Accés més ràpid que el navegador!
74 les relacions: Alaric I, Arcadi, Armòrica, Assentament del poble got a Aquitània, Ataülf, Àngel Guimerà i Jorge, Àtila, Bagaudes, Barcelona, Basílica de Sant Pere, Bonifaci d'Àfrica, Candidià, Constanci II, Constanci III, Constantinoble, Emperador romà, Estilicó, Flavi Gracià, Flavi Honori, Flàvia Serena, Forlì, Francs, Gal·la (emperadriu), Gal·la Placídia (Àngel Guimerà), Grec medieval, Institut Català de les Dones, Jaume Pahissa i Jo, Joan Baptista, Joan el Secretari, Jordanes, Justa Grata Honòria, Llatí, Llorenç màrtir, Mausoleu de Gal·la Placídia, Narbona, Nòrica, Nobilíssim, Olimpiodor de Tebes, Patrimoni de la Humanitat, Ravenna, Regència, Rei visigot, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan del Laterà, Saqueig de Roma (410), Setge d'Arle (425), Setge d'Arle (430), Setge de Narbona (436), Sigeric (rei dels visigots), Sueus, ..., UNESCO, Valentinià III, Vàlia, Vàndals, Veracreu, Visigots, 1913, 1996, 27 de novembre, 388, 389, 410, 414, 415, 416, 417, 419, 420, 421, 423, 424, 425, 437, 450. Ampliar l'índex (24 més) »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Gal·la Placídia і Alaric I · Veure més »
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Nou!!: Gal·la Placídia і Arcadi · Veure més »
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Nou!!: Gal·la Placídia і Armòrica · Veure més »
Assentament del poble got a Aquitània
Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.
Nou!!: Gal·la Placídia і Assentament del poble got a Aquitània · Veure més »
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Nou!!: Gal·la Placídia і Ataülf · Veure més »
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Nou!!: Gal·la Placídia і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Gal·la Placídia і Àtila · Veure més »
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Nou!!: Gal·la Placídia і Bagaudes · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Gal·la Placídia і Barcelona · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Gal·la Placídia і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Bonifaci d'Àfrica
Bonifaci va ser un general romà probablement d'origen traci.
Nou!!: Gal·la Placídia і Bonifaci d'Àfrica · Veure més »
Candidià
Candidià, en llatí Gaius Valerius Candidianus, nascut aproximadament el 297 i mort el 313, va ser fill de l'emperador romà Galeri.
Nou!!: Gal·la Placídia і Candidià · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Gal·la Placídia і Constanci II · Veure més »
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Nou!!: Gal·la Placídia і Constanci III · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Gal·la Placídia і Constantinoble · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Gal·la Placídia і Emperador romà · Veure més »
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Nou!!: Gal·la Placídia і Estilicó · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Gal·la Placídia і Flavi Gracià · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Gal·la Placídia і Flavi Honori · Veure més »
Flàvia Serena
Flàvia Serena (Flavia Serena), va ser una dama romana, neboda i filla adoptiva de l'emperador Teodosi I el Gran.
Nou!!: Gal·la Placídia і Flàvia Serena · Veure més »
Forlì
Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.
Nou!!: Gal·la Placídia і Forlì · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Gal·la Placídia і Francs · Veure més »
Gal·la (emperadriu)
Gal·la, en llatí Galla, era filla de l'emperador Valentinià I i Justina.
Nou!!: Gal·la Placídia і Gal·la (emperadriu) · Veure més »
Gal·la Placídia (Àngel Guimerà)
Gala Placidia (Gal·la Placídia, en català normatiu) és una tragèdia en tres actes, original d'Àngel Guimerà, estrenada el 28 d'abril de 1879 al Teatre Principal, en sessió privada.
Nou!!: Gal·la Placídia і Gal·la Placídia (Àngel Guimerà) · Veure més »
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gal·la Placídia і Grec medieval · Veure més »
Institut Català de les Dones
LInstitut Català de les Dones és un organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya encarregat de dissenyar, impulsar, coordinar i avaluar les polítiques per a l'equitat de gènere.
Nou!!: Gal·la Placídia і Institut Català de les Dones · Veure més »
Jaume Pahissa i Jo
Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 8 d'octubre del 1880 - Buenos Aires, l'Argentina, 27 d'octubre del 1969) fou un compositor i director d'orquestra català.
Nou!!: Gal·la Placídia і Jaume Pahissa i Jo · Veure més »
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Nou!!: Gal·la Placídia і Joan Baptista · Veure més »
Joan el Secretari
Joan el Secretari (en llatí Joannes Augustus o Ioannes) va ser un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.
Nou!!: Gal·la Placídia і Joan el Secretari · Veure més »
Jordanes
L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.
Nou!!: Gal·la Placídia і Jordanes · Veure més »
Justa Grata Honòria
Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia). Justa Grata Honòria (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III.
Nou!!: Gal·la Placídia і Justa Grata Honòria · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Gal·la Placídia і Llatí · Veure més »
Llorenç màrtir
Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.
Nou!!: Gal·la Placídia і Llorenç màrtir · Veure més »
Mausoleu de Gal·la Placídia
El mausoleu de Gal·la Placídia a Ravenna (Itàlia) és una cèlebre tomba monumental de la germanastra de l'emperador Honori, Gal·la Placídia.
Nou!!: Gal·la Placídia і Mausoleu de Gal·la Placídia · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Gal·la Placídia і Narbona · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Gal·la Placídia і Nòrica · Veure més »
Nobilíssim
Nobilíssim, en llatí Nobilissimus, en grec medieval νωβελίσσιμος, nōbelissimos, era un dels més alts títols imperials del Baix Imperi romà i de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gal·la Placídia і Nobilíssim · Veure més »
Olimpiodor de Tebes
Olimpiodor (Olympiodorus) va ser un escriptor i historiador grec nadiu de Tebes d'Egipte que va viure al.
Nou!!: Gal·la Placídia і Olimpiodor de Tebes · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Gal·la Placídia і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Gal·la Placídia і Ravenna · Veure més »
Regència
El terme regència designa diverses formes de govern delegat.
Nou!!: Gal·la Placídia і Regència · Veure més »
Rei visigot
El rei visigot era la màxima autoritat dels visigots i dels romans que estaven sotmesos a la seva sobirania.
Nou!!: Gal·la Placídia і Rei visigot · Veure més »
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Nou!!: Gal·la Placídia і Sant Cugat del Vallès · Veure més »
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Nou!!: Gal·la Placídia і Sant Joan del Laterà · Veure més »
Saqueig de Roma (410)
El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.
Nou!!: Gal·la Placídia і Saqueig de Roma (410) · Veure més »
Setge d'Arle (425)
El setge d'Arle del 425 fou un dels episodis bèl·lics entre els visigots als romans durant l'etapa del Baix Imperi, quan es posà en estat de setge la ciutat d'Arle el 425 per la part visigoda aprofitant un moment de feblesa a la cort de Ravenna, així mateix, derivat de la política expansiva del rei dels visigots Teodoric I, que volia estendre els seus dominis i fer valer la seva autonomia política enfront dels romans, malgrat ser federat de l'imperi.
Nou!!: Gal·la Placídia і Setge d'Arle (425) · Veure més »
Setge d'Arle (430)
El setge d'Arle del 430 fou el segon intent de setge al que els visigots van intentar sotmetre a la ciutat d'Arle, si bé és un episodi menor en l'enfrontament entre romans i visigots.
Nou!!: Gal·la Placídia і Setge d'Arle (430) · Veure més »
Setge de Narbona (436)
El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Nou!!: Gal·la Placídia і Setge de Narbona (436) · Veure més »
Sigeric (rei dels visigots)
Sigeric, de Sig-ric, 'poderós per la victòria'; (?, ? - Barcino, 415) va ser un noble visigot que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana l'any 415, un dels regnats més breus en la història de la monarquia visigoda.
Nou!!: Gal·la Placídia і Sigeric (rei dels visigots) · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Gal·la Placídia і Sueus · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Gal·la Placídia і UNESCO · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Gal·la Placídia і Valentinià III · Veure més »
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Nou!!: Gal·la Placídia і Vàlia · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Gal·la Placídia і Vàndals · Veure més »
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Nou!!: Gal·la Placídia і Veracreu · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Gal·la Placídia і Visigots · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Gal·la Placídia і 1913 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Gal·la Placídia і 1996 · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gal·la Placídia і 27 de novembre · Veure més »
388
Sense descripció.
Nou!!: Gal·la Placídia і 388 · Veure més »
389
El 389 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Gal·la Placídia і 389 · Veure més »
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gal·la Placídia і 410 · Veure més »
414
El 414 (CDXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Gal·la Placídia і 414 · Veure més »
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Gal·la Placídia і 415 · Veure més »
416
Sense descripció.
Nou!!: Gal·la Placídia і 416 · Veure més »
417
Sense descripció.
Nou!!: Gal·la Placídia і 417 · Veure més »
419
Sense descripció.
Nou!!: Gal·la Placídia і 419 · Veure més »
420
Sense descripció.
Nou!!: Gal·la Placídia і 420 · Veure més »
421
El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gal·la Placídia і 421 · Veure més »
423
Sense descripció.
Nou!!: Gal·la Placídia і 423 · Veure més »
424
Sense descripció.
Nou!!: Gal·la Placídia і 424 · Veure més »
425
Sense descripció.
Nou!!: Gal·la Placídia і 425 · Veure més »
437
Sense descripció.
Nou!!: Gal·la Placídia і 437 · Veure més »
450
Sense descripció.
Nou!!: Gal·la Placídia і 450 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gal.la Placídia, Gal·la Plàcida, Gal•la Placídia, Gaŀla Placídia.
