Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Geologia de Venus

Índex Geologia de Venus

La geologia de Venus ofereix característiques superficials impressionants, que contrasten tant per la seva bellesa com per la seva raresa (figura 1).

130 les relacions: Aerofrenada, Agost, Altimetria, Anhidrita, Aràcnids, Arecibo, Astenosfera, Atmosfera, Àpside, Basalt, Camp magnètic, Carbonat, Cèl·lula de Hadley, Cometa Halley, Conca oceànica, Convecció, Cràter d'impacte, Diòxid de carboni, Dic, Efecte d'hivernacle, Erosió, Erosió eòlica, Escorça oceànica, Escorça terrestre, Europa (satèl·lit), Falla, Ferro, Fluorescència, Fricció, Geografia, Geologia, Geologia de la Lluna, Grau Celsius, Gravetat, Grec, Hawaii, Heli, Himàlaia, Júpiter (planeta), Latitud, Lava, Litosfera, Llatí, Llista de cràters de Venus, Lluna, Magellan, Magma, Magnesi, Mantell terrestre, Marea, ..., Mariner 10, Mariner 2, Mart (planeta), Mercuri (planeta), Meteorit, Meteorització, Mineral, NASA, Núvol, Nitrogen, Permitivitat, Perovskita, Pioneer Venus, Pirita, Piroclor, Plec, Pressió atmosfèrica, Quars, Quilòmetre, Radar, Radiació gamma, Radiació X, Radioactivitat, Ràdio, Rift, Rotació (matemàtiques), Saint Helens, Sediment, Silicat, Sismologia, Sistema solar, Sobrevent i sotavent, Subducció, Sulfur, Tectònica de plaques, Telescopi, Temperatura, Terminador, Terra, Topografia, Transbordador espacial Atlantis, Tub de lava, Ultraviolat, Venera 10, Venera 15 i 16, Venera 3, Venera 4, Venera 7, Venera 9, Venus (planeta), Volcà escut, William Herschel, 10 d'agost, 12 d'octubre, 14 de setembre, 15 de gener, 15 de maig, 15 de setembre, 16 d'agost, 1788, 1790, 1961, 1962, 1963, 1965, 1967, 1970, 1975, 1978, 1981, 1983, 1985, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 24 de maig, 4 de maig. Ampliar l'índex (80 més) »

Aerofrenada

Representació artística de l'aerofrenada del Mars Reconnaissance Orbiter. L'aerofrenada (no confondre amb aerocaptura) és una tècnica que s'utilitza en astronàutica per canviar la mida i la forma de l'òrbita d'una nau en òrbita utilitzant l'atmosfera del planeta al qual orbita.

Nou!!: Geologia de Venus і Aerofrenada · Veure més »

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Geologia de Venus і Agost · Veure més »

Altimetria

L'altimetria és la determinació i la mesura de les altituds d'un lloc o d'una regió donada en relació amb el nivell mitjà del mar.

Nou!!: Geologia de Venus і Altimetria · Veure més »

Anhidrita

Lanhidrita és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Geologia de Venus і Anhidrita · Veure més »

Aràcnids

Els aràcnids (Arachnida, gr. aráchne, "araña") són una classe artròpodes del subfílum dels quelicerats (juntament amb els euriptèrids i els xifosurs).

Nou!!: Geologia de Venus і Aràcnids · Veure més »

Arecibo

Arecibo és un municipi de Puerto Rico situat a la costa nord de l'illa, també conegut amb el nom de la Villa del Capitán Correa, en honor de l'heroi local Antonio de los Reyes Correa.

Nou!!: Geologia de Venus і Arecibo · Veure més »

Astenosfera

Astenosfera L'astenosfera o zona de velocitat reduïda és una capa del mantell terrestre situada a una profunditat d'entre 50 i 200 km on les ones sísmiques es propaguen molt a poc a poc.

Nou!!: Geologia de Venus і Astenosfera · Veure més »

Atmosfera

Gran taca roja L'atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Nou!!: Geologia de Venus і Atmosfera · Veure més »

Àpside

En aquest esquema els '''àpsides''' són designats per les lletres '''F''' i '''H''' i la línia '''FH''' és la '''línia dels àpsides''' En astronomia, l'àpside o apsi és el punt de màxima o mínima aproximació d'un cos celeste en una òrbita el·líptica al centre de masses al voltant del qual orbita.

Nou!!: Geologia de Venus і Àpside · Veure més »

Basalt

El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica —rica en silicats de magnesi i ferro, i de baix contingut en sílice.

Nou!!: Geologia de Venus і Basalt · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Geologia de Venus і Camp magnètic · Veure més »

Carbonat

Els carbonats, en química inorgànica són sals de l'àcid carbònic o èsters amb el grup R-O-C(.

Nou!!: Geologia de Venus і Carbonat · Veure més »

Cèl·lula de Hadley

Circulació general en l'atmosfera terrestre amb la cèl·lula de Hadley subtropical, la cèl·lula de Ferrell i la cèl·lula polar. Els vents alisis i la Zona de convergència intertropical també es mostren. La cèl·lula de Hadley és una cèl·lula de circulació tancada de l'atmosfera terrestre que domina la circulació global atmosfèrica en les latituds equatorials i tropicals.

Nou!!: Geologia de Venus і Cèl·lula de Hadley · Veure més »

Cometa Halley

El cometa Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys com a mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.

Nou!!: Geologia de Venus і Cometa Halley · Veure més »

Conca oceànica

Una conca oceànica (o cubeta oceànica) és una depressió molt extensa, relativament uniforme, de contorns més o menys arrodonits, que constitueixen el fons dels oceans.

Nou!!: Geologia de Venus і Conca oceànica · Veure més »

Convecció

Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.

Nou!!: Geologia de Venus і Convecció · Veure més »

Cràter d'impacte

Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del Sistema Solar (planeta nan, asteroide...), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Nou!!: Geologia de Venus і Cràter d'impacte · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic), és un gas incolor, inodor, i insípid.

Nou!!: Geologia de Venus і Diòxid de carboni · Veure més »

Dic

L'Afsluitdijk, construït als Països Baixos el 1932, va convertir el mar del Sud en un llac (l'IJsselmeer). Imatge per satèl·lit de l'Afsluitdijk, a dalt el Mar del nord, a baix el llac IJsselmeer que antigament era el mar del Sud. Defensa a la riba d'un riu construïda amb ''champas'' Un dic és un terraplè normalment artificial però que també pot ser natural, generalment de terra i pedres, paral·lel al curs d'un riu o a la vora d'un llac o del mar mateix.

Nou!!: Geologia de Venus і Dic · Veure més »

Efecte d'hivernacle

Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle. Lefecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.

Nou!!: Geologia de Venus і Efecte d'hivernacle · Veure més »

Erosió

Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. L'erosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).

Nou!!: Geologia de Venus і Erosió · Veure més »

Erosió eòlica

Páramos de les faldes del Chimborazo, (Equador), mostrant severa erosió eòlica. El vent és un agent de modelatge del relleu que pot arrossegar grans quantitats de pols a través del món, però els grans de sorra només poden ser transportats distàncies relativament curtes.

Nou!!: Geologia de Venus і Erosió eòlica · Veure més »

Escorça oceànica

Edat de l'escorça oceànic. En vermell la més recent i en blau la més antiga L'escorça oceànica és la part de l'escorça terrestre que forma els oceans.

Nou!!: Geologia de Venus і Escorça oceànica · Veure més »

Escorça terrestre

Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. Lescorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.

Nou!!: Geologia de Venus і Escorça terrestre · Veure més »

Europa (satèl·lit)

Europa (Jupiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Nou!!: Geologia de Venus і Europa (satèl·lit) · Veure més »

Falla

Falla a Bedarius, Occitània. Una falla és una fractura de l'escorça terrestre al llarg de la qual s'ha produït un desplaçament relatiu dels dos blocs o compartiments en què queda dividida la roca afectada.

Nou!!: Geologia de Venus і Falla · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Geologia de Venus і Ferro · Veure més »

Fluorescència

Pintures fluorescents i llum ultraviolada de l'artista Beo Beyond. La fluorescència és la propietat d'una substància d'emetre llum quan és exposada a radiacions del tipus ultraviolat, rajos catòdics o raigs X. Les radiacions absorbides (invisibles a l'ull humà), són transformades en llum visible, o sigui, d'una longitud d'ona major a la incident.

Nou!!: Geologia de Venus і Fluorescència · Veure més »

Fricció

Bloc en repòs A la física o enginyeria es defineix com fregament o fricció a la resistència que s'oposa a la rotació o al lliscament d'un cos sobre un altre, o també a la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.

Nou!!: Geologia de Venus і Fricció · Veure més »

Geografia

Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.

Nou!!: Geologia de Venus і Geografia · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre d'altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que se solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia va ser Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Geologia de Venus і Geologia · Veure més »

Geologia de la Lluna

El coneixement de la geologia lunar va augmentar significativament a partir de la dècada del 1960 amb les missions tripulades i automatitzades.

Nou!!: Geologia de Venus і Geologia de la Lluna · Veure més »

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura, i deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Nou!!: Geologia de Venus і Grau Celsius · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Geologia de Venus і Gravetat · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Geologia de Venus і Grec · Veure més »

Hawaii

Hawaii (en hawaià i anglès: Hawaii) constitueix cronològicament el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població d'1.211.537 habitants.

Nou!!: Geologia de Venus і Hawaii · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Geologia de Venus і Heli · Veure més »

Himàlaia

L'Himàlaia (del sànscrit हिमालय, himālaia, compost per hima: 'neu' i ālaia: 'casa, lloc') és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre el Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina.

Nou!!: Geologia de Venus і Himàlaia · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Nou!!: Geologia de Venus і Júpiter (planeta) · Veure més »

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Nou!!: Geologia de Venus і Latitud · Veure més »

Lava

La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.

Nou!!: Geologia de Venus і Lava · Veure més »

Litosfera

Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.

Nou!!: Geologia de Venus і Litosfera · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Geologia de Venus і Llatí · Veure més »

Llista de cràters de Venus

Imatge de radar reconstruïda per Magellan i Pioneer Venus Orbiter. Longitud 180° E. NASA, 29 d'octubre del 1991 Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Venus.

Nou!!: Geologia de Venus і Llista de cràters de Venus · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Geologia de Venus і Lluna · Veure més »

Magellan

Atlantis'' La Magellan fou una sonda espacial no tripulada de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Venus, especialment per obtenir un mapa topogràfic acurat mitjançant observacions de radar.

Nou!!: Geologia de Venus і Magellan · Veure més »

Magma

El magma és un tipus de roca format per la fusió parcial o total d'una font pariental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escorça terrestre).

Nou!!: Geologia de Venus і Magma · Veure més »

Magnesi

El magnesi (element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12) és un metall blanc brillant, d'aspecte semblant a l'argent.

Nou!!: Geologia de Venus і Magnesi · Veure més »

Mantell terrestre

Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).

Nou!!: Geologia de Venus і Mantell terrestre · Veure més »

Marea

Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i cap avall (reflux).

Nou!!: Geologia de Venus і Marea · Veure més »

Mariner 10

La Mariner 10.La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus.

Nou!!: Geologia de Venus і Mariner 10 · Veure més »

Mariner 2

La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA.

Nou!!: Geologia de Venus і Mariner 2 · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Geologia de Venus і Mart (planeta) · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Geologia de Venus і Mercuri (planeta) · Veure més »

Meteorit

meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.

Nou!!: Geologia de Venus і Meteorit · Veure més »

Meteorització

La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics que provoquen el trencament, l'esmicolament i la disgregació de les roques.

Nou!!: Geologia de Venus і Meteorització · Veure més »

Mineral

El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.

Nou!!: Geologia de Venus і Mineral · Veure més »

NASA

Logo NASA (cuc) La National Aeronautics and Space Administration (NASA) és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable per als Estats Units d'Amèrica del programa espacial, de la investigació i exploració espacial.

Nou!!: Geologia de Venus і NASA · Veure més »

Núvol

Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.

Nou!!: Geologia de Venus і Núvol · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen, o azot, és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Geologia de Venus і Nitrogen · Veure més »

Permitivitat

En electromagnetisme, la permitivitat (ε) d'un medi és la proporció D / E, on D és el desplaçament elèctric en coulombs per metre quadrat (C/m2) i E és la força del camp elèctric en volts per metre (V/m).

Nou!!: Geologia de Venus і Permitivitat · Veure més »

Perovskita

La perovskita és un mineral format per òxid de calci i de titani, de fórmula CaTiO3.

Nou!!: Geologia de Venus і Perovskita · Veure més »

Pioneer Venus

Pioneer Venus Orbiter. Pioneer Venus Multiprobe. La missió Pioneer Venus va consistir en dues sondes, llançades per separat al planeta Venus el 1978.

Nou!!: Geologia de Venus і Pioneer Venus · Veure més »

Pirita

La pirita o «or dels ximples» és un mineral molt comú de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Geologia de Venus і Pirita · Veure més »

Piroclor

El piroclor és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del grec pir (foc) i jloros (verd).

Nou!!: Geologia de Venus і Piroclor · Veure més »

Plec

Diagrama d'un plec anticlinal amb les principals parts Els plecs o plegaments en la geologia són ondulacions que s'originen en les roques de naturalesa plàstica en ser sotmeses a esforços de compressió.

Nou!!: Geologia de Venus і Plec · Veure més »

Pressió atmosfèrica

Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície de contacte amb ell.

Nou!!: Geologia de Venus і Pressió atmosfèrica · Veure més »

Quars

El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.

Nou!!: Geologia de Venus і Quars · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: Geologia de Venus і Quilòmetre · Veure més »

Radar

Antena de radar per a la detecció d'avions. Radar és un sistema per a detectar o localitzar objectes a distància mitjançant ones de ràdio d'alta freqüència.

Nou!!: Geologia de Venus і Radar · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica, la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Nou!!: Geologia de Venus і Radiació gamma · Veure més »

Radiació X

Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X, radiació X i radioactivitat X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.

Nou!!: Geologia de Venus і Radiació X · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat és un fenomen físic al qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionucleids, es transformen espontàniament en nucleids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Nou!!: Geologia de Venus і Radioactivitat · Veure més »

Ràdio

Una emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.

Nou!!: Geologia de Venus і Ràdio · Veure més »

Rift

imatge USGS Plaques en l'escorça terrestre, segons la teoria tectònica de plaques Rift del Golf de Suez mostrant falles extensionals Els rifts, en geologia, són àrees on la presència d'esquerdes indica que l'escorça terrestre està patint divergència i distensions.

Nou!!: Geologia de Venus і Rift · Veure més »

Rotació (matemàtiques)

Una rotació en dues dimensions al voltant d'un punt ''O'' En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació en el pla o en l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix.

Nou!!: Geologia de Venus і Rotació (matemàtiques) · Veure més »

Saint Helens

Erupció del volcà de Saint Helens Saint Helens és un dels volcans més actius dels Estats Units continentals.

Nou!!: Geologia de Venus і Saint Helens · Veure més »

Sediment

Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o precipitades mitjançant processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.

Nou!!: Geologia de Venus і Sediment · Veure més »

Silicat

Un silicat (SiO44-) és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.

Nou!!: Geologia de Venus і Silicat · Veure més »

Sismologia

Activitat sismològica de la Terra La sismologia és l'estudi científic dels terratrèmols i el moviment de les ones sísmiques per la superfície de la Terra.

Nou!!: Geologia de Venus і Sismologia · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Geologia de Venus і Sistema solar · Veure més »

Sobrevent i sotavent

Sobrevent i sotavent en un veler Un veler navegant a sotavent utilitzant una vela espinàquer Sotavent i sobrevent són dos termes oposats que es refereixen a la direcció des d'on bufa el vent.

Nou!!: Geologia de Venus і Sobrevent i sotavent · Veure més »

Subducció

La subducció és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica sota una altra en un límit de plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques.

Nou!!: Geologia de Venus і Subducció · Veure més »

Sulfur

En química, un sulfur és la combinació del sofre (nombre d'oxidació -2) amb un element químic o amb un radical.

Nou!!: Geologia de Venus і Sulfur · Veure més »

Tectònica de plaques

Esquema general de diferents tipus de volcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτων, tekton, que significa "el que construeix") és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.

Nou!!: Geologia de Venus і Tectònica de plaques · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Geologia de Venus і Telescopi · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Geologia de Venus і Temperatura · Veure més »

Terminador

El terminador de 3 de gener. Tingueu en compte la diferència extrema en la quantitat de llum a l'hemisferi nord en comparació amb l'hemisferi sud. ISS de part del terminador creuant la superfície de la Terra. El terminador és difús i mostra la transició gradual de llum a foscor i els efectes de la qual es perceben des de la superfície com el crepuscle. El terminador és la línia de separació entre la part il·luminada i la part en ombra d'un cos celeste, és a dir, la línia de separació entre el dia i la nit.

Nou!!: Geologia de Venus і Terminador · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Geologia de Venus і Terra · Veure més »

Topografia

Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.

Nou!!: Geologia de Venus і Topografia · Veure més »

Transbordador espacial Atlantis

L'''Atlantis'' poc després d'enlairar-se per la missió STS-27. El transbordador espacial Atlantis (designació NASA: OV-104) és un dels transbordadors espacials de la flota pertanyent a lAgència Nacional Aeroespacial dels Estats Units (NASA).

Nou!!: Geologia de Venus і Transbordador espacial Atlantis · Veure més »

Tub de lava

Tub de lava acondicionat per al turisme a Hawaii Els tubs de lava o tubs volcànics són túnels formats en l'interior de colades de lava mentre aquesta flueix.

Nou!!: Geologia de Venus і Tub de lava · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 nanòmetres a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Geologia de Venus і Ultraviolat · Veure més »

Venera 10

La Venera 10 (Венера-10), designada pel fabricant com 4V-1 No.

Nou!!: Geologia de Venus і Venera 10 · Veure més »

Venera 15 i 16

Venera 15 i 16 foren dues sondes soviètiques que formaven part del Programa Venera.

Nou!!: Geologia de Venus і Venera 15 i 16 · Veure més »

Venera 3

La Venera 3 (Венера 3) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un aterratge a la superfície del planeta.

Nou!!: Geologia de Venus і Venera 3 · Veure més »

Venera 4

La Venera 4 (Венера 4) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.

Nou!!: Geologia de Venus і Venera 4 · Veure més »

Venera 7

La sonda Venera 7 (en rus, Венера-7) del programa espacial soviètic Venera es va convertir en la primera nau espacial en un altre planeta.

Nou!!: Geologia de Venus і Venera 7 · Veure més »

Venera 9

Venera 9 (Венера-9), designat pel fabricant com: 4V-1 No.

Nou!!: Geologia de Venus і Venera 9 · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres.

Nou!!: Geologia de Venus і Venus (planeta) · Veure més »

Volcà escut

Un volcà escut o volcà en escut és un tipus de volcà construït gairebé íntegrament per fluxos de lava fluida.

Nou!!: Geologia de Venus і Volcà escut · Veure més »

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 1822) va ser l'astrònom més famós de la seva època.

Nou!!: Geologia de Venus і William Herschel · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Geologia de Venus і 10 d'agost · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Geologia de Venus і 12 d'octubre · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Geologia de Venus і 14 de setembre · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Geologia de Venus і 15 de gener · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Geologia de Venus і 15 de maig · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Geologia de Venus і 15 de setembre · Veure més »

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Geologia de Venus і 16 d'agost · Veure més »

1788

Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Geologia de Venus і 1788 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Geologia de Venus і 1790 · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1961 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1962 · Veure més »

1963

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1963 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Geologia de Venus і 1965 · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: Geologia de Venus і 1967 · Veure més »

1970

Sense descripció.

Nou!!: Geologia de Venus і 1970 · Veure més »

1975

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1975 · Veure més »

1978

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1978 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1981 · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1983 · Veure més »

1985

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1985 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1989 · Veure més »

1990

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1990 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1991 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1992 · Veure més »

1993

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1993 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Geologia de Venus і 1994 · Veure més »

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Geologia de Venus і 24 de maig · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Geologia de Venus і 4 de maig · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »