Taula de continguts
192 les relacions: Aerofrenada, Aerosol, Agència Índia d'Investigació Espacial, Agència Espacial Europea, Agència Espacial Japonesa, Agost, Assistència gravitatòria, Atmosfera, Atmosfera de Venus, Basalt, BepiColombo, Cassini-Huygens, Cometa de Halley, Convecció, Cosmos 359, Cromatografia, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dècada del 1990, Densímetre, Densitat, Diòxid de carboni, Energia cinètica, Energia nuclear, Energia potencial, Energia solar, Espectròmetre, Espectre radioelèctric, European Venus Explorer, Flux turbulent, Fricció, Galileo (sonda), Geografia, Geologia, Globus de gas, Gravetat, Grup hidroxi, Hertz, IKAROS, Infraroig, Ionosfera, Júpiter (planeta), Llamp, Llista de missions d'exploració de Venus, Llista de sondes del sistema solar, Llum Ashen, Lluna, Magellan, Magnetosfera, ... Ampliar l'índex (142 més) »
- Exploració del sistema solar
- Venus
- Vols espacials
Aerofrenada
Representació artística de l'aerofrenada del Mars Reconnaissance Orbiter. Laerofrenada (no confondre amb aerocaptura) és una tècnica que s'utilitza en astronàutica per canviar la mida i la forma de l'òrbita d'una nau en òrbita utilitzant l'atmosfera del planeta al qual orbita.
Veure Exploració de Venus і Aerofrenada
Aerosol
La pols és un exemple d'aerosol Un aerosol és una suspensió de partícules fines sòlides o líquides en un gas.
Veure Exploració de Venus і Aerosol
Agència Índia d'Investigació Espacial
Chandrayaan 1 La Indian Space Research Organisation (ISRO, en hindi भारतीय अंतरिक्ष अनुसंधान संगठन i en català Agència Índia d'Investigació Espacial) és l'agència espacial de l'Índia.
Veure Exploració de Venus і Agència Índia d'Investigació Espacial
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Veure Exploració de Venus і Agència Espacial Europea
Agència Espacial Japonesa
Kibo, mòdul experimental de l'agència japonesa. L', o JAXA (Japan Aerospace eXploration Agency), és una agència governamental japonesa que dedica les seves investigacions i pressupostos a projectes per a l'exploració de l'espai.
Veure Exploració de Venus і Agència Espacial Japonesa
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Exploració de Venus і Agost
Assistència gravitatòria
Swing-by amb acceleració Swing-by amb deceleració En astronàutica s'anomena assistència gravitatòria o assistència gravitacional la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.
Veure Exploració de Venus і Assistència gravitatòria
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Veure Exploració de Venus і Atmosfera
Atmosfera de Venus
Latmosfera de Venus comprèn la capa de gas que cobreix la superfície del segon planeta del sistema solar.
Veure Exploració de Venus і Atmosfera de Venus
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Veure Exploració de Venus і Basalt
BepiColombo
BepiColombo és una missió i vehicle espacial, dissenyat conjuntament per l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) per a l'exploració de Mercuri.
Veure Exploració de Venus і BepiColombo
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Veure Exploració de Venus і Cassini-Huygens
Cometa de Halley
El cometa de Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.
Veure Exploració de Venus і Cometa de Halley
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Veure Exploració de Venus і Convecció
Cosmos 359
La missió Cosmos 359 o Kosmos-359 va ser un fallit intent soviètic d'enviar una sonda espacial no tripulada al planeta Venus.El llançament es va efectuar el 22 d'agost de 1970 i es creu que entre els seus objectius estava el de fer aterrar en la supercicie de Venus una sonda similar a la de la missió Venera 7, que havia estat llançada 5 dies abans (el 17 d'agost de 1970).
Veure Exploració de Venus і Cosmos 359
Cromatografia
La cromatografia, del grec χρῶμα chroma (color) i γράφειν graphein (escriure), és una tècnica de separació dels components d'una mescla.
Veure Exploració de Venus і Cromatografia
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Exploració de Venus і Dècada del 1960
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Exploració de Venus і Dècada del 1970
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Veure Exploració de Venus і Dècada del 1980
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Veure Exploració de Venus і Dècada del 1990
Densímetre
Densímetre Un densímetre és un areòmetre que serveix per determinar directament la densitat relativa dels líquids sense haver de calcular la massa i el volum.
Veure Exploració de Venus і Densímetre
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Exploració de Venus і Densitat
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Exploració de Venus і Diòxid de carboni
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Veure Exploració de Venus і Energia cinètica
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Veure Exploració de Venus і Energia nuclear
Energia potencial
En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.
Veure Exploració de Venus і Energia potencial
Energia solar
Irradiació solar mitjana al món Irradiació solar a l'Estat espanyol Friburg, Alemanya). Lenergia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques.
Veure Exploració de Venus і Energia solar
Espectròmetre
Un espectròmetre Un espectròmetre és un aparell òptic capaç de mesurar les propietats de la llum analitzant una part específica de l'espectre electromagnètic, s'utilitzen en l'anàlisi espectroscòpic per a la identificació dels materials.
Veure Exploració de Venus і Espectròmetre
Espectre radioelèctric
FM L'espectre radioelèctric (radiofreqüència, ones de ràdio o RF) és el conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.
Veure Exploració de Venus і Espectre radioelèctric
European Venus Explorer
European Venus Explorer (EVE), conegut fins al 2007 com a Venus Entry Probe (VEP), és un projecte de sonda espacial de l'Agència Espacial Europea (ESA).
Veure Exploració de Venus і European Venus Explorer
Flux turbulent
Flux turbulent Dins l'entorn de mecànica de fluids, s'anomena flux turbulent o corrent turbulent el moviment d'un fluid que es dona en forma caòtica, en què les partícules es mouen desordenadament i les trajectòries de les partícules es troben formant petits remolins aperiòdics, com ara l'aigua en un canal de gran pendent.
Veure Exploració de Venus і Flux turbulent
Fricció
Bloc en repòs El fregament o fricció en física és la resistència que impedeix el moviment d'un cos que es troba sobre un altre, o també la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.
Veure Exploració de Venus і Fricció
Galileo (sonda)
La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.
Veure Exploració de Venus і Galileo (sonda)
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Exploració de Venus і Geografia
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Exploració de Venus і Geologia
Globus de gas
El globus D-OZAM sobrevolant Gelsenkirchen. Un globus de gas o baló de gas és un globus aerostàtic que es compon d'una funda prima i tensa, feta per exemple de làtex o teixit de seda amb hule.
Veure Exploració de Venus і Globus de gas
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Exploració de Venus і Gravetat
Grup hidroxi
Un grup hidroxi (abans grup hidroxil o oxhidril) és un grup funcional o característic dels composts orgànics format per un àtom d'oxigen enllaçat a un d'hidrogen, de fórmula -OH.
Veure Exploració de Venus і Grup hidroxi
Hertz
Hertz (símbol Hz) és una unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.
Veure Exploració de Venus і Hertz
IKAROS
IKAROS és una sonda espacial experimental, impulsada parcialment mitjançant una vela solar.
Veure Exploració de Venus і IKAROS
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure Exploració de Venus і Infraroig
Ionosfera
ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.
Veure Exploració de Venus і Ionosfera
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Exploració de Venus і Júpiter (planeta)
Llamp
El cel llampegant en nit de tempesta Evolució d'un llamp Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.
Veure Exploració de Venus і Llamp
Llista de missions d'exploració de Venus
A continuació es presenta una llista de les missions d'exploració del planeta Venus, ordenades cronològicament i agrupades per dècades.
Veure Exploració de Venus і Llista de missions d'exploració de Venus
Llista de sondes del sistema solar
Aquest article és una llista de totes les sondes espacials que han sortit de l'òrbita de la Terra (o es van posar en marxa amb aquesta intenció, però van fallar), organitzades per la seva destinació prevista.
Veure Exploració de Venus і Llista de sondes del sistema solar
Llum Ashen
La llum Ashen, en anglès: Ashen light, derivat dash: 'cendra', que literalment significa llum cendrosa o pàl·lida, és un fenomen que s'ha observat per part d'astrònoms des de la Terra que consisteix en una brillantor groguenca emesa des del planeta Venus Va ser observat per primera vegada per Giovanni Riccioli el 9 de gener de 1643.
Veure Exploració de Venus і Llum Ashen
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Exploració de Venus і Lluna
Magellan
Atlantis'' La Magellan fou una sonda espacial no tripulada de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Venus, especialment per obtenir un mapa topogràfic acurat mitjançant observacions de radar.
Veure Exploració de Venus і Magellan
Magnetosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.
Veure Exploració de Venus і Magnetosfera
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Exploració de Venus і Maig
Mariner 1
La Mariner 1 fou la primera sonda espacial del programa Mariner.
Veure Exploració de Venus і Mariner 1
Mariner 10
La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus.
Veure Exploració de Venus і Mariner 10
Mariner 2
La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA.
Veure Exploració de Venus і Mariner 2
Mariner 5
La sonda espacial Mariner 5 va ser la cinquena d'una sèrie de naus espacials de la NASA dintre del Programa Mariner usades per a l'exploració en la manera de vol de retorn.
Veure Exploració de Venus і Mariner 5
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Exploració de Venus і Mart (planeta)
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Exploració de Venus і Mercuri (planeta)
MESSENGER
La MESSENGER va ser una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Mercuri.
Veure Exploració de Venus і MESSENGER
Motor Stirling
Motor Stirling de tipus Alfa. Hi ha dos cilindres. El cilindre d'expansió (vermell) es manté a alta temperatura mentre que el cilindre de compressió (blau) es refreda. El passadís entre els dos cilindres conté el regenerador. Motor Stirling tipus Beta. Només hi ha un cilindre, calent a un extrem i fred en l'altre.Disseny d'un Motor Stirling tipus Beta.
Veure Exploració de Venus і Motor Stirling
N-1 (coet soviètic)
Model 3D interactiu de l'N-1 L'N-1 o N1 (en rus: Н-1) fou el coet dissenyat per la Unió Soviètica per posar un home a la superfície lunar durant la cursa espacial amb els Estats Units als anys 60.
Veure Exploració de Venus і N-1 (coet soviètic)
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Exploració de Venus і NASA
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Veure Exploració de Venus і Nature
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Veure Exploració de Venus і Núvol
Objectes artificials sobre Venus
La següent taula es una llista parcial d'objectes artificials sobre Venus.
Veure Exploració de Venus і Objectes artificials sobre Venus
Observació de Venus
tauleta cuneïforme amb pronòstics astrològics procedent del període neoassiri. L'observació de Venus es remunta als principis de l'interès en les cultures humanes per l'esfera celeste.
Veure Exploració de Venus і Observació de Venus
Ohio
Ohio és un dels 50 estats dels Estats Units, situat a la Regió dels Grans Llacs, i un dels seus principals centres industrials.
Veure Exploració de Venus і Ohio
Pioneer Venus
Pioneer Venus Orbiter. Pioneer Venus Multiprobe. La missió Pioneer Venus va consistir en dues sondes, llançades per separat al planeta Venus el 1978.
Veure Exploració de Venus і Pioneer Venus
Placa tectònica
Les plaques tectòniques que configuren l'escorça terrestre. Plaques tectòniques (superfícies conservades) Una placa tectònica (del grec τέκτων, 'constructor') és un fragment de la litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.
Veure Exploració de Venus і Placa tectònica
PLANET-C
PLANET-C, també coneguda com a Venus Climate Orbiter (VCO) o Akatsuki, és una sonda espacial dissenyada per la JAXA (l'agència espacial japonesa) destinada a l'exploració de l'atmosfera de Venus.
Veure Exploració de Venus і PLANET-C
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Exploració de Venus і Plasma (estat de la matèria)
Potassi
El potassi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és K (del neollatí kalium) i el nombre atòmic del qual és 19.
Veure Exploració de Venus і Potassi
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Exploració de Venus і Pressió
Programa Apollo
El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.
Veure Exploració de Venus і Programa Apollo
Programa Ranger
Primera imatge de la Lluna enviada per una missió Ranger (Ranger 7 en el 1964)El programa Ranger va ser una sèrie de missions espacials no tripulades dels Estats Units en la dècada de 1960 que tenien com a objectiu obtenir imatges detallades de la superfície de la Lluna.
Veure Exploració de Venus і Programa Ranger
Programa Venera
El programa Venera (en rus Венера, també conegut als països occidentals com Venusik) fou un programa de sondes espacials desenvolupat per la Unió Soviètica entre 1961 i 1983 per a l'estudi del planeta Venus.
Veure Exploració de Venus і Programa Venera
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure Exploració de Venus і Quilòmetre
Radar
Antena de radar per a la detecció d'avions. Radar és un sistema per a detectar o localitzar objectes a distància mitjançant ones de ràdio d'alta freqüència.
Veure Exploració de Venus і Radar
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Exploració de Venus і Radiació gamma
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Exploració de Venus і Radiació X
Robot
Robot Un robot és un dispositiu o mecanisme articulat que desenvolupa moviments o funcions automàtiques seguint instruccions externes o unes regles que li han estat incorporades.
Veure Exploració de Venus і Robot
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Exploració de Venus і Saturn (planeta)
Saturn V
El Saturn V fou un coet d'un sol ús de múltiples trams i de combustible líquid utilitzat en el programes Apollo i Skylab de la NASA.
Veure Exploració de Venus і Saturn V
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Exploració de Venus і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Exploració de Venus і Sol
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Veure Exploració de Venus і Sonda espacial
Sonda solar Parker
Aquest article tracta sobre el projecte de la NASA.
Veure Exploració de Venus і Sonda solar Parker
Spútnik 7
El Tiajoli Spútnik, (Тяжёлый Спутник que significa Satèl·lit Pesant), també conegut pel seu nom de desenvolupament com a Venera 1VA No.1, i a occident com a Spútnik 7, va ser una sonda espacial soviètica, que estava destinada a ser la primera nau espacial per explorar Venus.
Veure Exploració de Venus і Spútnik 7
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Exploració de Venus і Temperatura
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Exploració de Venus і Terra
Transbordador espacial Atlantis
L'''Atlantis'' poc després d'enlairar-se per la missió STS-27. El transbordador espacial Atlantis (designació NASA: OV-104) és un dels transbordadors espacials de la flota pertanyent a lAgència Nacional Aeroespacial dels Estats Units (NASA).
Veure Exploració de Venus і Transbordador espacial Atlantis
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Exploració de Venus і Ultraviolat
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Exploració de Venus і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Vòrtex
Vòrtex generat pel pas d'una ala d'avió, revelat amb fum acolorit dreta Un vòrtex és un flux giratori, a voltes turbulent, de fluid en forma d'espiral.
Veure Exploració de Venus і Vòrtex
Vega 1
Vega 1 (i la seva bessona Vega 2) és una sonda espacial soviètica del programa Vega, amb l'objectiu d'estudiar Venus i el cometa de Halley.
Veure Exploració de Venus і Vega 1
Vela solar
Prototip de vela solar de 20 metres, desenvolupat per la NASA. Visió artística d'una nau del tipus Cosmos 1 en òrbita Una vela solar és un mètode de propulsió per sondes i naus espacials alternatiu o complementari a l'ús de motors.
Veure Exploració de Venus і Vela solar
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Veure Exploració de Venus і Velocitat
Venera 1
Venera 1 La Venera 1 (Венера 1) fou una sonda espacial no tripulada de la Unió Soviètica destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un sobrevol o flyby.
Veure Exploració de Venus і Venera 1
Venera 10
La Venera 10 (Венера-10), designada pel fabricant com 4V-1 No.
Veure Exploració de Venus і Venera 10
Venera 11
La Venera 11 (Венера-11) va ser una missió espacial no tripulada del programa Venera (URSS) per explorar el planeta Venus. La Venera 11 va ser llançada el 9 de setembre de 1978 a 3:25:39 UTC.
Veure Exploració de Venus і Venera 11
Venera 12
Venera 12 (Венера-12 en rus) va ser una missió espacial no tripulada de l'antiga Unió Soviètica al planeta Venus.
Veure Exploració de Venus і Venera 12
Venera 15 i 16
Venera 15 i 16 foren dues sondes soviètiques que formaven part del Programa Venera.
Veure Exploració de Venus і Venera 15 i 16
Venera 2
La Venera 2 (Венера 2) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un sobrevol o flyby.
Veure Exploració de Venus і Venera 2
Venera 3
La Venera 3 (Венера 3) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un aterratge a la superfície del planeta.
Veure Exploració de Venus і Venera 3
Venera 4
La Venera 4 (Венера 4) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
Veure Exploració de Venus і Venera 4
Venera 5
La Venera 5 (Венера 5) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
Veure Exploració de Venus і Venera 5
Venera 6
La Venera 6 (Венера 6 en rus) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
Veure Exploració de Venus і Venera 6
Venera 7
La sonda Venera 7 (en rus, Венера-7) del programa espacial soviètic Venera es va convertir en la primera nau espacial en un altre planeta.
Veure Exploració de Venus і Venera 7
Venera 8
Venera 8 (en , que vol dir Venus 8; anomenada pel fabricant com 3V (V-72)) era una sonda del programa soviètic Venera dedicat a l'exploració de Venus.
Veure Exploració de Venus і Venera 8
Venera 9
Venera 9 (Венера-9), designat pel fabricant com: 4V-1 No.
Veure Exploració de Venus і Venera 9
Venera-D
La sonda Venera-D (Венера-Д) és un projecte espacial rus d'exploració de Venus, que serà llançada cap a 2016.
Veure Exploració de Venus і Venera-D
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Exploració de Venus і Venus (planeta)
Venus Express
La Venus Express (també abreujada VEX) és una sonda orbital de l'Agència Espacial Europea destinada a l'estudi del planeta Venus i, especialment, de la seva atmosfera.
Veure Exploració de Venus і Venus Express
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Veure Exploració de Venus і Volcà
Vulcanologia
Esquema estructural d'un volcà Erupció del Stromboli La vulcanologia (de la paraula llatina ''Vulcanus, Vulcano'', el déu romà del foc) és la branca de la geologia que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.
Veure Exploració de Venus і Vulcanologia
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 1 de març
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 10 d'agost
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 10 d'octubre
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Exploració de Venus і 10 de febrer
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 10 de juliol
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 11 d'abril
11 de juny
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 11 de juny
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 11 de novembre
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 12 d'octubre
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Exploració de Venus і 12 de febrer
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 14 de setembre
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 15 de desembre
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Exploració de Venus і 15 de gener
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 15 de juny
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 15 de maig
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 15 de setembre
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 16 d'agost
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 16 de maig
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 16 de novembre
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 17 de maig
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 18 d'octubre
1961
;Països Catalans.
Veure Exploració de Venus і 1961
1962
;Països Catalans.
Veure Exploració de Venus і 1962
1964
;Països Catalans.
Veure Exploració de Venus і 1964
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Exploració de Venus і 1965
1966
Catalunya.
Veure Exploració de Venus і 1966
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Exploració de Venus і 1969
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Exploració de Venus і 1970
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Exploració de Venus і 1972
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Exploració de Venus і 1975
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Exploració de Venus і 1978
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure Exploració de Venus і 1982
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Exploració de Venus і 1983
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Exploració de Venus і 1985
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Exploració de Venus і 1989
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Exploració de Venus і 1990
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Exploració de Venus і 1991
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Exploració de Venus і 1992
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Exploració de Venus і 1993
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Exploració de Venus і 1994
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Exploració de Venus і 1998
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Exploració de Venus і 1999
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 2 d'abril
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 20 de maig
20 de novembre
El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 20 de novembre
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Exploració de Venus і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Exploració de Venus і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Exploració de Venus і 2006
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Exploració de Venus і 2007
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Exploració de Venus і 2008
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Exploració de Venus і 2009
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Exploració de Venus і 2010
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure Exploració de Venus і 2014
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure Exploració de Venus і 2015
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Veure Exploració de Venus і 2016
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Veure Exploració de Venus і 2017
2018
L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Exploració de Venus і 2018
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Veure Exploració de Venus і 2020
2024
L'any 2024 és l'any actual, un any de traspàs començat en dilluns.
Veure Exploració de Venus і 2024
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 21 de desembre
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 22 d'octubre
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 22 de juliol
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 24 d'octubre
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 24 de maig
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 25 d'agost
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 25 d'octubre
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 25 de desembre
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Exploració de Venus і 27 de febrer
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 29 de novembre
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 31 de desembre
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Exploració de Venus і 4 de febrer
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 4 de maig
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 5 de juny
5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 5 de març
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 7 d'octubre
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 8 de desembre
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 9 de desembre
9 de novembre
El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Exploració de Venus і 9 de novembre
Vegeu també
Exploració del sistema solar
- Cronologia de l'astronomia del sistema solar
- Cronologia de l'exploració del sistema solar
- Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals
- Descobriment i exploració del sistema solar
- Exploració d'Urà
- Exploració de Júpiter
- Exploració de Mart
- Exploració de Mercuri
- Exploració de Neptú
- Exploració de Saturn
- Exploració de Venus
- Exploració de la Lluna
- Llista de sondes del sistema solar
- Missió de retorn de mostres
- Propulsió espacial
- Vol espacial interplanetari
Venus
- Òrbita de Venus
- Atmosfera de Venus
- Colonització de Venus
- Exploració de Venus
- Llista de missions d'exploració de Venus
- Llum Ashen
- Neith (satèl·lit)
- Objectes artificials sobre Venus
- Quadrangle Henie
- Terraformació de Venus
- Venus (planeta)
- Vida a Venus
Vols espacials
- Aerofrenada
- Arquitectura espacial
- Arxiu Coordinat de Dades de Ciències de l'Espai de la NASA
- Brossa espacial
- Cité de l'espace
- Commercial Resupply Services
- Contaminació interplanetària
- Earth Orbit Rendezvous
- Efecte de cascada
- Equacions de Clohessy-Wiltshire
- Era espacial
- Esrange
- Exploració d'Urà
- Exploració de Júpiter
- Exploració de Mart
- Exploració de Mercuri
- Exploració de Neptú
- Exploració de Saturn
- Exploració de Venus
- Exploració de la Lluna
- Exploració espacial
- INTA-255
- INTA-300
- Jonathan's Space Report
- Llista d'agències espacials
- Logística espacial
- MELiSSA (Agència Espacial Europea)
- Missió de retorn de mostres
- Objectes artificials a superfícies extraterrestres
- Placa de les Pioneer
- Programa Orfeo
- Programa de guerxament
- Resistència contra la radiació
- Resum aeroespacial
- Spaceflight (revista)
- Vehicle de llançament
- Vol espacial
- Vol espacial intergalàctic
- Vol espacial tripulat