Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Abu-Saïd Gardezí, Ad-Dinawarí, Al-Baladhurí, Al-Juzjaní, Al-Muqaddassí, Alí ibn al-Athir, Amudarià, Àsia Central, Barak, Bayhaki, Bàssora, Burak Khan, El Caire, Gúrides, Heftalites, Ibn Hàwqal, Imperi Seljúcida, Kanat de Txagatai, Kara-khitai, Khorasan (província del Califat), Khuttal, Kubadhiyan, Mahmud de Ghazna, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Muhtàdjida, Qarakhànida, Qutayba ibn Múslim, Rafi ibn al-Layth, Riu Txaghan, Samànides, Tadjikistan, Tamerlà, Termez, Transoxiana, Turcs occidentals, Uzbekistan, Vassili Vladímirovitx Bartold, Yezdegerd III, 1025, 1035, 1059, 1064, 1165, 1174, 1175, 1264, 1271, 651, 678, 705, ..., 737, 739, 806, 810, 934, 948, 952, 954, 955, 999. Ampliar l'índex (10 més) »
Abu-Saïd Gardezí
Abu-Saïd Abd-al-Hayy ibn ad-Dahhak ibn Mahmud Gardizí, conegut com a Abu-Saïd Gardezí (mort vers 1061), fou un geògraf i historiador musulmà nadiu de Gardiz (Afganistan).
Nou!!: Txaghaniyan і Abu-Saïd Gardezí · Veure més »
Ad-Dinawarí
Abu-Hanifa Àhmad ibn Dàwud ad-Dinawarí, o simplement ad-Dinawarí (815-896), va ser un científic kurd en llengua àrab que va tractar sobre astronomia, agricultura, botànica, metal·lúrgia geografia, matemàtica i història.
Nou!!: Txaghaniyan і Ad-Dinawarí · Veure més »
Al-Baladhurí
Àhmad ibn Yahya ibn Jàbir ibn Dàwud al-Baladhurí, més conegut simplement per la seva nisba com a al-Baladhurí, fou un dels més grans historiadors àrabs del.
Nou!!: Txaghaniyan і Al-Baladhurí · Veure més »
Al-Juzjaní
Abu-Amr Minhaj-ad-Din Uthman ibn Siraj-ad-Din Muhàmmad al-Juzjaní, més conegut senzillament com Al-Juzjaní o com a Minhaj-i Siraj (Firuzkuh, 1193 -Delhi després de 1265) fou un historiador afganès, cronista de la dinastia mameluca de l'Índia.
Nou!!: Txaghaniyan і Al-Juzjaní · Veure més »
Al-Muqaddassí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Abi-Bkar Xams-ad-Din al-Muqaddassí o al-Maqdissí, més conegut simplement com al-Muqaddassí o al-Maqdissí (Jerusalem, 945 o 946 - el Caire, 990), fou un viatger i geògraf àrab.
Nou!!: Txaghaniyan і Al-Muqaddassí · Veure més »
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Nou!!: Txaghaniyan і Alí ibn al-Athir · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Txaghaniyan і Amudarià · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Txaghaniyan і Àsia Central · Veure més »
Barak
* Biografies.
Nou!!: Txaghaniyan і Barak · Veure més »
Bayhaki
Bayhaki o Bayhaqi (nom complet Amir ak Abu l-Hasan Ahmad ibn Muhammad al-Bayhaki al-Anbari) (mort 1056) fou un oficial gaznèvida al Khurasan de la família dels Bayhak del grup Anbar.
Nou!!: Txaghaniyan і Bayhaki · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Txaghaniyan і Bàssora · Veure més »
Burak Khan
Burak Khan, Barak Khan o Bosak Khan (? - v. 9 d'agost de 1271) fou kan de Txagatai.
Nou!!: Txaghaniyan і Burak Khan · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Txaghaniyan і El Caire · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Txaghaniyan і Gúrides · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Txaghaniyan і Heftalites · Veure més »
Ibn Hàwqal
Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.
Nou!!: Txaghaniyan і Ibn Hàwqal · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Txaghaniyan і Imperi Seljúcida · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Txaghaniyan і Kanat de Txagatai · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: Txaghaniyan і Kara-khitai · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Txaghaniyan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Nou!!: Txaghaniyan і Khuttal · Veure més »
Kubadhiyan
Kubadhiyan o Kuwadhiyan fou una petita província de l'edat mitjana situada a la riba dreta de l'Oxus.
Nou!!: Txaghaniyan і Kubadhiyan · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Txaghaniyan і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Nou!!: Txaghaniyan і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »
Muhtàdjida
Els muhtàjides o dinastia muhtàjida fou una dinastia d'origen iranià que va governar el principat de Čaghaniyan a la riba dreta del curs superior de l'Oxus, a la vall del riu Surkhan (esmentat també com a Čaghan Rud o riu Čaghan).
Nou!!: Txaghaniyan і Muhtàdjida · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Txaghaniyan і Qarakhànida · Veure més »
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Nou!!: Txaghaniyan і Qutayba ibn Múslim · Veure més »
Rafi ibn al-Layth
Rafi ibn al-Layth ibn Nasr ibn Sayyar o, més senzillament, Rafi ibn al-Layth fou un rebel contra el Califat Abbàssida a Transoxiana al principi del segle IX.
Nou!!: Txaghaniyan і Rafi ibn al-Layth · Veure més »
Riu Txaghan
El riu Txaghan (Čaghan Rud, també Čaghan Rodh) és el setè i darrer afluent per la dreta del riu Amudarià.
Nou!!: Txaghaniyan і Riu Txaghan · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Txaghaniyan і Samànides · Veure més »
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Nou!!: Txaghaniyan і Tadjikistan · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Txaghaniyan і Tamerlà · Veure més »
Termez
Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.
Nou!!: Txaghaniyan і Termez · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Txaghaniyan і Transoxiana · Veure més »
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Nou!!: Txaghaniyan і Turcs occidentals · Veure més »
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Txaghaniyan і Uzbekistan · Veure més »
Vassili Vladímirovitx Bartold
Vassili Vladímirovitx Bartold, Васи́лий Влади́мирович Барто́льд, (15 de novembre del 1869, Sant Petersburg - 19 d'agost del 1930, Leningrad) fou un historiador rus i soviètic, considerat el successor de Wilhelm Radloff com l'autoritat més notable al camp de la turcologia.
Nou!!: Txaghaniyan і Vassili Vladímirovitx Bartold · Veure més »
Yezdegerd III
Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.
Nou!!: Txaghaniyan і Yezdegerd III · Veure més »
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Txaghaniyan і 1025 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Txaghaniyan і 1035 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Txaghaniyan і 1059 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Txaghaniyan і 1064 · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Txaghaniyan і 1165 · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Txaghaniyan і 1174 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Txaghaniyan і 1175 · Veure més »
1264
;Països Catalans.
Nou!!: Txaghaniyan і 1264 · Veure més »
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Txaghaniyan і 1271 · Veure més »
651
Sense descripció.
Nou!!: Txaghaniyan і 651 · Veure més »
678
Sense descripció.
Nou!!: Txaghaniyan і 678 · Veure més »
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Txaghaniyan і 705 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Txaghaniyan і 737 · Veure més »
739
El 739 (DCCXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Txaghaniyan і 739 · Veure més »
806
Sense descripció.
Nou!!: Txaghaniyan і 806 · Veure més »
810
El 810 (DCCCX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Txaghaniyan і 810 · Veure més »
934
Sense descripció.
Nou!!: Txaghaniyan і 934 · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Txaghaniyan і 948 · Veure més »
952
El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Txaghaniyan і 952 · Veure més »
954
Sense descripció.
Nou!!: Txaghaniyan і 954 · Veure més »
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Txaghaniyan і 955 · Veure més »
999
Sense descripció.
Nou!!: Txaghaniyan і 999 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Caganiyan, Caghaniyan, Čaganiyan, Čaghaniyan.
