Taula de continguts
24 les relacions: Annals (Tàcit), Anni Gal, Aulus Cecina Aliè, Betriacum, Cònsol romà, Cremona, Cursus honorum, Fabi Valent, Fasti, Gai Suetoni Paulí, Galba, Gneu Domici Corbuló, Il·líria, Llatí, Marc Salvi Otó, Neró, Pannònia, Parts, Piacenza, Tàcit, Vitel·li, 62, 68, 69.
- Gens Mària
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Veure Publi Mari Cels і Annals (Tàcit)
Anni Gal
Anni Gal (en llatí Annius Gallus) va ser un general romà.
Veure Publi Mari Cels і Anni Gal
Aulus Cecina Aliè
Aulus Cecina Aliè (Aulus Caecina Alienus, i esmentat als Fastos com a Aulus Licinius Caecina) va ser un magistrat romà.
Veure Publi Mari Cels і Aulus Cecina Aliè
Betriacum
Betriacum o Bedriacum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina entre Verona i Cremona.
Veure Publi Mari Cels і Betriacum
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Publi Mari Cels і Cònsol romà
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Veure Publi Mari Cels і Cremona
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Publi Mari Cels і Cursus honorum
Fabi Valent
Fabi Valent (en llatí Fabius Valens) va ser un general romà.
Veure Publi Mari Cels і Fabi Valent
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Veure Publi Mari Cels і Fasti
Gai Suetoni Paulí
Gai Suetoni Paulí (en llatí Caius Suetonius Paulinus) va ser un magistrat romà.
Veure Publi Mari Cels і Gai Suetoni Paulí
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Veure Publi Mari Cels і Galba
Gneu Domici Corbuló
Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.
Veure Publi Mari Cels і Gneu Domici Corbuló
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Veure Publi Mari Cels і Il·líria
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Publi Mari Cels і Llatí
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Veure Publi Mari Cels і Marc Salvi Otó
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Publi Mari Cels і Neró
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Publi Mari Cels і Pannònia
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Veure Publi Mari Cels і Parts
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Veure Publi Mari Cels і Piacenza
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Publi Mari Cels і Tàcit
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Veure Publi Mari Cels і Vitel·li
62
El 62 fou un any de l'edat antiga conegut com a 815 Ab urbe condita al calendari oficial romà de l'època.
Veure Publi Mari Cels і 62
68
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Publi Mari Cels і 68
69
; Països Catalans.
Veure Publi Mari Cels і 69
Vegeu també
Gens Mària
- Amaci
- Gai Mari
- Gai Mari Victorí
- Gai Mari el Jove
- Gens Mària
- Marc Aureli Mari
- Marc Màrius (senador)
- Marc Mari Gratidià
- Mari Màxim
- Mari Mercator
- Publi Mari Cels
També conegut com Mari Cels.