Accés més ràpid que el navegador!
230 les relacions: Aliats de la Primera Guerra Mundial, Amadeu VI de Savoia, Anatòlia, Andrònic IV Paleòleg, Antígon Monoftalm, Aromanesos, Atenes, Aurelià, Aydın, Babadag, Baiazet I, Basileu, Basili II de Constantinoble, Bastarnes, Bàrbar, Búlgar, Bessaràbia, Bizanci, Buda (ciutat), Budjak, Bulgària, Burebista, Carps, Cassi Dió, Caterina II de Rússia, Caucas, Celtes, Circassians, Cniva, Constanța, Constantí I el Gran, Constantí IV Pogonat, Constantinoble, Cosacs, Crimea, Croades, Cultura boian, Cumans, Dacis, Danubi, Dapix, Darios el Gran, Dàcia, Dèspota, Dòbritx, Decèbal, Deci (emperador romà), Delta del Danubi, Democràcia, Diàdocs, ..., Dioclecià, Dionisòpolis, Dobrudja Meridional, Dobrudja Septentrional, Dofins, Domicià, Edat del ferro, Eneolític, Escites, Escut de Romania, Eslaus, Estrabó, Estrateg, Filip II de Macedònia, Friül, Gagaús, Gai Antoni Híbrida, Gènova, Gèpides, Germà (cosí de Justinià), Getes, Gots, Grec, Greci, Guerra de Crimea, Guerra russo-turca (1768-1774), Guerra russo-turca (1787-1792), Guerra russo-turca (1806-1812), Guerra russo-turca (1828-1829), Guerra russo-turca (1877-1878), Gunderic, Hadrià, Hamangia, Hèruls, Hecateu, Hipati, Hongria, Horda d'Or, Imperi Austríac, Imperi de Trebisonda, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Rus, Incursió, Isaac I Comnè, Ivan Alexandre de Bulgària, Joan I Tsimiscés, Julià l'Apòstata, Justinià II Rinotmet, Kaykaus II, Kurgan, Legió I Iovia, Legió II Herculia, Licini I, Lisímac de Tràcia, Lliga de Delos, Macedònia (província romana), Macedònia del Nord, Magiars, Mangalia, Mar Egea, Mar Negra, Marc Licini Cras Dives (cònsol 30 aC), Maurici (emperador), Mèsia, Măcin, Medgidia, Megaduc, Mehmet I, Mesèmbria, Micenes, Milet, Miquel I, Mitridates VI Eupàtor, Mundus, Murat I, Murat II, Neolític, Nestor, Nikòpol, Noviodunum (Mèsia), Oligarquia, Paleolític mitjà, Paleolític superior, Pèrsia, Petxenegs, Pliska, Potències Centrals, Potències de l'Eix, Primer Imperi Búlgar, Primera Guerra Mundial, Prisc, Província de Constanța, Província de Dòbritx, Província de Silistra, Província de Tulcea, Regió d'Escítia, Regne de Macedònia, Regne dels odrisis, República de Gènova, República de Venècia, Roma, Romanès, Romania, Rumèlia, Rus de Kíev, Russos, Rutènia, Sanjaq, Sant Petersburg, Sàrmates, Segon Imperi Búlgar, Segona Guerra Balcànica, Segona Guerra Mundial, Silistra, Sitalces de Tràcia, Solimà I el Magnífic, Sviatoslav I de Kíev, Tamerlà, Tàtar, Tàtars, Tercera Guerra Mitridàtica, Tervel, Tomis, Tracis, Tractat d'Adrianòpolis (1829), Tractat de Berlín (1878), Tractat de Bucarest (1913), Tractat de Bucarest (1918), Tractat de Craiova, Trajà, Tràcia, Troesmis, Tulcea, Turc, Turquia, Valacs, Valàquia, Valent, Varna (Bulgària), Vàndals, Vènet, Veliko Tàrnovo, Venècia, Vidin, Vitalià, 1046, 1059, 108, 1094, 1307, 1325, 1366, 1370, 1376, 1386, 1393, 1397, 1403, 1404, 1555, 1603, 1612, 1775, 1828, 1840, 1856, 1864, 1878, 1892, 1913, 2005, 21 de gener, 258, 602, 681, 893, 968, 971. Ampliar l'índex (180 més) »
Aliats de la Primera Guerra Mundial
potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').
Nou!!: Dobrudja і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Veure més »
Amadeu VI de Savoia
Estàtua d'Amadeu VI de Savoia a la ciutat de Torí. Amadeu VI de Savoia, anomenat el comte verd, (Chambéry, Savoia 4 de gener 1334 - Campobasso, 1 de març 1383) fou comte de Savoia entre 1343 i 1383.
Nou!!: Dobrudja і Amadeu VI de Savoia · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Dobrudja і Anatòlia · Veure més »
Andrònic IV Paleòleg
Andrònic IV Paleòleg (en grec:, en llatí) fou el fill gran de l'emperador Joan V Paleòleg i d'Helena Cantacuzena (filla de Joan VI Cantacuzè).
Nou!!: Dobrudja і Andrònic IV Paleòleg · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Dobrudja і Antígon Monoftalm · Veure més »
Aromanesos
Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).
Nou!!: Dobrudja і Aromanesos · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Dobrudja і Atenes · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Dobrudja і Aurelià · Veure més »
Aydın
Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).
Nou!!: Dobrudja і Aydın · Veure més »
Babadag
Babadag (turc Babadağ o Baba Dagh, Babadagh o Babadaghi) és una ciutat del comtat de Tulcea, Romania, en un petit llac format pel riu Taita a la zona boscosa al nord de la Dobrudja.
Nou!!: Dobrudja і Babadag · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: Dobrudja і Baiazet I · Veure més »
Basileu
Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.
Nou!!: Dobrudja і Basileu · Veure més »
Basili II de Constantinoble
Basili II va ser patriarca de Constantinoble conegut com a Filacòpulos o Camàter.
Nou!!: Dobrudja і Basili II de Constantinoble · Veure més »
Bastarnes
Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.
Nou!!: Dobrudja і Bastarnes · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Dobrudja і Bàrbar · Veure més »
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Nou!!: Dobrudja і Búlgar · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Dobrudja і Bessaràbia · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Dobrudja і Bizanci · Veure més »
Buda (ciutat)
Església dita de Maties a Buda. Buda (alemany: Ofen, croat: Budim o serbi: Будим) és la part occidental de la capital d'Hongria, Budapest.
Nou!!: Dobrudja і Buda (ciutat) · Veure més »
Budjak
XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).
Nou!!: Dobrudja і Budjak · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Dobrudja і Bulgària · Veure més »
Burebista
Burebista fou rei de la Dàcia (70 aC – 44 aC), actual Romania.
Nou!!: Dobrudja і Burebista · Veure més »
Carps
Els carps (llatí: carpi o carpiani, grec antic Καρπιανοί) van ser un poble de Sarmàcia, que vivien al nord del Danubi, prop de la seva desembocadura, segons l'autor del Periple, que diu que es basa en les informacions d'Èfor de Cumes.
Nou!!: Dobrudja і Carps · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Dobrudja і Cassi Dió · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Dobrudja і Caterina II de Rússia · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Dobrudja і Caucas · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Dobrudja і Celtes · Veure més »
Circassians
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.
Nou!!: Dobrudja і Circassians · Veure més »
Cniva
Cniva (Kniwa, que vol dir "ganivet") fou un cabdill got del.
Nou!!: Dobrudja і Cniva · Veure més »
Constanța
Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.
Nou!!: Dobrudja і Constanța · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Dobrudja і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantí IV Pogonat
Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.
Nou!!: Dobrudja і Constantí IV Pogonat · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Dobrudja і Constantinoble · Veure més »
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Nou!!: Dobrudja і Cosacs · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Dobrudja і Crimea · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Dobrudja і Croades · Veure més »
Cultura boian
La cultura de Boian (datada del 4300–3500 aEC), també coneguda com a cultura Giuleşti-Marica o cultura Marita, és una cultura arqueològica del neolític del sud-est d'Europa.
Nou!!: Dobrudja і Cultura boian · Veure més »
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Nou!!: Dobrudja і Cumans · Veure més »
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Nou!!: Dobrudja і Dacis · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Dobrudja і Danubi · Veure més »
Dapix
Dapix (Dapyx, Δάπυξ) fou un cap tribal o reietó dels getes.
Nou!!: Dobrudja і Dapix · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Dobrudja і Darios el Gran · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Dobrudja і Dàcia · Veure més »
Dèspota
Dèspota (en grec: δεσπότης, despotis, femení: δέσποινα, déspina, en búlgar i serbi деспот, despot, femení: деспотица, despotina) és un títol romà d'Orient que també s'atorgava a l'Imperi Llatí, Imperi Búlgar, Imperi Serbi, i Imperi de Trebisonda.
Nou!!: Dobrudja і Dèspota · Veure més »
Dòbritx
Dòbritx (en búlgar: Добрич) és una ciutat del nord-est de Bulgària.
Nou!!: Dobrudja і Dòbritx · Veure més »
Decèbal
fou rei del Dacis entre els anys 87-106.
Nou!!: Dobrudja і Decèbal · Veure més »
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Nou!!: Dobrudja і Deci (emperador romà) · Veure més »
Delta del Danubi
El delta del Danubi (Delta Dunării en romanès, Дельта Дунаю, Delta Dynáiu o delta del Dunái en ucraïnès) és el delta del segon riu més gran d'Europa.
Nou!!: Dobrudja і Delta del Danubi · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Dobrudja і Democràcia · Veure més »
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Nou!!: Dobrudja і Diàdocs · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Dobrudja і Dioclecià · Veure més »
Dionisòpolis
Dionisòpolis (Segons Esteve de Bizanci o Διονυσόπολις||Dionosysopolis) fou una colònia grega de Milet establerta a la costa occidental de la Mar Negra, a la moderna Bulgària, entre Tetrísia i Odessos.
Nou!!: Dobrudja і Dionisòpolis · Veure més »
Dobrudja Meridional
La Dobrudja Meridional (Южна Добруджа, Iujna Dobrudja en búlgar; Dobrogea de sud o Cadrilater en romanès) és una zona del nord-est de Bulgària que comprèn els districtes administratius de les dues ciutats principals de la zona, Dòbritx i Silistra.
Nou!!: Dobrudja і Dobrudja Meridional · Veure més »
Dobrudja Septentrional
Dobrudja Septentrional (Dobrogea en romanès; Северна Добруджа, Severna Dobrudzha en búlgar) és la part de Dobrudja dins les fronteres de Romania.
Nou!!: Dobrudja і Dobrudja Septentrional · Veure més »
Dofins
Dofí mular Dofí de Commerson Orca Dofí del riu Amazones Els dofins (col·loquialment, a València i a Eivissa, galfins) són mamífers aquàtics de l'ordre dels cetacis, que també inclou les balenes i marsopes.
Nou!!: Dobrudja і Dofins · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Dobrudja і Domicià · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Dobrudja і Edat del ferro · Veure més »
Eneolític
Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.
Nou!!: Dobrudja і Eneolític · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Dobrudja і Escites · Veure més »
Escut de Romania
L'escut de Romania fou adoptat pel Parlament el 10 de setembre de 1992 com a escut representatiu del nou estat postsocialista.
Nou!!: Dobrudja і Escut de Romania · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Dobrudja і Eslaus · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Dobrudja і Estrabó · Veure més »
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Nou!!: Dobrudja і Estrateg · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Dobrudja і Filip II de Macedònia · Veure més »
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Nou!!: Dobrudja і Friül · Veure més »
Gagaús
El gagaús és una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones (gagaüsos) a Moldàvia (on s'ha creat la república autònoma de Gagaúsia), a Bulgària i a Romania principalment.
Nou!!: Dobrudja і Gagaús · Veure més »
Gai Antoni Híbrida
Gai Antoni (en Gaius Antonius M. f. C. n.) anomenat Híbrida (Hybrida, 'híbrid') perquè era, segons Plini, homo semiferus, un home monstruós.
Nou!!: Dobrudja і Gai Antoni Híbrida · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Dobrudja і Gènova · Veure més »
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Nou!!: Dobrudja і Gèpides · Veure més »
Germà (cosí de Justinià)
Germà (en llatí Germanus) va ser un patrici romà d'Orient, cosí de l'emperador Justinià I. Després de l'accessió de Justinià al tron l'any 527, encara jove, va ser nomenat comandant de les tropes gregues a Tràcia i quasi va aniquilar els antes, un poble eslau que havia envaït aquesta província.
Nou!!: Dobrudja і Germà (cosí de Justinià) · Veure més »
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Nou!!: Dobrudja і Getes · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Dobrudja і Gots · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Dobrudja і Grec · Veure més »
Greci
Greci (albanès Katundi) és un municipi italià, dins de la província d'Avellino.
Nou!!: Dobrudja і Greci · Veure més »
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Nou!!: Dobrudja і Guerra de Crimea · Veure més »
Guerra russo-turca (1768-1774)
La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.
Nou!!: Dobrudja і Guerra russo-turca (1768-1774) · Veure més »
Guerra russo-turca (1787-1792)
La Guerra Russo-turca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Dobrudja і Guerra russo-turca (1787-1792) · Veure més »
Guerra russo-turca (1806-1812)
La guerra russo-turca (1806-1812) va ser una de les moltes guerres que van tenir lloc entre l'imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Dobrudja і Guerra russo-turca (1806-1812) · Veure més »
Guerra russo-turca (1828-1829)
La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.
Nou!!: Dobrudja і Guerra russo-turca (1828-1829) · Veure més »
Guerra russo-turca (1877-1878)
La Guerra russo-turca de 1877-1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Dobrudja і Guerra russo-turca (1877-1878) · Veure més »
Gunderic
Gunderic (379-428) fou rei dels vàndals asdings fill i successor del rei Godigisel.
Nou!!: Dobrudja і Gunderic · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Dobrudja і Hadrià · Veure més »
Hamangia
Hamangia fou una cultura del neolític mitjà del nord dels Balcans, que encloïa la zona del Danubi: és datada de la segona meitat del 6000 ae.
Nou!!: Dobrudja і Hamangia · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Dobrudja і Hèruls · Veure més »
Hecateu
Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.
Nou!!: Dobrudja і Hecateu · Veure més »
Hipati
* Hipaci (ca. 340 - ?), prefecte de la ciutat (praefectus urbis) a Roma.
Nou!!: Dobrudja і Hipati · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Dobrudja і Hongria · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Dobrudja і Horda d'Or · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Dobrudja і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Nou!!: Dobrudja і Imperi de Trebisonda · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Dobrudja і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Dobrudja і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Dobrudja і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Dobrudja і Imperi Rus · Veure més »
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Nou!!: Dobrudja і Incursió · Veure més »
Isaac I Comnè
Isaac I Comnè (grec: Ἰσαάκιος Κομνηνός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1007 i mort el 1060) fou emperador romà d'Orient entre el 1057 i el 1059 com a primer emperador de la família Comnè. Fill del general Manuel Eròtic Comnè, fou criat sota la tutela de l'emperador Basili II en quedar orfe quan encara era adolescent. Es feu un nom com a líder militar competent i fou comandant en cap dels exèrcits orientals cap al 1042-1054. El 1057 s'erigí com a cap d'un complot de generals orientals descontents contra Miquel VI, que tot just havia ascendit al tron. Fou proclamat emperador pels seus seguidors el 8 de juny del 1057 i aconseguí reunir prou tropes per derrotar l'exèrcit legitimista a la batalla de Pètroe. Isaac estava disposat a acceptar un compromís pel qual hauria estat nomenat hereu de Miquel, però una facció molt influent a Constantinoble, encapçalada per Miquel Cerulari, l'ambiciós patriarca de Constantinoble, forçà l'abdicació de Miquel el 30 d'agost del 1057 i Isaac fou coronat emperador a Santa Sofia dos dies després. Isaac recompensà els seus aliats i impulsà una sèrie de reformes fiscals pensades per augmentar els ingressos i posar fi als excessos dels regnats dels seus predecessors, amb l'objectiu de sanejar les finances de l'imperi i recuperar la capacitat de l'exèrcit de defensar-lo amb garanties. Les baixades de sou, les rigoroses mesures fiscals i la confiscació de propietat de l'Església decretades per Isaac suscitaren una forta oposició, particularment de la part de Cerulari, que amb el pas del temps s'havia començat a veure a si mateix com a faedor de reis. El novembre del 1058, Cerulari fou detingut i exiliat, però morí abans que es pogués reunir un sínode per deposar-lo. Durant el seu regnat, Isaac mantingué la integritat de la frontera oriental, feu cessar les incursions hongareses amb un tractat signat el 1059 i sotmeté personalment els petxenegs, que havien causat grans estralls a les terres romanes, a l'estiu del mateix any. Poc després, emmalaltí i, cedint als consells i les pressions de Miquel Psel·los, abdicà en Constantí X Ducas per retirar-se al Monestir de Studios, on morí a finals del 1060.
Nou!!: Dobrudja і Isaac I Comnè · Veure més »
Ivan Alexandre de Bulgària
Ivan Alexandre de Bulgària (Ivan Aleksandăr) fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1331 i 17 de febrer de 1371.
Nou!!: Dobrudja і Ivan Alexandre de Bulgària · Veure més »
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Nou!!: Dobrudja і Joan I Tsimiscés · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Dobrudja і Julià l'Apòstata · Veure més »
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Nou!!: Dobrudja і Justinià II Rinotmet · Veure més »
Kaykaus II
Izz-ad-Din Kaykawus II ibn Kaykhusraw (en àrab i persa عز الدين كيكاوس بن كيخسرو, ʿIzz ad-Dīn Kaykāwus ibn Kayḫusraw; en turc Izzeddin Keykavus) fou sultà de Rum del 1246 al 1256 i del 1257 al 1261.
Nou!!: Dobrudja і Kaykaus II · Veure més »
Kurgan
Kurgan de Sarmàtia del segle IV a Fillipovka, al sud dels Urals, Rússia Kurgan (en rus: курган) és la paraula russa per a túmul usada des de l'arqueologia soviètica en el context de l'est d'Europa i Àsia central.
Nou!!: Dobrudja і Kurgan · Veure més »
Legió I Iovia
La Legió I Iovia (Primera legió «jupiterina» és a dir, dedicada a Júpiter) va ser una legió romana, creada per l'emperador Dioclecià (284-305), possiblement juntament amb la Legió II Herculia per protegir la província d'Escítia Menor, acabada de crear.
Nou!!: Dobrudja і Legió I Iovia · Veure més »
Legió II Herculia
La Legió II Herculia (Segona legió «hercúlia» és a dir, dedicada a Hèrcules) va ser una legió romana, creada per l'emperador Dioclecià (284-305), possiblement juntament amb la I Iovia per guardar la recentment creada província d'Escítia Menor.
Nou!!: Dobrudja і Legió II Herculia · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Dobrudja і Licini I · Veure més »
Lisímac de Tràcia
Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.
Nou!!: Dobrudja і Lisímac de Tràcia · Veure més »
Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.
Nou!!: Dobrudja і Lliga de Delos · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: Dobrudja і Macedònia (província romana) · Veure més »
Macedònia del Nord
La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.
Nou!!: Dobrudja і Macedònia del Nord · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Dobrudja і Magiars · Veure més »
Mangalia
Mangalia és una vila de la província de Constanţa i un complex balneari de la "riviera romanesa", que té una població de 36.364 habitants en el 2011.
Nou!!: Dobrudja і Mangalia · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Dobrudja і Mar Egea · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Dobrudja і Mar Negra · Veure més »
Marc Licini Cras Dives (cònsol 30 aC)
Marc Licini Cras Dives (en llatí Marcus Licinius M. F. Crassus Dives) va ser un militar romà que va ocupar el consolat juntament amb Octavi August l'any 30 aC.
Nou!!: Dobrudja і Marc Licini Cras Dives (cònsol 30 aC) · Veure més »
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Nou!!: Dobrudja і Maurici (emperador) · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Dobrudja і Mèsia · Veure més »
Măcin
Măcin (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Tulcea, a la regió de Dobruja del Nord a Romania.
Nou!!: Dobrudja і Măcin · Veure més »
Medgidia
Medgidia (en romanès pronunciat; antiga Karasu o Carasu i després en otomà Medjidiyye; turc modern: Mecidiye o Megidie) és una ciutat del comtat de Constanţa, a la Dobrudja (Romania).
Nou!!: Dobrudja і Medgidia · Veure més »
Megaduc
El megaduc de l'Imperi Romà d'Orient Aleix Apocauc (1341-1345) El megaduc (Megas Doux, Μέγας Δουξ, en grec; megadux en llatí) fou el quart càrrec en importància després de l'emperador romà d'Orient dins de l'alta jerarquia politicomilitar de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Dobrudja і Megaduc · Veure més »
Mehmet I
Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Dobrudja і Mehmet I · Veure més »
Mesèmbria
Mesèmbria (Mesembria) fou una important ciutat grega de la costa tràcia de l'Euxí, al peu de la serralada d'Hemos, prop de la Mèsia.
Nou!!: Dobrudja і Mesèmbria · Veure més »
Micenes
Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.
Nou!!: Dobrudja і Micenes · Veure més »
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Nou!!: Dobrudja і Milet · Veure més »
Miquel I
* Miquel I Cerulari, Patriarca de Constantinoble del 1043 al 1058 que va consumar el cisma d'Orient.
Nou!!: Dobrudja і Miquel I · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Dobrudja і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Mundus
Mundus, mort el 536, fou un general de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de l'emperador Justinià I.
Nou!!: Dobrudja і Mundus · Veure més »
Murat I
Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Dobrudja і Murat I · Veure més »
Murat II
Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.
Nou!!: Dobrudja і Murat II · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Dobrudja і Neolític · Veure més »
Nestor
Nestor és un gènere d'ocells de la família dels nestòrids (Nestoridae).
Nou!!: Dobrudja і Nestor · Veure més »
Nikòpol
Nikòpol (Nikopolis) és una ciutat del nord de Bulgària a la província de Plèven a la riba dreta del Danubi i a uns 4 km del lloc on el riu Osam desaigua al Danubi.
Nou!!: Dobrudja і Nikòpol · Veure més »
Noviodunum (Mèsia)
Noviodunum fou una fortalesa romana d'origen celta a la baixa Mèsia una mica més amunt del punt on el Danubi es divideix en braços.
Nou!!: Dobrudja і Noviodunum (Mèsia) · Veure més »
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Nou!!: Dobrudja і Oligarquia · Veure més »
Paleolític mitjà
El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.
Nou!!: Dobrudja і Paleolític mitjà · Veure més »
Paleolític superior
El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.
Nou!!: Dobrudja і Paleolític superior · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Dobrudja і Pèrsia · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Dobrudja і Petxenegs · Veure més »
Pliska
Pliska (eslau eclesiàstic: Пльсковъ, romanitzat Plĭskovŭ) és el nom de la primera capital del Primer Imperi Búlgar i d'una petita ciutat situada a 20 km al nord-est de la capital provincial, Xumen.
Nou!!: Dobrudja і Pliska · Veure més »
Potències Centrals
Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Dobrudja і Potències Centrals · Veure més »
Potències de l'Eix
Països neutrals URSS Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Dobrudja і Potències de l'Eix · Veure més »
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Nou!!: Dobrudja і Primer Imperi Búlgar · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Dobrudja і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Prisc
* Prisc Àtal, emperador romà.
Nou!!: Dobrudja і Prisc · Veure més »
Província de Constanța
La província de Constanța és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Dobrudja, amb capital a Constanţa.
Nou!!: Dobrudja і Província de Constanța · Veure més »
Província de Dòbritx
La província de Dòbritx (en búlgar: Област Добрич) és una província del nord-est de Bulgària.
Nou!!: Dobrudja і Província de Dòbritx · Veure més »
Província de Silistra
La província de Silistra (en búlgar: Област Силистра) és una província de Bulgària, que rep el nom de la seva principal ciutat, Silistra.
Nou!!: Dobrudja і Província de Silistra · Veure més »
Província de Tulcea
La província de Tulcea és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a la regió de Dobrudja, amb capital a Tulcea.
Nou!!: Dobrudja і Província de Tulcea · Veure més »
Regió d'Escítia
s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.
Nou!!: Dobrudja і Regió d'Escítia · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Dobrudja і Regne de Macedònia · Veure més »
Regne dels odrisis
El Regne dels odrisis fou un regne traci que va exercir el poder sobre la major part de Tràcia i sobre la majoria de tribus tràcies.
Nou!!: Dobrudja і Regne dels odrisis · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Dobrudja і República de Gènova · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Dobrudja і República de Venècia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Dobrudja і Roma · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Dobrudja і Romanès · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Dobrudja і Romania · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: Dobrudja і Rumèlia · Veure més »
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Nou!!: Dobrudja і Rus de Kíev · Veure més »
Russos
Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents.
Nou!!: Dobrudja і Russos · Veure més »
Rutènia
Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.
Nou!!: Dobrudja і Rutènia · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Dobrudja і Sanjaq · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Dobrudja і Sant Petersburg · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Dobrudja і Sàrmates · Veure més »
Segon Imperi Búlgar
El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).
Nou!!: Dobrudja і Segon Imperi Búlgar · Veure més »
Segona Guerra Balcànica
La Segona Guerra Balcànica va ser un breu conflicte bèl·lic que va enfrontar, l'estiu de 1913, Bulgària amb els seus antics aliats de la Lliga Balcànica (Romania i l'Imperi otomà) i del qual en va sortir derrotada.
Nou!!: Dobrudja і Segona Guerra Balcànica · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Dobrudja і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Silistra
Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.
Nou!!: Dobrudja і Silistra · Veure més »
Sitalces de Tràcia
Sitalces (en llatí Sitalces, en grec antic Σιτάλκης) fou rei dels odrisis de Tràcia.
Nou!!: Dobrudja і Sitalces de Tràcia · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Dobrudja і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Sviatoslav I de Kíev
Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos).
Nou!!: Dobrudja і Sviatoslav I de Kíev · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Dobrudja і Tamerlà · Veure més »
Tàtar
El tàtar (татар теле, татарча), antigament anomenat tàrtar és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica.
Nou!!: Dobrudja і Tàtar · Veure més »
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Nou!!: Dobrudja і Tàtars · Veure més »
Tercera Guerra Mitridàtica
La Tercera Guerra Mitridàtica va ser un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont entre els anys 73 i 72 aC.
Nou!!: Dobrudja і Tercera Guerra Mitridàtica · Veure més »
Tervel
Tervel fou rei de Bulgària entre els anys 700 i 721.
Nou!!: Dobrudja і Tervel · Veure més »
Tomis
Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.
Nou!!: Dobrudja і Tomis · Veure més »
Tracis
Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.
Nou!!: Dobrudja і Tracis · Veure més »
Tractat d'Adrianòpolis (1829)
El Tractat d'Edirne o Adrianòpolis (14 de setembre de 1829) va ser un acord de pau pel qual es posava fi a la Guerra russo-turca, en la qual Rússia havia aconseguit importants victòries en el Caucas i els Balcans.
Nou!!: Dobrudja і Tractat d'Adrianòpolis (1829) · Veure més »
Tractat de Berlín (1878)
Congrés de Berlín - Anton von Werner Europa sud-oriental després del Congrés de Berlín El Tractat de Berlín fou l'acte final del Congrés de Berlín (13 de juny-13 de juliol de 1878), pel qual el Regne Unit, Àustria-Hongria, França, l'imperi Alemany, Itàlia, l'imperi Rus i l'Imperi Otomà sota el soldà Hamid revisaren el Tractat de Santo Stefano signat el 3 de març del mateix any.
Nou!!: Dobrudja і Tractat de Berlín (1878) · Veure més »
Tractat de Bucarest (1913)
El Tractat de Bucarest fou un tractat de pau signat el 10 d'agost de 1913 al Palau Cantacuzino de Bucarest que va posar fi a la Segona Guerra Balcànica.
Nou!!: Dobrudja і Tractat de Bucarest (1913) · Veure més »
Tractat de Bucarest (1918)
Caricatura francesa sobre el tractat: Guillem II de Prússia clava un punyal a una dona (al·legoria de Romania) alhora que mostrat el seu tractat de pau. El Tractat de Bucarest fou un tractat de pau signat el 7 de maig de 1918 a la ciutat de Bucarest entre l'imperi Alemany i el Regne de Romania en finalitzar la campanya romanesa 1916-1917 empresa durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Dobrudja і Tractat de Bucarest (1918) · Veure més »
Tractat de Craiova
Repartiment de la Dobrudja pel Tractat de Craiova, 1940 El Tractat de Craiova fou signat el 7 de setembre de 1940 entre Romania i Bulgària.
Nou!!: Dobrudja і Tractat de Craiova · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Dobrudja і Trajà · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Dobrudja і Tràcia · Veure més »
Troesmis
''Troesmis'' a la Tabula Peutingeriana. Troesmis era una antiga fortalesa legionària romana, un lloc important situat al Danubi i que formava una part clau del sistema fronterer Limes Moesiae.
Nou!!: Dobrudja і Troesmis · Veure més »
Tulcea
Tulcea (en búlgar, rus, i en ucraïnès: Тулча, Tulcha; en turc: Hora-Tepé o Tolçu) és una ciutat amb estatus de ''municipiu'' a Dobruja (Romania).
Nou!!: Dobrudja і Tulcea · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Dobrudja і Turc · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Dobrudja і Turquia · Veure més »
Valacs
Els valacs (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en βλάχοι; en vllehët; en ulahlar; en vlachok i olasz; en волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.
Nou!!: Dobrudja і Valacs · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Dobrudja і Valàquia · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Dobrudja і Valent · Veure més »
Varna (Bulgària)
Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.
Nou!!: Dobrudja і Varna (Bulgària) · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Dobrudja і Vàndals · Veure més »
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Nou!!: Dobrudja і Vènet · Veure més »
Veliko Tàrnovo
Veliko Tàrnovo (Велико Търново Veliko Tàrnovo) és una ciutat de Bulgària, centre administratiu de la Província de Veliko Tàrnovo.
Nou!!: Dobrudja і Veliko Tàrnovo · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Dobrudja і Venècia · Veure més »
Vidin
Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.
Nou!!: Dobrudja і Vidin · Veure més »
Vitalià
Vitalià (en llatí Vitalianus) va ser un militar romà del.
Nou!!: Dobrudja і Vitalià · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 1046 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 1059 · Veure més »
108
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 108 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dobrudja і 1094 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 1307 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Dobrudja і 1325 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 1366 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 1370 · Veure més »
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dobrudja і 1376 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 1386 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 1393 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 1397 · Veure més »
1403
; Països Catalans.
Nou!!: Dobrudja і 1403 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Dobrudja і 1404 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 1555 · Veure més »
1603
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 1603 · Veure més »
1612
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 1612 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Dobrudja і 1775 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 1828 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Dobrudja і 1840 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Dobrudja і 1856 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Dobrudja і 1864 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Dobrudja і 1878 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Dobrudja і 1892 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Dobrudja і 1913 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Dobrudja і 2005 · Veure més »
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Dobrudja і 21 de gener · Veure més »
258
El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dobrudja і 258 · Veure més »
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Nou!!: Dobrudja і 602 · Veure més »
681
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 681 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 893 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 968 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Dobrudja і 971 · Veure més »
