Obrir a Google MapsTaula de continguts
122 les relacions: Anthisnes, Antoni de Borgonya, Arlon, Baelen, Batalla de Worringen, Carles I de Borgonya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Comtat d'Évreux, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Flandes, Comtat de Gueldre, Comtat de la Mark, Comtat de Limburg, Comtat de Luxemburg, Comtat de Rethel, Confederació Germànica, Congrés de Viena, Dison, Disset Províncies, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Berg, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Lotaríngia, Ducat de Luxemburg, Eduard I d'Anglaterra, Elisabet de Görlitz, Enric I de Limburg, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Ermesinda I de Luxemburg, Esneux, Eupen, Felip de Brabant, Felip I de Castella, Felip II de Borgonya, Felip III de Borgonya, França, Frankfurt del Main, Frederic de Baixa Lotaríngia, Guillem I dels Països Baixos, Guillem II d'Hainaut, Guiu I de Flandes, Hauset, Henri-Chapelle, Herve, Hombourg (Bèlgica), Jacquelina de Baviera, Joan I de Borgonya, ... Ampliar l'índex (72 més) »
- Ducs de Limburg
Anthisnes
Anthisnes (en való Antene) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Veure Ducat de Limburg і Anthisnes
Antoni de Borgonya
Dominis borgonyons Antoni de Borgonya (també apareix com Antoni de Brabant i Antoni de Valois, nascut l'agost de 1384, va morir el 25 d'octubre de 1415 a Agincourt), fou comte de Rethel (1393-1406), duc de Brabant, de Limburg i de Lothier (1406-1415), fill del Felip el Bo, duc de Borgonya, i Margarida III de Flandes, comtessa de Flandes, Nevers i Rethel, era també el germà de Joan Sense Por.
Veure Ducat de Limburg і Antoni de Borgonya
Arlon
Arlon (en francès Arlon, en luxemburguès Arel, en neerlandès Aarlen) és la capital de la província de Luxemburg a la regió de Valònia, Bèlgica.
Veure Ducat de Limburg і Arlon
Baelen
Baelen (Baillou en Való, Bååle en ripuarisch) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Veure Ducat de Limburg і Baelen
Batalla de Worringen
La Batalla de Worringen va occorer durant la Guerra de successió de Limburg, el 5 de juny del 1288, a uns camps al sud del poble de Worringen, al dia d'avui un barri de la ciutat de Colònia.
Veure Ducat de Limburg і Batalla de Worringen
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Veure Ducat de Limburg і Carles I de Borgonya
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Ducat de Limburg і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Comtat d'Évreux
El comtat d'Évreux fou un estat feudal del ducat de Normandia creat pel duc Ricard I de Normandia amb la comarca d'Évreux (l'Évrecin) per defensar la frontera a la zona contra els senyors de Belleme i els comtes de Chartres.
Veure Ducat de Limburg і Comtat d'Évreux
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Veure Ducat de Limburg і Comtat d'Hainaut
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure Ducat de Limburg і Comtat d'Holanda
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Ducat de Limburg і Comtat de Flandes
Comtat de Gueldre
Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Veure Ducat de Limburg і Comtat de Gueldre
Comtat de la Mark
El Comtat de la Mark (en alemany Graftschaft Mark o Die Mark) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.
Veure Ducat de Limburg і Comtat de la Mark
Comtat de Limburg
El Comtat de Limburg (en alemany Graftschaft Limburg) fou un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la Província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.
Veure Ducat de Limburg і Comtat de Limburg
Comtat de Luxemburg
El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ducat de Limburg і Comtat de Luxemburg
Comtat de Rethel
El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.
Veure Ducat de Limburg і Comtat de Rethel
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Veure Ducat de Limburg і Confederació Germànica
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Ducat de Limburg і Congrés de Viena
Dison
Dison és un municipi belga de la província de Lieja.
Veure Ducat de Limburg і Dison
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Veure Ducat de Limburg і Disset Províncies
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Veure Ducat de Limburg і Ducat de Baixa Lorena
Ducat de Berg
El Ducat de Berg, fins al 1380 Comtat de Berg, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la regió de Renània.
Veure Ducat de Limburg і Ducat de Berg
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Ducat de Limburg і Ducat de Borgonya
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Ducat de Limburg і Ducat de Brabant
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Veure Ducat de Limburg і Ducat de Lotaríngia
Ducat de Luxemburg
El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.
Veure Ducat de Limburg і Ducat de Luxemburg
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Veure Ducat de Limburg і Eduard I d'Anglaterra
Elisabet de Görlitz
Elisabet de Görlitz (Hořovice -Bohèmia-, 2 de novembre de 1390 - Trèveris, 2 d'agost de 1451) fou una aristòcrata bohèmia, Duquessa de Luxemburg per patrimoni del 1415 al 1443.
Veure Ducat de Limburg і Elisabet de Görlitz
Enric I de Limburg
Enric I de Limbourg, nascut cap a 1059, mort cap a 1119, fou comte de Limburg i d'Arlon de 1082 a 1119 i Ducat de Baixa Lotaríngia de 1101 a 1106.
Veure Ducat de Limburg і Enric I de Limburg
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Veure Ducat de Limburg і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.
Veure Ducat de Limburg і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Ermesinda I de Luxemburg
Ermesinda I de Luxemburg, nascuda el juliol de 1186, morta el 12 de febrer de 1247, va ser comtessa de Luxemburg, de La Roche i de Durbuy de 1196 a 1247.
Veure Ducat de Limburg і Ermesinda I de Luxemburg
Esneux
Esneux (Esneu en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Veure Ducat de Limburg і Esneux
Eupen
Eupen és una ciutat belga de 18.040 habitants en la Província de Lieja, situada al marge del riu Weser a 12 km de la frontera amb Alemanya.
Veure Ducat de Limburg і Eupen
Felip de Brabant
Felip I (25 de juliol de 1404 - Lovaina 4 d'agost de 1430) fou duc de Brabant i de Limburg, també conegut com a Felip de Saint-Pol, el fill menor d'Antoni de Brabant i Joana de Saint-Pol, va succeir al seu germà Joan com duc de Brabant el 1427.
Veure Ducat de Limburg і Felip de Brabant
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Veure Ducat de Limburg і Felip I de Castella
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Veure Ducat de Limburg і Felip II de Borgonya
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Ducat de Limburg і Felip III de Borgonya
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Ducat de Limburg і França
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Veure Ducat de Limburg і Frankfurt del Main
Frederic de Baixa Lotaríngia
Frederic de Luxemburg, nascut cap a 1003, mort el 28 d'agost de 1065 o el 18 de maig de 1065, va ser comte de Malmedy el 1035 i després duc de Baixa Lotaríngia de 1046 a 1065.
Veure Ducat de Limburg і Frederic de Baixa Lotaríngia
Guillem I dels Països Baixos
Guillem I dels Països Baixos (La Haia 1772 - Berlín 1843).
Veure Ducat de Limburg і Guillem I dels Països Baixos
Guillem II d'Hainaut
Guillem II d'Hainaut (1307) - Staveren, 26 de setembre de 1345) va ser comte d'Hainaut, comte d'Holanda (Guillem IV d'Holanda) i de Zelanda des 1337 a 1345. Era fill de Guillem I, comte d'Holanda i Hainaut, i de Joana de Valois.
Veure Ducat de Limburg і Guillem II d'Hainaut
Guiu I de Flandes
Guiu o Guy de Dampierre, nascut vers 1226, mort a Compiègne el 7 de març de 1305, fou comte de Flandes proclamat el 1253 per la seva mare i es va fer comte efectiu a la mort d'aquesta última el 1279 fins al 1305.
Veure Ducat de Limburg і Guiu I de Flandes
Hauset
Hauset és un nucli del municipi de Bèlgica Raeren, situat a la vall del Geul.
Veure Ducat de Limburg і Hauset
Henri-Chapelle
Henri-Chapelle (en neerlandès Hendrik-Kapelle, en limburguès Kapel, en való Hinri-Tchapele) és una entitat del municipi de Welkenraedt, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.
Veure Ducat de Limburg і Henri-Chapelle
Herve
Església de Saint Jean-Baptiste Herve, en való Hêve és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Veure Ducat de Limburg і Herve
Hombourg (Bèlgica)
Hombourg (en alemany i neerlandès Homburg, en való Hômbâr, en limburguès Hommerech) és un antic municipi de Bèlgica que el 1977 va fusionar-se amb Plombières.
Veure Ducat de Limburg і Hombourg (Bèlgica)
Jacquelina de Baviera
Jacquelina de Baviera o Jacquelina de Wittelsbach (Le Quesnoy, 15 de juliol de 1401 - Teylingen, 8 d'octubre de 1436) va ser comtessa d'Hainaut, d'Holanda i de Zelanda.
Veure Ducat de Limburg і Jacquelina de Baviera
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Veure Ducat de Limburg і Joan I de Borgonya
Joan I de Brabant
Joan I de Brabant, anomenat el Victoriós (vers 1251-1294), va ser duc de Brabant des 1267 i duc de Limburg a partir de 1288 i fins a la seva mort.
Veure Ducat de Limburg і Joan I de Brabant
Joan II de Brabant
Joan II de Brabant o Joan el Pacífic (27 de setembre de 1275 - Tervuren, 27 d'octubre de 1312) fou duc de Brabant i Limburg del 1294 a la seva mort.
Veure Ducat de Limburg і Joan II de Brabant
Joan III de Brabant
Joan III de Brabant (Brussel·les, 1300 – 5 de desembre de 1355), també anomenat Joan III, el Triomfant, Ducat de Brabant, Lothier, i Limburg (1312–;1355).
Veure Ducat de Limburg і Joan III de Brabant
Joan IV de Brabant
Joan IV (Arràs, 11 de juny de 1403 - Brussel·les 17 d'abril de 1427) fou duc de Brabant, de Limburg i de Lothier.
Veure Ducat de Limburg і Joan IV de Brabant
Joana de Brabant
Joana, duquessa de Brabant (24 de juny de 1322 - 1 de novembre de 1406), va ser l'hereva del duc Joan III de Brabant, que havia mort a Brussel·les el 5 de desembre de 1355.
Veure Ducat de Limburg і Joana de Brabant
Kelmis
Kelmis (en való Calmène, en fràncic Kelmes i en francès la Calamine) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica.
Veure Ducat de Limburg і Kelmis
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Veure Ducat de Limburg і La Haia
Limburg (Bèlgica)
Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.
Veure Ducat de Limburg і Limburg (Bèlgica)
Limburg (Lieja)
Limburg Limbourg o Limbork en való és un municipi belga de l'est de la província de Lieja, a la Bèlgica valona.
Veure Ducat de Limburg і Limburg (Lieja)
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Ducat de Limburg і Lluís IX de França
Lontzen
Panorama del pobleLontzen és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica.
Veure Ducat de Limburg і Lontzen
Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.
Veure Ducat de Limburg і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Lovaina
Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en Louvain; en Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.
Veure Ducat de Limburg і Lovaina
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Veure Ducat de Limburg і Luxemburg
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Veure Ducat de Limburg і Maria de Borgonya
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Veure Ducat de Limburg і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Moresnet
Moresnet (en alemany Alt Moresnet, en ripuàric Moresent) és un antic municipi de Bèlgica a la vall del Geul que el 1977 va fusionar-se amb Plombières.
Veure Ducat de Limburg і Moresnet
Mortroux
Mortroux (en való Mwètroû) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja, a la desembocadura del Ri d'Asse amb el Berwijn.
Veure Ducat de Limburg і Mortroux
Neupré
Neupré (en való Noûpré, trad. prat nou) és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Veure Ducat de Limburg і Neupré
Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Veure Ducat de Limburg і Otto von Bismarck
Ourthe (departament)
El departament de l'Ourte o Ourthe, les dues ortografies coexisteixen, és un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa de 1793 fins al 1815.
Veure Ducat de Limburg і Ourthe (departament)
País de 's-Hertogenrade
Escut de 's-Hertogenrade El país de 's-Hertogenrade era una senyoria als entorns de la ciutat del mateix nom (en alemany: Herzogenrath) fins al 1288.
Veure Ducat de Limburg і País de 's-Hertogenrade
País de Dalhem
El país de Dalhem o comtat de Dalhem era un comtat independent dins del Sacre Imperi, situat al marge dret del Mosa, al nord del principat de Lieja.
Veure Ducat de Limburg і País de Dalhem
País de Valkenburg
Ruïnes de la sala major del castell de Valkenburg El País de Valkenburg és un antic comtat.
Veure Ducat de Limburg і País de Valkenburg
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Ducat de Limburg і Països Baixos
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Veure Ducat de Limburg і Països Baixos austríacs
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Veure Ducat de Limburg і Països Baixos espanyols
Països enllà del Mosa
Els Països enllà del Mosa o Overmaas o Pays d'Outre-Meuse és el nom d'uns territoris que fins al 1795 pertanyien al ducat de Brabant situats al marge dret del Mosa.
Veure Ducat de Limburg і Països enllà del Mosa
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Ducat de Limburg і Prússia
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Ducat de Limburg і Primera Guerra Mundial
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ducat de Limburg і Principat de Lieja
Província de Lieja
La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.
Veure Ducat de Limburg і Província de Lieja
Raeren
Raeren és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica a la frontera oriental amb Alemanya.
Veure Ducat de Limburg і Raeren
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Veure Ducat de Limburg і Regne Unit dels Països Baixos
Remersdaal
Remersdaal (francès: Rémersdael) és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica a la vall del Gulp.
Veure Ducat de Limburg і Remersdaal
Renald I de Gueldre
Renald I de Gueldre, anomenat el Barallós (nascut vers 1255, mort a Montfort el 9 d'octubre de 1326), fou comte de Gueldre i de Zutphen de 1271 a 1326 i duc de Limburg de 1279 a 1288.
Veure Ducat de Limburg і Renald I de Gueldre
Revolució belga
La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.
Veure Ducat de Limburg і Revolució belga
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Ducat de Limburg і Sacre Imperi Romanogermànic
Sprimont
Placa bilingüe a la casa de la vilaSprimont (en való Sprumont) és un municipi de l'est de la província de Lieja, a la Bèlgica valona.
Veure Ducat de Limburg і Sprimont
Teuven
Teuven és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica a la vall del Gulp.
Veure Ducat de Limburg і Teuven
Thimister-Clermont
Thimister-Clermont (Timister-Clairmont en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pel riu Berwijn.
Veure Ducat de Limburg і Thimister-Clermont
Tractat de Londres (1839)
Al Tractat de Londres del 1839, també conegut amb el nom de Tractat dels XXIV articles, els Regne Unit dels Països Baixos, França, el Regne Unit, Àustria i Prússia reconeixen la independència de Bèlgica.
Veure Ducat de Limburg і Tractat de Londres (1839)
Tractat de París (1815)
Territori francès on va entrar en vigor l'ocupació dels aliats. El Tractat de París es va signar el 20 de novembre 1815 després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Veure Ducat de Limburg і Tractat de París (1815)
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Veure Ducat de Limburg і Unió personal
Venceslau de Luxemburg
Venceslau de Luxemburg també Wenceslau o Václav, sovint anomenat Wenceslau o Venceslau de Bohèmia a les cròniques (Praga, 25 de febrer de 1337 - Luxemburg, 7 de desembre de 1383) va ser el primer duc de Luxemburg des 1355, i després duc de Brabant i Limburg per matrimoni.
Veure Ducat de Limburg і Venceslau de Luxemburg
Walerà I de Limburg
Walerà I o Walram I II d'Arlon i I de Limburg, dit Udó, mort cap a 1082, va ser comte d'Arlon de 1052 a 1082, i comte de Lengau, rebatejat Limburg de 1065 a 1082.
Veure Ducat de Limburg і Walerà I de Limburg
Walerà II de Limburg
Walram II o Walerà II de Limburg, dit el Pagà (nascut vers 1085, mort el 1139) fou duc de Limburg i comte d'Arlon de 1119 a 1139 i duc de Baixa Lotaríngia de 1128 a 1139.
Veure Ducat de Limburg і Walerà II de Limburg
Walerà III de Limburg
Tomba de Walerà III a Rolduc Walerà III de Limburg (1180 - Rolduc, 2 de juliol de 1226).
Veure Ducat de Limburg і Walerà III de Limburg
Welkenraedt
Welkenraedt (Welkenrote en való, Welkenrath en alemany, Wellekete en limburguès) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Veure Ducat de Limburg і Welkenraedt
1082
;Països Catalans.
Veure Ducat de Limburg і 1082
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Ducat de Limburg і 1128
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Ducat de Limburg і 1139
1170
Països Catalans.
Veure Ducat de Limburg і 1170
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Veure Ducat de Limburg і 1226
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Veure Ducat de Limburg і 1247
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Ducat de Limburg і 1312
1406
;Països catalans;Resta del món.
Veure Ducat de Limburg і 1406
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ducat de Limburg і 1415
1427
Països Catalans.
Veure Ducat de Limburg і 1427
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Veure Ducat de Limburg і 1430
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ducat de Limburg і 1467
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Ducat de Limburg і 1477
1482
Països Catalans.
Veure Ducat de Limburg і 1482
1494
Països Catalans Resta del món.
Veure Ducat de Limburg і 1494
1506
;Països Catalans.
Veure Ducat de Limburg і 1506
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Ducat de Limburg і 1543
1793
;Països Catalans.
Veure Ducat de Limburg і 1793
1830
;Països Catalans.
Veure Ducat de Limburg і 1830
1839
;Països Catalans.
Veure Ducat de Limburg і 1839
1866
;Països Catalans.
Veure Ducat de Limburg і 1866
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Ducat de Limburg і 1867
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Ducat de Limburg і 1919
Vegeu també
Ducs de Limburg
- Carles I de Borgonya
- Ducat de Limburg
- Enric I de Limburg
- Felip III de Borgonya
- Felip de Brabant
- Guillem I dels Països Baixos
- Guillem II dels Països Baixos
- Guillem III dels Països Baixos
- Walerà I de Limburg
- Walerà II de Limburg
- Walerà III de Limburg
També conegut com Duc de Limburg, Duquessa de Limburg.