Obrir a Google MapsTaula de continguts
33 les relacions: Acta Única Europea, Adolf Hitler, Alemany, Alemanya, Alumini, Antic Règim, Aquisgrà, Bèlgica, Català, Comunitat germanòfona de Bèlgica, Congrés de Viena, Ducat de Limburg, E40, Francès, Gres, Hauset, Municipis de Bèlgica, Neudorf, Patrimoni de la Humanitat, Prússia, Província de Lieja, Subdivisions de Bèlgica, Torbera, Tractat de Versalles, Valònia, 1 de gener, 1241, 1815, 1940, 1945, 1977, 2007, 8 de maig.
Acta Única Europea
LActa Única Europea, sovint anomenada senzillament Acta Única, és un tractat de reforma dels Tractats de París i Roma.
Veure Raeren і Acta Única Europea
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Veure Raeren і Adolf Hitler
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Raeren і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Raeren і Alemanya
Alumini
Lalumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13.
Veure Raeren і Alumini
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Raeren і Antic Règim
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Veure Raeren і Aquisgrà
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Raeren і Bèlgica
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Raeren і Català
Comunitat germanòfona de Bèlgica
La Comunitat germanòfona de Bèlgica (en alemany: Deutschsprachige Gemeinschaft Belgiens) és una de les tres comunitats lingüístiques de Bèlgica, amb competències als nou municipis de l'est de Valònia, dins la província de Lieja.
Veure Raeren і Comunitat germanòfona de Bèlgica
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Raeren і Congrés de Viena
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Veure Raeren і Ducat de Limburg
E40
La ruta europea E40 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.
Veure Raeren і E40
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Raeren і Francès
Gres
Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.
Veure Raeren і Gres
Hauset
Hauset és un nucli del municipi de Bèlgica Raeren, situat a la vall del Geul.
Veure Raeren і Hauset
Municipis de Bèlgica
Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019.
Veure Raeren і Municipis de Bèlgica
Neudorf
Neudorf és una vila i antic municipi al districte de Harz a Saxònia-Anhalt, Alemanya.
Veure Raeren і Neudorf
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Raeren і Patrimoni de la Humanitat
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Raeren і Prússia
Província de Lieja
La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.
Veure Raeren і Província de Lieja
Subdivisions de Bèlgica
Hi ha cinc subdivisions administratives à Bèlgica.
Veure Raeren і Subdivisions de Bèlgica
Torbera
Torbera en explotació Torbera alta en estat natural de les ''Hautes Fagnes'' a Bèlgica Una torbera és un aiguamoll on la matèria orgànica dipositada, a través d'un lent procés de putrefacció, dona lloc a la torba.
Veure Raeren і Torbera
Tractat de Versalles
''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Veure Raeren і Tractat de Versalles
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Veure Raeren і Valònia
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Raeren і 1 de gener
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Veure Raeren і 1241
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Raeren і 1815
1940
;Països Catalans.
Veure Raeren і 1940
1945
;Països Catalans.
Veure Raeren і 1945
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Raeren і 1977
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Raeren і 2007
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Raeren і 8 de maig
També conegut com Pabst & Pesch.