Taula de continguts
51 les relacions: Algues brunes, Algues verdes, Algues vermelles, Alimentació per filtració, Animals, Aranya blanca, Ase mossegaire, Bivalves, Carnivorisme, Cloïssa, Congre, Corall vermell, Coralls, Crancs, Crustacis, Cuc, Depredació, Dot (peix), Eriçons de mar, Escamarlà, Escatosos, Estrella de mar, Galera (crustaci), Gamba, Gòbit, Illes Medes, Larva, Llagostí, Llagostes (crustacis), Llamàntol, Llenguado, Lluç, Lluerna rossa, Mol·luscs, Moll de fang, Moll de roca, Morena (peix), Musclos, Navalla recta, Ostra, Peix demersal, Peixos, Plàncton, Porífers, Posidònia, Rap (peix), Rèmol, Serrà, Verat volador, Zona bentònica, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Algues brunes
Les algues brunes, algues marrons o feòfits (Phaeophyceae) són una classe d'algues que es distingeixen bé de la resta d'algues pel seu color, sempre dins una gamma de bruns, des del daurat fins al negre.
Veure Bentos і Algues brunes
Algues verdes
Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espèciesHoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995.
Veure Bentos і Algues verdes
Algues vermelles
Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a que poden ser unicel·luars i pluricel·luars.
Veure Bentos і Algues vermelles
Alimentació per filtració
Krill alimentant-se de fitoplàncton (imatges alentides per un factor de 12) Lalimentació per filtració és un comportament alimentari estès entre alguns grups d'animals aquàtics basat en la filtració sistemàtica i massiva d'aigua.
Veure Bentos і Alimentació per filtració
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Bentos і Animals
Aranya blanca
L'aranya blanca, aranya monja, peix aranya o dragó (Trachinus draco) és un peix de la família dels traquínids molt perillós per als banyistes: el seu verí produeix insuficiència respiratòria i dolor.
Veure Bentos і Aranya blanca
Ase mossegaire
L'ase mossegaire, la bavosa ocel·lada, la dormilega, el papagall, el burret, la rabosa, la rabosa d'ullot negre o el toret (Blennius ocellaris) és un peix d'hàbits nocturns de la família dels blènnids.
Veure Bentos і Ase mossegaire
Bivalves
Els bivalves (Bivalvia) són una classe de mol·luscs exclusivament aquàtics caracteritzats per tenir una conquilla formada per dues peces anomenades valves, l'absència de cap i la presència d'un peu excavador.
Veure Bentos і Bivalves
Carnivorisme
Els lleons són carnívors voraços: poden requerir fins a set quilograms de carn cada dia. Mamífers grans, com aquest búfal africà, formen una part important de la seva dieta. El carnivorisme és la forma d'alimentació en la qual un organisme s'alimenta majoritàriament de carn d'animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.
Veure Bentos і Carnivorisme
Cloïssa
Cloïssa és un nom comú què comunament de diversos mol·luscs bivalves que viuen enterrats en la sorra o el fang de les vores dels rius i mars.
Veure Bentos і Cloïssa
Congre
El congre (Conger conger) és un peix teleosti, anguil·liforme, de la família dels còngrids i semblant a l'anguila.
Veure Bentos і Congre
Corall vermell
El corall vermell (Corallium rubrum) és una espècie d'antozou octacoral·li de l'ordre Alcyonacea.
Veure Bentos і Corall vermell
Coralls
Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.
Veure Bentos і Coralls
Crancs
Cranc o carranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes.
Veure Bentos і Crancs
Crustacis
Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes que compta amb gairebé 67.000 espècies, però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.
Veure Bentos і Crustacis
Cuc
Un cuc o verm és qualsevol animal petit, tou, de forma allongada i amb apèndixs locomotors poc destacats o absents.
Veure Bentos і Cuc
Depredació
La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals.
Veure Bentos і Depredació
Dot (peix)
El dot, el famfre, la gerna, xerna, la gernera, el gratasoldats, el pàmpol rascàs, el rascàs o el mero de fons (Polyprion americanus, Cerna sicana o Polyprion cernium) és un peix de l'ordre dels perciformes, molt semblant a l'anfós, que pot atènyer els 2 m de longitud i pesar 50 kg.
Veure Bentos і Dot (peix)
Eriçons de mar
Els equinoïdeus (Echinoidea) són una classe d'equinoderms, coneguts de manera genèrica com a eriçons de mar, però amb moltes denominacions populars, car són animals ben coneguts.
Veure Bentos і Eriçons de mar
Escamarlà
L'escamarlà, gadegang o cigala (Nephrops norvegicus) és una espècie de crustaci decàpode astacideu de la família dels nefròpids, pròpia d'Europa.
Veure Bentos і Escamarlà
Escatosos
Els escatosos (Squamata) és l'ordre en termes evolutius més recent i més nombrós de rèptils.
Veure Bentos і Escatosos
Estrella de mar
Els asterozous (Asterozoa), coneguts popularment com a estrelles de mar o esteles marines, són una subembrancament d'equinoderms que formen un clade monofilètic que inclou les conegudes estrelles de mar a més de nombroses espècies fòssils.
Veure Bentos і Estrella de mar
Galera (crustaci)
Galeres capturades a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) La galera, galiota o gamba imperial (Squilla mantis) és una espècie de crustaci estomatòpode de la família dels esquíl·lids, d'un color groguenc i cos deprimit, amb el segon parell de maxil·lípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d'ungla prensora i dentada.
Veure Bentos і Galera (crustaci)
Gamba
Les gambes (o quan són petitetes gamb(a)irots, gambosins i gambarotes en rossellonès) són un tipus de crustacis, amb una forma característica: tenen el cos prim, allargat i comprimit lateralment.
Veure Bentos і Gamba
Gòbit
El cabot de roca, gobi, al DIEC.
Veure Bentos і Gòbit
Illes Medes
Les illes Medes són un arxipèlag situat a la mar Mediterrània, concretament a la Costa Brava, situades a no gaire més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit.
Veure Bentos і Illes Medes
Larva
L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.
Veure Bentos і Larva
Llagostí
Penaeus kerathurus, de nom comú llagostí és una espècie de crustaci decàpode de la família dels penèids i, fins fa poc situat dins del gènere Melicertus.
Veure Bentos і Llagostí
Llagostes (crustacis)
Les llagostes són crustacis decàpodes de l'infraordre dels aquelats, molts apreciats en gastronomia.
Veure Bentos і Llagostes (crustacis)
Llamàntol
El llamàntol (Homarus gammarus) és un crustaci decàpode marí de la família Nephropidae.
Veure Bentos і Llamàntol
Llenguado
El llenguado (Solea solea o Solea vulgaris) és un peix de l'ordre dels pleuronectiformes i de la família dels soleids que té els ulls al costat dret.
Veure Bentos і Llenguado
Lluç
El lluç és el nom comú de diversos peixos de mar, de l'ordre dels gadiformes.
Veure Bentos і Lluç
Lluerna rossa
Lluerna rossa a l'Aquarium Cinéaqua Exemplar capturat a Turquia. Vista lateral Lluerna rossa en un aquàrium XVIII, a ''Illustrations d'Ichtyologie ou histoire naturelle générale et particulière des Poissons'' Parella de lluernes rosses a l'aquàrium Nausicaä Lluerna rossa a Océanopolis, a Brest Segell mostrant una lluerna rossa.
Veure Bentos і Lluerna rossa
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Veure Bentos і Mol·luscs
Moll de fang
El moll de fang, moll cranquer, moll fanguer, moll blanc, roger de fang, roger blanc o rogeret, gaboc (Mullus barbatus) és una espècie de peix que habita al Mar Mediterrani, l'est del nord de l'oceà Atlàntic des d'Escandinàvia fins al Senegal, i al Mar negre.
Veure Bentos і Moll de fang
Moll de roca
El moll de roca, moll borratxo, moll cranquer, moll roquer, moll d'arbó, moll ver, moll vermell, o roger de roca, roger de sorra, roger vermell (Mullus surmuletus) és un peix de la família dels múl·lids que acostuma a viure en petits grups però també en solitari.
Veure Bentos і Moll de roca
Morena (peix)
La morena o morena vera (Muraena helena) és un peix de l'ordre dels anguil·liformes, de la família dels murènids, de pell gruixuda i amb la boca grossa i dents agudes present a tota la Mediterrània –llevat de la mar Negra– i l'Atlàntic oriental, des de les Illes Britàniques fins al Senegal, incloent-hi les illes Açores, Madeira, Canàries i Cap Verd.
Veure Bentos і Morena (peix)
Musclos
El terme musclo o clòtxina és emprat per designar diverses famílies de mol·luscs bivalves, comunament proveïts d'una conquilla negra constituïda per dues valves, de gran interès econòmic i gastronòmic.
Veure Bentos і Musclos
Navalla recta
La navalla recta, (Ensis siliqua) és una espècie de mol·lusc bivalve de la família Pharidae que es troba a tota la Mediterrània.
Veure Bentos і Navalla recta
Ostra
L'ostra és el nom comú donat a una sèrie de mol·luscs bivalves d'aigua salada que pertanyen principalment a les famílies Ostreidae (ostra veritable) de l'ordre dels Ostreoida i la familia Pteriidae (ostra de perla) de l'ordre dels Pterioida.
Veure Bentos і Ostra
Peix demersal
La rajada de taques blaves s'està al llit marí Els peixos demersals són aquells peixos que viuen al llit marí o a prop, o al fons dels llacs.
Veure Bentos і Peix demersal
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Bentos і Peixos
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Veure Bentos і Plàncton
Porífers
Els porífers (Porifera) o esponges són un clade d'animals basals.
Veure Bentos і Porífers
Posidònia
Posidònia (Poseidonia) fou un festival anual celebrat a l'illa d'Egina en honor del deu Posidó.
Veure Bentos і Posidònia
Rap (peix)
El rap, el rap blanc, el buldroi o la granota de mar (Lophius piscatorius) és un peix de la família dels lòfids.
Veure Bentos і Rap (peix)
Rèmol
El rèmol o rom (Scophthalmus rhombus) és un peix de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.
Veure Bentos і Rèmol
Serrà
El serrà o el serranet (Serranus cabrilla) és un peix teleosti de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids que es pesca sobretot els mesos calorosos.
Veure Bentos і Serrà
Verat volador
El verat volador, xoric, xoriguer o juliola voladora (Dactylopterus volitans) és una espècie de peix teleosti de la família Dactylopteridae.
Veure Bentos і Verat volador
Zona bentònica
La zona bentònica és un bioma o regió ecològica a la zona més baixa d'una capa d'aigua com un oceà o un llac; inclou els sediments superficials i algunes capes subsuperficials.
Veure Bentos і Zona bentònica
Zona pelàgica
Diagrama dels nivells de la zona pelàgica. La zona pelàgica correspon a les aigües marines situades més enllà de la plataforma continental.
Veure Bentos і Zona pelàgica
També conegut com Benthos, Bentònic, Bentònics, Bèntic, Bèntics, Conca marina, Organismes bentònics.