Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ducat de Limburg і Felip I de Castella

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Ducat de Limburg і Felip I de Castella

Ducat de Limburg vs. Felip I de Castella

El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies. Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Similituds entre Ducat de Limburg і Felip I de Castella

Ducat de Limburg і Felip I de Castella tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Flandes, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Luxemburg, Felip III de Borgonya, Luxemburg, Maria de Borgonya, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Països Baixos, Sacre Imperi Romanogermànic.

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Limburg · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip I de Castella · Veure més »

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Comtat d'Hainaut і Ducat de Limburg · Comtat d'Hainaut і Felip I de Castella · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.

Comtat d'Holanda і Ducat de Limburg · Comtat d'Holanda і Felip I de Castella · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Comtat de Flandes і Ducat de Limburg · Comtat de Flandes і Felip I de Castella · Veure més »

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Ducat de Borgonya і Ducat de Limburg · Ducat de Borgonya і Felip I de Castella · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Ducat de Brabant і Ducat de Limburg · Ducat de Brabant і Felip I de Castella · Veure més »

Ducat de Luxemburg

El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.

Ducat de Limburg і Ducat de Luxemburg · Ducat de Luxemburg і Felip I de Castella · Veure més »

Felip III de Borgonya

fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Ducat de Limburg і Felip III de Borgonya · Felip I de Castella і Felip III de Borgonya · Veure més »

Luxemburg

Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Ducat de Limburg і Luxemburg · Felip I de Castella і Luxemburg · Veure més »

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Ducat de Limburg і Maria de Borgonya · Felip I de Castella і Maria de Borgonya · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Ducat de Limburg і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Felip I de Castella і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Ducat de Limburg і Països Baixos · Felip I de Castella і Països Baixos · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Ducat de Limburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Felip I de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Ducat de Limburg і Felip I de Castella

Ducat de Limburg té 135 relacions, mentre que Felip I de Castella té 92. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 5.73% = 13 / (135 + 92).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Ducat de Limburg і Felip I de Castella. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »