logo d'Unicode. Unicode és un estàndard internacional de codificació de caràcters, per a suports informàtics.
Nou!!: U і Unicode · Veure més »
Universitat
THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.
Nou!!: U і Universitat · Veure més »
Uracil
L'uracil és un àcid nucleic del grup de les pirimidines.
Nou!!: U і Uracil · Veure més »
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Nou!!: U і Urani · Veure més »
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Nou!!: U і V · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: U і València · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: U і Vocal · Veure més »
