Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gharjistan

Índex Gharjistan

El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.

25 les relacions: Afganistan, Anuixtigin, Àssad ibn Abd-Al·lah, Càrmates, Dinastia Anuixtigínida, Gazni, Gúrides, Gran Khorasan, Heftalites, Herat, Khwarizm, Mahmud de Ghazna, Marw al-Rudh, Merv, Murghab, Riu Hari, Samànides, 1012, 1015, 1077, 1222, 1315, 725, 726, 869.

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Gharjistan і Afganistan · Veure més »

Anuixtigin

Anushtigin Garčai (o Anuixtiguín Garjai) fou un esclau turc dels seljúcides, al sota Màlik-Xah I i Barkyaruq.

Nou!!: Gharjistan і Anuixtigin · Veure més »

Àssad ibn Abd-Al·lah

Àssad ibn Abd-Al·lah ibn Àssad al-Qasrí, més conegut simplement com a Àssad ibn Abd-Al·lah (mort 738) fou un governador àrab del Khurasan, del clan Qasr dels Bajila.

Nou!!: Gharjistan і Àssad ibn Abd-Al·lah · Veure més »

Càrmates

Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.

Nou!!: Gharjistan і Càrmates · Veure més »

Dinastia Anuixtigínida

La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.

Nou!!: Gharjistan і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Nou!!: Gharjistan і Gazni · Veure més »

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Nou!!: Gharjistan і Gúrides · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Gharjistan і Gran Khorasan · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Gharjistan і Heftalites · Veure més »

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Gharjistan і Herat · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Gharjistan і Khwarizm · Veure més »

Mahmud de Ghazna

Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.

Nou!!: Gharjistan і Mahmud de Ghazna · Veure més »

Marw al-Rudh

Merv, Merw o Marw al-Rudh (o;, ‘Marw del Riu’) també Petita Merv fou una antiga ciutat a la riba del Murghab, al Gran Khorasan, al lloc on el riu abandona les muntanyes del Gharčistan (Ghardjistan) i entren a l'estepa, pròximes a l'actual població de Bala Murghab a l'Afganistan, capital del districte de Murghab i de la província de Badghis a l'Afganistan.

Nou!!: Gharjistan і Marw al-Rudh · Veure més »

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Gharjistan і Merv · Veure més »

Murghab

El riu Murghab, també apareix com Murghob, Murgob o Murgab (del), és un riu de Tadjikistan, conegut en la seva part inicial com Aksu o Oksu i en la part final com a riu Bartang.

Nou!!: Gharjistan і Murghab · Veure més »

Riu Hari

El riu Hari (persa: Rudkhaneh-ye Hari Rud o Hari-rud) és un riu de 1.100 km de llargada que neix a les muntanyes centrals de l'Afganistan, a la serralada de Koh-i Baba (al grup Dai Zangi, part de l'Hindu Kush) i va cap al Turkmenistan, on desapareix a l'arena del desert de Kara-Kum.

Nou!!: Gharjistan і Riu Hari · Veure més »

Samànides

X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Gharjistan і Samànides · Veure més »

1012

El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.

Nou!!: Gharjistan і 1012 · Veure més »

1015

Sense descripció.

Nou!!: Gharjistan і 1015 · Veure més »

1077

El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Gharjistan і 1077 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Gharjistan і 1222 · Veure més »

1315

Sense descripció.

Nou!!: Gharjistan і 1315 · Veure més »

725

El 725 (DCCXXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Gharjistan і 725 · Veure més »

726

Sense descripció.

Nou!!: Gharjistan і 726 · Veure més »

869

Sense descripció.

Nou!!: Gharjistan і 869 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Garcistan, Gardjistan, Ghardjistan.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »