Taula de continguts
98 les relacions: Albània, Amasya, Ankara, Aq Qoyunlu, Aydın, Azerbaidjan, İsa Çelebi, Baiazet I, Balcans, Batalla d'Ankara, Beilicat de Tin, Beilicat dels germiyànides, Beilicat dels karamànides, Beilicat dels saruhànides, Bursa, Cíclades, Constantinoble, Danubi, Dinastia Candar, Dinastia Osman, Djunayd, Ducat d'Atenes, Ducat de Naxos, Edirne, Epir (regió històrica), Eretnaoğulları, Eskişehir, Esmirna, Focea, Gal·lípoli, Hongria, Illa de Rodes, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Islam, Kara Yülük Osman Bey, Kastamonu, Kütahya, Konya, Lesbos, Llista d'emperadors romans d'Orient, Manuel II Paleòleg, Mar Egea, Mendeixia, Murat I, Murat II, Musa Çelebi, Mustafà Çelebi, Orde de Sant Joan de Jerusalem, ... Ampliar l'índex (48 més) »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Veure Mehmet I і Albània
Amasya
Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.
Veure Mehmet I і Amasya
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Veure Mehmet I і Ankara
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Veure Mehmet I і Aq Qoyunlu
Aydın
Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).
Veure Mehmet I і Aydın
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Mehmet I і Azerbaidjan
İsa Çelebi
İsa Çelebi (? - 1406) fou un príncep (şehzade) de l'anomenat interregne otomà.
Veure Mehmet I і İsa Çelebi
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Veure Mehmet I і Baiazet I
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Mehmet I і Balcans
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Veure Mehmet I і Batalla d'Ankara
Beilicat de Tin
Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.
Veure Mehmet I і Beilicat de Tin
Beilicat dels germiyànides
El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.
Veure Mehmet I і Beilicat dels germiyànides
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Veure Mehmet I і Beilicat dels karamànides
Beilicat dels saruhànides
El beilicat dels saruhànides (també anomenat Saruhan o Saruhanoğulları, per la dinastia que el va governar) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia.
Veure Mehmet I і Beilicat dels saruhànides
Bursa
Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.
Veure Mehmet I і Bursa
Cíclades
Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.
Veure Mehmet I і Cíclades
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Mehmet I і Constantinoble
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Mehmet I і Danubi
Dinastia Candar
La dinastia Candar o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461.
Veure Mehmet I і Dinastia Candar
Dinastia Osman
La dinastia Osman, dinastia osmanlí, dinastia otomana o Casa Imperial d'Osman va regir l'Imperi Otomà des de 1299 a 1923 (amb la destitució de Mehmet VI i la instauració de la República de Turquia).
Veure Mehmet I і Dinastia Osman
Djunayd
Djunayd (? - 1426) fou emir d'Aidin, fill d'Ibrahim Bahadur, senyor de Bodemya i net de Mehmed Beg, fundador del beylik d'Aidin.
Veure Mehmet I і Djunayd
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Veure Mehmet I і Ducat d'Atenes
Ducat de Naxos
El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos.
Veure Mehmet I і Ducat de Naxos
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Veure Mehmet I і Edirne
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Veure Mehmet I і Epir (regió històrica)
Eretnaoğulları
Els eretnaoğullari o eretna-oghlu foren una dinastia turcomongola que va governar a Sivas i Kayseri entre 1326 i 1381, primer com a governadors il-kànides (1326-1337) i després com a sobirans.
Veure Mehmet I і Eretnaoğulları
Eskişehir
Eskişehir -Eskişehir, 'vella ciutat'; Dorylaeum, catalanitzat Dorilèon; Δορύλαιον, Dorylaion; Daruliyya - és una ciutat del nord-oest de Turquia capital de la província d'Eskişehir.
Veure Mehmet I і Eskişehir
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Veure Mehmet I і Esmirna
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Veure Mehmet I і Focea
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Veure Mehmet I і Gal·lípoli
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Mehmet I і Hongria
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Veure Mehmet I і Illa de Rodes
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Mehmet I і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Mehmet I і Imperi Romà d'Orient
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Veure Mehmet I і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Mehmet I і Islam
Kara Yülük Osman Bey
Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del i principis del que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.
Veure Mehmet I і Kara Yülük Osman Bey
Kastamonu
Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.
Veure Mehmet I і Kastamonu
Kütahya
Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.
Veure Mehmet I і Kütahya
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Veure Mehmet I і Konya
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Veure Mehmet I і Lesbos
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Mehmet I і Llista d'emperadors romans d'Orient
Manuel II Paleòleg
Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.
Veure Mehmet I і Manuel II Paleòleg
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Mehmet I і Mar Egea
Mendeixia
Mendeixia (Menteşe) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponent a grans trets a la Cària clàssica.
Veure Mehmet I і Mendeixia
Murat I
Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.
Veure Mehmet I і Murat I
Murat II
Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.
Veure Mehmet I і Murat II
Musa Çelebi
Musa Çelebi o Musa I (1388- Serres, 5 de juliol de 1413) fou un príncep otomà, fill de Baiazet I. Va combatre a la batalla d'Ankara el 28 de juliol del 1402 a la rereguarda, i se suposa que fou fet presoner per Tamerlà junt amb Baiazet I. A la mort d'aquest el 8 de març de 1403, Tamerlà el va alliberar i el va enviar a Yakub Beg II, emir restablert de Germiyan que el va posar sota custòdia de l'otomà Mehmet I (germà del mateix Musa) a Bursa que acabava de derrotar a un tercer germà, Isa I, i hauria servit a aquest sent governador de Bursa (1403-1404) i restant sota la seva vigilància fins al 1409.
Veure Mehmet I і Musa Çelebi
Mustafà Çelebi
Mustafà Çelebi (Mustafà el cavaller) o també Düzme Mustafà (Pretendent Mustafà) fou un príncep otomà fill gran de Baiazet I, pretendent al sultanat des del 1402.
Veure Mehmet I і Mustafà Çelebi
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Mehmet I і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Orkhan ibn Suleyman
Orkhan (1395-1429) fou un príncep otomà, fill de Suleyman I. Va estar com a ostatge a Constantinoble junt amb una germana.
Veure Mehmet I і Orkhan ibn Suleyman
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Veure Mehmet I і Peloponès
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Mehmet I і Qara Qoyunlu
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Veure Mehmet I і Qara Yússuf
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Veure Mehmet I і Quios
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Veure Mehmet I і Rumèlia
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Mehmet I і Samarcanda
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Mehmet I і Sèrbia
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Veure Mehmet I і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Serres
Serres (en grec Σέρρες Sérres, grec antic: Σέρραι Sérrai, turc Siroz, francès Serrès) és una ciutat de Grècia a la regió de Macedònia, capital de la prefectura de Serres, amb uns 60.000 habitants.
Veure Mehmet I і Serres
Silistra
Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.
Veure Mehmet I і Silistra
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Veure Mehmet I і Sivas
Suleyman I
Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.
Veure Mehmet I і Suleyman I
Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey
Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey o Sultan-zade Nasir al-Din Mehmed Beg, també Gıyâseddin o Ghiyath al-Din Mehmed Beg fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.
Veure Mehmet I і Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Mehmet I і Tamerlà
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Mehmet I і Tessalònica
Tokat
Monument Tokat és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.
Veure Mehmet I і Tokat
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Veure Mehmet I і Trebisonda
Turc otomà
El turc otomà (en turc otomà لسان عثمانى, Lisân-ı Osmânî; en turc (modern), Osmanlı Türkçesi o Osmanlıca) és la variant del turc utilitzada com a idioma administratiu i literari de l'Imperi Otomà.
Veure Mehmet I і Turc otomà
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Veure Mehmet I і Valàquia
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Mehmet I і Venècia
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Mehmet I і Xah Rukh (timúrida)
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Mehmet I і 13 de febrer
1387
;Països Catalans.
Veure Mehmet I і 1387
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Veure Mehmet I і 1402
1403
; Països Catalans.
Veure Mehmet I і 1403
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet I і 1404
1406
;Països catalans;Resta del món.
Veure Mehmet I і 1406
1410
;Països Catalans.
Veure Mehmet I і 1410
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet I і 1411
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Mehmet I і 1412
1413
; Països Catalans.
Veure Mehmet I і 1413
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet I і 1414
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet I і 1415
1416
; Països Catalans.
Veure Mehmet I і 1416
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Mehmet I і 1417
1419
;Països Catalans.
Veure Mehmet I і 1419
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Mehmet I і 1420
1421
;Països Catalans.
Veure Mehmet I і 1421
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Mehmet I і 17 de febrer
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet I і 18 de desembre
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet I і 2 de desembre
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet I і 20 de juliol
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet I і 25 de juny
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet I і 26 de maig
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet I і 29 de maig
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Mehmet I і 5 de juliol
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Mehmet I і 6 de gener