Accés més ràpid que el navegador!
129 les relacions: Abd-ar-Razzaq al-Maymandí, Abu Bakr Lawik al-Anuk, Abu Ishak ben Alptegin, Agra, Al-Qàdir, Ala al-Din Husayn, Alí ibn Massud, Alptegin, Amudarià, Àhmad ibn Muhàmmad, Àhmad Sanjar, Bahram Xah, Balkh, Balutxistan (regió), Bilgategin, Buwàyhides, Dinastia, Enciclopèdia de l'Islam, Exèrcit, Ganges, Gazni, Gúrides, Gharjistan, Ghiyath al-Din Muhàmmad, Gran Khorasan, Hamadan, Hindu Kush, Imperi Aquemènida, Imperi Seljúcida, Indus, Iran, Isfahan, Islam, Ismaïl ibn Sebüktigin, Jibal, Kabul, Kabulistan, Kanauj, Khokhars, Khorasan (província del Califat), Khusraw Xah, Khuttal, Khwarizm, Kirman, Lahore, Llengües turqueses, Madjdud ibn Masud, Mahmud de Ghazna, Mamelucs, Mansur (I) ibn Nuh, ..., Mar Mediterrània, Massud (II) ibn Mawdud, Massud I ibn Mahmud, Mawdud ibn Masud, Màlik Arslan Xah, Merv, Muhammad ibn Mahmud, Muizz al-Din Muhàmmad, Multan, Musulmà, Nasr-Al·lah ibn Muhàmmad, Nixapur, Oceà Índic, Oghuz, Panjab, Persa, Peshawar, Piri, Pobles turquesos, Província de Ghazni, Província de Ghur, Qarakhànida, Raja (títol), Rayy, Samànides, Sebüktigin, Simdjúrides, Sind, Sistan, Subcontinent indi, Toghril Beg I, Transoxiana, Tukharistan, Txaghaniyan, UNESCO, 1030, 1033, 1040, 1041, 1048, 1050, 1052, 1059, 1072, 1088, 1099, 1115, 1116, 1117, 1118, 1119, 1120, 1129, 1135, 1145, 1146, 1149, 1150, 1151, 1157, 1160, 1163, 1175, 1176, 1179, 1180, 1187, 1190, 12 de maig, 14 de febrer, 21 de març, 23 de maig, 25 d'agost, 29 de desembre, 6 de febrer, 962, 992, 995, 997. Ampliar l'índex (79 més) »
Abd-ar-Razzaq al-Maymandí
Abd-ar-Razzaq Abu-l-Fat·h ibn Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí, més conegut simplement com a Abd-ar-Razzaq al-Maymandí fou un visir gaznèvida de la segona meitat del.
Nou!!: Gaznèvides і Abd-ar-Razzaq al-Maymandí · Veure més »
Abu Bakr Lawik al-Anuk
Abu Bakr Lawik al-Anuk fou senyor local de Gazni (Zabulistan) vers la meitat del, de la dinastia hindú de xas Shahi.
Nou!!: Gaznèvides і Abu Bakr Lawik al-Anuk · Veure més »
Abu Ishak ben Alptegin
Abu Ishak ben Alptegin (possible nom complet Abu Ishaq Ibrahim ibn Alptegin) fou soldà de Gazni.
Nou!!: Gaznèvides і Abu Ishak ben Alptegin · Veure més »
Agra
tomba d'Itimad-Ud-Daulah, a Agra. Vista del Taj Mahal. El Fort d'Agra El palau Diwan-i-Am Carrer Major d'Agra el 1858 Agra (en hindi: आगरा, en urdú: آگرا) és una ciutat situada a les ribes del riu Yamuna, a l'estat d'Uttar Pradesh, a l'Índia.
Nou!!: Gaznèvides і Agra · Veure més »
Al-Qàdir
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031).
Nou!!: Gaznèvides і Al-Qàdir · Veure més »
Ala al-Din Husayn
Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.
Nou!!: Gaznèvides і Ala al-Din Husayn · Veure més »
Alí ibn Massud
Abu-l-Hàssan Alí ibn Massud Bahà-ad-Dawla, més conegut senzillament com a Alí ibn Massud fou sultà gaznèvida, fill del sultà Massud (I) ibn Mahmud (1030-1040).
Nou!!: Gaznèvides і Alí ibn Massud · Veure més »
Alptegin
Alptegin (Alp Tigin, Alp Tegin, Alp Takin, paraula turca que vol dir "Príncep heroi") (mort 963) fou el fundador de fet de la dinastia gaznèvida.
Nou!!: Gaznèvides і Alptegin · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Gaznèvides і Amudarià · Veure més »
Àhmad ibn Muhàmmad
Àhmad ibn Muhàmmad fou fill de Muhammad ibn Mahmud, sultà de Gazni.
Nou!!: Gaznèvides і Àhmad ibn Muhàmmad · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Gaznèvides і Àhmad Sanjar · Veure més »
Bahram Xah
Bahram Xah ibn Massud o, senzillament, Bahram Xah (1084-1157) fou sultà gaznèvida del 1117 al 1157, fill de Massud III Alà-ad-Dawla.
Nou!!: Gaznèvides і Bahram Xah · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Gaznèvides і Balkh · Veure més »
Balutxistan (regió)
Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.
Nou!!: Gaznèvides і Balutxistan (regió) · Veure més »
Bilgategin
Bilgatigin o Bilgetegin (Bilga Tegin, Bilgatakin, Bilgatekin) (mort 975) era el cap de la guàrdia turca de Gazni quan va morir el sultà Abu Ishaq ben Alptegin.
Nou!!: Gaznèvides і Bilgategin · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Gaznèvides і Buwàyhides · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Gaznèvides і Dinastia · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Gaznèvides і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: Gaznèvides і Exèrcit · Veure més »
Ganges
El Ganges (en sànscrit, Ganga; en devanagari: गंगा Gaṅgā, com en la majoria de les llengües índies) és un dels grans rius del subcontinent indi, que flueix en direcció est des del nord de l'Índia creuant la plana del Ganges fins a Bangladesh.
Nou!!: Gaznèvides і Ganges · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Gaznèvides і Gazni · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Gaznèvides і Gúrides · Veure més »
Gharjistan
El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.
Nou!!: Gaznèvides і Gharjistan · Veure més »
Ghiyath al-Din Muhàmmad
Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Nou!!: Gaznèvides і Ghiyath al-Din Muhàmmad · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Gaznèvides і Gran Khorasan · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Gaznèvides і Hamadan · Veure més »
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Nou!!: Gaznèvides і Hindu Kush · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Gaznèvides і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Gaznèvides і Imperi Seljúcida · Veure més »
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Nou!!: Gaznèvides і Indus · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Gaznèvides і Iran · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Gaznèvides і Isfahan · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Gaznèvides і Islam · Veure més »
Ismaïl ibn Sebüktigin
Ismaïl ibn Sebüktigin fou sultà de Gazni, fill de Sebüktigin i d'una filla d'Alptegin.
Nou!!: Gaznèvides і Ismaïl ibn Sebüktigin · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Gaznèvides і Jibal · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Gaznèvides і Kabul · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Gaznèvides і Kabulistan · Veure més »
Kanauj
Kanauj (कन्नौज, urdú: کنوج), de vegades també Kannauj, és una ciutat i municipalitat (Nagar Palika Parishad) capital del districte de Kanauj a Uttar Pradesh, Índia, a uns 7 km de la riba del Ganges que antigament passava sota els seus murs.
Nou!!: Gaznèvides і Kanauj · Veure més »
Khokhars
Els khokhars (de vegades khokars o kokars) són una tribu muntanyesa del nord-oest del Panjab al Pakistan, al nord del Districte de Jhelum.
Nou!!: Gaznèvides і Khokhars · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Gaznèvides і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khusraw Xah
Khusraw Xah (apareix com a Khosro, Khusro o Khusrau Shah) fou un amir dels timúrides de Samarcanda, un turc dels quiptxaqs.
Nou!!: Gaznèvides і Khusraw Xah · Veure més »
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Nou!!: Gaznèvides і Khuttal · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Gaznèvides і Khwarizm · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Gaznèvides і Kirman · Veure més »
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Nou!!: Gaznèvides і Lahore · Veure més »
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Nou!!: Gaznèvides і Llengües turqueses · Veure més »
Madjdud ibn Masud
Majdud ibn Massud fou un príncep gaznèvida, pretendent al sultanat, que era fill de Masud I ibn Mahmud.
Nou!!: Gaznèvides і Madjdud ibn Masud · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Gaznèvides і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Gaznèvides і Mamelucs · Veure més »
Mansur (I) ibn Nuh
Abu-Sàlih Mansur ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Mansur (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Amir aix-Xadid i al-Màlik al-Mudhàffar fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (961 - 976).
Nou!!: Gaznèvides і Mansur (I) ibn Nuh · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Gaznèvides і Mar Mediterrània · Veure més »
Massud (II) ibn Mawdud
Massud (II) ibn Mawdud fou sultà gaznèvida, fill del sultà Mawdud ibn Massud (1041-1048 o 1049).
Nou!!: Gaznèvides і Massud (II) ibn Mawdud · Veure més »
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Nou!!: Gaznèvides і Massud I ibn Mahmud · Veure més »
Mawdud ibn Masud
Abu-l-Fat·h Mawdud ibn Massud, també conegut pels làqabs Xihab-ad-Din wa-d-Dawla i Qutb-al-Mil·la, (vers 1011-1048) fou sultà gaznèvida del 1041 a l'hivern del 1048 al 1049.
Nou!!: Gaznèvides і Mawdud ibn Masud · Veure més »
Màlik Arslan Xah
Abu-l-Mulk Màlik Arslan Xah Sultan-ad-Dawla ibn Massud ibn Ibrahim, més conegut senzillament com a Màlik Arslan o Arslan-Xah o Màlik Arslan Xah o Arslan Xah ibn Massud fou sultà gaznèvida (1116-1118).
Nou!!: Gaznèvides і Màlik Arslan Xah · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Gaznèvides і Merv · Veure més »
Muhammad ibn Mahmud
Abu Ahmad Muhammad ibn Mahmud (Abu Àhmad Muhàmmad Djalal al-Dawla wa-Djamal al-milla ibn Mahmud ibn Sebuktegin) (997-1040) fou sobirà gaznèvida, fill de Mahmud de Ghazna.
Nou!!: Gaznèvides і Muhammad ibn Mahmud · Veure més »
Muizz al-Din Muhàmmad
Muizz al-Din Muhàmmad Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam) fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203.
Nou!!: Gaznèvides і Muizz al-Din Muhàmmad · Veure més »
Multan
Multan (urdú ملتان) és una ciutat del Panjab (Pakistan) capital del districte de Multan i del tehsil de Multan i fins al 2000 de la divisió de Multan.
Nou!!: Gaznèvides і Multan · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Gaznèvides і Musulmà · Veure més »
Nasr-Al·lah ibn Muhàmmad
Nidham-ad-Din Abu-l-Maali Nasr-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Hamid (s. XII) fou un visir gaznèvida, nadiu de Gazni però originari de Xiraz.
Nou!!: Gaznèvides і Nasr-Al·lah ibn Muhàmmad · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Gaznèvides і Nixapur · Veure més »
Oceà Índic
L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.
Nou!!: Gaznèvides і Oceà Índic · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Gaznèvides і Oghuz · Veure més »
Panjab
Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.
Nou!!: Gaznèvides і Panjab · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Gaznèvides і Persa · Veure més »
Peshawar
Peshawar (hindko پِسور; urdú: پشاور; paixtu: پښور) és una ciutat del Pakistan que al darrer cens (1998) tenia 910.807 habitants (més 68.740 de Peshawar Cantonment i 3.269 de Peshawar University) i una superfície de 86 km²; l'àrea urbana té prop d'un milió i mig d'habitants, a l'entorn d'1.400.000 habitants; la població el 1881 era de 79.982, el 1891 de 54.191 i el 1901 de 95.147 habitants (21.804 als cantonments).
Nou!!: Gaznèvides і Peshawar · Veure més »
Piri
Piri o Piritegin (Piri Takin, Piritagin, Piri Tegin) fou sultà de Gazni vassall dels samànides.
Nou!!: Gaznèvides і Piri · Veure més »
Pobles turquesos
Els pobles turquesos del nord i el centre d'Euràsia són pobles que parlen llengües de la família turquesa, i que comparteixen diversos trets històrics i culturals en diferents graus.
Nou!!: Gaznèvides і Pobles turquesos · Veure més »
Província de Ghazni
La província de Ghazni (Paixtu: غزني, persa: غزنی) és una divisió administrativa de l'Afganistan a l'est del país en la ruta de Kabul a Kandahar.
Nou!!: Gaznèvides і Província de Ghazni · Veure més »
Província de Ghur
Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.
Nou!!: Gaznèvides і Província de Ghur · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Gaznèvides і Qarakhànida · Veure més »
Raja (títol)
Raja i rani com es mostra a '' yaksagana'' (un teatre de Karnataka). Raja o rajà (del sànscrit राज rājā) és la paraula hindi per designar un monarca o governant principal dels kxatriya (una de les classes socials del varna hindú).
Nou!!: Gaznèvides і Raja (títol) · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Gaznèvides і Rayy · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Gaznèvides і Samànides · Veure més »
Sebüktigin
Abu-Mansur Sebüktigin o, senzillament, Sebüktigin (Barskon, 942 - Balkh, 997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida.
Nou!!: Gaznèvides і Sebüktigin · Veure més »
Simdjúrides
Els simjúrides foren una dinastia de caps militars i governadors turcs d'origen esclau del Khurasan del, que eren dependents dels samànides de Bukharà.
Nou!!: Gaznèvides і Simdjúrides · Veure més »
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: Gaznèvides і Sind · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Gaznèvides і Sistan · Veure més »
Subcontinent indi
Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.
Nou!!: Gaznèvides і Subcontinent indi · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Gaznèvides і Toghril Beg I · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Gaznèvides і Transoxiana · Veure més »
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Nou!!: Gaznèvides і Tukharistan · Veure més »
Txaghaniyan
Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).
Nou!!: Gaznèvides і Txaghaniyan · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Gaznèvides і UNESCO · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Gaznèvides і 1030 · Veure més »
1033
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1033 · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Gaznèvides і 1040 · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1041 · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gaznèvides і 1048 · Veure més »
1050
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1050 · Veure més »
1052
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1052 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1059 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Gaznèvides і 1072 · Veure més »
1088
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1088 · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1099 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1115 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gaznèvides і 1116 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: Gaznèvides і 1117 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1118 · Veure més »
1119
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1119 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1120 · Veure més »
1129
El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Gaznèvides і 1129 · Veure més »
1135
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1135 · Veure més »
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Gaznèvides і 1145 · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Gaznèvides і 1146 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Gaznèvides і 1149 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1150 · Veure més »
1151
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1151 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1157 · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1160 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Gaznèvides і 1163 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Gaznèvides і 1175 · Veure més »
1176
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1176 · Veure més »
1179
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1179 · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1180 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1187 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Gaznèvides і 1190 · Veure més »
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gaznèvides і 12 de maig · Veure més »
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Gaznèvides і 14 de febrer · Veure més »
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gaznèvides і 21 de març · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gaznèvides і 23 de maig · Veure més »
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gaznèvides і 25 d'agost · Veure més »
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gaznèvides і 29 de desembre · Veure més »
6 de febrer
El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Gaznèvides і 6 de febrer · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 962 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 992 · Veure més »
995
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 995 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 997 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dinastia Ghaznàvida, Gaznàvides, Gaznèvida, Ghaznèvida, Imperi dels Gaznèvides, Yamínida, Yamínides.
