Taula de continguts
59 les relacions: Adhèrbal de Numídia, Apià, Boccus I, Cató el Censor, Cavaller romà, Cursus honorum, Drus (família), Edil romà, Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid), Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Mari, Gai Sal·lusti Crisp, Gai Semproni Grac, Gai Servili Glàucia, Gens Atília, Gens Lívia, Gneu Pompeu Magne, Gracs, Itàlia romana, Júnia (dona de Lèpid), Júnia Tèrcia, Lèpid el triumvir, Lívia Drusa, Lex Caecilia Didia, Livi Drus Claudià, Llatí, Llatins, Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC), Luci Corneli Sul·la, Luci Marci Filip (cònsol 91 aC), Marc Emili Lèpid (cònsol any 11), Marc Emili Lèpid (conspirador), Marc Juni Brut, Marc Juni Brut (polític), Marc Livi Emilià Drus, Marc Porci Cató Licinià el vell, Marc Porci Cató Salonià el jove, Marc Porci Cató Salonià el vell, Marc Porci Cató Uticense, Marc Porci Cató Uticense II, Mauretània, Micipsa, Numídia, Optimat, Pòrcia Cató, Qüestor, Quint Servili Cepió (questor 103 aC), Quint Servili Cepió (tribú 72 aC), Quint Vari Sever Híbrida, Roma, ... Ampliar l'índex (9 més) »
Adhèrbal de Numídia
Adhèrbal va ser rei de Numídia de l'any 118 aC fins al 112 aC.
Veure Marc Livi Drus і Adhèrbal de Numídia
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Veure Marc Livi Drus і Apià
Boccus I
Boccus I fou rei de Mauritània (111 aC-80 aC).
Veure Marc Livi Drus і Boccus I
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Veure Marc Livi Drus і Cató el Censor
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Veure Marc Livi Drus і Cavaller romà
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Marc Livi Drus і Cursus honorum
Drus (família)
Drus (Drusus) era el nom d'una família romana distingida que pertanya a la gens Lívia.
Veure Marc Livi Drus і Drus (família)
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Veure Marc Livi Drus і Edil romà
Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid)
Emília Lèpida (en llatí Emilia Lepida) va ser una dama romana, germana de Marc Emili Lèpid, cònsol l'any 11, i filla de Lèpid el Jove (Marcus Aemilius Lepidus).
Veure Marc Livi Drus і Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid)
Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)
Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.
Veure Marc Livi Drus і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Veure Marc Livi Drus і Gai Mari
Gai Sal·lusti Crisp
Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).
Veure Marc Livi Drus і Gai Sal·lusti Crisp
Gai Semproni Grac
Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.
Veure Marc Livi Drus і Gai Semproni Grac
Gai Servili Glàucia
Gai Servili Glàucia (Gaius Servilius Glaucia) va ser un magistrat romà del.
Veure Marc Livi Drus і Gai Servili Glàucia
Gens Atília
La gens Atília (en llatí: Atilia gens i de vegades escrit Atillia) va ser una gens de Roma, amb branques patrícia i plebea.
Veure Marc Livi Drus і Gens Atília
Gens Lívia
La gens Lívia (en llatí Livia gens) va ser una gens romana plebea, però una de les més il·lustres entre la noblesa.
Veure Marc Livi Drus і Gens Lívia
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Marc Livi Drus і Gneu Pompeu Magne
Gracs
Els Gracs van ser dos germans, Tiberi i Gai Semproni Grac fills de Tiberi Semproni Grac, cònsol l'any 177 aC i de Cornèlia Africana la Menor, la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà Major.
Veure Marc Livi Drus і Gracs
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Veure Marc Livi Drus і Itàlia romana
Júnia (dona de Lèpid)
Júnia (en llatí Junia) era una dama romana del.
Veure Marc Livi Drus і Júnia (dona de Lèpid)
Júnia Tèrcia
Júnia Tèrcia o Júnia Tertul·la (en Junia Tertia o Junia Tertulla) va ser una dama romana.
Veure Marc Livi Drus і Júnia Tèrcia
Lèpid el triumvir
Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.
Veure Marc Livi Drus і Lèpid el triumvir
Lívia Drusa
Lívia Drusa (en llatí Livia Drusa), va ser filla de Marc Livi Emilià Drus (cònsol el 112 aC) i germana de Marc Livi Drus, tribú de la plebs assassinat el 91 aC.
Veure Marc Livi Drus і Lívia Drusa
Lex Caecilia Didia
Caecilia Didia va ser una llei de l'antiga Roma proposada l'any 98 aC pels cònsols Quint Cecili Metel Nepot i Tit Didi que prohibia la proposta de la Lex Satura.
Veure Marc Livi Drus і Lex Caecilia Didia
Livi Drus Claudià
Marc Livi Drus Claudià (en llatí Livius Drusus Claudianus) va ser el pare de l'emperadriu Lívia Drusil·la, la mare de l'emperador Tiberi.
Veure Marc Livi Drus і Livi Drus Claudià
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Marc Livi Drus і Llatí
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Veure Marc Livi Drus і Llatins
Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC)
Luci Apuleu Saturní (Lucius Appuleius Saturninus) va ser un polític i magistrat romà del.
Veure Marc Livi Drus і Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC)
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Marc Livi Drus і Luci Corneli Sul·la
Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)
Luci Marci Filip (en Lucius Marcius Q. f. Q. n. Philippus) va ser un magistrat romà dels segles II - I aC.
Veure Marc Livi Drus і Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)
Marc Emili Lèpid (cònsol any 11)
Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Q. F. Lepidus) va ser un magistrat romà, possiblement fill de Lèpid el Jove (Marcus Aemilius Lepidus).
Veure Marc Livi Drus і Marc Emili Lèpid (cònsol any 11)
Marc Emili Lèpid (conspirador)
Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Lepidus) era fill de Lèpid el triumvir i de Júnia.
Veure Marc Livi Drus і Marc Emili Lèpid (conspirador)
Marc Juni Brut
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.
Veure Marc Livi Drus і Marc Juni Brut
Marc Juni Brut (polític)
Marc Juni Brut (en Marcus Junius Brutus) va ser un polític de la República Romana i pare del Marc Juni Brut que va participar en el complot que va assassinar Juli Cèsar.
Veure Marc Livi Drus і Marc Juni Brut (polític)
Marc Livi Emilià Drus
Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) va ser un magistrat romà.
Veure Marc Livi Drus і Marc Livi Emilià Drus
Marc Porci Cató Licinià el vell
Marc Porci Cató Licinià el vell (en llatí Marcus Porcius Cato Licinianus) va ser un jurista romà.
Veure Marc Livi Drus і Marc Porci Cató Licinià el vell
Marc Porci Cató Salonià el jove
Marc Porci Cató Salonià el jove (en llatí Marcus Porcius Cato Salonianus) va ser fill de Marc Porci Cató Salonià el vell i de la seva segona esposa Salònia.
Veure Marc Livi Drus і Marc Porci Cató Salonià el jove
Marc Porci Cató Salonià el vell
Marc Porci Cató Salonià el vell (en llatí Marcus Porcius Cato Salonianus) va ser un cavaller romà fill de Marc Porci Cató Censorí i de la seva segona muller Salònia.
Veure Marc Livi Drus і Marc Porci Cató Salonià el vell
Marc Porci Cató Uticense
renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W.
Veure Marc Livi Drus і Marc Porci Cató Uticense
Marc Porci Cató Uticense II
Marc Porci Cató (en llatí Marcus Porcius Cato) va ser fill de Cató d'Utica i Atília.
Veure Marc Livi Drus і Marc Porci Cató Uticense II
Mauretània
Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.
Veure Marc Livi Drus і Mauretània
Micipsa
Micipsa (Micipsa; Μικίψας) va ser rei de Numídia.
Veure Marc Livi Drus і Micipsa
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Veure Marc Livi Drus і Numídia
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Veure Marc Livi Drus і Optimat
Pòrcia Cató
Pòrcia ferint-se a la cama per Elisabetta Sirani (1638 - 1665) Porcia Cató o Pòrcia Catona, o simplement Pòrcia (en llatí Porcia Catonis, ca. 70 - 42 aC), va ser una dama romana, filla de Cató d'Útica i de la seva primera esposa, Atília.
Veure Marc Livi Drus і Pòrcia Cató
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Veure Marc Livi Drus і Qüestor
Quint Servili Cepió (questor 103 aC)
Quint Servili Cepió (Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà.
Veure Marc Livi Drus і Quint Servili Cepió (questor 103 aC)
Quint Servili Cepió (tribú 72 aC)
Quint Servili Cepió (en llatí Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà.
Veure Marc Livi Drus і Quint Servili Cepió (tribú 72 aC)
Quint Vari Sever Híbrida
Quint Vari Sever Híbrida (Quintus Varius Severus Hybrida) va ser un magistrat romà del, nadiu de Sucro al País Valencià.
Veure Marc Livi Drus і Quint Vari Sever Híbrida
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Marc Livi Drus і Roma
Salònia
Salònia (en llatí Salonia) era una dama romana.
Veure Marc Livi Drus і Salònia
Sempronia de judiciis
La llei Sempronia de judiciis va ser una llei romana proposada per Gai Semproni Grac l'any 133 aC quan era tribú de la plebs, que tractava d'evitar suborns i fraus en els judicis.
Veure Marc Livi Drus і Sempronia de judiciis
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Marc Livi Drus і Senat Romà
Servília Cepionis
Servília Cepionis (en llatí Seruilia Caepionis, segle I aC) va ser una matrona romana de finals de l'època republicana, coneguda principalment per haver estat amant de Juli Cèsar i mare de Brutus.
Veure Marc Livi Drus і Servília Cepionis
Servília Menor
Servília Menor (en Servilia) era la filla de Lívia, germana de Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, i per tant germana de Servília Major.
Veure Marc Livi Drus і Servília Menor
Servilia judiciaria
La lex Servilia judiciaria va ser una antiga llei romana, que se suposa que va proposar el tribú de la plebs o pretor Gai Servili Glàucia l'any 106 aC, quan eren consols Quint Servili Cepió i Gai Atili Serrà.
Veure Marc Livi Drus і Servilia judiciaria
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Veure Marc Livi Drus і Sext Aureli Víctor
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Marc Livi Drus і Sicília
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Marc Livi Drus і Tribú de la plebs