Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comicis romans

Índex Comicis romans

Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.

71 les relacions: Ab Urbe Condita, Alba Longa, Antiga Roma, Api Claudi Cec, As romà, August, Aulus Gel·li, Auspici, Àugur, Calendari romà, Camp de Mart, Capitoli, Cavaller romà, Cònsol romà, Cúria romana, Censor romà, Ciutadania romana, Client (Roma), Comitium, Crostumèria, Decemvir, Dictador romà, Dionisi d'Halicarnàs, Edil romà, Eraris, Esclavitud, Flamen, Gens (família), Ingenu (classe), Interrex, Juli Cèsar, Les Nits Àtiques, Lex Publilia Laetoria, Lex Valeria de provocatione, Lictor, Llatí, Llei curiada, Lleis de les dotze taules, Llista de reis de Roma, Majestas, Mestre de la cavalleria, Patrici (classe romana), Perduellio, Peregrinus, Plebiscit, Plebs, Pontífex romà, Pretor, Procònsol, Publilia de legibus, ..., Qüestor, Quint Fabi Màxim Rul·lià, Regne Romà, República Romana, Rex sacrorum, Senatconsult, Servi Tul·li, Sesterci, Tiberi, Titus Livi, Tribú amb potestat consular, Tribú de la plebs, Tributum, 24 de maig, 24 de març, 304 aC, 312 aC, 367 aC, 449 aC, 471 aC, 495 aC. Ampliar l'índex (21 més) »

Ab Urbe Condita

lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.

Nou!!: Comicis romans і Ab Urbe Condita · Veure més »

Alba Longa

Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.

Nou!!: Comicis romans і Alba Longa · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Comicis romans і Antiga Roma · Veure més »

Api Claudi Cec

Placa commemorativa a Api Claudi Cec (Museu de la civilització romana). Personatge considerat significatiu pel que fa al seu esforç per fer que la cultura romana adoptès les formes més destacades de la civilització grega.G. Clemente, p.43 miniatura Api Claudi Cec (Appius Claudius C. f. Ap.) era fill del dictador romà Gai Claudi Cras.

Nou!!: Comicis romans і Api Claudi Cec · Veure més »

As romà

As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.

Nou!!: Comicis romans і As romà · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Comicis romans і August · Veure més »

Aulus Gel·li

Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.

Nou!!: Comicis romans і Aulus Gel·li · Veure més »

Auspici

Un àugur consulta la voluntat dels déus observant el vol dels ocells (''auspicium''), a petició del rei Numa Pompili Auspici (en llatí auspicium) era una tècnica que feien uns sacerdots a l'antiga Roma, consistent en la interpretació de la voluntat dels déus a través de l'observació de la conducta de les aus.

Nou!!: Comicis romans і Auspici · Veure més »

Àugur

Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.

Nou!!: Comicis romans і Àugur · Veure més »

Calendari romà

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.

Nou!!: Comicis romans і Calendari romà · Veure més »

Camp de Mart

Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.

Nou!!: Comicis romans і Camp de Mart · Veure més »

Capitoli

La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.

Nou!!: Comicis romans і Capitoli · Veure més »

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Nou!!: Comicis romans і Cavaller romà · Veure més »

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Nou!!: Comicis romans і Cònsol romà · Veure més »

Cúria romana

Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.

Nou!!: Comicis romans і Cúria romana · Veure més »

Censor romà

El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).

Nou!!: Comicis romans і Censor romà · Veure més »

Ciutadania romana

La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.

Nou!!: Comicis romans і Ciutadania romana · Veure més »

Client (Roma)

Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.

Nou!!: Comicis romans і Client (Roma) · Veure més »

Comitium

Dibuix del s.XIX, basat en l'aspecte que devia tenir l'any 44 aC. El ''Comitium'' és l'estructura circular que hi ha al fons a l'esquerra. El Comitium era el nom d'un espai a l'aire obert on els antics romans es trobaven per a fer reunions públiques, però que també tenia importància religiosa.

Nou!!: Comicis romans і Comitium · Veure més »

Crostumèria

Crostumèria (en llatí Crustumerium o Crustumeria o Crustumium, en grec antic Κρουστομέριον i Κρουστομερία) va ser una antiga ciutat del Laci a la vora de Sabínia, entre Fidenes i Eretum.

Nou!!: Comicis romans і Crostumèria · Veure més »

Decemvir

Decemvir (en llatí decemviri) va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades.

Nou!!: Comicis romans і Decemvir · Veure més »

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Nou!!: Comicis romans і Dictador romà · Veure més »

Dionisi d'Halicarnàs

Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.

Nou!!: Comicis romans і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Nou!!: Comicis romans і Edil romà · Veure més »

Eraris

Els eraris (aerarii) eren una classe de ciutadans romans que no formaven part de cap de les trenta tribus establertes per Servi Tul·li.

Nou!!: Comicis romans і Eraris · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Comicis romans і Esclavitud · Veure més »

Flamen

s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.

Nou!!: Comicis romans і Flamen · Veure més »

Gens (família)

La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.

Nou!!: Comicis romans і Gens (família) · Veure més »

Ingenu (classe)

Ingenu (en llatí ingenuus, plural ingenui) eren els nascuts lliures però de pare o mare que havia estat esclau i alliberat abans del naixement de l'ingenu.

Nou!!: Comicis romans і Ingenu (classe) · Veure més »

Interrex

Interrex (pels escriptors grecs μεσοβασιλεύς) va ser una magistratura romana.

Nou!!: Comicis romans і Interrex · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Comicis romans і Juli Cèsar · Veure més »

Les Nits Àtiques

Les Nits Àtiques (en llatí Noctes Atticae) és l'única obra coneguda de l'escriptor romà Aulus Gel·li, datada durant l'imperi de Marc Aureli (161-180).

Nou!!: Comicis romans і Les Nits Àtiques · Veure més »

Lex Publilia Laetoria

Publilia Laetoria va ser una antiga llei romana proposada pels tribuns de la plebs Voleró Publili i Gai Letori l'any 471 aC, quan eren cònsols Api Claudi i Titus Quinti.

Nou!!: Comicis romans і Lex Publilia Laetoria · Veure més »

Lex Valeria de provocatione

La lex Valeria de provocatione va ser una llei establerta potser l'any 449 aC per Luci Valeri Potit i el seu col·lega al consolat Marc Horaci Barbat, que establia que no podria existir cap magistrat les decisions del qual no poguessin ser apel·lades pel poble.

Nou!!: Comicis romans і Lex Valeria de provocatione · Veure més »

Lictor

Els lictors, paraula derivada del llatí ligare (lligar), eren uns oficials públics o heralds que durant el període de la República i Imperi romans, s'encarregaven d'escortar magistrats i altres alts càrrecs.

Nou!!: Comicis romans і Lictor · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Comicis romans і Llatí · Veure més »

Llei curiada

Llei curiada (lex curiata) era el nom general donat a les lleis romanes que eren votades pels comicis a les cúries.

Nou!!: Comicis romans і Llei curiada · Veure més »

Lleis de les dotze taules

Duodecim tabularum (Lleis de les dotze taules) van ser unes antigues lleis romanes.

Nou!!: Comicis romans і Lleis de les dotze taules · Veure més »

Llista de reis de Roma

Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.

Nou!!: Comicis romans і Llista de reis de Roma · Veure més »

Majestas

Majestas va ser un delicte romà equiparat a l'alta traïció.

Nou!!: Comicis romans і Majestas · Veure més »

Mestre de la cavalleria

El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.

Nou!!: Comicis romans і Mestre de la cavalleria · Veure més »

Patrici (classe romana)

Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.

Nou!!: Comicis romans і Patrici (classe romana) · Veure més »

Perduellio

Perduellio era un delicte romà equivalent a l'alta traïció.

Nou!!: Comicis romans і Perduellio · Veure més »

Peregrinus

Peregrinus va ser un terme utilitzat a l'Imperi Romà, des del 30 aC fins al 212 per denotar una persona provincial lliure a l'imperi, però que no era un ciutadà romà.

Nou!!: Comicis romans і Peregrinus · Veure més »

Plebiscit

El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.

Nou!!: Comicis romans і Plebiscit · Veure més »

Plebs

La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.

Nou!!: Comicis romans і Plebs · Veure més »

Pontífex romà

El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.

Nou!!: Comicis romans і Pontífex romà · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: Comicis romans і Pretor · Veure més »

Procònsol

Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: Comicis romans і Procònsol · Veure més »

Publilia de legibus

La lex Publilia de legibus va ser una antiga llei romana que disposava que el senat romà havia d'autoritzar les lleis que havien de ser votades als comicis centuriats abans de poder iniciar la votació.

Nou!!: Comicis romans і Publilia de legibus · Veure més »

Qüestor

El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.

Nou!!: Comicis romans і Qüestor · Veure més »

Quint Fabi Màxim Rul·lià

Quint Fabi Màxim Rul·lià —Quintus Fabius M. f. N. n. Maximus Rullianus— va ser un magistrat romà fill de Marc Fabi Ambust, escollit cònsol cinc vegades.

Nou!!: Comicis romans і Quint Fabi Màxim Rul·lià · Veure més »

Regne Romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Nou!!: Comicis romans і Regne Romà · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Comicis romans і República Romana · Veure més »

Rex sacrorum

Rex sacrorum o Rex sacrificulus o Rex sacrificus fou el magistrat romà que després de l'establiment de la república va rebre algunes de les funcions religioses que abans corresponien als reis.

Nou!!: Comicis romans і Rex sacrorum · Veure més »

Senatconsult

Un senatconsult (Senatusconsultum) era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa.

Nou!!: Comicis romans і Senatconsult · Veure més »

Servi Tul·li

'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).

Nou!!: Comicis romans і Servi Tul·li · Veure més »

Sesterci

Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.

Nou!!: Comicis romans і Sesterci · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Nou!!: Comicis romans і Tiberi · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: Comicis romans і Titus Livi · Veure més »

Tribú amb potestat consular

Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.

Nou!!: Comicis romans і Tribú amb potestat consular · Veure més »

Tribú de la plebs

El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.

Nou!!: Comicis romans і Tribú de la plebs · Veure més »

Tributum

El Tributum era un impost sobre la terra a l'antiga Roma per costejar l'exèrcit.

Nou!!: Comicis romans і Tributum · Veure més »

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comicis romans і 24 de maig · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comicis romans і 24 de març · Veure més »

304 aC

El 304 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Comicis romans і 304 aC · Veure més »

312 aC

El 312 aC rebé aquest nom a l'edat mitjana, quan es va prendre la referència del naixement de Jesús per datar els anys.

Nou!!: Comicis romans і 312 aC · Veure més »

367 aC

El 367 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Comicis romans і 367 aC · Veure més »

449 aC

El 449 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Comicis romans і 449 aC · Veure més »

471 aC

Sense descripció.

Nou!!: Comicis romans і 471 aC · Veure més »

495 aC

El 495 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Comicis romans і 495 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Assemblees per centúries, Comicis Tribunats, Comicis centuriats, Comicis consulars, Comicis curiats, Comicis tribunats.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »