Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Alemany, Anatòlia, Anglès, Antiga Roma, Artsiz, Assentament de tipus urbà, Bílhorod-Dnistrovski, Búlgars, Beglerbegi, Bender, Berlín, Bessaràbia, Bucarest, Bucovina, Bulgària, Carles II de Romania, Caucas, Celtes, Cosacs, Crimea, Cumans, Dacis, Devlet II Giray, Dobrudja, Escites, Eslaus, Estepa (geografia), Evliya Çelebi, Eyalat d'Özi, Gagaüsos, Gènova, Grec, Grecs, Guerra de Crimea, Horda d'Or, Huns, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Rus, Izmaïl, Kanat, Magiars, Miquel I de Romania, Moldàvia, Nikita Khrusxov, Nogais, Pacte Mólotov-Ribbentrop, París, Petxenegs, Polonesos, ..., Raion, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Socialista Soviètica de Moldàvia, Romanès, Romania, Rus, Sanjaq, Selim II, Silistra, Tàtars, Tàtars de Crimea, Transcripció lingüística, Transnístria, Turc, Ucraïna, Ucraïnès, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Valacs, Valàquia, Voivoda, 1241, 1330, 1345, 1352, 1392, 1484, 15 de febrer, 1538, 1570, 1657, 1699, 1701, 1770, 1774, 1790, 1792, 1809, 1812, 1856, 1878, 1918, 1924, 1939, 1940, 1941, 1944, 1954, 28 de maig, 387, 395, 558, 567, 679, 7 d'agost, 7 de desembre. Ampliar l'índex (55 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Budjak і Alemany · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Budjak і Anatòlia · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Budjak і Anglès · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Budjak і Antiga Roma · Veure més »
Artsiz
Artsiz (en ucraïnès i en rus Арциз) és una ciutat de la província d'Odessa, Ucraïna.
Nou!!: Budjak і Artsiz · Veure més »
Assentament de tipus urbà
Un assentament de tipus urbà - SMT o PGT (en belarús: пасёлак гарадзкога тыпу, passiólak haradzkova typu o гарадзкі пасёлак, haradzkí passiólak; en rus: посёлок городско́го ти́па, possiólok gorodskovo tipa o пгт, pgt; en ucraïnès: cе́лище місько́го ти́пу, sélysxe myskoho typu; смт, smt) és un tipus de municipi especial introduït en el sistema territorial-administratiu de l'URSS el 1925.
Nou!!: Budjak і Assentament de tipus urbà · Veure més »
Bílhorod-Dnistrovski
Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.
Nou!!: Budjak і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Nou!!: Budjak і Búlgars · Veure més »
Beglerbegi
Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants.
Nou!!: Budjak і Beglerbegi · Veure més »
Bender
Fortalesa de Bendery. Cementiri a Bendery. Bender o Bendery,, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no.
Nou!!: Budjak і Bender · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Budjak і Berlín · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Budjak і Bessaràbia · Veure més »
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: Budjak і Bucarest · Veure més »
Bucovina
Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.
Nou!!: Budjak і Bucovina · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Budjak і Bulgària · Veure més »
Carles II de Romania
fou rei de Romania.
Nou!!: Budjak і Carles II de Romania · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Budjak і Caucas · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Budjak і Celtes · Veure més »
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Nou!!: Budjak і Cosacs · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Budjak і Crimea · Veure més »
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Nou!!: Budjak і Cumans · Veure més »
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Nou!!: Budjak і Dacis · Veure més »
Devlet II Giray
Devlet II Giray (1648-1718) fou kan de Crimea (1699-1702 i 1709-1713).
Nou!!: Budjak і Devlet II Giray · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: Budjak і Dobrudja · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Budjak і Escites · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Budjak і Eslaus · Veure més »
Estepa (geografia)
Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.
Nou!!: Budjak і Estepa (geografia) · Veure més »
Evliya Çelebi
Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.
Nou!!: Budjak і Evliya Çelebi · Veure més »
Eyalat d'Özi
Leyalat d'Özi o de Silistra fou una divisió administrativa otomana, que prenia el nom de la ciutat i riu Özi (Dnièper), si bé la capital fou Ak Kirman (Silistra).
Nou!!: Budjak і Eyalat d'Özi · Veure més »
Gagaüsos
Els gagaüsos són una minoria turquesa al sud de Moldàvia (Gagaúsia) i sud-oest d'Ucraïna (principalment a Budjak, óblast d'Odessa) en un nombre de 250.000.
Nou!!: Budjak і Gagaüsos · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Budjak і Gènova · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Budjak і Grec · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Budjak і Grecs · Veure més »
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Nou!!: Budjak і Guerra de Crimea · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Budjak і Horda d'Or · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Budjak і Huns · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Budjak і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Budjak і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Budjak і Imperi Rus · Veure més »
Izmaïl
Izmaïl (ucraïnès: Ізмаїл; turc: Izmail, İşmasıl o Hacidar; àrab: Ismail; rus i búlgar: Измаил, Izmail; romanès: Ismail o Smil) és una ciutat d'Ucraïna prop de la riba del Danubi a l'óblast d'Odessa al sud-oest d'Ucraïna, a la frontera amb Romania, i cap del districte (raion) d'Izmàïlsky; la mateixa ciutat forma un altre raion.
Nou!!: Budjak і Izmaïl · Veure més »
Kanat
Un kanat és una entitat política governada per un kan.
Nou!!: Budjak і Kanat · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Budjak і Magiars · Veure més »
Miquel I de Romania
Miquel I de Romania (Sinaia, Comtat de Prahova el 25 d'octubre 1921 - 5 de desembre de 2017) fou rei de Romania en dues ocasions (1927 - 1930 i 1940 - 1947) i l'últim cap d'estat viu que estigué en el càrrec durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Budjak і Miquel I de Romania · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Budjak і Moldàvia · Veure més »
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Nou!!: Budjak і Nikita Khrusxov · Veure més »
Nogais
Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Caucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.
Nou!!: Budjak і Nogais · Veure més »
Pacte Mólotov-Ribbentrop
El Pacte Mólotov-Ribbentrop va ser un pacte de no agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va permetre a aquestes potències dividir l'Europa de l'Est entre elles.
Nou!!: Budjak і Pacte Mólotov-Ribbentrop · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Budjak і París · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Budjak і Petxenegs · Veure més »
Polonesos
Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.
Nou!!: Budjak і Polonesos · Veure més »
Raion
Un raion (o rayon, en rus райо́н) és un terme emprat a moltes llengües eslaves que deriva del francès rayon, per a designar un tipus d'unitat administrativa en diversos països post-soviètics.
Nou!!: Budjak і Raion · Veure més »
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Nou!!: Budjak і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »
República Socialista Soviètica de Moldàvia
La República Socialista Soviètica de Moldàvia o RSS de Moldàvia (ciríl·lic moldau/romanès: Република Советикэ Сочиалистэ Молдовеняскэ, romanès: Republica Sovietică Socialistă Moldovenească, rus: Молда́вская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) va ser una república constituent de la Unió Soviètica del 1940 al 1941 i del 1944 al 1991.
Nou!!: Budjak і República Socialista Soviètica de Moldàvia · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Budjak і Romanès · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Budjak і Romania · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Budjak і Rus · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Budjak і Sanjaq · Veure més »
Selim II
Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.
Nou!!: Budjak і Selim II · Veure més »
Silistra
Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.
Nou!!: Budjak і Silistra · Veure més »
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Nou!!: Budjak і Tàtars · Veure més »
Tàtars de Crimea
Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.
Nou!!: Budjak і Tàtars de Crimea · Veure més »
Transcripció lingüística
En lingüística, la transcripció és la representació d'un idioma amb un sistema d'escriptura determinat, de paraules o textos que originalment estan escrits amb un sistema d'escriptura diferent, tot intentant reproduir en l'idioma d'arribada la pronunciació original del text (a diferència de la transliteració, que és una eina tècnica i estàndard internacional, no necessàriament apta per a fer entendre la pronunciació d'una paraula estrangera entre el públic en general).
Nou!!: Budjak і Transcripció lingüística · Veure més »
Transnístria
Transnístria (en rus Приднестровье, Pridnestróvie; en ucraïnès: Придністров'я, Prydnistròvia, Наддністрянщина, Naddnipriànsxyna; en romanès Transnistria o Stânga Nistrului), anomenada oficialment República Moldava de Transnístria (en moldau Република Молдовеняскэ Нистрянэ, Republica Moldovenească Nistreană segons l'escriptura llatina del romanès, no oficial a la regió; en rus Приднестровская Молдавская Республика, Pridnestróvskaia Moldàvskaia Respúblika; en ucraïnès Придністровська Молдавська Республіка, Prydnistrovska Moldavska Respúblika) és un estat independent no reconegut per la comunitat internacional, situat entre Moldàvia i Ucraïna, situat a la Transcaucàsia que només ha estat reconegut per altres tres estats no reconeguts per les Nacions Unides, Abkhàzia, Ossètia del Sud i República d'Artsakh.
Nou!!: Budjak і Transnístria · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Budjak і Turc · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Budjak і Ucraïna · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Budjak і Ucraïnès · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Budjak і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Valacs
Els valacs (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en βλάχοι; en vllehët; en ulahlar; en vlachok i olasz; en волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.
Nou!!: Budjak і Valacs · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Budjak і Valàquia · Veure més »
Voivoda
Armadura d'un voivoda Un voivoda és un títol eslau, que originalment identificava el comandant suprem d'una força militar, i que gradualment va canviar per designar el càrrec de governador d'un territori, els voivodats.
Nou!!: Budjak і Voivoda · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Budjak і 1241 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Budjak і 1330 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Budjak і 1345 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Budjak і 1352 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Budjak і 1392 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Budjak і 1484 · Veure més »
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Budjak і 15 de febrer · Veure més »
1538
Sense descripció.
Nou!!: Budjak і 1538 · Veure més »
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Budjak і 1570 · Veure més »
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Budjak і 1657 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Budjak і 1699 · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Budjak і 1701 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Budjak і 1770 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Budjak і 1774 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Budjak і 1790 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Budjak і 1792 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Budjak і 1809 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Budjak і 1812 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Budjak і 1856 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Budjak і 1878 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Budjak і 1918 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Budjak і 1924 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Budjak і 1939 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Budjak і 1940 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Budjak і 1941 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Budjak і 1944 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Budjak і 1954 · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Budjak і 28 de maig · Veure més »
387
Sense descripció.
Nou!!: Budjak і 387 · Veure més »
395
Sense descripció.
Nou!!: Budjak і 395 · Veure més »
558
El 558 (DLVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Budjak і 558 · Veure més »
567
El 567 (DLXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Budjak і 567 · Veure més »
679
Sense descripció.
Nou!!: Budjak і 679 · Veure més »
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Budjak і 7 d'agost · Veure més »
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Budjak і 7 de desembre · Veure més »
