Accés més ràpid que el navegador!
125 les relacions: ABC-Clio, Abdul Hamid I, Acre (Israel), Alexandre I de Rússia, Alexandria, Anglaterra, Índia, Baix Egipte, Batalla d'Austerlitz, Batalla de Çeşme, Batalla de les Piràmides, Batalla de Rymnik, Batalla del Nil, Bayrakdar Mustafà Paixà, Bílhorod-Dnistrovski, Bòsfor, Bòsnia, Bender, Bessaràbia, Bozcaada, Bucarest, Budjak, Caimacan, Campanya napoleònica d'Egipte i Síria, Comtat d'Holanda, Cop d'estat del 18 de brumari, Crimea, Dalmàcia, Danubi, Dardanels, Dòbritx, Djezairli Ghazi Paixà, Dnièster, Dobrudja, Edirne, Fortalesa Xumen, França, Genísser, Guerra angloturca (1807-1809), Guerra russo-turca (1768-1774), Guerra russo-turca (1787-1792), Guerra russo-turca (1806-1812), Halil Hamid Paixà, Horatio Nelson, Imperi Otomà, Invasió francesa de Rússia, Ioànnina, Istanbul, Izmaïl, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Kapudan paixà, Karađorđe, Küçük Hüseyin Paixà, Kediv, Khotín, Kimaks, Lluís XVI de França, Mar de Màrmara, Măcin, Mesquita d'al-Azhar, Mikhaïl Kutúzov, Moldàvia, Mosquet, Muhàmmad Alí Paixà, Mustafà III, Mustafà IV, Napoleó Bonaparte, Otxàkiv, Piotr Bagration, Prússia, Primera Coalició, Principats danubians, Rússia, Revolució Francesa, Riu Kuban, Royal Navy, Rumèlia, Rusçuklu Çelebizade Şerif Hasan Paixà, Russe, Sèrbia, Segona Coalició, Sidó, Silistra, Slatina, Suècia, Tractat d'Amiens, Tractat de Belgrad, Tractat de Bucarest (1812), Tractat de Küčük Kaynardja, Tractat de Sistova, Tractat de Tilsit, Tractat dels Dardanels, Valàquia, Valide sultan, Xaikh al-Islam, Xumen, 11 de juliol, 1739, 1757, 1761, 1770, 1774, 1788, 1789, 1790, 1791, 1792, 1802, 1804, 1807, 1808, 1809, 1810, 22 de desembre, 22 de setembre, 24 de desembre, 25 de juny, 28 de juliol, 29 de maig, 31 de gener, 4 d'agost, 7 d'abril, 9 de gener, 9 de juliol, 9 de setembre. Ampliar l'índex (75 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Selim III і ABC-Clio · Veure més »
Abdul Hamid I
Abdülhamit I (20 de març de 1725 – 7 d'abril de 1789) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Selim III і Abdul Hamid I · Veure més »
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Nou!!: Selim III і Acre (Israel) · Veure més »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Nou!!: Selim III і Alexandre I de Rússia · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Selim III і Alexandria · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Selim III і Anglaterra · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Selim III і Índia · Veure més »
Baix Egipte
Nomós del Baix Egipte El Baix Egipte és el nom donat antigament a la zona més septentrional de l'Antic Egipte que es configura en el fèrtil delta del Nil entre l'Alt Egipte i la mar Mediterrània moderna, entre El Ai-day, i la ciutat moderna del Caire i Dahshur al sud.
Nou!!: Selim III і Baix Egipte · Veure més »
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Nou!!: Selim III і Batalla d'Austerlitz · Veure més »
Batalla de Çeşme
La batalla naval de Çeşme va tenir lloc els dies 5–7 de juliol de 1770 durant la guerra russo-turca (1768–1774) a prop i a la badia de Çeşme, a la zona compresa entre la punta occidental d'Anatòlia i l'illa de Quios, que fou escenari de diverses batalles navals passades entre l'Imperi Otomà i la República de Venècia.
Nou!!: Selim III і Batalla de Çeşme · Veure més »
Batalla de les Piràmides
La Batalla de les Piràmides, també coneguda com la Batalla d'Embabeh, es va lliurar el 21 juliol 1798 entre l'exèrcit francès a Egipte en temps de Napoleó Bonaparte, i les forces locals dels mamelucs.
Nou!!: Selim III і Batalla de les Piràmides · Veure més »
Batalla de Rymnik
La Batalla de Râmnic (22 de setembre del 1789) va tenir lloc a Valàquia, a prop de Râmnicu Sărat, durant la Guerra russo-turca.
Nou!!: Selim III і Batalla de Rymnik · Veure més »
Batalla del Nil
Mapa de les posicions i moviments durant la Batalla. Les naus britàniques en vermell, les naus franceses, en blau La batalla del Nil, fou una important batalla naval important durant les Guerres Revolucionàries Franceses entre una flota britànica ordenada per Horatio Nelson i una flota francesa comandada per François-Paul Brueys D'Aigalliers.
Nou!!: Selim III і Batalla del Nil · Veure més »
Bayrakdar Mustafà Paixà
Bayrakdar Mustafà Paixà o Alemdar Mustafà Paixà (Khotin vers 1750-Istanbul 15 de novembre de 1808) fou un general i gran visir otomà.
Nou!!: Selim III і Bayrakdar Mustafà Paixà · Veure més »
Bílhorod-Dnistrovski
Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.
Nou!!: Selim III і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Selim III і Bòsfor · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Selim III і Bòsnia · Veure més »
Bender
Fortalesa de Bendery. Cementiri a Bendery. Bender o Bendery,, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no.
Nou!!: Selim III і Bender · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Selim III і Bessaràbia · Veure més »
Bozcaada
El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.
Nou!!: Selim III і Bozcaada · Veure més »
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: Selim III і Bucarest · Veure més »
Budjak
XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).
Nou!!: Selim III і Budjak · Veure més »
Caimacan
El caimacan, caimacam o kaimakam fou un càrrec de la jerarquia militar de l'Imperi Otomà i d'Egipte.
Nou!!: Selim III і Caimacan · Veure més »
Campanya napoleònica d'Egipte i Síria
La Campanya napoleònica d'Egipte i Síria (1798-1801) va ser una expedició militar francesa duta a terme pel general Napoleó Bonaparte i els seus successors, amb l'objectiu de conquerir Egipte per a tancar als britànics el camí cap a l'Índia en el marc de la lluita contra Gran Bretanya, única potència clarament hostil a la França revolucionaria.
Nou!!: Selim III і Campanya napoleònica d'Egipte i Síria · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Selim III і Comtat d'Holanda · Veure més »
Cop d'estat del 18 de brumari
Cop d'estat del 18 de brumari, Orangerie del parc de Saint-Cloud, per François Bouchot, 1840 El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
Nou!!: Selim III і Cop d'estat del 18 de brumari · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Selim III і Crimea · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Selim III і Dalmàcia · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Selim III і Danubi · Veure més »
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Nou!!: Selim III і Dardanels · Veure més »
Dòbritx
Dòbritx (en búlgar: Добрич) és una ciutat del nord-est de Bulgària.
Nou!!: Selim III і Dòbritx · Veure més »
Djezairli Ghazi Paixà
Djezairli Ghazi Paixà o Cezayirli Gazi Hasan Paixà (1713-1790) fou un dels principals kapudan paixà (almirall en cap) otomans i gran visir otomà originari de Rodostó (Tekirdağ) a la mar de Màrmara, on de jove fou esclau d'un comerciant, sent alliberat després per esdevenir genísser.
Nou!!: Selim III і Djezairli Ghazi Paixà · Veure més »
Dnièster
El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.
Nou!!: Selim III і Dnièster · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: Selim III і Dobrudja · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Selim III і Edirne · Veure més »
Fortalesa Xumen
La fortalesa Xumen (búlgar: Шуменска крепост, Shumenska krepost) és un jaciment arqueològic amb vista a la ciutat de Xumen, al nord-est de Bulgària.
Nou!!: Selim III і Fortalesa Xumen · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Selim III і França · Veure més »
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Nou!!: Selim III і Genísser · Veure més »
Guerra angloturca (1807-1809)
La guerra angloturca es va lliurar entre el Regne Unit i l'Imperi Otomà entre 1806 i 1809, com a part de les més àmplies Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Selim III і Guerra angloturca (1807-1809) · Veure més »
Guerra russo-turca (1768-1774)
La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.
Nou!!: Selim III і Guerra russo-turca (1768-1774) · Veure més »
Guerra russo-turca (1787-1792)
La Guerra Russo-turca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Selim III і Guerra russo-turca (1787-1792) · Veure més »
Guerra russo-turca (1806-1812)
La guerra russo-turca (1806-1812) va ser una de les moltes guerres que van tenir lloc entre l'imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Selim III і Guerra russo-turca (1806-1812) · Veure més »
Halil Hamid Paixà
Halil Hamid Paixà (Isparta, 1736 - Bozcaada, 1785) fou gran visir otomà entre el 31 de juliol de 1782 - 31 de març 1785, durant el regne del soldà Abdul Hamid I.
Nou!!: Selim III і Halil Hamid Paixà · Veure més »
Horatio Nelson
Horatio Nelson, 1r Vescomte Nelson, 1r Baró Nelson del Nil, de Burham Thorpe i d'Hilborough (Burnham Thorpe, Norfolk 1758 - Barbate, Andalusia 1805), fou un contraalmirall anglès.
Nou!!: Selim III і Horatio Nelson · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Selim III і Imperi Otomà · Veure més »
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Nou!!: Selim III і Invasió francesa de Rússia · Veure més »
Ioànnina
Ioànnina o Jànina (grec: Ιωάννινα o Γιάννινα, turc:Yanya) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica de Ioànnina a la perifèria de l'Epir, al nord-oest del país.
Nou!!: Selim III і Ioànnina · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Selim III і Istanbul · Veure més »
Izmaïl
Izmaïl (ucraïnès: Ізмаїл; turc: Izmail, İşmasıl o Hacidar; àrab: Ismail; rus i búlgar: Измаил, Izmail; romanès: Ismail o Smil) és una ciutat d'Ucraïna prop de la riba del Danubi a l'óblast d'Odessa al sud-oest d'Ucraïna, a la frontera amb Romania, i cap del districte (raion) d'Izmàïlsky; la mateixa ciutat forma un altre raion.
Nou!!: Selim III і Izmaïl · Veure més »
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Nou!!: Selim III і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Kapudan paixà
El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.
Nou!!: Selim III і Kapudan paixà · Veure més »
Karađorđe
Đorđe Petrović, més conegut pel seu malnom Jordi el Negre, o Karađorđe ( –), fou un revolucionari serbi que va liderar la lluita per la independència del seu país respecte l'Imperi Otomà durant el Primer Aixecament Serbi de 1804–1813.
Nou!!: Selim III і Karađorđe · Veure més »
Küçük Hüseyin Paixà
Küçük Hüseyin Paixà -antiga transcripció Kučuk Husayn Pasha- (1758 -1803) fou un militar otomà d'ètnia georgiana.
Nou!!: Selim III і Küçük Hüseyin Paixà · Veure més »
Kediv
Kediv o Khediv (del persa khidiw o khadiw, «senyor») fou el títol dels sobirans del Kedivat d'Egipte entre 1867 i 1914.
Nou!!: Selim III і Kediv · Veure més »
Khotín
Khotín (en ucraïnès: Хоти́н, transcrit: Khotýn; en hebreu: חוטין; en polonès: Chocim; en romanès Hotin; en turc del període Otomà: Khotin; en turc modern: Hotin, en rus: Хоти́н, transcrit: Khotín) és una ciutat a l'óblast de Txernivtsí a l'oest d'Ucraïna, capital del districte (raion) de Khotýn i al sud-oest de Kàmianets-Podilski.
Nou!!: Selim III і Khotín · Veure més »
Kimaks
Els kimaks i kimeks (Yemeks, yamaks, djamuks) foren una antiga tribu turca que habitava la Sibèria occidental al curs inferior de l'Irtix o potser cap a l'Obi, una de les set conegudes pels àrabs i perses que poblaven l'anomenat kanat Kimak (o Kimek) vers 743-1050.
Nou!!: Selim III і Kimaks · Veure més »
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Nou!!: Selim III і Lluís XVI de França · Veure més »
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Nou!!: Selim III і Mar de Màrmara · Veure més »
Măcin
Măcin (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Tulcea, a la regió de Dobruja del Nord a Romania.
Nou!!: Selim III і Măcin · Veure més »
Mesquita d'al-Azhar
La mesquita d'al-Azhar és una de les mesquites més importants del Caire des del punt de vista històric, religiós i arquitectònic.
Nou!!: Selim III і Mesquita d'al-Azhar · Veure més »
Mikhaïl Kutúzov
nom complet amb patronímic Mikhaïl Il·lariónovitx Golenísxev-Kutúzov, fou un mariscal de camp rus, conegut també com a Príncep Smolenski.
Nou!!: Selim III і Mikhaïl Kutúzov · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Selim III і Moldàvia · Veure més »
Mosquet
XVII. El mosquet fou una arma de foc portàtil llarga dels soldats d'infanteria, utilitzada entre el i el.
Nou!!: Selim III і Mosquet · Veure més »
Muhàmmad Alí Paixà
Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi Otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern.
Nou!!: Selim III і Muhàmmad Alí Paixà · Veure més »
Mustafà III
Mustafa III (28 de gener de 1717 - 21 de gener de 1774) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1757 fins a la seva mort.
Nou!!: Selim III і Mustafà III · Veure més »
Mustafà IV
Mustafà IV (8 de setembre de 1779 – 15 de novembre de 1808) va ser durant un breu període entre 1807 i 1808 soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Selim III і Mustafà IV · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Selim III і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Otxàkiv
Església de Sant Nicolau, a Otxàkiv Escut Otxàkiv (en Очаків, en Очаков Otxàkov, en tàtar de Crimea i turc Özi o Özü, en romanès Oceakiv) és una ciutat de l'óblast de Mikolaiv al sud d'Ucraïna, capital del raion (districte) d'Otxàkivsky, i al mateix temps formen (exclusivament la ciutat) un raion de l'óblast.
Nou!!: Selim III і Otxàkiv · Veure més »
Piotr Bagration
El príncep Piotr Ivànovitx Bagration (en rus: Пётр Иванович Багратион, en georgià: პეტრე ივანეს ძე ბაგრატიონი Petre Ivane dze Bagrationi) (1765 - 12 de setembre de 1812), descendent de la família reial georgiana dels Bagrationi, va servir com a general rus.
Nou!!: Selim III і Piotr Bagration · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Selim III і Prússia · Veure més »
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Nou!!: Selim III і Primera Coalició · Veure més »
Principats danubians
Els principats danubians a mitjan segle XIX Principats danubians fou el nom amb què durant el hom referia als dos principats romanesos, Valàquia i Moldàvia, sota sobirania otomana cada vegada més limitada per les potències.
Nou!!: Selim III і Principats danubians · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Selim III і Rússia · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Selim III і Revolució Francesa · Veure més »
Riu Kuban
Conca del Kuban. El Kuban (en nogai Kuman; en txerkès Phshiz; en rus Кубань, pronunciat) és un riu del Caucas, un dels quatre grans rius de la regió.
Nou!!: Selim III і Riu Kuban · Veure més »
Royal Navy
La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).
Nou!!: Selim III і Royal Navy · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: Selim III і Rumèlia · Veure més »
Rusçuklu Çelebizade Şerif Hasan Paixà
Rusçuklu Çelebizade Şerif Hasan Paşa (? - 12 o 13 de febrer de 1791) fou gran visir otomà fill d'un agha dels geníssers.
Nou!!: Selim III і Rusçuklu Çelebizade Şerif Hasan Paixà · Veure més »
Russe
Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.
Nou!!: Selim III і Russe · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Selim III і Sèrbia · Veure més »
Segona Coalició
Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.
Nou!!: Selim III і Segona Coalició · Veure més »
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Nou!!: Selim III і Sidó · Veure més »
Silistra
Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.
Nou!!: Selim III і Silistra · Veure més »
Slatina
Slatina és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: Selim III і Slatina · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Selim III і Suècia · Veure més »
Tractat d'Amiens
Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.
Nou!!: Selim III і Tractat d'Amiens · Veure més »
Tractat de Belgrad
El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad, Sèrbia, per l'Imperi Otomà d'una banda, i pels Habsburg de l'altre.
Nou!!: Selim III і Tractat de Belgrad · Veure més »
Tractat de Bucarest (1812)
El Tractat de Bucarest és un tractat internacional signat el 28 de maig de 1812 a la ciutat de Bucarest entre l'Imperi Otomà i l'imperi Rus, que va posar fi a la Guerra russo-otomana.
Nou!!: Selim III і Tractat de Bucarest (1812) · Veure més »
Tractat de Küčük Kaynardja
Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Selim III і Tractat de Küčük Kaynardja · Veure més »
Tractat de Sistova
El Tractat de Sistova va acabar la guerra austro-turca de 1788-1791 entre l'Imperi Otomà i l'Arxiducat d'Àustria, i es va signar a Sistova el 4 d'agost de 1791.
Nou!!: Selim III і Tractat de Sistova · Veure més »
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Nou!!: Selim III і Tractat de Tilsit · Veure més »
Tractat dels Dardanels
El Tractat del Dardanels (també conegut com el Tractat de Pau, Comerç i Aliança Secreta, el Tractat de Çanak o Kale-i Sultaniye Antlaşması) va ser conclòs entre l'Imperi Otomà i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda el 5 de gener de 1809 a Çanak, Imperi Otomà.
Nou!!: Selim III і Tractat dels Dardanels · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Selim III і Valàquia · Veure més »
Valide sultan
Bust d'Ayşe Hafsa Sultan, la primera '''valide sultan''' Mustafa II i Ahmed III. Valide sultan (en turc 'la mare del sultà') és el nom que designava la reina mare, emprat bàsicament a l'Imperi Otomà.
Nou!!: Selim III і Valide sultan · Veure més »
Xaikh al-Islam
Xaykh al-Islam, sheikh ul-Islam, sheikhul Islam, șeyhülislam és un títol honorífic utilitzat al món musulmà fins al i atribuït quasi sempre a dignataris religiosos.
Nou!!: Selim III і Xaikh al-Islam · Veure més »
Xumen
Pati de la mesquita de Tombul La fortalesa Avinguda de l'Escola Militar Xumen (búlgar Шумен, també escrit com a Shumen, Shoumen o Šumen, turc Şumnu) és la desena ciutat més gran de Bulgària i capital de la província de Xumen.
Nou!!: Selim III і Xumen · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Selim III і 11 de juliol · Veure més »
1739
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Selim III і 1739 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Selim III і 1757 · Veure més »
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Nou!!: Selim III і 1761 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Selim III і 1770 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Selim III і 1774 · Veure més »
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Selim III і 1788 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Selim III і 1789 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Selim III і 1790 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Selim III і 1791 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Selim III і 1792 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Selim III і 1802 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Selim III і 1804 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Selim III і 1807 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Selim III і 1808 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Selim III і 1809 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Selim III і 1810 · Veure més »
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Selim III і 22 de desembre · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Selim III і 22 de setembre · Veure més »
24 de desembre
El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Selim III і 24 de desembre · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Selim III і 25 de juny · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Selim III і 28 de juliol · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Selim III і 29 de maig · Veure més »
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Selim III і 31 de gener · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Selim III і 4 d'agost · Veure més »
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Selim III і 7 d'abril · Veure més »
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Selim III і 9 de gener · Veure més »
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Selim III і 9 de juliol · Veure més »
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Selim III і 9 de setembre · Veure més »
