Obrir a Google MapsTaula de continguts
25 les relacions: Aeci, Arle, Armòrica, Bagaudes, Burgundis, Federats, Flavi Honori, Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, Huns, Imperi Romà d'Occident, Litori, Narbona, Provença, Salamanca, Setge d'Arle (425), Setge d'Arle (430), Setge de Tolosa (439), Teodoric I (rei dels visigots), Vàlia, Victòria pírrica, Visigots, Visigots federats, 435.
- Batalles de l'Imperi Romà
- Batalles dels Visigots
- Història de Narbona
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Setge de Narbona (436) і Aeci
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Veure Setge de Narbona (436) і Arle
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Veure Setge de Narbona (436) і Armòrica
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Veure Setge de Narbona (436) і Bagaudes
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Veure Setge de Narbona (436) і Burgundis
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Veure Setge de Narbona (436) і Federats
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Veure Setge de Narbona (436) і Flavi Honori
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Setge de Narbona (436) і Gàl·lia
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Veure Setge de Narbona (436) і Gàl·lia Aquitània
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Setge de Narbona (436) і Gàl·lia Narbonesa
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Setge de Narbona (436) і Huns
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Setge de Narbona (436) і Imperi Romà d'Occident
Litori
Litori (m. Tolosa, 439) va ser un general de l'Imperi Romà d'Occident que va servir principalment a la Gàl·lia, sota les ordres i com a lloctinent de Flavi Aeci.
Veure Setge de Narbona (436) і Litori
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Setge de Narbona (436) і Narbona
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Setge de Narbona (436) і Provença
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Veure Setge de Narbona (436) і Salamanca
Setge d'Arle (425)
El setge d'Arle del 425 fou un dels episodis bèl·lics entre els visigots als romans durant l'etapa del Baix Imperi, quan es posà en estat de setge la ciutat d'Arle el 425 per la part visigoda aprofitant un moment de feblesa a la cort de Ravenna, així mateix, derivat de la política expansiva del rei dels visigots Teodoric I, que volia estendre els seus dominis i fer valer la seva autonomia política enfront dels romans, malgrat ser federat de l'imperi.
Veure Setge de Narbona (436) і Setge d'Arle (425)
Setge d'Arle (430)
El setge d'Arle del 430 fou el segon intent de setge al que els visigots van intentar sotmetre a la ciutat d'Arle, si bé és un episodi menor en l'enfrontament entre romans i visigots.
Veure Setge de Narbona (436) і Setge d'Arle (430)
Setge de Tolosa (439)
El setge de Tolosa del 439 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Veure Setge de Narbona (436) і Setge de Tolosa (439)
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Veure Setge de Narbona (436) і Teodoric I (rei dels visigots)
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Veure Setge de Narbona (436) і Vàlia
Victòria pírrica
Una victòria pírrica és aquella que s'aconsegueix mitjançant grans pèrdues en el bàndol guanyador.
Veure Setge de Narbona (436) і Victòria pírrica
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Setge de Narbona (436) і Visigots
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Veure Setge de Narbona (436) і Visigots federats
435
El 435 (CDXXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Setge de Narbona (436) і 435
Vegeu també
Batalles de l'Imperi Romà
- Batalla d'Abritus
- Batalla d'Ad Salices
- Batalla d'Adrianòpolis (324)
- Batalla d'Adrianòpolis (378)
- Batalla d'Antioquia (218)
- Batalla d'Argentorat
- Batalla d'Argentovaria
- Batalla d'Idistaviso
- Batalla d'Issos (194)
- Batalla de Barbalissos
- Batalla de Bethoron (66)
- Batalla de Cíbales
- Batalla de Cízic
- Batalla de Caer Caradoc
- Batalla de Châlons (274)
- Batalla de Crisòpolis
- Batalla de Déols
- Batalla de Lugdúnum
- Batalla de Mons Seleucus
- Batalla de Mursa Major
- Batalla de Nicea
- Batalla de Nisibis (217)
- Batalla de Pollentia
- Batalla de Ravenna (476)
- Batalla de Resena
- Batalla de Tiatira
- Batalla del Frígid
- Batalla del Medway
- Batalla del Pont Milvi
- Batalla del Sava
- Batalla del bosc de Teutoburg
- Batalla del llac Benacus
- Batalla del mont Graupi
- Batalla del riu Lupia
- Batalla dels Camps Catalàunics
- Guerres romano-germàniques
- Pas del Rin
- Revolta dels Bataus
- Saqueig de Roma (455)
- Segona batalla de Tapae
- Setge de Narbona (436)
- Setge de Tolosa (439)
Batalles dels Visigots
- Batalla de Déols
- Batalla de Guadalete
- Batalla de Pollentia
- Batalla de Verona
- Batalla de Vouillé
- Batalla del Frígid
- Batalla dels Camps Catalàunics
- Saqueig de Roma (410)
- Setge d'Arle (425)
- Setge de Narbona (436)
- Setge de Tolosa (439)
Història de Narbona
- Arquebisbat de Narbona
- Batalla de la Berre
- Gàl·lia Narbonesa
- Pont dels Mercaders
- Setge d'Arbuna (737)
- Setge d'Arbuna (759)
- Setge de Narbona (436)
- Via Aquitània
- Via Domícia