Accés més ràpid que el navegador!
109 les relacions: A les costes mediterrànies, Adrià Gual i Queralt, Amadeu Vives i Roig, Antoni Nicolau i Parera, Antonio Sau Olite, Argentina, Arquitectura, Aurora de esperanza, Èdip Rei, Èsquil, Òscar Esplà i Triay, Àngel Guimerà i Jorge, Baix Penedès, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Pública Arús, Buenos Aires, Canigó (poema), Carles Fages de Climent, Carner, Catalunya, Composició musical, Compositor, Concepció Badia i Millàs, Conservatori Municipal de Música de Barcelona, Director d'orquestra, Don Gil de las calzas verdes, Eduard Marquina i Angulo, Eduard Toldrà i Soler, El camí (Pahissa), El Sol, El Vendrell, Enric Granados i Campiña, Enric Morera i Viura, Eugeni d'Ors i Rovira, Federico García Lorca, Felix Mendelssohn, Figueres, Francesc Alió i Brea, Francisco de Asís Pacheco Montoro, Franz Liszt, Franz Schubert, Frederic Marès i Deulovol, Gal·la Placídia (Pahissa), Generalitat de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Guerra civil, Harmonia musical, Hauptmann, Heinrich Heine, ..., Isaac Albéniz i Pascual, Isaïes (profeta), Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume Balmes i Urpià, Jaume Pahissa i Laporta, Joan Lamote de Grignon i Bocquet, Joaquín Álvarez Quintero, Jocs Florals, Johann Sebastian Bach, Johann Wolfgang von Goethe, Johannes Brahms, Josep Carner i Puig-Oriol, La morisca, La presó de Lleida (Pahissa), La Publicitat, Las Noticias, Lluís Companys i Jover, Lluís Millet i Pagès, Lope de Vega, Ludwig van Beethoven, Manuel de Falla y Matheu, Margarida Xirgu i Subirà, Marianela, Maurice Ravel, Monistrol de Calders, Monnars, Monodia (obra orquestral), Orquestra Pau Casals, Pau Casals i Defilló, Pla de l'Estany, Poema simfònic, Pompeu Gener i Babot, Porqueres, Prometeu encadenat, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, Residencial Monnars, Retrat de Jaume Pahissa, Richard Wagner, Riquer, Rosa, Sants, Sòfocles, Serafín Álvarez Quintero, Sis cançons populars catalanes, Tarragona, Tarragonès, Teatre Íntim, Teatre de les Arts, Teatre Novedades (Barcelona), Teatre Principal (Barcelona), Tirso de Molina, Tomàs Garcés i Miravet, Universitat de Barcelona, Urbanització (nucli), 1880, 1906, 1969, 27 d'octubre, 8 d'octubre. Ampliar l'índex (59 més) »
A les costes mediterrànies
A les costes mediterrànies és una obertura simfònica escrita per Jaume Pahissa, estrenada al Teatre Novetats el 15 de novembre de l'any 1906 dins el Concert Pahissa.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і A les costes mediterrànies · Veure més »
Adrià Gual i Queralt
Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Adrià Gual i Queralt · Veure més »
Amadeu Vives i Roig
MNAC) Amadeu Vives i Roig (Collbató, el Baix Llobregat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932) fou un compositor i escriptor català, conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar les sarsueles Doña Francisquita i Bohemios, considerades com unes de les cimeres del gènere.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Amadeu Vives i Roig · Veure més »
Antoni Nicolau i Parera
Antoni Nicolau i Parera (Barcelona, 8 de juny de 1858 En la inscripció del registre el cognom de la mare apareix com a Perera. - 26 de febrer de 1933) fou compositor i director d'orquestra, una figura clau del renaixement musical català del i XX i forjador de l'escola coral catalana moderna.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Antoni Nicolau i Parera · Veure més »
Antonio Sau Olite
Antonio Sau Olite (Luceni, província de Saragossa, febrer de 1910 - Barcelona, 1987) va ser un director de cinema aragonès durant la dècada del 1930.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Antonio Sau Olite · Veure més »
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Argentina · Veure més »
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Arquitectura · Veure més »
Aurora de esperanza
Aurora de esperanza és una pel·lícula espanyola estrenada el 1937, dirigida per Antonio Sau Olite i produïda per S.I.E. Films.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Aurora de esperanza · Veure més »
Èdip Rei
''Èdip respon a l'enigma de l'Esfinx'', de Jean Auguste Dominique Ingres, ca. 1805 ''Èdip separant-se de Iocasta'', Alexandre Cabanel Èdip rei és una tragèdia grega escrita per Sòfocles vers la fi de la seva vida, l'única conservada de la trilogia sobre el malaurat rei de Tebes.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Èdip Rei · Veure més »
Èsquil
Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Èsquil · Veure més »
Òscar Esplà i Triay
V. Bañuls (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid) Òscar Esplà i Triay (Alacant, 5 d'agost de 1886 - Madrid, 6 de gener de 1976) fou un compositor valencià.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Òscar Esplà i Triay · Veure més »
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »
Baix Penedès
El Baix Penedès és una comarca catalana a la franja litoral del Penedès, que té com a capital el Vendrell.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Baix Penedès · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Barcelona · Veure més »
Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Biblioteca de Catalunya · Veure més »
Biblioteca Pública Arús
La Biblioteca Pública Arús (BPA), situada al passeig de Sant Joan, 26 de Barcelona, és un centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica del i inicis del : moviment obrer, anarquisme i francmaçoneria.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Biblioteca Pública Arús · Veure més »
Buenos Aires
Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Buenos Aires · Veure més »
Canigó (poema)
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Canigó (poema) · Veure més »
Carles Fages de Climent
Carles Fages de Climent (Figueres, Alt Empordà, 16 de maig de 1902 - 1 d'octubre de 1968) fou un narrador, dramaturg, poeta, crític d'art i literari, i periodista empordanès.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Carles Fages de Climent · Veure més »
Carner
Biografies.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Carner · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Catalunya · Veure més »
Composició musical
La composició musical és l'art que té per objectiu la creació d'obres musicals, així com la disciplina de la música que ensenya les regles per a compondre aquestes obres.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Composició musical · Veure més »
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Compositor · Veure més »
Concepció Badia i Millàs
Concepció Badia i Millàs, també anomenada Conxita (Barcelona, 14 de novembre de 1897 - 2 de maig de 1975), fou una de les sopranos més destacades del, en el camp de la cançó culta i popular.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Concepció Badia i Millàs · Veure més »
Conservatori Municipal de Música de Barcelona
El Conservatori Municipal de Música de Barcelona (o bé Conservatori Superior de Música de Barcelona o bé Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i antigament Escola Municipal de Música de Barcelona) és una institució docent creada l'any 1886 dedicada a l'educació musical, la titularitat de la qual la té l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Conservatori Municipal de Música de Barcelona · Veure més »
Director d'orquestra
Charles Lamoureux Director d'orquestra és el títol de qui s'encarrega, en un context orquestral, d'equilibrar i millorar els resultats sonors.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Director d'orquestra · Veure més »
Don Gil de las calzas verdes
Don Gil de las calzas verdes és una comèdia d'intriga i embullo obra de Tirso de Molina.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Don Gil de las calzas verdes · Veure més »
Eduard Marquina i Angulo
Eduard Marquina i Angulo (Barcelona, 21 de gener, 1879 - Nova York, 21 de novembre, 1946) fou un escriptor català.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Eduard Marquina i Angulo · Veure més »
Eduard Toldrà i Soler
Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 7 d'abril del 1895 - Barcelona, 31 de maig del 1962) fou un músic i compositor català, una de les figures més importants de la música catalana de mitjan.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Eduard Toldrà i Soler · Veure més »
El camí (Pahissa)
El camí, poema simfònic de Jaume Pahissa, és una de les obres musicals més importants del modernisme català.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і El camí (Pahissa) · Veure més »
El Sol
* El Sol, estrella al centre del sistema solar.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і El Sol · Veure més »
El Vendrell
El Vendrell és una vila de la regió del Penedès, capital de la comarca del Baix Penedès.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і El Vendrell · Veure més »
Enric Granados i Campiña
Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Enric Granados i Campiña · Veure més »
Enric Morera i Viura
Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 11 de març de 1942) fou un compositor català prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes, cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor, entre les quals La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Enric Morera i Viura · Veure més »
Eugeni d'Ors i Rovira
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Eugeni d'Ors i Rovira · Veure més »
Federico García Lorca
Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Consultat el 10 de setembre de 2011 Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 o 19 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Federico García Lorca · Veure més »
Felix Mendelssohn
Jakob Ludwig Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 – Leipzig, 4 de novembre de 1847) fou un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Felix Mendelssohn · Veure més »
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Figueres · Veure més »
Francesc Alió i Brea
Francesc Alió i Brea (Barcelona, 27 de març de 1862 - Barcelona, 31 de març de 1908) fou un compositor i pianista català.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Francesc Alió i Brea · Veure més »
Francisco de Asís Pacheco Montoro
Francisco de Asís Pacheco Montoro (Lucena, província de Còrdova, 1852 - Madrid, 27 de novembre de 1897) fou un advocat, periodista i polític andalús, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Francisco de Asís Pacheco Montoro · Veure més »
Franz Liszt
, fou un compositor i pianista hongarès.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Franz Liszt · Veure més »
Franz Schubert
Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Franz Schubert · Veure més »
Frederic Marès i Deulovol
fou un escultor i col·leccionista català.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »
Gal·la Placídia (Pahissa)
Gal·la Placídia és un drama líric escrit per Jaume Pahissa, i estrenat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 15 de gener del 1913.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Gal·la Placídia (Pahissa) · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Gran Teatre del Liceu · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Guerra civil · Veure més »
Harmonia musical
L'harmonia (del llatí harmonia) musical és tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords).
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Harmonia musical · Veure més »
Hauptmann
Hauptmann és una paraula alemanya generalment traduïda com a capità quan s'usa com un grau en els exèrcits alemany, austríac i suís.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Hauptmann · Veure més »
Heinrich Heine
Christian Johann Heinrich Heine (Düsseldorf, 13 de desembre de 1797 - París, 17 de febrer de 1856) nascut com a Harry Heine va ser un dels poetes alemanys més importants.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Heinrich Heine · Veure més »
Isaac Albéniz i Pascual
Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Isaac Albéniz i Pascual · Veure més »
Isaïes (profeta)
Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família benestant, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib. És considerat un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors. Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne. Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu. La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple. Fitxer:Isaiah.jpg|Icona russa del s. XVIII (Monestir de la Transfiguració, Kizhi, Carèlia) Fitxer:Dijon mosesbrunnen2.jpg|Escultura de Claus Sluter (s. XV), al Pou de Moisès de Dijon.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Isaïes (profeta) · Veure més »
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »
Jaume Balmes i Urpià
Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Jaume Balmes i Urpià · Veure més »
Jaume Pahissa i Laporta
Jaume Pahissa i Laporta (Barcelona, 23 d'abril de 1846 - 21 de gener de 1928) fou un dibuixant barceloní que sovint signava com a Thomas Pijoliu.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Jaume Pahissa i Laporta · Veure més »
Joan Lamote de Grignon i Bocquet
Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 7 de juliol de 1872 - 11 de març de 1949) fou un pianista, compositor i director d'orquestra català.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Joan Lamote de Grignon i Bocquet · Veure més »
Joaquín Álvarez Quintero
Joaquín Álvarez Quintero (Utrera, 1873 - Madrid, 1944) fou un escriptor espanyol.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Joaquín Álvarez Quintero · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Jocs Florals · Veure més »
Johann Sebastian Bach
fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Johann Sebastian Bach · Veure més »
Johann Wolfgang von Goethe
Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Johann Wolfgang von Goethe · Veure més »
Johannes Brahms
Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria, 3 d'abril de 1897) va ser un dels compositors alemanys més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Johannes Brahms · Veure més »
Josep Carner i Puig-Oriol
Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »
La morisca
La morisca és una òpera en un acte i deu escenes amb música de Jaume Pahissa sobre un llibret d'Eduard Marquina, estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el dia 15 de febrer de 1919.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і La morisca · Veure més »
La presó de Lleida (Pahissa)
La presó de Lleida és un drama líric en un acte i cinc quadres, amb música de Jaume Pahissa sobre un text d'Adrià Gual, estrenat el 14 de març de 1899 al Teatre Principal de Barcelona, basat en la cançó popular La presó de Lleida.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і La presó de Lleida (Pahissa) · Veure més »
La Publicitat
La Publicitat va ser un diari originàriament en castellà, però posteriorment en català, editat entre 1878 i 1922 sota el nom La Publicidad i entre 1922 i 1939 sota el nom La Publicitat.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і La Publicitat · Veure més »
Las Noticias
Las Noticias va ser un diari de publicació diària que es va editar a Barcelona.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Las Noticias · Veure més »
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Lluís Companys i Jover · Veure més »
Lluís Millet i Pagès
Retrat fet per Ramon Casas conservat a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana Escultura de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana Lluís Millet i Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), popularment conegut com el mestre Millet, fou músic i fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la vida i que va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Lluís Millet i Pagès · Veure més »
Lope de Vega
Lope de Vega Carpio (Madrid, 25 de novembre de 1562 - 27 d'agost de 1635) va ser un dramaturg i poeta castellà del període barroc, considerat un dels més importants de l'anomenat segle d'or de la literatura en llengua castellana.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Lope de Vega · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Manuel de Falla y Matheu
fou un compositor andalús de música clàssica de renom universal.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Manuel de Falla y Matheu · Veure més »
Margarida Xirgu i Subirà
Margarida Xirgu i Subirà, o Margarita Xirgu i Subirà per la partida de naixement (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1888 - Montevideo, Uruguai, 25 d'abril de 1969) fou una actriu catalanouruguaiana.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Margarida Xirgu i Subirà · Veure més »
Marianela
Marianela és una òpera en tres actes amb música de Jaume Pahissa sobre un llibret dels germans Serafín i Joaquín Álvarez Quintero, estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el dia 31 de març de 1923.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Marianela · Veure més »
Maurice Ravel
Joseph Maurice Ravel (Ziburu, Iparralde, 7 de març de 1875 – París, 28 de desembre de 1937) va ser un compositor basco-francès del.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Maurice Ravel · Veure més »
Monistrol de Calders
Monistrol de Calders és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Moianès.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Monistrol de Calders · Veure més »
Monnars
Monnars (també escrit el Monnars, Monnàs i Molnars, pronunciat localment) és un poble adscrit al municipi de Tarragona, al Tarragonès, situat a uns 7 km del centre de la ciutat en direcció a Altafulla.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Monnars · Veure més »
Monodia (obra orquestral)
Monodia, preludi per a orquestra de Jaume Pahissa, és una de les obres musicals més originals de les avantguardes catalanes.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Monodia (obra orquestral) · Veure més »
Orquestra Pau Casals
L'Orquestra Pau Casals va ser una orquestra simfònica fundada i dirigida per Pau Casals, que va funcionar a Barcelona entre 1920 i 1937.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Orquestra Pau Casals · Veure més »
Pau Casals i Defilló
Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Pau Casals i Defilló · Veure més »
Pla de l'Estany
El Pla de l'Estany és una comarca situada al nord est de Catalunya, a la plana de l'estany de Banyoles, que limita amb les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Gironès.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Pla de l'Estany · Veure més »
Poema simfònic
Franz Liszt va ser el primer autor per usar el terme per anomenar una composició, el 1854, per a referir-se a l'obra Tasso composta cinc anys abans. Un poema simfònic és una composició orquestral d'origen extramusical, de caràcter poètic o literari, la finalitat de la qual és moure sentiments i despertar sensacions.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Poema simfònic · Veure més »
Pompeu Gener i Babot
Pompeu Gener i Babot, conegut de vegades com Peius o Pompeyus Gener (Barcelona, 23 de juny de 1846 - 15 de novembre de 1920), fou un periodista, assagista, autor teatral, bohemi, d'idees progressistes i catalanistes que residí llargues temporades a París.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Pompeu Gener i Babot · Veure més »
Porqueres
Porqueres és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Porqueres · Veure més »
Prometeu encadenat
L'encadenament de Prometeu, per Dirck van Baburen. Prometeu encadenat (Προμηθεύς Δεσμώτης) és una tragèdia de l'antiga Grècia, tradicionalment atribuïda a Èsquil.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Prometeu encadenat · Veure més »
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en castellà) va ser creada el 1752, amb seu a Madrid.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran · Veure més »
Residencial Monnars
Residencial Monnars és una urbanització del poble de Monnars, al municipi de Tarragona.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Residencial Monnars · Veure més »
Retrat de Jaume Pahissa
El Retrat de Jaume Pahissa és un retrat del compositor Jaume Pahissa, obra de Frederic Marès de 1917 que es conserva al Museu Frederic Marès de Barcelona.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Retrat de Jaume Pahissa · Veure més »
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Richard Wagner · Veure més »
Riquer
* Toponímia.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Riquer · Veure més »
Rosa
La rosa és la flor del roser.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Rosa · Veure més »
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Sants · Veure més »
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Sòfocles · Veure més »
Serafín Álvarez Quintero
Serafín Álvarez Quintero (Utrera, 1871 - Madrid, 1938) fou un escriptor espanyol.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Serafín Álvarez Quintero · Veure més »
Sis cançons populars catalanes
Sis cançons populars catalanes per a orquestra i veu de Robert Gerhard és un recull de sis cançons que va orquestrar l'any 1931 de les Catorze Cançons Populars Catalanes per a veu i piano.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Sis cançons populars catalanes · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Tarragona · Veure més »
Tarragonès
El Tarragonès és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Tarragonès · Veure més »
Teatre Íntim
Cartell d'estrena al Teatre Íntim de l'obra ''La Culpable'' d'Adrià Gual l'any 1899 El Teatre Íntim va ser una companyia de teatre barceloní fundada per Adrià Gual i Queralt el 1898, amb l'objectiu de donar nous aires al teatre català de l'època.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Teatre Íntim · Veure més »
Teatre de les Arts
El Teatre de les Arts va ser un espai escènic ubicat al carrer Casanova, números 1 i 3, cantonada amb el carrer de Floridablanca, número 139, de Barcelona; on des de finals del, s'hi van donar cita diverses societats recreatives: Cercle Artístic Recreatiu, La Serpentina, La Modernista, Sport Patín,...; així com altres moltes activitats de tipus lúdic.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Teatre de les Arts · Veure més »
Teatre Novedades (Barcelona)
El Teatre Novedades va ser un teatre i cinema situat al carrer de Casp de Barcelona.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Teatre Novedades (Barcelona) · Veure més »
Teatre Principal (Barcelona)
El Teatre Principal és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Teatre Principal (Barcelona) · Veure més »
Tirso de Molina
Tirso de Molina, pseudònim de fra Gabriel Téllez (Madrid, 24 de març de 1579 - Almazán, 12 de març de 1648), va ser un dramaturg, poeta i narrador espanyol del Barroc.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Tirso de Molina · Veure més »
Tomàs Garcés i Miravet
Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 9 d'octubre de 1901 - Barcelona, 16 de novembre de 1993) fou un advocat, poeta, traductor i professor universitari català.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Tomàs Garcés i Miravet · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Universitat de Barcelona · Veure més »
Urbanització (nucli)
Urbanització a la vora de l'embassament d'Entrepeñas. Una urbanització és un complex residencial, normalment extrapolat (fora del centre) d'un municipi, i que en depèn administrativament.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і Urbanització (nucli) · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і 1880 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і 1906 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і 1969 · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і 27 d'octubre · Veure més »
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume Pahissa i Jo і 8 d'octubre · Veure més »
