Taula de continguts
355 les relacions: Adàpids, Aigua dolça, Aiguamoll, Ala (anatomia), Alaska, Albedo, Albert Auguste Cochon de Lapparent, Alemanya, Aleta caudal, Alps, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Ambulocetus natans, Amfibis, Anatòlia, André Hubert Dumont, Andrewsarchus mongoliensis, Anglaterra, Animals, Anoplotèrids, Anoploteri, Anseriformes, Antàrtida, Antiga Roma, Antracotèrids, Apalatxes, Aparell digestiu, Apatita, Arbre, Archaeospheniscus, Arecàcies, Armadillos, Artiodàctils, Artròpodes, Atmosfera terrestre, Austràlia, Azolla, Índia, Àfrica, Àrtic, Àsia, Balenes, Banquisa, Baptornis, Barton on Sea (New Milton), Bartonià, Basilosaure, Basilosàurids, Bèlgica, BBC, ... Ampliar l'índex (305 més) »
Adàpids
Els adàpids (Adapidae) són un grup de primats extints.
Veure Eocè і Adàpids
Aigua dolça
Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.
Veure Eocè і Aigua dolça
Aiguamoll
Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.
Veure Eocè і Aiguamoll
Ala (anatomia)
Dibuix de les ales d'un ocell Les ales són extremitats del cos que tenen tres grups d'animals: els ocells, els insectes i els ratpenats tot i que també en tingueren els ja extints pterosaures.
Veure Eocè і Ala (anatomia)
Alaska
Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.
Veure Eocè і Alaska
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Veure Eocè і Albedo
Albert Auguste Cochon de Lapparent
Albert Auguste Cochon de Lapparent (30 de desembre de 1839 - París, 5 de maig de 1908) va ser un geòleg francès.
Veure Eocè і Albert Auguste Cochon de Lapparent
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Eocè і Alemanya
Aleta caudal
aletes pectorals (per parells) L'aleta caudal d'una iubarta. Una aleta caudal és una aleta imparella localitzada a l'extrem més caudal de l'animal nedador, la seva cua.
Veure Eocè і Aleta caudal
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Eocè і Alps
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Eocè і Amèrica del Nord
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Veure Eocè і Amèrica del Sud
Ambulocetus natans
Ambulocetus natans és una espècie de cetaci amfibi de la família dels ambulocètids que visqué en allò que avui en dia és el Pakistan durant l'Eocè mitjà, fa uns 47 o 48 milions d'anys.
Veure Eocè і Ambulocetus natans
Amfibis
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.
Veure Eocè і Amfibis
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Eocè і Anatòlia
André Hubert Dumont
va ser un geòleg belga.
Veure Eocè і André Hubert Dumont
Andrewsarchus mongoliensis
Andrewsarchus mongoliensis (Andrews + el grec antic ἀρχός, 'governant'), fou un mamífer ungulat primitiu, de constitució robusta i semblant a un llop, que visqué durant l'Eocè, fa aproximadament entre 45 i 36 milions d'anys.
Veure Eocè і Andrewsarchus mongoliensis
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Eocè і Anglaterra
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Eocè і Animals
Anoplotèrids
Els anoplotèrids (Anoplotheriidae) formen una família extinta de mamífers del grup dels artiodàctils.
Veure Eocè і Anoplotèrids
Anoploteri
Il·lustració de l'anoploteri Museu Nacional d'Història Natural, París L'anoploteri (Anoplotherium) és un gènere extint d'artiodàctil que visqué des de l'Eocè superior fins al Rupelià.
Veure Eocè і Anoploteri
Anseriformes
Els anseriformes (Anseriformes) són un ordre d'aus que agrupa tres famílies, 51 gèneres i 168 espècies, segons el Congrés Ornitològic Internacional.
Veure Eocè і Anseriformes
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Veure Eocè і Antàrtida
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Eocè і Antiga Roma
Antracotèrids
Els antracotèrids (Anthracotheriidae) són una família d'ungulats artiodàctils extints, relacionats amb els hipopòtams i els cetacis.
Veure Eocè і Antracotèrids
Apalatxes
Els Apalatxes o les Muntanyes Apalatxes (en anglès: Appalachian Mountains o the Appalachians), són un sistema vast de serralades de plegament de la costa est de l'Amèrica del Nord.
Veure Eocè і Apalatxes
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Veure Eocè і Aparell digestiu
Apatita
Apatita és el nom genèric que reben els minerals: clorapatita, fluorapatita i hidroxilapatita, i que s'empra també per als minerals del grup de l'apatita que no s'han diferenciat en espècies específiques a través dels mètodes d'anàlisi, i n'és aquest el nom usat comunament en el passat.
Veure Eocè і Apatita
Arbre
data.
Veure Eocè і Arbre
Archaeospheniscus
Archaeospheniscus és un gènere de pingüins extints que visqueren a l'Antàrtida i Nova Zelanda en temps de l'Eocè.
Veure Eocè і Archaeospheniscus
Arecàcies
Les arecàcies (Arecaceae) formen una família de plantes monocotiledònies amb flor dins de l'ordre Arecales.
Veure Eocè і Arecàcies
Armadillos
''Dasypus septemcinctus'' al zoològic Pairi Daiza de Bèlgica Els armadillos o tatús són uns petits mamífers de l'ordre dels cingulats, coneguts per presentar una cuirassa òssia.
Veure Eocè і Armadillos
Artiodàctils
Els artiodàctils (Artiodactyla) formen un clade de mamífers euteris herbívors (alguns omnívors) amb extremitats acabades amb unglots.
Veure Eocè і Artiodàctils
Artròpodes
Els artròpodes (Arthropoda) són un embrancament d'invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.
Veure Eocè і Artròpodes
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Eocè і Atmosfera terrestre
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure Eocè і Austràlia
Azolla
Azolla és un gènere de falgueres de la família Salviniaceae (abans classificat dins la seva pròpia família (Azollaceae). La seva morfologia és molt especialitzada, ja que són de mida molt menuda i no s'assemblen a les falgueres convencionals. Comprèn set espècies de falgueres aquàtiques i una planta d'aquest gènere podria haver desencadenat el refredament global que portà a les glaciacions del Plistocè.
Veure Eocè і Azolla
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Eocè і Índia
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Eocè і Àfrica
Àrtic
La línia vermella indica la isoterma de 10 °C de mitjana el juliol, a vegades utilitzada per definir la frontera de la regió àrtica L'Àrtic (també anomenada Àrtida) és la zona geogràfica de la Terra que envolta el pol Nord, a l'extrem oposat de l'Antàrtida.
Veure Eocè і Àrtic
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Eocè і Àsia
Balenes
Les balenes són un grup divers de mamífers marins placentaris de vida aquàtica i àmplia distribució geogràfica.
Veure Eocè і Balenes
Banquisa
Fusió de la banquisa Oscil·lació anual de l'extensió de la banquisa (en color blanc) La banquisa, o gel marí, és una capa de glaç flotant que es forma a les regions oceàniques polars.
Veure Eocè і Banquisa
Baptornis
Baptornis ("au bussejadora") és un gènere d'aus subaquàtiques que visqueren en el Cretaci tardà, fa uns 83-80 milions d'anys.
Veure Eocè і Baptornis
Barton on Sea (New Milton)
Barton on Sea (també escrit Barton-on-Sea) és una vila costanera del comtat de Hampshire, Anglaterra.
Veure Eocè і Barton on Sea (New Milton)
Bartonià
El període Bartonià és un estatge faunístic de l'Eocè.
Veure Eocè і Bartonià
Basilosaure
Els basilosaures (Basilosaurus, 'rèptil rei' en llatí) són un gènere de cetacis extints.
Veure Eocè і Basilosaure
Basilosàurids
Els basilosàurids (Basilosauridae) són una família de cetacis extints que visqueren als mars tropicals de l'Eocè superior.
Veure Eocè і Basilosàurids
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Eocè і Bèlgica
BBC
Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.
Veure Eocè і BBC
Bentos
Els bentos o organismes bentònics són aquells organismes demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bentònica o simplement el bentos.
Veure Eocè і Bentos
Bivalves
Els bivalves (Bivalvia) són una classe de mol·luscs exclusivament aquàtics caracteritzats per tenir una conquilla formada per dues peces anomenades valves, l'absència de cap i la presència d'un peu excavador.
Veure Eocè і Bivalves
Black Hills
Els Black Hills (en anglès Turons negres) són una serralada que s'estén des de la zona de les Grans Planes a Dakota del Sud fins a l'estat de Wyoming als Estats Units.
Veure Eocè і Black Hills
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Veure Eocè і Bou
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Veure Eocè і Cabra
Caducifoli
Fulles de ''Fagus grandifolia'' a la tardor Es diu caducifòlia o decídua, en botànica, la planta que perd les fulles durant una part de l'any.
Veure Eocè і Caducifoli
Camell
Els camells o gamells (Camelus) són un gènere de mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre d'altres.
Veure Eocè і Camell
Canvi climàtic
Mapa de temperatures terrestres.
Veure Eocè і Canvi climàtic
Carbonat
Els carbonats, en química inorgànica, són sals de l'àcid carbònic (H2CO3) o èsters amb el grup R-O-C(.
Veure Eocè і Carbonat
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Eocè і Carboni
Carl Anton Larsen
Carl Anton Larsen (7 d'agost de 1860 – 8 de desembre de 1924) va ser un explorador noruec de l'Antàrtida que entre altres contribucions trobà fòssils pels quals rebé un premi de la Royal Geographical Society.
Veure Eocè і Carl Anton Larsen
Carnívors
Els carnívors (Carnivora) són un ordre de mamífers.
Veure Eocè і Carnívors
Carnivorisme
Els lleons són carnívors voraços: poden requerir fins a set quilograms de carn cada dia. Mamífers grans, com aquest búfal africà, formen una part important de la seva dieta. El carnivorisme és la forma d'alimentació en la qual un organisme s'alimenta majoritàriament de carn d'animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.
Veure Eocè і Carnivorisme
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Veure Eocè і Carpats
Casquet polar
Una imatge de satèl·lit de l'Antàrtida Mart i el seu casquet polar. Imatge del Viking 1 Un casquet polar és la regió d'un planeta o satèl·lit que es troba a latituds altes i que està coberta de glaç.
Veure Eocè і Casquet polar
Castòrids
Els castòrids (Castoridae) són la família que conté les dues espècies vivents de castors i els seus parents extints.
Veure Eocè і Castòrids
Castor
Els castors (Castor) són un gènere de rosegadors semiaquàtics d'Euràsia i de Nord-amèrica que es caracteritzen per la seva cua ampla i escatosa.
Veure Eocè і Castor
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Veure Eocè і Català occidental
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Veure Eocè і Català oriental
Catià
El període Catià, també conegut com a Chattià, és un estatge faunístic de l'Oligocè.
Veure Eocè і Catià
Caudats
Els caudats (Caudata) o urodels (Urodela) són un ordre d'amfibis de la subclasse Lissamphibia.
Veure Eocè і Caudats
Cenozoic
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.
Veure Eocè і Cenozoic
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Veure Eocè і Cervell
Chiasmolithus
Chiasmolithus és un gènere de cocolitòfor.
Veure Eocè і Chiasmolithus
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Veure Eocè і Clade
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Veure Eocè і Clima
Cocodrils
Distribució dels cocodrils Els cocodrils, crocodils o cocodrílids (Crocodylidae) són una família de crocodilians.
Veure Eocè і Cocodrils
Colorado
Colorado és un estat dels Estats Units d'Amèrica, situat a l'oest del país.
Veure Eocè і Colorado
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure Eocè і Cometa
Continent
348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.
Veure Eocè і Continent
Continent australià
Austràlia o el continent australià és el subcontinent d'Oceania format exclusivament pel continent que domina l'estat d'Austràlia.
Veure Eocè і Continent australià
Coralls
Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.
Veure Eocè і Coralls
Corrent circumpolar antàrtic
miniatura El corrent circumpolar antàrtic (CCA) és el corrent principal de l'oceà Antàrtic i l'únic que dona la volta al món sencer.
Veure Eocè і Corrent circumpolar antàrtic
Corrent oceànic
Principals corrents mundials (Font: NOAA) Visualització que mostra els corrents oceànics globals de l'1 de gener de 2010 al 31 de desembre de 2012 a nivell del mar i després a 2000 metres per sota del nivell del mar Animació de la circulació al voltant de les plataformes de gel de l'Antàrtida Un corrent oceànic o corrent marí és una massa d'aigua de mar en moviment respecte a l'aigua que l'envolta; les masses d'aigua tenen diferents densitat, salinitat i temperatura.
Veure Eocè і Corrent oceànic
Costa Oest dels Estats Units
Les definicions regionals varien segons la font. Els estats en vermell fosc són els que normalment s'inclouen en el terme, mentre que els de vermell clar (o part d'ells) poden o no ser considerats part de la Costa Oest. La Costa Oest (West Coast en anglès), Costa Occidental o Costa del Pacífic són termes que designen els estats costaners més occidentals de l'Oest dels Estats Units, que inclouen Califòrnia, Oregon i Washington.
Veure Eocè і Costa Oest dels Estats Units
Crancs
Cranc o carranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes.
Veure Eocè і Crancs
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Veure Eocè і Cràter d'impacte
Creodonts
Els creodonts (Creodonta) són un ordre extint de mamífers que visqueren entre el Paleocè i el Miocè.
Veure Eocè і Creodonts
Cretaci
El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Eocè і Cretaci
Cretaci superior
El Cretaci superior és la més recent de les dues grans subdivisions del període Cretaci.
Veure Eocè і Cretaci superior
Cricètids
Els cricètids (Cricetidae) formen una família de rosegadors que pertany a la superfamília dels muroïdeus.
Veure Eocè і Cricètids
Cupressàcies
Les cupressàcies (Cupressaceae) són una família de coníferes de l'ordre de les pinals.
Veure Eocè і Cupressàcies
Dakota del Sud
Dakota del Sud (South Dakota) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a les planes altes del Mig Oest.
Veure Eocè і Dakota del Sud
David Attenborough
, Sir OM CH CVO CBE FRS FZS, és un divulgador científic naturalista britànic.
Veure Eocè і David Attenborough
Dent
La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
Veure Eocè і Dent
Dent carnissera
Dents carnisseres d'un llop Les dents carnisseres són dents llargues que es troben en molts mamífers carnívors, que serveixen per a tallar carn i os de manera similar a les tisores o cisalles.
Veure Eocè і Dent carnissera
Dent premolar
Les premolars són dents que serveixen per mastegar, amb un paper menys important que el de les molars.
Veure Eocè і Dent premolar
Depredador alfa
En ciències naturals (biologia, zoologia, ecologia) i en antropologia es denomina depredador alfa o superdepredador l'espècie animal carnívora que preval sobre les altres espècies d'un bioma o ecosistema.
Veure Eocè і Depredador alfa
Deriva dels continents
Animació que mostra el procés de separació del supercontinent Pangea. En geologia, la deriva dels continents és el desplaçament de les masses continentals unes respecte a les altres.
Veure Eocè і Deriva dels continents
Desert
Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.
Veure Eocè і Desert
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Eocè і Diòxid de carboni
Dicobúnids
Els dicobúnids (Dichobunidae) són una família extinta d'artiodàctils primerencs que visqueren entre l'Eocè inferior i l'Oligocè superior de Nord-amèrica, Europa i Àsia.
Veure Eocè і Dicobúnids
Dissopsalis
Dissopsalis és un gènere de mamífers carnívors extints de l'ordre dels creodonts.
Veure Eocè і Dissopsalis
Dorudon
Dorudon és un gènere extint de cetacis de la família dels basilosàurids que visqueren en oceans càlids d'arreu del món durant l'Eocè mitjà i superior, fa entre 34 i 41 milions d'anys.
Veure Eocè і Dorudon
Dugong
El dugong (Dugong dugon) és el sireni actual més menut, únic representant del seu gènere i l'únic membre vivent de la família Dugongidae, que inclou també l'extinta vaca marina de Steller.
Veure Eocè і Dugong
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Veure Eocè і Ecosistema
Edat glacial
CO₂, mesurat en mostres de gel. Les edats de gel o glaciacions són períodes gelògics de la Terra durant els quals el glaç polar va envair la superfície dels continents.
Veure Eocè і Edat glacial
Efecte d'hivernacle
Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle.
Veure Eocè і Efecte d'hivernacle
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Eocè і Egipte
Ellesmere
Ellesmere (en anglès Ellesmere Island, en inuktitut Ausuittuq Qikiqtalua) és la més septentrional de les illes Àrtiques del Canadà i la més muntanyenca de totes elles, pertanyent al territori de Nunavut i, dins d'aquest, a la regió de Qikiqtaaluk.
Veure Eocè і Ellesmere
Endemisme
En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.
Veure Eocè і Endemisme
Entelodòntids
Els entelodòntids (Entelodontidae) formen una família extinta de mamífers amb una relació llunyana amb els porcs i altres artiodàctils no remugants.
Veure Eocè і Entelodòntids
Eocè
L'EocèEn els parlars orientals.
Veure Eocè і Eocè
Era geològica
Una era geològica és una subdivisió del temps geològic, que divideix els eons.
Veure Eocè і Era geològica
Eriçons
Els eriçons (Erinaceinae) són una subfamília de mamífers amb punxes de l'ordre dels eulipotifles.
Veure Eocè і Eriçons
Eriçons de mar
Els equinoïdeus (Echinoidea) són una classe d'equinoderms, coneguts de manera genèrica com a eriçons de mar, però amb moltes denominacions populars, car són animals ben coneguts.
Veure Eocè і Eriçons de mar
Erinacèids
Els erinacèids o erinaceids (Erinaceidae) són una família de mamífers de l'ordre dels eulipotifles.
Veure Eocè і Erinacèids
Ernest Munier-Chalmas
-Ernest Munier-ChalmasAl seu nom afegí el cognom de soltera de la seva mare, Chalmas.
Veure Eocè і Ernest Munier-Chalmas
Esdeveniment d'Azolla
La falguera moderna ''Azolla filiculoides''. Plantes similars podrien haver dut la Terra a l'estat glacial actual. L'esdeveniment d'Azolla fou un refredament global que tingué lloc a principis de l'Eocè, fa uns quaranta-nou milions d'anys, quan la falguera d'aigua dolça Azolla va cobrir tota la superfície de l'oceà Àrtic durant uns 800.000 anys.
Veure Eocè і Esdeveniment d'Azolla
Especiació
L'especiació és el procés físic i químic, pel qual s'originen noves espècies biològiques.
Veure Eocè і Especiació
Especiació al·lopàtrica
Un experiment amb l'especiació en ''Drosophila melanogaster'', realitzat per Diane Dodd el 1989. Lespeciació al·lopàtrica és l'especiació per aïllament geogràfic.
Veure Eocè і Especiació al·lopàtrica
Espinel·la
Lespinel·la és un mineral que pertany a la classe dels òxids.
Veure Eocè і Espinel·la
Esquelet
Esquelet d'un rorqual blau En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.
Veure Eocè і Esquelet
Estació de l'any
Mosaic romà representant les quatre estacions. Les esons, les saons o els quatre temps de l'any són els períodes de l'any en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang.
Veure Eocè і Estació de l'any
Estatge geològic
L'estatge geològic és aquella divisió de les capes rocoses, utilitzades més aviat per paleontòlegs que estudien fòssils que per geòlegs que estudien les formacions rocoses.
Veure Eocè і Estatge geològic
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Eocè і Estats Units d'Amèrica
Estrat (geologia)
Els estrats de Goldenville, a Bedford (Canadà). Estan composts de denses capes de sediments oceànics que foren dipositats durant el Cambrià mitjà i més tard arribaren a la terra ferma. Aquesta formació cobreix més de la meitat de la província de Nova Escòcia i en algunes zones arriba a tenir un gruix de fins a 7,8 quilòmetres.
Veure Eocè і Estrat (geologia)
Estratigrafia
Salta (Argentina) L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia i interpreta les roques sedimentàries estratificades, i de la identificació, descripció, seqüència, tant vertical com horitzontal; cartografia i correlació de les unitats estratifiques de roques.
Veure Eocè і Estratigrafia
Estret de Turgai
Lestret de Turgai o mar de Turgai va ser una gran massa d'aigua salada poc profunda (un mar epicontinental) del Mesozoic i Cenozoic.
Veure Eocè і Estret de Turgai
Estrucioniformes
Els estrucioniformes (Struthioniformes) són un ordre de grans ocells incapaços de volar que tenen els seus orígens a Gondwana i la majoria dels quals estan actualment extints.
Veure Eocè і Estrucioniformes
Eunectes
* Per la població d'Anaconda a Montana, vegeu Anaconda (Montana) Eunectes és un gènere de serps de la família Boidae conegudes amb el nom d'anacondes.
Veure Eocè і Eunectes
Euràsia
Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.
Veure Eocè і Euràsia
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Eocè і Europa
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Veure Eocè і Evolució
Evolució dels cetacis
L'ordre Cetacea comprèn unes vuitanta espècies modernes. Els cetacis (balenes, dofins i marsopes) descendeixen de mamífers terrestres.
Veure Eocè і Evolució dels cetacis
Evolució dels mamífers
avenços més destacats. Els mamífers han colonitzat els medis terrestres, aquàtics i aeris. Levolució dels mamífers abasta el desenvolupament dels mamífers a partir dels sinàpsids primitius («rèptils mamiferoides»), un procés gradual que durà aproximadament 95 milions d'anys i que conduí a l'aparició dels primers mamaliaformes en el Triàsic superior, i la posterior evolució de la grandíssima varietat de mamífers extints i vivents que han anat sorgint des del Mesozoic.
Veure Eocè і Evolució dels mamífers
Evolució dels ocells
Fòssil d'''Archaeopteryx'' al Museu Paleontològic de Múnic L'evolució de les aus probablement començà al període Juràssic i derivaren de dinosaures teròpodes.
Veure Eocè і Evolució dels ocells
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Veure Eocè і Extinció
Falgueres
Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.
Veure Eocè і Falgueres
Fauna
Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.
Veure Eocè і Fauna
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Veure Eocè і Fòssil
Felins
Els felins (Felinae) són una subfamília de fèlids, majoritàriament de mida petita o mitjana, des dels 50–60 cm del gat de peus negres (Felis nigripes) als gairebé 2 m del puma (Puma concolor), el seu representant més gros.
Veure Eocè і Felins
Flora
Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.
Veure Eocè і Flora
Foraminífers
Els foraminífers (Foraminifera, llatí "portador de forats") són un subfílum de protozous rizaris que segreguen una closca de carbonat de calci dins la qual viu l'animal, constituït per una sola cèl·lula que emet pseudopodis.
Veure Eocè і Foraminífers
Formicium
Formicium és un gènere fòssil de formiga de la subfamília (Formiciinae).
Veure Eocè і Formicium
Formigues
Les formigues, conegudes també pel seu nom científic de formícids (Formicidae), són una família d'himenòpters apòcrits de la superfamília dels vespoïdeus (Vespoidea).
Veure Eocè і Formigues
Forusràcids
Els forusràcids (Phorusrhacidae) foren unes aus carnívores no voladores, els depredadors dominants a Sud-amèrica durant la major part del Cenozoic, 62 a 0,1 milions d'anys.
Veure Eocè і Forusràcids
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Eocè і França
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Veure Eocè і Fruit
Fruita de closca
Ametlla madura encara a l'ametller. Les fruites de closca són aquelles fruites que tenen una closca relativament dura i impermeable que protegeix la part comestible.
Veure Eocè і Fruita de closca
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Veure Eocè і Fusta
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Eocè і Gas
Gastornis
Gastornis és un gènere extint d'au no voladora que existí durant el Thanetià i l'Eocè a Europa.
Veure Eocè і Gastornis
Gastròpodes
Els gastròpodes o gasteròpodes (Gastropoda) constitueixen el grup més abundant i diversificat dels mol·luscs.
Veure Eocè і Gastròpodes
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Eocè і Geologia
Gigantophis garstini
Gigantophis garstini és una espècie extinta de serps, l'única del gènere Gigantophis.
Veure Eocè і Gigantophis garstini
Golf de Mèxic
El golf de Mèxic en 3D pàgina.
Veure Eocè і Golf de Mèxic
Gondwana
Lauràsia i '''Gondwana''' fa 200 milions d'anys Gondwana era el més meridional dels dos supercontinents que, juntament amb Lauràsia, existiren fa 180 milions d'anys.
Veure Eocè і Gondwana
Gradient tèrmic
En les ciències atmosfèriques (meteorologia, climatologia i altres camps relacionats), el gradient tèrmic (habitualment de l'atmosfera terrestre, més en general de qualsevol fluid) és una quantitat física que descriu en quina direcció i a quin ritme canvia més ràpidament la temperatura als voltants d'un punt determinat.
Veure Eocè і Gradient tèrmic
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Eocè і Gran Bretanya
Granota
Il·lustració d'Ernst Haeckel (1904) ''Kunstformen der Natur'', representant diferents espècies de '''granota'''. Granota (o granot, granyota i, arcaicament i dialectalment rana) és el nom d'ús generalitzat per designar diversos amfibis de l'ordre dels anurs.
Veure Eocè і Granota
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Eocè і Grec antic
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Veure Eocè і Groenlàndia
Guineu roja
La guineu roja o rabosa (Vulpes vulpes) és un mamífer de la família dels cànids.
Veure Eocè і Guineu roja
Hans Georg Stehlin
Hans Georg Stehlin (Basilea 13 de gener de 1870– 18 de novembre de 1941) va ser un geòleg i paleontòleg suís doctor en zoologia.
Veure Eocè і Hans Georg Stehlin
Hantkenina
HantkeninaCushman, J.A. (1924).
Veure Eocè і Hantkenina
Hàmster
Els hàmsters (Cricetus) són un gènere de rosegadors de la família dels cricètids.
Veure Eocè і Hàmster
Herba
Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.
Veure Eocè і Herba
Herpetotèrids
Els herpetotèrids (Herpetotheriidae) són una família extinta de mamífers metateris que visqueren a Àfrica, Europa i Nord-amèrica entre el Cretaci superior i el Miocè.
Veure Eocè і Herpetotèrids
Hessen
Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.
Veure Eocè і Hessen
Hidrat de metà
L'hidrat de metà flameja a causa del seu contingut en metà. L'estructura molecular representada és un clatrat. L'hidrat de metà o clatrat de metà és un clatrat on majoritàriament el metà ocupa les cavitats que formen les molècules d'aigua.
Veure Eocè і Hidrat de metà
Himàlaia
LHimàlaia (del sànscrit हिमालय, himālaia, compost per hima: 'neu' i ālaia: 'casa, lloc') és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre el Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina.
Veure Eocè і Himàlaia
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Veure Eocè і Hindu Kush
Hipopòtam
L'hipopòtam (Hippopotamus amphibius) és un mamífer semiaquàtic de grans dimensions i dieta majoritàriament herbívora que viu a l'Àfrica subsahariana.
Veure Eocè і Hipopòtam
Història de la Terra
La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.
Veure Eocè і Història de la Terra
Icadyptes salasi
Icadyptes salasi és un pingüí gegant extint de l'Eocè superior del Perú, de fa 36 milions d'anys.
Veure Eocè і Icadyptes salasi
Ieper
Ieper (en neerlandès, pronunciat; en francès Ypres, pronunciat) és una ciutat belga de la província flamenca de Flandes occidental.
Veure Eocè і Ieper
Insectívors
Els insectívors (Insectivora, del llatí insectum 'insecte' i vorare 'menjar') és un antic ordre de mamífers placentaris, que va ser abandonat per ser considerat polifilètic.
Veure Eocè і Insectívors
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Veure Eocè і Insectes
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Eocè і Institut d'Estudis Catalans
Ipresià
LIpresià o Ypresià és un estatge faunístic de l'Eocè.
Veure Eocè і Ipresià
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Eocè і Iran
Iridi
L'iridi és l'element químic de símbol Ir i nombre atòmic 77.
Veure Eocè і Iridi
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Eocè і Isòtop
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Eocè і Itàlia
Jaciment de Messel
El jaciment de Messel és una antiga pedrera de pissarra bituminosa situada prop de Messel (Alemanya).
Veure Eocè і Jaciment de Messel
Jaciment paleontològic
Un jaciment paleontològic o fossilífer és una zona en què els estrats geològics són especialment rics en fòssils i altres evidències del passat biològic.
Veure Eocè і Jaciment paleontològic
Jamaica
Jamaica (en crioll jamaicà: Jumieka) és un estat insular de les Grans Antilles, de 240 km de llargada i un màxim de 80 km d'amplada.
Veure Eocè і Jamaica
Jungla
Box Log Falls, Lamington National Park, Queensland, Austràlia. Una jungla és un terreny majoritàriament cobert per vegetació i bosc dens, que és troba típicament en climes tropicals.
Veure Eocè і Jungla
Juràssic
El Juràssic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Eocè і Juràssic
Karl Mayer-Eymar
Karl David Wilhelm Mayer-Eymar, la segona part del seu cognom és simplement un anagrama de Mayer, (Marsella 29 de juliol de 1826 - Zúric 25 de febrer de 1907) va ser un geòleg suís.
Veure Eocè і Karl Mayer-Eymar
Lamniformes
Els lamniformes (Lamniformes) són un ordre de taurons.
Veure Eocè і Lamniformes
Lauràsia
Lauràsia i Gondwana al Triàsic Lauràsia fou un supercontinent sorgit a l'hemisferi nord cap a finals del Juràssic de la desintegració del supercontintent Pangea, i separat de Gondwana (el supercontinent meridional) per l'obertura del mar de Tetis.
Veure Eocè і Lauràsia
Laurèntia
Laurèntia Laurèntia o el crató nord-americà és un crató continental de grans dimensions que conforma la base geològica de Nord-amèrica.
Veure Eocè і Laurèntia
Línia equatorial
Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.
Veure Eocè і Línia equatorial
Lirons
Els lirons (Gliridae) són una família de rosegadors esciüromorfs.
Veure Eocè і Lirons
Llagostes (crustacis)
Les llagostes són crustacis decàpodes de l'infraordre dels aquelats, molts apreciats en gastronomia.
Veure Eocè і Llagostes (crustacis)
Llavor
La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.
Veure Eocè і Llavor
Llim
Riba llimosa del riu Avon, prop de Bristol (UK). El llim és una fracció mineral del sòl composta per partícules amb un diàmetre de 0,063 a 0,002 mm.
Veure Eocè і Llim
Lloros
Els lloros són ocells que es troben a la majoria de zones càlides i tropicals, dins l'ordre dels psitaciformes.
Veure Eocè і Lloros
Lutècia
Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.
Veure Eocè і Lutècia
Lutecià
El període Lutecià és un estatge faunístic de l'Eocè.
Veure Eocè і Lutecià
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Eocè і Mamífers
Manatí
Els manatís (Trichechus) són un gènere de grans mamífers aquàtics.
Veure Eocè і Manatí
Mar epicontinental
Mar Argentina, exemple de mar epicontinental. Un mar epicontinental (costes i geomorfologia marina) és una massa d'aigua salada amb una gran extensió però poca profunditat que s'estén sobre part d'una plataforma continental, Mar o zona marina situada a la vora del continent o a l’interior del continent com el mar del Nord, el mar de Ross, la mar Càspia.
Veure Eocè і Mar epicontinental
Marsupials
Els marsupials (Marsupialia) són un clade de mamífers de la subclasse dels metateris.
Veure Eocè і Marsupials
Maxil·lar inferior
El maxil·lar inferior o mandíbula, i popularment la barra o les barres (de la boca), el queix o la maixella és un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simètric, en forma de ferradura.
Veure Eocè і Maxil·lar inferior
Maxil·lar superior
L'os maxil·lar superior (maxilia) és un os de la cara parell, curt, de forma irregular quadrilàtera, amb dues cares (interna i externa), quatre vores i quatre angles.
Veure Eocè і Maxil·lar superior
Màxim tèrmic del Paleocè-Eocè
Evolució del clima durant els últims 65 milions d'anys. El màxim tèrmic del Paleocè-Eocè apareix marcat amb les sigles «MTPE» i probablement és subestimat per un factor d'entre 2 i 4 a causa d'una estimació imprecisa en el mostratge de dades.
Veure Eocè і Màxim tèrmic del Paleocè-Eocè
Meló (anatomia dels cetacis)
Anatomia d'un dofí El meló és una pila de greix oliosa i de forma ovalada que es troba al centre del front de la majoria de dofins i de totes les balenes dentades, entre l'espiracle i el final del cap.
Veure Eocè і Meló (anatomia dels cetacis)
Membrana interdigital
La membrana interdigital és la membrana de pell entre els dígits de les extremitats.Serveix per poder nedar millor.
Veure Eocè і Membrana interdigital
Metasequoia
Metasequoia és un gènere de coníferes de la família de les cupressàcies.
Veure Eocè і Metasequoia
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Veure Eocè і Metà
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Veure Eocè і Meteorit
Miacoïdeus
Esquelet d'un miàcid indeterminat Els miacoïdeus (Miacoidea) són una superfamília extinta de carnivoraformes que actualment es considera parafilètica i, per tant, invàlida.
Veure Eocè і Miacoïdeus
Miocè
El MiocèEn els parlars orientals.
Veure Eocè і Miocè
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Veure Eocè і Mol·luscs
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Veure Eocè і Mongòlia
Morfologia (biologia)
En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.
Veure Eocè і Morfologia (biologia)
Mosasaure
El mosasaure (Mosasaurus) és un gènere de sauròpsids (rèptils) escatosos de la família dels mosasàurids que visqueren en el Cretaci superior (fa aproximadament 90 i 65 milions d'anys), en el que avui és Àfrica, Europa, Nord-amèrica i Nova Zelanda.
Veure Eocè і Mosasaure
Muntanya
Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
Veure Eocè і Muntanya
Nàutils
Els nautílids (gr. ναυτίλος, nautilos, 'navegant') són una família de mol·luscs cefalòpodes de l'ordre dels nautílides, coneguts popularment com a nàutils.
Veure Eocè і Nàutils
Níquel
El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.
Veure Eocè і Níquel
Neògnats
Els neògnats (Neognatha) són una infraclasse d'ocells de la subclasse Neornithes.
Veure Eocè і Neògnats
New Scientist
New Scientist (Científic Nou, en català) és una publicació setmanal internacional i una pàgina web que cobreix els recents desenvolupaments científics en ciència i tecnologia per a una audiència general de parlants en anglès.
Veure Eocè і New Scientist
Nictitèrids
Els nictitèrids (Nyctitheriidae) són una família de mamífers insectívors extints de l'ordre dels eulipotifles.
Veure Eocè і Nictitèrids
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Veure Eocè і Noruega
Nova Zelanda
Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) és un estat situat a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia.
Veure Eocè і Nova Zelanda
Oca
Les oques són ocells de grans dimensions que pertanyen a la família dels anàtids (Anatidae) dins la subfamília dels anserins (Anserinae).
Veure Eocè і Oca
Oceà
Un oceà o, en alguerès, ocèan (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Ocèan/Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, completament, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).
Veure Eocè і Oceà
Oceà Antàrtic
L'oceà Antàrtic (també anomenat oceà Glacial Antàrtic) és la massa d'aigua que envolta el continent antàrtic.
Veure Eocè і Oceà Antàrtic
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Eocè і Oceà Atlàntic
Oceà Àrtic
Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.
Veure Eocè і Oceà Àrtic
Oceà de Tetis
Loceà de Tetis va ser un oceà que va obrir-se d'est a oest entre el Lopingià i el Juràssic mitjà.
Veure Eocè і Oceà de Tetis
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Eocè і Ocells
Odontocets
Els odontocets (Odontoceti, del grec odontos, 'dent', i ketos; 'monstre marí') són un ordre de cetacis que es diferencien dels misticets per tenir dentadura, un sol orifici nasal, un crani asimètric i un front voluminós a causa de la presència de l'òrgan utilitzat en l'ecolocalització.
Veure Eocè і Odontocets
Oligocè
LOligocè és l'època geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Eocè і Oligocè
Omòmids
Els omòmids (Omomyidae) són una família de primats primitius que visqueren entre el Paleocè i l'Oligocè.
Veure Eocè і Omòmids
Opòssums
Els opòssums o sarigues (Didelphidae) són una família de marsupials del continent americà.
Veure Eocè і Opòssums
Orogènesi
L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal.
Veure Eocè і Orogènesi
Orogènesi alpina
La Serra del Montsià és una de les serres que es varen formar durant l'orogènesi alpina L'orogènesi alpina és una fase orogènica del Terciari on a partir de la compressió de sediments que han ascendits degut a la coalició de dues plaques tectòniques en forma convergent, que formà i segueix formant serralades muntanyoses d´alçada variada, en forma horitzontal situades en una latitud nord.
Veure Eocè і Orogènesi alpina
Orogènesi cimmeriana
Cimmeria xoca amb els blocs de la Xina nord i sud, tancant l'Oceà Paleo-Tethys entre elles i formant muntanyes. Mpa d'uns 100 milions d'anys enrere L'Orogènesi cimmeriana, és una orogènesi que creà serralades de muntanyes que actualment es troben a Àsia Central.
Veure Eocè і Orogènesi cimmeriana
Ortus
Ortus sobre el mar Negre (Romania) Un astre, i el Sol en particular, està en l'ortus quan travessa el pla de l'horitzó i passa al nostre hemisferi visible.
Veure Eocè і Ortus
Os
Ossos humans Los és un teixit conjuntiu, de notable elasticitat, lleuger i de gran duresa.
Veure Eocè і Os
Os palatí
L'os palatí és un os present en moltes espècies del regne animal, situat a la part posterior de la cavitat nasal, entre el maxil·lar superior i el procés pterigoides de l'esfenoides. Palati.
Veure Eocè і Os palatí
Otodus
Otodus és un gènere de tauró lamniforme extint del Paleocè i l'Eocè, entre fa 60 i 45 milions d'anys.
Veure Eocè і Otodus
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Veure Eocè і Ovella
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Eocè і Oxigen
Pakicètids
Els pakicètids (Pakicetidae) foren una família de mamífers carnívors del subordre dels arqueocets que visqueren entre l'Eocè inferior i mitjà al Pakistan entre fa 55,8 i fa 30,4 milions d'anys.
Veure Eocè і Pakicètids
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Veure Eocè і Pakistan
Palaeotis
Palaeotis és un gènere extint d'ocell paleògnat que visqué durant l'Eocè de l'Europa central.
Veure Eocè і Palaeotis
Paleocè
El PaleocèEn els parlars orientals.
Veure Eocè і Paleocè
Paleogen
El Paleogen és un període geològic que començà fa 65 milions d'anys i acabà fa 23 milions d'anys.
Veure Eocè і Paleogen
Paleontologia
La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.
Veure Eocè і Paleontologia
Paleotèrids
Els paleotèrids (Palaoetheriidae) formen una família de mamífers perissodàctils extingits de l'ordre dels perissodàctils.
Veure Eocè і Paleotèrids
Paleoteri
Els paleoteris (Palaeotherium) formen un gènere de mamífer perissodàctil extint de la família dels paleotèrids.
Veure Eocè і Paleoteri
Pangea
Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.
Veure Eocè і Pangea
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Eocè і París
Pas de Drake
El Passatge Drake Projecció ortogràfica hemisfèrica centrada en el Pas de Drake El Pas de Drake mostrant els punts de frontera marítima A, B, C, D, E i F acordats al Tractat de Pau i Amistat de 1984 entre Xile i Argentina miniatura El Pas Drake o Passatge de Drake, o Mar de Hoces és el tram de mar que separa Amèrica del Sud de l'Antàrtida, entre el Cap d'Hornos (Xile) i les Illes Shetland del Sud (Antàrtida).
Veure Eocè і Pas de Drake
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Eocè і Patrimoni de la Humanitat
Pèl
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El pèl (també dit cabell pres individualment, i cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.
Veure Eocè і Pèl
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Veure Eocè і Pedra calcària
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Eocè і Peixos
Península Antàrtica
La península Antàrtica és la part més septentrional de la terra ferma de l'Antàrtida i l'única zona d'aquell continent que s'estén fora del cercle polar antàrtic.
Veure Eocè і Península Antàrtica
Perenne
Una branca d'avet blanc que presenta tres anys successius de fulles perennifòlies. En botànica, una planta perennifòlia o sempervirent és aquella que conserva les fulles al llarg de tot l'any.
Veure Eocè і Perenne
Perissodàctils
Els perissodàctils (Perissodactyla) són un ordre pertanyent als mamífers placentaris.
Veure Eocè і Perissodàctils
Perudyptes
Perudyptes és un gènere de pingüins extints que visqueren al Perú en temps de l'Eocè, fa uns quaranta-dos milions d'anys.
Veure Eocè і Perudyptes
Pezosiren portelli
Pezosiren portelli és una espècie de sireni basal que va viure a l'Eocè inferior de Jamaica, fa uns 50 milions d'anys.
Veure Eocè і Pezosiren portelli
Pingüí emperador
El pingüí emperador o pingüí austral emperador (Aptenodytes forsteri) és una espècie de pingüí endèmica de l'Antàrtida, el més gran i pesant de tots els pingüins vivents.
Veure Eocè і Pingüí emperador
Pingüins
Els pingüins són un grup d'espècies d'ocells no voladors que habiten l'hemisferi sud.
Veure Eocè і Pingüins
Pissarra bituminosa
Pissarra bituminosa, licorella bituminosa o oli esquitós és un terme genèric que fa referència a roques sedimentàries de gra fi, amb prou matèria orgànica (querogen), pobra en betums -entrte un 0,5 i un 5%- i susceptible de produir hidrocarburs per piròlisi a uns 500ºC.
Veure Eocè і Pissarra bituminosa
Plana
pàgina.
Veure Eocè і Plana
Plantígrad
Els plantígrads són els mamífers terrestres que en contraposició als digitígrads, que ho fan amb els dits, caminen recolzant-se sobre tota la planta de l'extremitat.
Veure Eocè і Plantígrad
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Veure Eocè і Plantes
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Veure Eocè і Plàncton
Plesiosaures (ordre)
Els plesiosaures (Plesiosauria) són un ordre extingit de grans rèptils aquàtics piscívors que aparegueren al període Triàsic superior i van prosperar fins a l'extinció K-Pg a finals del Cretaci.
Veure Eocè і Plesiosaures (ordre)
Plistocè
El Plistocè, de vegades Pleistocè, és un període geològic.
Veure Eocè і Plistocè
Ploma
Una '''ploma''' colom Les plomes són estructures queratinoses de la pell dels ocells.
Veure Eocè і Ploma
Pol geogràfic
pol nord d’inaccessibilitat (84 ° 03’N, 174 ° 51’W) (4). Diagrama que mostra l'esfera celeste amb eclíptica i equinoccis Un pol geogràfic és qualsevol dels dos punts fixes a la superfície d'un cos en rotació o planeta, a noranta graus de l'equador, basant-se en l'eix de rotació sobre el qual gira el cos.
Veure Eocè і Pol geogràfic
Pol·len
miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.
Veure Eocè і Pol·len
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Veure Eocè і Porc
Porc formiguer
El porc formiguer o oricterop (Orycteropus afer) és un mamífer de mida mitjana oriünd de l'Àfrica subsahariana, on viu en sabanes, herbassars i zones boscoses.
Veure Eocè і Porc formiguer
Presbiornítids
Presbyornithidae va ser una família d'ocells aquàtics extinta amb una distribució aparentment cosmopolita que visqueren a principi de l'Oligocè.
Veure Eocè і Presbiornítids
Presbiornis
El presbiornis (Presbyornis) és un gènere extint d'ocells anseriformes.
Veure Eocè і Presbiornis
Priabona
Priabona és una frazione del municipi de Monte di Malo, a la província de Vicenza, regió del Veneto, a Itàlia, es troba en un pas a 253 metres d'altitud entre la Vall de l'Agno i la plana vicentina de Schio i Thiene.
Veure Eocè і Priabona
Priabonià
El període Priabonià és l'últim estatge faunístic de l'Eocè.
Veure Eocè і Priabonià
Primats
Els primats (Primates) són un ordre de mamífers que comprèn els lèmurs, els ai-ais, els lorísids, els gàlags, els tarsers i els simis, amb els humans inclosos en aquesta última categoria.
Veure Eocè і Primats
Proboscidis
Els proboscidis (Proboscidea) són un ordre pertanyent als mamífers placentaris.
Veure Eocè і Proboscidis
Propaleoteri
El propaleoteri (Propalaeotherium) és un gènere primitiu de perissodàctils, relacionat amb els cavalls.
Veure Eocè і Propaleoteri
Prorastomus sirenoides
Prorastomus sirenoides és una espècie extinta de sireni que va viure durant l'Eocè mitjà, fa uns 40 Ma, a Jamaica.
Veure Eocè і Prorastomus sirenoides
Proteàcies
Les proteàcies (Proteaceae) són una família d'angiospermes de l'ordre de les proteals (Proteales).
Veure Eocè і Proteàcies
Protocètids
Els protocètids (Protocetidae) són un grup divers i heterogeni de cetacis prehistòrics coneguts d'Àsia, Europa, Àfrica i Nord-amèrica.
Veure Eocè і Protocètids
Quars
El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.
Veure Eocè і Quars
Queixal
Els queixals són dents que serveixen per mastegar, amb un paper més important que el de les premolars.
Veure Eocè і Queixal
Quercypsitta
Quercypsitta és un gènere d'ocells extint de finals de l'Eocè (c.37-34 milions d'anys) fosforites del Carcí de França.
Veure Eocè і Quercypsitta
Queropotàmids
Els queropotàmids (Choeropotamidae) són una família de mamífers extints que visqueren entre l'Eocè inferior i l'Oligocè inferior.
Veure Eocè і Queropotàmids
Raïformes
''Paratrygon motoro'' ''Gymnura altavela'' Fòssil de ''Cyclobatis major'' del Cretaci trobat al Líban. ''Fenestraja plutonia'' ''Rhynchobatus djiddensis'' ''Zapteryx xyster'' fotografiat a Panamà.
Veure Eocè і Raïformes
Radiació adaptativa
La radiació adaptativa o evolució divergent és un procés que descriu la ràpida especiació d'una o diverses espècies per omplir molts nínxols ecològics.
Veure Eocè і Radiació adaptativa
Ratolí
Els ratolins (Mus) són un gènere de petits mamífers de l'ordre dels rosegadors.
Veure Eocè і Ratolí
Ratpenats
Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».
Veure Eocè і Ratpenats
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus'').
Veure Eocè і Rèptils
Regió del Carcí
La regió del Carcí (en occità Carcin, en francès Quercy) és una regió històrica d'Occitània que avui forma el departament de l'Òlt, situada geogràficament al marge oriental del Massís Central.
Veure Eocè і Regió del Carcí
Registre fòssil
Un registre fòssil és una zona de fòssils, i la totalitat dels objectes que l'envolten, així com la seva situació en formacions rocoses.
Veure Eocè і Registre fòssil
Remugants
Els remugants (Ruminantia) són un subordre de mamífers que es caracteritzen per digerir l'aliment en dues etapes, en la primera de les quals mengen l'aliment cru i el regurgiten en una forma semidigerida anomenada bol i que després remuguen (masteguen per segona vegada) per tal de digerir el bol.
Veure Eocè і Remugants
Reticulofenestra
Reticulofenestra és un gènere de cocolitòfor.
Veure Eocè і Reticulofenestra
Rinoceronts
Els rinoceronts (Rhinocerotidae, del grec rino, 'nas' i keras, 'banya', 'nas banyut') són qualsevol de les cinc espècies supervivents de la família dels rinoceròtids.
Veure Eocè і Rinoceronts
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Eocè і Riu
Roca metamòrfica
Esquist, roca metamòrfica a Yamauchi, prefectura de Fukuoka, Japó Les roques metamòrfiques són aquelles roques que es formen per metamorfisme, en sotmetre qualsevol tipus de roca a altes pressions o temperatures sense que s'arribi a fondre.
Veure Eocè і Roca metamòrfica
Rosegadors
Els rosegadors (Rodentia) són un ordre de mamífers que es caracteritzen per tenir un únic parell de dents incisives de creixement continu a cada maxil·lar.
Veure Eocè і Rosegadors
Sabana
Distribució geogràfica del bioma de la sabana. La sabana és un bioma terrestre.
Veure Eocè і Sabana
Salinitat
'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.
Veure Eocè і Salinitat
Salmó
Salmó Salmó tornant al seu lloc de naixement Filet de salmó Salmó al mercat El salmó és el nom comú per diverses espècies de peixos de la família dels salmònids (Salmonidae).
Veure Eocè і Salmó
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Veure Eocè і Sàhara
Sílex
Sílex groc d'Itaboraí, Rio de Janeiro (Brasil) Nòdul de sílex negre procedent del jaciment d'Onondaga, Buffalo, EUA. El sílex, també conegut com a pedra foguera (varietat del sílex) és una roca sedimentària i una forma criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre.
Veure Eocè і Sílex
Sediment
Les aigües costaneres de la província de Jiangsu (Xina), són marronoses gairebé tot l’any a causa del gran volum de sediment en suspensió que aporten els rius Yangtze, Groc i altres rius. Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades per processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.
Veure Eocè і Sediment
Serps
Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes.
Veure Eocè і Serps
Serralada
Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps Vista aèria de la serralada dels Andes altiplà tibetà. Fotografia realitzada des de l'Estació Espacial Internacional. Una serralada (Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural) és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d'una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'Himàlaia, els Andes, els Alps, els Pirineus, la serralada Prelitoral o el Sistema Ibèric.
Veure Eocè і Serralada
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Veure Eocè і Sibèria
Sirenis
Els sirenis (Sirenia) o vaques marines són un ordre de mamífers herbívors que viuen en aiguamolls, rius, estuaris, zones humides marines i aigües litorals.
Veure Eocè і Sirenis
Suïns (subordre)
Els suïns (Suina) són un subordre de mamífers artiodàctils.
Veure Eocè і Suïns (subordre)
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Eocè і Suïssa
Subcontinent indi
Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.
Veure Eocè і Subcontinent indi
Supercontinent
El supercontinent Pangea Un supercontinent és l'agrupació de tots els continents de la Terra en un de sol, tal com ha passat diverses vegades en el transcurs de la història geològica del planeta, abans d'arribar a la configuració actual.
Veure Eocè і Supercontinent
Taula dels temps geològics
Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.
Veure Eocè і Taula dels temps geològics
Tauró blanc
El tauró blanc o gran blanc (Carcharodon carcharias) és una espècie de tauró lamniforme de la família dels làmnids que viu a les aigües càlides i temperades de gairebé tots els oceans.
Veure Eocè і Tauró blanc
Tauró de grans dents
El tauró de grans dents (Carcharodon megalodon) fou un tauró gegant prehistòric i el peix carnívor més gros de la història de la Terra.
Veure Eocè і Tauró de grans dents
Tauró follet
El tauró follet (Mitsukurina owstoni) és una espècie tauró lamniforme de la família Mitsukurinidae.
Veure Eocè і Tauró follet
Taurons
Els selaquimorfs, selacimorfs o selacis (Selachimorpha) són un superordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels elasmobranquis, coneguts popularment com a esquals, taurons o cans marins.
Veure Eocè і Taurons
Tàxon
En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.
Veure Eocè і Tàxon
Terciari
El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, que abasta el temps des de la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys.
Veure Eocè і Terciari
Teridòmids
Els teridòmids (Theridomyidae) són una família extinta de rosegadors.
Veure Eocè і Teridòmids
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Eocè і Terra
Tetiteris
Els tetiteris (Tethytheria, 'bèsties de Tetis' en llatí) formen un tàxon de mamífers que agrupa els ordres dels proboscidis i dels sirenis.
Veure Eocè і Tetiteris
Tilòpodes
Els tilòpodes (Tylopoda, 'peu amb coixinet' en llatí) és un subordre del clade dels artiodàctils.
Veure Eocè і Tilòpodes
Tortugues
Les tortugues (Testudines), conegudes igualment com a testudins o quelonis, són un ordre de sauròpsids que tenen el tronc tancat en una closca.
Veure Eocè і Tortugues
Transgressió
La transgressió és un esdeveniment geològic pel qual el mar ocupa un terreny continental i desplaça la línia costanera terra endins.
Veure Eocè і Transgressió
Tròpic
Mapa mundi amb els tròpics marcats en blau fosc Tròpic prové del grec tropos, que significa volta, i correspon a cadascun dels paral·lels terrestres situats a una distància de 23° 27′ de l'equador.
Veure Eocè і Tròpic
Tundra
Tundra arbustiva al nord de Noruega. Tundra a Vorkuta, al nord de Rússia La tundra (del rus тундра, tundra) és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.
Veure Eocè і Tundra
Ullal
Un ullal, dent ullal o clau és una dent extremadament llarga de certs mamífers que sobresurt quan la boca és tancada.
Veure Eocè і Ullal
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Eocè і UNESCO
Ungulats
Els ungulats (en referència a les seves peülles) són diversos grups de mamífers la majoria dels quals utilitza la punta dels dits (normalment amb peülles) per sostenir la totalitat del seu pes corporal quan es mouen.
Veure Eocè і Ungulats
Utah
Utah és un dels 50 Estat dels Estats Units d'Amèrica, localitzat a la zona oest del país.
Veure Eocè і Utah
Varva
Varves del Plistocè en els penya-segats de Scarboro (Toronto, Ontario, Canadà). Les més gruixudes fan prop d'1,50 cm de gruix. Una varva és una capa anual de sediment o roca sedimentària.
Veure Eocè і Varva
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Eocè і Vertebrats
Vestigi
En els humans l'apèndix vermiforme és una estructura vestigial que ha perdut la majoria de la seva funció ancestral Un vestigi, rudiment o òrgan vestigial és una estructura anatòmica que aparentment ha perdut la major part o la totalitat de la seva funció primigènia en una determinada espècie.
Veure Eocè і Vestigi
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Eocè і Vinya
Wyoming
Wyoming és un estat de l'oest dels Estats Units d'Amèrica, situat al nord de les muntanyes Rocoses.
Veure Eocè і Wyoming
Xifodòntids
Els xifodòntids (Xiphodontidae) són una família de mamífers extints que visqueren durant l'Eocè superior.
Veure Eocè і Xifodòntids
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Eocè і 12 de juliol
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Eocè і 1850
1857
;Països Catalans.
Veure Eocè і 1857
1883
;Països Catalans.
Veure Eocè і 1883
1893
;Països Catalans.
Veure Eocè і 1893
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Eocè і 1910
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Eocè і 2005
També conegut com Eocè inferior, Eocè mitjà, Eocè superior, Eocè tardà, Grande Coupure, Període Eocè.
, Bentos, Bivalves, Black Hills, Bou, Cabra, Caducifoli, Camell, Canvi climàtic, Carbonat, Carboni, Carl Anton Larsen, Carnívors, Carnivorisme, Carpats, Casquet polar, Castòrids, Castor, Català occidental, Català oriental, Catià, Caudats, Cenozoic, Cervell, Chiasmolithus, Clade, Clima, Cocodrils, Colorado, Cometa, Continent, Continent australià, Coralls, Corrent circumpolar antàrtic, Corrent oceànic, Costa Oest dels Estats Units, Crancs, Cràter d'impacte, Creodonts, Cretaci, Cretaci superior, Cricètids, Cupressàcies, Dakota del Sud, David Attenborough, Dent, Dent carnissera, Dent premolar, Depredador alfa, Deriva dels continents, Desert, Diòxid de carboni, Dicobúnids, Dissopsalis, Dorudon, Dugong, Ecosistema, Edat glacial, Efecte d'hivernacle, Egipte, Ellesmere, Endemisme, Entelodòntids, Eocè, Era geològica, Eriçons, Eriçons de mar, Erinacèids, Ernest Munier-Chalmas, Esdeveniment d'Azolla, Especiació, Especiació al·lopàtrica, Espinel·la, Esquelet, Estació de l'any, Estatge geològic, Estats Units d'Amèrica, Estrat (geologia), Estratigrafia, Estret de Turgai, Estrucioniformes, Eunectes, Euràsia, Europa, Evolució, Evolució dels cetacis, Evolució dels mamífers, Evolució dels ocells, Extinció, Falgueres, Fauna, Fòssil, Felins, Flora, Foraminífers, Formicium, Formigues, Forusràcids, França, Fruit, Fruita de closca, Fusta, Gas, Gastornis, Gastròpodes, Geologia, Gigantophis garstini, Golf de Mèxic, Gondwana, Gradient tèrmic, Gran Bretanya, Granota, Grec antic, Groenlàndia, Guineu roja, Hans Georg Stehlin, Hantkenina, Hàmster, Herba, Herpetotèrids, Hessen, Hidrat de metà, Himàlaia, Hindu Kush, Hipopòtam, Història de la Terra, Icadyptes salasi, Ieper, Insectívors, Insectes, Institut d'Estudis Catalans, Ipresià, Iran, Iridi, Isòtop, Itàlia, Jaciment de Messel, Jaciment paleontològic, Jamaica, Jungla, Juràssic, Karl Mayer-Eymar, Lamniformes, Lauràsia, Laurèntia, Línia equatorial, Lirons, Llagostes (crustacis), Llavor, Llim, Lloros, Lutècia, Lutecià, Mamífers, Manatí, Mar epicontinental, Marsupials, Maxil·lar inferior, Maxil·lar superior, Màxim tèrmic del Paleocè-Eocè, Meló (anatomia dels cetacis), Membrana interdigital, Metasequoia, Metà, Meteorit, Miacoïdeus, Miocè, Mol·luscs, Mongòlia, Morfologia (biologia), Mosasaure, Muntanya, Nàutils, Níquel, Neògnats, New Scientist, Nictitèrids, Noruega, Nova Zelanda, Oca, Oceà, Oceà Antàrtic, Oceà Atlàntic, Oceà Àrtic, Oceà de Tetis, Ocells, Odontocets, Oligocè, Omòmids, Opòssums, Orogènesi, Orogènesi alpina, Orogènesi cimmeriana, Ortus, Os, Os palatí, Otodus, Ovella, Oxigen, Pakicètids, Pakistan, Palaeotis, Paleocè, Paleogen, Paleontologia, Paleotèrids, Paleoteri, Pangea, París, Pas de Drake, Patrimoni de la Humanitat, Pèl, Pedra calcària, Peixos, Península Antàrtica, Perenne, Perissodàctils, Perudyptes, Pezosiren portelli, Pingüí emperador, Pingüins, Pissarra bituminosa, Plana, Plantígrad, Plantes, Plàncton, Plesiosaures (ordre), Plistocè, Ploma, Pol geogràfic, Pol·len, Porc, Porc formiguer, Presbiornítids, Presbiornis, Priabona, Priabonià, Primats, Proboscidis, Propaleoteri, Prorastomus sirenoides, Proteàcies, Protocètids, Quars, Queixal, Quercypsitta, Queropotàmids, Raïformes, Radiació adaptativa, Ratolí, Ratpenats, Rèptils, Regió del Carcí, Registre fòssil, Remugants, Reticulofenestra, Rinoceronts, Riu, Roca metamòrfica, Rosegadors, Sabana, Salinitat, Salmó, Sàhara, Sílex, Sediment, Serps, Serralada, Sibèria, Sirenis, Suïns (subordre), Suïssa, Subcontinent indi, Supercontinent, Taula dels temps geològics, Tauró blanc, Tauró de grans dents, Tauró follet, Taurons, Tàxon, Terciari, Teridòmids, Terra, Tetiteris, Tilòpodes, Tortugues, Transgressió, Tròpic, Tundra, Ullal, UNESCO, Ungulats, Utah, Varva, Vertebrats, Vestigi, Vinya, Wyoming, Xifodòntids, 12 de juliol, 1850, 1857, 1883, 1893, 1910, 2005.